Partit Socialdemòcrata

llei de llibertat sindical

Intervenció de Rosa Gili en defensa de la presa en consideració de la llei de llibertat sindical

Crea: 04/21/2017 - 11:04
La consellera general del PS, Rosa Gili.
Els tres consellers socialdemòcrates presentem avui en aquesta sala una proposició de llei qualificada de llibertat sindical i posteriorment en debatrem la seva presa en consideració a tràmit parlamentari.
 
Tot i que el verb "debatrem" serà avui una paraula simbòlica, ja que ahir en roda de premsa els consellers demòcrates ja ens van resumir en poca estona el resultat de tot el que podrem fer o dir avui aquí.
 
Així, la proposició de llei que analitzarem avui busca desenvolupar més àmpliament l'article 18 de la nostra Constitució a fi de permetre un millor desenvolupament del dret sindical que el que hem tingut fins ara; tenint en compte la Declaració Universal dels Drets Humans i basant-nos en principis establerts per l'Organització Internacional del Treball (OIT).
 
La proposició de llei recull els drets de fundació i d'afiliació dels sindicats en un primer capítol, en el segon descriu les funcions, la personalitat, l'organització i el funcionament d'aquests organismes, el contingut i requisits que han de preveure els estatuts d'un sindicat i la responsabilitat dels actes d'aquests.
 
El tercer capítol determina la representativitat sindical i la seva acció tant a nivell supraempresarial com dins de l'empresa, els drets dels representants sindicals, com són el de l'excedència de l'empresa i el de tenir els permisos necessaris per al desplegament de les funcions sindicals pròpies del càrrec.
 
El capítol quart està dedicat en la seva totalitat al finançament públic de les organitzacions sindicals que considerem essencial per un bon funcionament dels sindicats com a interlocutors vàlids dels treballadors, ja que els hi permet tenir els mitjans adequats per funcionar.
 
Per acabar, el darrer capítol es refereix a la prohibició de discriminació sindical i de prohibició de qualsevol acte d'ingerència per part dels empresaris o les seves associacions i també recull garanties laborals pels representants sindicals així com el seu dret a tutela judicial.
 
Per concloure, aquesta proposició de llei busca permetre un desenvolupament normal i democràtic del dret sindical com existeix als països veïns i en benefici de tota la societat andorrana.
 
Ho dèiem en la presentació en premsa de la nostra proposició de llei, uns treballadors que presten els seus serveis en bones condicions, respectats i considerats, beneficien l'empresari i en un país, essencialment de serveis com el nostre, contribueixen a donar una bona imatge d'Andorra, indispensable en el món turístic i comercial.
 
De fet, el Govern Demòcrata, en paraules del Sr. Toni Martí, agafava el compromís ara fa 4 anys, el 2 d'abril del 2013, davant del Sr. Ban Ki-Moon, secretari general de l'ONU de regular en una llei el dret sindical a fi de poder ratificar el Pacte sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides.
 
Actualment, Andorra té ratificat el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de l'ONU però tot i ser membre d'aquest organisme des de més de dues dècades, encara no s'ha adherit al Pacte de drets socials.
 
Si d'una cosa me n'alegro és que aquesta proposició de llei, que avui vostès, consellers de DA, tiraran a la bassa, haurà tingut el mèrit d'haver activat el debat sobre la regulació laboral (una mica perquè després ja veurem quan ho entraran a tràmit parlamentari), haurà tingut el mèrit que DA, 6 anys després d'haver entrat en el poder, 4 anys després d'haver-se compromès amb el secretari general de la ONU, hagi finalment badat boca sobre el dret sindical.
 
Ja que en el moment d'entrar aquesta llei a tràmit parlamentari, DA s'havia oblidat curiosament d'aquest compromís internacional.
 
Ja sé que vostès m'ho negaran, ja ens coneixem, però certament llegint el criteri del seu Govern es veu clarament, al 99,9%, que vostès han hagut de córrer per poder presentar un text que permetés invalidar fil per randa la nostra proposició de llei.
Es veu clarament que els arguments que posen per rebutjar-la són els d'al·legar totes les "mancances" (segons vostès) de la nostra proposició de llei i que el grup parlamentari de DA sí que, semblaria ha contemplat en les seves propostes.
I amb això sempre hem reconegut que la nostra llei podia ser millorada (com tots els projectes i proposicions de llei que es presenten de fet).... i que estàvem disposats a treballar-hi... tanmateix sembla que no podrà ser.
 
Aquests temes és una evidència que els hi han sigut tan indigestos que els hi ha calgut sis anys i una mica d'ajuda per moure fitxa. Almenys, haurà servit per això la nostra proposició de llei, per provocar el moviment de les fitxes enrocades de la majoria!!!
 
Mirin, en un inici pensava que podia entendre la seva reforma basada en les tres proposicions de llei però finalment estic segura que el grup Demòcrata s'equivoca i molt, si tal com van anunciar ahir, sense tan sols escoltar els nostres arguments i per tant, prèviament a tot debat, rebutgen avui la nostra proposició de llibertat sindical.
 
