Partit Socialdemòcrata

fiscalitat

El PS proposa que es mantingui un règim especial de comerç internacional

Crea: 12/18/2017 - 17:58
Autor: PS
López i Alís durant la roda de premsa (C.G. / Ara.ad).
El Partit Socialdemòcrata, integrat al grup mixt, ha informat aquest dilluns al matí de les sis esmenes entrades al projecte de llei de modificació de la Llei de l'impost sobre societats. Bàsicament, aquestes esmenes se centren, per una banda, a seguir mantenint un règim especial per a les empreses que operin des del país amb comerç internacional, de manera que el tipus impositiu "segueixi sent atractiu" i no sigui passar "del blanc al negre", especialment pensant en les societats que s'han instal·lat al país precisament per aquestes reduccions, ha defensat el conseller Pere López. Cal recordar que el projecte de llei contempla la seva eliminació, mentre que des del 2010 els règims especials permeten una reducció del 80%. El PS proposa una reducció del 40%.
 
L'altre gran eix de les esmenes del PS és fer que els organismes d'inversió col·lectiva de dret andorrà, entre elles les SICAV, tributin a l'IRPF, concretament per les rendes que distribueixin "a raó del tipus que toqui", és a dir el 10% si no hi ha exempcions, ha informat el conseller Gerard Alís. El socialdemòcrata ha plantejat que els rendiments d'aquests organismes tributen zero, ja que no ho fan ni a l'IRPF ni a l'impost de societats, cosa que genera un greuge comparatiu perquè amb la resta de societats no passa, ja que sí que paguen aquest impost. Així mateix, al redactat de la llei que proposen els socialdemòcrates hi han fet constar que, si mai es preveu una tributació a l'impost de societats per part d'aquests organismes, es puguin deduir l'IRPF, de manera que la tributació sempre sigui del 10%.
 
Tornant al règim especial de comerç internacional, i tenint en compte que precisament l'OCDE era qui demanava la seva revisió, López s'ha mostrat convençut que la seva proposta "es pot encabir dins la normativa BEPS" de l'organisme internacional, perquè es demana "que moltes de les activitats es realitzin a Andorra", i també tenint en compte que hi ha països d'Europa que mantenen aquests règims especials. "Cal buscar la via, abans d'eliminar els règims especials, perquè si d'aquí a tres anys els eliminem, quina credibilitat tindrem?", ha plantejat el president del grup mixt.
 
Precisament, i pel que fa a aquest calendari de desaparició dels règims especials, el PS també ha introduït esmenes, en primer lloc perquè el règim transitori aplicable sigui entre l'1 de gener del 2018 i el 30 de juny del 2021, i no entre l'1 de juliol del 2017 i el 31 de desembre del 2020 com proposava el Govern, per donar més marge d'adaptació a les empreses afectades. És a dir, seria el 2021 i no al 2020 quan els actuals règims especials quedarien derogats, proposa el PS.
 
L'acord amb els consellers escindits del grup liberal s'allargarà
Durant la roda de premsa per presentar les esmenes a la Llei de l'impost sobre societats, López ha informat que encara no s'ha reunit amb els consellers escindits del grup parlamentari liberal, i que únicament hi ha mantingut alguna conversa telefònica. "Més enllà de l'evidència que ens hem de veure" encara no s'ha concretat cap trobada, ha afirmat, i tenint en compte que es tracta d'una setmana carregada d'activitat política, el socialdemòcrata ha manifestat que veu difícil haver arribat a cap mena d'acord sobre com quedarà el grup mixt abans de dimecres, jornada de sessió al Consell General.

El PS vol gravar els rendiments dels Organismes d’Inversió Col·lectiva via IRPF i un nou règim de comerç internacional

Crea: 12/18/2017 - 17:49
Autor: PS
López i Alís, durant la roda de premsa.
El Partit Socialdemòcrata (PS) vol que els rendiments aconseguits a través dels Organismes d’Inversió Col·lectiva (OIC) tributin com la resta de rendes de l’estalvi. Aquest és un dels objectius de les vuit esmenes presentades al projecte de llei de modificació de l’impost sobre societats a tràmit parlamentari. La formació també aposta per crear un nou règim especial per a empreses centrades en el comerç internacional que substitueixi l’actual, que el text inicial vol eliminar, ja que no compleix amb els estàndards de fiscalitat homologable instaurats des de la Unió Europea. La idea és poder oferir una sortida a les societats que s’hi han acollit i que ara poden veure’s seriosament perjudicades per la seva supressió.
 
Dues de les propostes de modificació presentades al projecte legislatiu se centren a modificar la tributació que actualment afecta les OIC. Com ha explicat el conseller general del PS Gerard Alís, actualment no estan gravades de cap forma, ja que l’impost de societats fixa un tipus del 0% per a aquestes entitats i els resultats que generen i es distribueixen entre els seus clients estan exempts de l’IRPF. Pel PS, aquesta situació ha de canviar i per això, es proposa modificar la llei d’aquesta segona figura tributària perquè aquests beneficis passin a tributar segons el que s’estableix per a les rendes de l’estalvi. 
 
“Ja portàvem la iniciativa al programa electoral i ja dèiem que no hi podia haver un gravamen zero”, ha recordat Alís. Així, ha defensat que “hi ha uns rendiments que no tributen per cap banda i hem volgut posar això perquè ho facin a algun lloc. D’alguna manera o altra, ho han de fer”. El parlamentari també ha apuntat que “potser, en un futur, tocarà estudiar si aquests organismes han de tributar” i ha remarcat que “a altres països ho fan”. 
 
 
Una altra de les esmenes presentades al text preveu la creació d’un “règim especial de societats que realitzen activitats d’explotació i gestió de serveis relacionats amb el comerç internacional”, que permetria les empreses beneficiar-se “d’una reducció del 40 per cent de la base de tributació corresponent a les rendes positives que resultin de l’activitat de compravenda (...) de mercaderies i qualsevol altre tipus de béns”. Estaria acotat a “transport, emmagatzematge, serveis administratius de gestió i comptabilització de factures i albarans,  les de gestió de flux de mercaderies”. 
 
El conseller general Pere López ha recordat que el projecte de llei preveu la supressió de l’actual règim aplicable a empreses que intervenen en el comerç internacional i ha explicat que la voluntat de les esmenes és posar sobre la taula la possibilitat de crear-ne un de similar que, en aquest cas, sí que sigui homologable amb els nous estàndards de fiscalitat. “Si l’únic missatge que podem donar als empresaris que han apostat per aquesta fórmula és la seva desaparició és molt negatiu de cara a l’atracció d’inversió estrangera i a l’aposta per diversificar l’economia”, ha alertat. Així, ha defensat que “hi ha cabuda per donar un règim de comerç internacional en què el volum d’activitat a Andorra sigui més significatiu i que aquests empresaris atrets per una fiscalitat competitiva poden reconduir el projecte ampliant el que es fa des del país i generant més llocs de treball”. 
 
El parlamentari socialdemòcrata ha argumentat que la proposta que es fa des del PS no ha de suposar, en cas de tirar endavant, un problema davant la comunitat internacional. “Al nostre entendre, la llista grisa és sobre els actuals règims especials. El que formulem s’encabeix dins la normativa BEPS i no hauria de donar problemes”, ha indicat, tot posant en relleu que “alguns països i fins i tot membres de la UE els tenen” i que “la diferència bàsica [amb el règim actual] és que moltes de les activitats es realitzin a Andorra”. López ha reclamat que “hem de trobar una solució política i econòmica pels empresaris que van apostar per Andorra vista l’existència d’aquest règim especial”.
 
 
Tres esmenes més tenen com a objectiu allargar la desaparició progressiva de tres règims especials que seran suprimits pel text. La llei original preveu tres anys de marge, fins al 2020, i el PS demana un any més de termini. És a dir, fins al 2021. 
 
