La majoria demòcrata al comú d’Andorra la Vella ha tirat endavant en solitari la privatització de l’alberg de la Comella, que serà donat en concessió a una empresa que vol crear un col·legi britànic. La decisió ha comptat amb l’oposició frontal de les dues conselleres de Partit Socialdemòcrata+Independents (PS+I), Dolors Carmona i Lídia Samarra, que han criticat tant el fet que se cedeixi una instal·lació pública per a fins privats com l’elecció del guanyador del concurs, un projecte que es veu “elitista”. Durant la sessió de comú celebrada aquest dimecres, també únicament amb els vots dels consellers de DA, s’han adjudicat tres dels quatre trams de l’embelliment de l’avinguda Meritxell, un projecte que s’ha encarit gairebé un 50% més de l’estimació inicial que s’havia fet des de la corporació.
La privatització de l’alberg de la Comella ha aixecat importants crítiques per part de PS+I. En primer lloc, pel fons de la qüestió: donar en concessió per un llarg termini de temps (15 anys com a mínim més deu de possible pròrroga) un equipament “fet amb diners públics”. Carmona ha deixat clar que, des de la seva formació, “mai haguéssim cedit l’ús per a un altre projecte”, ja que “s’ha de mantenir com a alberg, per donar resposta als infants de la parròquia”. Les decisions del comú, ha lamentat, converteixen la parròquia “en una SLU”.
A més, ha defensat que la instal·lació “era una alternativa turística” i, en cap cas, “no fa una competència deslleial” al sector hoteler. De fet, ha lamentat que, al seu entendre, la decisió s’hagi pres perquè “hi ha compromisos al darrere que es van adquirir en el seu moment i ara es volen executar”. Tal com ja s’ha fet en anteriors ocasions, i com es va explicar durant la campanya electoral “tenim la vall del Madriu i l’alberg podria ser una entrada”.
Des de la majoria s’ha informat que, enguany, les colònies que organitza el comú, i que fins ara es feien a la Comella, es faran a França. Carmona ha advertit que anar a l’estranger pot suposar una major despesa, amb el risc que aquesta acabi traslladant-se a les tarifes.
La consellera de PS+I també s’ha expressat contrària al fet d’ubicar a l’alberg un col·legi privat britànic, projecte que ha considerat “elitista” i del qual, ha advertit “no podran aprofitar-se tots els ciutadans”, ja que “aquest tipus d’entitats no solen ser assequibles per a totes les butxaques”. En aquest sentit, ha indicat que, al seu entendre, l’altre projecte presentat, el d’una granja escola, era més interessant si es pensa els ciutadans que poden accedir al servei.
Encariment de l’embelliment de Meritxell
El comú també ha adjudicat les obres d’embelliment de l’avinguda Meritxell. Bé, de fet, tres dels quatre trams licitats perquè un quart ha quedat desert perquè només es van presentar tres empreses al concurs, que estipulada que cadascuna podia guanyar una sola fase. Per tant, ha calgut convocar d’urgència una licitació per al darrer. Entre aquest contratemps i els preus oferts per les societats adjudicatàries, el cost de la reforma s’ha disparat gairebé fins a un 50%. Per ara, els trams encarregats suposaran una despesa entorn de 8 milions d’euros.
“L’import ja consideràvem que era molt elevat i una part important del pressupost de la parròquia que es mereix un repartiment proporcional per altres zones que també necessiten una dignificació”, ha apuntat Carmona, tot remarcant que, amb l’increment del 45% del preu del projecte, “parlem ja d’un global d’onze milions”. A més, ha advertit, “gairebé serà impossible fer-ho en els tempos marcats i poden sortir altres variables”.
Una vegada més, la consellera de PS+I ha lamentat que, des de la majoria “són agosarats l’hora de fer previsions i això denota la manca de previsió”. En definitiva, ha avisat que el cost “sobrepassa els límits d’inversió” i que, en canvi, “moltes altres zones han de gaudir d’un embelliment i d’una altra imatge que podria ajudar a diversificar l’oferta”.
A més, Carmona ha defensat que la reactivació econòmica de la parròquia no pot passar només per un megaprojecte d’embelliment a Meritxell. “S’ha de fer un bon pla estratègic. Si cal un pla de reactivació, endavant, però no centrar-nos només en el comerç. Cal un pla de xoc més valent i buscar altres alternatives que siguin un revulsiu”, ha argumentat.
Territori:
