Dilluns passat se celebrava l’1 de Maig, Dia Internacional del Treball. A Andorra, però, un cop més de forma diluïda. No és cap secret. El moviment sindical al nostre país és reduït i minoritari. Són pocs els treballadors afiliats a un sindicat i, de fet, la gran majoria són funcionaris perquè gaudeixen d’una seguretat que, malauradament, no existeix al sector privat. Situació que, pel que hem pogut comprovar els darrers dies, ja li va bé a DA. Només cal veure el seu no a la llei de llibertat sindical presentada pel PS i repassar per sobre la reforma laboral que volen impulsar novament escoltant només la veu dels empresaris i fent cas omís a la dels representants dels assalariats.
Al PS vam apostar fermament per una llei que permetés un millor desenvolupament del dret sindical del que hem tingut fins ara, basant-nos tant en la Declaració Universal dels Drets Humans com en els principis de l’OIT. Volíem que els sindicats es convertissin realment en interlocutors vàlids dels treballadors i els hi facilitàvem els mitjans necessaris per funcionar. Enteníem que era el camí per aconseguir que els assalariats prestin els seus serveis en bones condicions i se sentin respectats i considerats, fet que acabaria beneficiant les empreses.
El text, però, no ha estat acceptat per DA, un partit i un Govern que, des del 2013, tenen pendent el compromís, agafat davant el mateix secretari general de Nacions Unides, Ban Ki-Moon, de desplegar les lleis necessàries per ratificar el Pacte sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals de l’organització. Com a únic argument van indicar que en breu (sense concretar quan) trametran una reforma laboral que només té en compte part de les veus implicades.
Perquè, per realment poder escoltar totes les veus, cal que aquestes tinguin mitjans. Calen interlocutors vàlids i amb els recursos suficients per valorar què es proposa, les seves conseqüències i les seves implicacions. La part patronal, com és normal, defensa el seu posicionament, està organitzada i té recursos per assessorar-se i reflexionar sobre els seus interessos.
I, després, tenim la part feble: l’assalariat. Ho és a tot arreu i per això, les democràcies avançades els hi garanteixen uns drets mínims per fer sentir la seva veu. Justament, per alguns posicionaments de mandataris i representants de la majoria es copsa una por visceral a donar drets als treballadors, un posicionament únicament basat en la visió empresarial i per tant, completament mancat de la visió dual necessària per tenir una societat equilibrada.
Als representants d’aquesta part, els sindicats, els arribaran uns textos que s’hauran d’estudiar per proposar canvis sense tenir recursos per demanar assessorament. Situació encara més preocupant davant unes lleis que, malgrat les contínues declaracions dels representants de DA –potser volent fer allò de repetir molts cops una mentida per convertir-la en veritat– suposaran importants retallades pels ja de per si exigus drets laborals al nostre país. Quins mitjans tenen cada un dels interlocutors per analitzar les conseqüències bones o dolentes de les proposicions de llei?
Novament, un panorama preocupant. Si no canvia molt la cosa, els canvis legals que vol impulsar DA mantindrà la feblesa dels assalariats a qui, a més a més, esquinçaran més drets.
No avancem en drets. No hi ha manera. Tornem a celebrar un 1 de Maig que se’ns planteja com el Dia de la marmota. La diferència és que a la pel·lícula el protagonista intentava canviar i evitar de fer els mateixos errors. Aquí no, aquí es perpetuen i es menystenen els sindicats que han estat clau en les millores i transformacions, no només laborals, sinó que en les lluites per les llibertats i els drets socials del món com l’hem conegut fins ara.
Aquí no es dona el marc necessari perquè aquests puguin desenvolupar-se en moviment col·lectiu fort, amb recursos necessaris i amb capacitat negociadora. Assistim a una nova andanada contra els drets dels treballadors i les seves prestacions, amb una “reforma”, això sí, moderna i homologable: l’abaratiment de l’acomiadament improcedent, la reducció dels terminis de preavís per als comiats o la reducció del cost de les hores extraordinàries o l’allargament de la vida laboral amb la conseqüent precarització de la situació d’alguns assalariats als quals els queden pensions molt baixes.
