Resposta a les preguntes escrites en relació a les polítiques de salut sexual i reproductiva al país.
Motivació
El tema de la regulació de l’avortament ha sigut notícia aquests dies en l’àmbit internacional a causa del referèndum irlandès que ha conclòs amb el suport del dret de lliure disposició del seu cos de les dones.
Andorra es queda cada cop més sola en la trista llista de països que prohibeixen aquest dret, fins i tot en els tres supòsits bàsics: violació de la mare, perill de la seva vida i malformacions greus del fetus.
A escala ciutadana cada dia més veus es manifesten per a regular el què, a parer nostre, és una greu anomalia democràtica al segle XXI.
Les respostes dels membres del Govern, dels parlamentaris i altres membres del partit de Demòcrates, solen ser que a Andorra no hi ha problemes en aquest sentit degut a la proximitat de centres sanitaris a Barcelona i Tolosa de Llenguadoc.
Per tenir més aclariments en relació a aquesta situació es formulen les preguntes següents:
1. Quants embarassos de menors d’edat hi ha hagut aquests darrers anys? Desglossar per any
Segons les dades de les dones embarassades que han estat ateses al Servei Andorrà d’atenció sanitària, en els darrers 6 anys s’han comptabilitzat 8 menors, amb la següent desagregació per any.
|
Edat |
||||||
|
Any |
13 |
14 |
15 |
16 |
17 |
Totals |
|
2012 |
1 |
1 |
||||
|
2013 |
1 |
1 |
||||
|
2014 |
1 |
1 |
||||
|
2015 |
1 |
2 |
3 |
|||
|
2016 |
0 |
|||||
|
2017 |
2 |
2 |
||||
Nombre de naixements per edat de la mare 2012 - 2017
|
Edat |
|||||
|
Any |
< 15 anys |
15 |
16 |
17 |
Total |
|
2012 |
1 |
1 |
|||
|
2013 |
1 |
1 |
|||
|
2014 |
1 |
1 |
|||
|
2015 |
1 |
2 |
3 |
||
|
2016 |
0 |
||||
|
2017 |
2 |
2 |
|||
2. Quines són les dades dels països veïns?
A Espanya i segons dades provisionals d’INE base d’Espanya per l’any 2017 van haver 408 embarassos de 15 anys i menys, 735 de 16 anys i 1.394 de 17 anys, d’un total de 391.930 naixements. A França i segons dades de l'INSEE 2016 van haver 429 naixements vius d’ embarassos de 15 anys i menys, 893 de 16 anys i 1.854 de 17 anys, d’un total de 783.640 naixements.
3. Quina és la taxa de mortalitat materna lligada a la situació d’embaràs o de part d’aquests últims 5 anys? Desglossar per any
La mortalitat materna a Andorra els últims 5 anys és de zero.
4. Quines són les dades dels països veïns?
La mortalitat materna a Espanya a l’any 2017 va ser de 5 per 100.000 nadons nascuts vius, a França (França metropolitana i territoris d ultramar) l’any 2015, segons dades OMS va ser de 8 per 100.000 nadons nascuts vius.
5. Hi ha serveis específicament habilitats per donar informació sobre salut sexual i reproductiva a les menors i persones majors d’edat que la sol·licitin (serveis socials, escolars, sanitaris, altres)
El ministeri de salut impulsa polítiques preventives i de informació en aquest camp. Així doncs dintre del marc para la salut a l’escola es fan les següents formacions als joves del país, durant l’any 2017 6 de les 9 infermeres formades específicament per a la consulta jove han impartit tallers a tots els centres educatius del país, aquests tallers s’imparteixen el darrer curs de primària i cada curs durant la secundària i reforcen els continguts sobre la matèria que tenen els propis currículums escolars. Quan s’imparteixen aquests tallers s’adjunta informació sobre la consulta jove per tal de donar-la a conèixer i fer-la accessible a tots els joves del país. A l’any 2017 s’han fet 162 tallers amb més de 300 hores dedicades de personal d’infermeria.
