Partit Socialdemòcrata

refugiats

Braços oberts

Crea: 08/29/2019 - 10:57
Després de 20 dies de bloqueig, els 83 migrants que encara seguien a bord de l’Open Arms han pogut per fi trepitjar terra en la matinada del 21 d’Agost a l’Illa Italiana de Lampedusa. Personalment, com a ciutadà europeu i del món, m’indigna veure com líders mundials, més enllà de la seva ideologia o del país que governen, es neguen o triguen més de dues setmanes a reaccionar sobre el futur de totes aquestes persones que han abandonat la seva terra, les seves famílies i amics, i s’han jugat la vida per una darrera possibilitat de tenir un present i un futur. No només ells, sinó els seus fills i els seus éssers estimats que deixen a milers de quilòmetres.
 
Més enllà de la crua realitat d’aquesta pobra gent que només busca una nova oportunitat d’una vida digna, em sembla bastant preocupant i greu que continuïn permetent-se aquestes coses a ple segle XXI, quan, teòricament, vivim en una societat civilitzada i que creu en una democràcia real i plena: La pregunta que em ve al cap és si no és feina d’organitzacions com l’ONU vetllar per la seguretat de tothom, sigui del país d’on sigui. (Almenys això és el que ens estan venent). I l’altra pregunta pot ser: Què pesa més per a l’ONU i els Estats del primer món?
 
La vida dels ciutadans o el negoci que puguin tenir amb els governs que fan aquests genocidis indiscriminats per part d’uns líders totalitaris i dictatorials que fan i desfan a la seva manera sense cap control i que obliguen aquesta pobra gent a marxar de casa seva, lluny de la seva família i sense saber si mai arribaran a aquest futur seu a l’altre costat de l’oceà allà on queden les seves poques esperances? Em permetreu ser una mica «políticament incorrecte» perquè el que sento aquests dies amb les notícies és tristor i ràbia, molta ràbia, envers l’actual estat modern d’Europa.
 
No puc entendre que països desenvolupats com Itàlia, França, Alemanya o Espanya, més enllà de la seva ideologia, o de la seva situació política i econòmica, deixin tanta gent  al mar en condicions infrahumanes i sense cap mena d’interès real (només de cara a la façana per quedar bé amb el seu electorat: promeses d’ajuda que no arriben mai o bé solucions més de 15 dies després). I Europa? I l’ONU? On són quan realment se’ls necessita? On són quan veuen ciutadans del món patir les injustícies de la guerra i l’avarícia humana? Torno a qüestionar-me si pesen més a aquesta Europa civilitzada els interessos comercials que les vides humanes?
 
Quan em demanen, per què m’he posat en política, la meva resposta és sempre la mateixa: lluitar contra les injustícies i intentar que tothom sigui el més feliç possible en unes condicions mínimes. És potser la meva manera de veure la política una utopia i tenim governants que no es preocupen ni el menys mínim pels altres sinó només pels interessos propis del partit i els seus personals? Això no és política, això és negociar i traficar amb terroristes humans.
 
I en el moment en què no es diu res, som partíceps d’aquests genocidis. Afortunadament, la societat civil ha demostrat que ells sí que creuen en una veritable democràcia i encara creuen la declaració universal de drets humans feta pels pares de la nostra democràcia. Si ells aixequessin el cap... Espero i desitjo que la generació futura de polítics sigui la representació real del carrer i se l’escoltin. Aquesta és l’esperança que em fa seguir en política. Que els que venim, creiem i defensem els drets de tothom i no només dels que ens interessa. Parlem de persones, no ho oblidem MAI. 
 
«Si ets neutre en situacions d’injustícia, has escollit el costat de l’opressor», (Desmond Tutu- Premi Nobel de la pau-1984). 

Càritas cedeix un habitatge al Govern

Crea: 07/13/2018 - 11:39
La cara: cal aplaudir que Càritas cedeixi gratuïtament un habitatge al Govern d’Andor­ra per un període de tres anys. Una cessió que pot ser renovable cada any si les dues parts hi estan interessades. Aquest dimarts, 10 de juny, en roda de premsa, es va fer públic el conveni de col·laboració signat entre les dues parts.
 
Càritas en el seu blog explica que l’objectiu de la cessió és donar cobertura a les necessitats d’habitatge i mitigar les carències de la població andorrana o que sojorni al Principat d’Andor­ra i que, a conseqüència d’un risc d’exclusió social, tingui dificultats o es trobi davant de la impossibilitat de cercar un pis. L’ONG, a més, proposa que davant la propera arribada d’un grup de refugiats es pugui utilitzar aquest espai per allotjar-los dignament.
 
La societat andorrana mai podrà estar prou agraïda a la tasca que desenvolupa Càritas així com als voluntaris que fan que aquesta institució funcioni. La seva contribució, dedicació i ajuda envers els més desafavorits és incalculable.
 
La creu: la cessió de l’habitatge de manera gratuïta per part de Càritas és extraordinària i, per tant, l’agraïment del Govern hauria d’haver estat a l’altura. I la roda de premsa convocada pel ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior a l’edifici de Govern no ho va estar. És més un acte per treure’n un rèdit polític, perquè tal com es va desenvolupar sembla respondre a l’extraordinària voràgine de portades que té darrerament el ministre.
 