S'equivoquen si realment volen tenir en compte, tal com diuen, les veus de totes les parts en les seves proposicions de llei.
 
Vull pensar que alguns membres de DA realment estan convençuts que estan donant l'ocasió a tothom de defensar les seves postures però ara i avui m'agradaria que en fessin la reflexió.
 
Per realment poder escoltar totes les veus, cal que aquestes tinguin mitjans. Calen interlocutors vàlids i amb els recursos suficients per valorar el que se'ls hi proposa: les seves conseqüències i les seves implicacions.
 
La part patronal, com és normal, defensa el seu posicionament, està organitzada i té recursos, més o menys extensos, per assessorar-se i reflexionar sobre els seus interessos. Fins aquí tot normal.
 
Ara bé, de l'altra part, tenim la part feble de la relació laboral que ningú posarà en dubte que és l'assalariat.
 
I no és part feble només a Andorra, que també i molt.
 
Ho és a tot arreu i per això, les democràcies avançades els hi garanteixen uns drets mínims per fer sentir la seva veu. I ho deia abans, és benefici de tots, és important sentir els arguments de tots per poder forjar-se una opinió reflexionada, sigui quina sigui.
 
Ja hi vindrem, segur, però dels posicionaments d'alguns mandataris i representants de la majoria es copsa una por visceral a donar drets als treballadors, un posicionament únicament basat en la visió empresarial i per tant, completament mancat de la visió dual necessària per tenir una societat equilibrada.
 
El seu plantejament no és bo, senyors de DA.
 
Vostès presenten tres lleis, les envien als col·lectius, cosa bona sens dubte i que queda molt bé sobre el paper. Però després cal veure quins mitjans tenen cada un dels interlocutors per analitzar les conseqüències bones o dolentes de les seves proposicions.
 
Per completar la meva reflexió, els hi voldria fer unes quantes preguntes.
 
Quins sindicats i representants sindicals tenim que representin el sector de l'hoteleria? El sector del comerç? El sector dels treballadors de les pistes d'esquí? El sector dels assalariats del món bancari? El sector de les empreses de neteja? I altres, evidentment!
 
Qui eleva la veu dels treballadors?
 
Des d'aquí vull felicitar els pocs representants sindicals que tenim al país, que provenen tots del sector de la Funció Pública, ja que són els únics que ho poden fer. Els felicito per la tasca que fan en intentar representar tots els treballadors d'Andorra, siguin de la branca que siguin, i més quan aquests ho fan sense recursos i donant el seu temps personal.
 
Senyors de DA, vostès s'equivoquen avui rebutjant la nostra llei, ja que aquesta és essencial per bastir la base per tenir uns bons interlocutors de la part treballadora.
 
En cap cas voldria creure en una estratègia diabòlica que voldria fer pensar en un acostament als treballadors i que en realitat pretengués fer passar amb vaselina una reforma que pot perjudicar fortament els assalariats d'Andorra.
 
Sabent a més, que molts d'ells no només no tenen ni dret a vot i que tampoc disposen de les garanties de protecció sindical recollides en totes les democràcies dignes d'aquest nom.
 
De fet, el mateix Govern reconeix en el seu criteri les disfuncions de la llei 33/2008. Cito literalment "La Llei 33/2008 no ha produït els efectes que serien desitjables, ja que el mercat laboral continua patint d'una manca d'interlocutors socials".
Ho reconeixen i malgrat això vostès s'atreveixen a proposar mesures transcendentals per als treballadors del nostre país amb una reforma preocupant del Codi de Relacions Laborals, amb una llei d'acció sindical i de mesures de conflicte col·lectiu mirada únicament des del prisma dels empresaris.
 
La nostra proposició de llei estableix subvencions per les organitzacions sindicals. Perquè és una evidència que han de disposar de recursos per a estudis i assessoraments per a la formalització de convenis col·lectius i per analitzar propostes de modificació de la legislació, per formalitzar reclamacions i conflictes col·lectius, també per poder defensar judicialment treballadors amb problemes laborals i també per participar en reunions internacionals de sindicats... Perquè uns interlocutors sense recursos econòmics i humans poc interlocutors poden ser.
 
Vostès no ho comparteixen senyors de Govern i així ho diu el criteri del seu Govern.
 
I ara els hi faré, si em permeten, una altra pregunta:
 
Podem imaginar un moment un Govern, un grup parlamentari o una sindicatura sense recursos per demanar informes jurídics! No, veritat?
 
La pregunta següent és amb quins mitjans econòmics i humans podran els assalariats del nostre país analitzar ara les tres lleis que vostès els hi ha portat a consulta. Segur que s'ho miraran i hi trobaran coses a dir però és una evidència que no tots els interlocutors marxen del mateix lloc en començar la cursa i això per nosaltres no és normal.
 
(Sí, hi ha hagut casos en què el Govern ha pagat algun assessorament en consultes sobre la Funció Pública però quina independència hi ha si és Govern que paga i a més sabent que no hi té cap obligació... I qui pagarà pel sector privat!!!!)
 
