[Inici de la Denúncia] Canvi de camises, candidats aferrats a la cadira aplicant el tot s’hi val per sobreviure, partits polítics prestant-se a tot tipus de jocs per poder presentar una candidatura, ministres donant suport al Govern i donant suport a l’oposició per a les comunals… Un espectacle de baix nivell de part de la classe política que hauria de ser el model d’ètica i honradesa de la societat. Hi ha poca gent a Andorra que no estigui desolada de l’espectacle que s’està produint aquests dies previs a les eleccions comunals. [Fi de la Denúncia].
D’ençà la publicació de les candidatures ara fa uns dies, han aparegut als mitjans crítiques en termes similars als exposats a la Denúncia. Uns retrets que si es mantenen en aquest mateix nivell no fan res més que augmentar el desprestigi de la classe política en general, l’allunyament de la ciutadania respecte a tots els polítics i les seves accions i un desencant tan gran que desemboca en un augment molt preocupant de l’abstenció. Les recriminacions d’aquest estil no fan res més que reforçar la famosa frase: tots els polítics són iguals.
És com si els periodistes esportius fessin la següent crònica: quina llàstima que l’equip no estigui a l’alçada, a més el jugador va fallar un penal i no es va esforçar suficientment. De quin equip i jugador estem parlant? Estrany, oi?
Personalment penso que si es vol ser rigorós, s’ha de ser valent i anar més enllà. Perquè no tota persona que fa política és igual a una altra. I hi ha bons polítics ben preparats per assumir responsabilitats i servir l’interès general.
Per això, en casos com aquests, pel bé general, s’ha de citar de qui es parla perquè en cas contrari, es pretén fer una denúncia i es crea la més gran de les confusions.
La intenció i l’objectiu no és atacar les persones sinó desemmascarar pràctiques d’alguns que fan mal a la classe política en general. Per això, hauria de ser natural acompanyar la Denúncia a l’inici d’aquest article amb noms com Marc Pons, Jordi Minguillón, Liberals i Demòcrates, Rosa Ferrer, Toni Martí o Jordi Cinca, per posar alguns exemples. Així tothom tindria més clar de qui parlem i la ciutadania no ens posaria a tots al mateix sac.
Territori: