inversions

Dolors Carmona: “S’ha atès exclusivament uns sectors oblidant-se de les polítiques socials”

Crea: 09/02/2019 - 11:31

Autor: PS

La consellera del Partit Socialdemòcrata al Comú d’Andorra la Vella Dolors Carmona fa balanç dels darrers quatre anys a la corporació. Defineix la política d’inversions impulsada pel consolat demòcrata de maquillatge i lamenta els sobrecostos en les obres degut a canvis que s’hi han introduït. També defensa la democratització dels serveis després que s’hagin vist retrocessos durant aquest mandat.

Quatre anys embellint la parròquia? Com ha vist la política d’inversions impulsada per DA?

Globalment la definiríem com una política d’imprevistos perquè s’han donat sobrecostos degut a capricis, un d’ells és el termini d’execució de les obres de Meritxell, perquè hi ha hagut una manca de planificació, en la major part hi ha hagut despeses sobrevingudes de gairebé el 20% del cost inicial, i per mirar de pal·liar aquests imprevistos s’han fet adjudicacions directes. A més s’ha fet un maquillatge d’una part de la parròquia, i en comptes de donar una resposta equitativa a tots els ciutadans i zones de la parròquia, s’ha prioritzat determinats serveis però no s’han prioritzat serveis públics i equipaments bàsics per a tots els ciutadans.

Què han trobat a faltar?

Estem parlant de la neteja dels carrers, de les voravies. Són coses bàsiques que els ciutadans ens demanen i a les quals no veiem una resposta immediata. A l’eix comercial i d’altres zones sí que se’ls ha volgut canviar la imatge. Però no vivim d’això. La parròquia no sols és l’eix comercial. Entenem que no podem donar resposta a totes les demandes i necessitats, però sí que cal evitar la política d’imprevistos fent una bona planificació i execució, prioritzant els serveis bàsics.

Totes les inversions que s’han fet eren necessàries?

Si el que es vol és embellir la parròquia, dins del concepte d’embelliment hi pot cabre tot. Però dins de l’embelliment hi ha priorització de necessitats. Si hi ha zones comercials que requereixen els equipaments bàsics caldrà començar per aquí, però a Andorra la Vella i a d’altres barris que en aquest moment estan molt deixats. Estem parlant dels Marginets, de Gil Torres, fins i tot de petits nuclis urbans com és la Comella. No hi ha el mateix servei que en d’altres zones com l’avinguda Meritxell. A més, amb les inversions no s’ha volgut fer partícips els propietaris dels locals i edificis de les zones on s’ha fet l’embelliment. Les contribucions especials s’haurien hagut de plantejar en determinades zones. Tots els ciutadans estem contribuint a l’embelliment de determinades zones i això implica una revalorització de les finques. En contrapartida, però, no hi ha l’aportació corresponent dels que els repercuteix positivament l’embelliment.

A quins llocs s’haurien hagut d’aplicar les contribucions especials?

La parròquia d’Encamp les ha aplicat. Estem parlant d’una petita aportació. Això s’hauria d’haver fet a l’avinguda Meritxell. No parlem pas de l’avinguda Santa Coloma, on s’han fet obres tècniques que es necessitaven per pal·liar les inundacions.

Quin impacte han tingut les inversions en les finances?

Estem en època de bonança. Entren diners al Comú gràcies als projectes urbanístics. Però no hem d’oblidar que per les obres de Meritxell hi va haver un crèdit perquè es van voler fer en quatre mesos, que és un termini inviable per les possibilitats del país. Això és pa per avui i gana per demà. S’ha pogut rebaixar l’endeutament però no sabem si aquesta època de bonança continuarà. Per això una part important dels ingressos s’haurien pogut destinar a eixugar endeutament i així no hipotequem polítiques que hi pugui haver en un futur.

Ha estat un mandat privatitzador?

Sí. Això ho incloem dins de la política d’exclusivitat que s’ha dut a terme. Exclusivitat perquè uns determinats sectors econòmics com el comerç, l’hostaleria o la construcció, se’ls ha donat molt impuls en detriment de polítiques socials. S’ha donat resposta exclusiva a determinats sectors abandonant-ne d’altres.

Ens pot posar alguns exemples?

Increment de preus públics dels serveis. Un servei públic no és cert que faci competència al sector privat, sinó que dona resposta a una necessitat bàsica i perquè tothom hi pugui accedir. Nosaltres no entenem que una administració pública consideri que si hi ha ciutadans que requereixen atenció hagin de sol·licitar l’ajuda. No passa per ajudes, sinó per la democratització dels serveis, per donar resposta equitativa a tots els ciutadans, ja que no tothom té les mateixes condicions socioeconòmiques. I quan parlem d’això parlem dels Serradells, on hi ha quotes que s’han disparat; les escoles bressol, que encara que s’han apujat poc, quin sentit té apujar la quota a un servei públic? Són serveis en què no hi pot haver ànim de lucre i que s’han de limitar a donar resposta a la necessitat.

I tornant a les privatitzacions, com han funcionat?

S’ha privatitzat el servei d’Higiene a un preu important, i l’alberg de la Comella. L’alberg es va fer per donar resposta a les colònies dels infants de la parròquia, però a aquesta instal·lació se li podien donar múltiples usos. Es podia haver reconduït el servei que estava donant l’alberg i per això nosaltres vam proposar que la instal·lació fos el portal de la vall del Madriu i promoure així el turisme de natura. Aquest tipus de turisme no és low cost ni fa competència a la resta d’establiments. Estem potenciant el comerç, però aquest sector ha canviat molt. Per això ens hem de reinventar, i el turisme de natura era una oportunitat que ens hem deixat perdre. L’alberg ara està hipotecat per 20 anys. Això és privar el ciutadà d’una instal·lació pública que va tenir un cost i, per contra, estem pagant colònies a l’exterior que tenen un cost fins i tot superior al lloguer de tot l’any de l’alberg.

Un dels grans projectes de DA era el Poblet de Nadal. Ha donat els fruits esperats?

No ho sabem perquè mai hem tingut el cost global ni el retorn que té. Cal un estudi tècnic que ens calculi l’impacte.

Un altre gran projecte que s’ha tornat a posar a sobre de la taula ha estat el telefèric del Carroi.

No és prioritari i només tindria sentit si es pot connectar amb les pistes. A més, tenim clar que la inversió ha de ser privada. També cal veure com és el giny, quin impacte té i quines afectacions pot tenir en l’àmbit de la seguretat, què representa el sobrevol. A priori pot estar bé, un revulsiu més i un accés de la capital a pistes. Però si això darrer no hi és, no serveix per a res.

La qüestió de la capitalitat va tornar a sortir en la reforma de la llei de competències i transferències. Considera que Conxita Marsol se’n va sortir?

No. La majoria ha fet que perdem l’oportunitat per no haver incidit més en la modificació d’aquestes lleis. En un primer moment semblava que hi havia la rebequeria de la cònsol, que es va enfrontar al cap de Govern, però els interessos són comuns i això va quedar en un segon pla. Andorra la Vella assumeix una part important d’esdeveniments que generen una despesa suplementària i per això hauria de tenir el reconeixement com a capital, com succeeix arreu. També es va perdre l’oportunitat que el Govern assumís la part que li correspon en les escoles bressol, tant des del punt de vista pedagògic com econòmic. Ho hauria d’haver assumit el Govern.

La cònsol es va comprometre a pagar els endarrerits del GAdA, però això ha costat.

Els compromisos s’han de dur a terme. S’ha resolt ara, al cap de quatre anys. Una mica tard. Per què? Per temes de pressions, per sentències... Creiem que s’hauria pogut resoldre abans perquè era un dret i hi havia altres sentències que es van resoldre favorablement. Aquest retard el que ha fet és crear un desencís, un malestar, desconfies del gestor. Ara és una política electoralista. A més, ara es busca pal·liar la pèrdua de poder adquisitiu dels empleats. Aquest aspecte el valorem positivament.

Com ha estat el treball al si del Comú aquest mandat?

Sempre hem tingut la informació a misses dites. Ens agradaria poder dir que la corporació de la qual formem part ha decidit això, però no passa sovint. Només es facilita la informació quan ja està decidit. Hi ha una manca de consideració vers els consellers de la minoria i una manca de transparència, perquè nosaltres representem una part important de la ciutadania. La majoria és cert que té la responsabilitat de la gestió, però si aquesta és més democràtica i participativa segur que el conjunt de la ciutadania estarà més a favor d’aquest tipus de política. Et fan quedar al marge i el ciutadà també es mereix rebre informació, no només aquest màrqueting.

No estan satisfetes amb la comunicació a l’exterior?

És màrqueting. És el seu departament, no el de la corporació. Informem a tort i a dret de com en som de guapos, com de bé ho fem, i de com de bé estem. Això forma part de la política de maquillatge i de màrqueting.

Quin paper han desenvolupat Dolors Carmona i Lídia Samarra al Comú durant aquest mandat, doncs?

Control de la gestió. Hem posat en evidència moltes coses de les quals ni la mateixa majoria s’havia adonat. Ho hem fet en consell de Comú, perquè no hem tingut l’oportunitat de fer-ho abans. I això ens dol, però ho hem hagut de posar en evidència. Un altre exemple [de l’opacitat] és la comissió de Recursos Humans, que no s’ha creat fins fa poc mesos.

“Tenim bon regust de les darreres eleccions perquè la ciutadania el que vol és un canvi”

Veurem Dolors Carmona encapçalant novament la llista de les pròximes comunals?

Formem part d’un equip i al nostre partit les decisions no són mai personals. Ni la Lídia ni jo podem dir que estem gaire llançades a presentar-nos-hi, perquè és una decisió col·legiada. Hem fet reunions, tenim bon regust de les darreres eleccions, tot i que eren d’àmbit nacional, perquè la ciutadania el que vol és un canvi, i així ho va posar de manifest. A més tenim molta gent engrescada per tirar endavant el projecte, perquè la nostra premissa és treballar per al poble, treballar per a tots.

Però a les darreres eleccions generals es van presentar amb un acord amb Liberals d’Andorra. Com pot afectar el resultat si ara L’A i DA van junts?

Potser hauríem d’estudiar com ens va repercutir a nosaltres aquest acord.

Negativament?

No, perquè no s’ha fet aquest estudi. Es va fer amb bona fe perquè no s’estava content amb la política que es portava. Era una manera de contrarestar-ho, però després han estat d’acord a portar una gestió conjunta.

Exploraran acords de cara a les comunals?

No és un tema que hàgim posat a sobre de la taula. Caldrà valorar si fer algun altre acord amb una altra formació ens pot aportar, perquè per a nosaltres el que preval és el ciutadà. Si preval la cadira, ves a fer

l’acord que sigui, però si vols ser fidel i conseqüent amb els principis, el que no pot ser és avui sí i demà no. No és prioritari en aquest moment, però.

