Partit Socialdemòcrata

turisme

Plaers de quilòmetre zero

Crea: 08/04/2017 - 11:35
Passejar pel camí de les Pardines i donar la volta al llac d'Engolasters, seguir la Ruta del Ferro admirant les escultures a la vora del camí, caminar pel rec de l’Obac, resseguir el camí del Gall de Canillo a Soldeu...
 
Estirar-se per llegir un llibre a la gespa del parc del Prat Gran a Encamp, a la del Prat del Colat de la Massana o també a la del Parc Central a Andorra la Vella...
 
Provar de banyar-se als enormes estanys de Juclar, als fantàstics de Tristaina, al meravellós i amagat de la Nou o als elevats de la Vall del Riu...
 
Grimpar damunt d’una bicicleta fins al coll d’Ordino, al cap del port, a l’estació d’Arcalís, al mític coll de la Gallina, a Beixalís gaudint del paisatge i rememorant etapes històriques del Tour de França o de la Vuelta a Espanya...
 
Passar una nit al ras a 2.000 metres admirant tota la immensitat de la Via Làctia de llarg a llarg, o dormir al refugi de Fontvert, al d’Ensagents, potser al de Cabana Sorda o al poc conegut de l’Angonella...
 
Recórrer la meravellosa vall del Madriu-Perafita-Claror, declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco, admirar l’extraordinària flora del parc natural de Sorteny o les cascades del riu de Coma del parc natural de les valls del Comapedrosa...
 
Passar un matí escalant a la piràmide del rocòdrom de Canillo o potser al d’Ordino, o a una de les més de 70 vies del Solà d’Enclar, o al costat de l’ermita de Sant Antoni de la Grella amb els nens o potser a l’acabat d’inaugurar sector d’Encodina...
 
Remuntar els esglaons de la via ferrada d’Engolasters i traspassar l’aeri pont de mico de l’arribada, o passar una mica de por en algun punt de la via ferrada dels Racons, o intentar fer la via de la Margineda sobre el riu gran Valira...
 
Passar el dia amb tota la colla dinant una costellada feta sobre una graella de bona brasa als ben situats berenadors dels Cortals, de Ransol o d’Engolasters...
 
Pujar fins a trepitjar el cim del Comapedrosa, el del popular Casamanya, el dels germans Estanyó i la Serrera, el de la Font Blanca, el de l’alt del Cubil i tants altres...
 
Veure una posta de sol just baixant del cotxe al coll d’Ordino...
 
Plaers de tots nivells, plaers gratuïts. Plaers de quilòmetre zero. Plaers d’Andorra.

Cèlia Vendrell: “Han tirat molts projectes a l’aire però no se n’està concretant cap”

Crea: 02/13/2017 - 11:37
Cèlia Vendrell, durant l'entrevista.
La consellera del Partit Socialdemòcrata al Comú d’Escaldes-Engordany Cèlia Vendrell lamenta que la majoria no materialitzi els projectes que ha anunciat i indica que és necessari invertir per seguir tenint una parròquia dinàmica. També critica que no hi hagi traspàs d’informació cap a l’oposició en les iniciatives més rellevants i que no s’hagi avançat en la redefinició de les competències.
 
Com definiria la gestió de la majoria comunal des de principis de mandat?
Han tirat molts projectes a l’aire però no se n’està concretant cap. I altres projectes que no tenien ni pensats, i que en campanya deien que nosaltres no tocàvem de peus a terra quan els proposàvem, com la compra del terreny de l’aparcament de l’església, ara proposen comprar-lo, un fet del qual m’alegro i espero que es materialitzi. També hi ha l’aparcament Escaler. L’any passat havíem de fer una part de feina i hi havia destinada una partida important però no es va fer res i s’ha ajornat per aquest any, tot i que no veig que hi hagi intencions de fer res en aquest sentit, encara que és cert que som a febrer. Hi ha una sensació de pocs projectes interessants quan a principis de mandat semblava que n’hi hauria. A aquest Comú li falta concreció.
 
