Partit Socialdemòcrata

eleccions generals 2019

Pels nostres drets

Crea: 04/04/2019 - 12:14
Autor: Pere Baró
La joventut som el present. La joventut volem ser partícips dels canvis de la nostra societat. La joventut no volem que siguin uns altres els que ens diguin el que ens convé. La joventut tenim unes característiques socioeconòmiques concretes que ens fa ser un col·lectiu amb unes necessitats particulars que han de ser escoltades. La joventut volem apoderar-nos per ser independents i poder emancipar-nos. La joventut creiem que la nostra societat pot ser millor que l’actual i si no participem, és perquè o bé no ens deixen o bé no en veiem la utilitat.
 
Des de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA) som conscients de tot això expressat aquí dalt, i per això apostem per dos tipus de polítiques de joventut:
 
1. Les polítiques que promocionin la participació juvenil.
 
2. Les polítiques amb perspectiva de joventut.
 
Les primeres busquen un canvi de perspectiva de l’actual política de joventut, que passi del paternalisme de les polítiques actuals a l’apoderament juvenil. És a dir, una política que passi pel reconeixement i l’alimentació de les fortaleses, interessos i habilitats dels i les joves, i que ofereixi oportunitats reals perquè participin en les decisions que els afecten com a individus i com a grup. En definitiva, una política que s’allunyi de l’enfocament paternalista en la concepció dels joves com a subjectes de dret més que com a actors del desenvolupament, i que reubiqui els joves en els seus rols com a protagonistes actius de la transformació social, a més de considerar-los un grup adult amb necessitats socioeconòmiques concretes.
 
Les segones són totes aquelles polítiques públiques i socials que posen èmfasi especial en les necessitats de la joventut. Des de la JSA, hem fet incidència que aquestes particularitats es tinguin en compte en l’elaboració del programa nacional del Partit Socialdemòcrata (PS). Com que sabem que l’habitatge és un dret i actualment una necessitat, considerem que s’ha d’oferir habitatge a la ciutadania a preu assequible. Per fer-ho, considerem primordial l’elaboració d’un Pla pel dret a l’habitatge d’Andorra, 2019-2025, un pla que escoltaria els col·lectius més necessitats, com el juvenil, per trobar solucions més ben adaptades a la seva realitat. També hem volgut fer incidència que falten més projectes d’habitatge de protecció oficial que ampliïn el parc d’habitatges i poder destinar-los a col·lectius com el nostre, el de la joventut.
 
A més, considerem que l’emancipació real només pot arribar amb un salari mínim digne, com el que proposem de 1.200 euros. Però també, volem que es donin més beques d’estudis que premiïn el talent i l’esforç, així com subvencions a la joventut per poder accedir a la cultura i/o realitzar activitats esportives. En afegiment, el nostre és un projecte que creu en el transport públic com un veritable servei públic i que aposta pel carnet universitari de transport per a aquells estudiants que estudien fora d’Andorra i es veuen amb l’obligació de desplaçar-se.
 
En definitiva, el nostre projecte es basa a oferir el màxim de drets possibles a la ciutadania i la joventut. Partint d’aquest punt, no renunciarem al dret a l’accés a la doble nacionalitat i el dret a l’avortament. El primer permetrà aquelles persones no andorranes accedir als drets polítics (bàsic per sentir-se partícip d’una societat). Al mateix temps, la doble nacionalitat també beneficiarà aquelles persones de nacionalitat andorrana gràcies a les oportunitats socioeconòmiques que pot oferir, per exemple, l’accés a una nacionalitat d’un país Estat membre de la UE. El segon és un dret inalienable i irrenunciable de la dona. Només elles poden decidir sobre el seu cos. I per molt discurs de la por que es faci sobre aquests drets bàsics, nosaltres diem que no renunciarem a cap dret.
 
Aquest 7 d’abril, volem que sigui el primer dia de la construcció d’una Andorra veritablement per a tothom. Aquest 7 d’abril, la joventut ens hi juguem els nostres drets, el nostre present i el nostre futur.