La majoria dels avenços socials que han beneficiat el conjunt de la societat al segle XX, des de la limitació de la jornada laboral fins al sistema de pensions, van ser possibles amb la força negociadora dels sindicats. Sense ells no hi hauria hagut l’Estat del benestar.
Tampoc no vol saber res d’altres mesures en l’àmbit de les relacions laborals com la creació d’un tribunal d’arbitratge laboral, la modificació del procediment d’acomiadament per suprimir l’acomiadament no causal, la creació d’un veritable fons de garantia salarial, tipificar l’assetjament laboral com a delicte o crear una assegurança d’atur, de caràcter contributiu o un sistema d’excedències per exercici de càrrec públic.
Estem al segle XXI sota l’acció d’un grup polític que deixa en no res el període Thatcherià que va fer el possible per anul·lar els sindicats, a Andorra ni se’ls deixa existir.
Dilluns vinent se celebra el Primer de Maig, dia internacional dels treballadors. Com és habitual, els sindicats andorrans –Unió Sindical d’Andorra (USdA) i Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT)- ha organitzat un acte reivindicatiu que, enguany, consistirà en un cicle e conferències sobre l’estat dels drets socials i laborals al Principat. Des del Partit Socialdemòcrata es dóna ple suport a aquest acte i, de fet, la consellera general de la formació Rosa Gili farà una de les ponències, centrada tant en la llei de llibertat sindical presentada ara fa unes setmanes al Consell General com en la retallada de drets laborals que pot suposar la reforma que vol impulsar Demòcrates per Andorra.
El cicle de conferències tindrà lloc a la sala d’actes del comú d’Escaldes-Engordany, a partir de les vuit del vespre. A més de Gili i de les intervencions dels màxims dirigents d’USdA i SAT, Gabriel Ubach i Guillem Fornieles, també hi participaran representants de Podem Andorra i de Podem la Seu d’Urgell. Els temes tractats van des de l’assetjament laboral fins a la situació dels treballadors transfronterers.
Gili, per la seva banda, té previst desgranar els principals detalls de la proposició de llei de llibertat sindical presentada ara fa unes setmanes pel PS al Consell General, text que malauradament no va ser pres en consideració pel ple davant dels vots contraris de DA i Liberals. Tot i això, la llei servirà per explicar els principals punts que, a l’entendre de la formació socialdemòcrata, hauria de tenir una legislació d’aquest àmbit, sobretot amb la possibilitat de dotar de recursos els sindicats perquè puguin defensar en igualtat de condicions i amb prou garanties els drets dels treballadors. La consellera general també aprofitarà per posar sobre la taula les principals mesures i les retallades de drets que estan incloses a la reforma laboral presentada per DA, entre elles l’abaratiment de l’acomiadament o rebaixa del preu de les hores extraordinàries.
Justament, aquestes lleis i la seva propera arribada al parlament, així com la negativa a acceptar debatre la llei de llibertat sindical del PS evidencien la complicada situació que viuen a Andorra els treballadors i la necessitat de mobilitzar-se per reclamar millores. Al partit preocupa de forma especial com pot afectar aquesta reforma laboral els assalariats dels principals sectors econòmics del país, com ara l’hoteleria, el comerç, la restauració, les pistes, etc... I més, tenint en compte la manca d’una representació sindical forta que pugui defensar-los. Per això, des del PS no només es vol donar suport a l’acte organitzat pels sindicats sinó que es fa una crida a militants, simpatitzants i ciutadania en general perquè hi assisteixin.
Dilluns vinent és el Primer de Maig, Dia internacional dels treballadors. A Andorra a nivell oficial se l’anomena Festa del treball i se celebra d’una manera desigual. Els assalariats d’uns determinats sectors econòmics poden gaudir de la festivitat i altres, els dels sectors del turisme, difícilment tindran l’oportunitat de celebrar res aquell dia.