A principis de mandat, la majoria va indicar que una de les prioritats era l’avinguda Carlemany.
En campanya ja portaven la remodelació de l’avinguda Carlemany. Sempre s’ha comentat que no hauria de ser una obra gaire important però no s’acaba de definir. Ara han convocat un concurs de mèrits, que ha aixecat les crítiques del Col·legi d’Arquitectes. No sé què pot donar de si aquest concurs. 
 
Comparteix que aquest concurs es faci conjuntament amb Andorra la Vella?
Això sembla. Jo me n’he assabentat pels mitjans. També a la premsa han declarat que tenen les idees molt clares del que volen per l’avinguda però a mi no me les han explicat mai. El que sí que sé és que no es vol tocar paviment tot i que potser ara s’ha canviat d’opinió. Potser el que farem és canviar l’orientació dels bancs. 
 
Tan poca informació els dona la majoria?
Dels projectes més importants no se’n parla en comissió, com tampoc fa quatre anys es va comentar que es volia fer l’avinguda Carlemany per a vianants. A les comissions es parla del dia a dia de la parròquia. No hi ha una comunicació sobre aquest tipus de projectes com tampoc en relació amb la compra de l’aparcament de l’església. De fet, del preu me n’he assabentat per l’altre company de la minoria, que és proper a la propietat.
 
Estan dolguts?
Respon a l’estructura d’aquest país, tan democràtica. Perdis per molt o per poc, el màxim de representants que pots tenir al Comú són tres. El Comú no necessita la minoria per funcionar. A la campanya electoral del 2011, Trini Marín va assegurar que treballarien de bracet amb la minoria i que hi hauria comunicació. En el mandat passat n’hi havia més, de comunicació, fins i tot a nivell de comissions.
 
Podria ser perquè ara hi ha dos grups a l’oposició?
No ho crec. S’ha volgut concentrar tant les comissions que són molt curtes i sense debat. En el mandat passat hi havia intercanvi d’idees, que després es podien materialitzar o no. Més participació. També és cert que alguns consellers de la majoria han canviat.
 
Encara amb relació a les avingudes, Andorra la Vella ja ha dit que vol començar les obres aquest any. Passarà la mà per la cara a Escaldes-Engordany?
La sensació que tinc, com a ciutadana d’Escaldes, és que Andorra la Vella vol recuperar en quatre anys el retard que creu que ha acumulat durant molts anys. El que em demano és si les finances comunals cediran perquè la despesa s’ha disparat. Paral·lelament, però, estan apujant preus públics. És cert que Andorra la Vella és la capital, i està bé que vulgui fer projectes per engrescar la ciutadania i el comerç, però d’un altre costat està augmentant els preus públics dels habitants. Fa una mica lleig. Està bé que vulgui mostrar que és la capital però no hauria de ser en detriment dels ciutadans i de la Llei de finances comunals. Però en això els meus companys d’Andorra la Vella ja faran la seva feina.
 
Considera encertat impulsar els projectes més pausadament.
Escaldes el que hauria de fer és plasmar tots els projectes que va dir que volia impulsar. L’objectiu únic de reduir el pressupost del Comú tampoc és bo per la parròquia perquè si no fas inversions al final ja no seràs capdavantera, com diu Trini Marín. Si no es continua invertint arribarà un moment que perdràs la teva posició. I Escaldes sempre ha tirat molt més que Andorra la Vella. Sempre ha estat una parròquia més dinàmica. Potser pel fet de tenir aigua termal... 
 
Pel que fa a la política turística, la majoria va apostar des d’un inici pel projecte del ràfting. Ho comparteix?
El Comú ja va fer una aportació per fer l’estudi i les conclusions que ja es podien intuir és que sí que es pot fer ràfting al riu Valira però que s’ha d’adequar. Jo estic d’acord amb el projecte i que siguin prou valents els comuns implicats i Andorra Turisme perquè es faci, perquè la despesa que s’haurà de fer serà important. Cal adequar el fons del llit del riu i també fer que s’hi pugui accedir. 
 
