Partit Socialdemòcrata

turisme

Els PS demana les primeres xifres de visitants a Andorra

Crea: 07/13/2020 - 13:19

La consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Susanna Vela, ha tramitat una sèrie de demandes per conèixer la planificació de la campanya turística del Govern i Andorra Turisme. En primer lloc, Vela demana si el ministeri té ja unes primeres xifres de visitats o unes primeres estimacions. En segon lloc, la consellera vol saber quines són les eines que tenim per valorar el resultat de la campanya de promoció turística d'aquest estiu, quines accions dissenyades són fruit de la participació del ministeri de Cultura i dels agents culturals privats i si cercaran alguna iniciativa privada que es pugui encarregar d'organitzar esdeveniments culturals i esportius.

 

Pel que fa a la promoció als mitjans de comunicació, des del PS demanen en quins mitjans de comunicació, premsa i audiovisuals, es fa la promoció turística i quin és el seu cost classificat per mitjà. Vela també demana en la planificació de la campanya turística nacional, com s'encabeix la campanya realitzada per altres administracions públiques, com els comuns. D'altra banda, la consellera vol saber amb quins tours-operadors nacionals i internacionals es treballa, quin és el calendari i quines són les accions programades amb Alemanya i el Benelux.

 

Finalment, i pel que fa als plans estratègics, la consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Susanna Vela, demana si existeix un pla estratègic pel turisme i el sector turístic d'Andorra i quins àmbits i punts d'actuació comprèn, i, per l'altra, en quin estat es troba l'execució del Pla estratègic del Turisme de compres d'Andorra (PETC) del 2016, i si hi ha hagut canvis o redefinicions fruit de la crisi del SARS-CoV-2.

 

Padreny reclama el contracte del Cirque du Soleil

 

El conseller general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Roger Padreny, ha reclamat el contracte d'Andorra Turisme amb el Cirque du Soleil mitjançant una demanda d'Informació a Govern.

 

Al text, tramitat aquest divendres, Padreny demana, en primer lloc els documents on s'especifiqui la quantitat econòmica que Andorra Turisme ha avançat per l'espectacle del Cirque du Soleil que s'havia de produir a l'estiu del 2020. En segon lloc, el conseller sol·licita el contracte entre Andorra Turisme i el Cirque du Soleil per a la producció d'un espectacle a Andorra pels anys 2020 i 2021. Finalment, Padreny reclama el contracte prorrogat entre Andorra Turisme i el Cirque du Soleil per a la producció d'un espectacle a Andorra pels anys 2021 i 2022.

Plaers de quilòmetre zero (III)

Crea: 08/16/2019 - 11:06
Fa dos anys que a l’agost aprofito per inventariar plaers d’Andorra a tocar de la mà, plaers de quilòmetre zero. Els animo a recuperar els articles del 2017 i 2018 i compartir amb mi el recull del 2019.
 
Collir rovellons, ceps, car­reroles, fredolics o murgues al coll de X, al prat de Y o al bosc de Z. Llocs que tothom coneix però que els boletaires mantenen en rigorós i estricte secret. Fer-ne una truita al vespre, assecar-los per fer un arròs o acompanyar-los d’un bon bistec de carn d’Andorra.
 
Remullar els peus al riu de la Vall del Riu o al de la vall d’Incles de la conca del Valira d’Orient, al riu Pollós o al de Segudet de la conca del Valira del nord, al riu de Llumeneres o el d’Aubinyà de la conca del Gran Valira.
 
Respirar obrint tots els pulmons dalt del cim de l’alt de Capa (2.572 m) al coll de la Botella, al més exigent pic del Pla de l’Estany (2.859 m) a la zona d’Arinsal o al directe pic de Mil Menut a la vall de Ransol (2.778 m) i observar la petitesa del nostre país.
 
Pujar amb bicicleta fins al pic de Carroi (2.317 m) a més de 1.200 metres del fons de vall i gaudir de les millors vistes d’Andorra jugant a reconèixer tots els pics i totes les valls del país que la vista allarga.
 
