Partit Socialdemòcrata

La llei d’igualtat s’aprova amb el refús de DA al sistema de quotes a les direccions de l’administració i entitats públiques i a la reserva de llocs per a persones amb discapacitat

Crea: 02/15/2019 - 21:51
López ensenya les dades sobre càrrecs directius ocupats per dones.
La llei d’igualtat ha estat aprovada al Consell General. Ho ha fet amb el vot favorable dels consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS) que, però, ha deixat clar que el text es queda molt curt en no incloure propostes claus per a l’equitat de gènere, com ara les quotes per a dones a càrrecs directius de l’administració i entitats públiques o les reserves de places als concursos de selecció de personal per a treballadores o persones amb discapacitat. Aquests punts han estat, novament, refusats pel grup demòcrata, evidenciant una vegada més que no creu ni en la igualtat de gènere ni en què les dones puguin ocupar llocs de responsabilitat. 
 
La llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació ha estat un dels punts de l’extens ordre del dia de la darrera sessió parlamentària de la legislatura. Prèviament al debat en global del text, els socialdemòcrates, via reserves d’esmena, han fet un darrer intent d’introduir al projecte legislatiu algunes propostes que ja havien estat rebutjades en comissió. Entre elles la que proposava establir un sistema que quotes als càrrecs de direcció de l’administració i de les entitats públiques (un 33% ara i pujant fins a un 45% l’any 2021). 
 
Durant el debat, López ha recordat l’escassa presència de dones en aquests llocs de responsabilitat. “Les xifres d’Andorra són considerablement inferiors a les de qualsevol país que es pugui considerar avançat en qüestió d’equitat de gènere”, ha remarcat i, davant aquesta realitat, els Estats líders en aquesta matèria “tenen la unanimitat que l’únic sistema eficient per assolir l’equilibri” són les quotes, que ha definit com “l’única manera de vèncer el sostre de vidre”. 
 
Davant la negativa a votar a favor de la proposta per part de DA, López ha remarcat que “qui vol realment una equitat de gènere, no de paraula sinó amb fets, sap que ara per ara no queda cap altre mecanisme que no sigui el de les quotes; sense ell no hi haurà igualtat”. Per això, ha instat el ministre candidat Xavier Espot a pronunciar-se “si està a favor o no” d’aquesta fórmula, qüestió que el futur cap de llista de DA ha volgut eludir. 
 
Una altra proposta socialdemòcrata era la de reservar places per a dones (40%) i persones amb discapacitat (5%) als futurs concursos públics de selecció de personal, fórmula que, des del PS, s’ha defensat com “molt encertada i adequada” però que tampoc ha comptat amb el suport ‘taronja’, igual que amb la proposta per reforçar la necessitat de prevenció davant possibles actuacions de discriminació. “La llei defineix les accions positives només com a correctores però entenem que també haurien de ser de prevenció. La millor lluita contra la discriminació és la prevenció; si no, ens quedem a mig camí”, ha argumentat el parlamentari socialdemòcrata. 
 
Ja en el debat del text en la seva globalitat, que ha comptat amb el vot favorable del PS, López ha lamentat que “DA hagi necessitat vuit anys per fer una diagnosi i aquesta llei” quan “el nostre Govern va treballar en el Pla Nacional per a la Igualtat que contenia ja mesures molt concretes en diferents àmbits”. Del text ara aprovat ha destacat “aspectes positius” com la inversió de la càrrega de la prova o l’equitat salarial, però ha retret que, malgrat això, “deixa descontents a molts col·lectius”, en ser “un text marc per tothom però sense cap solució per a ningú”, fet que provoca que “la feina queda per fer per la legislatura vinent”.  
 
Abstenció amb la llei de reproducció
Un altre punt de l’ordre del dia ha estat el debat de la llei qualificada de tècniques de reproducció humana assistida, text davant el qual el PS ha optat per abstenir-se. Un dels motius principals, segons ha apuntat la consellera general Rosa Gili, és el fet que plantegi temes que, a l’entendre de la formació, requerien un debat més ampli, que inclogués la societat andorrana. 
 
Un exemple d’aquesta situació és el fet que s’introdueixi un article sobre la gestació per substitució –més coneguda com a gestació subrogada-. “No hi ha hagut debat social”, ha denunciat Gili, tot indicant que “queda esmentat en una llei treballada d’urgència, fora del període de sessions” quan “la societat es mereix poder reflexionar”, tal com “diu el Comitè de Bioètica”. La parlamentària ha argumentat que “qüestions com aquestes no es poden passar sense avisar, camuflades amb altres i infantilitzant els andorrans, imposant només la visió de qui té el 7% del suport dels ciutadans”.
 
Situació similar es dona amb les disposicions que faran possible que el Govern pugui autoritzar noves tècniques sense necessitat d’impulsar una modificació de la llei. Gili ha recordat que el projecte legislatiu en preu ara mateix sis i que amb les esmenes presentades “volíem evitar que per la porta es pugui modificar aquest pal de paller només amb el vistiplau del ministre, sense passar pel Consell General”. I és que, ha argumentat, “el que demanem és transparència i garantia i saber què és el que aquesta porta oberta podrà deixar passar”, tot remarcant que “algunes d’aquestes noves tècniques poden ser perilloses si no hi ha una reflexió prèvia”.
 
Sobre el text global, el PS ha optat per l’abstenció en admetre que aquesta legislació pot permetre obrir noves vies econòmiques pel país. “Serà positiu que puguin venir clíniques especialitzades en tècniques de reproducció”, ha indicat, però ha lamentat que “no s’ha pogut treballar amb la diligència deguda i necessària; les coses serioses no es poden fer així”, en referència a al fet que el projecte legislatiu s’ha tramitat per la via d’urgència. 
 