La iniciativa també haurà de comptar amb la participació econòmica dels comuns.
Entenc que si en el projecte ja hi comptes és que també esperes comptar-hi amb l’execució del projecte. Jo veig bé que hi participi el Comú, sempre dins de les seves possibilitats, que no són les mateixes que té un govern, perquè porta riquesa a la parròquia i a Andorra. Quan vas a la muntanya el turista busca aquestes activitats.
 
I quant a la resta d’accions en l’àmbit del turisme, com les valora?
A banda de Vivand, que és on es concentra gran part dels esforços, hi ha el suport als espectacles que s’organitzen a la parròquia. En aquest cas, en el passat teníem el festival internacional de jazz i es va perdre. És una llàstima perquè si Escaldes ja era referent en aquell moment, ara ho seria molt més. Això podria haver estat un projecte de país, perquè un festival de segons quines dimensions per un comú és força inassumible. Escaldes fa una aposta per la música als estius i és positiu.
 
I Vivand?
No estem assabentats de l’estat en què està l’Associació de comerciants Carlemany i Travesseres. Finalment és ella que ha de dinamitzar Vivand i que el Comú sigui un participant més de l’associació. Ara s’ha deixat de parlar de l’associació, sigui perquè ja està consolidada o al contrari. De fet, el dinamitzador de Vivand encara està en nòmina del Comú quan la idea és que passi a estar en nòmina de l’associació.
 
Des del PS sí que es van mostrar crítics amb la pujada de l’impost de propietats immobiliàries.
Al desembre del 2012, pensant que tindríem el cadastre acabat, aquest impost es va posar a 0,52 euros al metre quadrat per béns immobles inferiors o igual a 100 metres quadrats i 0,62 euros per als superiors. Abans, del 2004 al 2012, estava fixat en 0,30 euros el metre quadrat. Però al 2013 no estava el cadastre acabat i la nova taxa no es va poder aplicar perquè es desconeixia qui tenia més de 100 metres quadrats i qui en tenia menys. Aleshores es va disminuir a 0,36 euros el metre quadrat per a totes les superfícies. Al desembre del 2014 es torna a modificar tenint en consideració les terrasses, els aparcaments i els trasters perquè computessin només el 30%. Al febrer del 2016 es torna a modificar perquè ja teníem el cadastre i es va posar l’impost a 0,52 euros el metre quadrat per menys o igual a 100 metres quadrats i a 0,62 euros per metre quadrat per més de 100 metres quadrats i els aparcaments, els trasters i les terrasses computen al 40%. Això va comportar moltes queixes perquè es va apujar l’impost però a més ara el Comú sap els metres quadrats que té cadascú i potser algunes persones abans pagaven menys del que tenien. Això ha permès recaptar 1 milió d’euros més. Al Comú ja li va bé perquè necessita diners per invertir a la parròquia. 
 
El PS va proposar un canvi.
Al Comú no vam ser conscients que podia passar això i per aquest motiu vaig fer una proposta una mica social. A Andorra, la classe mitjana compra pisos que poden arribar a fer de màxim 160 metres quadrats. Per això vaig plantejar que es podia deixar d’1 a 160 metres quadrats a 0,36 euros i a partir de 160 metres quadrats aplicar 0,62 euros. Això era un gest cap a la classe mitjana treballadora ja que no representa un gran estalvi.
 
La situació actual representa un perjudici?
Aquí hi ha la diferència entre el Partit Socialdemòcrata i Demòcrates per Andorra. Nosaltres tenim la part social més desenvolupada. És el mateix que va passar quan van reduir la freqüència dels viatges a l’illa de la Reunió, passant de cada dos anys a cada quatre, i van sacrificar els infants nascuts al 2002. Molta gent no va anar a votar en senyal de protesta per això i ara ho han tornat a posar cada dos anys. No és amb totes aquestes mesures que reduiràs l’endeutament del Comú.
 
Com valora el traspàs del SAD al Govern?
No tinc la sensació que a Escaldes s’estigui movent gran cosa i els treballadors no saben gaire què passarà ni quan. Al pressupost està previst per tot l’any perquè la idea és que fins al juny no es traspassarà al Govern. No es deixarà el servei d’atenció domiciliària si el Govern no l’agafa. Segons la llei això és competència del Govern i entenc que així ha de ser. L’atenció a les persones és un sector que està en alça i un niu de futurs treballs perquè hi haurà un augment de les persones que hagin de ser ateses, ja sigui gent gran, adults o infants. En aquest àmbit crec que el Govern ha d’apostar perquè hi hagi una normativa molt estricta perquè es puguin crear empreses privades. 
 
És favorable al fet que aquest servei sigui ofert per privats.
El Govern ha de tenir un servei d’atenció domiciliària perquè ja existeix, i el que no podem fer és eliminar-lo. Però hem d’afavorir que sigui una iniciativa privada amb uns inspectors i reglamentació molt estricta perquè hi podria haver desviacions i amb uns preus definits i unes ajudes a les persones amb dificultats per accedir-hi. Ningú ha de quedar exclòs de poder accedir a aquest tipus de serveis. Jo no vull pas carregar-me el servei sinó reforçar-lo però amb una normativa molt estricta i amb un servei d’inspecció des del Govern bo, format i amb un nombre suficient de persones per poder controlar. Per l’empresa privada, donar un servei subvencionat és una competència deslleial. I això no ho hem de fer perquè generarà molts llocs de treball en un futur.
 
Pel que fa al problema de l’aigua, ja està solucionat?
Els dos dipòsits estan construïts però encara no són funcionals, pel que m’han informat. Suposo que ara estan instal·lant les canonades. A mi se’m va dir que al mes de febrer s’havia de fer la reunió extraordinària per l’ampliació de capital. Aquesta és la idea però amb el que va passant comences a dubtar si realment Capesa vol aquesta ampliació de capital o no. Fins ara sembla que s’ha pogut fer front al finançament però no en tinc més informació.
 
“Els que governen no tenen la valentia de fer les reformes que es necessiten”
 
Com veu el treball entre el Govern i els comuns per la redefinició de les competències?
El més calent és a l’aigüera. Durant les eleccions comunals del 2011, un dels eslògans de campanya que tenia DA era que si tots els comuns tenien el mateix color que el Govern, que era de DA, la negociació per les competències i les transferències seria molt més fàcil perquè s’entendrien molt bé. Es van entendre tan bé que fins i tot un ministre va dimitir. En aquest mandat, ja fa dos anys que tenen una persona encarregada de treballar en aquestes funcions. Fins a la data, en repetides ocasions, he insistit molt que ens tinguin en consideració i que puguem mantenir reunions a nivell de comú per analitzar qui es queda cada servei. Però no ens hem reunit mai. La resposta sempre és la mateixa, que no es preocupi senyora Vendrell que quan tinguem alguna cosa ja l’avisarem. O no em volen avisar o no tenen res, perquè fins ara no m’han dit res.
 
Vostès defensen estar a la negociació des de l’inici i no haver d’esperar a tenir un document tancat.
Han pres decisions, com la de congelar les transferències, que va en contra de la Llei de transferències. Set cònsols i un cap de Govern decideixen saltar-se una llei i no passa res. No és normal en un país democràtic que un Govern i set comuns se saltin una llei. A més, en el passat mandat, no necessitaven l’aval de ningú més perquè tenien els vots suficients al Consell General, però ara a sobre et demanen que siguis copartícip de saltar-se la llei. S’ha de fer la feina i els demòcrates no l’han fet tot i que porten sis anys. 
 
Quin creu que n’és el motiu?
És una falta de valentia. És un fet que en molts països està passant. Els que governen no tenen la valentia de fer les reformes que es necessiten. I aquesta és una altra mostra que qui dia passa any empeny. I arribarem al final del mandat i estarem igual, a no ser que ara entenguin que s’ha de fer.
 
El vot del PS al Consell General en contra de la congelació de les transferències pretén posar pressió en aquesta negociació.
És dir-los que facin la feina que els estem demanant des de fa sis anys. I que no se saltin cap llei qualificada en una reunió de cònsols i amb un cap de Govern.
 

