Partit Socialdemòcrata

consell general

Les lleis de DA

Crea: 11/16/2018 - 11:36
Autor: David Rios
oc dels encerts: intenti’s imaginar la quantitat de lleis que ha aprovat el Consell General en aquesta legislatura... 10? 20? 30? I ara imagini’s el nombre de textos que s’han aprovat durant els dos mandats de DA... 40? 50? Potser tirant llarg 60?
 
Solució: durant la primera legislatura de Demòcrates per Andorra es van aprovar un total de 138 lleis. Durant l’actual legislatura s’han tirat endavant la gens menyspreable xifra de 88. Per tant, des de l’inici del mandat de Toni Martí el Consell General n’ha aprovat un total de 226.
 
La xifra esgarrifa, 226 lleis aprovades en set anys i escaig. No sé si el lector, que de ben segur ha aplicat un raonament lògic en la resposta de les dues preguntes, ha encertat el joc o s’hi ha apropat mínimament. S’ha de reconèixer que tenia una dificultat molt elevada i només a l’abast d’aquells que segueixen la política de més a prop o que hi participen activament.
 
El problema d’aquesta voracitat legislativa de DA és que té diversos inconvenients: un d’ells és que és materialment impossible que la societat absorbeixi aquest cabal legislatiu, l’interioritzi i, per tant, el pugui complir. Un altre és la imatge que donen a possibles inversors estrangers que segur que es pregunten on és la seguretat jurídica abans de sortir corrent cap a altres destins més estables. Un altre inconvenient important és que la celeritat en què s’aporten noves lleis a la cambra per ser aprovades fa que les conselleres i consellers hagin de treballar amb terminis molt curts, afectant la seva qualitat i obligant a fer-ne d’altres que modifiquen les aprovades a correcuita. Altres es voten sense tenir cap mena d’impacte sobre la societat.
 
Per altra banda, analitzant el país abans i després de les 226 lleis aprovades sota el mandat de DA, els ciutadans ni han millorat la seva qualitat de vida, ni s’han solucionat problemes greus com la manca d’habitatge, ni les empreses s’acaben d’enlairar. A banda de dues o tres, les altres 220 lleis han passat sense pena ni glòria.
 
Per això és escandalós que a quatre mesos de concloure la legislatura, DA tingui preparades per treballar i aprovar 29 lleis més i pretengui que de pressa, corrent i de qualsevol manera se n’aprovin 13. Literalment, s’ha begut l’enteniment.

El PS alerta que les presses de DA no són acceptables ni convenients per treballar seriosament els textos legislatius

Crea: 11/15/2018 - 17:29
Autor: PS
Gili, amb la resta dels consellers que han comparegut.
Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS) han expressat el seu rebuig a la possibilitat que, tal com ha demanat el grup de Demòcrates per Andorra (DA) es tramitin fins a tretze lleis per la via d’urgència per poder aprovar-les abans del final de la legislatura i la dissolució parlamentària. Rosa Gili, que ha comparegut en nom dels tres parlamentaris del PS conjuntament davant els mitjans de comunicació amb representants de la resta de partits de l’oposició (Liberals d’Andorra, Unió Laurediana i Independents de la Massana i Socialdemocràcia i Progrés) per denunciar aquesta petició, ha advertit que aquesta forma de fer no és acceptable, no permet treballar correctament els textos legislatius i pot provocar que acabin tenint greus mancances i, per tant, afectar de forma negativa a tota la ciutadania.
 
Durant la roda de premsa, les quatre forces de l’oposició han expressat el seu malestar amb el fet que el grup de la majoria, sense haver-ho consultat prèviament, hagi demanat a Sindicatura que fins a tretze lleis tinguin el caràcter d’urgents, fet que permetria treballar-les en comissió al gener i febrer, mesos fora del període de sessions. Tots ells han alertat que aquestes presses poden provocar que els textos s’acabin tancant amb importants mancances. “La nostra feina és molt important. Fem lleis que canvien la vida dels ciutadans i no ens podem permetre fer-les malament”, ha advertit Gili, tot recordant que “ja tenim molts antecedents d’haver de rectificar perquè el treball no s’ha fet bé”.
 