Argumenten el seu rebuig a la nostra Llei en temes més que esmenables, si convé, i aquí em refereixo a la flexibilitat dels criteris de representativitat sindical que aporta la nostra proposició de Llei. També ho pot ser la necessitat de regular l'acció patronal que tampoc hi veiem una demanda més que urgent per la part empresarial i més encara la prohibició dels menors d'edat d'accedir a càrrecs electes sindicals. Això era esmenable, senyors de DA!
 
Per tot l'exposat, amb l'objectiu de defensar l'interès general i la necessitat absoluta de potenciar la veu dels treballadors al nostre país, i més quan s'està parlant de plantejar un canvi important en les lleis laborals, demanem avui el suport a la nostra proposició de llei qualificada de dret sindical
 

Gili denuncia que DA, pel “tarannà de dreta dura i pura” no vol que els sindicats estiguin “en peu d’igualtat”

Crea: 04/20/2017 - 19:11
Gili, López i Alís entren a l'hemicicle del Consell General.
El Consell General ha rebutjat prendre en consideració la proposició de llei de llibertat sindical presentada pel Partit Socialdemòcrata (PS). Ho ha fet amb els vots en contra de Liberals i Demòcrates per Andorra (DA). La consellera general Rosa Gili ha lamentat aquesta decisió que, al seu entendre, evidencia el tarannà de “dreta pura i dura” de la formació ‘taronja’, a qui, ha denunciat, “no li importa que els sindicats no es trobin al país en peu d’igualtat” a l’hora de defensar els drets dels assalariats. 
 
Gili ha defensat la proposta feta pel PS, tot remarcant la “necessitat absoluta de potenciar la veu dels treballadors al nostre país”. Es tractava, ha assegurat, d’una llei que hagués permès “un millor desenvolupament del dret sindical del que hem tingut fins ara”, entre altres motius per contemplar un finançament públic “essencial per tenir sindicats amb poder d’interlocució”. La consellera ha indicat que el text hagués ajudat a aconseguir “un desenvolupament normal i democràtic del dret sindical, com als països veïns”. 
 
La proposició legislativa, però, no continuarà el seu tràmit parlamentari, ja que DA hi ha votat en contra esgrimint el paquet de lleis laborals que han presentat fa unes setmanes. Gili, però, ha criticat amb duresa aquests textos per les importants retallades en drets laborals que comportaran si són aprovats. “Els canvis que proposen semblen que només van orientats a defensar els interessos de les empreses”, ha denunciat la consellera general del PS. “Què tenen a veure els drets dels treballadors amb les retallades que contenen les seves lleis? Quines demandes han recollit que beneficiïn els treballadors?”, ha preguntat, qüestió que no ha rebut resposta ni per part del ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, ni part de la bancada ‘taronja’.
 
Gili ha acusat DA i Govern de “recollir únicament les veus dels patrons i, fins i tot, en algunes coses, van més enllà”. Per al PS, queda clar que, actualment, “els sindicats no estan en peu d’igualtat i a vostès no els importa”, ja que “són de dreta pura i dura; defensen els empresaris i els treballadors els preocupen poc”. Així, ha indicat, “en alguns comentaris de la majoria es copsa una por visceral a donar drets als treballadors”.
 
Justament, un dels punts que ha volgut posar en relleu la parlamentària escaldenca és el fet que els sindicats tindran serioses dificultats per poder estudiar les lleis presentades per DA i fer-hi aportacions a conseqüència de la seva manca de mitjans. “La part patronal està organitzada i té recursos per assessorar-se i defensar els seus interessos”, ha recordat, una circumstància que, en canvi, no es dóna en les organitzacions que defensen els drets dels treballadors. 
La proposició de llei no ha pogut continuar el seu tràmit a conseqüència del vot contrari tant dels demòcrates com dels liberals. Els qui sí que s’han mostrat favorables a prendre en consideració el text han estat els altres dos consellers integrats al grup mixt. 
 
Lleis dels cossos especials
El Consell General també ha tirat endavant la modificació de la llei del cos d’agents penitenciaris i la llei del cos de prevenció i extinció d’incendis. Ho ha fet, però, sense el suport del PS. El conseller general Gerard Alís ha reiterat les crítiques expressades ara fa uns mesos als textos. Per una banda, el fet que “s’imposa un règim disciplinari excessivament dur i sever que no valoritza la tasca dels cossos”. Per l’altra, ha denunciat que “la reforma té un rerefons economicista i hi ha arbitrarietat en el proveïment de places” que, ha alertat, pot comportar la politització dels cossos”. 
 
Al seu entendre, “els textos no només no posen en valor la tasca dels cossos especials” sinó que, fins i tot, “la menyspreen”. Alís ha lamentat la manca de voluntat de consens de DA a l’hora d’arribar a acords sobre els tres projectes legislatius –el del cos de policia es va aprovar ara fa uns mesos- i ha criticat que, en matèria de funció pública, “DA predica entesa i consens”, fet que ha qualificat de “pur màrqueting per maquillar el totalitarisme en aquestes qüestions”.
 