Gaudir de l’oferta cultural sense fi veient mostres de qualitat a la sala d’exposicions del Govern, l’ArtalRoc o al Museu del Tabac, escoltar música en directe a la plaça Coprínceps d’Escaldes a les Nits del món, a l’Encamp en clau de llum, a les Nits d’estiu als museus de Sant Julià o a les Nits obertes d’Ordino.
 
Mantenir-se en forma als poliesportius i piscines de totes les parròquies. I descobrir un dels secrets millors guardats dels encampadans: el jacuzzi a l’aire lliure del poliesportiu del Pas de la Casa. Anar a córrer pel circuit d’Andorra la Vella a la vora del riu, o estimular els glòbuls vermells amb circuits de més altitud com el d’Engolasters o el de les Pardines.
 
Prendre un refresc o un vermut amb olives al migdia i sense presses als centenars de terrasses del país mentre s’observen les muntanyes que les envolten.
 
Dormir a la nit amb la finestra oberta i un edredó per no constipar-se.
 
Plaers de tots nivells, plaers gratuïts. Plaers de quilòmetre zero. Plaers d’Andorra.

Vacances a la costa de l’Adriàtic

Crea: 07/25/2019 - 10:54
Abans de començar, em permeto demanar disculpes per si aquestes línies aixequen entre vostès, apreciades lectores i apreciats lectors, alguna espurna d’enveja. Tinguin clar que res més lluny de la meva intenció. Els ho asseguro.
 
Escric aquestes ratlles des d’una cambra a un hotel de Dubrovnik, enmig d’un viatge que estic fent amb la meva família. En concret amb les meves dues filles i la meva germana, el meu nebot i el meu cunyat. Es tracta del que, si encara no d’aquí ben poc, podrem ja anomenar una tradició. Ja és el tercer cop que tots plegats agafem les maletes i aprofitem uns dies per conèixer alguna zona del món. El 2014 vam començar a Bèlgica. El 2016, va tocar l’illa de Sardenya. Enguany entre tots vam acabar arribant a l’acord de visitar la costa de l’Adriàtic, creuant Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.
 
De moment hem pogut conèixer les diferents illes de la costa de l’Adriàtic: Vis, Bisevo o Corkula, entre elles. Autèntiques meravelles que ens han sorprès agradablement. Unes illes increïblement belles, amb una extraordinària barreja de colors: el verd profund dels boscos, el blanc de les antigues cases, construïdes en pedra, el vermell dels seus teulats o el blau del mar.
 
Ja els puc assegurar que, si tenen ganes de fer algun viatge aquest estiu i encara no s’han decidit, es tracta d’un destí que haurien de tenir en compte com a una possible opció.
 
Els propers dies el nostre pla de viatge inclou anar també a Mostar, juntament amb Dubrovnik, dues ciutats la història de les quals ha quedat irremeiablement i malauradament marcada per la guerra dels Balcans, una de les pàgines més tristes del final del segle XX a Europa. Tothom recorda, en el segon dels casos, l’enorme preocupació que va aixecar el risc que durant el conflicte va córrer la perla de l’Adriàtic. Recordem que té un casc antic que va ser declarat per la Unesco Patrimoni de la Humanitat l’any 1979. Ara, per obra i gràcia d’HBO que va convertir Duvrovnik en Desembarcament del Rei (King’s landing), la capital dels set regnes de Ponent a Joc de Trons, són moltes les persones que s’han animat a redescobrir la ciutat.
 
L’itinerari dels propers dies també inclou arribar a Montenegro. Allà la nostra voluntat és descobrir la badia de Kotor. Després ja ens tocarà fer el camí de tornada cap a Andorra.
 