Fa uns anys a tot el món, l’1 de Maig era una festa universal de la reivindicació de les millores de les condicions laborals dels treballadors. Avui en dia a pràcticament tots els països occidentals s’ha convertit en un dia per poder gaudir del descans. Les persones han caigut en el parany de pensar que la unió col·lectiva i la reivindicació no canvien res i cadascú només es preocupa pel seu benestar individual immediat.
Perquè a Andorra, de motius per sortir al carrer n’hi ha. Som un dels 6 països de l’ONU que no formem part de l’OIT. Les lleis sindicals són nefastes i ho demostra que des de la seva aprovació, ben poc s’han desplegat a nivell pràctic. A més, tampoc hi ha voluntat per part de DA i Liberals de promoure el món sindical, i recentment han votat en contra d’admetre a tràmit una llei sindical del PS.
I si en l’actualitat les condicions són molt millorables, el futur pot ser molt pitjor. La proposició de llei que vol presentar DA al Consell General en cas d’aprovar-se, ampliaria d’un a dos mesos el període de prova del nou treballador, les hores extra es pagaran totes sempre a un 35% en lloc de poder-se incrementar fins al 75%, el preavís per acomiadament baixa de 90 a 30 dies, la indemnització per acomiadament injustificat passa de 45 a 31 dies, es podran encadenar fins a tres contractes temporals en lloc dels dos actuals... Tot això entre altres mesures que marquen un retrocés importantíssim de drets.
I no deixem de recordar que en cas de pèrdua de feina, el treballador es queda amb una mà al davant i l’altra al darrere. No existeix cap prestació econòmica per desocupació gràcies a la negativa dels governs de dretes, liberals i demòcrates.
Davant d’aquest panorama, valdria la pena pensar si l’1 de Maig ha de ser un dia per demostrar que ens preocupen certes qüestions, assumint la responsabilitat de fer-ho públicament, o ja ens queixarem quan alguna mesura ens afecti a nosaltres negativament.
Els tres consellers socialdemòcrates presentem avui en aquesta sala una proposició de llei qualificada de llibertat sindical i posteriorment en debatrem la seva presa en consideració a tràmit parlamentari.
Tot i que el verb "debatrem" serà avui una paraula simbòlica, ja que ahir en roda de premsa els consellers demòcrates ja ens van resumir en poca estona el resultat de tot el que podrem fer o dir avui aquí.
Així, la proposició de llei que analitzarem avui busca desenvolupar més àmpliament l'article 18 de la nostra Constitució a fi de permetre un millor desenvolupament del dret sindical que el que hem tingut fins ara; tenint en compte la Declaració Universal dels Drets Humans i basant-nos en principis establerts per l'Organització Internacional del Treball (OIT).
La proposició de llei recull els drets de fundació i d'afiliació dels sindicats en un primer capítol, en el segon descriu les funcions, la personalitat, l'organització i el funcionament d'aquests organismes, el contingut i requisits que han de preveure els estatuts d'un sindicat i la responsabilitat dels actes d'aquests.
El tercer capítol determina la representativitat sindical i la seva acció tant a nivell supraempresarial com dins de l'empresa, els drets dels representants sindicals, com són el de l'excedència de l'empresa i el de tenir els permisos necessaris per al desplegament de les funcions sindicals pròpies del càrrec.
El capítol quart està dedicat en la seva totalitat al finançament públic de les organitzacions sindicals que considerem essencial per un bon funcionament dels sindicats com a interlocutors vàlids dels treballadors, ja que els hi permet tenir els mitjans adequats per funcionar.
Per acabar, el darrer capítol es refereix a la prohibició de discriminació sindical i de prohibició de qualsevol acte d'ingerència per part dels empresaris o les seves associacions i també recull garanties laborals pels representants sindicals així com el seu dret a tutela judicial.
Per concloure, aquesta proposició de llei busca permetre un desenvolupament normal i democràtic del dret sindical com existeix als països veïns i en benefici de tota la societat andorrana.
