Intervenció de Gerard Alís en el debat de la modificació de la llei de col·laboració entre administració general i comuns i entre els comuns
Crea: 10/19/2018 - 13:12
llei de col·laboració entre administracions
El PS vol suprimir les mancomunitats del projecte de llei de col·laboració
Crea: 03/07/2017 - 10:52
El Partit Socialdemòcrata (PS) proposa suprimir les mancomunitats que preveu que es puguin crear el projecte de llei qualificada de col·laboració entre l’administració general i els comuns, i entre els comuns. Així es planteja en la primera de les set esmenes que els tres consellers generals socialdemòcrates han presentat al text, on es “proposa suprimir el capítol segon de la llei”, titulat “Mancomunitats de serveis i obres”.
La formació, que en el debat de l’esmena a la totalitat al projecte de llei ja va mostrar la seva preocupació per la creació d’aquests nous òrgans i l’increment de despesa pública que podria comportar, considera que primer cal “endreçar l’estructura de gestió territorial” actual i tirar endavant la reforma de les competències, ja que les administracions parroquials exerceixen més competències que les fixades en la Llei qualificada de delimitació de competències.
El projecte de llei estableix la possibilitat que els comuns creïn mancomunitats de serveis i especialment, tal com s’especifica, en matèria d’aigües, enllumenat o neteja pública i escombraries, on ja hi ha aquesta col·laboració, de fet, i també en altres qüestions com ara cultura o esport.
No obstant, des del PS es considera que el projecte de llei passa per alt o concreta poc qüestions importants com els àmbits en què es poden constituir aquestes mancomunitats i el seu finançament, ja que no hi ha cap referència a la previsió dels seus ingressos ni cap regulació del seu règim econòmic. El text tampoc preveu limitacions al límit màxim de deute ni de quina manera afectaria la mancomunitat el límit d’endeutament comunal.
La formació socialdemocràta troba a faltar també aspectes lligats a les retribucions al personal –el text no diu en base a quina legislació s’han d’establir ni preveu graelles salarials ni conceptes retributius–, al procediment de compres i fins i tot al pressupost d’aquestes mancomunitats i a la gestió d’aquest, ja que no hi ha cap article relatiu als procediments ni d’aprovació ni tampoc de liquidació.
El PS, que lamenta també que no s’estableixi la composició dels òrgans ni s’especifiqui el règim d’adopció d’acords, així com que no hi hagi un òrgan de control intern de les mancomunitats o es digui si les intervencions comunals les supervisaran, incideix en l’absència d’una menció dels procediments de control per part del Tribunal de Comptes i critica l’absència de mecanismes d’incorporació o sortida d’entitats a les mancomunitats un cop aquestes ja hagin estat creades, així com que no s’hagi previst un mecanisme de dissolució de les mancomunitats i de liquidació de la seva situació econòmica.
Les esmenes plantejades al text, un total de 36, ja es troben en mans de la comissió legislativa d’Interior, que, tot i haver-ne nomenat ja el ponent, en aquest cas la parlamentària de Demòcrates per Andorra Maria Martisella, ha deixat en stand by la discussió d’aquest projecte de llei per centrar-se en l’anàlisi de les esmenes presentades a la proposició de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral. Aquest text el consideren més prioritari perquè dona resposta a algunes de les recomanacions fetes en el darrer informe sobre Andorra del grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (Greco).
Intervenció de Pere López en el debat de totalitat de la llei de col·laboració entre administracions
Crea: 12/01/2016 - 17:06
Els consellers socialdemòcrates hem presentat aquesta esmena a la totalitat per diversos motius. El principal és que, al nostre entendre, la llei arriba abans que dues que, necessàriament, l'haurien de precedir: la nova llei de Funció Pública i la tan anunciada Llei qualificada de delimitació de competències. Aquesta darrera, present cada vegada en diferents debats.
És un nou exemple de la forma de governar del senyor Martí, que a poc a poc s'estén a tot DA. Per una banda, no afronten els veritables reptes, no aporten solucions i el treball legislatiu consisteix a anar fent pedaços sovint per acontentar algú aquí i allà i cada vegada compliquen i enrevessen més les coses.