La consellera general del PS ha reclamat “un respecte als ciutadans” que passa perquè es permeti “fer la feina ben feta”. Al seu entendre, amb la petició feta a Sindicatura el grup demòcrata “hi ha una manca de respecte cap a la feina del Consell General, ja saturat actualment, i cap a tots els consellers de la minoria i, a través nostre, cap a tots els votants que representem”. Gili ha apuntat que “DA té el 33% del suport dels votants, però la resta també tenim alguna cosa a dir”. Així, ha indicat que “Una cosa és tenir la majoria; una altra ni tan sols escoltar ni permetre treballar A qui representem la gent que no veu les coses com ells”. 
 
 
LLa parlamentària socialdemòcrata ha posat un exemple que evidencia el risc de treballar amb presses i ha citat el codi de família, proposició de llei tramitada pel grup demòcrata. “Ells, que són més que nosaltres i que no han d’assumir la tasca de control i impuls del Govern, han estat tres anys treballant-lo; ara ho hem de fer en tan poc temps quan és tan important?”, ha explicat. 
 
En cas que Sindicatura acabi acceptant la petició feta des de DA, Gili ha deixat clar que des del PS “no descartem res” a l’hora de valorar possibles respostes. I és que, ha remarcat, “és un tema que concerneix a tots els ciutadans; és obligació nostra que les coses es facin bé perquè poden afectar molta gent”. 
 
La consellera també ha deixat clar que els períodes fora de sessions no suposen, en cap cas, vacances per als parlamentaris. Al contrari, es tracta de moments on s’ha de treballar molt per avançar feina que ha quedat aturada per la celebració dels plens o de comissions com ara fer el seguiment exhaustiu de l’acció de Govern, preparar o analitzar demandes d’informació requerides o respostes a les preguntes que s’han fet a l’executiu, reunir-se amb ciutadans i col·lectius, treballar en esmenes als diferents textos o, fins i tot, preparar proposicions de llei a presentar. I és que ha volgut remarcar que la tasca dels consellers generals no es limita únicament al treball en comissió i a les sessions de Consell sinó que es fa molta més feina a part d’aquests dos àmbits. “Que es digui que no es vol fer res fins a la dissolució del Consell General em fa la impressió d’un important desconeixement de quina és la feina dels consellers de la minoria, dels que sí que fan control a Govern”, ha declarat. 
 
Per a Gili, la mesura demanada per DA evidencia que “pensa només en el seu balanç de final de legislatura i poder tenir a la llista de coses fetes una xifra més elevada”. Això, ha lamentat, suposa que “privilegien el quantitatiu sobre el qualitatiu”, quan “el que compta és que les lleis estiguin ben fetes i siguin per l’interès general dels ciutadans”. Per això, ha alertat que “anar ràpid i malament no ens perjudica als quatre que estem aquí asseguts sinó a tots els que vivim a Andorra” i ha lamentat que els ‘taronja’ actuïn “com un mal estudiant que el dia abans d’un examen es queda fent colzes fins a les quatre de la matinada perquè fins llavors no ha preparat res”. 
 

Quin paper dona el Govern al Consell?

Crea: 09/28/2018 - 10:54
Autor: Pere Lopez
En finalitzar cada un dels debats d’orientació política, igual que amb els monogràfics celebrats sobre política social –a iniciativa del PS– i sanitat, els grups parlamentaris podem presentar el que es coneix com a propostes de resolució. Es tracta de votacions que serveixen per encarregar al Govern la realització de determinades actuacions. Per poder ser aprovades necessiten que una majoria dels 28 consellers generals, representants de la sobirania popular, hi donin suport.
 
Ara que fa tot just dues setmanes vam celebrar el darrer debat d’orientació de Toni Martí com a cap de Govern, i per tant és bon moment per fer un balanç. Al llarg d’aquestes dues darreres legislatures, el Consell General ha aprovat un total de 48 propostes de resolució i d’acord. Saben quantes han estat acomplertes per l’executiu demòcrata? Només 13. Tan sols el 27%.
 
Es tracta d’una situació greu i que ens genera cert desconcert al voltant de quina és la importància que, des del Govern, li donen a aquestes resolucions parlamentàries. Per un costat, el cap de Govern no va donar cap explicació sobre aquest bagatge durant el debat d’orientació. Per l’altre, el ministre portaveu, Jordi Cinca, va apuntar que al seu entendre aquestes propostes eren, simplement, “recomanacions”.
 