A més, en aquesta ocasió tots els mèrits són de Càritas, que fa una cessió totalment altruista, no del Govern, que únicament la rep, per tant no és gaire estètic que es convoqui la compareixença davant els mitjans ni que l’escenifiqui a la seva sala de premsa.
 
I, per finalitzar, preocupa de forma important que hagin d’arribar a Andorra refugiats dels quals fa més de tres anys que se’n parla i el Govern no tingui a dia d’avui habitatges on ubicar-los dignament i hagi de ser una institució externa que posi a disposició algun d’aquests espais. Recordo que l’executiu fa set anys que disposa d’entre 334 i 415 milions d’euros anuals, així que no serà per recursos. Tot plegat, una llàstima.

Resposta a la pregunta sobre els protocols i accions per l'acollida de refugiats

Crea: 05/15/2018 - 17:18
El camp de refugiats d'Idomeni.
1. Quines accions i protocols ha engegat Govern per a l’acollida de refugiats?
Al setembre del 2015, el cap de Govern va anunciar la voluntat d’Andorra d’acollir refugiats del conflicte de Síria. A partir d’aquell moment, els diferents ministeris competents han treballat per fer possible que l’arribada de refugiats disposi de la cobertura legal i tècnica adequada.
 
Per tal de poder fer realitat aquesta acollida de refugiats, el Govern va aprovar i presentar a tràmit parlamentari, al setembre del 2017, el Projecte de Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries. El 22 de març del 2018, el Consell General va aprovar per unanimitat la Llei 4/2018, del 22 de març, de protecció temporal transitòria per raons humanitàries, que té com a objectiu oferir una solució transitòria i restringida a la crisi humanitària que afecta actualment Europa, sense desenvolupar principis genèrics ni establir nous drets en termes d’asil. Aquesta Llei va entrar en vigor el passat 19 d’abril del 2018.
 
Amb aquesta Llei es defineixen les persones que poden ser beneficiàries d’aquesta protecció, així com l’autorització de sojorn o de sojorn i treball que dona cobertura al règim de protecció temporal i transitòria (durada, atorgament i finalització de la protecció temporal i transitòria). 
 
D’altra banda, des del 2015 i paral·lelament a l’elaboració d’un marc normatiu que permeti l’acollida de refugiats, el Ministeri d’Afers Exteriors i el Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior han estat treballant conjuntament amb la Comunitat de Sant’Egidio en un projecte de protocol per a l’obertura d’un corredor humanitari amb Andorra. Aquest protocol es va signar el proppassat 8 de maig del 2018.
 
Sant'Egidio és una comunitat cristiana que va néixer l’any 1968 a Roma. Amb els anys s'ha convertit en una xarxa de comunitats amb presència en més de setanta països, dedicant-se a ajudar a les persones sense recursos econòmics, les persones grans, les persones sense llar, les persones immigrants, les persones amb discapacitat, les persones preses, i nens que viuen al carrer i a les perifèries. Al mes de febrer del 2016, Sant'Egidio va començar a treballar en els corredors humanitaris; així va néixer un model d'acollida i integració, que França i Bèlgica han replicat, i que Europa pren cada vegada més com a exemple. 
 
Actualment, Sant’Egidio té oberts dos corredors amb França i amb Itàlia, aquest darrer utilitzat també per fer arribar refugiats a San Marino.
 
Així doncs, la finalitat del protocol d’entesa que s’ha signat recentment i que consta com a annex 1, és de posar en marxa el projecte experimental “Obertura de corredors humanitaris”, tot afavorint l’arribada a Andorra de manera legal i en condicions segures de les persones potencialment beneficiàries de la protecció temporal i transitòria, d’acord amb la Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries, és a dir de les persones que es troben sota la protecció de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), i a les persones que no poden retornar al seu país d’origen o de residència habitual a causa de violacions sistemàtiques o generalitzades dels drets humans. El protocol s’adreça particularment a persones que fugen de conflictes regionals, majoritàriament nuclis familiars i persones vulnerables de Síria.
 
Per tal de poder agilitzar al màxim la selecció, el Ministeri d’Afers Exteriors ha mantingut diferents contactes amb la UE, amb els estats veïns, amb l’ACNUR i altres organismes competents per valorar per quina via podria ser més viable per a l’arribada de refugiats a Andorra. Concretament s’ha estat treballant per establir els contactes diplomàtics escaients amb els estats fronterers d’Andorra per a què actuïn com a país de trànsit i permetin l’entrada a Andorra de les persones refugiades amb el visat corresponent, expedit per les missions diplomàtiques o les oficines consulars del país de trànsit, un cop la llista dels potencials beneficiaris elaborada per la Comunitat de Sant’Egidio sigui verificada per les autoritats competents. 
 
Pel que fa a l’expedició dels visats corresponents, el Ministeri d’Afers Exteriors ha establert els contactes amb França i Espanya, que han respost favorablement. Espanya ja ha confirmat que expedirà visats de curta durada per permetre el trànsit per territori espanyol de les persones beneficiàries i ha detallat quina serà la documentació necessària per a l’expedició del visat. Pel que fa a la col·laboració amb França, el procediment a realitzar s’està acabant de definir. 
 
