OIC

El Partit Socialdemòcrata (PS) vol que els rendiments aconseguits a través dels Organismes d’Inversió Col·lectiva (OIC) tributin com la resta de rendes de l’estalvi. Aquest és un dels objectius de les vuit esmenes presentades al projecte de llei de modificació de l’impost sobre societats a tràmit parlamentari. La formació també aposta per crear un nou règim especial per a empreses centrades en el comerç internacional que substitueixi l’actual, que el text inicial vol eliminar, ja que no compleix amb els estàndards de fiscalitat homologable instaurats des de la Unió Europea. La idea és poder oferir una sortida a les societats que s’hi han acollit i que ara poden veure’s seriosament perjudicades per la seva supressió.

 

Dues de les propostes de modificació presentades al projecte legislatiu se centren a modificar la tributació que actualment afecta les OIC. Com ha explicat el conseller general del PS Gerard Alís, actualment no estan gravades de cap forma, ja que l’impost de societats fixa un tipus del 0% per a aquestes entitats i els resultats que generen i es distribueixen entre els seus clients estan exempts de l’IRPF. Pel PS, aquesta situació ha de canviar i per això, es proposa modificar la llei d’aquesta segona figura tributària perquè aquests beneficis passin a tributar segons el que s’estableix per a les rendes de l’estalvi. 

 

“Ja portàvem la iniciativa al programa electoral i ja dèiem que no hi podia haver un gravamen zero”, ha recordat Alís. Així, ha defensat que “hi ha uns rendiments que no tributen per cap banda i hem volgut posar això perquè ho facin a algun lloc. D’alguna manera o altra, ho han de fer”. El parlamentari també ha apuntat que “potser, en un futur, tocarà estudiar si aquests organismes han de tributar” i ha remarcat que “a altres països ho fan”. 

 

 

Una altra de les esmenes presentades al text preveu la creació d’un “règim especial de societats que realitzen activitats d’explotació i gestió de serveis relacionats amb el comerç internacional”, que permetria les empreses beneficiar-se “d’una reducció del 40 per cent de la base de tributació corresponent a les rendes positives que resultin de l’activitat de compravenda (...) de mercaderies i qualsevol altre tipus de béns”. Estaria acotat a “transport, emmagatzematge, serveis administratius de gestió i comptabilització de factures i albarans,  les de gestió de flux de mercaderies”. 

 

El conseller general Pere López ha recordat que el projecte de llei preveu la supressió de l’actual règim aplicable a empreses que intervenen en el comerç internacional i ha explicat que la voluntat de les esmenes és posar sobre la taula la possibilitat de crear-ne un de similar que, en aquest cas, sí que sigui homologable amb els nous estàndards de fiscalitat. “Si l’únic missatge que podem donar als empresaris que han apostat per aquesta fórmula és la seva desaparició és molt negatiu de cara a l’atracció d’inversió estrangera i a l’aposta per diversificar l’economia”, ha alertat. Així, ha defensat que “hi ha cabuda per donar un règim de comerç internacional en què el volum d’activitat a Andorra sigui més significatiu i que aquests empresaris atrets per una fiscalitat competitiva poden reconduir el projecte ampliant el que es fa des del país i generant més llocs de treball”. 

 

El parlamentari socialdemòcrata ha argumentat que la proposta que es fa des del PS no ha de suposar, en cas de tirar endavant, un problema davant la comunitat internacional. “Al nostre entendre, la llista grisa és sobre els actuals règims especials. El que formulem s’encabeix dins la normativa BEPS i no hauria de donar problemes”, ha indicat, tot posant en relleu que “alguns països i fins i tot membres de la UE els tenen” i que “la diferència bàsica [amb el règim actual] és que moltes de les activitats es realitzin a Andorra”. López ha reclamat que “hem de trobar una solució política i econòmica pels empresaris que van apostar per Andorra vista l’existència d’aquest règim especial”.

 

 

Tres esmenes més tenen com a objectiu allargar la desaparició progressiva de tres règims especials que seran suprimits pel text. La llei original preveu tres anys de marge, fins al 2020, i el PS demana un any més de termini. És a dir, fins al 2021. 

 

Objectiu del recurs al Constitucional

Durant la roda de premsa en què López i Alís han presentat les esmenes, els periodistes també han demanat pel recurs presentat davant el Tribunal Constitucional a les dues lleis de la reforma comunal (transferències i competències). Alís ha volgut recordar que “ja en el seu dia vam manifestar dubtes sobre el seu encaix al nostre ordenament” i que aquests “van quedar reforçats per l’informe del catedràtic Aparicio”. Per tant, “requereixen que puguin ser esvaïts perquè se segueixen mantenint” i la solució definitiva la té aquest organisme. “Per més informes que tinguem i més juristes de prestigi que s’hi pronunciïn continuarà havent-hi dubtes L’única solució i l’únic que ho pot discernir és el TC”, ha argumentat.