Crònica d’una partida a tres bandes

En el que ja podem anomenar conflicte del Pas de la Casa hi ha tres equips: els empresaris i habitants del Pas de la Casa, el Comú i el Govern. De les tres parts, la del Comú és la més voluble, amb una mena de por al conflicte i a la pèrdua d’imatge i de vots. De fons, plana l’exemple d’altres nuclis del país on Turisme fa dies que els aboca a cabassos. El cònsol representa els ciutadans, el diner públic. En aquest partit porta el dorsal que teòricament li hauria d’aportar més aplaudiments del públic. Un públic, però, que es passeja cada dia per una vila descuidada, mancada d’inversió en l’àmbit de l’embelliment que la faci més atractiva, astorada davant la lluita eterna entre Saetde i l’administració comunal per veure qui la té més grossa (la força, ja m’enteneu). 

 

Empresaris, vilatanes i vilatans del Pas, volen i defensen aferrissadament els seus drets legítims, que no són pas diferents dels que tenen a altres zones comercials del país. Simpatitzo amb la seva lluita. Turisme, lògicament, amb l’anunci ministerial del Pla estratègic de turisme de compres, els pretén molts més beneficis. No discutirem ara on vol que vagin a parar ni cap a quines caixes, tot i que l’excònsol Jordi Mas ja va aclarir la setmana passada cap a on centraven els esforços els ara ja no tan amics de la casa gran i Turisme SAU. 

 

INPUB i Associació de Veïns i Comerciants ja han advertit que les coses no es fan d’aquesta manera i és que és de calaix que una proposta de despatx com aquesta de convertir el Pas en un Outlet, quan ja fa anys que s’ho han de muntar tot solets i les millores que reclamen es queden en un no res, frega el despropòsit quan empresaris i ciutadans s’esforcen en dinamitzar solets la vila.

 

I és en aquest context que el ministre encarregat del Turisme ha d’acabar posant-hi els peus. Aquest cop convidat obligatòriament per la gent del Pas, que ja va bé de tant en tant, i estalviant-se aperitius i catifa vermella prova de justificar l’embolic en la seva visita a la perifèria acompanyat del ministre Torres, que com que és de la parròquia, fa aquell aire de qui reforça el discurs que justifica un pla estratègic per al país que s’assembla més al d’un parc temàtic.  

 

I allò que havia de ser un gran pla, que com sempre obvia les necessitats reals dels empresaris i ciutadans de la mal anomenada “perifèria” als quals sembla que els reservin les escorrialles, queda minimitzat en un intent. I dels tres equips que hi han jugat només n’ha perdut un de sol, com sempre. De l’equip ministerial no podran dir mai que no hi posa la banya, encara que les idees passin per allò que dèiem abans de les solucions de parc temàtic. A l’equip comunal ja li va bé que des del Ministeri patinin d’aquesta manera perquè així distribueixen la càrrega del malestar dels ciutadans. I, finalment, queda l’equip perdedor per estocada, aquell que hi viu, que hi treballa, que hi té la seva empresa, l’equip d’aquells que s’associen per fer la feina de dinamització que sembla que només reservin per a altres llogarets del nostre petit país. 

 

I mentrestant, a can Comú en prenen nota i esperen un millor temps al nord. I mentrestant, als despatxos de Turisme es posen a refer plànols, encara ben convençuts que per millorar el comerç cal passar imperiosament per les rebaixes, obviant el patrimoni, la dinamització, la imatge i el “bon rotllo” amb els ciutadans.