2. Com es durà a terme la selecció i acompanyament d’aquells per la seva arribada al Principat d’Andorra?
El 10 de juliol del 2017 va tenir lloc la visita a Andorra d’una delegació de Sant’Egidio encapçalada pel Sr. Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant’Egidio a Barcelona i coordinador dels corredors humanitaris a Espanya, i pel Sr. Xavier Vidal, director de l’Escola de Cultura i Idioma de la Comunitat de Sant’Egidio a Barcelona. A partir d’aquesta visita i dels contactes successius, es va començar a negociar el projecte de protocol d’entesa per permetre l’obertura de corredors humanitaris, el qual conté vuit pactes que s’adeqüen a les disposicions de la Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries. 
 
Per mitjà de la signatura del protocol d’entesa, la qual va tenir lloc el 8 de maig del 2018, la Comunitat de Sant’Egidio esdevé doncs l’ens que, en coordinació amb el Govern, durà a terme la selecció i l’acompanyament de les persones en aquest sentit. 
 
Els signataris van ser, per part del Govern, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior i la ministra d’Afers Exteriors, i per part de la Comunitat de Sant’Egidio, el Sr. Cesare Giacomo Zucconi, secretari general de la Comunità di Sant’Egidio-ACAP, amb seu a Roma, que es va desplaçar al nostre país.
 
La selecció i l’acompanyament dels refugiats es durà a terme d’acord amb el que s’estableix al protocol, i en destaca concretament el pacte primer que estableix que la seva finalitat és la posada en marxa del projecte experimental “Obertura de corredors humanitaris”, tot afavorint l’arribada legal i segura a Andorra de les persones potencialment beneficiàries de la protecció temporal i transitòria acordada per la Llei 4/2018, del 22 de març. El protocol preveu que els destinataris principals del projecte siguin les persones que fugen de conflictes regionals, majoritàriament nuclis familiars i persones vulnerables de Síria.
 
El pacte quart del protocol estableix els criteris de selecció de les persones potencialment beneficiàries, que són principalment les que compleixen els requisits que fixa la Llei 4/2018, del 22 de març. D’altra banda i de manera complementària, també es poden tenir en compte altres factors (com ara que ciutadans, esglésies o associacions andorranes s’hagin ofert a acollir i a fer-se càrrec de la manutenció d’algunes persones beneficiàries durant un període inicial determinat o que algunes persones potencialment beneficiàries hagin manifestat la seva intenció d’establir-se i d’integrar-se a Andorra, on disposen de xarxes familiars o socials). Finalment, en qualsevol cas i a l’hora de determinar el perfil de les persones potencialment beneficiàries es tindrà en compte la situació de vulnerabilitat de les persones (menors, persones amb discapacitat, dones embarassades, víctimes del tràfic d’éssers humans, víctimes de la violència de gènere i domèstica o persones que hagin patit tortures, entre d’altres).
 
S’ha previst que la primera fase es realitzi al Líban amb l’objectiu de seleccionar un màxim de 20 persones, de conformitat amb la convocatòria biennal del Govern. Durant aquest període s’establiran contactes, o s’intensificaran els ja establerts, per facilitar la coordinació oportuna amb els organismes internacionals (com ara l’ACNUR o l’OIM), amb els organismes públics del Líban, i amb les missions diplomàtiques i les oficines consulars del país de trànsit. La segona fase s’inicia en el moment de l’arribada de les persones beneficiàries a l’estat fronterer d’Andorra designat, i consistirà a assegurar que l’arribada i l’acollida a Andorra de les persones beneficiàries siguin legals i segures.
 
Pel que fa a les accions de formació, a banda de les que es preveuran directament amb la Comunitat de Sant’Egidio, el Ministeri d’Afers Exteriors va contactar el Ministeri de Treball i Seguretat Social d’Espanya per avaluar la possibilitat de que es desplacin a Andorra experts en l’acollida de refugiats. D’acord amb els contactes efectuats mitjançant l’Ambaixada del Principat d’Andorra al Regne d’Espanya, el Ministeri d’Afers Exteriors va organitzar el 26 d’abril del 2018 una formació a tot el personal del Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior, del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior i del Ministeri d’Afers Exteriors. La formació va anar a càrrec de:
 
- Sra. Carolina Obiol Rodrigo, psicòloga amb idiomes al Centre d’Acollida de Refugiats de Sevilla de la Direcció General d’Integració dels Immigrants del Ministeri de Treball i Seguretat Social d’Espanya.
 
- Sra. Aliva Díez Martínez, coordinadora de l’Àrea Estatal d’Acollida del CEAR (Centre Estatal d’Acollida dels Refugiats).
 
La formació va ser positiva i va permetre intercanviar experiències entre les expertes espanyoles i els agents de l’administració andorrana que es faran càrrec de l’acollida dels refugiats. 
 
3. Quines accions i mesures s’han preparat de cara a assegurar la correcta inserció d’aquestes persones a la societat andorrana?
A l’efecte de poder garantir una atenció integral de les persones refugiades, s’ha creat un servei d’atenció a les persones refugiades, que compta amb professionals de l’Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies i de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat del Departament d’Afers Socials. Aquest servei és de caràcter multidisciplinari i està format per personal especialitzat en atenció a les persones i les famílies que oferirà atenció social, psicològica i jurídica. Concretament, està format per dos treballadors socials (home i dona), una psicòloga i una jurista. Aquest equip pot atendre a aquestes persones en castellà, anglès i francès sense perjudici de comptar amb el suport de traducció oficial en el supòsit en què les persones acollides no parlin cap d’aquestes llengües. 
 
