Partit Socialdemòcrata

Justícia

Intervenció de Gerard Alís en el debat de la modificació de la llei transitòria de procediments judicials

Crea: 06/29/2016 - 18:33
Autor: PS
El conseller general del PS, Gerard Alís.
Al juliol del 2014 aquesta cambra va adoptar la llei 16/2014 de modificació de la llei transitòria de procediments judicials introduint, entre altres, en el nostre ordenament la possibilitat de sol·licitar la revisió d’una sentència judicial ferma quan una decisió definitiva del Tribunal Europeu dels Drets Humans ha constatat una vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans.
 
Dita possibilitat encabia aquells casos en què la decisió del Tribunal europeu hagués recaigut una vegada entrada en vigor la referida llei 16/2014. Tanmateix el Servei d’execució de sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans va recomanar que, amb la finalitat de poder posar remei en la major mesura possible a la vulneració d’un dret constatada pel Tribunal europeu, el judici de revisió s’hauria de fer extensiu també a aquells casos en que la resolució del Tribunal europeu hagués estat adoptada abans de l’entrada en vigor de la llei 16/2014 i sempre que l’execució de la dita resolució es trobes en tràmits a l’entrada en vigor d’aquella llei.
 
Doncs bé, per tal de donar compliment a aquella recomanació se sotmet a debat parlamentari el projecte de llei de modificació de la llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, i de la llei 16/2014, del 24 de juliol, de modificació llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993.
 
Dit projecte, com ens ho acaba d’explicar el ministre, té per objecte ampliar el dret a exercir el judici en revisió previst a l’article 7 de la llei transitori de procediment judicial, en els termes que des del Consell d’Europa es recomanen.
 
Els socialdemòcrates, entenedors de la recomanació efectuada pel Servei d’execució de sentències del Tribunal europeu de drets humans, vam presentar dues esmenes al projecte de llei, quin objectiu era poder clarificar el redactat proposat, el qual si bé tenia per objectiu donar compliment a aquella recomanació, ens semblava que no permetia exercir a la pràctica el dret a revisió ampliat.
 
Com ens ha estat exposat la comissió ha acceptat per unanimitat les dues esmenes que vàrem proposar -una en el redactat presentat l’altra i  transaccionada-.
 
Amb això pensem que el text que se sotmet avui a consideració dona ple compliment a les recomanacions efectuades pel Servei d’execució de sentències del Tribunal europeu de drets humans i permet que Andorra doni compliment als seus compromisos internacionals adquirits en un tema tan transcendent com ho és la salvaguarda dels drets humans.
 
Per l’exposat, els consellers socialdemòcrates donarem suport al projecte de llei que se sotmet a aprovació.
 

Intervenció de Gerard Alís en el debat sobre la modificació de la Llei de la justícia

Crea: 05/26/2016 - 16:58
Autor: PS
Al juliol del 2014 aquesta cambra va aprovar diverses modificacions legislatives que tocàvem el moll de l'os del nostre sistema judicial. Aquella reforma pretenia reforçar l'autonomia del poder judicial i alhora modernitzar la nostra justícia dotant-la d'eines i de mecanismes per a fer-la més eficient, més independent i més transparent.
 
En aquella ocasió els consellers socialdemòcrates, malgrat considerar que els textos resultants dels treballs en comissió encara tenien algunes mancances que en el futur caldria reveure, i també que hagués calgut buscar més consensos en l'adopció d'una reforma tan important i necessària com la que es plantejava, vàrem donar suport als canvis legislatius encetats, convençuts que aquells eren positius i beneficiós per a un millor funcionament de la justícia.
 
Avui se sotmet a aquesta cambra una nova modificació de la llei qualificada de la justícia. Aquesta té per objectiu completar la reforma efectuada l'any 2014, concretament fixant el règim retributiu dels membres de la carrera judicial i fiscal i també dels membres del Consell Superior de Justícia.
 