Una funció pública per a tothom

Crea: 04/04/2019 - 12:12
Autor: Gerard Alís
Ningú pot negar que una de les característiques del Govern de Demòcrates per Andorra els dar­rers anys ha estat la de fer perdre drets als ciutadans. I un dels col·lectius que més ho han patit han estat els treballadors. Els del sector privat, amb una reforma laboral clarament regressiva. I els del públic, amb retallades salarials, primer, de pensions, després, i, ja per últim, global amb la nova Llei de Funció Pública.
 
Els darrers vuit anys han estat molt negatius per a tots els empleats que treballen a l’administració. En l’àmbit particular i en el general. Han vist com se’ls ha intentat enfrontar amb els treballadors privats, acusant-los de privilegiats. Han vist com una vegada i una altra les seves demandes a l’hora de modificar la legislació no eren escoltades. I han vist com se’ls ha volgut desprestigiar, acusant-los gairebé de tots els mals del país.
 
Especialment greu és que DA ha optat per suprimir la figura de funcionari de la majoria d’àmbits de l’administració, relegant-la únicament als cossos especials i pocs càrrecs més. Queden fora, per exemple, espais tan importants com l’educació pública, la defensa del medi ambient o la gestió de documents o dades personals.
 
El funcionari és un professional que utilitza com a marc d’actuació la imparcialitat i l’eficiència i el respecte dels ciutadans i els seus drets. En el sentit ampli, garanteix el manteniment dels serveis públics amb independència del poder polític. Aquesta independència, però, queda ara en gran part de l’administració, posada en qüestió. En no tenir l’estatus de funcionari –i la seguretat que això comporta– queda compromès perquè és molt més dèbil davant possibles pressions.
 
La realitat és que, després d’aquests dos mandats demòcrates, tenim uns treballadors públics enfadats, víctimes de nombroses retallades (les viscudes a l’inici del primer Govern Martí, les aplicades al sistema de jubilació i ara, per només un exemple de la nova llei, la conversió dels triennis en quinquennis) i desmotivats. S’ho pot permetre això un país, si tenim en compte la importància que el cos de l’administració, tan general com cossos especials, té?
 
Des del PS tenim clar que això no es pot permetre. Per això, la nostra voluntat passa per derogar aquesta llei, i especialment la desfuncionarització soferta a l’administració pública. I, just després, encetar un treball conjunt amb tots els agents implicats per consensuar-ne una de nova. Ho sabem fer perquè, de fet, ja ho vam fer. Entre el 2009 i el 2011 vam tirar endavant unes taules de diàleg amb els representants dels treballadors públics de les quals van sortir fins a 33 acords que havien de ser la base d’una nova legislació. DA, però, va decidir deixar-los al calaix.
 
Nosaltres els recuperarem i els actualitzarem. I a partir d’aquí, treballarem conjuntament amb els representants sindicals –i també amb els altres partits–. Parlant és com aconseguirem una nova llei que modernitzi la nostra funció pública, a l’hora de valoritzar els nostres treballadors públics i de motivar-los per donar el millor servei possible, que és el que es mereix la nostra ciutadania. I, lògicament, també revisarem el sistema de jubilacions per reconsiderar el retir anticipat i revertir la pèrdua de drets que va suposar.
 
Perquè, com en molts altres àmbits, en la gestió de la funció pública també cal un canvi. El canvi que volem que arribi diumenge vinent per aconseguir una Andorra per a tothom. També per als funcionaris.

Pere López: “La gran preocupació de DA són les persones que guanyen 300.000 €”

Crea: 04/04/2019 - 12:07
Autor: PS
Pere López (J.G. / Bon Dia).
El candidat a cap de Govern del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, explica que el programa amb què es presenten vol donar resposta, principalment, als col·lectius que més malament ho estan passant després de vuit anys de majories demòcrates, en què només s’ha governat “per a uns quants”. També defensa mesures per potenciar la igualtat entre homes i dones, i aposta per afavorir l’emprenedoria.
 