Estaria bé que algú ens expliqués avui per què aquest projecte de llei és a tràmit parlamentari i, sobretot, per què ho està abans de les reformes de la funció pública i la delimitació de competències. Potser és perquè es deriva també de l'omnipresent acord institucional. No recordo precedents que un acord entre comuns i Govern estigui present en tants àmbits: la llei de carreteres, la política pressupostària i, fins i tot, la qüestió de la funció pública.
Aquest plantejament, al nostre entendre, no és seriós. Si les lleis s'han de modificar, s'han de modificar i no anar fent pedaços en tots aquests àmbits.
Posaré exemples. Començaré pel capítol 5. Tot ell remet a una futura reforma de la llei de la funció pública. Pràcticament tot no té cap validesa ni eficàcia si no hi ha una reforma de la llei de funció pública que digui en quins termes es pot produir la mobilitat de funcionaris.
Fins i tot, podem anar més enllà. En el moment en què arriba, si ho fa, la reforma de la funció pública, el que diu a la llei és innecessari. En el moment en què la llei de funció pública estableixi com es produirà aquesta mobilitat, el que es diu a la llei seria innecessari i, fins i tot, seria millor que no hi fos.
Anant als capítols quart i primer, que parlen de col·laboració entre administracions, la informació mútua i la signatura de convenis. Sobten alguns continguts per obvis i eteris. Es diu que les administracions han de col·laborar, que han d'intercanviar informació, que els acords que firmen obliguen a totes dues parts, que han d'estar controlats per la jurisdicció administrativa i, en cas de diferències, pels òrgans judicials. En definitiva, tot bastant obvi.
Alguna raó deu haver-hi en aquest redactor. Si avui dia hi ha algun problema de manca de col·laboració o de lliurament d'informació, dubtem que amb aquests redactats es pugui aportar una solució eficaç. I amb els convenis, ens preocupa com queden els que s'han signat durant anys i anys.
I finalment l'aspecte que realment ens preocupa per les seves conseqüències: la previsió de creació de mancomunitats, nous organismes públics amb personalitat jurídica, que tindran òrgans de direcció i de gestió com ara un consell de direcció o un de mancomunitat. Això comportarà presentació de pressupostos i comptabilitats, el control de despeses i de personal o la revisió per part del Tribunal de Comptes.
Quedi clar que no som contraris a la mancomunitat de serveis, tot al contrari, però ens sembla que avui dia ja és perfectament possible i els comuns ja ho estan fent amb convenis de col·laboració. No és necessari la creació de nous organismes públics que, a més, s'han de proveir de càrrecs. Fer aquesta revisió abans d'haver endreçat la qüestió de les competències no té sentit. Abans d'endreçar el que tenim, anem a crear noves entitats públiques.
Si s'aprova la llei i un comú crea una mancomunitat sobre una competència que en un futur algun Govern es queda, què passaria? Què passaria si es transfereix personal cap aquesta mancomunitat? Què faríem amb aquest personal?
Al nostre entendre, mantenir les actuals vuit administracions com estan funcionant, amb les actuals duplicitats i disfuncions, és insostenible. Entenem que, conegudes aquestes deficiències i aquesta gestió ineficient, és una manca de respecte als ciutadans que paguen els impostos i als més febles que pateixen les seves retallades en l'àmbit social.
Ara volen agreujar la situació amb la creació d'aquestes noves estructures. La sensació és que alguna intenció política hi ha al darrere. Primer, una manera de fer que se'ls està cronificant: la manca de visió a llarg termini, la improvisació, l'acord institucional com a gran eix de la seva actuació política... També els falta una visió d'Estat en temes fonamentals, i sobretot amb la reforma de la llei de competències. I ens sembla a més que aquesta voluntat de crear organismes amb nous càrrecs també té la idea de posar en marxa l'oficina de col·locació de Demòcrates per Andorra.
