Partit Socialdemòcrata

marc pressupostari

DA es nega a incloure el foment de l’esport de base com a criteri de distribució de subvencions

Crea: 12/20/2018 - 20:58
López intervé durant la sessió al Consell General.
La llei de l’esport s’ha aprovat al Consell General. Ho ha fet, però, sense incloure la promoció de l’esport de base com a criteri a l’hora de distribuir les subvencions entre les diferents federacions i clubs. Aquesta proposta del Partit Socialdemòcrata (PS) ha rebut el suport de tots els grups de la cambra amb l’excepció de Demòcrates per Andorra (DA), que amb la seva majoria no ha permès que prosperés i que ha evidenciat un model que prioritza per sobre de tot els resultats i l’elit, deixant altres valors i avantatges de la pràctica esportiva en un segon i, fins i tot, tercer esglaó.
 
El debat de la llei ha estat intens i llarg, ja que prèviament al text s’han abordat les reserves d’esmena presentades per l’oposició, entre elles les del PS. López ha defensat la necessitat que, a banda dels criteris ja establerts al text original, se n’afegissin d’altres com la promoció de l’esport de base, el calendari anual d’organització de competicions, el foment d’hàbits saludables o de programes d’inclusió social. “No neguem que cal potenciar l’elit, però no a costa de la resta d’entitats ni de dificultar l’accés a la pràctica esportiva a molts joves i adolescents”, ha indicat López, que ha lamentat que, sense aquests condicionants, es mantindrà la priorització de federacions vinculades a la muntanya i l’alpinisme, fet que provocarà “un futur negre” a les altres. 
 
 “DA es nega a què la promoció de l’esport de base i de competicions sigui un dels criteris per atorgar subvencions. No els importa el que costa moure això cada cap de setmana”, ha denunciat el conseller general del PS. La mateixa negativa s’ha trobat a l’hora d’incorporar criteris com el foment d’hàbits saludables o programes d’inclusió per a adolescents en risc d’exclusió, tot i que “promoure que les federacions que treballin en aquesta direcció, en apartar joves de mals hàbits a través de l’esport, pot representar un estalvi en altres àmbits”.
 
Una altra proposta demanada des del PS era la supressió de la Fundació de l’Esport. López ha lamentat que aquest òrgan “es ve a sumar a la llarga llista d’ens creats per DA i buida de contingut el ministeri”, tot avançant que “acabarà generant amb el pas dels anys més despesa” a banda de “generar indefinició en la política esportiva”. La reserva d’esmena, però, ha estat refusada per DA, que novament s’ha quedat sola a la cambra, igual que ha succeït amb la proposta feta per UL-IM per introduir la possibilitat de deduccions fiscals per a les empreses que inverteixen en patrocini esportiu.
 
En global, López ha deixat clar que “és un dia trist per a les persones que estimen l’esport i que li atribuïm un paper i contribucions a la societat”, ja que es tracta d’una llei “que fractura” aquest món i que “crea federacions de primera i tercera”. Per això, ha lamentat que “no pugui ser un text de tots i per a tots” perquè des de DA “no s’ha fet ni el mínim esforç per incorporar les aportacions de l’oposició”. També ha assegurat que moltes entitats “la veuen amb molta preocupació perquè saben què ha passat aquests any” i que “el futur serà negre per a totes les que no estiguin en el món alpí”. 
 
Un marc pressupostari defensat també únicament per DA
Durant el debat a la totalitat de l’actualització del marc pressupostari 2015-19, López s’ha mostrat molt crític amb el document, ja que, al seu entendre, ha estat elaborant “forçant les grans xifres” per evitar haver de modificar la Llei de sostenibilitat de les finances públiques, coneguda com a regla d’or. Aquesta forma de fer, ha explicat, es veu amb l’escàs increment de la partida destinada al pagament d’interessos, quan totes les previsions apunten a importants pujades de tipus durant l’any vinent; la reducció de la transferència a la CASS per cobrir el dèficit de la branca general, quan no es preveu cap mesura per a la reducció de la despesa sanitària; o la baixada del destinat a treballs i assessoraments externs que, ha indicat, només es podrà complir en cas que DA no continuï al poder. 
 
El conseller general del PS ha afirmat que al Govern “li ha faltat valentia política per modificar la llei de la regla d’or i han preferit amagar el cap sota l’ala”. A la vegada, ha advertit que la manipulació del marc pressupostari “és un flac favor” per al següent executiu, ja que “la despesa del 2019 s’haurà d’afrontar governi qui governi i serà un problema que no hi hagi partides suficients”.
 