Objectiu del recurs al Constitucional
Durant la roda de premsa en què López i Alís han presentat les esmenes, els periodistes també han demanat pel recurs presentat davant el Tribunal Constitucional a les dues lleis de la reforma comunal (transferències i competències). Alís ha volgut recordar que “ja en el seu dia vam manifestar dubtes sobre el seu encaix al nostre ordenament” i que aquests “van quedar reforçats per l’informe del catedràtic Aparicio”. Per tant, “requereixen que puguin ser esvaïts perquè se segueixen mantenint” i la solució definitiva la té aquest organisme. “Per més informes que tinguem i més juristes de prestigi que s’hi pronunciïn continuarà havent-hi dubtes L’única solució i l’únic que ho pot discernir és el TC”, ha argumentat.
 

Rosa Gili insta a DA a assumir la demanda del Consell d’Europa per despenalitzar l’avortament

Crea: 12/06/2017 - 20:31
Autor: PS
Un instant de l'entrevista vist des de la sala de control (RTVA).
La consellera general del Partit Socialdemòcrata Rosa Gili ha instat a la majoria demòcrata que assumeixi la demanda feta pel Consell d’Europa i aposti per despenalitzar l’avortament en els tres supòsits considerats bàsics –malformació del fetus, perill per la vida de la mare i violació-. Ho ha fet després de les dures crítiques que, des de l’organisme, s’han fet a Andorra pel fet de ser un dels pocs països europeus que encara mantenen com a delicte la interrupció voluntària de l’embaràs. En aquest sentit, ha deixat clara la postura favorable del PS a aquesta possibilitat des de ja fa molts anys, tot remarcant que es tracta d’un tema de drets humans.
 
Gili ha fet aquestes valoracions durant l’entrevista concedida al programa ‘Ara i aquí’ de Ràdio Nacional d’Andorra, on també ha abordat altres aspectes de l’actualitat. Sobre l’avortament, ha indicat que “el que diu el Consell d’Europa no ens sorprèn” i ha volgut recordar que des del PS “ja hem intentat arreglar aquesta anomalia dos cops i les dues vegades no s’ha acceptat”. Sobre aquest segon intent –a la passada legislatura-, ha lamentat especialment que no prosperés per l’oposició de la majoria demòcrata “malgrat tenir una paritat entre homes i dones al parlament”. 
 
La consellera general escaldenca ha apuntat que el fet que “ara ens ho diguin des de fora”, el que fa és “refermar el nostre posicionament”. Gili ha retret que al país “hi ha molta hipocresia” tot recordant que “s’acaba avortant fora”. Per tant, al seu entendre, “és ridícul i absurd que continuï aquesta situació”. Per això, ha intentat fer una crida a DA. “Estaria molt bé que la majoria assumís això i volgués fer avançar Andorra amb un tema que és de drets humans”.
 
La parlamentària del PS també ha parlat del fet que la Unió Europea hagi inclòs Andorra en una llista de països que, malgrat no ser considerats com a paradisos fiscals, sí que han de modificar aspectes de la seva legislació tributària. “Val més estar a una llista grisa que no a la negra, però amb el temps que estem posats amb això, lamento que no ho haguem pogut arreglar abans”, ha indicat, tot posant en relleu que “no ens beneficia en res sortir com a ‘cooperants però no del tot’”. 
 
Gili també ha defensat que el PS hagi acordat amb els representants parlamentaris de Liberals i Socialdemocràcia i Progrés (SDP) fer un recurs conjunt perquè el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre si la reforma comunal s’adequa o no a la Carta Magna, després dels dubtes sorgits arran de l’informe jurídic encarregat pel comú de Sant Julià de Lòria. “Amb unes lleis de la transcendència de la de transferència i competències, hem d’estar molt segurs que no són inconstitucionals”, ha argumentat, tot avisant que “si ara no es fa [el recurs], algú ho podria reobrir més endavant amb un procés judicial; ens cal seguretat jurídica”. En aquest sentit, ha apuntat que “tots, al final, volem que s’aclareixin aquests dubtes i tenim la sort de tenir un organisme, el Tribunal Constitucional, que ho pot fer. Entenem que el recurs s’ha de fer”.
 