Diuen que volen fer una Andorra per a tothom. Fins ara només ha estat per a alguns?
Una Andorra per a tothom és el fil conductor de tot el nostre projecte polític. És un projecte que té en compte la gent, que tothom tingui oportunitats per desenvolupar el seu projecte de vida, que té en compte principalment els col·lectius que més malament ho estan passant. Però tot i que està fet en constructiu, alhora és, encara que potser de manera no volguda, una crítica i una conseqüència del que ha estat la manera de fer de Demòcrates per Andorra. La nostra és una Andorra per a tothom i l’Andorra de Demòcrates per Andorra és l’Andorra d’uns quants i per a uns quants.
 
Arribem a les eleccions després d’una expressió de descontentament social al carrer. Quines mesures proposa el PS per donar-hi resposta?
Hi ha una data històrica al nostre país, que és el 17 de desembre, quan es va produir una manifestació d’unes dimensions i amb unes reivindicacions que no s’havien vist mai. Més de 1.500 persones al carrer en un país petit és molt important i una conseqüència de les polítiques socials, sobre la CASS i de no haver escoltat moltes veus d’alarma, des de la Federació de la Gent Gran, els sindicats... Moltes de les coses que el PS havia anat explicant des del 2014 finalment van esclatar. El nostre projecte polític té tres qüestions molt importants. La primera és la política de l’habitatge, que vol posar al mercat pisos buits per normalitzar els preus i fer habitatges socials. 
 
I la segona qüestió?
És l’increment de salaris. Les famílies han vist reduir molt el seu poder adquisitiu. Proposem un increment del salari mínim important, que tindrà una conseqüència positiva sobre d’altres salaris baixos. I la tercera són les pensions. Per a les persones que han passat tota una vida cotitzant al país proposem que les pensions els garanteixin un nivell de vida digna. Volem que persones que han treballat tota la vida no hagin d’anar a ajudes socials, sinó que es puguin valdre per si mateixes. I també hi ha un quart tema, que és recollir moltes de les demandes del col·lectiu feminista.
 
La despenalització de l’avortament?
Ho inclou però va molt més enllà. Inclou temes d’igualtat de drets, igualtat d’oportunitats, igualtat salarial, una representació garantida de les dones a llocs de responsabilitat... El PS ha estat la veu de moltes d’aquestes reivindicacions feministes i ho serem de manera molt decidida en la pròxima legislatura.
 
Se’ns espanta amb la desaparició del Coprincipat si es legalitza l’avortament.
No podem parlar de l’avortament amb la fredor que fan alguns candidats. Per a nosaltres és un dret fonamental de les dones el fet de decidir sobre el propi cos, i aquesta qüestió, l’any 2019, mereix poc debat. Però per despenalitzar l’avortament el que cal, primer de tot, és una majoria parlamentària que estigui decidida a fer aquesta reforma. És en aquest sentit que apel·lo les persones que respecten aquest dret fonamental de la dona. Un cop això succeeixi, el projecte de llei que s’aprovi necessitarà la signatura d’un dels dos coprínceps. Circumstàncies com les que es poden produir amb l’avortament, des del 1993, n’hi ha hagut moltes. Potser alguns recorden poc el gran debat que hi va haver amb el matrimoni civil, amb el divorci, amb les unions de parelles del mateix sexe. La societat avança, i des de fa un parell d’anys hi ha unes reivindicacions feministes molt importants que el PS sosté, i per això voldríem fer part d’aquesta majoria parlamentària, per tirar endavant aquesta reforma.
 