El PS presenta 60 esmenes al pressupost i deixa clar que no s’ha volgut bloquejar la tramitació

Crea: 01/22/2018 - 18:48

Autor: PS

Gili, López i Alís, a la roda de premsa.

Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS), Gerard Alis, Rosa Gili i Pere López han presentat aquest dilluns la seixantena d’esmenes presentades al projecte de llei del pressupost per a l’exercici 2018. Des de la formació s’aposta, entre altres peticions, per la reducció dels costos que es carreguen al Fons de Reserva de Jubilació, la congelació dels lloguers, la limitació dels beneficis d’Andorra Telecom i FEDA que acaben traspassant-se a Govern, la supressió de noves contractacions a vàries entitats públiques o l’aposta per inversió en projectes innovadors i no únicament en via pública. Els parlamentaris també han remarcat que, en cap cas, la tramitació del text s’ha vist retardada per l’afer de la reorganització del grup mixt, el que queda evidenciat pel fet que, malgrat haver-se reconduït tot, encara no s’ha convocat la primera de les comissions de Finances que l’ha de tractar.

En aquest sentit, López ha volgut deixar clar que “algunes consideracions que s’han fet no són gens justes” i ha apuntat que “tothom sabia que no es bloquejava res i que no es podia celebrar cap reunió amb caràcter imminent”. I és que, ha recordat, des de Sindicatura s’havia d’analitzar les esmenes presentades per poder-les validar i, enguany, hi ha hagut “un nombre important, més elevat que altres cops”. A més, aquestes no arriben als responsables del Consell General fins a un cop el pressupost supera el debat de les esmenes a la totalitat. Per tant, “no respon a la realitat que es digui que hi ha hagut un bloqueig”. De fet, “més aviat el retard respon al fet que Govern va tramitar tard el projecte”.

Pel que fa a les 60 esmenes presentades, els consellers del PS les han volgut agrupar, en la seva majoria, en diferents blocs, que han anat desgranant:

Fons de reserva de jubilació

Així, fins a 10 propostes de modificació fan referència a reduir les partides de despeses imputades al pressupost del Fons de Reserva de Jubilació. “Sempre hem criticat que tingués entitat jurídica pròpia perquè suposa més costos de funcionament i, any rere any, es demostra que ha de suportar despeses que el perjudiquen directament”, ha argumentat Alís. Per això, la voluntat és reduir-les, en especial els 1,2 milions en concepte de despeses financeres: “Es tracta d’una quantitat elevada i entenem que cal un esforç de negociació”.

Propostes en relació a l’habitatge

El PS també intenta introduir via pressupost mesures que, considera, poden ajudar a pal·liar la complicada situació que travessa el mercat de l’habitatge. Per això, demana que es congelin les rendes de lloguer i, per tant, que no se’ls apliqui la pujada del 2,6% que seria preceptiva si se segueix l’Índex de Preus al Consum amb què es va tancar el 2017. A més, es proposa reduir el termini de preavís per poder deixar un pis o un local comercial.

The Cloud

Una altra de les esmenes a les quals el PS dóna una gran importància és la supressió dels vuit milions d’euros que Andorra Telecom vol destinar durant el 2018 a la construcció de l’edifici The Cloud. “És un projecte buit que no està prou treballat i que genera bastant oposició per part de molta gent”, ha recordat Gili, que ha defensat la necessitat que els diners que no s’inverteixin en aquesta obra faraònica es destinin a “inversió en xarxa, maquinària i equipaments perquè continuem escoltant queixes per deficiència del servei”.

ETR la Massana

Via esmena al pressupost de FEDA, el PS també proposa que s’ajorni la construcció de l’estació transformadora que la companyia energètica vol fer a la zona de l’Aldosa. Gili ha argumentat que “calen més estudis sobre la ubicació” i ha defensat que “hi ha una oposició ciutadana molt important que planteja coses comprensibles”. Entre aquestes, hi hauria la proposta “d’un terreny que pot complir igualment la funció”. Per això, “demanaríem que es posin en marxa nous estudis sobre altres ubicacions més aïllades de nuclis habitats”.

Beneficis Andorra Telecom Feda

Un any més, els socialdemòcrates consideren necessari reduir el volum de beneficis que distribueixen a Govern les dues empreses públiques. López ha volgut posar sobre la taula el fet que “aquesta obtenció de guanys rau, en part, en el fet que els ciutadans paguem un sobrecost pel servei”. Al seu entendre, davant unes despeses cada cop més disparades, “el Govern s’ha instal·lat en un recurs fàcil: mantenir o pujar tarifes”. I ha alertat que, en alguns casos, suposen costos importants per famílies o empreses.

Despeses de les noves contractacions

Una important sèrie de les esmenes presentades pel PS persegueixen limitar les noves contractacions que els diferents pressupostos preveuen a entitats públiques com Andorra Telecom, FEDA, el Consell Regulador del Joc, Andorra Desenvolupament i Inversió, l’AREB o alguns departaments de Govern. Per a López, aquesta sèrie de noves contractacions es vinculen a la “manera de fer de Demòcrates” que acaba “multiplicant any rere any la despesa” dins d’una “òptica de tenir càrrecs o places a proveir”. És a dir, continuen alimentant “l’oficina de col·locació”

Model d’inversions

Diverses esmenes més tenen la vocació de canviar el model d’inversió de DA, centrat de forma excessiva en via pública. “Fins a 21 milions”, ha denunciat López. Per això, es vol reduir diferents partides amb l’objectiu de crear nous projectes com un parc tecnològic o una planta de compostatge. El conseller general del PS ha lamentat que entre les obres previstes al pressupost “no hi ha cap d’innovadora” i ha recordat que “la recuperació econòmica no vindrà de fer únicament asfalt i carreteres”.