En un debat com el d'avui es miren els diners, l'eficàcia, la sostenibilitat de les finances públiques amb uns ulls ben diferents dels que ho feien fa dues setmanes en motiu del debat de polítiques socials. Alguns milions d'euros necessaris per tirar endavant algunes reformes suposaven un greu problema de sostenibilitat i, en canvi, mantenir l'actual estructura de funcionament i crear nous organismes no els suposa cap mena de problema.
Normalment, demanaria el vot favorable a l'esmena a la totalitat. No ho faré però sí que em permeto demanar-los un "cert" compromís d'una veritable discussió en comissió, de debatre i analitzar ben bé que estem fent, com volem gestionar els recursos públics i la nostra administració amb l'esperança de poder minimitzar el més possible els efectes d'aquest projecte de llei.
Intervenció de Pere López en el debat de totalitat de la llei de col·laboració entre administracions
Crea: 12/01/2016 - 17:03
El PS expressa la “preocupació” que genera que DA vulgui impulsar la creació de mancomunitats
Crea: 11/30/2016 - 20:16
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha expressat la preocupació que per a la formació aixeca la voluntat del Govern de Demòcrates per Andorra (DA) de permetre, mitjançant el projecte de llei de col·laboració entre l’Administració general i els comuns, i entre els comuns, la creació de mancomunitats que, al seu entendre, suposen un important risc d’incrementar la despesa pública. El parlamentari ha esgrimit aquest com a un dels arguments de l’esmena a la totalitat del text que, però, ha estat rebutjada al ple del Consell General amb els vots de DA, sumats als de Socialdemòcràcia i Progrés (SDP).
En la seva intervenció, el polític del PS ha deixat clar que l’impuls d’aquests organismes “és l’aspecte que més ens preocupa” d’una llei que, en global, ha valorat com a un “pedaç més” fruit de l’acord institucional signat entre comuns i Govern. Per a López, “novament DA no afronta els veritables reptes” com impulsar d’una vegada per totes la necessària reforma del marc competencial i de transferències. El conseller general del PS ha deixat clar que, en cap cas, la formació és contrària a mancomunar serveis, pràctica que, ha recordat, ja s’està fent. El problema, ha indicat, són les conseqüències que pot generar la creació d’aquests ens.
El principal, ha destacat, és la més que possible despesa que acompanyarà aquestes mancomunitats en haver d’elaborar pressupostos i liquidacions de comptes, així com auditories i altres obligacions legals. Al seu entendre, “creem nous organismes abans d’endreçar la casa” en referència al nou marc competencial, fet que pot comportar dificultats en el futur. “Què passa si es crea una mancomunitat per a un servei que després acaba fent Govern?”, s’ha preguntat.
López no s’ha estat de lamentar que, en la seva opinió, la llei persegueix “intencions polítiques” que no són les que s’han emprat per justificar-la. Entre elles, ha apuntat, la d’intentar crear llocs on poder situar persones afins. “També hi ha la voluntat de posar en marxa l’oficina de col·locació de DA”, ha apuntat.
Durant el debat, el conseller general del PS també ha criticat que la despesa que generaran aquests organismes així com la que es produeix en retardar l’impuls de la reforma competencial no sigui tractada per DA com la que es destina a polítiques socials, en una clara referència al debat d’ara fa dues setmanes. “Avui es miren la sostenibilitat de les finances amb ulls diferents dels de fa quinze dies”, ha apuntat.
L’esmena a la totalitat al projecte de llei ha tingut el suport també dels consellers de Liberals d’Andorra. En canvi, han votat en contra els parlamentaris de la majoria demòcrata i els de SDP, fet que ha permès el seu refús i la continuació del tràmit parlamenti del text, al qual el PS també ha presentat diverses esmenes parcials. Aquestes hauran de ser ara treballades en comissió. Justament, de cara a aquesta tasca, López ha volgut fer una crida: “Em permeto demanar un veritable treball en comissió; el compromís d’analitzar què estem fent i com volem gestionar els recursos públics”.