Estan sent uns dies magnífics, d’aquells que fa temps que tenia ganes de tornar a viure. I és que, ningú ho pot negar, viatjar amb la família, amb aquells més propers a tu i que més estimes, és molt satisfactori. M’encanta que les meves filles i el nebot comparteixin aquestes experiències. Trobo que a la vegada que ens uneix, també permet viure d’una forma encara més especial la visita a llocs tan bonics com, en aquest cas, la costa de l’Adriàtic.
 
Cert, a nosaltres, com imagino que a tothom, ens ha tocat viure algun problema logístic, algun moment relativament poc agradable o, per què no, comprovar que aquell indret que tantes ganes teníem de visitar no és, en realitat, tan maco com ens pensàvem. Pot passar. I admeto que en el moment concret sempre suposa una decepció, però amb el temps, que sempre és un bon aliat per relativitzar les coses, tot s’acaba superant. Finalment, són qüestions que al cap d’uns mesos no acaben esdevenint res més que anècdotes o històries curioses per explicar o recordar –en funció dels assistents– en dinars familiars, sigui per algun aniversari, per les sempre entranyables festes de Nadal o per qualsevol altra celebració.
 
Bé, els deixo. Continuo amb els meus la meva ruta. Això sí, aquells de vostès que encara tenen previstes les vacances, desitjo que en gaudeixin molt.

Anglicisme i marca comercial

Crea: 02/06/2019 - 11:20
Segons la Viquipèdia, un anglicisme és un mot o construcció que ve de l’anglès com a manlleu lingüístic incorporat totalment o parcialment a la nova llengua. Encara que el contacte entre l’anglès i les altres llengües és constant. La major part dels anglicismes es van importar a partir del segle XIX, amb l’imperialisme i el clímax dels EUA i després, amb la dominació anglosaxona de camps com la tecnologia i l’arribada de l’spanglish.
 
El llibre d’estil de la Universitat Pompeu Fabra ens diu que el manlleu de mots a altres llengües és un fenomen normal i necessari. En un context, però, de contacte constant amb altres llengües, convé rebutjar, sempre que sigui possible, aquells manlleus que no siguin estrictament necessaris. És a dir, que tinguin un equivalent viu en català.
 
El 28 de gener es va presentar la marca The Shopping Mile que uneix a partir del 2 de febrer els eixos comercials de Meritxell, Carlemany (Vivand), Fener Boulevard i Travesseres, amb l’objectiu de situar l’eix comercial central entre les principals destinacions de compres mundials, com els Champs Élysées, el Passeig de Gràcia o l’Oxford Street, com ha anunciat el ministre de Turisme, Francesc Camp, afegint que la decisió d’escollir l’anglès com a idioma de la marca ha estat pel seu caràcter universal: “sobretot dins del sector de les compres, per facilitar la comunicació i la internacionalització i que s’entengués a qualsevol país”. Sònia Yebra, presidenta de la nova entitat, també diu: “Tenim clar que hem creat la marca per a una comunicació exterior, per ser un punt de referència del comerç a fora i pensem que en anglès arribarem més lluny.”
 
Com era d’esperar, el nom The Shopping Mile ha aixecat polèmica i molts usuaris de les xarxes socials alerten que aquest eix comercial hauria d’haver apostat per una marca en català. Una polèmica a la qual s’ha afegit l’exministre de Turisme, Claude Benet, que ha denunciat que Andorra està perdent la seva autenticitat, personalitat, que s’està convertint en un país petit i fràgil, en un producte amb noms ridículs. Un exemple clar és que els principals destins de compres mundials (esmentats més amunt) ho han aconseguit sense necessitat de canviar els seus noms originals.
 
Per què Turisme impulsa totes les iniciatives turístiques en anglès, com també ho ha fet amb l’Andorra Shopping Festival i d’altres? Com entendre que des del servei de Política Lingüística del ministeri de Cultura es vulgui posar sancions per la utilització indeguda del català a establiments i negocis del Pas de la Casa i que ara, la nova marca de promoció de l’eix comercial d’Andorra la Vella i Escaldes sigui en anglès, i només pensada per als turistes/compradors?
 