El carrer també denunciava el retrocés en drets i llibertats.
El 2018 i 2019 han estat anys molt dolents per als treballadors, perquè tant els del sector públic com els del privat han vist com els drets laborals es retallaven dràsticament. El PS ha liderat al Consell l’oposició a les lleis laborals i la Llei de la Funció Pública, que han abaratit els acomiadaments, han afavorit els contractes precaris, la reducció de drets en temes de vacances o el descans setmanal, o la supressió de drets adquirits. A més, en la negociació, el Govern ha menystingut els sindicats. Nosaltres ens oferim a fer unes noves lleis. 
 
Ha prioritzat l’interès de la patronal en la reforma?
Això manifesta de forma molt clara que DA no ha respectat els drets dels treballadors. Segurament hi ha persones molt influents a DA que han tingut molta capacitat de tirar endavant aquesta legislació molt dura. És un nou exemple d’una Andorra per a uns quants mentre hi ha uns treballadors amb drets retallats, salaris insuficients i amb una qualitat de vida molt pitjor que la de fa un any. La nostra voluntat és tornar-los la dignitat, els drets i seguretat en el lloc de feina, perquè això també és positiu per als empresaris. 
 
Obertura estrangera i diversificació han estat paraules màgiques els darrers anys. 
L’obertura estrangera ha estat un fracàs. No ha obert nous sectors i ha perjudicat la qualitat dels ja existents. Ens hem de replantejar obertures de negocis amb inversió estrangera a sectors prou madurs, com el comerç o el turístic, si no aporten valor afegit. Quant a diversificació, el que cal és apostar pels emprenedors. Hi ha molt talent, però no troba la manera de desenvolupar el negoci a Andorra. 
 
Els seus adversaris l’acusen de voler apujar impostos.
Els nostres adversaris, i particularment DA, tenen una concepció fiscal que és molt diferent de la nostra. La seva gran preocupació són les persones que guanyen 200.000 o 300.000 euros o les que tenen patrimoni milionari i que organitzen els estalvis en forma de Sicavs. Avui, contràriament al que diu la Constitució, persones que poden tenir una declaració de la renda amb ingressos de mig milió d’euros poden arribar a pagar 0% d’IRPF. Nosaltres no volem apujar impostos a aquestes persones, sinó treure’ls el privilegi de pagar 0%. Si els professionals liberals paguen un 10%, els assalariats a partir d’un nivell de renda paguen un 10%, les persones que més tenen també han de pagar un 10% a l’IRPF. A més, proposem un segon tram d’IRPF del 20%, però qui el començarà a pagar serà algú que guanya més d’1 milió d’euros.
 
Un dels reptes serà l’acord d’associació amb la UE.
Convocarem un pacte nacional polític, econòmic i social per a les negociacions amb la Unió Europea. Cal posar tota la documentació damunt la taula. S’estan fent moltes reunions i estem preocupats pel contingut d’aquestes, perquè se’ns ha ocultat. Vam descobrir, i ens vam esparverar, al debat de la CEA, que es parla de firmar un document al juny, que és com una mena d’acord marc. DA ha corregut massa. Antoni Martí n’ha fet una petita obsessió i el senyor Espot també amaga informació. El país necessita un canvi d’interlocutor a Brussel·les i altres partits liderant la negociació que no se sentin concernits amb allò que DA, d’esquenes al poble, hagi pogut acordar. També hem constatat preocupació per part de l’empresariat sobre la negociació que creiem que està més que justificada.
 
Fa 4 anys ja li vaig fer la mateixa pregunta: la reforma de les pensions encara està pendent.
Des del 2017, el Consell General va aprovar una resolució instant el Govern a convocar un pacte d’Estat per la sostenibilitat de les pensions. Els estudis actuarials es van presentar, els escenaris que es plantejaven eren molt preocupants, però no s’ha pres cap mesura per part de DA. El PS posarà aquests números damunt la taula i caldrà veure les projeccions a llarg termini. No ens podem trobar cada quatre anys amb el mateix debat i tots els partits fent el mateix discurs. Proposem que hi hagi un acord, fetes les projeccions, com a mínim a 15 anys vista. I que això sigui ratificat pet tots els partits amb representació parlamentària. Així, els pròxims 15 anys això hauria de quedar invariable. Ara bé, nosaltres estem disposats a parlar de números però no d’allargar l’edat de jubilació ni mantenir les pensions baixes, que és el que plantejava DA.
 