Intervenció de Gerard Alís en el debat de la modificació de la llei del règim fiscal de reorganitzacions empresarials

Crea: 11/27/2017 - 12:54
Autor: PS
Alís, al costat de Gili durant una sessió de Consell General.
El projecte de llei que sotmetem a debat pel tràmit d'extrema urgència té per objecte, com venim d'escoltar, la modificació de la llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial que fou aprovada per aquesta cambra. La modificació que es proposa és puntual i té un caràcter tècnic, relatiu a l'aplicació de la llei durant l'exercici fiscal 2017.
 
Com s'ha dit la llei preveia la derogació de la lletra c, de l'apartat 3 de l'article 24 de la llei de l'IRPF amb efectes per l'exercici fiscal 2017. Dit article disposava que no es genera plusvàlua (o menys vàlua) en les aportacions no dineràries efectuades a favor de societats quan les accions de la societat i les persones físiques que aporten tenen un grau de parentiu. Com sigui que l'objectiu perseguit per dit article ja queda englobat en el nou règim fiscal de reorganització empresarial, semblava lògica la derogació del mateix.
 
Tanmateix, i tal com es posa de manifest en l'exposició de motius del projecte de llei que sotmetem a consideració, el lapse de temps entre l'entrada en vigor de la nova llei i l'aplicació de la derogació del referit article de la llei de l'IRPF pot suposar una situació d'inseguretat jurídica per aquells ciutadans que legítimament han fet aplicació de la referida disposició durant el present exercici fiscal i ara l'efecte de la derogació elimina aquell dret sense que a la vegada es puguin beneficia del nou règim aprovat per llei que es modifica.
 
Considerant per tant que el projecte de llei introdueix un canvi de caràcter tècnic que assegura la seguretat jurídica de l'aplicació de la norma fiscal, els consellers socialdemòcrates donarem suport per l'adopció del projecte de llei.
 

Intervenció de Gerard Alís en el debat de la reserva d'esmena per incrementar la partida per millores informàtiques a Tributs i Fronteres

Crea: 02/13/2017 - 19:29
Autor: PS
Alís, al ple del Consell General.
Debatrem ara la reserva d'esmena número 5, que consisteix en l'esmena número 32 de l'informe del ponent, que fou presentada pels socialdemòcrates.
 
La implementació de l'IRPF al nostre país ha culminat la reforma fiscal, dotant Andorra d'un marc fiscal homologable a nivell internacional. El desplegament legislatiu ha de ser seguit, però, d'altres mesures que permetin l'aplicació efectiva i eficaç d'aquell nou marc fiscal.
 
Una d'aquestes mesures ha de ser dotar l'Agència Tributària d'un sistema informàtic que permeti facilitar i simplificar al màxim les declaracions fiscals i alhora evitar disfuncionaments i errades en les liquidacions.
 
La primera campanya de recepció de l'IRPF va posar en evidència les mancances en matèria de processament automàtic d'informació així com els peribles que els nostres ciutadans han de suportar per poder realitzar la seva declaració de manera electrònica, havent-se d'adaptar a les prerrogatives tècniques del portal de tributs que no funciona en totes les plataformes.
 
Creiem, doncs, que és necessària una major inversió informàtica al Departament de Tributs i de Fronteres per millorar el portal de tramitacions electròniques de declaracions d'impostos i evitar així els problemes i errades de passades liquidacions.
 
És en aquest sentit que vàrem formular l'esmena que debatem. Concretament proposàvem modificar –reduint-lo en 100.000 euros– el subconcepte "Treballs realitzats empr. estudis i treballs tècnics" (22760) del Projecte 6112-PROJ-0013 relacions internacionals (Departament de Finances) del Ministeri de Finances deixant-lo en un import de 1.900.000 euros. Es proposa modificar –incrementant-lo en 100.000 euros– el concepte "Equipaments per a processos d'informació" del Departament de Tributs i de Fronteres (Departament de Finances) del Ministeri de Finances.
 