Ho dèiem en la presentació en premsa de la nostra proposició de llei, uns treballadors que presten els seus serveis en bones condicions, respectats i considerats, beneficien l'empresari i en un país, essencialment de serveis com el nostre, contribueixen a donar una bona imatge d'Andorra, indispensable en el món turístic i comercial.
De fet, el Govern Demòcrata, en paraules del Sr. Toni Martí, agafava el compromís ara fa 4 anys, el 2 d'abril del 2013, davant del Sr. Ban Ki-Moon, secretari general de l'ONU de regular en una llei el dret sindical a fi de poder ratificar el Pacte sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides.
Actualment, Andorra té ratificat el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de l'ONU però tot i ser membre d'aquest organisme des de més de dues dècades, encara no s'ha adherit al Pacte de drets socials.
Si d'una cosa me n'alegro és que aquesta proposició de llei, que avui vostès, consellers de DA, tiraran a la bassa, haurà tingut el mèrit d'haver activat el debat sobre la regulació laboral (una mica perquè després ja veurem quan ho entraran a tràmit parlamentari), haurà tingut el mèrit que DA, 6 anys després d'haver entrat en el poder, 4 anys després d'haver-se compromès amb el secretari general de la ONU, hagi finalment badat boca sobre el dret sindical.
Ja que en el moment d'entrar aquesta llei a tràmit parlamentari, DA s'havia oblidat curiosament d'aquest compromís internacional.
Ja sé que vostès m'ho negaran, ja ens coneixem, però certament llegint el criteri del seu Govern es veu clarament, al 99,9%, que vostès han hagut de córrer per poder presentar un text que permetés invalidar fil per randa la nostra proposició de llei.
Es veu clarament que els arguments que posen per rebutjar-la són els d'al·legar totes les "mancances" (segons vostès) de la nostra proposició de llei i que el grup parlamentari de DA sí que, semblaria ha contemplat en les seves propostes.
I amb això sempre hem reconegut que la nostra llei podia ser millorada (com tots els projectes i proposicions de llei que es presenten de fet).... i que estàvem disposats a treballar-hi... tanmateix sembla que no podrà ser.
Aquests temes és una evidència que els hi han sigut tan indigestos que els hi ha calgut sis anys i una mica d'ajuda per moure fitxa. Almenys, haurà servit per això la nostra proposició de llei, per provocar el moviment de les fitxes enrocades de la majoria!!!
Mirin, en un inici pensava que podia entendre la seva reforma basada en les tres proposicions de llei però finalment estic segura que el grup Demòcrata s'equivoca i molt, si tal com van anunciar ahir, sense tan sols escoltar els nostres arguments i per tant, prèviament a tot debat, rebutgen avui la nostra proposició de llibertat sindical.
S'equivoquen si realment volen tenir en compte, tal com diuen, les veus de totes les parts en les seves proposicions de llei.
Vull pensar que alguns membres de DA realment estan convençuts que estan donant l'ocasió a tothom de defensar les seves postures però ara i avui m'agradaria que en fessin la reflexió.
Per realment poder escoltar totes les veus, cal que aquestes tinguin mitjans. Calen interlocutors vàlids i amb els recursos suficients per valorar el que se'ls hi proposa: les seves conseqüències i les seves implicacions.
La part patronal, com és normal, defensa el seu posicionament, està organitzada i té recursos, més o menys extensos, per assessorar-se i reflexionar sobre els seus interessos. Fins aquí tot normal.
Ara bé, de l'altra part, tenim la part feble de la relació laboral que ningú posarà en dubte que és l'assalariat.
I no és part feble només a Andorra, que també i molt.
Ho és a tot arreu i per això, les democràcies avançades els hi garanteixen uns drets mínims per fer sentir la seva veu. I ho deia abans, és benefici de tots, és important sentir els arguments de tots per poder forjar-se una opinió reflexionada, sigui quina sigui.
Ja hi vindrem, segur, però dels posicionaments d'alguns mandataris i representants de la majoria es copsa una por visceral a donar drets als treballadors, un posicionament únicament basat en la visió empresarial i per tant, completament mancat de la visió dual necessària per tenir una societat equilibrada.