Encara hi ha tasques a fer en la reforma sanitària?
Sí, perquè la reforma s’ha iniciat al final de la legislatura. Hi ha mesures que són positives i ens comprometem a mantenir-les, tot i que cal millorar aspectes relacionats amb el metge referent i la història clínica compartida, per exemple. Però cal actuar en altres aspectes, com el control de l’activitat dels professionals, la tipificació d’actes, el sistema de facturació de l’hospital. Ja hem denunciat que hi ha un cert desgavell organitzatiu, amb salaris molt elevats, despeses extraordinàries, i manca de control efectiu de la despesa sanitària, i aquesta ha de ser una prioritat.
 
Alguna mesura per retornar la confiança al ciutadà en les institucions?
Estem davant d’una Administració tremendament fosca, opaca, i que s’ha convertit per a molts ciutadans en una caixa negra. Per això cal donar explicacions. També cal modificar el sistema electoral, perquè un dels motius per no anar a votar és perquè hi ha la sensació que res canvia i que el vot no es tradueix en noves persones i noves formes de fer. Hi ha ciutadans que ens diuen que sempre guanyen els mateixos.
 
“A les cadires es decideix el futur dels ciutadans”
 
Arribem a les eleccions generals amb una dreta totalment fragmentada. Pot afavorir el PS?
L’única proposta que mereix la consideració de centreesquerra és la del PS, i els partits de dretes, tant els que ho diuen com els que no, estan més fragmentats. DA, durant molt temps, va aconseguir passar pel que no era, amb una imatge de centre. Però després de la legislació laboral que ha fet, la legislació davant dels funcionaris, les retallades en les pensions, no haver actuat en el tema de l’habitatge, avui ningú qüestiona que és un partit de dretes. Espero que electors que van passar de votar el PS a DA, fent el balanç d’aquests vuit anys, tornin a fer confiança en el PS.
 
L’elector pot pensar que el pacte amb Liberals d’Andorra és només un acord per la cadira. 
És un pacte per canviar les coses al país. Les cadires, tot i que prefereixo anomenar-les escons, són el lloc en què es decideix el futur dels ciutadans. És un acord preelectoral per canviar el sistema electoral, per tenir unes institucions més independents, per unes negociacions amb la Unió Europea que comptin amb tots els ciutadans, i per promoure un canvi polític. El sistema electoral és el que és, hem vist que un partit que té molt poca representativitat en el conjunt de la població pot arribar a tenir una majoria parlamentària, que no s’ha estat gaire d’aplicar-la i anar al límit perjudicant molts ciutadans. d’Acord és una proposta per retornar la veu als ciutadans, perquè els seus vots a les llistes parroquials no vagin a la brossa.
 
El context és tan greu que justifica l’aliança?
Els consellers de L’A i el PS han vist la incapacitat d’escoltar, l’arrogància, la prepotència de DA els darrers vuit anys. Això ha contribuït a fer-nos veure que teníem l’obligació de fer alguna cosa per revertir això, que s’ha traduït en mala gestió, amiguisme, clientelisme, malbaratament de recursos públics, mala imatge d’Andorra a l’exterior.
 
No serà difícil gestionar un cop al Consell?
De cada parròquia, un candidat anirà al grup parlamentari socialdemòcrata i un altre al liberal. No hi ha d’haver problemes. Hem adoptat un compromís.
 
Programa electoral
 
Pensions
Per 40 anys cotitzats, que la pensió sigui equivalent al salari mínim.
 
Lleis laborals i de la Funció Pública
Suprimir, d’entrada, tot el contingut de la Llei de la Funció Pública i funcionar transitòriament amb la llei anterior. Suprimir del Codi de relacions laborals aquells aspectes que han estat perjudicials per als treballadors, sobretot la reducció dels costos d’acomiadament i la retribució de les hores extra. 
 