Durant el debat, López també ha apuntat els sis punts que deixarà en herència DA: “1.500 persones protestant al carrer, moltes economies familiars en un carreró sense sortida, tothom veu com llencen els diners públic, gestionar l’estadística per manipular la realitat, ningú ocupant-se de l’habitatge i el president de la gent gran dient que no se’ls escolta”. 
 
Altres punts aprovats
La sessió també ha servit per aprovar tres textos més, tots ells amb el suport del PS. Per una banda, la llei d’òrgans, cèl·lules, teixits i sang, que servirà per donar cobertura jurídica, entre altres, als trasplantaments. Tot i el vot favorable, la parlamentària socialdemòcrata Rosa Gili ha lamentat que no s’acceptés l’esmena per incrementar la cobertura sanitària dels donants, a la vegada que ha recordat que una proposta similar s’ha presentat també a la modificació de la llei de la CASS a tràmit per adaptar els reemborsaments a la reforma sanitària. 
 
Els altres dos textos (la llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i la de conglomerats financers) tenen per objectiu complir els compromisos contrets amb la signatura de l’Acord Monetari. Gerard Alís ha recordat “el tarannà” del PS de donar suport a tot el que suposi “homologar Andorra” internacionalment.
 
El primer punt de l’ordre del dia de la sessió ha estat el nomenament de Joan Manel Abril com a nou magistrat del Tribunal Constitucional. El PS hi ha votat a favor, tot i que López ha lamentat que, una vegada més, DA hagi apostat per un home en comptes de per una dona. “L’equitat de gènere es demostra amb fets i no amb paraules”, ha comentat.
 

López denuncia la mala gestió de DA i l’acusa de “crear xarxes de clientelisme” per aconseguir vots

Crea: 12/20/2017 - 17:23
López ha retret a Martí la forma de fer de DA.
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, ha volgut denunciar al ple del Consell la forma com, al seu entendre, Demòcrates per Andorra (DA) utilitza la gestió de les administracions i entitats públiques com a “xarxa de clientelisme” per aconseguir suports electorals i el fet que això suposa un important “malbaratament de recursos públics”. El parlamentari ha fet aquestes valoracions durant el debat de la llei de col·laboració entre l’Administració general i els comuns i entre els comuns, text que s’ha acabat aprovant malgrat l’oposició de la formació. La sessió també ha servit per refusar l’esmena a la totalitat al marc pressupostari per al mandat 2016-19 i per posar en relleu les dificultats que Govern tindrà per complir la coneguda regla d’or, confirmant d’aquesta forma les advertències fetes en el seu dia des del PS. 
 
Pel que fa a la primera de les lleis, aquesta, entre altres coses, impulsa la creació de mancomunitats entre comuns com a entitats públiques autònomes. I ho fa, ha alertat López, generant unes obligacions que comportaran importants despeses i, a més, sense que hi hagi garanties de control sobre aquests organismes. Es tracta, ha lamentat, d’una fórmula que s’adequa perfectament a la forma de fer de DA. 
 
“Si alguna cosa els ha caracteritzat és aquesta explosió de creació i de creixement d’entitats i  ens de tot tipus”, ha recordat, tot acusant la formació ‘taronja’ de “convertir la gestió pública en una pura xarxa de clientelisme política i en una eina efectiva de fidelització de vots”, comportant, per tant, “un malbaratament de recursos”. López ha afirmat que les mancomunitats, tal com surten estructurades d’un “projecte de llei pèssim i amb moltes mancances”, seran “una eina al més pur estil DA”. Així, ha advertit, es convertiran en “organismes amb menys controls polítics, sense regulació”. Per tant, “un caldo de cultiu idoni per a la seva oficina de col·locació i d’amiguisme”.
 
El parlamentari socialdemòcrata ha defensat que, actualment, no hi ha cap impediment perquè els comuns acordin mancomunar la prestació de determinats serveis. “Ja és perfectament possible; el que passa és que només es busca, en realitat, una fórmula per escapar al control legislatiu i polític”, ha apuntat. López, que ha qualificat la llei original de “nyap” i que ha admès lleugeres millores en el treball en comissió, ha deixat clar, però, que la seva aprovació “és un greu error”, ja que “aposta per un model que multiplica la despesa i que pot donar lloc a corrupteles; no creiem que sigui l’adequat per a un país com el nostre, de 70.000 persones”. 
 