El Consell General, en aquest cas sí amb el suport de tots els grups parlamentaris, també ha aprovat les modificacions a la llei del saig i del codi de l’administració, així com el CDI i l’acord per a la promoció i la protecció recíproca de les inversions amb els Emirats Àrabs.
 

López lamenta que el Govern de DA posi en evidència que “no volen que a Andorra hi hagi sindicats”

Crea: 04/05/2017 - 17:46
López explica les dades de la liquidació als periodistes.
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha expressat la “decepció” causada pel criteri desfavorable de Govern a la proposició de llei de llibertat sindical tramitada per la formació al Consell General. A més, ha afirmat que, vista aquesta valoració i els detalls que han transcendit dels textos laborals que vol impulsar Demòcrates per Andorra (DA), al seu entendre, l’executiu i DA “no volen que a Andorra hi hagi sindicats”. A més, ha lamentat que l’aposta ‘taronja’ sigui per un model de legislació laboral i de relacions entre treballadors i empresaris “que ha fracassat” i que està “dissenyat” per evitar l’existència d’organitzacions sindicals fortes.
 
El parlamentari socialdemòcrata no ha amagat la “decepció” que suposa el criteri de Govern sobre la llei de llibertat sindical, publicat aquest dimecres al Butlletí del Consell General. Des de l’executiu, s’emet una valoració “desfavorable” al text. Per a López, “un cop més queda clar que la dreta andorrana, representada per DA, no vol que al país hi hagi sindicats”. 
 
Aquesta afirmació, a més, es veu reforçada si s’analitzen els esborranys dels tres textos laborals treballats per la formació ‘taronja’ i dels quals ja han transcendit uns primers detalls que generen en el si del PS una important “preocupació”. I és que, ha explicat el conseller general, “presenten un projecte alternatiu, diferencial del nostre, que reprèn el que ja va fracassar el 2008, dissenyat de forma expressa per perquè els sindicats no siguin una realitat al país”. El parlamentari ha alertat que la figura dels representants dels treballadors per la qual sembla apostar DA “dins del món sindical que pot ser fins i tot problemàtica per a l’activitat sindical, ja que en alguns casos s’acaben convertint en corretja de transmissió de l’empresari als assalariats però no tenen força efectiva per aconseguir millores”. 
 
 
López no ha amagat el fet que algunes de les mesures contemplades a les tres lleis generen inquietud, com ara l’abaratiment de l’acomiadament improcedent, la reducció dels terminis de preavís per als comiats o la reducció del cost de les hores extraordinàries. “Pel que veiem, retallen per tots els àmbits els drets dels treballadors, ja sigui en l’exercici del seu treball quotidià o en les prestacions”, ha manifestat. També ha expressat “dubtes” amb el contracte específic per l’allargament de la vida laboral, tot advertint que “pot precaritzar més” la situació d’alguns assalariats als quals els queden pensions molt baixes. 
 
 
Valoració de la liquidació pressupostària
En la seva compareixença davant els mitjans de comunicació, el conseller general del PS també ha expressat els dubtes que ha aixecat alguns dels punts de la liquidació pressupostària del Govern per l’exercici 2016. En aquest sentit, López ha alertat de l’increment de l’endeutament registrat en el document: 931,12 milions d’euros a 31 de desembre en comparació als 903,8 que hi havia l’1 de gener, dada que, segons ha apuntat, contrasta amb “la presentació triomfalista” feta pel ministre de Finances, Jordi Cinca.
 
“El Govern ha d’explicar els motius pels quals l’endeutament global ha crescut prop de 27 milions”, ha reclamat el parlamentari socialdemòcrata, que també alertat d’una forta pujada dels impostos pendents de pagament: han passat de 43 milions a més de 68. “Tampoc sabem per què”, ha lamentat. 
 
 
El president del grup mixt ha criticat, a més, que des de l’oposició no s’ha pogut tenir accés a la liquidació pressupostària fins al dimarts 4 d’abril, quan la llei estipula que el document ha de ser tramès al Consell General com a molt tard el 31 de març. 
 

Necessitem sindicats amb força real

Crea: 03/31/2017 - 11:02
L’article 18 de la Constitució reconeix el dret de creació i funcionament de sindicats. Malauradament, quan fa pocs dies que hem celebrat el 24è aniversari de la nostra llei fonamental, hem de lamentar que aquesta disposició no ha estat desenvolupada amb prou garanties. La conseqüència? Uns sindicats en l’àmbit privat pràcticament inexistents i sense possibilitat de constituir-se, fet que condiciona, i molt negativament, la defensa de les condicions laborals de gran part dels assalariats del nostre país.
 
Això no pot continuar així! Fa massa temps que aquesta situació, que genera grans desequilibris en les relacions entre empresaris i treballadors es manté. De res ha servit, tal com ja va advertir durant el seu debat al Consell General el meu company al PS Esteve López, la legislació aprovada el 2008 només amb els vots de la dreta. Les mateixes patronals l’han criticat perquè no ha servit, en cap cas, per tenir uns interlocutors vàlids que representin els empleats i que els bons empresaris saben que són absolutament necessaris.
 