Pel que fa a l’assistència si bé no tenim un servei de planificació familiar com a tal, els objectius d’aquest servei són coberts totalment pels nostres metges de capçalera i els nostres ginecòlegs que, gràcies al nostre model sanitari tenen una accessibilitat quasi immediata.
Per altra part destacar la feina que fa la Consulta jove: Des de la consulta jove es respon de forma totalment gratuïta i anònima a totes les inquietuds en aquest camp. En cas que es faci necessària una consulta mèdica, a urgències o un test diagnòstic el cost és assumit directament amb recursos públics, sense que el jove hagi de finançar res.
També es dóna aquest tipus d’assessorament a les persones que així ho demanen en tots els Centres d’Atenció Primària del país, en el marc del programa Materno Infantil que té com a objectiu l’atenció global de la dona en edat fèrtil. Tanmateix qualsevol persona que vulgui assessorament en aquest tema les infermeres dels Centres d’Atenció Primària estan correctament formades per donar-lo. Aquelles persones que no volen desplaçar-se als Centres d’Atenció Primària, poden adreçar
les seves consultes, mitjançant una adreça de correu electrònic consultajove@saas.ad, on el grup d’infermeria de Consulta Jove dóna resposta a aquestes demandes no presencials
6. Quins protocols o procediments d’informació, assessorament i acompanyament segueixen aquests serveis (si existeixen o aquells que facin aquesta funció)enfront a menors que sol·liciten contracepció o bé que estiguin embarassades?
A tots els Centres d’Atenció Primària existeix un protocol on estan descrits tant els procediments d’informació com l’assessorament dels següents punts:
⎷ Informació sobre mètodes anticonceptius.
⎷ Actuació davant demandes d’informació de malalties de transmissió sexual.
⎷ Consell assistit per VIH.
⎷ Tractament post coital.
⎷ Test d’embaràs.
7. De quins protocols disposen els serveis de policia, els serveis socials i sanitaris en casos de violació? Quins procediments segueixen en cas que no existeixin aquests protocols?
D’acord amb la llei 1/2015, de 15 de gener, per a l’eradicació de la violència de gènere i la violència domèstica, la Comissió Nacional de Prevenció de la Violència de Gènere i Domèstica (endavant, CONPVGD) va aprovar el dia 5 de juny de 2018, la guia de col·laboració en casos de violència de gènere i domèstica. Aquest document, de caràcter tècnic, garanteix l’ordenació de les actuacions del ministeris i departaments de l’Administració implicats en la prevenció, l’assistència i la persecució de la violència de gènere i la violència domèstica. En aquest sentit, s’inclouen els principis i procediments d’actuació i derivació de les víctimes d’agressió sexual, com una de les manifestacions de la violència envers les dones. A més, s’inclou el protocol d’actuació de l’assistència sanitària en casos de violència de gènere i domèstica, que recull les actuacions específiques en casos d’agressió sexual. Aquest protocol defineix l’actuació de cada professional sanitari, policial, forense, social, etc. per garantir l’assistència clínica i forense pertinent en aquests casos, la coordinació entre els serveis competents i evitar la revictimització. La Guia de Col·laboració en casos de violència de gènere i domèstica està disponible a la pàgina web d’Afers Socials: https://www.aferssocials.ad/images/stories/Collectius/Igualtat/Guia_coll...
Des de la vessant policial, en casos d’agressió sexual o violació, la primera actuació que es porta a terme és el trasllat de la víctima a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell. El SAAS aplica el protocol intern de què disposa i que implica necessàriament la preservació de les possibles proves del delicte, l'ingrés en un box específic, l'avís al Cos de Policia (si no s'ha fet ja) i l'activació de la treballadora social adscrita a l'Hospital, que dona avís al Departament d'Afers Socials. Un cop requerit, el Cos de Policia activa el Protocol corresponent amb l'Àrea de Medicina Legal i Forense, els metges de la qual es desplacen a l'Hospital juntament amb agents de Policia del Grup de Delictes contra les Persones i del Grup d'Identitat Judicial. Paral·lelament, el Cos de Policia efectua les actuacions necessàries per esclarir els fets, determinar-ne les circumstàncies sobre el lloc, i identificar els presumptes autors. Aquestes actuacions es comuniquen immediatament a la Fiscalia i es trameten mitjançant un dossier judicial d'urgència. Si es tracta, a més, d'un cas que pugui ser considerat com a violència de gènere o domèstica, es comunica a la víctima el dret a l'assistència lletrada d'ofici o gratuïta. D’altra banda, es procura en la mesura en què sigui possible que la víctima faci un relat únic i detallat dels fets, per evitar-ne la revictimització. Finalment, en cas que la víctima sigui menor d'edat, s’activa el Protocol d'Actuació en Casos d'Infants en Perill (PACIP), que coordina globalment la Policia, l’Àrea de Medicina Legal i Forense, el Departament d’Afers Socials, el SAAS i el Ministeri d’Educació.