Hem de tenir clar que som un país amb molts visitants que, a part de les compres, venen per descobrir una identitat i una cultura diferent.

López proposa crear una comissió amb agents econòmics i polítics per abordar el futur del comerç

Crea: 10/02/2018 - 18:43
López xerra amb els també consellers generals Carles Naudi i Josep Pintat.
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha proposat la creació d’una comissió de seguiment del pla estratègic de turisme de compres que compti amb la participació dels agents econòmics però també dels diferents grups parlamentaris per, d’aquesta forma, impulsar aquest projecte que, fins ara, evoluciona massa lentament, i, també, per treballar en solucions de futur per al sector comercial. El parlamentari ha llençat la idea durant el debat que ha mantingut amb el ministre Francesc Camp en la sessió de control a Govern celebrada al Consell General al voltant del balanç de la campanya d’estiu. El ple també ha abordat temes com la política de salut sexual i reproductiva, el futur de l’edifici de Ràdio Andorra o la negativa per part de l’executiu a impulsar habitatges de lloguer. 
 
López ha posat en relleu que, malgrat l’optimisme mostrat per Camp, “els mitjans parlen de davallada d’ocupació i de volum de vendes”, fet que fa que l’opinió expressada des del Govern sigui molt diferent de la que es té entre els negocis. “A l’hora de dir que el balanç de l’estiu és positiu hauria de ser més conscient de la realitat que viu el nostre sector comercial. Segur que moltes associacions li podran explicar què està passant”, ha apuntat el parlamentari que, a la vegada, ha lamentat que per ara, el resultat d’un projecte “amb bones propostes i iniciatives” com és el pla estratègic pel turisme de compres ha tingut “un moviment, per ara, escàs”. 
 
Per això, considera necessari que se li doni un impuls i, per això, ha proposta “la creació d’una comissió de seguiment”. En aquest òrgan estarien integrats “tots els agents econòmics” però també “els polítics”, entre ells els grups parlamentaris. D’aquesta forma, ha defensat, es podria treballar en un consens per trobar i tirar endavant solucions als problemes que afronta un sector clau en l’economia com és el comercial. 
 
Sobre el balanç turístic, a més, López ha apuntat que també és conseqüència de “coses que s’han fet malament”, com ara l’execució de les obres a l’avinguda Meritxell. “Executar aquests treballs, fent servir maquinària pesant i tallant materials davant els clients no és propi d’un eix comercial que vol ser atractiu. I això ho va permetre el seu Govern”, ha apuntat. El conseller general del PS també s’ha preguntat “per què no es va comunicar des d’Andorra Turisme la finalització de les obres”. 
 
Un altre punt que ha criticat el parlamentari és el fet que s’hagin fet “actuacions que no ens semblen neutrals en relació als conflictes dels nostres països veïns amb excuses poc adients com la de la seguretat”, en referència al fet que, amb motiu de l’etapa de la Vuelta es tapessin llaços grocs pintats a les carreteres i es retiressin pancartes en referència a la situació a Catalunya. En aquest sentit, ha reclamat que des de l’executiu s’aposti per la “neutralitat” i que “no ens hem d’oblidar d’on vénen els nostres clients”. 
 
Per últim, el polític del PS també ha lamentat que, en els darrers anys, no s’hagi apostat per variar la forma de promocionar Andorra com a destí. “Hi ha una certa sensació de rutina o de cansament en les campanyes de promoció. Es troba a faltar innovació en les propostes comunicatives”, ha apuntat.
 
Els professionals i l’avortament
Un altra pregunta de la sessió de control feia referència a la política en matèria de salut sexual i reproductiva i, en especial, als recursos per acompanyar aquelles dones que hagin de ser sotmeses a un procés d’avortament. Un aspecte que preocupa especialment el PS són les conseqüències que podria patir un professional sanitari que atengui una pacient embarassada que no vulgui tenir el nen. “El personal mèdic i sanitari no sap en quina situació es troba si assessora les seves pacients sobre aquest tema”, ha advertit la consellera general Rosa Gili.
 