Problemes amb la regla d’or
El segon punt de l’ordre del dia ha estat la votació de l’esmena a la totalitat al marc pressupostari del mandat 2016-19, tràmit previ a l’aprovació dels comptes per a l’exercici 2018. El debat, però, s’ha centrat principalment en el fet que, com ha reconegut el Govern, pot tenir serioses dificultats per complir, l’any 2019, amb el que estipula la llei de sostenibilitat de les finances públiques, coneguda com la regla d’or, pel que fa a la despesa màxima permesa. De fet, des de l’executiu, el ministre Jordi Cinca ha reclamat als grups treballar conjuntament per valorar possibles canvis al text.
 
López ha recordat que, quan aquest text es va debatre la passada legislatura, el PS ja es va mostrar molt crític i que, de fet, s’estan complint els avisos fets pel llavors conseller general David Rios. “Ja li vam dir que la llei no seria aplicable i ens vam oferir per treballar conjuntament en una que ho pugui ser i que també fos perdurable en el temps, però van optar per anar en solitari”, ha explicat el parlamentari socialdemòcrata, tot indicant que “la regla d’or va ser la reacció a l’incompliment de la promesa electoral de no posar l’IRPF, promesa que s’havia fet malgrat saber que aquesta figura era clau per poder signar CDI”.
 
López ha titllat de “presa de pèl” la proposta de Cinca. “Quan DA estava fort, ho va voler fer tot sol. Ara, que arriben els problemes, ho hem de fer entre tots”, ha manifestat, tot posant altres exemples com la situació de la CASS. Al seu entendre, “és una forma de governar deslleial; ho fan tots sols excepte quan hi ha un sarau” i, per això, s’ha preguntat “per què no hem fet junts el pressupost del 2018?”. 
 

Carmona critica el model de gestió de DA i les “inversions faraòniques” anunciades a Andorra la Vella

Crea: 12/06/2017 - 20:27
Un instant de la sessió de comú.
La consellera de Partit Socialdemòcrata+Independents (PS+I) al comú d’Andorra la Vella, Dolors Carmona, ha expressat la seva oposició al model de gestió comunal de la majoria de Demòcrates (DA). Ho ha fet durant el debat de la revisió del marc pressupostari de la corporació per al mandat 2015-19, votat avui al ple i que només ha rebut el suport dels representants ‘taronges’. Carmona ha defensat que el que s’ha de fer des de l’administració local és “una bona gestió” i donar els serveis que necessiten els ciutadans. També s’ha mostrat contrària a algunes de les “inversions faraòniques” anunciades els darrers dies per la cònsol major, Conxita Marsol, tot advertint que poden comportar, per poder-se finançar, una nova pujada de taxes, impostos i preus públics, com ara els dels aparcaments.
 
La sessió de comú ha tingut entre els punts de l’ordre del dia la revisió del marc pressupostari pel mandat. I des de PS+I s’ha optat per votar-hi en contra per deixar “clar” quin és el posicionament. “No és el nostre pressupost ni compartim aquesta revisió”, ha explicat Carmona. Durant el debat, Marsol ha afirmat que la finalitat de la corporació parroquial ha de ser generar riquesa, una idea que la consellera socialdemòcrata ha refusat de ple. “El que s’ha de fer és gestionar bé els serveis que calen al ciutadà i acompanyar al sector turístic i comercial perquè pugui generar aquesta riquesa; el comú no és una entitat privada”, ha manifestat.
 
 
La representant de PS+I ha alertat que el marc pressupostari, a més, comporta “un increment de despesa i això vol dir endeutar l’administració: pa per avui i fam per demà”. En aquest sentit s’ha mostrat molt crítica amb alguns projectes anunciats aquests darrers dies, com ara la construcció d’una cinta per a vianants a Ciutat de Valls o la remodelació de l’avinguda Meritxell. “No estem a favor de bloquejar inversió, però sí contra un salt qualitatiu com el que s’acaba de fer públic”, ha indicat, tot advertint que algunes d’aquestes inversions “seran faraòniques”. Així, ha defensat que “hi ha projectes que cal veure si són viables o no i que poden generar una despesa que no és la que considerem prioritària per donar resposta als serveis per a la ciutadania”.
 
 
També ha volgut advertir que, per afrontar aquestes obres, caldrà aconseguir més ingressos i això pot comportar “noves pujades d’impostos i taxes, com ara els aparcaments”. Carmona ha lamentat que “es qüestionin serveis com els Serradells o aquesta instal·lació [el centre de congressos, on s’ha fet la sessió per les obres a l’edifici del comú]”, ja que “ens fa molt mal de panxa i no és la nostra manera d’entendre la gestió d’un comú”.
 