La sensació que ens fa és, al cap i a la fi, que per a DA, aquestes propostes de resolució adoptades pels representants de la sobirania popular són pràcticament paper mullat; el Govern sembla no sentir-se concernit per les mateixes i pràcticament ens podem demanar quin sentit poden tenir els debats al Consell General si el Govern ni rendeix comptes ni executa les propostes que emanen del Consell.
 
Tenim ara un cas ben concret al davant amb el futur de l’edifici de Ràdio Andorra. Fa uns mesos, via moció aprovada de forma unànime per tots els grups de la cambra, es va aprovar ubicar a aquest històric edifici les dependències de Ràdio i Televisió d’Andor­ra. Ara, el Govern, sense ni tan sols haver comentat prèviament la decisió al Consell ni portar-lo per debatre’l de nou, anuncia que hi situarà el ministeri d’Exteriors. Dimarts sabrem per part del Govern a què respon aquesta forma de fer i com de fonamentada està la decisió.

Ai, democràcia!

Crea: 06/06/2018 - 11:31
Autor: Rosa Gili
Em miro amb perplexitat l’evolució de l’actitud de Demòcrates per Andorra cap a qui no pensa com ells, i a parer meu, cada dia enterboleix més el concepte de democràcia. Són els mateixos que es vanaglorien suposadament de la política d’abans, sense crispació diuen, però que en el fons el que pretenen és un suport cec i mut a les seves accions amb una oposició únicament present per aplaudir-les.
 
Qui hagi seguit les últimes sessions parlamentàries haurà sentit, com jo, afirmacions en boca de ministres i consellers de la majoria que m’han sorprès, sincerament, perquè no les esperava. Les nostres intervencions i la utilització de mitjans parlamentaris que ens permeten les eines democràtiques, les han titllat d’enterboliment a la tasca del Govern, de voler quota de micròfon o bé d’actuar únicament per fer “política” i buscar benefici de cara a les pròximes eleccions.
 
Em preocupen aquestes paraules en una època en què la política no està en la seva millor imatge a ulls d’alguns ciutadans i que es tradueix en molta abstenció a les urnes. Per aquesta raó, vull dedicar un moment a l’afirmació recurrent per part de DA de parlar de manera despectiva que alguns estem al Consell General per fer política.
 
Segons el diccionari de la llengua catalana, política és “el conjunt de teories sobre el govern de la societat i d’activitats pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics”.
 
Els consellers del PS, certament, estem al Consell per fer política. No sabria dir què fan els de la majoria, si no és política, però això ja ho explicaran ells. Des del PS defensem la nostra visió d’Estat avalats pel suport de tots aquells ciutadans que ens van votar a les eleccions i que no són pocs (gairebé un 24%, recordo que DA governa amb un 37% dels vots) i fem el control parlamentari del Govern en relació a la seva gestió dels afers públics (article 50 de la Constitució Andorrana).
 
Malauradament, escoltant afirmacions dels seus ministres i consellers, queda palès que a DA no li agrada que fem la nostra feina constitucional. No els agrada que fem esmenes a la totalitat perquè segons les seves pròpies paraules entorpeix la feina del Govern. Estic estupefacta!
 
No els agrada que fem reserves d’esmena al plenari i així ens ho van fer saber en la sessió parlamentària en la qual es va votar la modificació de la Llei d’ordenació del territori.
 
Els molesta que demanem pròrrogues per poder analitzar correctament les lleis que hi ha en cartera, que recordo, treballem cada dia amb menys mitjans. Suposo que costa digerir que algú pugui qüestionar o revisar les lleis que presenten aquells que es van presentar com els millors de cada casa.
 
Quan marxes d’aquesta premissa traspua la consideració que poden tenir alguns cap a la feina dels altres, que per contraposició –en el seu pensament– estaríem per sota del que ells consideren el millor. Uuuuuffff!
 
Tanmateix, hi ha alguna excepció, és de justícia reconèixer-ho!
 