No obstant això i amb caràcter previ a la inserció o la integració de les persones refugiades, el procés d’acollida requereix una resposta social que té per objectiu principal garantir una estabilitat de les persones refugiades pel que fa a les seves necessitats bàsiques. En aquest sentit, Andorra compta amb una xarxa de serveis bàsics que dóna cobertura d’una forma integral i equitativa a tot el territori. Per materialitzar-ho, disposa d’una Cartera de serveis socials i sociosanitaris que estructura un conjunt de prestacions tècniques, econòmiques i tecnològiques. 
 
Per tal de tenir accés als ajuts esmentat, en cas que fos necessari, cal tenir en compte que la disposició addicional del Reglament regulador de les prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris estableix el següent: “La Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris, i aquest Reglament, regulen els ajuts econòmics ocasionals per atendre situacions urgents, puntuals i bàsiques de subsidència. No obstant això, en cas que es plantegin altres situacions d’urgència i necessitat extrema que no s’hi prevegin i que calgui atendre per causes humanitàries, d’acord amb la Declaració universal dels drets humans, que forma part de l’ordenament jurídic andorrà, també es poden concedir ajuts, sempre que sigui per garantir la subsistència i la dignitat de les persones. En aquest cas s’apliquen les disposicions i se segueix el procediment establert en aquest Reglament per als ajuts econòmics ocasionals, en el que escaigui, i la resolució que concedeix l’ajut ha de motivar la situació i la causa que ho justifica.” D’acord amb aquesta disposició, les persones refugiades podran gaudir dels ajuts econòmics necessaris sense tenir en compte els períodes de carència establerts per la via ordinària.
 
Tal com preveu la Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries, en el seu article 6, es procedirà a nomenar un representant de la protecció temporal i transitòria que es constituirà com a referent de la persona refugiada o de la seva família, que si escau, serà assistit per una persona que faci d’intèrpret.
 
Pel que fa al pla d’acompanyament previst, es temporalitzarà per fases, però seguirà el model de necessitats, és a dir, l’atenció integral i centrada en la persona, respectant les característiques i els temps necessaris que cada persona i/o família necessiti. Les fases esmentades són les següents:
 
- Fase d’acollida.
 
- Fase de coneixement.
 
- Fase d’adaptació.
 
- Fase d’autonomia.
 
Així doncs, la fase inicial d’acollida tindrà amb caràcter general una durada màxima d’un mes. No obstant això, ateses les característiques d’Andorra i el nombre de persones acollides, s’ha considerat oportú d’establir l’assoliment de les diverses fases del programa de manera més personal i en atenció a les necessitats del nucli familiar concernit. El moment de l’acollida és clau, i per aquest motiu es tindran en compte diverses pautes d’intervenció i mesures específiques que hauran de facilitar la bona integració de les persones i/o famílies. Algunes d’aquestes pautes són les següents: 
 
- Tota la informació serà traslladada amb suport paper i adaptada a la seva llengua.
 
- Se’ls oferirà informació detallada sobre coneixements i funcionament de caràcter bàsic del país. 
 
- S’oferirà una explicació sobre el funcionament dels equipaments bàsics de cuina, lavabos i altres dependències, així com de sistemes de calefacció i de comunicació.
 
- Es facilitarà un dossier amb paraules bàsiques per a la comunicació quotidiana.
 
- Es farà una visita a l’entorn del domicili perquè puguin conèixer els serveis més propers: centres d’atenció primària, guarderies, botigues, farmàcies, etc. En aquest sentit també s’informarà sobre la disponibilitat d’aliments que respectin la seva cultura i creences.
 
- S’assignarà o es recercarà un allotjament adequat a les característiques de les persones refugiades o al nucli familiar concret, amb especial atenció en el cas de persones amb discapacitat per tal de garantir l’accessibilitat a l’habitatge.
 
Totes les accions pactades es vehicularan mitjançant un contracte social, on hi constaran els drets i les obligacions, que pretén ser senzill però clar, per a què no doni lloc a cap malentès.
 
A més, durant la primera setmana i en un termini màxim de quinze dies es realitzaran tots els tràmits prop del Servei d’Immigració, la revisió de l’estat de salut, i de forma més immediata, l’escolarització dels menors, si n’hi ha.
 
Un cop s’ha realitzat una primera aproximació al país, s’articularà, mitjançant una entrevista personal, el pla d’intervenció per al nucli familiar, i començaran les accions d’integració que parcialment s’hauran iniciat amb l’escolarització dels menors i la tramitació de la documentació. En aquesta fase de coneixement, que ha de tenir una durada aproximada de sis mesos, s’iniciaran les classes d’aprenentatge de la llengua. Es valorarà la capacitat o l’experiència professional, i en funció de les circumstàncies de les persones refugiades majors d’edat, es valorarà l’inici de la recerca laboral. Paral·lelament s’explorarà la possibilitat d’homologar títols.
 
La fase d’adaptació, que haurà de durar entre sis i nou mesos, serà la que permetrà la transició entre l’assoliment de coneixements i la inclusió a la dinàmica del país i a la societat andorrana.
 