El treball en comissió no va permetre l'aprovació d'aquella esmena, desestimant-la sense gaire argumentació. 
 
Seguim pensant que cal dotar de millores informàtiques a l'Agència Tributària, per tal de facilitar al màxim les tasques d'aquells ciutadans que compleixen voluntàriament amb les seves obligacions fiscals i alhora poder controlar aquells que no ho fan.
 
És per aquests motius que demanem a les conselleres i consellers avui presents que els donin suport a la reserva d'esmena exposada.
 

El PS és favorable a mantenir l’IGI reduït si té incidència en el preu final

Crea: 08/08/2016 - 09:43
Autor: PS
El primer secretari del PS, David Rios.
Mentre l’executiu es planteja suprimir el tipus reduït del 2,5% de l’impost general indirecte, a través de la llei del pressupost de l’any vinent, ja que considera que té poc marge i no gaire sentit quan el tipus general d’IGI és del 4,5%, des del Partit Socialdemòcrata no només no es vol suprimir sinó que s’aposta per ampliar el tipus reduït a altres serveis, sobretot de l’àmbit cultural.
 
Així ho va explicar el primer secretari del PS, David Rios, convençut que la fórmula, “que no és pas nova ja que no hem inventat res que no hi hagi als països del nostre entorn”, és factible “independentment que el tipus general de l’impost general indirecte sigui del 4,5% o del 20%”.
 
En aquest sentit, i després que el cap de Govern, Antoni Martí, assegurés que “no la va encertar” quan va aplicar l’IGI reduït, el dirigent socialdemòcrata va recordar que la intenció inicial de l’executiu demòcrata  i la majoria que li dóna suport era establir un IGI superreduït de l’1% per a les estacions d’esquí. No obstant, va continuar Rios, i gràcies a una esmena del grup parlamentari socialdemòcrata finalment es va acabar establint un tipus reduït del 2,5% per a les estacions, a través del transport per cable, i també per al transport públic, les activitats culturals i turístiques, com és el cas del teatre o els espectacles organitzats per privats, Naturlàndia i Caldea, així com per al mercadeig d’obres d’art.
 
Per Rios, aquesta fórmula “encara pot ser perfectament vigent”, tot i que va recordar que la formació socialdemòcrata pretenia que aquesta rebaixa fiscal tingués una incidència en el preu final del servei que paga l’usuari. “La filosofia de la nostra esmena era que les empreses poguessin ser més competitives però també que abaixessin els preus finals”, va recordar el primer secretari del PS, que va lamentar però que “cap dels beneficiaris del tipus d’IGI reduït l’acabés repercutint en el preu del servei”.
 
Per això, el dirigent socialdemòcrata, que va insistir que “l’IGI reduït és interessant si afecta el preu final per als usuaris, sobretot en el transport públic, que és prou car”, es va mostrar partidari de veure si aquesta opció encara és interessant abans d’optar per la supressió del tipus reduït com s’ha apuntat des de l’executiu.
 
En aquest sentit, Rios, que va assegurar que “també en l’àmbit cultural és necessari mantenir l’IGI reduït i fer-lo si cal encara més universal”, va demanar al Govern “un esforç” per parlar amb les empreses que es beneficien del tipus reduït de l’impost general indirecte i veure si aquest 2% d’estalvi que tenen pot acabar beneficiant, amb una rebaixa del preu del servei, l’usuari final. En cas que això sigui d’aquesta manera, els socialdemòcrates són partidaris de mantenir el tipus reduït de l’IGI.
 
De fet, des dels sectors implicats, especialment les estacions d’esquí, a través de Ski Andorra, i en menor mesura les companyies de transport públic, preocupades pels dubtes que genera el plec de bases per a la concessió de les noves línies, s’ha reclamat “prudència” i que s’avaluï bé qualsevol canvi que els pugui suposar una càrrega fiscal més gran, ja sigui per la supressió o per una modulació del tipus reduït de l’impost general indirecte.