8. Cada any l’Institut Català de Salut publica el nombre de dones andorranes que han avortat a Catalunya. D’on provenen aquestes dades publicades? Tenen alguna relació amb algun conveni entre Catalunya i Andorra?
Les dades que publica anualment el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya provenen del Registre d’interrupció voluntària de l’embaràs de Catalunya, un registre on es recullen les interrupcions voluntàries de l’embaràs(IVE) realitzades en els centres sanitaris públics i privats autoritzats, tant de dones residents a Catalunya com de dones no residents. Els centres autoritzats proporcionen les dades sobre les IVE realitzades, d’acord amb l’Ordre de 10 de desembre de 1986 del Departament de Salut, per la qual es disposa el procediment de recollida de dades relatives a les IVE dutes a terme de conformitat amb la Llei orgànica 9/1985, de 5 de juliol (DOGC 779 de 17/12/1986).
9. Té constància el Govern que França publiqui dades similars? Si és el cas quines són les dades d’avortaments a França els darrers cinc anys?
El govern de França no publica les dades de els dones andorranes que avorten al seu estat. El que si que publiquen són les dades totals de dones estrangeres sense desagregar per país de residència que avorten a França, a l’any 2016 van ser 938.
10. Vist que és una qüestió que preocupa dins del col·lectiu mèdic i sanitari, incorre en algun risc penal un professional que assessori, orienti o acompanyi una dona que vulgui interrompre el seu embaràs sense que aquesta persona l’hagi executat directament ?
Aquesta és una qüestió que, arribat el cas i tenint el compte les circumstàncies concretes que concorrin en aquest cas, haurà de valorar la Justícia
11. La CASS reemborsa avortaments practicats fora d’Andorra? Si la resposta és afirmativa, donar les xifres dels darrers cinc anys desglossades per cada un dels anys
La CASS no reemborsa Interrupcions voluntàries de l’embaràs, al no ser una prestació inclosa en la Nomenclatura vigent i no estar contemplats en l’ordenament jurídic andorrà.
Respecte a les interrupcions no voluntàries de la gestació (abans dels 180 dies) han estat reemborsades les següents realitzades fora d’Andorra: 1 al 2105, 2 al 2016, 2 al 2017 i 2 al primer semestre del 2018 (Dades CASS)
12. Quantes campanyes d’informació de salut sexual i reproductiva s’han fet en aquests cinc anys (en general, a les escoles,.....) Quines han sigut aquestes campanyes?
Cada any es realitzen tallers de salut sexual i reproductiva dins el marc de la Consulta Jove als tres sistemes educatius del país, als cursos de 6è de primària i als 4 cursos de secundaria el temari que es dóna repartit segons l’edat és el següent:
- Anatomia i fisiologia de l’aparell reproductor femení i masculí.
- Gestació i fases.
- Canvis físics propis de l’adolescència en homes i dones.
- Canvis psicològics.
- Sexualitat i les diferents implicacions culturals.
- Conductes sexuals de risc.
- Preservatiu com a únic mètode enfront les Infeccions de Transmissió Sexual.
- Noves tecnologies i riscos associats amb la sexualitat.
- Sexe, gènere i identitat sexual.
- Problemes i solucions relacionades amb les primeres relacions sexuals.
- Comunicació, respecte i confiança en la relació de parella.