Malauradament, la seva autodefinició coixeja una mica i la realitat ho demostra, ja que estem acostumats a veure com s’aproven lleis mal tancades, poc reflexionades i fins i tot amb errors, fàcilment esmenables si ho revisa seriosament el Govern i els 15 consellers de la majoria, que recordo, són iguals en drets i deures que els de l’oposició (articles 50 i 53 CA) i que per tant, també tenen l’obligació de controlar el Govern.
 
Diverses vegades hem tingut aquest debat en comissions legislatives havent de recordar als consellers que qui té l’última responsabilitat en l’aprovació de les lleis són aquells que les validen amb el seu vot. No se m’enfadin, senyors de DA, no els sàpiga greu que els ho digui, però moltes vegades sembla que això no ho tinguin massa clar.
 
En la sessió en la qual DA va tombar l’esmena a la totalitat sobre el suplement de crèdit de l’AREB en vam tenir un exemple concret. El company Pere López havia transmès uns dies abans una informació que havia rebut de Govern a tots els consellers generals, sabent que aquests no tenien aquesta informació i que podia ser transcendent per al debat del suplement de crèdit.
 
Va ser molt edificant –o no– escoltar el que va dir el president suplent del grup parlamentari de DA. No es va posicionar sobre el contingut de la informació rebuda, però va dir alt i clar que com que venia de qui venia ni s’ho havia mirat. Així, tal com ho estan llegint! Va quedar clar que el que se’ls va dir aquell dia no els va agradar. Dues majories absolutes els han fet integrar profundament una forta sensació d’impunitat en relació a les seves accions i algun tic dictatorial.
 
Fugen d’estudi agafant-se en la forma i escapant-se del fons i sobretot, queda clar el seu rebuig a qui té l’obligació de qüestionar les seves accions quan toca, amb un clar menyspreament cap a l’oposició.
 
Senyors consellers i membres de DA, no tenen per què escoltar-me, i segurament no ho faran. Malgrat tot aprofito aquesta tribuna per a demanar-los esperit crític per a qüestionar-se o qüestionar les accions del seu Govern i també sentit comú i no ràbia, quan escoltin o treballin les nostres propostes.
 
Crec que és un moment important perquè tot ciutadà valori l’estat de la seva democràcia i estigui atent en relació a tot el que pugui passar en un futur.

El PS proposa canviar el reglament del Consell General com a sortida a la situació al grup mixt

Crea: 01/10/2018 - 19:00
Autor: PS
Gili ensenya el reglament del grup mixt durant la roda de premsa.
Els parlamentaris del Partit Socialdemòcrata (PS) demanaran que s’estudiï la possibilitat de reformar el reglament del Consell General com a sortida a la situació creada arran de l’arribada al grup mixt de cinc exmembres de la bancada liberal. En concret, la proposta que es vol traslladar és la de permetre la creació, a mitja legislatura, de nous grups, opció que ara mateix no és possible. D’aquesta forma, es podria trobar una solució a una situació que és “anormal” i que afecta greument la pluralitat i la representació sorgida dels vots de les eleccions generals del 2015.
 
Pere López i Rosa Gili han volgut explicar la postura del PS en relació a la situació que s’ha generat al grup mixt per l’arribada de cinc consellers generals fins al passat desembre adscrits a la bancada liberal. En aquest sentit, la política escaldenca ha recordat que ja és la tercera vegada que s’ha de plantejar la forma de funcionar del grup mixt, on els socialdemòcrates, ha recordat, van ser ubicats després de la “manca de cortesia parlamentària” que van tenir tant demòcrates com liberals en no voler cedir cap membre durant dos mesos per poder configurar un grup propi. 
 
Gili ha explicat que en les dues ocasions anteriors –la primera a inici de legislatura i la segona quan Sílvia Bonet va deixar Socialdemocràcia i Progrés (SDP) i va passar a ser consellera independent- el reglament del grup mixt es va acordar per unanimitat dels seus llavors cinc integrants. Així, ha defensat aquesta fórmula tot argumentant les particularitats d’aquesta bancada en concret. “És diferent dels altres; agrupa diferents forces polítiques, amb temps d’intervenció diferents que ens hem de repartir entre tots, també es distribueixen els recursos econòmics i, si tens un problema, no pots anar enlloc”, ha recordat. Per tot això, des del PS s’entén que “no és normal que les coses es facin d’una altra manera que no sigui per unanimitat” i, per tant, “la proposta liberal, que vol que certes decisions es prenguin per majoria, no pot ser de cap manera a dins del grup mixt perquè no seria representatiu de tots els seus membres; seria un funcionament anormal i, fins i tot, en alguns casos, totalitari”.
 