Carmona critica el model de gestió de DA i les “inversions faraòniques” anunciades a Andorra la Vella

Crea: 12/06/2017 - 20:27

Autor: PS

La consellera de Partit Socialdemòcrata+Independents (PS+I) al comú d’Andorra la Vella, Dolors Carmona, ha expressat la seva oposició al model de gestió comunal de la majoria de Demòcrates (DA). Ho ha fet durant el debat de la revisió del marc pressupostari de la corporació per al mandat 2015-19, votat avui al ple i que només ha rebut el suport dels representants ‘taronges’. Carmona ha defensat que el que s’ha de fer des de l’administració local és “una bona gestió” i donar els serveis que necessiten els ciutadans. També s’ha mostrat contrària a algunes de les “inversions faraòniques” anunciades els darrers dies per la cònsol major, Conxita Marsol, tot advertint que poden comportar, per poder-se finançar, una nova pujada de taxes, impostos i preus públics, com ara els dels aparcaments.

La sessió de comú ha tingut entre els punts de l’ordre del dia la revisió del marc pressupostari pel mandat. I des de PS+I s’ha optat per votar-hi en contra per deixar “clar” quin és el posicionament. “No és el nostre pressupost ni compartim aquesta revisió”, ha explicat Carmona. Durant el debat, Marsol ha afirmat que la finalitat de la corporació parroquial ha de ser generar riquesa, una idea que la consellera socialdemòcrata ha refusat de ple. “El que s’ha de fer és gestionar bé els serveis que calen al ciutadà i acompanyar al sector turístic i comercial perquè pugui generar aquesta riquesa; el comú no és una entitat privada”, ha manifestat.

La representant de PS+I ha alertat que el marc pressupostari, a més, comporta “un increment de despesa i això vol dir endeutar l’administració: pa per avui i fam per demà”. En aquest sentit s’ha mostrat molt crítica amb alguns projectes anunciats aquests darrers dies, com ara la construcció d’una cinta per a vianants a Ciutat de Valls o la remodelació de l’avinguda Meritxell. “No estem a favor de bloquejar inversió, però sí contra un salt qualitatiu com el que s’acaba de fer públic”, ha indicat, tot advertint que algunes d’aquestes inversions “seran faraòniques”. Així, ha defensat que “hi ha projectes que cal veure si són viables o no i que poden generar una despesa que no és la que considerem prioritària per donar resposta als serveis per a la ciutadania”.

També ha volgut advertir que, per afrontar aquestes obres, caldrà aconseguir més ingressos i això pot comportar “noves pujades d’impostos i taxes, com ara els aparcaments”. Carmona ha lamentat que “es qüestionin serveis com els Serradells o aquesta instal·lació [el centre de congressos, on s’ha fet la sessió per les obres a l’edifici del comú]”, ja que “ens fa molt mal de panxa i no és la nostra manera d’entendre la gestió d’un comú”.

Sobre el marc pressupostari, la consellera de PS+I també ha criticat que s’hagi aprovat sense tenir prèviament l’informe que, segons la llei de sostenibilitat de les finances públiques, hauria d’haver elaborat el Tribunal de Comptes. “Nosaltres entenem que és preceptiu. La majoria diu que no, però s’ha posat en evidència que és la seva interpretació”, ha apuntat.

La sessió de comú també ha servit per adjudicar diferents obres, com ara la remodelació de la recepció del centre esportiu Els Serradells (183.000 euros), l’embelliment del tram de l’avinguda Tarragona entre el carrer Bonaventura Riberaygua i Prada Casadet (167.000 euros) o la pavimentació de l’aparcament de Prat de la Creu (1 milió d’euros).

Vendrell critica el retard d’inversions pressupostades a Escaldes-Engordany

Crea: 03/24/2017 - 18:06

Autor: PS

La corporació ha fet un minut de silenci per Helena Babot.

El comú d’Escaldes-Engorday va tancar l’exercici 2016 amb un superàvit net proper al milió d’euros. Aquesta xifra surt de restar als números verds amb què es va finalitzar l’any, uns 4 milions, els compromisos ja adquirits i que s’han acabat reconduint cap al 2017. La sessió de la corporació celebrada aquest divendres ha servit per donar el vistiplau a aquests números. S’ha fet, però, sense el suport de Partit Socialdemòcrates+Independents. La seva representant, Cèlia Vendrell, ha lamentat que no s’hagin fet inversions pressupostades inicialment, fet que, al seu entendre, va en detriment de la parròquia.

Així, durant la sessió la consellera ha posat en relleu el fet que diverses actuacions previstes inicialment en els comptes de l’any 2016, com ara l’obertura del carrer Sant Antoni, l’ampliació de capital de Capesa o el concurs d’idees per Vivand encara estan, un cop avançat 2017, sense tirar endavant. També ha volgut fer referència al fet que no s’ha començat a redactar els projectes per a la construcció de l’aparcament a la part alta, amb connexió a la carretera de l’Obac. Així, ha advertit, aquest retard pot afectar al desig expressat des de la corporació de tenir enllestida i en funcionament la instal·lació –de la qual es parla des del 2004, durant el primer mandat de Toni Martí- l’any 2020.