Nova regulació de la xarxa viària
El Consell General també ha donat aquest dimecres el vistiplau a la llei de designació de carreteres i de gestió de la xarxa viària. Ho ha fet, però, sense el suport del PS que ha reiterat la seva oposició al model que vol impulsar el Govern de DA amb aquesta regulació, especialment pel que fa al fet que, a partir d’ara, el tràmit al Consell General no serà necessari per poder fer un canvi de titularitat d’una via si aquest es fa des de l’executiu als comuns.
Justament, aquesta era la situació que volien canviar les reserves d’esmenes presentades pel PS, totes cinc refusades. Gili ha lamentat que “amb aquesta llei, DA pretén poder fer i desfer sense tenir en compte el Consell General”. Durant la seva intervenció, la parlamentària escaldenca ha defensat que en qualsevol modificació de titularitat d’una carretera “hi ha d’haver reflexió” per part de la cambra i “que aquests canvis segueixin un camí legislatiu”, ja que “comportaran traspassos de despeses de manteniment i d’altres tipus” i, per tant, “en cap cas són anodins”. A més, ha argumentat, també aniria bé per “transparència” de cara al ciutadà.
El text, però, ha superat la votació gràcies a la majoria demòcrata i, també, al suport d’SDP. Qui sí que s’hi ha oposat ha estat el grup liberal.
Vistiplau a l’intercanvi automàtic
La sessió de Consell General també ha servit aquest dimecres per a l’aprovació d’una llei molt important, la que permetrà l’intercanvi automàtic d’informació fiscal, seguint els compromisos contrets amb la comunitat internacional. El text ha tirat endavant amb el vot favorable de tot l’arc parlamentari. En aquest sentit, el conseller general del PS Gerard Alís ha defensat que “el camí cap a la transparència no es pot aturar i du a Andorra a competir en igualtat de condicions amb la resta de places financeres”.
També per complir acords amb organismes internacionals s’ha aprovat la reforma del codi penal. Igual que la llei d’intercanvi, el text ha comptat amb el suport unànime de tota la cambra. El mateix camí –suport total de l’arc parlamentari- han seguit la ratificació de diferents convenis i acords internacionals com l’Acord de París contra el canvi climàtic, el conveni relatiu a la tramesa i la notificació a l’estranger d’actes judicials i extrajudicials en matèria civil o comercial, el conveni sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial, el CDI amb Portugal.
La sessió de Consell General continuarà aquest dijous amb el debat de les esmenes a la totalitat presentades sobre diferents lleis, com ara la de l’allotjament turístic, la modificació de la d’urbanisme o les tres que regulen els cossos de policia, agents penitenciaris i bombers.
I ara... mancomunitats?
Crea: 10/28/2016 - 10:50
Des que Toni Martí i DA van arribar a l’edifici administratiu hi ha molts temes clau que, asseguren, pensen solucionar però que continuen sense resoldre’s: sanitat, Seguretat Social o la tan anunciada reforma de la Funció Pública. La posada de pedaços és el que hem trobat, en el millor dels casos. Un altre exemple és la llei de col·laboració entre comuns i Govern. DA s’omple la boca parlant de suposades reformes però, en realitat, d’avenços, cap. I ara, quan encara està tot per fer en matèria de competències comunals arriba aquest altre pedaç que només agreujarà la situació.
M’explico. Un dels punts clau de la llei és la possibilitat de crear noves estructures –mancomunitats– perquè entre el Govern i els comuns o entre els mateixos comuns es gestioni un servei. No deixa de ser curiós. Sembla que vulgui permetre una cosa que ara no és possible. Res més lluny de la realitat. Els comuns fa temps que col·laboren entre ells i mancomunen actuacions mitjançant acords i convenis de col·laboració. Bon exemple el tenim en la recollida de brossa o en la compra d’equipament dels agents de circulació. En canvi, ara serà obligatori per fer-ho crear noves entitats amb una personalitat jurídica pròpia, amb consells d’administració i direccions. Conseqüència? Més càrrecs i més despesa pública per controlar; perquè aquests ens hauran d’aprovar els seus pressupostos, controlar-los i seguir-los, fer compres i gestionar el personal, preparar liquidacions de comptes, ser controlats per algú, ser auditats pel Tribunal de Comptes, etcètera.