El seu plantejament no és bo, senyors de DA.
Vostès presenten tres lleis, les envien als col·lectius, cosa bona sens dubte i que queda molt bé sobre el paper. Però després cal veure quins mitjans tenen cada un dels interlocutors per analitzar les conseqüències bones o dolentes de les seves proposicions.
Per completar la meva reflexió, els hi voldria fer unes quantes preguntes.
Quins sindicats i representants sindicals tenim que representin el sector de l'hoteleria? El sector del comerç? El sector dels treballadors de les pistes d'esquí? El sector dels assalariats del món bancari? El sector de les empreses de neteja? I altres, evidentment!
Qui eleva la veu dels treballadors?
Des d'aquí vull felicitar els pocs representants sindicals que tenim al país, que provenen tots del sector de la Funció Pública, ja que són els únics que ho poden fer. Els felicito per la tasca que fan en intentar representar tots els treballadors d'Andorra, siguin de la branca que siguin, i més quan aquests ho fan sense recursos i donant el seu temps personal.
Senyors de DA, vostès s'equivoquen avui rebutjant la nostra llei, ja que aquesta és essencial per bastir la base per tenir uns bons interlocutors de la part treballadora.
En cap cas voldria creure en una estratègia diabòlica que voldria fer pensar en un acostament als treballadors i que en realitat pretengués fer passar amb vaselina una reforma que pot perjudicar fortament els assalariats d'Andorra.
Sabent a més, que molts d'ells no només no tenen ni dret a vot i que tampoc disposen de les garanties de protecció sindical recollides en totes les democràcies dignes d'aquest nom.
De fet, el mateix Govern reconeix en el seu criteri les disfuncions de la llei 33/2008. Cito literalment "La Llei 33/2008 no ha produït els efectes que serien desitjables, ja que el mercat laboral continua patint d'una manca d'interlocutors socials".
Ho reconeixen i malgrat això vostès s'atreveixen a proposar mesures transcendentals per als treballadors del nostre país amb una reforma preocupant del Codi de Relacions Laborals, amb una llei d'acció sindical i de mesures de conflicte col·lectiu mirada únicament des del prisma dels empresaris.
La nostra proposició de llei estableix subvencions per les organitzacions sindicals. Perquè és una evidència que han de disposar de recursos per a estudis i assessoraments per a la formalització de convenis col·lectius i per analitzar propostes de modificació de la legislació, per formalitzar reclamacions i conflictes col·lectius, també per poder defensar judicialment treballadors amb problemes laborals i també per participar en reunions internacionals de sindicats... Perquè uns interlocutors sense recursos econòmics i humans poc interlocutors poden ser.
Vostès no ho comparteixen senyors de Govern i així ho diu el criteri del seu Govern.
I ara els hi faré, si em permeten, una altra pregunta:
Podem imaginar un moment un Govern, un grup parlamentari o una sindicatura sense recursos per demanar informes jurídics! No, veritat?
La pregunta següent és amb quins mitjans econòmics i humans podran els assalariats del nostre país analitzar ara les tres lleis que vostès els hi ha portat a consulta. Segur que s'ho miraran i hi trobaran coses a dir però és una evidència que no tots els interlocutors marxen del mateix lloc en començar la cursa i això per nosaltres no és normal.
(Sí, hi ha hagut casos en què el Govern ha pagat algun assessorament en consultes sobre la Funció Pública però quina independència hi ha si és Govern que paga i a més sabent que no hi té cap obligació... I qui pagarà pel sector privat!!!!)
Argumenten el seu rebuig a la nostra Llei en temes més que esmenables, si convé, i aquí em refereixo a la flexibilitat dels criteris de representativitat sindical que aporta la nostra proposició de Llei. També ho pot ser la necessitat de regular l'acció patronal que tampoc hi veiem una demanda més que urgent per la part empresarial i més encara la prohibició dels menors d'edat d'accedir a càrrecs electes sindicals. Això era esmenable, senyors de DA!