 
La parlamentària ha deixat clar que, des del PS, en cap cas s’està entorpint l’activitat al Consell General i ha recordat que abans d’afrontar les reunions per a la reorganització del grup es va demanar un informe a sindicatura on s’especifiqués “què és el que canvia en passar d’un grup de 5 a un de 10”. També ha defensat el desig de mantenir, com a mínim, una presidència rotatòria com a forma d’estar representats i tenir informació en un òrgan com és la junta de presidents en el qual “es prenen decisions molt importants”. 
 
Davant la dificultat d’arribar a un acord a conseqüència del posicionament enrocat dels nous consellers del grup mixt, el PS ha volgut posar sobre la taula una proposta que ajudaria a desencallar la situació. “Presentarem una demanada de modificació de l’article 24 del reglament del Consell General per poder crear un nou grup parlamentari per part dels cinc consellers”, ha anunciat Gili, tot posant en relleu que “la situació d’ara és totalment anormal” i “no és correcta perquè minva els drets de les minories en suposar menys recursos econòmics que són necessaris per fer bé la feina i també en relació al temps d’intervenció”. La parlamentària ha recordat que els 10 consellers ara del grup mixt suposen al voltant del 50% dels vots emesos en les eleccions generals del 2015, agafant per fer el càlcul el 23,5% dels sufragis que van donar suport al PS, la part proporcional dels suports a Liberals que correspondria als cinc escindits i els qui van donar suport a la llista d’SDP que encapçalaven Víctor Naudi i Sílvia Bonet. La política escaldenca ha defensat que es tracta d’una bona sortida, que permetria garantir els drets de les minories i que es pot tirar endavant si hi ha voluntat política dels diferents partits. 
 
 
Reflexió general
Durant la roda de premsa, per la seva banda, Pere López ha volgut fer una “reflexió entorn d’una legislatura molt atípica”, que no ha dubtat a qualificar “d’italiana”, recordant que al parlament del país transalpí un 25% de diputats havia canviat de grup o partit en el darrer mandat. En aquest sentit, ha indicat que en l’actual legislatura al parlament andorrà ja són set els consellers generals que van presentar-se sota unes sigles i que han acabat abandonant-les. “Classe política, mitjans i ciutadans han de pensar si aquest és el model que volen de gestió política, si és el model que agrada”, ha afirmat, tot recordant, a més, que alguns d’aquests parlamentaris han acabat rebent “recompenses” en forma de “càrrecs importants”. Per tant, “no només hi ha el perill d’aquesta fórmula sinó també el que aquests moviments puguin ser premiats en detriment de la representativitat o la visibilitat d’altres forces polítiques”. 
 

Misogínia i política

Crea: 06/26/2017 - 11:16
Autor: Susanna Vela
Ha passat també a Andorra. Un episodi de misogínia en la política. Després del debat monogràfic sobre sanitat celebrat al Consell General el 8 de juny, el conseller general Carles Jordana, de Demòcrates per Andorra, deia a través de la xarxa social “Quina llàstima que el @PereLopezAgras no fes ell la intervenció ahir... almenys hi hauria hagut debat #decepció”. La intervenció l’havia fet la consellera general pel Partit Socialdemòcrata Rosa Gili. Una cosa és que no s’estigui d’acord amb el contingut d’una intervenció, que no es comparteix o que no agradi l’estil, però l’altra és el menyspreu i burla dissimulada i oberta cap a una dona. Les dones hem d’aguantar discriminacions i situacions que ens recorden que encara no som iguals als homes, però els consellers generals haurien de donar exemple i bandejar actituds masclistes. El conseller Jordana podia haver discutit sobre el fons de la seva intervenció però va preferir, sense compartir-ho directament, menysprear-la amb un comentari desagradable i masclista. Amb aquest comentari negava l’autoritat i la legitimitat com a subjecte independent de la consellera Gili. Una discriminació que pot passar inadvertida, sense importància o que fins i tot s’assumeixi com a normal encara que no ho sigui.
 