La darrera fase serà la d’autonomia de la persona i la família. En aquesta fase es vetllarà per a què tot el nucli familiar assoleixi l’autonomia de forma equivalent, és a dir, que tots els membres que la composen tinguin un nivell mínim de capacitat d’autogestió, tant pel que fa a les habilitats idiomàtiques com econòmiques.
 
Durant tot el procés es comptarà amb l’acompanyament de la persona de referència assignada i de tot l’equip de professionals que s’escaigui. Tal i com s’ha mencionat anteriorment i tenint en compte les necessitats i el ritme de cada persona, la fase d’emancipació serà més o menys ràpida. Íntimament relacionat amb això, es contactarà amb les associacions del país amb interessos connexos amb les persones d’acollida per establir amb elles un pla d’integració comunitària en relació amb les activitats que desenvolupin. En aquest sentit, es faran formacions específiques conjuntament amb la Comunitat de Sant’Egidio, que compta amb una àmplia experiència en l’articulació del suport social i comunitari.
 
També es posarà especial atenció al tractament mediàtic que es farà de l’acollida d’aquestes persones, per no posar en perill la seva integritat física ni la dels seus familiars al país d’origen.
 
Per aquest motiu, està previst realitzar contactes amb els mitjans de comunicació i explicar el context i les especificitats que acompanyen aquestes persones.
 
4. On preveu el Govern que les persones acollides siguin allotjades? Quines previsions hi ha pel que fa a facilitar-los un habitatge digne així com els serveis bàsics inherents al mateix?
Seguint el criteri de normalitat el Govern allotjarà o recercarà allotjament a les persones refugiades en habitatges que s’adaptin a les seves característiques familiars i personals.
 
El Govern i les entitats socials que hi col·laboren compten amb un ventall d’habitatges socials que permetran disposar d’un espai digne i amb els equipaments necessaris per a la vida diària, especialment per a la fase d’acollida.
 
En fases posteriors, i d’acord amb la construcció de la trajectòria familiar (lloc de feina, escola, xarxa social, etc.), s’exploraran les parròquies més adients per a la instal·lació definitiva.  
 
5. Quines accions s’han engegat per poder facilitar a aquests refugiats un lloc de feina?
D’acord amb l’article 10 de la Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries, el Govern ha de promoure les accions necessàries perquè les persones beneficiàries puguin accedir a una activitat laboral durant la vigència de l’autorització de sojorn en règim de protecció temporal i transitòria o de la seva pròrroga. A més, el Govern ha de promoure les accions necessàries perquè les persones beneficiàries que ho desitgin i que compleixin els requisits aplicables a aquest efecte puguin accedir a les formacions per a adults, els cursos de formació professional i les altres formacions que es proposin a Andorra, durant la vigència de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria o de la seva pròrroga.
 
Conscients de la importància del treball per a la integració de les persones refugiades, tant pel que fa al fet que els proporcionarà els recursos econòmics necessaris per atendre les seves necessitats, com pel que fa al fet que permetrà crear vincles amb la societat, està previst que el Govern, a través del Servei d’Ocupació del Departament d’Ocupació i Treball, faciliti l’accés al mercat laboral de les persones beneficiàries del règim de protecció temporal i transitòria que ho sol·licitin, durant la vigència de l’autorització de sojorn i treball o de la seva pròrroga. Aquestes persones es podran beneficiar del conjunt de serveis oferts pel Servei d’Ocupació i, concretament, se’ls facilitarà la inscripció com a demandants d’ocupació, la possibilitat de participar a les formacions ocupacionals i l’accés a la intermediació amb les ofertes de treball disponibles.
 
A més, tenint en compte les dificultats per als refugiats lligades a la manca de punts de referència, a la barrera lingüística i a l’equivalència de diplomes, i donat que es poden veure obligats a canviar d’ocupació o a començar una nova ocupació, és cabdal el suport personalitzat que es pugui donar. Per aquest motiu, està previst que la seva inscripció al Servei d’Ocupació com a demandants de feina es faci mitjançant el servei personalitzat d’orientació laboral, d’acord amb un itinerari especialitzat, que té en compte el component de vulnerabilitat que pot presentar el col·lectiu de refugiats.
 
Aquest itinerari especialitzat permet fer un acompanyament i un seguiment personalitzat, de forma a facilitar la inserció en el mercat laboral de les persones que ho desitgin. Inclou la planificació d’accions orientades a optimitzar la recerca de feina, l’avaluació de perfils per competències, el suport amb tests de competències i/o d’interessos professionals, la identificació de les necessitats de capacitació laboral i de formació ocupacional, la participació en les formacions i els tallers ocupacionals que proposa el Servei d’Ocupació, i la concertació de les visites de seguiment.
 
En relació amb l’accés a la intermediació amb les ofertes de treball, l’objectiu és de connectar les persones beneficiàries del règim de protecció temporal i transitòria disponibles per treballar i les empreses, a través de les ofertes de feina registrades al Servei d’Ocupació, acompanyant en el procés de selecció i de contractació i donant suport a les empreses i els treballadors per fomentar la integració en el lloc de treball.
 
6. En cas que alguns dels refugiats siguin menors, com es preveu garantir la seva escolarització? Quins protocols d’adaptació i integració al medi escolar s’han previst al respecte?
En mèrits del dret fonamental a l’educació reconegut en diferents textos legals del nostre ordenament jurídic, com ara la Convenció sobre els drets dels infants adoptada per l’Assemblea general de les nacions unides el 20 de novembre del 1989 i ratificada per Andorra l’any 1995, o la mateixa Constitució del Principat d’Andorra, els refugiats menors d’edat seran admesos en qualsevol escola pública del país tenint en compte la seva edat i el nivell educatiu que els correspon, i seran atesos segons les seves necessitats individuals i específiques.
 