Per tot l'exposat, amb l'objectiu de defensar l'interès general i la necessitat absoluta de potenciar la veu dels treballadors al nostre país, i més quan s'està parlant de plantejar un canvi important en les lleis laborals, demanem avui el suport a la nostra proposició de llei qualificada de dret sindical
Reducció de 90 a 30 dies el termini de preavís en els acomiadaments no causals. Rebaixa de 30 a 24 el nombre màxim de mensualitats que s’han de pagar en cas de despatxar un treballador de forma improcedent. Abaratir del 50% al 33% d’increment sobre el salari base el preu de les hores extraordinàries que superin les cinc per setmana i del 75% al 33% les que superin les vuit. Baixar de 12 a 11 hores el descans obligatori entre jornades laborals i de trenta a només vint minuts el descans obligatori quan una jornada laboral duri ininterrompudament més de sis hores. Incrementar d’un mes a dos el període màxim de prova.
Aquests són només alguns dels exemples de les disposicions que inclou la reforma laboral presentada ara fa uns dies per Demòcrates per Andorra (DA). Uns canvis amb relació a una legislació que, s’ha de recordar, ja no és especialment favorable als treballadors. Unes modificacions que només traslladen a l’àmbit laboral les retallades (sí retallades) que DA ha aplicat a altres àmbits, com ara la política social, la sanitària o la funció pública.
Perquè, per molt que ho vulgui negar, aquests textos retallen drets dels treballadors. O què és, si no, reduir les indemnitzacions per acomiadament o el preu de les hores extra, entre altres mesures? Un cop més, DA es treu la careta centrista i evidencia que és un partit de dreta, alineat en l’àmbit laboral amb les mesures més neoconservadores.
En canvi, les lleis també mantenen l’aposta per dificultar al màxim l’activitat dels sindicats, un dels fets que va provocar el fracàs de l’actual legislació –situació avançada ja en el seu dia pel PS–. Perquè el que calen són organitzacions fortes, que tinguin recursos que els permetin poder defensar amb efectivitat els drets dels treballadors i convertir-se en un interlocutor vàlid a l’hora de negociar amb les patronals. De fet, els bons empresaris fa temps que ho reclamen.
Només als mals empresaris, aquells que volen empleats en precari, els pot beneficiar una regulació com l’ara proposada per DA, que novament està disposat a podar drets de les persones. Davant d’aquesta amenaça, i per evitar que es repeteixi, per exemple, el que ja va passar a la CASS, cal aixecar la veu i mobilitzar-se per expressar el rebuig frontal a aquests textos.
El Consell General ha rebutjat prendre en consideració la proposició de llei de llibertat sindical presentada pel Partit Socialdemòcrata (PS). Ho ha fet amb els vots en contra de Liberals i Demòcrates per Andorra (DA). La consellera general Rosa Gili ha lamentat aquesta decisió que, al seu entendre, evidencia el tarannà de “dreta pura i dura” de la formació ‘taronja’, a qui, ha denunciat, “no li importa que els sindicats no es trobin al país en peu d’igualtat” a l’hora de defensar els drets dels assalariats.
Gili ha defensat la proposta feta pel PS, tot remarcant la “necessitat absoluta de potenciar la veu dels treballadors al nostre país”. Es tractava, ha assegurat, d’una llei que hagués permès “un millor desenvolupament del dret sindical del que hem tingut fins ara”, entre altres motius per contemplar un finançament públic “essencial per tenir sindicats amb poder d’interlocució”. La consellera ha indicat que el text hagués ajudat a aconseguir “un desenvolupament normal i democràtic del dret sindical, com als països veïns”.
La proposició legislativa, però, no continuarà el seu tràmit parlamentari, ja que DA hi ha votat en contra esgrimint el paquet de lleis laborals que han presentat fa unes setmanes. Gili, però, ha criticat amb duresa aquests textos per les importants retallades en drets laborals que comportaran si són aprovats. “Els canvis que proposen semblen que només van orientats a defensar els interessos de les empreses”, ha denunciat la consellera general del PS. “Què tenen a veure els drets dels treballadors amb les retallades que contenen les seves lleis? Quines demandes han recollit que beneficiïn els treballadors?”, ha preguntat, qüestió que no ha rebut resposta ni per part del ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, ni part de la bancada ‘taronja’.