Davant les respostes del ministre, la parlamentària ha reclamat que “Govern faci una comunicació clara i sense ambigüitats als professionals sanitaris sobre el que poden fer i el que no”, iniciativa que, per ara, des de l’executiu no es plantegen. Gili ha defensat que “no podem deixar desemparades les dones embarassades del nostre país ni tampoc als nostres professionals sanitaris”. 
 
Durant la sessió, Pere López ha preguntat també pel fet que la llei òmnibus per abordar la situació del mercat de lloguer no inclogui cap mesura per fomentar els habitatges socials, tal com s’entenen des del PS. És a dir, pisos per atendre a aquelles famílies que tenen dificultats econòmiques i no arriben a pagar el preu de mercat. 
 
El parlamentari ha lamentat que “el Govern entén que aquesta mesura no és necessària tot i reconèixer la situació més que complicada del mercat de lloguer”. López ha defensat que “són necessaris, perquè hi ha molta gent que no pot pagar ara el cost” i, a més, “seria una actuació que permetria generar obra pública i llocs de treball, a banda d’un retorn social i una regulació a la baixa del mercat, al contrari que les actuals ajudes, que generen una certa inflació de preus”. A més, ha avisat que algunes de les mesures que ha posat sobre la taula el Govern, com la possible reducció del percentatge de cessió urbanística, “van en contra de l’habitatge social”, ja que “pot hipotecar de cara al futur aquests tipus de projectes”.
 
La quarta pregunta formulada des del PS durant la sessió de control s’ha centrat en els plans de l’executiu demòcrata per l’edifici de Ràdio Andorra. López ha retret que s’hagi decidit ubicar el ministeri d’Afers Exteriors, obviant la moció aprovada pel Consell General que reclamava traslladar-hi les dependències de Ràdio i Televisió d’Andorra. “Hi ha una falta de respecte del Govern a les votacions que es fan a aquesta cambra. Es fa cas omís. Si no es pot fer, s’hauria de venir a explicar el perquè i promoure un altre projecte”, ha manifestat el conseller general del PS.
 
Des de la formació no s’ha amagat que la decisió de traslladar Exteriors “sembla, d’entrada, sorprenent”. A més, ha avisat que “no saben a deu o quinze anys quina serà la dimensió d’aquest ministeri”. 
 

El futur del comerç

Crea: 08/31/2018 - 11:13
S’acaba agost i els comerciants mostren un cop més preocupació sobre les dades de visitants i de vendes. Són molts els propietaris de botigues que m’han parat els dar­rers dies per parlar-me sobre aquesta qüestió; i sincerament, estic preocupat pel futur del sector d’activitat més important del país davant l’evidència que ens està venint menys gent a visitar i que estan comprant menys.
 
Al meu entendre, el futur del sector comercial, amb els nous reptes globals, per exemple de la venda per internet, és a hores d’ara una qüestió d’Estat que demana que ens asseguem tots plegats; les diferents forces polítiques, el mateix sector, la Cambra de Comerç i altres representants del teixit empresarial per trobar les bones solucions. Nosaltres, des del PS, estem plenament disposats a fer aquest exercici que entenem del tot necessari. No crec que la relativització i cert to negacionista per part del Govern i/o la gestió de les dades i estadístiques a la carta sigui realment el que el país està demanant; perquè el que està en joc és massa important i no és qüestió d’aferrar-se políticament, sinó de trobar solucions.
 
Els reptes globals són molt importants i aquest fet és innegable; ara bé, tampoc podem defugir que cal, en el dia a dia i en allò que depèn de nosaltres, fer bé les coses i ser curosos amb totes les decisions i actuacions que prenem. Aquest estiu, per exemple, ha faltat –al meu entendre– claredat comunicativa i informativa respecte als nostres visitants relativa a l’execució i el final de les obres. Aquestes actuacions han estat costoses i segur que aportaran millores futures als vianants, però tinc molts dubtes sobre el fet que la forma com s’han executat projecti bona imatge: tallar materials enviant el pols resultant als vianants o haver de caminar enmig de maquinària i materials. Sincerament em genera molts dubtes que això pugui ser compatible amb una avinguda comercial de nivell.
 
Tanmateix, aquests exemples i d’altres que podria posar són només aspectes col·laterals que cal millorar. Segurament, cal escoltar més els comerciants en certes decisions. En tot cas, aquestes qüestions no suposen el moll de l’os dels reptes i de la feina conjunta i de reflexió que demana treballar plegats pel futur del sector comercial.

López demana explicacions a Govern per la davallada de l’activitat comercial i turística a l’estiu

Crea: 08/28/2018 - 17:06
López, durant una roda de premsa amb Gerard Alís.
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha expressat la preocupació per l’evolució de l’activitat comercial i turística durant l’estiu, que ha sofert una important davallada. El parlamentari ha posat en relleu que aquesta situació contrasta amb l’experimentada a països de l’entorn i que pot ser en gran part conseqüència de l’excés d’obres públiques realitzades aquests mesos així com d’una mala política de comunicació exterior per informar de la seva finalització. A la vegada, ha apuntat que aquesta disminució pot suposar importants problemes pels diferents sectors econòmics vinculats al turisme. Per això, López ha tramitat una pregunta sobre la qüestió que el Govern haurà de respondre en la primera sessió de control del període de sessions que ha de començar en pocs dies.
 
En l’escrit tramitat aquest dimarts a Sindicatura, el conseller general del PS remarca que “les dades del balanç turístic de l'estiu demostren unes xifres que, no només se situen per sota d'exercicis anteriors, sinó que, a més a més, queden molt per sota dels creixements turístics experimentats en el nostre entorn”, fet que evidencia que “la important recuperació econòmica experimentada a Espanya i França no s'està traslladant en un increment de l'activitat turística al nostre país”. 
 
A més, posar en relleu que “s’han produït circumstàncies que han afectat negativament l’activitat”, entre les quals, destaca “una excessiva concentració d'obres públiques a tot el país” combinada amb “una mala comunicació exterior per informar tant de la seva finalització com de les novetats que suposen en l’oferta turística d’Andorra”. López també lamenta que hi ha hagut “una manca d'estratègia comprensible per als nostres visitants”.
 
En l’escrit, el parlamentari indica que, parlant amb representants del sector, es pot copsar la sensació d’una “excessiva reiteració i manca d'innovació en les propostes turístiques i de comunicació d'estiu en els darrers anys” així com “una manca de coordinació de polítiques, tant en el sector públic com amb el privat”. 
 
Per tant, López veu “evident” que “existeix una forta preocupació en diferents sectors econòmics vinculats al turisme pel balanç de l'estiu i per les conseqüències que aquest ha comportat per a molts negocis i, especialment, en zones afectades per diferents actuacions i obres públiques”. Per això, el parlamentari socialdemòcrata reclama a l’executiu “quina valoració fa (...) en relació al balanç de visitants i la despesa generada per ells durant aquest darrer estiu”. 
 
El conseller general explica que la pregunta té el seu “origen” en les “impressions que ens han fet arribar des de sectors turístics” i en la “preocupació per les dades de l’estiu”. Aquesta davallada, afirma, es trobaria per una banda causada per “una manca d’estratègia turística i de comunicació” així com per “l’absència d’innovació”. Enguany,  a més, hi ha “qüestions puntuals” com la “concentració d’obres i la mala comunicació del desenvolupament i del moment en què van acabar”. 
 
Per a López, “la política turística dels darrers anys ha anat empitjorant en els resultats assolits”, situació encara més preocupant quan “s’ha produït una recuperació als països veïns i tenen creixements importants, que no acaben d’arribar a Andorra per diferents raons”. A més a més, denuncia, “l’experiència de compra ha estat particularment complicada aquest estiu per tota una sèrie d’incomoditats lligades a les obres o l’absència de mobiliari urbà”.  
 

De turisme sostenible

Crea: 11/08/2017 - 11:24
Vaig visitar la Biennal de Venècia el mes de setembre passat i un dels dies que passejàvem per la ciutat va aparèixer, com un monstre de pel·lícula de ciència ficció, un creuer a l’horitzó. Vam pensar que s’encastava directament en algun dels palaus del gran canal. Era una imatge dantesca que se sumava a la dels milers de turistes i creueristes que envaíem la plaça San Marco. La ciutat estava plena de cartells recordant als turistes que Venècia era una ciutat viva; un miracle és que encara els venecians hi resideixin i resisteixin. No vaig saber veure per enlloc les accions relacionades amb la celebració de l’Any internacional del turisme sostenible per al desenvolupament, proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides. 
 
Sense ànims de comparar aquesta preocupant situació, la de Venècia amb Andorra, vaig pensar si a casa nostra es notaven les accions i els principis relacionats amb la sostenibilitat del turisme. A casa nostra són diverses les iniciatives que s’han emmarcat en la promoció d’aquest turisme sostenible: una guia de consells pràctics per al viatger responsable; el refugi guardat de l’Illa, la ruta Coronallacs que uneix els quatre refugis guardats del país; el Camí saludable dels drets humans, l’aprovació de la Llei general de l’allotjament turístic...
 
Algunes iniciatives encomiables i que caldrà valorar-ne l’efectivitat en la contribució a la sostenibilitat. Potser és encara massa aviat per veure els beneficis d’aquestes accions fetes des del prisma de la sostenibilitat.
 
De tots els balls de xifres amb els que ens tenen acostumats Andorra Turisme i el Ministeri de Turisme m’agradaria conèixer com i quina part es tradueix o es materialitza en els beneficis derivats que aquest turisme sostenible dona. Per exemple: el Cirque du Soleil té un impacte econòmic segons Andorra Turisme de 21.369.154 €: quina part d’aquesta enorme xifra es destina a les activitats culturals pròpies? I de l’Ultra Trail, amb un retorn segons l’organització de 3,2 milions, quina quantitat es destina a la conservació del medi natural? O de l’Spartan Race, amb un impacte econòmic segons el Comú d’Encamp superior al milió d’euros, quina quantitat reverteix en el manteniment, per exemple, de la Vall del Madriu?
 
La qüestió em suscita moltes preguntes i masses dubtes. Quina estratègia, més enllà de les subvencions a diverses activitats, es porta a terme per aquest creixement econòmic inclusiu i sostenible? Quin és l’ús eficient dels recursos, la protecció ambiental i lluita contra el canvi climàtic o els valors culturals, la diversitat i el patrimoni? Es promou més la restauració, conservació i ús dels jaciments arqueològics i monuments arquitectònics?
 
Es promouen i valoren les manifestacions culturals locals? Es promou l’autoestima comunitària? S’integra la comunitat local a les activitats turístiques? Es potencien els productes autòctons i naturals? Es tradueix en la millora de les condicions laborals dels treballadors del sector turístic? No es pot permetre que el turisme segueixi sent una font d’ocupació precària amb salaris baixos.
 
Quines són les eines per vigilar, avaluar i gestionar els impactes d’aquestes activitats turístiques? Es porta a terme tota aquesta anàlisi? On ho podem trobar publicat?
 
El desenvolupament del turisme requereix una planificació integral i els departaments responsables han de centrar-se de manera equitativa en aquesta planificació com a principal reclam turístic. Demana també integrar més enllà de les associacions empresarials del sector en la presa de decisions a la comunitat, les associacions culturals i esportives, als ecologistes i les organitzacions privades.
 
Un cop avaluats els beneficis podrem saber aleshores per què apostem: per aquest turisme sostenible del qual parla les Nacions Unides o pel manteniment del turisme sigui com sigui?

Pàgines

Subscriure a RSS - turisme