treball

El cap de llista del PS Pere López va sortir ahir al carrer per presentar la campanya Una Andorra per a tothom amb la qual els socialdemòcrates pretenen "combatre la precarietat en molts àmbits de la vida social i laboral", una conseqüència que segons López és fruit "de la política de DA en les dues darreres legislatures".

 

La campanya, que va iniciar-se ahir a la plaça dels Coprínceps d’Escaldes-Engordany, s’estructurarà en quatre blocs que tenen com a denominador comú aspectes laborals: les condicions de treball, la funció pública, les pensions i la doble nacionalitat.

 És per això que López va repartir ahir fulletons entre els comerciants de l’avinguda Carlemany i així poder "explicar el nostre projecte polític de manera propera envers els ciutadans". 

 

En aquest sentit, López va reiterar ahir que, en el cas que els electors li facin confiança, incrementarà el salari mínim fins als 1.200 euros, "una proposta importantíssima de cara a la campanya electoral perquè els ciutadans ho coneguin".

 

Objectius

Aquesta mesura, la qual els socialdemòcrates volen implementar "amb certa celeritat" a l’inici de la legislatura, persegueix atallar "dues vessants diferenciades" segons López.D’una banda "que els treballadors tinguin unes condicions de vida acceptables" tenint en compte que "el cost de vida s’ha encarit moltíssim i per tant la gent no arriba a final de mes", tal com va sostenir el líder del PS.

 

En segon lloc perquè "és una mesura important com a eina de reactivació econòmica", ja que López va argumentar que "si no hi ha consum més enllà del pagament del lloguer tota l’economia s’enfonsa".

 

Com a conclusió, López va sentenciar que "no podem acceptar que es pagui menys als treballadors del que es necessita per viure en aquest país". A més, el president del PS també va recordar que aquesta mesura tindrà "un efecte positiu" en les cotitzacions a la CASS.

 

Més enllà d’apujar el salari mínim, el PS també contempla en el paquet de mesures per millorar les condicions de treball "la derogació de tots aquells articles que han retallat lleis laborals".

 

En la línia del que ja van denunciar al Consell General, la reducció de l’acomiadament, l’acomiadament sense preavís, la reducció de la retribució d’hores extres i la reducció d’hores de descans són algunes de les qüestions on els socialdemòcrates volen posar el focus "de caràcter imminent".

 

Major pes sindical

Juntament amb López, a l’acte també hi va ser present el  cap de llista de la coalició d’Acord a Encamp David Rios, qui va centrar el seu discurs en la representació sindical. 

 

"Creiem que s’ha de promocionar via legislativa el fet que els sindicats tinguin una presència més activa en tota la presa de decisions de coses que afecten als treballadors" va manifestar Rios.

 

El dirigent encampadà va lamentar que la formació demòcrata "només hagi escoltat la patronal" en la darrera legislatura i hagi "menystingut" els sindicats, raó per la qual " s’ha de corregir aquest dèficit". 

 

En aquest sentit el PS planteja crear una partida pressupostària que contribueixi al finançament de l’activitat sindical i alhora convocar una taula de treball que aglutini tant a la patronal com als sindicats, ja que "en tot procés de negociació de les condicions laborals dels treballadors els sindicats han de poder dir la seva" va esgrimir Rios. 

1.-Ens pot explicar Govern quins són els motius pels quals “s’ha constatat” que cal fer aquesta modificació del calendari laboral?

En els darrers anys, el Departament de Justícia i Interior ha rebut un cert nombre de sol·licituds d’empreses compreses en l’article 1 del Decret del 18-10-2017 d’establiment del calendari laboral per a l’any 2018 (sector de la construcció, oficines, serveis no directament relacionats amb el turisme, etc.) en les quals se sol·licitava, amb caràcter excepcional, l’autorització per poder treballar en dies festius del calendari laboral.

 

Aquestes sol·licituds estaven basades en motius de necessitat justificada, entesos com les situacions en què resulta necessari o recomanable que determinats treballs o serveis es realitzin en un dia festiu. 

 

Per exemple, s’ha sol·licitat diverses vegades poder realitzar treballs urgents en escoles, en el decurs d’un dia festiu concret, per protegir la seguretat dels alumnes, i que les classes no es veiessin pertorbades. També s’ha demanat autorització en diverses ocasions per treballar en dies festius en determinades obres estratègiques en les quals la reducció de la durada es pot considerar que beneficia clarament l’interès públic o general. Es pot citar, pel que fa a aquest darrer supòsit, les obres actuals d’embelliment que s’estan duent a terme a l’avinguda Meritxell. Tenint en compte la important afluència de turistes en aquella zona, i per tal de preservar la bona imatge del país i perjudicar al mínim possible les empreses del sector, la reducció de la durada de les obres va ser considerada des de l’inici com una qüestió d’interès general pel Govern. També es poden esmentar les obres de construcció de la plataforma de Soldeu, atès que la finalització dels treballs en qüestió, en temps degut, resulta primordial per a la imatge del país, tenint en compte que la final de la copa del món d’esquí alpí serà un esdeveniment cabdal per al renom del nostre país.

 

Algunes altres de les sol·licituds presentades no estaven basades en motius d’interès general, però sí en necessitats organitzatives de determinades empreses del sector del comerç, en virtut de les quals, en permetre la realització d’alguns treballs de reforma urgents i necessaris durant un dia festiu determinat, evitaven el tancament dels comerços en períodes de màxima afluència.