Gili ha acusat DA i Govern de “recollir únicament les veus dels patrons i, fins i tot, en algunes coses, van més enllà”. Per al PS, queda clar que, actualment, “els sindicats no estan en peu d’igualtat i a vostès no els importa”, ja que “són de dreta pura i dura; defensen els empresaris i els treballadors els preocupen poc”. Així, ha indicat, “en alguns comentaris de la majoria es copsa una por visceral a donar drets als treballadors”.
Justament, un dels punts que ha volgut posar en relleu la parlamentària escaldenca és el fet que els sindicats tindran serioses dificultats per poder estudiar les lleis presentades per DA i fer-hi aportacions a conseqüència de la seva manca de mitjans. “La part patronal està organitzada i té recursos per assessorar-se i defensar els seus interessos”, ha recordat, una circumstància que, en canvi, no es dóna en les organitzacions que defensen els drets dels treballadors.
La proposició de llei no ha pogut continuar el seu tràmit a conseqüència del vot contrari tant dels demòcrates com dels liberals. Els qui sí que s’han mostrat favorables a prendre en consideració el text han estat els altres dos consellers integrats al grup mixt.
Lleis dels cossos especials
El Consell General també ha tirat endavant la modificació de la llei del cos d’agents penitenciaris i la llei del cos de prevenció i extinció d’incendis. Ho ha fet, però, sense el suport del PS. El conseller general Gerard Alís ha reiterat les crítiques expressades ara fa uns mesos als textos. Per una banda, el fet que “s’imposa un règim disciplinari excessivament dur i sever que no valoritza la tasca dels cossos”. Per l’altra, ha denunciat que “la reforma té un rerefons economicista i hi ha arbitrarietat en el proveïment de places” que, ha alertat, pot comportar la politització dels cossos”.
Al seu entendre, “els textos no només no posen en valor la tasca dels cossos especials” sinó que, fins i tot, “la menyspreen”. Alís ha lamentat la manca de voluntat de consens de DA a l’hora d’arribar a acords sobre els tres projectes legislatius –el del cos de policia es va aprovar ara fa uns mesos- i ha criticat que, en matèria de funció pública, “DA predica entesa i consens”, fet que ha qualificat de “pur màrqueting per maquillar el totalitarisme en aquestes qüestions”.
El Consell General, en aquest cas sí amb el suport de tots els grups parlamentaris, també ha aprovat les modificacions a la llei del saig i del codi de l’administració, així com el CDI i l’acord per a la promoció i la protecció recíproca de les inversions amb els Emirats Àrabs.
Preocupació del PS per la reforma del codi de relacions laborals. Els socialdemòcrates creuen que retalla drets i que "fomentarà la precarietat laboral". Així ho ha assegurat la consellera Rosa Gili al programa "Ara i Aquí", de Ràdio Nacional. Gili veu la reforma més propera a la patronal que no pas als assalariats. Pel que fa a la continuïtat de Sílvia Bonet com a consellera amb dedicació exclusiva, es remet a la propera junta de presidents.
El PS aprecia que DA escolti els agents econòmics i socials abans de presentar la reforma laboral. Tot i així, la modificació del codi de relacions laborals preocupa molt els socialdemòcrates. Segons ha explicat la consellera Rosa Gili a Ràdio Nacional, la reforma perjudicarà els treballadors. Alerta que "hi ha moltes mesurs que fomentaran la precarietat laboral i es perdran drets". A més, acusa els Demòcrates de posicionar-se "al costat de la patronal" i no dels assalariats.
Gili també cosntata la manca de recursos humans i econòmics per als sindicats. Per exemple, a l'hora d'analitzar les reformes i poder fer una bona interlocució per part dels treballadors.