 
Sobre el marc pressupostari, la consellera de PS+I també ha criticat que s’hagi aprovat sense tenir prèviament l’informe que, segons la llei de sostenibilitat de les finances públiques, hauria d’haver elaborat el Tribunal de Comptes. “Nosaltres entenem que és preceptiu. La majoria diu que no, però s’ha posat en evidència que és la seva interpretació”, ha apuntat. 
 
La sessió de comú també ha servit per adjudicar diferents obres, com ara la remodelació de la recepció del centre esportiu Els Serradells (183.000 euros), l’embelliment del tram de l’avinguda Tarragona entre el carrer Bonaventura Riberaygua i Prada Casadet (167.000 euros) o la pavimentació de l’aparcament de Prat de la Creu (1 milió d’euros).
 

 

Intervenció en defensa de l'esmena a la totalitat a la revisió del marc pressupostari 2016-19

Crea: 01/11/2017 - 11:31
El conseller general del PS, Pere López.
Els consellers del PS hem presentat una esmena a la totalitat a la revisió del marc pressupostari presentada pel Govern de DA perquè com exposarem en aquest debat:
 
1.- La seva presentació sembla que s'ha convertit en un pur tràmit per part del Govern, que ni tan sols s'ha esforçat a fer el que la llei l'obliga i el marc presentat acaba mancant de tota credibilitat.
 
2.- Evidencia ben clarament el que, al nostre entendre, és el fracàs i la manca de rumb de la gestió pressupostària del Govern de DA. Una gestió pressupostària que no fa altra cosa que acabar reflectint i recollint totes les inaccions, totes les promeses incomplertes i tots els fracassos de la gestió de dues legislatures de majoria absoluta.
 
Així doncs, la tramitació de la revisió del marc pressupostari presentat pel Govern no fa més que evidenciar com els fracassos en la gestió del Govern DA s'acaben traslladant al pressupost i a les finances públiques i en concret com els objectius legals fixats per la regla d'or no es compliran a final de mandat i com l'herència de dues majories de DA serà un límit de despesa màxim molt clarament sobreexcedit, un límit de capacitat d'endeutament també excedit, una manca de planificació en relació a com compensar la davallada d'ingressos que ara s'estan obtenint (de forma excessiva) d'Andorra Telecom i la manca d'explicació sobre com s'aconseguiran les reduccions gairebé miraculoses de partides pressupostàries l'any 2019 per complir (sobre el paper ben entès) amb els objectius legalment fixats.
 
Ens sembla realment molt greu que el marc pressupostari que avui debatem s'hagi convertit en un pur exercici de filibusterisme per part del Govern de DA. Que la presentació del marc pressupostari es limiti simplement a un exercici consistent en fer encaixar de manera forçada, artificial i gens creïble les xifres en l'any 2019. I que només es pretengui camuflar (de forma bastant matussera si se'm permet) el fracàs de la seva política pressupostària i els incompliments dels límits fixats per la regla d'or.
 
Començarem la nostra exposició per aquest darrer punt, que pensem és important entendre per què per al Govern l'aprovació del marc pressupostari s'ha convertit en un tràmit sense importància i no sembla que tinguin la intenció de donar-li ni tan sols la més mínima veracitat i credibilitat.
 
I em referiré únicament (per no allargar-me massa) als punts que ens semblen més fragants:
 
1. Tot i l'anunciat descens de beneficis d'Andorra Telecom per als anys següents el Govern manté una important partida de transferència que no resulta gens creïble. Mentre la companyia preveu una davallada dels beneficis de més de 14 milions per al 2017 i preveu més baixada de resultats per als propers exercicis vostè només ha ajustat en 9 milions d'euros la partida.
 
2. La previsió de transferències del capítol 4 baixa justament l'any 2019 per fer quadrar (artificialment) els límits establerts legalment; com es pot explicar de forma creïble aquesta disminució en les transferències; tenint en compte que:
 
a. En aquest apartat es contempla el dèficit sanitari que no ha parat de créixer i créixer enmig del desgavell de la seva gestió de la política sanitària (com deia al principi al final els fracassos polítics tenen també el seu trasllat als números).
 
b. Les transferències als comuns estan calculades d'acord amb el famós (malauradament famós diria) acord institucional i no d'acord amb l'actual llei aprovada. I cada vegada el no a la congelació del pressupost és més a prop; i no per cap altre motiu que per un nou fracàs de la seva política que acabarà també tenint trasllat als pressupostos.
 