 

Tradicionalment i històricament, el canal d’entrada d’aquestes sol·licituds ha estat sempre el Departament de Justícia i Interior i, quan el ministre titular d’aquest departament, amb el parer previ dels serveis tècnics competents, considerava acreditat que concorrien els motius justificats anteriorment, autoritzava el treball en dies festius puntuals.

 

Malgrat això, s’ha constatat que aquesta pràctica no s’adequava a les disposicions dels successius decrets d’establiment del calendari laboral aprovats any rere any. En efecte, la possibilitat d’autoritzar el treball en dies festius per part del ministeri encarregat d’interior, només està contemplada a l’article 3.6 del Decret regulador de l’ocupació de la via pública a les carreteres generals i les seves zones d’influència, en els casos en què el treball estigui a l’origen de l’ocupació de la via pública, i concretament d’una carretera general o un lloc pròxim que pugui afectar-ne la circulació.

 

Per aquest motiu, el Govern va decidir modificar el Decret del 18-10-2017, d’establiment del calendari laboral per a l’any 2018 mitjançant el Decret del 27-6-2018, tenint en compte d’altra banda que en els darrers anys, el nombre de sol·licituds d’autoritzar per treballar en dies festius, desvinculades de l’ocupació de la via pública, ha augmentat considerablement. La finalitat no és altra que la de flexibilitzar la normativa en aquesta matèria per respondre a una necessitat clara i real del teixit productiu del país, però sobretot la de dotar de seguretat jurídica i de les garanties oportunes una pràctica reiterada i existent des da fa anys. En efecte, en aquest sentit cal recordar que les autoritzacions per treballar en dies festius que es concedien amb anterioritat a la modificació normativa que ens ocupa no establien la manera com s’havien de compensar els dies festius treballats als treballadors concernits, mentre que ara el Decret del 18-10-2017, tal com ha estat modificat recentment, estableix de forma taxativa que aquests dies festius s’han de compensar de conformitat amb les disposicions de l’article 2 del mateix Decret, és a dir traslladant el dia festiu a un altre dia. En el cas que el dia festiu treballat sigui el dia de Cap d’Any, el dia de la Constitució, el dia de Nostra Senyora de Meritxell o el dia de Nadal, caldrà, a més, donar a l’empleat un altre dia de festa suplementari retribuït.

 

2. Quines empreses i/o sectors han demanat aquesta possibilitat i amb quins arguments? 

Aquesta pregunta ha estat resposta en la contesta a la pregunta 1. 

 

3. A quants assalariats pot afectar aquesta modificació?

El Govern no pot respondre a aquesta pregunta perquè depèn de circumstàncies futures que no es coneixen, com ara quantes empreses demanaran de treballar en dies festius en els propers temps i, sobretot, quantes empreses compliran amb els requisits que estableix el Decret 18-10-2017, tal com ha estat modificat recentment. Tanmateix, tenint en compte la pràctica duta a terme en els darrers anys a què s’ha fet referència anteriorment, es pot anticipar que no hi ha d’haver a priori un nombre superior de treballadors concernits, llevat que hi hagi un increment de les sol·licituds que es resolguin favorablement.

 

4. Que entén Govern com a “motius de necessitat justificada”?

Aquesta pregunta ha estat resposta en la contesta a la pregunta 1. 

 

5. Que entén com a “motius d’urgència”? En quines situacions es pensa?

Quan es va introduir la noció de treballar en festius per “motius d’urgència” en el Decret del 27-6-2018 que ens ocupa, es va pensar en les situacions en què les persones necessiten un professional amb caràcter urgent un dia festiu, situació que fins ara no contemplava el Decret esmentat. Un cas paradigmàtic pot ser el d’una fuita d’aigua en la canonada general d’abastiment de l’aigua d’un edifici habitat que posa en perill la seguretat de les persones i els béns i que es produeix un dia festiu, la qual cosa requereix la intervenció immediata d’un professional per resoldre la problemàtica.

 

6. Quines sancions es poden aplicar en cas d’abusos o mala praxi?

D’una manera general, l’incompliment de les disposicions del Decret del 18-10-2017 d’establiment del calendari laboral per a l’any 2018, modificat pel Decret del 27-6-2018,  són constitutives per part de l’empresari de la infracció greu prevista a l’apartat 6 de l’article 158 del Codi de relacions laborals, el qual disposa que és una infracció greu el fet de: 

 

“6. Incomplir les normes i els límits legals o pactats en matèria de jornada, treball nocturn, hores extraordinàries, descans, vacances, permisos i, en general, el temps de treball a què es refereix el capítol novè del títol II.”

 

L’obligació d’atorgar als treballadors els dies festius del calendari laboral degudament remunerats, d'acord amb les disposicions vigents en cada moment, es troba regulada a l’article 66 del Codi de relacions laborals, el qual està comprés en el capítol novè del títol II. 

 

Les sancions greus poden fer l’objecte d’una multa de 501 euros a 3.000 euros en funció de la seva graduació.

 

7. Preveu el Govern que aquesta possibilitat ja quedi establerta de cara a anys posteriors?

Com s’ha dit anteriorment, aquesta modificació reglamentària té com a finalitat flexibilitzar la normativa en la matèria que ens ocupa per respondre a una necessitat clara i real del teixit productiu del país, però sobretot per dotar de seguretat jurídica i de les garanties oportunes una pràctica reiterada i existent des da fa anys. Per tant, sempre que aquestes circumstàncies es mantinguin en el futur, el parer del Govern es que caldria mantenir aquesta possibilitat, tot vetllant sempre i en tot cas perquè no se’n faci un abús i que aquest mecanisme sigui aplicat puntualment, i únicament en els casos en què existeixin motius justificats d’interès general que ho aconsellin, com s’ha fet fins ara.