D’exemples de sexisme, masclisme i misogínia de la nostra societat n’hi ha molts, com el tractament mediàtic de les dones en política. Al nostre país en tenim algun exemple.
 
La misogínia és una constant en la nostra cultura. El llenguatge n’està ple i és de tal forma que ni en som conscients. Però com diu la catedràtica de Filosofia Moral i Política, Amelia Valcárcel, el problema més greu de les dones avui és que “la major part del poder està en mans masculines i els homes es resisteixen, inclús de forma violenta, a compartir-lo”. El recurs a actituds i expressions masclistes dona idea que falta discurs.

Una oposició ferma però constructiva

Crea: 11/25/2016 - 11:09
Autor: Pere Lopez
Demà, el PS celebra un congrés amb un important contingut polític. Un dels punts serà el balanç de la tasca que, juntament amb els companys Rosa Gili i Gerard Alís, estem desenvolupant al Consell General. Penso que estem realitzant una feina intensa amb què demostrem una capacitat de fer una oposició ferma, però a la vegada constructiva.
 
Estem prestant col·laboració en temes clau de país, com ho mostra la participació activa en les negociacions de l’acord d’associació amb la UE, com també ho vam fer amb la Llei BPA, necessària per desbloquejar la greu situació que va provocar la nota de la FinCEN. Hem donat suport a totes les reformes en l’àmbit de l’homologació fiscal i financera a escala internacional, i estem treballant activament en aquest àmbit en l’anomenada comissió BPA. Ningú pot negar que el PS està tenint sentit d’Estat.
 
A la vegada, però, hem defensat amb fermesa un model de país diferent del de DA. Hem posat en relleu que la seva política social és de dretes, com va quedar evidenciat ara fa uns dies en el debat monogràfic. No només vam denunciar les nombroses situacions injustes que han provocat les seves retallades sobre pensions de jubilació i invalideses, o en les prestacions a malalts de llarga durada, entre altres, sinó que també hem intentat so­lucionar-les amb propostes argumentades i sostenibles econòmicament que han estat refusades, però, amb els vots en contra per part de DA.
 
També complim amb la missió de control a Govern –56 preguntes orals, 26 amb resposta escrita i 51 demandes d’informació–. Hem denunciat les greus irregularitats en la gestió del SAAS, els problemes que els ciutadans tenen en el seu dia a dia amb organismes públics com ara la CASS o Andorra Telecom; o errors en la protecció del patrimoni, com el comès en permetre la construcció d’una benzinera al costat del pont de la Margineda.
 
I hem estat inflexibles quan càrrecs públics, ja fossin ministres o parlamentaris, ens veien immersos en situacions que no podíem obviar. Vam denunciar els casos de Meritxell Mateu, Jordi Alcobé i Rosa Ferrer –finalment ja dimitits–, i la situació del ministre Jordi Cinca.
 
Aquest és el nostre tarannà com a oposició. Un model que mantindrem en el futur.

La màgia del poder?

Crea: 06/24/2016 - 10:36
Autor: Ferran Goya
Defineix el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans de manera prou concisa que millor és el més bo. El de la Real Acadèmia Espanyola ens diu que el mot millor és un comparatiu de bo, i anant bastant més enllà de la definició que proposa el DIEC, precisa que millor és "quelcom de superior a altra cosa i que sobresurt en una qualitat natural o moral".
 
Escoltant la sessió del Consell General de preguntes al Govern amb resposta oral de dijous 16 de juny vaig acabar pensant en les qüestions del llenguatge. Tinc aquests dies una obsessió pels significats i les trampes del llenguatge, probablement perquè estic llegint una novel·la imaginativa, divertida, irònica i molt documentada, la segona de Laurent Binet que es titula La septième fonction du langage (Grasset 2015).
 
Vaig sentir a la sessió del Consell unes conselleres i consellers de l’oposició molt bons preguntant, i una ministra i uns ministres bastant dolents responent: ni Gelabert, ni Cinca, ni Torres, ni Álvarez, ni el cap de Govern, quan va sortir en auxili del seu equip, van demostrar ser els millors, ni tenir el coneixement necessari dels assumptes públics que són de la seva responsabilitat.
 