- Autoestima i imatge corporal.
- Mètodes anticonceptius.
- Tècnica de col·locació del preservatiu.
Es realitzen tallers a demanda a qui ho sol·liciti així se’n fan a l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell, al Centre d’Acolliment d’Infants i Joves (CAI), a l’aula taller, als punts joves i a l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (EFPEM).
Des de fa tres anys, el Dia Mundial de la SIDA es duu a terme una campanya a nivell nacional on s’ofereixen proves gratuïtes per la detecció de VIH a tots els Centres d’Atenció Primària així com educació i consells per poder prevenir el seu contagi.
13. Quins programes impulsa el Govern sobre aquests temes conjuntament amb els tres sistemes educatius?
Govern impulsa polítiques preventives i de informació en aquest camp. Així doncs dintre del marc para la salut a l’escola es fan les següents formacions als joves del país:
Durant l’any 2017 6 de les 9 infermeres formades específicament per a la consulta jove han impartit tallers a tots els centres educatius del país, aquests tallers s’imparteixen el darrer curs de primària i cada curs durant la secundària i reforcen els continguts sobre la matèria que tenen els propis currículums escolars. Quan s’imparteixen aquests tallers s’adjunta informació sobre la consulta jove per tal de donar-la a conèixer i fer-la accessible a tots els joves del país. A l’any 2017 s’han fet 162 tallers amb més de 300 hores dedicades de personal d’infermeria
ACTIVITAT NO ASSISTENCIAL
ATENCIÓ PRIMÀRIA – 2017
CONSULTA JOVE
|
PRIMERA ENSEYANÇA |
GRUPS |
Núm Hores |
Núm. PROF |
|
6è Escola Andorrana d'Escaldes |
4 |
4 |
2 |
|
6è Escola Andorrana d'Ordino |
2 |
2 |
2 |
|
6è Escola Andorrana Encamp |
3 |
3 |
2 |
|
6è Escola Andorrana La Massana |
4 |
4 |
2 |
|
6è Escola Andorrana d'Andorra La Vella |
3 |
3 |
2 |
|
6è Escola Andorrana El pas |
1 |
1 |
2 |
|
6è Escola Andorrana Sant Julià |
3 |
3 |
2 |
|
6è escola Andorrana de Canillo |
1 |
1 |
2 |
|
6è Escola Espanyola d'Esclades |
2 |
2 |
2 |
|
6è Col.legi Sant Ermengol |
2 |
2 |
2 |
|
6è Col.legi Sagrada Familia |
1 |
1 |
2 |
|
6è Col.legi Els Pirineus |
1 |
1 |
|
|
6è Col.legi Janer |
3 |
3 |
2 |
|
SEGONA ENSENYANÇA |
GRUPS |
Núm Hores |
Núm. PROF |
|
1r ESO Col.legi Els Pirineus |
1 |
1 |
2 |
|
2n ESO Col.legi els Pirineus |
1 |
2 |
2 |
|
3r ESO Col.legi Els Pirineus |
1 |
2 |
2 |
|
4rt ESO Col.legi Els Pirienus |
1 |
2 |
2 |
|
3r ESO Col.legi Janer |
3 |
6 |
2 |
|
4rt ESO Col.legi Janer |
2 |
4 |
2 |
|
1r ESO Col.legi Sant Ermengol |
2 |
2 |
2 |
|
2n ESO Col.legi Sant Ermenol |
2 |
4 |
2 |
|
3r ESO Col.legi Sant Ermenol |
2 |
4 |
2 |
|
4rt ESO Col.legi Sant Ermenol |
2 |
4 |
2 |
|
1r ESO Escola Andorrana Santa Coloma |
4 |
4 |
2 |
|
2n ESO Escola Andorrana Santa Coloma |
4 |
8 |
2 |
|
3r ESO Escola Andorrana Santa Coloma |
4 |
8 |
2 |
|
4rt ESO Escola Andorrana Santa Coloma |
4 |
8 |
2 |
|
1r ESO Col.legi Sagrada Familia |
1 |
1 |
2 |
|
2n ESO Col.legi Sagrada Familia |
1 |
2 |
2 |
|
3r ESO Col.legi Sagrada Familia |
1 |
2 |
2 |
|
4rt ESO Col.legi Sagrada Familia |
1 |
2 |
2 |
|
1r ESO Escola Andorrana Encamp |
5 |
5 |
2 |
|
2n ESO Escola Andorrana Encamp |
5 |
10 |
2 |
|
3r ESO Escola Andorrana Encamp |
5 |
10 |
2 |
|
4rt ESO Escola Andorrana Encamp |
4 |
8 |
2 |
|
1r ESO Escola Andorrana Ordino |
4 |
4 |
2 |
|
2n ESO Escola Andorrana Ordino |
4 |
8 |
2 |