Potser aquesta situació podia permetre’s a l’Andorra del passat, però és inconcebible en un país que vol ser modern i homologat internacionalment. Necessitem sindicats forts, que puguin promoure accions en defensa dels treballadors, que puguin seure a una taula en igualtat de condicions que les patronals per negociar una millora de les condicions laborals –salaris, horaris, festius, incentius, etc... I que quedi clar: no parlo de res que no sigui normal als països de l’entorn.
 
La llei de llibertat sindical tramitada pel PS vol corregir aquest dèficit que, fins i tot, es podria qualificar de democràtic. Les dificultats operatives en què es troben en l’actualitat els sindicats andorrans –els que existeixen, per no dir ja aquells que, simplement, no s’han pogut crear– posen en evidència la necessitat d’una regulació que, sense restringir el mandat constitucional, faciliti l’exercici de la seva activitat i eviti el sorgiment de conflictes. El nostre text segueix tant la declaració de Drets Humans, com les normatives de l’OIT i la Carta Social. A la vegada, és un pas per complir el compromís contret el 2013 amb Ban Ki-moon, però també amb les demandes ja no només de treballadors, sinó també dels mateixos empresaris.

El PS explica a la UGT i l’USdA la llei de llibertat sindical i defensa la necessitat de millorar la legislació laboral

Crea: 03/05/2017 - 15:19
Un instant de la reunió.
Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS) Gerard Alís i Pere López han mantingut una reunió amb el secretari general de la Unió General de Treballadors (UGT) espanyola, Josep Maria Álvarez, i el secretari de relacions internacionals de l’entitat, Jesús Gallego. A la trobada, a la qual també han assistit representants de la Unió Sindical d’Andorra (USdA) s’ha abordat la necessitat de millora de la legislació laboral del Principat així com la proposta que Álvarez s’ha compromès a portar a Madrid perquè els andorrans que viuen a municipis espanyols tinguin dret a vot a les municipals per permetre la reciprocitat pel que fa als residents a Andorra fer-ho a les comunals, opció que des del PS es veu amb molt bons ulls. De fet, des de la formació es té previst fer arriba una demanda similar al PSOE per, d’aquesta forma, donar més força a la reclamació que farà l’UGT.
 
Pel que fa a la legislació laboral, López i Alís han aprofitat la visita per exposar tant als representants de la UGT com als de l’USdA els principals punts de la proposició de llei de llibertat sindical que el PS ha tramitat al Consell General. Els socialdemòcrates han volgut posar en relleu la importància que, al seu entendre, té el text presentat per aconseguir ajudar a millorar les condicions dels treballadors andorrans. En aquest sentit, el PS considera clau poder permetre processos de negociacions col•lectives que acabin en acords sectorials entre empreses i empleats, beneficiosos per a totes dues parts. Per aconseguir això, però, s’entén que cal potenciar els sindicats davant, alerten, d’unes condicions laborals que cada cop són més exigents i el poc pes que té, per ara, la figura dels representants dels treballadors. 
 
Álvarez ha valorat positivament el text, en especial la possibilitat que els sindicats puguin optar a rebre subvencions públiques per al seu finançament. De fet, ha posat en relleu que aquesta opció pot ser interessant de cara a avançar-se a peticions que es puguin fer des de la Unió Europea en el marc de l’acord d’associació. El secretari general de la UGT ha recordat també que, actualment, els sindicats andorrans han de recórrer sovint al suport pel que fa a assessoraments de les entitats internacionals.
 
Sobre aquests punts tractats a la reunió, Alís ha volgut destacar que la UGT “veu amb bons ulls la llei i coincideix en la necessitat d’un text com aquest per garantir l’efectivitat del dret sindical”. Així, “ens diuen que és important que aquestes organitzacions tinguin recursos per fer la seva tasca, especialment a Andorra, per no haver de recórrer a ajuda de sindicats de països veïns”, fet que, ha indicat “també és una marca de sobirania de l’Estat”. El parlamentari socialdemòcrata ha defensat que “cal tenir sindicats forts per garantir els drets de treballadors, que facin de contrapès a la patronal i siguin part negociadora per desenvolupar els drets socials i avançar cap a convenis col•lectius, que són necessaris i positius per a les dues parts”.
 
 
 
Vot dels residents
Álvarez també ha traslladat als representants socialdemòcrates el compromís, també indicat en la reunió amb el cap de Govern, Toni Martí, de traslladar al congrés dels diputats la petició que els residents andorrans a Espanya puguin participar en les eleccions municipals. Aquesta opció, justament, podria obrir la porta a què els espanyols que viuen a Andorra puguin votar a les comunals, possibilitat que ha recollit un important suport (més de 6.000 signatures) en l’enquesta realitzada els darrers mesos tant per l’USdA com pel Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), el Sindicat de treballadors del comú d’Andorra la Vella (SITCA) i Podem Andorra, iniciativa que ha comptat amb el suport del PS.
 