Igualment, per facilitar l’accés dels refugiats menors d’edat als centres educatius del país, orientar els pares o tutors legals en l’escolarització dels menors, i vetllar per l’adaptació i la integració al medi escolar de cadascun dels infants, el Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior ha elaborat un Protocol d’acollida a les escoles dels infants refugiats que s’adjunta com a annex 2.
 
7
 
 
 

Alís demana a Govern per les accions engegades per l’acollida de refugiats

Crea: 03/26/2018 - 11:17
Alís, amb Pere López al Consell General.
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Gerard Alís vol que Govern expliqui quines actuacions i protocols ha engegat per poder acollir la vintena de refugiats provinents de Síria a què es va comprometre ara fa dos anys i mig el cap de l’executiu, Toni Martí. El parlamentari ha tramitat una sèrie de preguntes escrites sobre la qüestió, on demana aspectes com la previsió de facilitar-los un habitatge digne, feina i, en el cas dels menors d’edat, la seva escolarització. 
 
En l’escrit enviat aquesta setmana a Sindicatura, el conseller general recorda que el dijous es va aprovar la llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries i que “aquest text és necessari per poder complir el compromís d’acollir una vintena de refugiats provinents del conflicte de Síria”. També s’indica que “malgrat que s’estigui a l’espera de tenir aquesta llei en vigor, per poder tirar endavant els tràmits necessaris per a l’arribada a Andorra d’aquests refugiats, Govern ja ha hagut d’avançar actuacions per garantir que, un cop aquí, aquestes persones gaudeixin d’unes condicions dignes de vida”.
 
Exposat això, Alís demana, en primer lloc, “quines accions i protocols ha engegat Govern per l’acollida de refugiats” i “com es durà a terme la selecció i acompanyament d’aquells per la seva arribada”. També es demana per les “accions i mesures” que s’hagin “preparat de cara a assegurar la correcta inserció d’aquestes persones a la societat andorrana”. 
 
El parlamentari també vol saber “on preveu el Govern que les persones acollides siguin allotjades” i les previsions que hi ha per ”facilitar-los un habitatge digne així com els serveis bàsics inherents al mateix”. També es demana per si tindran un lloc de feina i, en cas que siguin menors, com es garantirà la seva escolarització i quins protocols s’han previst per a la seva adaptació i integració. 
 
El conseller general ha explicat que “com ja vam dir en el debat d’aprovació de la llei, volem que aquesta realment sigui efectiva”. Per això, “hem de saber si s’han fet els treballs per desenvolupar-la i s’han preparat les mesures i protocols per a l’arribada de refugiats i per a la seva integració”. Alís ha posat en relleu que “en tot aquest temps, que arriba a dos anys i mig, hi ha hagut marge per poder desenvolupar tots els mecanismes necessaris perquè es pugui aplicar de forma efectiva la llei i puguem acollir refugiats”. 
 

López retreu a Govern que durant set anys ha estat “més aviat permissiu” amb el contraban

Crea: 03/22/2018 - 16:45
López, durant la seva intervenció.
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha criticat el tarannà “més aviat permissiu” que el Govern ha tingut els darrers anys amb el contraban, forma de fer que ha acabat provocant conflictes, especialment amb les autoritats franceses. Un exemple d’aquesta actuació es troba en el fet que no hagi estat fins aquest dijous, amb set anys de Demòcrates per Andorra (DA) al poder, que s’ha canviat la llei de control de mercaderies sensibles per fer-la realment eficaç en la lluita contra aquesta activitat il·lícita. El text s’ha aprovat amb la unanimitat de tot l’arc parlamentari.
 
La modificació de la llei de mercaderies sensibles era un dels punts de l’ordre del dia de la sessió de Consell General celebrada aquest dijous. Des del PS, López ha deixat clar des d’un primer moment que “nosaltres hi votarem a favor”, però ha volgut recordar que a la cambra hi havia consellers “que el 2010 van votar en contra d’un text similar”, recordant el projecte legislatiu presentat llavors pel Govern del PS.
 
Des de llavors, ha lamentat “durant set anys s’ha estat més aviat permissiu” amb el contraban i, en canvi, “ara se’ns vol fer veure que hi ha un Govern compromès”. La prova d’aquesta dicotomia és que s’ha mantingut durant aquest temps una llei que no era eficaç, fet reconegut pel mateix executiu, ja que les sancions, tot i ser importants, no acabaven sent efectives. “Quantes s’han cobrat?”, ha preguntat López. La resposta: gairebé cap. Per tant, el text fins ara vigent “no ha tingut cap efecte dissuasiu”. López ha posat en relleu que “si hi ha una sanció de 6.000 euros, la persona multada té un problema; si és de 300.000, qui el té és l’administració. Davant d’això o es canvia la llei o es deixa passar el temps, que és el que ha fet DA”.
 