La diferència entre el que vostès han previst i la realitat és en aquest àmbit milionària; de molts i molts milions d'euros.
 
3. Les previsions de creixement segueixen sent com ja eren en el marc pressupostari anterior massa optimistes; si bé el creixement dels països veïns s'està traduint en una major arribada de visitants i per tant de creixement en el sector turístic aquest no es pot extrapolar al conjunt de l'economia, quan tots sabem i vostè senyor ministre més que ningú els anys difícils que venen per a un sector tan important com el financer amb els canvis legals introduïts darrerament i com altres sectors tradicionals també estan en dificultats.
 
Per tant, no és creïble preveure que la recuperació dels països veïns és traslladable al conjunt de la nostra economia obviant les dificultats per al sector financer i altres sectors del país per als propers anys.
 
Podríem fer referència també a què la previsió d'interessos està feta d'acord ambl manteniment de tipus tan baixos com els actuals, una previsió que com a mínim es podria arribar a qüestionar (potser un càlcul més prudent hauria estat possible).
 
I també d'altres davallades en capítols de despesa l'any 2019 amb cap altre objecte sembla de nou que el de fer veure que quadra el que no ho fa de cap manera.
 
O unes previsions d'ingressos que sembla no s'adiuen amb la realitat de les recaptacions (si més no si prenem com a referència les darreres dades de recaptacions d'IGI).
 
Tot i amb aquestes més que qüestionables hipòtesis de treball emprades; recordem:
 
Ingressos provinents de dividends d'Andorra Telecom que baixen molt menys (5 milions com a mínim) que el que diu la parapública.
 
Les transferències als comuns en l'import de l'acord institucional - i no els que s'acabarà havent de pagar-, o si més no les que fixa la Llei (i la diferència són 10, 11, milions???).
 
La reforma sanitària que miraculosament ha pres efecte – en l'excel està clar-.
 
Les previsions de creixement basades en els països veïns.
 
I alguna altra davallada forçada en el capítol 2;
 
Amb tot això que fa diferències en cada un d'aquests apartats de diversos milions d'euros.
 
Amb tot i això (com deia) es suposa que el límit de despesa màxima no se sobrepassa l'any 2019 en: (exactament) 57.559 euros. I la capacitat d'endeutament en un 0,6% del PIB
 
En definitiva l'any 2019 com a conseqüència de la seva gestió pressupostària i dels nombrosos fracassos en política general (que com hem vist s'acaben traslladant al pressupost) el límit de despesa màxima legal es superarà i de molt i també la capacitat d'endeutament.
 
I vostè ho sap perfectament senyor ministre. Però no ha fet la feina. No ha fet les previsions que la llei li obliga a fer. I ens presenta un document que (pel que hem exposat) no podem ni tant sols prendre seriosament, ja que amb totes les hipòtesis de treball que vostè ha emprat i que no es compliran i que generaran diferències de milions i milions d'euros es suposa que el que ens han presentat quadra per poc més de 50.000 euros.
 
S'ha limitat a complir l'expedient i ha degradat un document que en principi per vostès era important com les previsions pressupostàries i el marc pressupostari.
 
Ja sabem que a vostè aquesta Llei mai li va acabar de fer el pes i ara a més veu que acabarà asfixiant la seva gestió no pas per culpa seva ni més aviat per qui seu al seu costat; no és pas culpa seva que la reforma sanitària o la reforma de les competències i transferències no s'hagi tirat endavant.
 
El document presentat no mereix (pel que hem exposat) cap altre tractament que el seu retorn al Govern i l'exigència al Govern que faci els deures i que presenti un document que amb hipòtesis realistes i xifres que s'adeqüin a la realitat quadri realment amb la llei vigent.
 
Altra cosa, senyor Cap de Govern, senyor ministre, membres del Govern i també membres del grup parlamentari que els dóna suport, és una autèntica presa de pèl i un pur exercici de filibusterisme, de puntada endavant, un altre exemple de la política tan pròpia de DA de qui dia passa any empeny, de deixar la feina per fer a qui vingui darrere o per a un futur, però que ara ja els està començant a girar en contra en molts àmbits com ara per exemple amb els límits de la regla d'or.
 