Les bones sensacions que deixa el pont

Crea: 12/09/2016 - 11:03
Els darrers dies fa bastant goig passejar pels carrers. I no em refereixo pas a la il·luminació nadalenca d’algunes zones amb les quals ens ha obsequiat algun comú –això és, però, un tema per comentar potser un altre dia–. Parlo de l’arribada de turistes aquests dies de pont.
 
Certament, si ens atenim al que han publicat els diferents mitjans, el pont de la Puríssima o la Constitució espanyola –com prefereixin vostès–, enguany s’ha convertit pràcticament en un aqüeducte, el que esdevé positiu per al nostre país. Sempre han estat una cita important del calendari, les jornades que donen el tret de sortida a la temporada d’hivern. I ja se sap que un bon inici ajuda a agafar ritme, tant en l’àmbit pròpiament econòmic com també per altres aspectes més eteris, com ara la impressió que s’emportin els visitants i que traslladin a amics i coneguts.
 
Les estacions, motor essencial del nostre hivern, estan funcionant a bon ritme. Per sort, un any més hi ha neu, ha fet força fred (especialment a les nits) i en conseqüència hi ha un percentatge important d’instal·lacions en funcionament; i el més important, els nostres visitants tenen ganes d’esquiar. L’afluència turística d’aquests darrers dies és, sense cap mena de dubte, una bona notícia. Evidencia i mostra de nou que, com a país, Andorra té un gran potencial per atreure visitants: la neu, la natura, el comerç, l’oferta complementària d’oci, etc...
 
En aquest punt vull remarcar de forma especial l’esforç provinent del sector privat per generar un nivell altíssim del turisme: hotels amb notables inversions per millorar la qualitat, restaurants que han apostat de forma decidida per un nivell gastronòmic elevat o botigues amb una oferta de productes àmplia i de qualitat. No se’ls pot negar bona part de responsabilitat en l’èxit d’aquests darrers dies i en el que vingui en el futur.
 
Que aquest macropont se saldi amb bones xifres d’ocupació, de vendes a botigues i grans magatzems i amb molts forfets comprats a les estacions –i tot sembla indicar que així serà, de forma important, gràcies a una recuperació que comença a deixar-se sentir als països veïns–, serà un bon cop de moral, i també econòmic, per als diferents sectors que viuen del turisme i, en realitat, per a tot el país.

Crònica d’una partida a tres bandes

Crea: 11/21/2016 - 18:46
En el que ja podem anomenar conflicte del Pas de la Casa hi ha tres equips: els empresaris i habitants del Pas de la Casa, el Comú i el Govern. De les tres parts, la del Comú és la més voluble, amb una mena de por al conflicte i a la pèrdua d’imatge i de vots. De fons, plana l’exemple d’altres nuclis del país on Turisme fa dies que els aboca a cabassos. El cònsol representa els ciutadans, el diner públic. En aquest partit porta el dorsal que teòricament li hauria d’aportar més aplaudiments del públic. Un públic, però, que es passeja cada dia per una vila descuidada, mancada d’inversió en l’àmbit de l’embelliment que la faci més atractiva, astorada davant la lluita eterna entre Saetde i l’administració comunal per veure qui la té més grossa (la força, ja m’enteneu). 
 
Empresaris, vilatanes i vilatans del Pas, volen i defensen aferrissadament els seus drets legítims, que no són pas diferents dels que tenen a altres zones comercials del país. Simpatitzo amb la seva lluita. Turisme, lògicament, amb l’anunci ministerial del Pla estratègic de turisme de compres, els pretén molts més beneficis. No discutirem ara on vol que vagin a parar ni cap a quines caixes, tot i que l’excònsol Jordi Mas ja va aclarir la setmana passada cap a on centraven els esforços els ara ja no tan amics de la casa gran i Turisme SAU. 
 
INPUB i Associació de Veïns i Comerciants ja han advertit que les coses no es fan d’aquesta manera i és que és de calaix que una proposta de despatx com aquesta de convertir el Pas en un Outlet, quan ja fa anys que s’ho han de muntar tot solets i les millores que reclamen es queden en un no res, frega el despropòsit quan empresaris i ciutadans s’esforcen en dinamitzar solets la vila.
 