Emprenedors
Suport del Govern amb assessorament, obertures online, tràmits exprés, un portal únic i projectes de microcrèdit.
 
Unió Europea
Convocar un pacte nacional polític, econòmic i social per a les negociacions i transparència en la informació.
 
CASS
Un cop fetes les projeccions, proposa un acord com a mínim a 15 anys vista ratificat per tots els partits.
 
Transparència
Publicitat de les contrac-tacions i dels salaris i retribucions dels principals càrrecs de l’Administració. Modificació de la Llei de contractació pública, un portal informatiu on es pugui consultar fàcilment la convocatòria de places i concursos, i on es pengin els informes d’adjudicació.

“Estem molt a prop d'aquella sensació de canvi que es va generar el 2009”

Crea: 04/04/2019 - 11:58
Autor: PS
Pere López (M.M. /Ara.ad).
Després de les eleccions generals del 2015, Pere López torna a encapçalar la candidatura del PS amb l'objectiu de fer fora DA. Aquesta vegada, a més, els socialdemòcrates han assolit una entesa amb L'A a les parroquials. Per què un elector ha de votar d'Acord a la parroquial i PS a la nacional?
Perquè votant la llista parroquial de d'Acord estàs donant més possibilitats perquè el programa del PS es pugui tirar endavant. Al cap i a la fi tenim un Consell General que s'escull amb dos modalitats, però els 28 consellers se sumen al mateix grup i voten les mateixes lleis i les treballen conjuntament. 
 
Passades les eleccions hi ha possibilitat de formar govern amb L'A. El pacte s'allargaria o és estrictament electoral?
És una qüestió de la qual no hem parlat. D'Acord neix amb la voluntat de fer un canvi de país i de fer una sèrie de reformes importants com el sistema electoral, la contractació pública, l'accés a la informació per part dels ciutadans i la possibilitat d'impulsar consultes ciutadanes. Aquest és el compromís actual que tenim PS i L'A i que impulsarem la propera legislatura. Si no hi ha un escenari clar de govern per cap partit i estem en disposició de formar govern estem disposats a parlar amb qualsevol formació política, però també és cert que portem un recorregut amb Liberals d'Andorra molt positiu d'entesa i col·laboració que no els situa al mateix nivell que les altres formacions polítiques. Disposats a parlar amb tothom, però amb DA s'ha de reconèixer que la passada legislatura van tenir molt poca capacitat de diàleg, molt poca capacitat d'entesa i molt poc respecte i, per tant, la relació no és particularment bona perquè ens han passat, literamlemnt, per sobre.
 
Per tant, el pacte PS-L'A, en cas que sigui possible, és la via més factible?
És una via possible. Es fa difícil pensar com quedarà el Consell General, ja que segons el que acabi passant en algunes parròquies podem estar passant d'un escenari a un altre i pot dependre d'alguns vots.
 
Es fa difícil concebre un govern socioliberal, amb polítiques claus estant allunyats.
Amb totes les excepcions fetes de què no hi ha acord de govern parlat ni treballat i que això només es farà després de les eleccions, combinacions de governs socialiberals n'hi ha moltes. De fet, és una de les fórmules més freqüents a tota Europa. Hi ha exemples propers i semblants a Andorra com ara Liechtenstein i Luxemburg.
 
Una de les raons del pacte, com acaba d'esmenar, és la necessitat de modificar la llei electoral per motivar una major representació.
Sense tocar actualment el marc constitucional, no diu enlloc que el segon conseller de les llistes territorials ha de ser també pel partit més votat. Per això proposem que el segon conseller sigui per la segona llista més votada, a menys que la primera dobli en vots la segona. El que demanem és donar veu activa, amb consellers generals, a una sèrie de votants que en el cas del PS són molt importants. A les parròquies més poblades l'actual sistema deixa aquesta gent sense representació al Consell.
 