El PS ha presentat una esmena a la totalitat al text. Volem posar en evidència que es tracta d’una errada històrica que va just en el sentit contrari del que els ciutadans ens demanen. Sense resoldre la qüestió de les competències el que es pretén només incrementarà la despesa de funcionament i de càrrecs públics a proveir.
Des de DA ens hauran d’explicar per què aposten per un sistema que, s’ha demostrat a molts països veïns, és un error. I per què es proposa ara aquest canvi sense haver resolt el que realment el nostre país necessita: la sanitat, les pensions, les prestacions socials i tenir una administració territorial sostenible a llarg termini.
El PS no se suma al pacte per la salut perquè és "un xec en blanc"
Crea: 10/27/2016 - 10:53
El Partit Soicaldemòcrata no formarà part del Pacte d’Estat per la sanitat i ja ho ha notificat al ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany. La consellera socialdemòcrata Rosa Gili ho va anunciar ahir en una entrevista a Ràdio Nacional d’Andorra (RNA). Segons la parlamentària, el motiu del rebuig és "que la majoria de les accions incloses al document que es va passar als grups parlamentaris són executives", és a dir, que només són competència del Govern. Gili es va preguntar si se’ls demana "un xec en blanc", i va advertir que el seu partit no pretén compartir el "desgast" que suposarà prendre "decisions impopulars".
D’altra banda, la consellera va qualificar "d’inacceptable" que des del Govern s’intenti "orientar" la Fiscalia després d’haver-li enviat la documentació sobre les irregularitats al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS). A més, va afegir que, durant els últims anys, des de l’Executiu hi ha hagut "certa complicitat" amb les pràctiques denunciades des del Tribunal de Comptes, segons va resumir el PS en una nota de premsa.
La consellera general també va aprofitar la seva intervenció a la ràdio pública per criticar l’actuació del Govern davant les irregularitats detectades al SAAS. Per una banda, per la seva "lentitud" a l’hora de reaccionar: "Això fa temps que dura i a l’Executiu ho haurien de saber. Com és que no s’ha fet res fins ara?". Gili va etzibar que "hi ha una certa complicitat". D’altra banda, la parlamentària va retreure al Govern que argumenti que, malgrat entregar la documentació a la Fiscalia, el problema seria només de caràcter administratiu. "Ens sembla inacceptable", va afirmar amb rotunditat.
Gili va voler mostrar-se confiada en què aquest missatge no influirà en l’actuació que emprendrà el Ministeri Públic respecte l’actuació del SAAS. "No dubto de la independència de la Fiscalia, però no vull que se la vulgui orientar", va declarar. La consellera va insistir que "cal que les coses canviïn al SAAS", ja que "no pot ser sistemàtic que se saltin la normativa".
CONVERSES AMB ELS COMUNS
Durant l’entrevista, Gili també va argumentar la posició del PS respecte la llei de col·laboració entre administracions, text al qual s’ha presentat una esmena a la totalitat. "Ens ha sobtat per moltes raons",va admetre. "Martí, en lloc d’enfrontar-se a qui s’ha d’enfrontar, porta les coses al Consell General", va raonar. Per a la consellera, la manera com estan plantejades les mancomunitats són "una estructura que comportaran més costos".
Quant a la possibilitat de mobilitat entre treballadors públics, és a dir, entre administracions, Gili va confessar que "no la veiem malament" però va matisar que, ara per ara, "la llei ho impedeix". La consellera socialdemòcrata va subratllar amb contundència que "han de fer ja aquesta punyetera reforma de la llei de la funció pública".
Roda de premsa de presentació de les esmenes a la llei de col·laboració entre administracions
Crea: 10/26/2016 - 19:01
Gili entén que el retard en actuar al SAAS evidencia “certa complicitat” de Govern amb les irregularitats
Crea: 10/26/2016 - 13:27
La consellera general del Partit Socialdemòcrata Rosa Gili ha qualificat “d’inacceptable” que des del Govern s’intenti “orientar” la fiscalia després d’haver enviat al ministeri públic la documentació sobre les irregularitats al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS). També ha apuntat que, durant els darrers anys, des de l’executiu hi hagi hagut “certa complicitat” amb aquestes pràctiques denunciades des del Tribunal de Comptes.