|
3r ESO Escola Andorrana Ordino |
4 |
8 |
2 |
|
4rt ESO Escola Andorrana Ordino |
4 |
8 |
2 |
|
Aula taller |
1 |
2 |
2 |
|
EFPEM |
1 |
3 |
2 |
|
162 |
324 H INFERMERIA |
14. Considera el Govern la legislació actual adequada en relació als drets bàsics de les dones? Compleix aquesta els compromisos internacionals contrets per Andorra (ONU, Consell d’Europa, altres)?
La legislació actual en relació als drets basics de les dones s’adequa al marc constitucional vigent al principat d’Andorra.
Per altra banda, en relació al compliment dels compromisos internacionals relatius als drets de les dones, cal posar en relleu que en l'informe CEDAW (Comitè per a la Eliminació de la Discriminació envers la Dona) lliurat el 31 de maig del 2018, es dona resposta a les darreres recomanacions fetes al Principat a l’any 2013, i entre les quals podem destacar:
- L'adopció d'un llei d'igualtat i d'una estratègia d'igualtat de gènere.
Aquesta recomanació es troba en curs d’implementació amb el projecte de llei d'igualtat i no discriminació en curs.
- La modificació del codi penal per integrar-hi la violència de gènere.
Aquesta recomanació ha estat implementada.
- L’adopció d’una legislació que sancioni l'assetjament sexual.
Aquesta recomanació ha estat implementada mitjançant la corresponent modificació del Codi Penal.
- La introducció en el marc legislatiu del reconeixement del principi d'igualtat de remuneració per al mateix treball.
Aquesta recomanació ha estat implementada al codi de relacions laborals tot i que no s'especifica l'enfocament de gènere.
- L’adopció d’una legislació per la qual l’edat mínima per contraure matrimoni sigui de 18 anys.
Aquesta recomanació es troba en curs d’implementació amb la llei de família que s’està treballant.
- Garantitzar un accés assequible per a les dones i les nenes als mètodes moderns d’anticoncepció i educar sobre els riscos de l’embaràs precoç i les malalties de transmissió sexual, inclòs el VIH/SIDA.
En la programació de l’assignatura de ciències naturals de l’educació secundaria obligatòria, s’inclouen cada any 4 crèdits d’educació per a la salut que reben tots els alumnes d’Andorra entre 12 i 16 anys. Aquests crèdits inclouen entre altres temes, formació sobre salut sexual i i reproductiva, així com lluita contra els estereotips de gènere que menyspreen a les dones. Així mateix, la xarxa de centres d’atenció primària inclouen en la seva programació la consulta jove especialment dirigida a l’atenció a la salut integral dels joves.
Finalment el govern ha modificat les condicions de dispensació de la píndola post coital, fent la més accessible.
- La despenalització de l’avortament i que es faciliti l’accés legal en casos de risc per a la vida o la salut de la dona embarassada, violació, incest i malformació fetal greu.
En relació a aquesta recomanació, cal posar en relleu en primer lloc que la Constitució reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases, i el dret a la vida tal i com està reconegut constitucionalment s’ha d’entendre dins del nostre procés constituent.
El govern d’Andorra es conscient de que la despenalització de l’avortament es una qüestió que preocupa a la societat civil, però la reforma de la Constitució i posterior modificació del codi penal implicaria la ruptura de les institucions de l’estat que conformen la nostra identitat com a país.
