Intervenció de Rosa Gili en el debat sobre la presa en consideració de la proposició de llei de llibertat sindical (20-04-2017)
Els tres consellers socialdemòcrates presentem avui en aquesta sala una proposició de llei qualificada de llibertat sindical i posteriorment en debatrem la seva presa en consideració a tràmit parlamentari.
Tot i que el verb "debatrem" serà avui una paraula simbòlica, ja que ahir en roda de premsa els consellers demòcrates ja ens van resumir en poca estona el resultat de tot el que podrem fer o dir avui aquí.
Així, la proposició de llei que analitzarem avui busca desenvolupar més àmpliament l'article 18 de la nostra Constitució a fi de permetre un millor desenvolupament del dret sindical que el que hem tingut fins ara; tenint en compte la Declaració Universal dels Drets Humans i basant-nos en principis establerts per l'Organització Internacional del Treball (OIT).
La proposició de llei recull els drets de fundació i d'afiliació dels sindicats en un primer capítol, en el segon descriu les funcions, la personalitat, l'organització i el funcionament d'aquests organismes, el contingut i requisits que han de preveure els estatuts d'un sindicat i la responsabilitat dels actes d'aquests.
El tercer capítol determina la representativitat sindical i la seva acció tant a nivell supraempresarial com dins de l'empresa, els drets dels representants sindicals, com són el de l'excedència de l'empresa i el de tenir els permisos necessaris per al desplegament de les funcions sindicals pròpies del càrrec.
El capítol quart està dedicat en la seva totalitat al finançament públic de les organitzacions sindicals que considerem essencial per un bon funcionament dels sindicats com a interlocutors vàlids dels treballadors, ja que els hi permet tenir els mitjans adequats per funcionar.
Per acabar, el darrer capítol es refereix a la prohibició de discriminació sindical i de prohibició de qualsevol acte d'ingerència per part dels empresaris o les seves associacions i també recull garanties laborals pels representants sindicals així com el seu dret a tutela judicial.
Per concloure, aquesta proposició de llei busca permetre un desenvolupament normal i democràtic del dret sindical com existeix als països veïns i en benefici de tota la societat andorrana.
Ho dèiem en la presentació en premsa de la nostra proposició de llei, uns treballadors que presten els seus serveis en bones condicions, respectats i considerats, beneficien l'empresari i en un país, essencialment de serveis com el nostre, contribueixen a donar una bona imatge d'Andorra, indispensable en el món turístic i comercial.
De fet, el Govern Demòcrata, en paraules del Sr. Toni Martí, agafava el compromís ara fa 4 anys, el 2 d'abril del 2013, davant del Sr. Ban Ki-Moon, secretari general de l'ONU de regular en una llei el dret sindical a fi de poder ratificar el Pacte sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides.
Actualment, Andorra té ratificat el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de l'ONU però tot i ser membre d'aquest organisme des de més de dues dècades, encara no s'ha adherit al Pacte de drets socials.
Si d'una cosa me n'alegro és que aquesta proposició de llei, que avui vostès, consellers de DA, tiraran a la bassa, haurà tingut el mèrit d'haver activat el debat sobre la regulació laboral (una mica perquè després ja veurem quan ho entraran a tràmit parlamentari), haurà tingut el mèrit que DA, 6 anys després d'haver entrat en el poder, 4 anys després d'haver-se compromès amb el secretari general de la ONU, hagi finalment badat boca sobre el dret sindical.
Ja que en el moment d'entrar aquesta llei a tràmit parlamentari, DA s'havia oblidat curiosament d'aquest compromís internacional.
Ja sé que vostès m'ho negaran, ja ens coneixem, però certament llegint el criteri del seu Govern es veu clarament, al 99,9%, que vostès han hagut de córrer per poder presentar un text que permetés invalidar fil per randa la nostra proposició de llei.
Es veu clarament que els arguments que posen per rebutjar-la són els d'al·legar totes les "mancances" (segons vostès) de la nostra proposició de llei i que el grup parlamentari de DA sí que, semblaria ha contemplat en les seves propostes.
I amb això sempre hem reconegut que la nostra llei podia ser millorada (com tots els projectes i proposicions de llei que es presenten de fet).... i que estàvem disposats a treballar-hi... tanmateix sembla que no podrà ser.
Aquests temes és una evidència que els hi han sigut tan indigestos que els hi ha calgut sis anys i una mica d'ajuda per moure fitxa. Almenys, haurà servit per això la nostra proposició de llei, per provocar el moviment de les fitxes enrocades de la majoria!!!
Mirin, en un inici pensava que podia entendre la seva reforma basada en les tres proposicions de llei però finalment estic segura que el grup Demòcrata s'equivoca i molt, si tal com van anunciar ahir, sense tan sols escoltar els nostres arguments i per tant, prèviament a tot debat, rebutgen avui la nostra proposició de llibertat sindical.
S'equivoquen si realment volen tenir en compte, tal com diuen, les veus de totes les parts en les seves proposicions de llei.
Vull pensar que alguns membres de DA realment estan convençuts que estan donant l'ocasió a tothom de defensar les seves postures però ara i avui m'agradaria que en fessin la reflexió.
