Vall del Madriu
Vendrell adverteix que sense un canvi polític la gestió de la vall del Madriu continuarà aturada
La consellera de Partit Socialdemòcrata+Independents (PS+I) a la minoria del comú d’Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, ha lamentat l’immobilisme existent els dos darrers mandats amb la gestió de la vall del Madriu. Així, ha criticat que aspectes claus per al futur de l’espai natural, patrimoni de la humanitat per la Unesco, com era la definició de l’accés no estaran definits tampoc enguany. Per això, ha advertit que si no hi ha un canvi polític en les dues eleccions –generals i comunals- previstes pel 2019, aquesta situació es prolongarà en el temps perquè “hi ha por a prendre les decisions que s’han de fer”.
Vendrell ha fet aquestes valoracions durant la sessió de comú celebrada aquest dilluns al matí aprofitant que un dels punts de l’ordre del dia permetia als consellers demanar per les actes de la reunió del consell assessor de la Vall del Madriu. Justament, ha posat en relleu que durant tot el 2018 l’òrgan principal de coordinació, la comissió de gestió, s’ha reunit únicament dues vegades. Per això, ha afirmat que “no s’està treballant com caldria” i això fa que “un espai patrimoni de la Unesco no tingui un ressò internacional més important i un pla de gestió més treballat, més executiu i més àgil per poder agafar decisions”. La representant de PS+I ha apuntat que aquesta situació, igual que la no inclusió en la comissió de cap representant del ministeri de Cultura, “demostra una poca voluntat per part dels quatre comuns” que “no és d’ara, si no de fa molts mandats”.
Vendrell ha defensat que cal “una valoració de què es vol fer a la vall” i ha criticat que “fa anys que estem parlant d’aquests estudis [com el d’accés, entre altres] i no acaben d’avançar i la única informació que tenim són les actes de les reunions”. Per això ha parlat d’un “obscurantisme” al voltant d’un bé que “hauria de beneficiar tot el país”. En aquest sentit, la consellera socialdemòcrata ha advertit, referint-se a les eleccions que es preveuen enguany, que “si no hi ha un canvi continuarem quatre anys més, sense voler agafar decisions que s’han de prendre i que fa por agafar”.
Des del PS, ha explicat, s’aposta per “seure amb tots els actors implicats, no només els quatre comuns” sinó també “majories i minories, cortalans i ministeri de Cultura” i “establir què es vol fer a la vall”. Això inclouria aspecte com ara “decidir si es vol portar més visitants o deixar amb poca incidència a nivell turístic” o “què volem fer amb les bordes de Ràmio”, com ara valora quin ha de ser l’accés. Al seu entendre, seria positiu “buscar un turisme diferent que no es trobi a altres llocs” i una solució seria treballar conjuntament amb els propietaris de les bordes de la zona per restaurar-les i convertir-les en allotjaments als quals s’arribi únicament caminant o amb animals.
Roda de premsa posterior al comú d'Escaldes-Engordany (4 de febrer del 2019)
Sortida guiada a la vall del Madriu
Vendrell: "Que el ministre de Cultura estigui a la comissió del Madriu seria positiu"
Roda de premsa de Cèlia Vendrell després de la sessió de comú a Escaldes (24 de setembre del 2018)
Vall del Madriu: la desídia
Tretze anys després de declarar la vall del Madriu-Perafita-Claror bé d’interès cultural, definit el seu entorn de protecció i inscrita a la llista del patrimoni mundial de la humanitat, la vall és víctima de la incapacitat i la desídia de les administracions públiques. No va servir de res els advertiments fets pel PS sobre el document aprovat el 2011 manifestant que no era un pla de gestió ja que no fixava uns objectius clars i planificava les accions necessàries amb els terminis per assolir-los. Tampoc va servir l’informe de l’expert de la Unesco, el 2013, que reclamava la redacció d’un pla estratègic a mitjà termini, regulant els usos i planificant les activitats. Un pla que inclogués: l’accés i circulació a la vall; les infraestructures turístiques i l’organització de l’acollida de visitants; la utilització hidràulica i protecció de l’aigua; reglaments de protecció (fauna, flora); l’organització del manteniment del patrimoni per part de l’Estat i l’ajuda als propietaris privats, i la represa de les activitats agrícoles amb l’objectiu de conservació del paisatge cultural. Demanava fixar, atès que la gestió del bé implica diverses administracions, l’homogeneïtzació dels procediments i dels circuits documentals de les autoritzacions d’intervenció. Malgrat l’augment dels recursos, amb un gens menyspreable pressupost dedicat al funcionament –175.000 euros enguany–, no hem vist cap estudi ni element i menys una millora a la vall. Enlloc es discuteix ni semblen interessar aspectes importants i determinants com l’anomenada estratègia d’accés o la recuperació d’activitats econòmiques tradicionals de muntanya, ni de l’explotació turisticocultural de la vall. Amb un ministeri desaparegut, amb una restringida participació ciutadana al consell assessor de la vall i amb quatre administracions locals que no assumeixen les seves competències, ens encaminem cap a l’extinció del pla de gestió i, si ens descuidem, a la revocació de la declaració universal del bé.