fiscalitat

 

Aquestes esmenes tenen el mateix objectiu. En concret, suavitzar i allargar la transitorietat de l'aplicació dels règims especial que, amb la modificació, se suprimeixen, en relació a aquelles persones que a l'entrada en vigor de la llei estaven gaudint d'aquests. Em refereixo al règim especial de societats que duen a terme explotació internacional d'actius o que intervenen en el comerç internacional, al de societats de gestió i inversió financera intragrup, i al de societats de tinença de participacions en societats estrangeres, actualment vigents.

 

Les disposicions transitòries que esmentem ja tenen per efecte una atenuació en relació a la desaparició dels règims especials que se suprimeixen, en el sentit que aquests continuaran en vigor per les persones que hi haguessin optat abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei, reduint-se progressivament la seva aplicació fins a l'exercici 2020 en què deixaran de ser aplicables.

 

Compartim aquesta mesura, ja que si bé cal adaptar la nostra normativa als estàndards i a les recomanacions de l'OCDE, també cal donar solució a aquelles persones que legítimament van optar per aquells règims especials, que han pogut constituir un atractiu d'inversió al nostre país, i cal per tant donar-los una solució de sortida, tot també per una qüestió de seguretat jurídica, qüestió essencial al nostre entendre per fer d'Andorra una plaça competitiva a nivell internacional.

 

Tot i això, creiem que es pot allargar la desaparició progressiva d'aquells règims, reforçant això la seguretat jurídica i la confiança de les persones que en el seu dia van optar per acollir-s'hi.

 

Així d'una banda proposem que puguin continuar gaudint del règim de manera transitòria totes les persones que hagin optat pel mateix abans de l'1 de gener de 2018. Ens sembla que posar la data de tall, de canvi normatiu, en la meitat d'un exercici fiscal constitueix una dificultat innecessària pel contribuent, i que té més lògica econòmica i fiscal fer-ho a l'inici. Però sobretot, avui, ens sembla que ara s'està fent una aplicació retroactiva de la norma; podria ser que en el moment de tramitar el projecte la data de tall escollida no produís retroactivitat per quan s'hauria adoptat el text dins del mateix exercici en què tenia efecte dita modificació, però la situació actual és diferent, i fa que s'estigui adoptat un norma que tindrà clars efectes retroactius. Recordem: el text que entrarà en vigor aquest any 2018, tindrà efectes sobre la liquidació de l'IS de l'any 2017. Entenen que aquesta cambra no pot crear aquesta situació, i que, com en anteriors ocasions el Consell ho ha fet, cal corregir la retroactivitat del text abans d'adoptar-lo.

 

D'altra banda, proposem modificar i allargar el període per eliminació progressiva dels règims especials d'acord a l'escalat que detallo a continuació:

 

- Per l'exercici 2018 el percentatge de reducció es multiplica que 0,8;

 

- Per l'exercici 2019 el percentatge de reducció es multiplica que 0,6;

 

- Per l'exercici 2020 el percentatge de reducció es multiplica que 0,4;

 

- Per l'exercici 2021 el percentatge de reducció es multiplica que 0,2;

 

- A partir de l'exercici 2021, el règim especial deixa de ser aplicable.

 

Preciso, perquè el debat conjunt de les reserves no presti a confusió, que en relació al darrer dels règims especials abans esmentat únicament es modifica al calendari, com consta en el text de la reserva d'esmena.

 

Creiem que les reserves d'esmenes presentades donen major seguretat jurídica i millor imatge del nostre país en relació a la matèria fiscal; matèria que de ben segur comporta la necessitat d'efectuar canvis per adaptar-se a l'evolució de la societat i del context global, però que alhora ha de tenir un marc estable; per això demanem a les conselleres i als consellers avui presents que tinguin en consideració les monicions esposades, i donin suport a les tres reserves d'esmena.

Els consellers generals socialdemòcrates defensaran en la sessió del Consell General del proper dijous una reserva d'esmena a la modificació de la Llei de l'Impost de Societats perquè els rendiments i les plusvàlues dels organismes d'inversió col·lectiva (OIC) tributin IRPF.  Així ho ha anunciat aquest dilluns el portaveu suplent del grup mixt, Pere López en una roda de premsa. López creu  que "no podem compartir de cap manera que les persones beneficiàries no tributin res al llarg de tot el procediment perquè representa una pèrdua de diners públics". Així, la proposta de modificació de la llei presentada pels socialdemòcrates permetria que l’IRPF gravés aquests dividends.

 

Es tracta d’una situació similar a la que ja succeeix a Espanya, França o altres països de l’entorn europeu. Les esmenes al text, però, han estat refusades a la comissió de Finances i, ara, el PS les vol debatre al ple. López ha explicat que “entenem que hi hagi aquest règim especial per les OIC com a una qüestió d’atractiu, però no podem compartir que les persones beneficiàries no tributin res al llarg de tot el procediment”.

 

Així, ha afirmat que “aquesta estructura fiscal trenca el principi constitucional que diu que tots hem de contribuir a les finances públiques en funció de les nostres possibilitats” i, a més “suposa un tracte de favor cap a persones que tenen un volum de renda elevat”. El conseller general ha posat un símil per fer entendre la injustícia de l’actual sistema. "Hem construït un edifici en què tothom contribueix però el veí de l’àtic luxós està exempt de pagar les despeses comunitàries". En definitiva, ha indicat que aquesta situació "és injustificable".

 

Els organismes d'inversió col·lectiva (també coneguts com sicavs) són societats anònimes l'objecte social de les quals és invertir en valors mobiliaris (accions, deute públic i obligacions emeses per empreses) i altres actius financers. Són, per tant, institucions d'inversió col·lectiva que poden gestionar-se per si mateixes o poden encarregar la gestió a una gestora (a una societat gestora d'institucions d'inversió col·lectiva), però ha d'existir una entitat financera que faci de dipositària del patrimoni. A Andorra han de quedar registrats a l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i poden optar per dos models: els organismes d'inversió col·lectiva de dret andorrà i els organismes d'inversió col·lectiva de dret estranger distribuïts a Andorra.

 

Les altres tres reserves d’esmena presentades pels consellers socialdemòcrates fan referència als règims especials de l’Impost de Societats que la llei suprimeix per complir amb les exigències en matèria de competitivitat fiscal promogudes des de l’OCDE. Des del PS es demana allargar el termini transitori durant el qual encara estaran vigents de tres a quatre anys. "Hi ha inversors que han escollit Andorra per beneficiar-se d’ells i que d’un dia per l’altre els hi tallem pot suposar un risc, una manca de confiança i de seguretat jurídica de la nostra plaça", ha justificat Alís.

 

La modificació de la Llei fixa la data de l'1 de juliol del 2017 com el topall per les autoritzacions per obtenir els règims especials. El conseller socialdemòcrata, Gerard Alís, diu que és lògic "que es començi a aplicar l'1 de gener del 2018 que és l'any en el qual s'aprovarà la llei".