opinio

Un article d'Everest Vilaginés al Bon Dia | 21/11/2019

L’Estat del benestar és un conjunt de polítiques consistents en la implantació de serveis públics i socials de caràcter universal, i comprèn aquests serveis que no són rendibles econòmicament per al sector privat. Aquests serveis tenen com a finalitat maximitzar el benefici social, garantir unes condicions de vida adequades a la població (ensenyament, sanitat...) i evitar que les persones quedin desemparades en determinades circumstàncies de caràcter problemàtic (jubilació, malaltia, incapacitat). L’Estat garanteix l’accés més o menys universal a aquests serveis. Sol finançar-se a través dels impostos directes progressius per tal de contribuir a una veritable redistribució de la riquesa. 

L’Estat del benestar es diferencia del sistema liberal absolut, que refusa qualsevol intervenció de l’Estat i que confia la responsabilitat a la iniciativa privada i la beneficència de fundacions i esglésies. Els sistemes europeus són mixtos i la repartició de les tasques entre l’Estat i el privat és el resultat de compromisos polítics entre les ideologies vigents i els recursos financers disponibles.

Segons l’enquesta del CRES  per al primer semestre del 2019 publicada el 31 d’octubre passat, entre els principals aspectes que els enquestats consideren que cal millorar a Andorra destaca en primer lloc el preu de l’habitatge, seguit dels salaris, que es consideren molt baixos, i les prestacions socials o pensions. Així, les principals preocupacions estan relacionades amb el cost de la vida a Andorra, atès que el preu de l’habitatge es considera molt elevat amb relació als salaris, i d’altra banda també es manifesta la preocupació per les prestacions de la Seguretat Social, en el sentit d’una major cobertura, millorar les pensions de jubilació i assegurar aquestes pensions en el futur.

Al PS pensem que “la problemàtica de l’habitatge està arrossegant el poder adquisitiu de moltes famílies, en algunes de les quals  ja era escàs, i s’està produint una fractura social cada vegada més important”. En aquest sentit, considerem que “és una obvietat que els reptes més immediats exigeixen atorgar més poder adquisitiu”.
L’enquesta de condicions de vida recull que el 2018 un 14,5% de la població (uns 11.000 ciutadans) assumia unes despeses d’habitatge superiors al 40% dels seus ingressos, sense tenir en compte les prestacions socials que podien percebre per aquest concepte. La mateixa enquesta en l’estudi sobre el cost de la vida s’estima a 1.500-1.200 euros (incloent-hi el preu de lloguer de l’habitatge); segons la percepció dels enquestats seria d’entre 1.500 i 1.800 euros.

I mentrestant, què han fet els conservadors de DA “el Govern dels millors”?: Crear una súper llei relativa a l’arrendament d’habitatges (Llei Òmnibus) que només afavoreix els propietaris i promotors, que no els llogaters, i sense cap mesura per impulsar la construcció de pisos socials, i sense preveure si en el futur el preu del lloguer s’ha de vincular a algun índex, com ara el salari mínim, incomplint així l’article 33 de la nostra Constitució, que diu: “Els poders públics han de promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d’un habitatge digne.” 

Per últim, cal recordar que la gran majoria dels treballadors cobren el sou base (uns 1.017 euros), i no parlem dels jubilats, que a finals de maig del 2018 els pensionistes (uns 9.700) cobraven 603,57 euros de mitjana. Els sous no han evolucionat, però sí que ho ha fet el cost del cistell del mercat i la majoria dels empresaris tenen congelats els salaris dels seus treballadors des de fa diversos anys (alguns més de 10 anys). Guanyar 1.300 euros avui en dia al Principat pot arribar a ser considerat tot un privilegi.
Al PS ens comprometem amb el benestar dels ciutadans, amb sous dignes i promovent uns valors que ens allunyin del benestar materialista (consumista) adoptant les mesures progressistes pertinents amb unes decisions polítiques valentes que permetin millorar el benestar de les persones.