Sobre els paradisos fiscals

Crea: 07/11/2016 - 11:09
Autor: Everest Vilaginés
És difícil trobar una definició satisfactòria d’allò que constitueix un paradís fiscal. La millor descripció, em sembla, és la feta per Colin Powell (exassessor econòmic presidencial dels Estats Units): “Allò que identifica una àrea com a paradís fiscal és l’existència d’una estructura composta d’impostos establerta per explotar una demanda mundial d’oportunitats de negoci, i aprofitar-se’n, per aconseguir una evasió legal d’impostos.”
 
En els paradisos fiscals extraterritorials trobem una combinació d’alguns dels trets típics següents:
 
– La carència d’impostos sobre el benefici empresarial, sobre les donacions i les herències.
 
– El secret bancari, l’existència de comptes anònims i numerats i la no-obligació per al banc d’identificar i conèixer el client.
 
‒ Les fortes deficiències en la supervisió i el control bancari i sobre les transaccions financeres, com la disponibilitat de títols de valors al portador no registrats o la no-obligatorietat per als bancs d’informar les autoritats sobre les transaccions dubtoses.
 
‒ La falta d’informació i d’estadístiques completes sobre les operacions financeres.
 
‒ El volum desproporcionat d’operacions financeres estrangeres, de no-residents, amb relació a l’economia local.
 
– La simplicitat de la formalització i registre de societats mercantils i la falta de control sobre les societats filials de grups empresarials transnacionals.
 
‒ L’absència de penalització o tolerància en la pràctica del blanqueig del diner i altres deficiències formatives.
 
– La falta de col·laboració amb les autoritats fiscals i judicials dels altres països.
 
Segons l’OCDE, actualment 37 països, estats o territoris són assenyalats per la seva falta de transparència o per no permetre l’intercanvi d’informació i la baixa o nul·la tributació.
 
Per què estic en contra dels paradisos fiscals:
 
1. Redueixen els ingressos fiscals i les prestacions socials.
 
2. Ofereixen impunitat per a la delinqüència de corbata.
 
3. Fan vulnerables les democràcies.
 
4. Incentiven l’especulació i la inestabilitat financera.
 
5. Emparen la irresponsabilitat en la gestió marítima.
 
6. Contribueixen a l’empobriment del sud.
 
7. Faciliten el finançament dels grups terroristes.
 
Es considera que aproximadament un 8% de la riquesa mundial estaria oculta en paradisos fiscals. Aquesta, el 2013, equivaldria a uns 5,8 bilions d’euros. El prejudici que causen aquests actius en les recaptacions d’impostos nacionals ascendiria a uns 130.000 milions d’euros, suma que representa l’actuació negativa que aquests estats exerceixen sobre l’economia mundial.
 
¿Què es pot fer contra els paradisos fiscals? En la seva publicació La riqueza oculta de las naciones: una investigación sobre los paraísos fiscales, Gabriel Zucman (professor de la London School of Economics) presenta i desgrana una proposta concreta per contrarestar l’actuació negativa que aquests estats exerceixen sobre l’economia mundial. La seva proposta s’estructura al voltant de tres eixos:
 
1. Un eix de dimensió operativa: la construcció d’un registre mundial de títols financers nominals, a l’estil d’un cadastre, que complementi els acords d’intercanvi automàtic d’informació fiscal.
 
2. Un eix polític: resulta de la relació de força que grans blocs econòmics units són capaços d’exercir sobre petites jurisdiccions offshore a través del comerç.
 
3. Un eix econòmic: la creació d’un impost global progressiu sobre la renda. Aquest ha de gravar els guanys mundials de les multinacionals i no els seus beneficis país per país. El no-establiment d’aquest impost incentiva l’optimització fiscal de multinacionals que traslladen els seus guanys allà on menys tributen.
 
Evidentment, res de tot això serà possible sense una voluntat política de mundialització de la lluita contra el frau i l’evasió fiscals.

Pàgines

Subscriure a RSS - fiscalitat