Per realment poder escoltar totes les veus, cal que aquestes tinguin mitjans. Calen interlocutors vàlids i amb els recursos suficients per valorar el que se'ls hi proposa: les seves conseqüències i les seves implicacions.
La part patronal, com és normal, defensa el seu posicionament, està organitzada i té recursos, més o menys extensos, per assessorar-se i reflexionar sobre els seus interessos. Fins aquí tot normal.
Ara bé, de l'altra part, tenim la part feble de la relació laboral que ningú posarà en dubte que és l'assalariat.
I no és part feble només a Andorra, que també i molt.
Ho és a tot arreu i per això, les democràcies avançades els hi garanteixen uns drets mínims per fer sentir la seva veu. I ho deia abans, és benefici de tots, és important sentir els arguments de tots per poder forjar-se una opinió reflexionada, sigui quina sigui.
Ja hi vindrem, segur, però dels posicionaments d'alguns mandataris i representants de la majoria es copsa una por visceral a donar drets als treballadors, un posicionament únicament basat en la visió empresarial i per tant, completament mancat de la visió dual necessària per tenir una societat equilibrada.
El seu plantejament no és bo, senyors de DA.
Vostès presenten tres lleis, les envien als col·lectius, cosa bona sens dubte i que queda molt bé sobre el paper. Però després cal veure quins mitjans tenen cada un dels interlocutors per analitzar les conseqüències bones o dolentes de les seves proposicions.
Per completar la meva reflexió, els hi voldria fer unes quantes preguntes.
Quins sindicats i representants sindicals tenim que representin el sector de l'hoteleria? El sector del comerç? El sector dels treballadors de les pistes d'esquí? El sector dels assalariats del món bancari? El sector de les empreses de neteja? I altres, evidentment!
Qui eleva la veu dels treballadors?
Des d'aquí vull felicitar els pocs representants sindicals que tenim al país, que provenen tots del sector de la Funció Pública, ja que són els únics que ho poden fer. Els felicito per la tasca que fan en intentar representar tots els treballadors d'Andorra, siguin de la branca que siguin, i més quan aquests ho fan sense recursos i donant el seu temps personal.
Senyors de DA, vostès s'equivoquen avui rebutjant la nostra llei, ja que aquesta és essencial per bastir la base per tenir uns bons interlocutors de la part treballadora.
En cap cas voldria creure en una estratègia diabòlica que voldria fer pensar en un acostament als treballadors i que en realitat pretengués fer passar amb vaselina una reforma que pot perjudicar fortament els assalariats d'Andorra.
Sabent a més, que molts d'ells no només no tenen ni dret a vot i que tampoc disposen de les garanties de protecció sindical recollides en totes les democràcies dignes d'aquest nom.
De fet, el mateix Govern reconeix en el seu criteri les disfuncions de la llei 33/2008. Cito literalment "La Llei 33/2008 no ha produït els efectes que serien desitjables, ja que el mercat laboral continua patint d'una manca d'interlocutors socials".
Ho reconeixen i malgrat això vostès s'atreveixen a proposar mesures transcendentals per als treballadors del nostre país amb una reforma preocupant del Codi de Relacions Laborals, amb una llei d'acció sindical i de mesures de conflicte col·lectiu mirada únicament des del prisma dels empresaris.
La nostra proposició de llei estableix subvencions per les organitzacions sindicals. Perquè és una evidència que han de disposar de recursos per a estudis i assessoraments per a la formalització de convenis col·lectius i per analitzar propostes de modificació de la legislació, per formalitzar reclamacions i conflictes col·lectius, també per poder defensar judicialment treballadors amb problemes laborals i també per participar en reunions internacionals de sindicats... Perquè uns interlocutors sense recursos econòmics i humans poc interlocutors poden ser.
Vostès no ho comparteixen senyors de Govern i així ho diu el criteri del seu Govern.
I ara els hi faré, si em permeten, una altra pregunta:
Podem imaginar un moment un Govern, un grup parlamentari o una sindicatura sense recursos per demanar informes jurídics! No, veritat?
La pregunta següent és amb quins mitjans econòmics i humans podran els assalariats del nostre país analitzar ara les tres lleis que vostès els hi ha portat a consulta. Segur que s'ho miraran i hi trobaran coses a dir però és una evidència que no tots els interlocutors marxen del mateix lloc en començar la cursa i això per nosaltres no és normal.
(Sí, hi ha hagut casos en què el Govern ha pagat algun assessorament en consultes sobre la Funció Pública però quina independència hi ha si és Govern que paga i a més sabent que no hi té cap obligació... I qui pagarà pel sector privat!!!!)
Argumenten el seu rebuig a la nostra Llei en temes més que esmenables, si convé, i aquí em refereixo a la flexibilitat dels criteris de representativitat sindical que aporta la nostra proposició de Llei. També ho pot ser la necessitat de regular l'acció patronal que tampoc hi veiem una demanda més que urgent per la part empresarial i més encara la prohibició dels menors d'edat d'accedir a càrrecs electes sindicals. Això era esmenable, senyors de DA!
Per tot l'exposat, amb l'objectiu de defensar l'interès general i la necessitat absoluta de potenciar la veu dels treballadors al nostre país, i més quan s'està parlant de plantejar un canvi important en les lleis laborals, demanem avui el suport a la nostra proposició de llei qualificada de dret sindical