Ja en roda de premsa, la representant de PS+I ha criticat que “és el fet de dir ‘farem, farem i farem’ i al final no acabem fent tot el que es va dir que es faria”. Així, ha afirmat que “d’aquesta forma es dóna un missatge negatiu a la ciutadania”.

Vall del Madriu

La consellera de PS+I també s’ha mostrat critica amb la feina de la comissió de gestió de la Vall del Madriu, que encapçalen les majories dels quatre comuns amb territori a l’espai natural. Vendrell ha posat diversos exemples de la “deixadesa” amb què, al seu entendre, treballa aquest organisme com ara el mal funcionament del portal web o els retrets evidents que es fan cap a aquesta comissió per part dels membres del Consell Assessor.

“Dóna la sensació que no s’acaba de creure en la vall i que no hi ha voluntat de tirar-ho endavant”, ha denunciat. En la seva opinió, “no interessa treballar-hi i qui dia passa, any empeny”, una situació que, ha lamentat, “és recurrent de fa molts anys”.

La sessió de comú també ha servit per aprovar les tarifes dels nous aparcaments especials per a caravanes que s’obriran a la parròquia. Vendrell ha volgut felicitar a la majoria comunal per una iniciativa que, al seu entendre, serà força positiva. En aquest sentit, ha volgut recordar que ella mateixa va proposar la idea en vàries ocasions durant el mandat anterior, sense que llavors fos recollida per la majoria demòcrata.

L’abecé de la gestió pública

Crea: 02/23/2017 - 11:02

Autor: Susanna Vela

El Núvol, centres de congressos, espais multifuncionals, museus, heliport, etc., han sigut i són objecte de discussió per part de polítics i ciutadans i no sempre responen a la cobertura de necessitats i serveis oferts a la ciutadania. Veient el fracàs de projectes d’equipaments sense projecte, potser seria hora que reivindiquéssim l’elaboració i l’aprovació de plans d’equipaments públics. La doctora en geografia Maria Jesús Lluelles assenyalava fa unes setmanes la necessitat de pensar i fer infraestructures a escala de país. Jo hi afegiria l’obligatorietat que té el sector públic de no fer altres projectes d’inversió que els que siguin necessaris per a l’acompliment i realització de les seves finalitats i competències institucionals.

És en aquest sentit que és bàsic plantejar un pla d’equipaments, una eina que, d’una banda, fa inventari dels equipaments que es tenen i dels serveis que presten i, de l’altra, analitza i diagnostica l’adequació d’aquest conjunt a les necessitats de la població, i proposa unes actuacions de millora i optimització de les dotacions d’acord amb les capacitats pressupostàries. El seu objectiu és que la millora dels equipaments i de l’espai públic ofereixi a la ciutadania uns serveis de qualitat.

Una eina de planificació, de la qual tan mancats estem en aquest país –sembla que això de “planificar” provoqui al·lèrgia i vingui a repel–, que reculli les necessitats i disponibilitats d’un territori en matèria d’equipaments i proposi un pla d’inversions a curt, mitjà i llarg termini per adequar i millorar els existents i, si cal, fer-ne de nous.

Per això cal que aquestes inversions es planifiquin a l’avançada, conscientment i amb visió de futur, atenent les competències de les administracions i les necessitats de prestació de serveis però, alhora, les planificacions estratègiques i les línies de futur pròpies de cada lloc, i sempre amb l’exigència de comptar amb la idoneïtat del projecte, la seva funcionalitat i el seu manteniment.

Fa temps que alguns som conscients que, a més de la racionalització i l’optimització dels equipaments públics existents, el seu manteniment i la possibilitat de mancomunar serveis o equipaments, és essencial tenir clar “qui fa què” i “per què”, i anticipar-nos.

Es tracta d’analitzar la situació actual dels equipaments, partir d’unes hipòtesis demogràfiques d’evolució de la població i d’un planejament urbanístic vigent (o en procés de redacció), i analitzar les obligatorietats de prestació de servei. Un treball que necessita un equip pluridisciplinari, en què hi hagi especialistes com a mínim de programació d’equipaments i planificació, de demografia, d’avaluació de costos i planificació d’inversions. I també, per què no, un especialista si es vol fer un procés participatiu per conduir i dur a terme aquest treball.

Ens cal aquesta anàlisi per detectar disfuncions, mancances i/o possibles millores i optimitzacions dels equipaments existents; preveure els serveis necessaris en el futur, detectar el sòl disponible i les reserves i analitzar la capacitat inversora de les administracions. A Andorra s’inverteixen molts diners públics per revisar i millorar (?) plans d’urbanisme per permetre nous “assalts constructors” d’obra privada i infraestructures viàries i en canvi s’obliden, i si no és així ja em corregireu, de planificar la millora dels equipaments per cobrir les necessitats, com per exemple de les 20.400 persones que es volen acollir a Escaldes-Engordany en els propers quinze anys.

Exigim als responsables polítics aquesta planificació i posterior avaluació, amb projectes necessaris i adequats als serveis que han de prestar i, posats a demanar, que aquesta planificació sigui també un procés participatiu que ofereixi un espai de reflexió sobre el model de ciutat, les estratègies i les prioritats. Només així podrem comptar amb una major acceptació de les decisions i un enfortiment del sentiment de pertinença.