Alís i López han explicat durant la reunió que la formació socialdemòcrata fa temps que aposta per permetre que els residents puguin prendre part de les eleccions comunals, proposta que ja estava incorporada al darrer programa electoral. En aquest sentit, han remarcat que és important que aquestes persones, que paguen els impostos i taxes marcades per les corporacions locals, puguin dir la seva a l’hora d’elegir els governants d’aquestes. Per tant, la gestió avançada per Álvarez es veu amb bons ulls. 
 
De fet, i vista la intenció de l’UGT, el PS té previst en les properes trobades que mantingui amb representants del PSOE demanar que la formació socialista doni suport a la petició del sindicat. Els socialdemòcrates, de fet, consideren del tot correcte que existeixi aquesta reciprocitat i, per això, s’entén que cal fer un pas ferm per fer-la possible, amb una demanda formal davant l’Estat espanyol.
 
Alís ha explicat que “per a ells és una obvietat que les persones han de poder votar on paguen als seus impostos” i ha deixat clar que, des del PS, es comparteix aquesta voluntat. També entén positiva la iniciativa de traslladar al congrés de diputats la petició de vot per als andorrans que viuen a Espanya. “Creiem que serà un avenç important”, ha argumentat, a la vegada que ha defensat que “nosaltres hem d’avançar també en aquests temes”.
llei

El PS vol protegir amb "efectivitat" la llibertat sindical i proposa una nova llei

Crea: 03/02/2017 - 11:45
Gili i Alís, a la roda de premsa.
El Partit Socialdemòcrata entrarà a tràmit parlamentari una proposició de llei qualificada de la llibertat sindical. Els socialdemòcrates consideren que el text del 2008 no és prou efectiu ni eficient. El PS aposta per una llei que defensi els drets socials i els homologui internacionalment.
 
El Partit Socialdemòcrata proposarà al Consell General una nova llei qualificada de la llibertat sindical. Els socialdemòcrates consideren que els polítics han apostat poc per desenvolupar el dret constitucional de creació i funcionament d´organitzacions sindicals. El PS es mostra disposat que tots els grups treballin conjuntament per aconseguir una millor llei de la que ja hi ha en vigor des del 2008. El conseller Gerard Alís afirma que "el principal objectiu és l'efectivitat del dret sindical" perquè "no n'hi ha prou que el reconegui la Constitució i una llei bàsica que no el desenvolupa prou". Prova d'això, afegeix, "és que no existeixen sindicats en el sector privat" i, per tant, "alguna cosa trontolla en la legislació actual".
 
Per aconseguir una llei més eficient, el PS proposa regular, sobretot, les garanties i els drets dels representants sindicals, així com el finançament públic dels sindicats. En l'aspecte econòmic, la proposició de llei preveu subvencions de fins a 35.000 euros per als sindicats d'àmbit estatal i de 10.000 per als sectorials. La consellera Rosa Gili ha indicat que afegeixen "el dret a l'excedència, que no estava expressada en l'altra llei, l'assistència i accés als centres de treball i permisos necessaris per a desenvolupar aquestes funcions".
 
El Partit Socialdemòcrata considera que la nova llei de llibertat sindical hauria de protegir els drets socials reconeguts en la declaració universal dels drets humans.

El PS proposa que el Govern financi els sindicats del país

Crea: 03/02/2017 - 11:43
Gili i Alís, a la roda de premsa.
Els consellers socialdemòcrates Gerard Alís i Rosa Gili van presentar ahir en roda de premsa una proposició de llei que regula la llibertat sindical, complementant la llei de relacions laborals aprovada l’any 2008 que, en opinió del partit, "es queda molt curta en aquest aspecte". Els objectius principals de la proposició són "fer realment efectiva la llibertat sindical" a través d’un "correcte finançament dels sindicats a través de subvencions públiques, garantir els drets dels sindicalistes i dels seus afiliats i regular correctament l’acció sindical".
 
Segons Alís, el Principat no compta amb "els interlocutors adequats que permetin negociar les condicions laborals dels treballadors" perquè "no existeixin les eines necessàries per a què això es produeixi". Un dels principals problemes que no garanteixen la llibertat sindical del país és el fet que "els sindicats que existeixen només es financen a través de les quotes que paguen els afiliats", uns diners que, en moltes ocasions, es queden curts "a l’hora d’afrontar les despeses judicials dels lletrats o els assessors jurídics en els casos que ho requereixen". 
 
El model de finançament que proposa el PS es basaria en una subvenció màxima de 35.000 euros per als sindicats d’àmbits general, que es reduiria als 10.000 euros per aquells de caire sectorial. Segons va explicar Alís, els col·lectius "rebrien automàticament la mateixa quantitat de diners que ingressen a través de les quotes", sense que aquesta subvenció estigui a cap condició. La partida financera, però, es podria ampliar fins als 10.000 o 35.000 euros (segons el cas), una quantitat que sí que estaria específicament destinada a unes funcions determinades, com ara la defensa judicial o la negociació de convenis col·lectius.
 
Aquest nou mètode de finançament modificaria notablement el panorama actual, segons Alís, ja que actualment els sindicats no reben "cap tipus de subvenció" i es financen tan sols "a través de les quotes dels afiliats". D’altra banda, el conseller va lamentar que "no existeixi cap sindicat d’àmbit privat", i va manifestar que esperen que se’n creïn amb aquesta proposició.
 