Vull recordar que, per tal de garantir i reforçar la independència i qualitat dels òrgans jurisdiccionals, un dels pilars de la reforma de l'any 2014 fou la creació de la carrera judicial. Aquesta tenia per objectiu donar estabilitat, perspectives de futur i de progressió als integrants dels òrgans judicials, regulant els mecanismes d'accés i promoció dels batlles, magistrats i fiscals.
 
Mancava però materialitzar aquells preceptes de progressió professional amb l'evolució econòmica real, gradual i successiva, creant una graella salarial clara i definida, que defenia la retribució corresponent a cada estadi de la carrera.
 
Així la modificació que avui se sotmet al ple completa la reforma de l'any 2014, incorporant les graelles salarials aplicables als membres de la carrera judicial i de la carrera fiscal. També es regula la retribució dels membres del Consell Superior de la Justícia, basada en la càrrega de treball i les responsabilitats que cadascun d'ells té atribuïdes. Finalment la llei també contempla la situació transitòria que ha de permetre passar de l'actual sistema de retribució al nou, pels membres avui en actiu. Destacaré a més que des d'un punt de vista econòmic que les noves graelles salarials adoptades no haurien de suposar un sobrecost per l'estat, restant els costos salarials globals dels membres de la carrera judicial i fiscal així com del membre del Consell Superior de Justícia resultant equiparable a l'actual.
 
Els socialdemòcrates no vam presentar esmenes al text en considerar que els canvis legislatius proposats pel Govern eren coherents amb la reforma endegada l'any 2014, i alhora necessaris per poder-la posar en aplicació en la seva totalitat. Això no exclou que en un futur, una anàlisi del resultat de l'aplicació d'aquella reforma no requereixi efectuar noves modificacions al nostre sistema judicial.
 
Dit això hem treballat activament en l'estudi de les esmenes efectuades per la resta de grups, tant aquelles que afectàvem directament a la carrera judicial i fiscal i a les remuneracions dels seus membres, com aquelles que introduirem canvis en altres aspectes, vetllant per tal que la modernització de la justícia pugui aplicar-se de manera efectiva a la pràctica i en favor dels nostres ciutadans.
 
Així doncs, donarem suport al projecte de llei qualificada de modificació de la llei qualificada de la justícia, del 3 de setembre de 1993, tot desitjant poder fer ben aviat un balanç positiu de la reforma endegada, en el sentit d'haver assolit una millor administració de la justícia i alhora una percepció més positiva de la mateixa per parts dels nostres ciutadans.
 

El repte de jutjar ràpid i... millor

Crea: 03/11/2016 - 10:18
Autor: Ferran Goya
La resolució en menys de 24 hores del cas dels trets a les finestres de l’edifici de la policia ha donat lloc a una forta commoció social i a diverses i heterogènies opinions des de posicions institucionals, polítiques i ‘del carrer’.
 
La Constitució andorrana en el seu article 10.2 reconeix, entre altres, el dret a «un judici de durada raonable». Un dret que també garanteix l’article 6 del Conveni Europeu per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, ratificat per Andorra l’any 1995.
Els darrers anys a tots els països del nostre entorn s’han pres mesures legislatives, pressupostàries i d’organització per a combatre la lentitud dels processos penals.
 
La llei 17/2014, qualificada de modificació de la Llei del Codi de procediment penal segueix la tendència de simplificació present en els darrers canvis de les lleis d’enjudiciament penal dels països europeus. 
 
Contràriament a algunes afirmacions que hem escoltat i llegit aquests dies, els procediments ràpids, als països veïns,  també són aplicables als delictes majors.
 
A Espanya, l’article 795 de la Llei d’enjudiciament criminal, limita els ‘judicis ràpids’ als delictes castigats a una pena que no excedeixi els cinc (5) anys. A Andorra després de la modificació de 2014, el procediment d’ordenança penal està limitat a delictes penats amb quatre (4) anys de privació de llibertat. 
 