La consellera també s'ha referit a l'oposició dels veïns d'Engolasters a la ubació de l'heliport nacional en uns terrenys propers a FEDA. Creu que els neguits s'entenen perfectament per la manca d'estudis. En aquest sentit, ha explicat que el PS no s'oposa a la infreaestructura, si bé voldria tenir més xifres. Creu que "ha de ser com una balança" en què s'analitzi "què ens costa a nivell econòmic i l'afectació sobre la població, i què hi guanyem", ja que cita "moltes veus" que en "posen en dubte la viabilitat".
Gili també ha parlat sobre el fet que l'exconsellera d'SDP Sílvia Bonet vulgui seguir amb dedicació exclusiva al grup mixt. Tot i expressar els dubtes pel precedent que crearia, ha deixat clar que la qüestió s'ha de solucionar a la propera junta de presidents.
La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili ha lamentat la retallada de drets que, per les informacions que han transcendit, suposaran les tres proposicions de llei laborals impulsades per Demòcrates per Andorra (DA), textos que, ha advertit, s’han accelerat en bona part gràcies a la presentació per part de la formació d’una llei de llibertat sindical que, justament aquest dijous, ha de ser debatuda en el parlament en motiu de la seva presa en consideració. La política escaldenca ha volgut defensar aquest darrer text tot recordant que, a diferència de la proposta ‘taronja’, sí que aposta de forma decidida per convertir els sindicats en interlocutors potents amb la patronal.
Gili ha fet aquestes valoracions durant l’entrevista concedida al programa ‘Ara i aquí’ de Ràdio Nacional d’Andorra. La parlamentària ha explicat que, malgrat no haver tingut encara accés a les tres lleis laborals impulsades per DA, el que han pogut conèixer d’elles els genera una gran inquietud. I és que, ha afirmat, “amb aquesta reforma es perden drets dels assalariats i s’escolta només la veu de la patronal”, a la vegada que ha avisat que pot comportar “precarietat” per a molts treballadors.
Davant d’aquesta situació, la consellera general ho ha volgut contrastar amb la proposició de llei de llibertat sindical presentada pel PS. “Dóna més força als sindicats perquè hi hagi un interlocutor fort amb els empresaris”, ha apuntat, tot remarcant que aquest aspecte “és essencial” i recordant que “als països del voltant hi ha organitzacions sindicals amb aquest potencial d’interlocució”. Al mateix temps, ha volgut posar en relleu que “ha estat la nostra llei sindical el que ha fet accelerar a DA amb les seves lleis laborals”.
Heliport
En l’entrevista, Gili ha valorat també l’oposició veïnal sorgida a la zona ubicació de l’heliport nacional, a la zona de Tresoles. Ha admès que “no m’estranya”, ja que, simplement, “passa el mateix que els altres dos cops” quan, ha recordat, “les cònsols afectades van tenir un posicionament clar i fort en contra”. Sobre el projecte en si, ha reconegut que “pel país pot ser un plus” però, a la vegada, ha lamentat que “ens falta tenir sobre la taula xifres de viabilitat econòmica”.
Al seu entendre, el que cal és “una balança on posem el que ens costa i el que guanyem”. També, ha indicat, fa falta veure què diuen els nous estudis que encara s’han de realitzar. “Estem a l’espera de veure què diuen els informes que falten i la població”, ha explicat.
Gili també ha remarcat que la postura del PS en la negociació pel nou marc competencial passa per aconseguir “una optimització de recursos”. En aquest sentit, ha recordat que “actualment hi ha moltes duplicitats; a la comissió d’Urbanisme ens hi trobem contínuament”. També ha lamentat que el Consell General “ha començat massa tard a participar en la negociació” i ha volgut deixar clar que, si el tema s’ha accelerat els darrers mesos “ha estat gràcies al ‘no’ del PS a congelar les transferències”. A la vegada, ha advertit que el PS vol una reforma real: “No volem que es maregi la perdiu perquè, al final, tot quedi igual; el canvi ha de beneficiar a tots”.
