Partit Socialdemòcrata

Gili lamenta que es vulgui aprovar la llei de reproducció humana sense prou debat de temes importants

Crea: 02/14/2019 - 17:55
Un instant de la roda de premsa.
La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili ha criticat amb duresa la pressa amb la qual s’ha tramitat un text tan important com la llei de tècniques de reproducció humana assistida. Aquesta excessiva rapidesa, ha lamentat, ha impedit que es puguin abordar debats importants per a la societat com ara les limitacions que s’han d’establir a aquestes pràctiques o les conseqüències de la gestació per substitució, entre altres. Per això, els parlamentaris presentaran fins a sis reserves d’esmena al text de cara al debat al ple que s’ha de celebrar en la sessió prevista per aquest divendres.
 
Sobre la llei de tècniques de reproducció humana assistida, Gili ha recordat que fa anys que es parlava “d’obrir nous eixos de l’economia” i “un d’ells era el turisme sanitari” però “hem vist noms i anuncis sonats de clíniques que volien venir i que no ho van fer perquè no teníem la legislació preparada”. Al seu entendre, “havíem començat la casa per la teulada i això no va donar una bona imatge del país”. 
 
La llei que ara afronta el tràmit de votació, ha continuat explicant Gili, és la conseqüència que “s’hagi precipitat tot i es faci que tothom hagi de córrer per fer els deures pendents”. La consellera general ha admès que “no veiem malament que pugui haver-hi una clínica que faci reproducció assistida pels nostres ciutadans que ho necessiten i també per a gent que vingui de fora” però ha lamentat que “s’hagi de treballar amb urgència”. De fet, ha afirmat que “és una animalada treballar textos tan transcendents en aquestes condicions pèssimes i sense el temps necessari”.
 
Per això, ha recordat, es van presentar diferents esmenes, l’objectiu de bona part de les quals era “allargar el debat sobre una cosa que no se’ns ha explicat, que s’ha presentat a l’últim moment i que se’ns ha volgut ver engolir amb embut”. Gili ha remarcat que “no ens ha agradat que ens ho facin com a parlamentaris ni és adequat de cara al respecte que has de tenir pels ciutadans”. 
 
 
Sobre les reserves d’esmena presentades, aquestes es divideixen en dues agrupacions. La primera –amb cinc de les sis presentades- fa referència a la possibilitat que el ministre pugui autoritzar noves tècniques més enllà de les previstes a la llei, opció que el PS no comparteix. “No ens oposem a tècniques futures però volem saber quines són”, ha indicat, tot argumentat que “a tots els països del món aquests temes es tracten amb molt de respecte” i que “no ens agrada aquesta manera de procedir, que es pugui canviar una llei per la porta del darrere”. Gili ha defensat que “si es vol fer una tècnica nova, una modificació de llei es pot fer de forma ràpida” i ha lamentat que la fórmula prevista al text “ens remet a què fer-ho així pot provocar que la gent no sigui partícip de les tècniques que es permeten”.
 
 
La darrera reserva d’esmena fa referència a l’article 12, que fa referència a la gestació per substitució, tot indicant en el seu apartat 1 que “és nul de ple dret el contracte pel qual es convingui la gestació, amb preu o sense, a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d’un tercer”. Per al PS, “aquest punt ja ens sembla bé” però, en canvi, es vol “eliminar les altres parts primer perquè considerem que són temes de filiació i d’identificar les criatures al registre civil que toquen més en un text de família i perquè volem un debat en relació amb això”. En aquest sentit, ha retret que, per les presses, “no hem pogut aprofundir en això i volem que la ciutadania s’empoderi i s’impliqui en temes com aquests, en quina societat volem tenir i què coses es fan al país”. 
 
 
Gili també ha parlat d’altres de les esmenes presentades, algunes acceptades, com la que fa referència a la limitació de gàmetes que pot proporcionar un únic donant (serà únicament d’una en el cas de persones del país), i d’altres refusades com les que es van fer entorn de la limitació a les dones a ser sotmeses a aquestes tècniques a partir dels 50 anys. Aquest darrer cas és un exemple de “debats potser filosòfics i de bioètica que no hem tingut prou temps de tenir”.