Crítica a DA / Gili va recordar que fa anys que se sent a parlar, per part de DA, d’un projecte de llei sindical. "Com a grup parlamentari, la nostra feina també és poder entrar proposicions de llei. Per DA sembla que no ha estat una prioritat perquè, amb els mitjans d’un Govern i d’un grup amb majories absolutes, ho podrien haver fet", va indicar.

El PS vol que els sindicats rebin per llei finançament públic

Crea: 03/02/2017 - 11:40
Gili i Alís, a la roda de premsa.
Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS), Gerard Alís i Rosa Gili, van presentar ahir una proposició de llei qualificada de llibertat sindical amb l’objectiu de fomentar-ne la creació, sobretot en l’àmbit privat. Una de les mesures per aconseguir-ho passaria per regular per llei el finançament públic dels sindicats. La proposta socialdemòcrata passa perquè les organitzacions rebin de les arques públiques els mateixos diners que ingressin anualment per les quotes d’associats. Aquests diners els podran utilitzar per costejar les despeses de funcionament. A més, els sindicats d’àmbit general podran sol·licitar subvencions fins a un màxim de 35.000 euros anuals i els de l’àmbit sectorial fins a 10.000, diners que no seran de lliure disposició. Les subvencions s’hauran de fer servir per costejar les defenses judicials dels associats o els assessoraments en matèria de convenis col·lectius. Els sindicats hauran de portar la comptabilitat i passar el control del Tribunal de Comptes.
 
“Perquè funcioni el dret a la llibertat sindical, a més de fer-lo efectiu, és necessari que es pugui finançar”, va dir ahir Alís, que va afegir que “amb les quotes dels associats no n’hi ha prou perquè a l’hora de discutir una llei, de negociar o de defensar els drets dels treballadors cal tenir assessoraments que poden ser costosos”.
 
Des de les files socialdemòcrates es va posar en relleu que la legislació en vigor en aquest àmbit, que data del 2008, no compleix els requisits necessaris per permetre l’exercici real de la llibertat sindical, “com evidencia el fet que no existeixen sindicats en l’àmbit privat”.
 
El PS va defensar la proposició de llei perquè és una demanda tant dels treballadors com dels empresaris i la patronal, que sempre han reclamat “un interlocutor” sindical. El text, a més de definir la llibertat sindical, legisla el dret a la fundació d’organismes i d’associació als mateixos. A més, preveu la representativitat i les accions sindicals que es podran dur a terme i garanties per als representants sindicals, com el dret a l’excedència o protecció d’acomiadaments.

El PS vol 'blindar' els sindicats en l'àmbit privat

Crea: 03/02/2017 - 11:37
Gili i Alís, a la roda de premsa.
Davant la "manca d'estructura per desenvolupar el dret de sindicar-se", perquè "no n'hi ha prou que la Constitució el reconegui sinó que s'ha de poder garantir la seva efectivitat, i la prova d'això és que no hi ha sindicats en l'àmbit privat a Andorra", els representants del PS al Consell, Rosa Gili i Gerard Alís, han anunciat aquest dimecres que ja gairebé tenen enllestida una proposició de llei que pugui fer efectiva la "llibertat sindical". Els consellers socialdemòcrates entraran el text a la Cambra per iniciar-ne la tramitació en els propers dies.
 
L'esborrany de la llei que proposen, que la resta de grups podran esmenar un cop comenci la tramitació, defineix les funcions dels sindicats i les garanties dels sindicalistes "perquè la seva acció no tingui conseqüències per als seus llocs de treball", ha explicat Alís. L'objectiu és "fer efectiu el dret a la llibertat sindical", perquè "ens ho demana fins i tot la patronal, que vol un interlocutor vàlid per poder negociar, i perquè ara no hi ha una estructura per desenvolupar els drets laborals en base a convenis", ha afegit Gili.
 
L'articulat que han preparat des del PS inclou cinc capítols que preveuen des del dret de sindicar-se lliurement fins el dret dels treballadors a l'acció sindical. També queda articulada l'organització i funcionament, els estatuts i la responsabilitat dels sindicats. La representació sindical, la promoció d'eleccions, el dret a celebrar reunions a l'empresa, el dret de poder constituir seccions sindicals, negociar les mesures de conflicte, l'obligació de disposar d'un tauler d'anuncis i d'un espai per reunir-se. També queda recollit el dret a l'excedència, que no computi a efectes de vacances ni de càlcul d'antiguitat.
 
El darrer capítol defineix la tutela de la llibertat sindical, perquè "l'empresari no pugui orientar o condicionar l'acció sindical". Queden recollits els drets a poder assistir a reunions i a disposar d'unes hores al mes per poder exercir les seves funcions sindicals.
 
"Perquè aquest dret funcioni, a més de poder fer-lo efectiu és necessari que es pugui finançar", ha dit Alís, per explicar el sistema de suport econòmic per als sindicats. Per això, el text preveu la creació d'un sistema "real" de finançament públic, que complementa les quotes dels afiliats, i que pauta una subvenció de 35.000 euros anuals per als sindicats d'àmbit general, i una de 10.000 per als d'àmbit sectorial.
 
