refugiats

Andorra té el deute moral d’ajudar els refugiats i emigrants que arribin a les illes gregues des de Turquia, però no tinc coneixement que el nostre Govern ni tampoc els partits polítics andorrans s’hagin manifestat per la defensa dels drets humans referents a l’acord UE-Turquia.

Per petit que sigui el nostre país i la seva poca influència internacional, tenim un gran passat com a lloc d’acollida que ens avala per clamar la nostra indignació pel tracte inhumà que representa l’aplicació del dit acord.

Recordem les claus de l’acord:

— Tots els emigrants irregulars (refugiats polítics o econòmics) que arribin a les illes gregues des de Turquia seran retornats a Turquia.

— Els governs europeus consideren que es respecta la legalitat internacional i l’europea perquè tots els emigrants podran sol·licitar asil i les seves peticions s’estudiaran individualment. Asseguren que la legislació europea i la internacional permeten denegar aquestes peticions i retornar els sol·licitants d’asil a un país tercer si aquest és considerat segur. L’Acnur (agència de l’ONU pels refugiats) col·laborarà en els retorns, que aniran a càrrec de la UE. Tant Grècia com Turquia hauran d’aprovar reformes legals exprés. Amnistia Internacional alerta que “Turquia no és un país segur per als refugiats i els emigrants, i qualsevol procés de retorn basat en la idea que ho és serà il·legal i immoral”.

— En el cas dels sirians, es manté la fórmula d’un per un: per cada refugiat sirià que sigui retornat a Turquia, un altre serà traslladat legalment de Turquia a un país de la UE. Fins a 72.000 sirians seran recol·locats per aquest procediment. Si arriben més refugiats a les illes gregues es considerarà que Turquia no està complint l’acord i es revisarà.

— S’acceleren els plans per pagar els 3.000 milions d’euros (ampliables a 6.000) compromesos amb Turquia en concepte de costos d’acollida de refugiats, pels quals Ankara ha de presentar una llista de projectes concrets. La UE es compromet a accelerar els plans per permetre als ciutadans turcs viatjar als països de la zona Schengen sense haver de tramitar visat a partir del juny, “sempre que Turquia assoleixi” els 72 objectius fixats per Brussel·les. S’obrirà un nou “capítol” en el seu procés d’adhesió (Ankara és candidata a entrar al bloc europeu des del 2005) a partir de juliol.

No hem d’acceptar aquest acord, que és contrari a les normes internacionals sobre els drets humans. ¿Per 6.000 milions d’euros venem refugiats i emigrants (com bestiar!)? ¿Quant val cadascun d’ells? ¿1.000, 2.000, 3.000 euros? Cinc tractats dels drets humans que incompleix l’acord:

— Dret d’asil.

— Prohibició d’expulsions col·lectives.

— Prohibició d’expulsions col·lectives d’estrangers.

— Prohibició de devolucions col·lectives.

— Protecció especial a menors d’edat.

Com escriu Arseni Sugranyes a l’excel·lent article publicat el 22 de març, “¿de veritat que som europeus? ¿Som andorrans? ¿I no recordem quines misèries van passar els nostres padrins?...”. Hem de recordar també els centenars de milers d’espanyols que van haver d’emigrar per raons econòmiques i els refugiats de la Guerra Civil. Aquests últims varen conèixer els camps de concentració com el d’Argelers però també molts d’ells van trobar acollida a França, Andorra i altres països. Això els va permetre sobreviure. Tots ells tenien les mateixes cares de por, de pena i de desesperació que les que veiem dels refugiats sirians a la premsa. Tots fugen de la fam, de la persecució i, com diu Miquel Roca Junyent, “Europa és acollida, no expulsió”.

Gran part de la situació actual és deguda a les polítiques internacionals errònies del passat.

¿Podria Andorra posicionar-se oficialment?

Recordem que el nostre cap de Govern es va comprometre a donar acollida a uns vint refugiats.