Article d'opinió publicat al Bon Dia (6-2-2019)
Segons la Viquipèdia, un anglicisme és un mot o construcció que ve de l’anglès com a manlleu lingüístic incorporat totalment o parcialment a la nova llengua. Encara que el contacte entre l’anglès i les altres llengües és constant. La major part dels anglicismes es van importar a partir del segle XIX, amb l’imperialisme i el clímax dels EUA i després, amb la dominació anglosaxona de camps com la tecnologia i l’arribada de l’spanglish.
El llibre d’estil de la Universitat Pompeu Fabra ens diu que el manlleu de mots a altres llengües és un fenomen normal i necessari. En un context, però, de contacte constant amb altres llengües, convé rebutjar, sempre que sigui possible, aquells manlleus que no siguin estrictament necessaris. És a dir, que tinguin un equivalent viu en català.
El 28 de gener es va presentar la marca The Shopping Mile que uneix a partir del 2 de febrer els eixos comercials de Meritxell, Carlemany (Vivand), Fener Boulevard i Travesseres, amb l’objectiu de situar l’eix comercial central entre les principals destinacions de compres mundials, com els Champs Élysées, el Passeig de Gràcia o l’Oxford Street, com ha anunciat el ministre de Turisme, Francesc Camp, afegint que la decisió d’escollir l’anglès com a idioma de la marca ha estat pel seu caràcter universal: “sobretot dins del sector de les compres, per facilitar la comunicació i la internacionalització i que s’entengués a qualsevol país”. Sònia Yebra, presidenta de la nova entitat, també diu: “Tenim clar que hem creat la marca per a una comunicació exterior, per ser un punt de referència del comerç a fora i pensem que en anglès arribarem més lluny.”
Com era d’esperar, el nom The Shopping Mile ha aixecat polèmica i molts usuaris de les xarxes socials alerten que aquest eix comercial hauria d’haver apostat per una marca en català. Una polèmica a la qual s’ha afegit l’exministre de Turisme, Claude Benet, que ha denunciat que Andorra està perdent la seva autenticitat, personalitat, que s’està convertint en un país petit i fràgil, en un producte amb noms ridículs. Un exemple clar és que els principals destins de compres mundials (esmentats més amunt) ho han aconseguit sense necessitat de canviar els seus noms originals.
Per què Turisme impulsa totes les iniciatives turístiques en anglès, com també ho ha fet amb l’Andorra Shopping Festival i d’altres? Com entendre que des del servei de Política Lingüística del ministeri de Cultura es vulgui posar sancions per la utilització indeguda del català a establiments i negocis del Pas de la Casa i que ara, la nova marca de promoció de l’eix comercial d’Andorra la Vella i Escaldes sigui en anglès, i només pensada per als turistes/compradors?
Hem de tenir clar que som un país amb molts visitants que, a part de les compres, venen per descobrir una identitat i una cultura diferent.