Senyor ministre, ajusti el dèficit sanitari a l'import real, ajusti les transferències als comuns a l'import que legalment els correspon i que s'acabarà pagant, ajusti els dividends d'Andorra Telecom al que acabarà sent la realitat (segons memòria
de la mateixa empresa), faci unes estimacions de creixement que s'ajustin més a la realitat i presenti un document sobre el qual puguem realment debatre i que resulti creïble.
 
Per acabar la defensa de l'esmena a la totalitat voldríem fer una darrera reflexió novament sobre el recurs fàcil els ingressos provinents d'Andorra Telecom i FEDA. Un recurs fàcil i excessiu amb el qual ha mig encobert la seva incapacitat per equilibrar, tal com va prometre repetidament , el pressupost de l'administració general i que a més s'està esgotant i no té pla B. Un recurs que a més no es justifica quan, per exemple, Andorra Telecom ha de fer front al risc de la disminució dels ingressos per roaming, mentre hi ha nombroses queixes de la qualitat del servei.
 
El Govern preveu "recaptar" via Andorra Telecom el proper any 35 (35!!) milions d'euros (perquè l'han convertit en una font de recaptació). Mentre es va obrir la porta al capital privat pugui formar societats amb FEDA per la producció d'energia firmant que aquesta no disposa de recursos per fer les inversions a aquesta se la descapitalitza (encara que en molt menor mesura que Andorra Telecom).
 
I amb tot això han mig tapat el fracàs de la seva gestió pressupostària, presentar uns suposats millors resultats que altres Governs d'acord amb un ús intensiu de fons d'Andorra Telecom i FEDA. Han esgotat uns recursos en "favor" de l'actual Govern sense fer alhora cap previsió (com mostra clarament el marc pressupostari) en relació al que passarà quan aquests ingressos deixin d'arribar. I ara què???
 
Com es reemplaçaran els ingressos d'Andorra Telecom que ja no arribaran segurament l'any 2019 i que vostè ha "colat" forçadament en el marc pressupostari??
 
Li donaré una dada: l'any 2010 Andorra Telecom tenia gairebé 140 milions de tresoreria i a finals del 2017 (segons el seu pressupost) en tindrà uns 60; 80 milions d'euros que vostès s'han menjat. Un cop pagat el Cloud i els seus pressupostos quan Andorra Telecom no tingui tresoreria d'on sortiran els 35 milions que aquest rebrà el seu pressupost??
 
I si el país té un dia una necessitat extraordinària com va passar amb el rescat de l'hospital per exemple??
 
Vostè ha esgotat un recurs del país, de tots per camuflar els seus balanços de gestió; I ara??
 
I a sobre presenta un document com aquest marc pressupostari en què ni tan sols ha fet l'esforç de presentar una alternativa a aquests fons i amb previsions de despesa (com hem detallat) molts milions per sota del real. 
 

DA es queda sola defensant un marc pressupostari que el PS considera molt poc “creïble”

Crea: 01/10/2017 - 19:40
Pere López, durant una de les seves intervencions.
El Consell General ha refusat l’esmena a la totalitat presentada pel Partit Socialdemòcrata (PS) a la revisió del marc pressupostari per al període 2016-2019. Ho ha fet, però, únicament amb el vot en contra dels consellers de Demòcrates per Andorra (DA). Els ‘taronges’ i el Govern s’han quedat sols a l’hora de defensar un document que ha rebut fortes crítiques per part de Pere López. El parlamentari socialdemòcrata ha posat en relleu que és “poc creïble” perquè presenta una sèrie de dades, com ara les previsions de transferències corrents o dels ingressos provinents de les parapúbliques, i en especial d’Andorra Telecom, que no s’ajusten a la realitat.
 
El conseller general del PS ha deixat clar que, a l’entendre de la formació, el marc pressupostari “està mancat de tota credibilitat” i “evidencia clarament el fracàs i la manca de rumb de la gestió de DA”, de qui “reflecteix i recull totes les promeses incomplertes”. López ha desgranat els diferents números que, en la seva opinió, no s’acabaran quadrant, fet que provocarà que, a final del segon mandat ‘taronja’, “no es compliran els objectius legals” que estableix la regla d’or. “L’herència de dues majories de DA serà un límit de despesa màxima i d’endeutament clarament sobreexcedit i una manca de planificació per compensar la davallada d’ingressos d’Andorra Telecom”, ha afirmat.
 
Justament, els ingressos previstos provinents de la distribució de dividends de la societat pública de telecomunicacions és una de les xifres que, ha assegurat López, més es desquadraran de les que figuren al document. “La companyia preveu una davallada de 14 milions en els beneficis”, ha recordat el parlamentari citant dades del pressupost per a l’exercici 2017. “En canvi”, ha apuntat, “Govern, només 9”. Des del PS s’ha tornat a alertar dels riscos que comporta la política de recórrer sistemàticament a Andorra Telecom per cobrir els dèficits del pressupost estatal. “Ja s’han menjat 80 milions d’euros de les reserves”, ha recordat, després preguntar “quan no tingui tresoreria, d’on sortiran els 35 milions que rebrà el seu pressupost” i lamentar que “s’ha esgotat un recurs del país tot per camuflar els seus balanços de gestió”.  
 
Les transferències comunals
Una altra previsió que no concorda amb la realitat són les transferències corrents. I es distancien en diferents àmbits, com ara els diners que Govern ha de traspassar als comuns. El marc pressupostari, ha posat en relleu López, recull uns números comptant que es mantindrà la congelació acordada ara fa uns anys entre corporacions parroquials i executiu, fet que, ha remarcat, no es pot donar per segur. De fet, tot el contrari. I és que, ha reiterat, la posició del PS és votar en contra d’una nova congelació i, sense el seu suport, la mesura no tiraria endavant en necessitar una majoria tant dels consellers parroquials com dels nacionals (DA necessita tres vots per aconseguir aquesta segona). 
 
“No els donarem un any més de xec en blanc”, ha avisat el conseller general del PS, tot demanant Govern que “comencin a pensar en les del 2018 i a fer les reformes”. López ha rebutjat l’acusació d’irresponsabilitat feta des de la bancada ‘taronja’. “El que és irresponsable és portar sis anys a Govern i no fer la reforma de les competències”, ha assegurat. El parlamentari també ha respost al ministre de Finances, Jordi Cinca, que s’ha mostrat convençut que amb 54,6 milions de transferències els comuns ja tenen suficients recursos. “Tan sobrats no deuen anar quan hem vist recentment importants pujades d’impostos, taxes i preus públics”, ha apuntat.
 
Tampoc és correcta, ha remarcat, l’evolució de les transferències prevista si es té en compte que “el dèficit sanitari no para de créixer” així com altres davallades de despesa apuntades en el document per al 2019. “No tenen cap altre objecte que fer veure que es quadren els números”, ha exposat, tot alertant que, al final, “les diferències amb la realitat poden ser de diversos milions d’euros”, fet que causarà que aquell any “se superi el límit de despesa i d’endeutament”. Per això, ha defensat l’esmena a la totalitat i el retorn del marc pressupostari a Govern perquè “es presenti un amb xifres realistes”. 
 
Les dues esmenes a la totalitat –Liberals d’Andorra també n’havia presentat una- han quedat refusades pel ple del Consell General. DA, però, ha estat l’únic partit que les ha rebutjat. 
 
Esmena a la totalitat
El debat d’aquest dimarts ha estat un pròleg del que es viurà dijous vinent, quan el ple abordarà les esmenes a la totalitat al pressupost per a l’exercici 2017. Una d’elles ha estat presentada pels consellers generals socialdemòcrates; Gerard Alís, Rosa Gili i Pere López.
 

El PS esmena a la totalitat l’actualització d’un marc pressupostari que “no podem compartir”

Crea: 12/27/2016 - 18:32
Alís, Gili i López segueixen una sessió al Consell General.
Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS) han presentat una esmena a la totalitat al marc pressupostari per al període 2016-2019 actualitzat a data octubre del 2016 tramitat pel Govern al Consell General. El president del grup parlamentari mixt, Pere López, ha argumentat la decisió tot posant en relleu diferents punts del document que la formació no comparteix com el recurs als ingressos provinents dels beneficis d’Andorra Telecom, la destinació de les partides de despesa o el fet que no quedi aclarida la previsió d’evolució de les transferències als comuns.
 
El conseller general ha explicat un primer motiu per a la presentació de l’esmena a la totalitat tot recordant que “tal com es va evidenciar en el debat de polítiques socials”, hi ha “una diferència clara quant a les prioritats pressupostàries al projecte de Demòcrates per Andorra (DA) en relació al nostre”. En aquest sentit, López ha deixat clar que “nosaltres aplicaríem les partides de despeses a altres finalitats”. 
 