Joan Sans: “DA ha estat incapaç de dibuixar una estratègia en els pressupostos”

Crea: 01/23/2017 - 11:39

Autor: PS

Joan Sans, durant l'entrevista (J.G / Bon Dia).

El conseller del Partit Socialdemòcrata+Independents al Comú d’Encamp Joan Sans fa un balanç del primer any de mandat comunal, un període que considera “molt fluix” i de continuïtat d’un projecte que “malauradament no existia”. Sans carrega contra la pujada de preus públics de la corporació, especialment en l’àrea de Jovent, i retreu a la majoria que no tiri endavant ni el que defensava en campanya.

Com valora el primer any de mandat?

S’ha de mirar des de l’òptica de la continuïtat d’un projecte que malauradament no existia. Després de quatre anys de mandat vam veure que no hi havia un projecte de parròquia. Ara, és lògic que al principi, amb el canvi de bona part dels consellers, es donés un temps prudencial perquè aquesta gent que és responsable i amb idees pogués treballar. Però sap greu veure aquesta poca capacitat de posar en pràctica aquelles coses que havien posat en un programa electoral i coses que, com dic jo, són de política de proximitat, que fins i tot es podrien extreure de les xarxes socials dels veïns de la nostra parròquia, idees d’aquestes característiques que no hi ha hagut la capacitat de poder-les traduir a l’hora de dibuixar el projecte pressupostari per al 2017 o a l’hora de dibuixar el marc pressupostari per a tot el mandat.

Un any perdut, doncs?

El valoro com un primer any molt fluix i poc esperançador. Poc crítics vam ser amb el pressupost del 2016, que ens vam abstenir de votar, però hem votat en contra del d’aquest 2017 perquè és un pressupost d’una parròquia trista i estancada. Tenim la sensació que alguns dels responsables estan esgotats i veiem poca capacitat d’avançar en els projectes més importants que van defensar. DA ha estat incapaç de dibuixar una estratègia en els pressupostos.

Estaríem parlant de...

Les grans idees consensuades amb el Govern per millorar la part de l’urbanisme del Pas de la Casa, les negociacions amb Saetde, que encara estan a les beceroles, i la millora de l’urbanisme d’Encamp. A part d’iniciar la millora del passeig de Mojácar, el projecte d’itinerari cultural que anem arrossegant del mandat passat, poc més s’ha fet. El que comentem amb el Pere és justament aquesta manca de projecte, perquè si t’has compromès amb els ciutadans a millorar una cosa tan necessària com l’avinguda Joan Martí o l’avinguda François Mitterand, que és una feina de molts anys, s’ha de poder plasmar d’alguna manera.

No figura en el pressupost?

No, no hi és. I cal demanar-se per què en un any han estat incapaços de dibuixar un projecte d’embelliment d’aquest eix tan important per la parròquia. Tampoc s’ha fet absolutament res de tot el que es deia per ajudar els joves emprenedors i fomentar l’emprenedoria.

Critiquen també la poca inversió als nuclis més allunyats del centre.

Sí, hem expressat els dubtes que ens generen inversions majestuoses de més de 400.000 euros, com per exemple per adequar la carretera de Vila a Beixalís, cosa que és molt respectable i que em sembla bé, però només s’hi ha donat vida útil fins ara amb el pas del Tour d’aquest estiu i La Purito. Si la gent veiés que part dels seus diners que recapta el Comú servís per millorar el seu entorn, on viuen, on passegen i on compren, encara, però malauradament veus com els diners s’escapen cap amunt, i hi ha zones realment degradades i abandonades a Encamp. Que hi ha voluntat de millora per part dels consellers? Segur, però no es tradueix en el pressupost ni en forma de projecte.

Normalment la majoria apel·lava a la situació financera per argumentar la moderació de la inversió.

El que ens ha sorprès justament del pressupost és l’abnegació, que es renunciï altra vegada a una transferència tan necessària, quan han estat incapaços de fer moure el Govern en l’àmbit del treball de les competències i les transferències. En canvi sí que són capaços, després de defensar les polítiques d’infància i joventut en campanya, d’incrementar els preus públics, però no en l’àmbit esportiu com han fet altres parròquies sinó en l’àmbit de la infància, activitats que per mi són serveis socials, com poden ser l’àrea de Jovent o les colònies.

S’ha mostrat molt crític en aquest aspecte.

En el cas de l’àrea de Jovent és gravíssim, és un augment del 50% en un servei públic que a hores d’ara només pot garantir el Comú. I a més a més, amb l’argument, que em poso les mans al cap cada vegada que el sento, que la gent ha de pagar el preu que valen les coses. No, escoltin, vostès estan convidant a carregar-se tot allò de l’Estat del benestar per què hem lluitat. Penso que és una política errada i que els ciutadans, n’estic convençut, no comparteixen.

Hi ha, però, ajudes per a qui no pot fer front al cost d’aquests serveis.

És la política de convertir-se en assistents socials i salvadors del poble. Hi ha una comissió en què com a responsables polítics hem d’esbudellar la situació familiar per decidir si donem l’ajuda per a un servei que prestem i que hem augmentat de preu. Les famílies que no s’ho poden permetre han de trucar a la porta dels serveis del departament Social de casa comuna i han de portar tots els justificants i les despeses del banc, és a dir s’han de despullar davant l’administració i dir si acaben el mes amb 800 euros o 900, per poder saber si el Comú els ajuda amb un 60% del preu que paguen pel servei de l’àrea Jovent. Però no ens hem d’enganyar, els tècnics de joventut i infància del Comú d’Encamp són els primers que saben que hi ha infants que haurien d’estar a l’àrea de Jovent i estan al carrer, perquè hi ha famílies que no aniran a trucar la porta del departament per despullar-se.

