Intervenció en defensa de l'esmena a la totalitat de la llei de col·laboració entre l’Administració general i els comuns, i entre els comuns (30-11-2016)
Els consellers socialdemòcrates hem presentat aquesta esmena a la totalitat per diversos motius. El principal és que, al nostre entendre, la llei arriba abans que dues que, necessàriament, l'haurien de precedir: la nova llei de Funció Pública i la tan anunciada Llei qualificada de delimitació de competències. Aquesta darrera, present cada vegada en diferents debats.
És un nou exemple de la forma de governar del senyor Martí, que a poc a poc s'estén a tot DA. Per una banda, no afronten els veritables reptes, no aporten solucions i el treball legislatiu consisteix a anar fent pedaços sovint per acontentar algú aquí i allà i cada vegada compliquen i enrevessen més les coses.
Estaria bé que algú ens expliqués avui per què aquest projecte de llei és a tràmit parlamentari i, sobretot, per què ho està abans de les reformes de la funció pública i la delimitació de competències. Potser és perquè es deriva també de l'omnipresent acord institucional. No recordo precedents que un acord entre comuns i Govern estigui present en tants àmbits: la llei de carreteres, la política pressupostària i, fins i tot, la qüestió de la funció pública.
Aquest plantejament, al nostre entendre, no és seriós. Si les lleis s'han de modificar, s'han de modificar i no anar fent pedaços en tots aquests àmbits.
Posaré exemples. Començaré pel capítol 5. Tot ell remet a una futura reforma de la llei de la funció pública. Pràcticament tot no té cap validesa ni eficàcia si no hi ha una reforma de la llei de funció pública que digui en quins termes es pot produir la mobilitat de funcionaris.
Fins i tot, podem anar més enllà. En el moment en què arriba, si ho fa, la reforma de la funció pública, el que diu a la llei és innecessari. En el moment en què la llei de funció pública estableixi com es produirà aquesta mobilitat, el que es diu a la llei seria innecessari i, fins i tot, seria millor que no hi fos.
Anant als capítols quart i primer, que parlen de col·laboració entre administracions, la informació mútua i la signatura de convenis. Sobten alguns continguts per obvis i eteris. Es diu que les administracions han de col·laborar, que han d'intercanviar informació, que els acords que firmen obliguen a totes dues parts, que han d'estar controlats per la jurisdicció administrativa i, en cas de diferències, pels òrgans judicials. En definitiva, tot bastant obvi.
Alguna raó deu haver-hi en aquest redactor. Si avui dia hi ha algun problema de manca de col·laboració o de lliurament d'informació, dubtem que amb aquests redactats es pugui aportar una solució eficaç. I amb els convenis, ens preocupa com queden els que s'han signat durant anys i anys.
I finalment l'aspecte que realment ens preocupa per les seves conseqüències: la previsió de creació de mancomunitats, nous organismes públics amb personalitat jurídica, que tindran òrgans de direcció i de gestió com ara un consell de direcció o un de mancomunitat. Això comportarà presentació de pressupostos i comptabilitats, el control de despeses i de personal o la revisió per part del Tribunal de Comptes.
Quedi clar que no som contraris a la mancomunitat de serveis, tot al contrari, però ens sembla que avui dia ja és perfectament possible i els comuns ja ho estan fent amb convenis de col·laboració. No és necessari la creació de nous organismes públics que, a més, s'han de proveir de càrrecs. Fer aquesta revisió abans d'haver endreçat la qüestió de les competències no té sentit. Abans d'endreçar el que tenim, anem a crear noves entitats públiques.
Si s'aprova la llei i un comú crea una mancomunitat sobre una competència que en un futur algun Govern es queda, què passaria? Què passaria si es transfereix personal cap aquesta mancomunitat? Què faríem amb aquest personal?
Al nostre entendre, mantenir les actuals vuit administracions com estan funcionant, amb les actuals duplicitats i disfuncions, és insostenible. Entenem que, conegudes aquestes deficiències i aquesta gestió ineficient, és una manca de respecte als ciutadans que paguen els impostos i als més febles que pateixen les seves retallades en l'àmbit social.
Ara volen agreujar la situació amb la creació d'aquestes noves estructures. La sensació és que alguna intenció política hi ha al darrere. Primer, una manera de fer que se'ls està cronificant: la manca de visió a llarg termini, la improvisació, l'acord institucional com a gran eix de la seva actuació política... També els falta una visió d'Estat en temes fonamentals, i sobretot amb la reforma de la llei de competències. I ens sembla a més que aquesta voluntat de crear organismes amb nous càrrecs també té la idea de posar en marxa l'oficina de col·locació de Demòcrates per Andorra.
En un debat com el d'avui es miren els diners, l'eficàcia, la sostenibilitat de les finances públiques amb uns ulls ben diferents dels que ho feien fa dues setmanes en motiu del debat de polítiques socials. Alguns milions d'euros necessaris per tirar endavant algunes reformes suposaven un greu problema de sostenibilitat i, en canvi, mantenir l'actual estructura de funcionament i crear nous organismes no els suposa cap mena de problema.
Normalment, demanaria el vot favorable a l'esmena a la totalitat. No ho faré però sí que em permeto demanar-los un "cert" compromís d'una veritable discussió en comissió, de debatre i analitzar ben bé que estem fent, com volem gestionar els recursos públics i la nostra administració amb l'esperança de poder minimitzar el més possible els efectes d'aquest projecte de llei.