Un altre punt que causa inquietud dins del PS és el fet que el marc pressupostari recull pels anys vinents un volum considerable d’ingressos patrimonials, provinents principalment del recurs a una part important dels beneficis que aconsegueixi FEDA i, sobretot, a la totalitat dels dividends d’Andorra Telecom. “Ens segueix preocupant que el pressupost s’equilibri de forma artificial amb aquestes transferències”, ha explicat el parlamentari socialdemòcrata, que també ha lamentat que “aquests diners no tinguin cap destinació en percentatge a qüestions socials o a polítiques estratègiques del país” i que, en canvi, “finalment, acaben anant a polítiques que no compartim com inversió excessiva en xarxa viària o d’altres”. López ha advertit que “no tenim clar que [aquests beneficis] es puguin mantenir al llarg del temps”. En i, en segon lloc, a què van destinades”. 
 
 
Un tercer argument a favor de la presentació de l’esmena a la totalitat a l’actualització del marc pressupostari és el fet que aquest no contempli com evolucionaran les transferències als comuns en els propers anys. De fet, el document dóna per fet que pel 2017 es tornaran a congelar, una mesura que, ni molt menys, està garantida. “L’actual llei no permet la congelació i ens sembla que no serà possible el 2017”, ha apuntat López, tot posant en relleu que perquè la mesura tiri endavant necessita una majoria qualificada que DA no té en solitari a la cambra. 
 
El parlamentari del PS també ha apuntat que al document hi ha “altres qüestions” que no convencen la formació, com ara “els dubtes que ens ofereix la previsió d’ingressos”. Per tot això, els consellers generals entenen que “no podem compartir” aquest marc pressupostari i, per tant, s’ha decidit presentar l’esmena a la totalitat. 
 

PS+I critica la poca concreció del marc pressupostari d’Encamp i no haver pogut participar en l’elaboració

Crea: 06/30/2016 - 22:06
Sans intervé en la sessió i Marsenyach l'escolta.
Els dos consellers de PS+Independents al comú d’Encamp, Joan Sans i Pere Marsenyach, s’han mostrat crítics amb el marc pressupostari que la corporació ha aprovat de cara al mandat 2016-2019. Per una banda, han lamentat que des de la majoria no se’ls ha deixat participar en la seva elaboració i, per tant, no s’han pogut incloure algunes de les propostes que van defensar al programa electoral. Per l’altra, també han retret la manca de concreció d’alguns dels projectes esmentats en el document i el fet que s’hagi fet de forma molt conservadora pel que fa a les previsions d’ingressos.
 
Així, Marsenyach ha apuntat que “no hem participat i ens ha dolgut no poder fer-ho”, tot recordant que aquesta forma de treballar és molt diferent a la d’ajuntaments de països veïns on “és una forma d’encabir les inquietuds de tota la població”. El conseller de PS+I ha recordat que “a Encamp les dues minories representen més gent que no la majoria” i ha acusat UP+DA de no “haver recollit res del que s’havia dit a les comissions”. També ha indicat que “han fet un marc de mínims, amb els números a la baixa”.
 
Per la seva banda, Sans ha criticat que al document “no està traduït com es faran les inversions” i ha posat com a exemple la remodelació a les avingudes Joan Martí i François Mitterrand. “S’ha posat una suma de diners i ja es veurà com ho fem o deixem de fer. Segons els diners que hi hagi o s’ingressa més o menys es podrà fer més bonic”, ha comentat.
 
Un altre punt que ha tornat a generar diferències entre la minoria de PS+I ha estat la gestió dels recursos humans després de l’aprovació de cinc treballadors de caràcter eventual per cinc mesos. Marsenyach no s’ha mossegat la llengua a l’hora de definir el comú, pel que fa a aquest àmbit, com “un vaixell sense timó; no saben on van i estan perdudíssims”. Sans ha lamentat que la proposta feta fa uns mesos de treballar conjuntament per fer un reglament de promoció interna encara no hagi rebut cap resposta. 
 
Al final de la sessió, els consellers de PS+I han preguntat per l’estat del passeig de Mojácar, on fa uns dies una barana es va desprendre i va estar a punt de provocar un greu accident. Les explicacions del cònsol major, Jordi Torres Arauz, no han acabat de tranquil•litzar Sans. “El més greu és la situació d’on ve. Fa un any que una part del passeig està tancada”, ha recordat el conseller, tot lamentant “la incapacitat de prendre una decisió” i “d’intervenir”. Al final, ha esgrimit, “hi havia unes mancances a la part d’inferior del passeig que no es van controlar i que s’han reproduït a la superior”. Sobre l’actual situació de seguretat, no ha amagat “dubtes” tot i expressa “la confiança en què no passi res”. 
 

Subscriure a RSS - marc pressupostari