Aquest retard en canviar la llei ha provocat, segons ha explicat el conseller general del PS que “hi hagi gent que ha pogut fer una activitat il·lícita durant un temps sense cap conseqüència” i, finalment, ha derivat en enuig de les autoritats franceses, que els darrers mesos han exigit mesures més estrictes pr controlar aquestes pràctiques. “Si quan el senyor Cinca arriba a Govern, hagués agafat la llei del 2010 i l’hagués portat al Consell per aprovar-la, ara estaríem molt millor en matèria de contraban”, ha afirmat el parlamentari socialdemòcrata. 
 
Porta oberta, ara sí, als refugiats
La sessió de Consell General també ha servit per aprovar la llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries, text que des del Govern es considera bàsic per poder complir el compromís fet, ara fa dos anys i mig, d’acollir una vintena de refugiats provinents de Síria. El PS ha donat suport al text, tot i que Gerard Alís ha volgut “recriminar el retard en la seva adopció”.
 
El parlamentari ha posat en relleu que “han passat més de dos anys des de l’anunci” i ha defensat que “no és noble fer política en qüestions humanitàries; quan es fa un anunci com aquest, cal adoptar mesures ràpidament i de forma decidida”. Alís també ha deixat clar que, des del PS, “no volem que aquesta llei quedi com un brindis al sol” i, per això, ha apuntat que “Govern ja ha hagut de fer actuacions per a la seva aplicació de forma ràpida”. 
 
El Consell General també aprovat dos textos més: la llei de mediació, que, segons ha apuntat Alís, pot comportar “aspectes molt positius en molts àmbits” i el conveni amb Espanya per permetre que familiars del personal diplomàtic puguin realitzar activitats professionals al país de destí. Tots dos textos també han comptat amb el suport unànime dels 28 parlamentaris.
 

El PS vol que la llei que dóna empara als refugiats també atorgui cobertura al programa Vacances en Pau

Crea: 12/05/2017 - 16:49
Un dels camps de refugiats saharauís a Tindouf.
El Partit Socialdemòcrata (PS) vol donar una cobertura legal i definitiva al projecte ‘Vacances en pau’, que cada estiu permet a nens sahrauís passar l’estiu amb famílies d’acollida al Principat. Aquest és el principal objectiu de les esmenes que els consellers generals de la formació han presentat al projecte de llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries a tràmit parlamentari. 
 
En total, s’han fet arribar quatre propostes de modificació. Les dues darreres són les que fan referència al projecte humanitari que des de fa anys porta a terme l’Associació d’Amics Solidaris amb el Poble Sahhauí (Adsaps) i que, en els darrers estius, ha viscut diferents problemes, especialment burocràtics, que han fet que no hagin pogut venir a Andorra tants nens com en anteriors edicions. Justament, per solucionar aquestes dificultats el PS considera necessari que es creï una cobertura normativa, que es demana realitzi Govern via les esmenes. 
 
Així, amb la tercera de les presentades, es crea una disposició addicional que fixa que “es mantenen les mesures que històricament Andorra ha adoptat per participar en el programa ‘Vacaciones en paz’ per tal de dur a terme la vinguda i estada de nens i monitors sahrauís, en col·laboració amb el Govern d’Espanya i d’acord amb aquelles normes que el regulen”. També estipula que “s’encomana al Govern que anualment adopti les disposicions reglamentàries i instruccions pertinents per definir les mesures necessàries per a l’acolliment esmentat i atorgar als beneficiaris del programa les autoritzacions i visats temporals escaients per entrar en territori andorrà”. 
 
La quarta esmena, per la seva banda, vol que el text legal encomani a Govern “que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei negociï amb el Regne d’Espanya un conveni que defineixi la participació del Principat d’Andorra en el programa ‘Vacaciones en paz’, destinat als menors i monitors d’origen sahrauí”. El PS entén que aquest acord serviria per donar “una cobertura normativa més definitiva” a la participació d’Andorra. 
 
El conseller general socialdemòcrata Gerard Alís, en aquest sentit, ha indicat que la voluntat de les dues esmenes és “encabir a la llei la situació dels nens del poble sahrauí”, ja que “fins ara, no hi havia una cobertura legal”. El parlamentari recorda que el text “té vocació de ser transitori” fins que, en un futur, el Govern aprovi una referent al dret a asil on, entén, “es contemplaran totes aquestes situacions de forma més àmplia”. 
 
 
A banda del punt que fa referència al programa ‘Vacances en pau’, el PS també demana que sigui un assistent social de l’administració la persona que s’encarregui d’acompanyar un refugiat a l’hora de fer tràmits o gestions. La formació considera que “la figura del representant, per la seva importància (...), ha de recaure en una persona que ja exerceixi funcions de caràcter social de manera habitual, més enllà del fet que pugui rebre una formació específica per aquesta tasca”. 
 

Els joves ens fan reflexionar

Crea: 09/11/2017 - 19:24
El tema dels refugiats fa temps que està sobre la taula. Per desgràcia ha pres més força en els darrers anys arran dels atacs terroristes d'Estat Islàmic i la possibilitat que alguns dels retornats puguin estar implicats en aquests tipus d'atrocitats.
 
El proper cap de setmana del 16 i 17 de setembre, quatre joves intentaran trencar els estereotips establerts de forma equivocada a Occident i fer-nos reflexionar sobre la figura dels refugiats.
 