Gili ha fet aquestes declaracions durant l’entrevista concedida al programa ‘Ara i aquí’ de Ràdio Nacional d’Andorra (RNA). La parlamentària ha remarcat que, fruit del treball intens d’anàlisis de la documentació demanada, “hem vist al SAAS coses increïbles que no ens podíem acabar de creure”. Per això, ha expressat la satisfacció perquè, finalment, el tema hagi arribat a la fiscalia. “Estem contents. És important que ho puguin investigar, almenys per deixar la gent tranquil·la”, ha indicat.
La consellera general del PS, però, no s’ha estat de criticar l’actuació de Govern en aquest assumpte. Per una banda, per la seva lentitud a l’hora de reaccionar. “Això fa temps que dura i a l’executiu ho haurien de saber”, ha apuntat, per preguntar-se posteriorment “com és que no s’ha fet res fins ara” i per argumentar que “hi ha una certa complicitat”.
Per l’altra banda, la parlamentària socialdemòcrata ha retret a Govern que s’estigui defensant que, malgrat portar la documentació al ministeri públic, el problema seria només de caràcter administratiu. “Ens sembla inacceptable”, ha afirmat, tot lamentant que “es fan un fart de dir que serà només un tema administratiu”. Gili ha mostrat confiança en què això no influirà en l’actuació que es faci des de l’òrgan. “No dubto de la independència de la fiscalia, però no vull que se la vulgui orientar”, ha comentat. Per a la parlamentària, “cal que les coses canviïn al SAAS”, ja que “no pot ser sistemàtic que se saltin la normativa”.
Durant l’entrevista, Gili també ha explicat la posició del PS amb la llei de col·laboració entre administracions, text al qual s’ha presentat una esmena a la totalitat. “Ens ha sobtat per moltes raons”, ha indicat, tot lamentant que “Martí, en lloc d’enfrontar-se a qui s’ha d’enfrontar, porta les coses al Consell General”. Per a la consellera, tal com estan plantejades “les mancomunitats són una estructura que comportaran més costos”. Pel que fa a la possibilitat de mobilitat entre treballadors públics, ha reiterat que “no la veiem malament” però que, ara, “la llei ho impedeix”. Per tant, ha manifestat amb contundència “han de fer ja aquesta punyetera reforma de la llei de la funció pública”.
El PS presenta una esmena a la totalitat al projecte de llei de col·laboració entre administracions
Crea: 10/26/2016 - 11:20
El Partit Socialdemòcrata ha presentat diverses esmenes al projecte de llei de col·laboració entre l´administració general i els comuns, i entre els comuns. Entre les esmenes, una a la totalitat en relació a la mobilitat del personal. El PS considera que aquest aspecte hauria de quedar en suspens fins que s´aprovés la modificació de la llei de la Funció Pública.
El Partit Socialdemòcrata considera que, sense una modificació de la llei de la Funció Pública i amb l´actual marc legislatiu, no es pot aplicar la mobilitat de personal entre l'administració general i els comuns que preveu el projecte de llei de col·laboració entre les administracions. Per això, ha presentat una esmena a la totalitat, perquè la llei inclogui els principis i les condicions que han de regir la mobilitat.
El PS s´ha mostrat crític també amb el capítol que preveu la creació de mancomunitats de serveis i obres. Considera que aquestes noves entitats, amb personalitat jurídica pròpia i òrgans de direcció, crearan sobrecostos i duplicitats entre les institucions. "Ens sembla que és un despropòsit i que l'únic que generarà és una multiplicació de la despesa de gestió", ha manifestat el president del grup mixt, Pere López.
Pel que fa a la visita del cap negociador de la Comissió Europea, Thomas Mayr-Harting, els socialdemòcrates consideren que l'escenari de negociacions es manté obert, ja que no s´ha definit cap posició concreta en relació amb l'acord duaner.
Pàgines