Amb els mitjans tecnològics que tenim per complementar i ajudar la memòria, no és normal haver de constatar que els nostres ministres, o bé desconeixen l’abecé de la gestió i del marc normatiu del seu departament, o bé no saben expressar-se per donar a la ciutadania les informacions necessàries per a entendre la realitat de les coses que fan i  de les que deixen de fer.  La ministra de Cultura ignora les lleis andorranes i els procediments del seu departament; el d’Ordenament no sap el que diuen les lleis i els reglaments sobre les avaluacions d’impacte ambiental, ni el que diu la llei de contractació pública. Cinca dóna la llauna en les seves interminables "no explicacions" però no convenç en les seves amnisties fiscals als amics del "partido". I de la no gestió del ministre Àlvarez, queda alguna cosa per dir?
 
La intriga de la novel·la de Binet és descobrir el secret de la setena funció del llenguatge, una de desconeguda que està a punt de descobrir Roland Barthes quan l’atropella una camioneta.
 
Escolto la intervenció de Jordi Torres deformant el concepte d’impacte ambiental, inclús deformant el significat del mot impacte que és l’efecte produït per alguna cosa,  o sigui que coses –i projectes– diferents produeixen impactes diferents. També escolto les ignoràncies de la ministra Olga Gelabert sobre l’impacte de la benzinera en l’entorn del pont de la Margineda.
 
És evident que el lingüista estructuralista rus Roman Jakobson ens va amagar la setena funció que explica molt del que passa: quan el llenguatge esdevé l’instrument gairebé màgic (incantatoire diu Binet) del que té el poder: el poder polític, el poder econòmic i el poder del xantatge de la publicitat sobre la premsa.
 

López crítica un pressupost que ni soluciona “els problemes reals” ni “la situació dels col·lectius amb dificultats”

Crea: 02/04/2016 - 22:53
Autor: PS
López busca paper a la seva cartera mentre Gili saluda el ministre d'Ordenament
Pere López ha criticat amb duresa el projecte de pressupost per al 2016. Ho ha fet durant el debat de l’esmena a la totalitat presentada pels tres parlamentaris del Partit Socialdemòcrata (PS), celebrat aquest dijous al ple del Consell General. El també president del grup mixt ha desgranat les importants diferències entre el model d’Andorra i les prioritats que els separen de la majoria de Demòcrates (DA). En definitiva, ha assegurat que els comptes públics “no donen solució als problemes reals del país ni a la crisi econòmica”, així com tampoc a “la situació dels col·lectius amb majors dificultats”. L’esmena ha estat refusada amb els vots dels quinze consellers de DA, sumats als dels dos parlamentaris de Socialdemocràcia i Progrés (SDP).
 
Per a López, el pressupost no aposta “ni per una major cohesió social ni per la diversificació econòmica”, a banda de “mancar de tota projecció de futur”. A l’hora de presentar l’esmena a la totalitat, l’ha justificat tot deixant clar que no es feia “per oposició sistemàtica” sinó “per un altre enfocament de les prioritats de l’actuació pública”. I és que, ha remarcat, “tenim un model de país ben diferent del que proposa DA”. 
 
Un exemple d’això és el fet que “en plena crisi redueixen partides de caràcter social que afecten gent gran, infants i col·lectius que mereixen especial atenció”. Una circumstància, ha lamentat, especialment greu. “No poden haver-hi pensions tan baixes, ni de jubilació ni d’invalidesa ni cap altra”, ha afirmat. Per això, ha recordat, una de les 37 esmenes parcials presentades persegueix incrementar la partida dels complements no contributius. López ha lamentat que DA estigui posant “xifres i càlculs per davant de moltes persones” i ha advertit que les retallades introduïdes la passada legislatura via els canvis a la Llei de la CASS i l’aprovació de la de serveis socials i sociosanitaris “posen cada cop més ciutadans en situacions més complicades”. 
 
Seguretat social
El conseller general del PS també ha criticat les despeses previstes pel Fons de Pensions de Jubilació, que la formació vol reduir amb cinc esmenes parcials. “No compartim que vagi pel camí de convertir-se en una màquina de generar despesa”, ha manifestat.
 
López ha demanat al Govern el perquè “ha modificat la proporció fins ara existent entre empresaris i treballadors en les cotitzacions de la CASS”. En concret, l’executiu vol que els dos punts d’increment previstos es reparteixin al 50% (un punt per a l’empresa i un per l’empleat), fet que el PS vol modificar, ja que “suposaria una pèrdua del poder adquisitiu dels assalariats i perjudicaria les classes més baixes i els pensionistes”. El conseller ha lamentat que el 2014, tot i modificar la llei de la companyia, no s’apostés ja per aquest augment. “Ja sabien que s’havien de pujar les cotitzacions. No fer-ho va ser una decisió electoral”, ha indicat.
 
Política d’inversions
El parlamentari socialdemòcrata també ha lamentat l’escassa inversió en equipaments al SAAS, que ha provocat una seriosa advertència de la mateixa parapública. “Per què inverteixen més de 20 milions en via pública i només un equipament mèdic”, ha preguntat. Posteriorment ha volgut llegir al ple els paràgrafs amb l’avís llençat pels responsables de l’entitat. 
 
En aquest sentit, ha argumentat que “DA segueix confiant en un model d’inversions caduc centrat intensivament en infraestructures viàries”, el que “no facilita la diversificació econòmica, no permet modernitzar el país i té un dubtós impacte en l’economia”. López ha lamentat “l’absoluta falta de creativitat i la incapacitat d’innovació”. En contraposició a això, el conseller del PS ha defensat projectes inclosos en les esmenes parcials com ara un parc tecnològic, una planta de compostatge, millores en l’accessibilitat dels edificis públics o actuacions als rius. 
 
López també s’ha mostrat crític amb el dèficit previst, tot recordant la voluntat expressada fa anys per DA d’intentar que fos zero. “És important, malgrat el recurs als fons de les parapúbliques”, ha indicat. El conseller socialdemòcrata ha deixat clar que “tenim dubtes sobre algunes partides d’ingressos”, com ara la provinent de les taxes al consum pel tabac o l’IGI bancari. En aquest sentit, ha recordat que, durant el darrer Debat d’Orientació, el mateix cap de Govern, Toni Martí, va avançar una previsible davallada de la recaptació per aquests conceptes.
 
Marc pressupostari
Prèviament al debat a la totalitat dels comptes públics per al 2016, la cambra també ha debatut el marc pressupostari per al període 2016-2019, sotmès també a una esmena. El document l’ha superada gràcies als vots dels demòcrates, únic grup que no li ha donat suport. Des del PS, Pere López ha posat en relleu els dubtes que els generava la previsió feta pel Govern, com ara el del creixement del PIB –“quins sectors aportaran un 7% d’increment”, ha preguntat-, el de l’augment de recaptació impositiva o les inversions. Per això, ha reclamat tant a l’executiu com a la majoria de DA que intentessin aclarir-los. Les explicacions del ministre de Finances, Jordi Cinca, i del conseller general demòcrata Carles Ensenyat no han convençut els socialdemòcrates. 
 
Tant en aquest debat com en el del pressupost, López també ha estat crític amb la previsió d’agafar any rere any els dividends de FEDA i d’Andorra Telecom, pràctica que, ha denunciat, considera molt perillosa pel futur de totes dues companyies. “Estan esgotant un recurs per pagar despesa de funcionament”, ha advertit el parlamentari del PS, tot apuntant que “això no ho fa cap família ni cap empresa que vulgui estar ben gestionada”. També ha criticat que el recurs a aquests beneficis demostra “la incapacitat d’equilibrar els comptes públics” i ha lamentat que hagi convertit les dues parapúbliques en “la seva caixa per anar a agafar diners”. 
 
Agència antidopatge
El Consell General també ha refusat l’esmena a la totalitat que el grup liberal havia presentat al projecte de llei de creació de l’Agència Andorrana Antidopatge. Ho ha fet amb els vots contraris del grup demòcrata, d’SDP i dels tres consellers del PS. Rosa Gili ha defensat que el text compta amb “el vistiplau” de l’Agència Mundial (AMA), tot i que ha recordat que s’han presentat diverses propostes de modificació que “esperem que es prenguin en consideració i serveixin per millorar-lo”. 
 

Pàgines

Subscriure a RSS - consell general