I és en aquest context que el ministre encarregat del Turisme ha d’acabar posant-hi els peus. Aquest cop convidat obligatòriament per la gent del Pas, que ja va bé de tant en tant, i estalviant-se aperitius i catifa vermella prova de justificar l’embolic en la seva visita a la perifèria acompanyat del ministre Torres, que com que és de la parròquia, fa aquell aire de qui reforça el discurs que justifica un pla estratègic per al país que s’assembla més al d’un parc temàtic.  
 
I allò que havia de ser un gran pla, que com sempre obvia les necessitats reals dels empresaris i ciutadans de la mal anomenada “perifèria” als quals sembla que els reservin les escorrialles, queda minimitzat en un intent. I dels tres equips que hi han jugat només n’ha perdut un de sol, com sempre. De l’equip ministerial no podran dir mai que no hi posa la banya, encara que les idees passin per allò que dèiem abans de les solucions de parc temàtic. A l’equip comunal ja li va bé que des del Ministeri patinin d’aquesta manera perquè així distribueixen la càrrega del malestar dels ciutadans. I, finalment, queda l’equip perdedor per estocada, aquell que hi viu, que hi treballa, que hi té la seva empresa, l’equip d’aquells que s’associen per fer la feina de dinamització que sembla que només reservin per a altres llogarets del nostre petit país. 
 
I mentrestant, a can Comú en prenen nota i esperen un millor temps al nord. I mentrestant, als despatxos de Turisme es posen a refer plànols, encara ben convençuts que per millorar el comerç cal passar imperiosament per les rebaixes, obviant el patrimoni, la dinamització, la imatge i el “bon rotllo” amb els ciutadans.
 

Ciclisme de carretera a Andorra

Crea: 08/19/2016 - 10:13
En els darrers anys hem anat veient com s’ha produït una progressiva major presència de ciclistes (professionals i amateurs) en les nostres car­reteres que crec que hem de valorar molt positivament. Qui hi entén diu, a més, que les condicions del nostre país són idònies per als que es prenen l’afició amb major intensitat i fins i tot per als mateixos professionals. De fet, un nombre rellevant de ciclistes d’alt nivell estan instal·lats al país i això està provocant un cert efecte crida en què es combinen de forma positiva les condicions d’entrenament que ofereixen les nostres muntanyes amb la presència d’aquest grup important d’esportistes, el que els permet compartir entrenaments.
 
Em permeto des d’aquestes línies agrair (de fet afegir-me a la llarga llista d’agraïments) al Joaquim Purito Rodríguez per l’aportació tan positiva que la seva presència i residència al país i l’efecte crida que ha tingut.
 
Per tot plegat i quasi diria que de forma força espontània s’ha generat una certa especialització del país en el sector del ciclisme de carretera que es combina alhora amb el de muntanya. Aquesta modalitat compta, en aquest cas, amb un impuls públic important especialment des del comú de la Massana.
 
La recerca de l’especialització és el que busquen de forma insistent totes les destinacions turístiques i residencials i diria que ens trobem davant una oportunitat que en cas de ser ben gestionada pot aportar efectes molt positius per al nostre país (més encara dels que ja aporta avui dia). Davant d’aquest fenomen han sorgit veus des del sector turístic que de forma encertada, al meu entendre, demanen prestar més atenció al boom del ciclisme en carretera i d’ampliar i especialitzar l’oferta destinada a aquest sector. Sembla d’entrada (i sense entrar a valorar com es pot concretar aquest plantejament) una proposta més que raonable que ha comptat, però, amb una reacció massa freda per part d’Andorra Turisme.
 
Només desitjo que la presència de tot tipus de ciclistes a les nostres carreteres continuï augmentant i que l’actuació de les administracions públiques permeti la seva pràctica amb les millors condicions tant de seguretat com d’aquelles que permetin gaudir-la al màxim als seus nombrosos aficionats.

Pàgines

Subscriure a RSS - turisme