No hem d'oblidar mai que aquestes persones fugen d'un territori hostil, on hi ha guerra i la seva vida es troba en un perill constant. No ens hem de poder treure del cap aquelles interminables cues de gent a qui se'ls ha prohibit crear fronteres i han estat abocats a terra de ningú.
 
Com a Éssers Humans tenim l'obligació de vetllar els uns pels altres, ajudar als més desfavorits i fer tot el que estigui en les nostres mans per tal d'acabar amb les desigualtats i els territoris que es troben en conflicte armat.
 
Els danys col·laterals en forma d'èxode de persones que es volen refugiar d'aquesta mala situació, han generat un problema migratori que encara no s'ha debatut com cal.
 
Europa es va comprometre a acollir una bona quantitat de refugiats i, el dia d'avui, unes vegades per incapacitat i altres per por, el percentatge d'acompliment d'aquesta promesa és ridícul.
 
Aprofito aquesta finestra per felicitar a aquestes quatre joves valentes i desitjar que les jornades solidàries siguin tot un èxit i puguin aplegar un ampli col·lectiu de persones.
 
Espero de tot cor que aquestes jornades permetin obrir les mires i facin reflexionar als seus assistents sobre el problema dels refugiats des d'una altra perspectiva.
 
M'agrada molt veure com sempre apareixen joves amb ganes de fer coses de caràcter solidari. Molts ànims i endavant!
 

D’insolidaris a inhumans

Crea: 07/28/2017 - 00:00
Europa ha decidit que la culpa de la immigració irregular és de les ONG. Estem perdent l’oremus. L’última ocurrència del ministre de l’Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, ha estat convèncer els ministres d’Interior de la UE que les ONG tenen la culpa de l’arribada de refugiats a les costes d’Europa i que se les ha de conscienciar que hi són per ajudar i no per afavorir i potenciar la immigració irregular; quan aquesta immigració irregular afavoreix que corri perill el mar Mediterrani com passa amb massa freqüència. Possiblement Zoido preferiria que els voluntaris de les ONG disparessin pots de fum i pilotes de goma contra els refugiats!
 
Tots sabem que la immigració no respon a l’efecte crida però sí a causes d’injustícia, violència estructural, misèria i vulneració dels drets humans en origen. Sembla que la Unió Europea mai ha entès que com més països àrabs estiguin arrasats militarment, més s’incrementarà el nombre de refugiats que vindran fugint dels bombardejos. ¿Oblida la UE que és responsable d’una part de la violència que genera fluxos de desplaçats exportant armes als països dels quals fugen els refugiats?
 
El Govern italià va sol·licitar, el mes de maig passat, que la resta dels estats de la UE obrin els seus ports als refugiats perquè comencin a admetre la quota de refugiats que va marcar la UE; proposta que va ser negada pels altres estats de la UE.
 
Aquests van presentar un nou “codi ètic” per obligar que les ONG deixin de rescatar els refugiats que vinguin en pasteres. El nou codi ètic incrementarà les multes i les sancions i obligarà que les ONG que rescatin immigrants col·laborin amb els guardacostes libis entregant els refugiats que fugen de Líbia. El document adverteix de la prohibició d’entrar en aigües territorials líbies, els vaixells de les ONG han de portar el radar encès i no fer senyals, els cooperants estan obligats a permetre que la policia pugi a bord quan vulgui. Els responsables de les principals ONG matisen que ells no són policies, ells salven vides. La desconfiança de la UE en aquests grups és injusta i mostra la seva incapacitat per aturar el drama dels refugiats.
La Unió Europea es fa cada dia més feixista i respecta menys la Declaració Universal dels Drets Humans. Sense drets humans no hi ha democràcia!
 
I mentrestant els joves del moviment ultradretà i xenòfob Generació Identitària, sorgit dels cadells d’un partit polític francès oposat a l’islam i a la immigració, estan disposats a frenar aquesta, segons ells, creixent africanització d’Europa. Han noliejat un vaixell de 40 metres i es disposen a “monitoritzar les activitats il·lícites de les ONG” que rescaten els migrants. El C-Star, el vaixell noliejat per Defend Europe, navega camí de Catània procedent de Djibouti amb una tripulació pagada a través de crowdfunding. Van amenaçar d’entorpir els rescats, punxar les llanxes abandonades i traslladar migrants de tornada a Líbia.
 
El discurs de fons de Defend Europe coincideix amb la declaració de Zoido i que també ha mantingut Frontex en els últims mesos. D’aquesta idea s’alimenten els grups ultradretans com la Lliga Nord o Moviment 5 Estrelles i el Front Nacional.
 
El mes de maig una llanxa amb diversos dels seus membres es va encreuar a Catània amb el vaixell de rescat Aquarius, de l’ONG SOS Méditerranée, van encendre bengales de supervivència i van aconseguir frenar la seva marxa fins que van arribar els guardacostes. Un dels activistes va gravar un vídeo amb l’eslògan: “Si els polítics no paren els vaixells, els pararem nosaltres.”
 
Des del gener del 2017 han mort al Mediterrani central més de 2.000 persones, segons l’Organització Internacional per les Migracions. Les ONG han rescatat més de 80.000 persones refugiades i migrants que creuaven el mar des de Líbia cap a Itàlia des que es va cancel·lar l’operació italiana Mare Nostrum el 2014.
 
La vida humana té prioritat sobre totes les coses i requereix una acció immediata.

Pàgines

Subscriure a RSS - refugiats