A França, hi ha diversos procediments ‘accelerats’ en matèria penal, cadascú amb una denominació tècnica que no ens hauria de confondre amb les traduccions literals. El més similar al cas aplicat en el cas del sotsoficial seria el de Comparution sur reconnaisance préalable de culpabilité també dita plaider-coupable (article 495.7 del Code de la Procédure Penale), creada en 2004 i que obre a la fiscalia la facultat de proposar una pena a la persona que reconeix els fets, una pena que hauria, en cas d’acceptació per l’interessat, ser homologada pel president del tribunal o el jutge delegat per ell; en el cas francès com a Espanya es limita aquest procediment a delictes passibles de penes de presó fins a cinc (5) anys.
 
Perdonin aquesta carregosa exposició destinada a demostrar que no hi ha cap lleugeresa en l’articulat del procediment ‘ràpid’ andorrà. 
Altra cosa és que ens posem preguntes sobre si la legislació es pot millorar, si la celeritat buscada és compatible amb la qualitat de la justícia, en particular amb el respecte dels drets de la defensa i els drets de les víctimes. Aquí caldria recordar el redactat de l’article 6 del Conveni Europeu per a la salvaguarda dels drets humans:  «Tota persona té dret que la seva causa sigui vista equitativament, públicament i en un termini raonable, per un tribunal independent imparcial establert per la llei». Són tres requisits que permeten fer-se una idea de la qualitat de la llei i de la seva aplicació: el procés ha de ser equitable, públic i de durada raonable.
 
La percepció social, digui el que digui el senyor Alberca, és que el mini-procés no ha estat equitable, que la celeritat ha impedit respectar els drets de totes les víctimes i que l’opacitat (absència de judici públic) només fa que accentuar la sospita de manca d’independència i de parcialitat de la justícia. 

Alís insta a “repensar” l’abast de les ordenances penal arran del cas dels trets a l’edifici de policia

Crea: 03/03/2016 - 18:49
Autor: PS
Gerard Alís durant una sessió al Consell General.
El conseller general del Partit Socialdemòcrata Gerard Alís ha fet una crida a “repensar” l’abast del procediment judicial conegut com a ordenança penal mitjançant el qual s’ha jutjat el sotsoficial de policia que va disparar diversos trets contra les oficines del despatx central del cos. El parlamentari considera que cal delimitar si fets “d’aquesta gravetat i transcendència” han de resoldre’s amb aquesta fórmula i no amb una vista pública, a la vegada que ha admès la sorpresa pel fet que, des de fiscalia, no s’hagi demanat una condemna més dura en contraposició al que es fa per altres tipus de delictes que no generen tanta alarma social. 
 
El conseller general ha deixat clar que la decisió judicial “s’ha pres en el marc de la legalitat”, tot recordant que això ha estat possible perquè a finals de la passada legislatura una modificació legal va ampliar el nombre de fets que es podien jutjar pel procediment d’ordenança penal. Fins llavors, aquesta fórmula només es podia aplicar en el cas de delictes menors. Alís ha convidat a fer “una reflexió de caràcter polític” que passaria per “repensar i matisar l’abast” de les infraccions criminals que es poden resoldre d’aquesta manera i si cal que “casos com aquests, per la gravetat i la transcendència pública que tenen, s’han de jutjar en vista pública”. 
 
El parlamentari socialdemòcrata no ha volgut entrar a valorar el contingut de la resolució “No ens pertoca i no disposem dels elements que envolten el cas, com ara el contingut del sumari, per dir si és correcte o no”, ha indicat. Tot i això, sí que ha admès que “la ciutadania ens pregunta” i no ha negat que “sobta una mica que en un delicte amb la transcendència i la gravetat que té que no hi hagi una pena de presó ferma, almenys en part”. Per això, ha reconegut sorpresa pel fet que “el ministeri públic ha anat per aquí, sobretot sabent la contundència de les penes que exigeix en altres temes com alcoholèmies o introducció de marihuana”. 
 
Sobre el fet que el policia ja condemnat pugui mantenir el dret a la jubilació especial prevista pels membres del cos, Alís ha recordat que “aquest disfuncionament de la llei es va detectar fa poc per un cas similar” i, per això, entén que “cal urgir Govern perquè, si més no, solucioni el problema amb una reforma de la llei ràpida”. 
 

Pàgines

Subscriure a RSS - Justícia