La pujada de preus públics, però, no és exclusiva d’Encamp.

Des del meu punt de vista, van venent una millora de la situació econòmica, la majoria d’UP+DA va dient que ara s’obren més comerços que mai, però veus que no hi ha millores a la parròquia i a més a més s’incrementen els preus. Per tant, hi ha alguna cosa que no funciona. La millora econòmica no hi deu ser, i això demostra una incapacitat gestora molt gran.

S’ha rebaixat doncs l’endeutament a costa de les inversions a la parròquia?

S’ha aconseguit sobretot eixugar, com vam fer en el mandat passat, amb el canvi de la llei de les transferències, que justament permetria que es poguessin destinar a eixugar deute, i ho han fet molts comuns.

Sembla, però, que aquesta vegada no es congelaran.

Es trobaran ara amb aquesta sorpresa. Des del PS a Encamp hem estat molt crítics amb la qüestió les transferències, perquè tal com estan definides són molt injustes per a la parròquia d’Encamp en comparació amb altres, perquè considerem que els barems no són adequats. A més, aquesta gent va arribar amb un compromís ferm el 2011 que encara no han encetat, i les transferències d’aquests anys haurien comportat sis milions més per a les arques públiques, que haurien pogut millorar moltes coses i que haurien permès no haver d’incrementar preus públics.

A final de mes hi hauria d’haver un primer document sobre aquesta reforma de competències i hi ha un mandat del Consell General perquè la reforma estigui feta a final d’aquest any.

No estarà perquè hem vist moltes divergències segons els comuns i no serà fàcil que es posin tots d’acord. Nosaltres coneixíem la feina que es va fer el mandat passat, la feina d’anàlisi prèvia de cada departament que es va traspassar al Govern, i en una trobada amb els cònsols se’ns va dir que s’estava treballant tota la qüestió de l’atenció domiciliària, però més enllà d’això no sabem res dels altres punts, tot i que sabem que s’està treballant. També defensaven la participació del Consell General en tot això, així com que se’n fes partícips les minories dels comuns.

Més d’un any després, a l’oposició saben alguna cosa del desenvolupament de l’acord d’intencions amb Saetde?

El gener del 2017, a la minoria no sabem qui té la pilota. Pensem que encara la té el Comú, però ho desconeixem.

No se’ls diu res des de la majoria?

Quan vam denunciar que no se’ns hi deixava participar ens van convidar a una trobada d’aquestes entre l’accionista majoritari de la societat i la majoria de casa comuna, i allà, suposo que per fer-nos contents, el que es va fer va ser tornar a explicar el projecte que ja coneixíem que tenia Saetde, que era excel·lent i extraordinari, com el que imagino que podria presentar qualsevol societat que gestionés això. D’aquests compromisos de l’administració sembla que n’hi ha que no es poden desenvolupar. Els ciutadans han de veure que aquesta gent té la capacitat de vendre unes coses que després no es poden fer. I això fa molt mal no només a la parròquia, sinó també a la credibilitat dels responsables polítics.

Hi ha hagut una oferta de compra de les accions aquest any.

Una oferta de què ens vam assabentar en una sessió de comú, i perquè va haver-hi una pregunta de la minoria liberal. Aleshores el cònsol ho va explicar. És un exemple més de la transparència de la democràcia mal entesa que dic jo, sobretot pel que fa als responsables més alts. I és que si hi ha una cosa, malgrat que potser sigui molt de gestió, els consellers sí que comparteixen tota la informació a les comissions.

Seria, però, una qüestió que caldria consultar al poble?

Sí, una consulta hi ha de ser. Cal tenir present que les accions de Saetde que té el Comú són de tots els ciutadans de la parròquia. Em costa entendre que no es convidi el poble a participar, per exemple, per decidir el destí d’una part de la partida d’inversions o no es busqui fórmules de participació perquè la gent que viu als Cortals, al Poblet o al Mirador d’Encamp puguin dir-hi la seva, què els agradaria millorar del seu entorn. Aquestes eines no hi són i és una llàstima. Per què no fer aquesta política, que aplaudeixo sovint, del cònsol major de la Massana de proximitat amb el ciutadà. Per mi proximitat als ciutadans no vol dir anar a l’escudella, sinó que vol dir tenir com a mínim la capacitat de poder explicar periòdicament els projectes importants per a la parròquia públicament, no penjant un full al taulell d’anuncis de casa comuna. Això és una mancança molt gran que tenim.

Creu que funciona bé la iniciativa d’enviar un conseller al Pas de la Casa un dia concret?

Tal com funciona en aquest moment, la seva presència és molt puntual. Hi ha un element que sí que contribueix que hi hagi una bona comunicació, que és que hi ha una persona responsable que té un complement que està tot el dia al Pas i mira de gestionar totes les incidències independentment del departament que sigui. Una altra cosa és el que defensàvem nosaltres, ¿per què no pot haver-hi una part dels consells de comú que se celebrin al Pas o la presència diària d’un conseller a les dependències de casa comuna?

Més enllà de les propostes d’embelliment, què necessita el Pas de la Casa?

Recentment un article d’opinió d’un empresari del Pas recollia la proposta, que nosaltres ja vam posar a la taula en una comissió de Turisme després del Carnaval de l’any passat, de convocar una taula urgent en matèria de joventut i turisme al Pas de la Casa. I fer-hi participar els empresaris, hotels i restauradors del Pas per saber quin tipus de turisme volem i com gestionem la situació de turisme que tenim ara. El que no podem fer els responsables públics és dir que aquest turisme valdria més que no vingués perquè, malauradament, tal com estan les coses també és necessari. El que potser hem de fer són plans d’acció, com fan algunes localitats de la costa catalana, que a l’estiu es troben amb situacions de característiques similars. I són aquestes coses les que es queden als calaixos perquè la gestió del dia a dia se’ls menja, i són incapaços d’anar més enllà quan hi ha uns tècnics molt ben capacitats que ja fan la gestió del dia a dia. El que han de fer els responsables és planificar una estratègia i uns projectes nous que després dibuixaran aquests tècnics, però no els tenen ja que no se’ls ha donat en quatre anys i tampoc en aquest cinquè.

Després de molt reclamar-lo ja hi ha organigrama de la corporació. Serà útil?

Sí, ara es dona per tancada una feina necessària que va començar el 2012. Però sembla que mentre parlem d’organigrama no parlem de cap altra cosa. Es va crear una comissió ad hoc, a la qual no vaig voler entrar perquè es va contractar un assessor per 12.000 euros per fer una feina que se sabia que s’acabaria encarregant als caps de departament, com va ser. Però l’únic que van fer aquests va ser dibuixar l’estat dels seus departaments. És a dir, s’ha estat un any per fer la foto de com era l’organigrama quan feia quatre anys que governaven. Però això no és un problema dels tècnics, perquè a ells els convenia dir que encara no ho tenien. L’altra vessant és cap a on es vol anar, i aquest organigrama, de 700 pàgines, es limita a dir que s’ha d’absorbir algunes places que avui són eventuals, però no diu res de cap a on s’ha d’anar. La conclusió més important a què s’arriba en aquestes 700 pàgines és que l’any 2019 la xifra final de recursos humans serà la mateixa que tenim ara. Ho vaig dir en la sessió de comú, això només serveix per alimentar mamandúrries. S’ha d’anar fitxant per compromís alguns assessors i assessorets a cop de talonari, i el motiu final el desconec. Però alerta, perquè la gent que és funcionària a casa comuna, pels seus coneixements i formació, podria fer aquesta feina perfectament.

PS+Independents vol fer unes basses d’aigua termal i que el comú compri un terreny al centre d’Escaldes

Crea: 12/10/2015 - 13:30

Autor: PS

Vendrell i els candidats a l'aparcament que ara hi ha al terreny que proposen comprar

La candidatura PS+Independents a Escaldes-Engordany incorpora al seu programa dues inversions que consideren clau per al futur. La primera, la construcció d’unes basses d’aigua termal a la part alta per potenciar, d’una banda, la zona i, de l’altra, aquest atractiu singular que té la parròquia. La segona, la compra del terreny, ara llogat per un aparcament, que hi ha davant l’església de Sant Pere per poder disposar d’una parcel·la propietat del comú al centre de la vila.

La candidata a cònsol major, Cèlia Vendrell, ha visitat aquest dijous tant l’aparcament com la zona de la font del roc del Metge, on s’impulsarien les basses. Ho ha fet acompanyada d’altres membres de la llista com Pere Bellido, Toni Fernández i Eva Dubós. Allà ha explicat el primer dels projectes, tot recordant que l’aigua termal “és un atractiu de la parròquia i som els únics que la tenim”. Per això, s’entén que el projecte, un cop finalitzat, ajudaria a “fer pujar el flux de gent que passeja per Carlemany fins aquí”.

Vendrell ha recordat que la idea ja estava prevista al programa electoral del 2011 i que, de fet, durant un temps va donar la sensació que la majoria de DA la recollia i tenia previst tirar-lo endavant. Finalment, ha lamentat, no va ser així. Per això, PS+Independents aposta per recuperar la iniciativa que, ha afirmat la cap de llista, no suposaria un cost elevat. “Seria una inversió senzilla, de pocs diners”, ha indicat.

Més despesa suposaria la compra dels terrenys situats davant de l’església, actualment destinat a un aparcament. “Entre sis i vuit milions segons m’han comentat des de la majoria”, ha explicat Vendrell que, però, ha remarcat que es tractaria d’una operació molt interessant per al comú. D’una banda, per la possibilitat que el projecte d’aparcament a la part alta no s’aconsegueixi tirant endavant. “Si no s’acaba de desenvolupar, es podria fer un pàrquing en aquesta parcel·la”, ha explicat, tot recordant que “fa dotze anys que es parla” d’aquest equipament que requereix la col·laboració del comú amb un privat.

En cas que aquest aparcament sí s’acabés construint, el terreny de davant l’església continuaria sent, ha comentat Vendrell, interessant per al comú. “En el futur ens permetrà fer altres coses. D’entrada, es podria instal·lar una plaça per donar vida a la zona”, ha argumentat. El cost de l’operació, ha explicat, es podria afrontar amb un préstec bancari que es s’anaria tornant amb els ingressos, més de 2,5 milions anuals, que entren a la corporació pels aparcaments.

Esteu aquí

inversions