Aquest mateix dimecres ha estat admesa a tràmit la proposició de llei de suport als emprenedors, que també havia estat presentada pels consellers del PS.

El PS elabora una proposició per “fer efectiu” el dret a la llibertat sindical

Crea: 03/02/2017 - 11:32
Gili i Alís, a la roda de premsa.
Amb l’objectiu de “fer efectiu realment” el dret de llibertat i acció sindical, reconegut en la Constitució i regulat “de forma molt bàsica” en el Codi de relacions laborals del 2008, els consellers generals del Partit Socialdemòcrata entraran aquesta setmana a Sindicatura una proposició de llei qualificada de llibertat sindical.
 
Així ho van anunciar ahir els parlamentaris del PS Gerard Alís i Rosa Gili, que van incidir en la necessitat d’“anar més enllà” del text del 2008 per aconseguir que “aquest dret sigui efectiu” i que es constitueixin sindicats en l’àmbit privat, ja que “no només és una demanda dels treballadors, sinó també de les mateixes patronals i empreses”, que avui dia, per exemple, no tenen cap interlocutor per desenvolupar un dels aspectes que ja recollia el codi, com és la negociació i els convenis col·lectius.
 
Segons va precisar Gili, la proposició de llei, que s’entrarà a tràmit parlamentari aquesta mateixa setmana, es divideix en cinc capítols, en els quals es defineix la llibertat sindical així com el dret de fundació i afiliació a les organitzacions sindicals, la qüestió de la representativitat i les accions que poden tirar endavant els sindicats, entre les quals es regulen les mesures de pressió com per exemple el dret a vaga i l’acció sindical dins les empreses. Aquest mateix capítol fa referència també a garanties per als representants sindicals, com ara el dret a l’excedència, a disposar d’hores remunerades per fer la seva funció i l’accés als centres de treball.
 
Els dos darrers capítols, 4 i 5, defineixen el finançament públic de les organitzacions sindicals a través de subvencions, una qüestió que, com va recordar Alís, ja s’apunta al Codi de relacions laborals del 2008 tot i que “no s’ha desenvolupat”, i la tutela de la llibertat sindical en el sentit d’evitar les ingerències de l’empresari en l’activitat sindical, així com garanties laborals per als representants sindicals.
 
Respecte a aquest darrer aspecte, Alís va precisar que bàsicament el que es planteja amb aquesta proposició de llei és l’equiparació dels drets dels representants sindicals amb els que la llei vigent ja atorga als delegats de personal.
 
D’altra banda, el conseller general socialdemòcrata va destacar com un dels punts essencials del text la qüestió del finançament de les organitzacions sindicals, un element “bàsic” a l’hora de “fer efectiu el dret a la llibertat sindical”.
 
En aquest sentit, Alís, que va incidir en el fet que habitualment amb les quotes dels afiliats no n’hi ha prou perquè els sindicats puguin portar a terme tasques com la defensa jurídica dels seus associats o temes d’assessoraments, va explicar que la proposició de llei preveu unes subvencions públiques d’un màxim de 35.000 euros anuals per a les entitats d’àmbit general i de 10.000 euros anuals en el cas dels sindicats d’àmbit sectorial.
 
A més a més, i per tenir un cert control d’aquestes subvencions, el conseller general socialdemòcrata va destacar que s’inclouen al text tota una sèrie de condicionants tant pel que fa a la sol·licitud de les subvencions com al seu destí. D’aquesta manera, Alís va precisar que una organització que ingressi fins a 5.000 euros a través de les quotes dels seus afiliats podrà obtenir, en el marc global de la subvenció, 5.000 euros per al seu funcionament, de què podrà disposar lliurement. La resta de la subvenció sí que s’atorgarà en funció de la finalitat d’aquesta, per exemple fins a un màxim de 20.000 euros per a despeses de defensa jurídica d’afiliats.
 
 
A tràmit el text de suport als emprenedors
Sindicatura ja ha admès a tràmit la proposició de llei de suport als emprenedors, la seva internacionalització i el seu finançament, presentada pels consellers generals del Partit Socialdemocràta, i ha obert el corresponent termini perquè l’executiu faci públic el seu criteri sobre el text, termini que finalitzarà el 22 de març vinent.
 
La proposició de llei, que consta de 88 articles dividits en nou capítols, així com de sis disposicions –dues de transitòries, dues d’addicionals i dues de finals–, pretén regular aquesta activitat però a la vegada fomentar-la i legislar les noves formes de finançament que la possibiliten, com per exemple les plataformes de finançament participatiu, el crowdfunding. El text, dirigit especialment a activitats relacionades amb l’àmbit tecnològic, biotecnològic, el medi ambient i l’economia verda, les energies renovables i l’R+D, preveu oferir beneficis fiscals als emprenedors, com ara un tipus reduït del 50% durant dos anys de l’impost de societats o activitats econòmiques vinculat a l’IRPF.

Pàgines

Subscriure a RSS - llei de llibertat sindical