Pas endavant en els drets dels menors
El Consell General també ha donat el vistiplau a la llei dels drets dels infants i dels adolescents. Prèviament al debat global del text, Gili ha defensat diferents esmenes que en comissió van ser refusades, com ara la que volia establir el dret dels menors a rebre informació sobre salut sexual i reproductiva i a accedir a mesures de planificació familiar que, ha recordat, “és fonamental i està reconegut per les Nacions Unides”. Així, ha posat en relleu que “d’aquests temes no sempre es parla a casa i és important tenir informació per prevenir malalties i, també, embarassos no desitjats. És una obligació informar els nostres joves”. 
 
DA tampoc ha acceptat incloure el ministeri de Sanitat en la Comissió Nacional de la Infància i l’Adolescència, fet que Gili ha considerat com a “incomprensible” tot tenint en compte que “hi ha molts temes que afecten els infants, com ara l’obesitat o les vacunes”. També s’ha mostrat crítica amb el fet que no s’hagi inclòs a la llei l’obligació del Govern per “vetllar” que tots els centres educatius del país imparteixin continguts sobre drets humans i dels infants, en especial pel que fa als sistemes no andorrans. “Els que hi van a aquestes escoles són també els nostres infants. És simplement que es parli amb els seus responsables perquè es puguin tractar i no és cap ingerència ni va contra els convenis educatius”.
 
La mateixa sort ha tingut la reserva d’esmena mitjançant la qual es volia incloure el dret dels infants a disposar de temps de lleure conjunt amb els seus pares o tutors legals. Gili s’ha preguntat si “algú pensa que els infants que no veuen mai els seus pares tenen benestar” o si “els problemes d’addicions no tenen a veure amb les condicions d’algunes famílies”. De fet, ha retret que ningú tingués en compte els fills quan es va establir la regulació sobre els horaris comercials: “algú va pensar en el benestar dels nens; en els que sopen o van a dormir massa tard? O en els que es queden sols a casa els caps de setmana?”.  La parlamentària ha defensat que “el dret a la família és fonamental, reconegut a la nostra Constitució” i que “una societat sana i equilibrada està constituïda per famílies que viuen en benestar i on els nens creixin amb els seus pares”. 
 
Malgrat el refús d’aquestes propostes, el PS ha donat suport al text. En aquest sentit, Gili ha valorat de forma positiva que sí que s’hagin acceptat esmenes com la que evitarà que les dificultats econòmiques dels pares puguin provocar que es consideri un infant en situació de risc. No obstant, sí que ha avisat que el text “es podria haver treballat més i millor; consensuat més entre els diferents ministeris”. 
 
Abstenció amb la llei de responsabilitat penal dels menors
També ha tirat endavant la llei de responsabilitat penal de les persones menors d’edat. El text, però, no convenç al PS, que ha optat per abstenir-se se –amb l’excepció d’alguns articles que s’han votat en contra-. Com en altres projectes legislatius debatuts en la sessió, també s’ha intentat modificar diversos punts via reserves d’esmena. Així, s’ha defensat que l’edat d’imputabilitat ha de ser de 14 anys i no de 12 com estableix el projecte legislatiu. “Castigar penalment als infants als 12 o 13 anys és exagerat. Un procediment penal no és la millor opció per reconduir una conducta no adequada”, ha argumentat Gerard Alís, tot recordant que “Nacions Unides ja defensa que l’edat ha de ser els 14 anys” i que “hi ha altres mesures més adequades”. 
 
També s’ha defensat la necessitat de limitar les pròrrogues dels terminis de detenció governativa i d’internament dels menors. Així, el PS considera que en el primer cas no es pot afegir 24 hores més al període d’un dia inicial i, en el segon, que cal suprimir la possibilitat d’una tercera pròrroga, que ampliaria el temps fins a nou mesos. Alís ha posat en relleu que el de les mesures de privació de llibertat “ja és un debat profund pels adults i encara més ho ha de ser en el cas dels menors”. El conseller socialdemòcrata ha defensat que “hem de ser més garants i protectors envers els drets dels nostres infants i no pots ser que la detenció o l’internament sigui gairebé el mateix que pels adults”. El que toca, ha apuntat, “és ficar recursos per poder tirar endavant les investigacions més ràpidament”. 
 
Sobre el text global, Alís ha reconegut aspectes positius com ara la incorporació del procediment d’ordenança penal o les mesures de reeducació, però també ha apuntat que “hi ha aspectes claus que ens plantegen dubtes”, com ara la desaparició de la secció especial de menors a la Batllia. “Enteníem que és més adequada i garantista que no pas el Tribunal de Corts”, ha afirmat el conseller general del PS, tot assegurant que “és un pas enrere en els drets dels nostres menors i de les recomanacions internacionals” que “pot comportar conseqüències negatives”.  
 
El PS ha optat per abstenir-se en la votació, amb l’excepció de tres articles: els que fan referència a l’edat d’imputabilitat i als períodes de detenció i d’internament. 
 
Per últim, s’ha debatut la llei de regulació de l’establiment de preus mínims de venda dels productes del tabac, text que únicament ha comptat amb el suport de DA. El PS hi ha votat en contra, ja que, tal com ha desgranat Rosa Gili “no ens han convençut de la seva necessitat” i, a més, “hi ha aspectes de contractes privats que no ens han explicat i no queden clars”. La consellera general ha argumentat que “no podem ser còmplices de lleis obscures” i ha remarcat que “hi ha altres mesures per lluitar contra el contraban” millors que no pas una intervenció de preus que, en canvi, “no es fa en altres àmbits com el de l’habitatge de lloguer”.