En el debat territorial de Sant Julià de Lòria el candidat de DA i ministre de Salut en funcions, Carles Álvarez, va dir que la minoria “no serveix per res”. Què li sembla?
El senyor Álvarez com a mínim té la virtut de dir coses que a Demòcrates es pensen sovint i que no tenen la valentia de dir-les. Ara, està clar que la minoria al Consell General en aquests darrers anys no ha comptat absolutament per a res. És un exemple més del tarannà de democràcia de DA, potser passades les eleccions alguns començaran a canviar d'opinió.
 
Durant el míting a Encamp va dir que “el canvi és possible”. Només falten algunes hores perquè s'acabi la campanya electoral, aquest sentiment va creixent?
Si comparo el que em passa ara amb el que em passava el 2015 o el 2009, estem molt més a prop de la sensació que es va crear el 2009. Ara percebo una sensació d'esgotament, de fatiga per part de la ciutadania i molt descontentament amb l'actual govern. A la vegada que percebo una esperança de canvi perquè la gent que t'ho diu, t'ho manifesta. Estem molt a prop de la sensació que hi havia ara fa 10 anys, els elements estructurals del 2009 estan sent els mateixos que m'estic trobant durant aquest dies de campanya. Molta gent té ganes de canvi i està il·lusionada i amb espurna d'esperança perquè aquest canvi pugui finalment arribar.
 
Això vol dir guanyar les eleccions o es conforma amb poder formar govern?
No poso cap límit ni cap llindar. Amb les poques hores que queden aprofitarem per parlar amb els ciutadans i preparar el debat nacional... a partir d'aquí seran els andorrans qui decidiran.
 
L'acord amb la Unió Europea ha de servir per millorar les condicions laborals dels treballadors, amb la implementació, per exemple, d'un atur obligatori?
Ens ha de portar la possibilitat de créixer en el sector serveis que avui en dia ho tenen molt difícil, però té també per nosaltres un component social molt important. És evident que un acord de lliure circulació de mercaderies i de serveis ha d'anar lligat amb una certa homogeneïtzació de les polítiques salarials i de les condicions laborals. Ha de ser positiu pels treballadors, sens dubte.
 
No m'ha contestat. Això vol dir la implementació d'un cotització d'atur obligatori?
Això vol dir que hi ha d'haver una equiparació de les polítiques salarials, de les condicions laborals i fins i tot amb tema d'acomiadaments, descansos laborals, horaris...
 
Andorra està preparada per assumir aquests canvis, amb els costos que això suposa?
Andorra ha d'estar preparada per assumir-ho. El que no podem pretendre és competir a base de carregar l'esforç a la classe treballadora. La nostra competència amb la UE ha de ser en positiu per la via de la creativitat, del talent, de la capacitat i de donar suport als emprenedors. No podem aspirar a ser competitius si és a base de tenir unes condicions laborals pitjors perquè això vol dir que el producte no és prou atractiu o no pot tenir durada. Si la competitivitat només s'aconsegueix amb horaris més durs o pagant pitjor als treballadors no se sostindrà a llarg termini.
 
Si arriben a governar, les negociacions amb la UE s'han de revisar de cap i de nou i tornar a començar?
El primer que caldrà fer és posar els papers a sobre de la taula, això és claríssim. Caldrà fer públiques actes de reunions i els compromisos adquirits. Quan Espot diu que al mes de juny s'ha de signar un acord marc amb la UE i ningú en sap res deixa en evidència el que nosaltres fa dies que diem: que hi ha coses que no s'han explicat i que s'està esperant descaradament al 8 d'abril per explicar-les perquè puguin tenir la declaració de fets consumats. Si tot això està ocult segurament hi ha alguna cosa que passa o que els nostres ciutadans veurien amb mals ulls. Perquè coneixent a Martí i Espot, si fos positiu, ja ho haurien anunciat 25 vegades. Per tant, si tot això es fa públic i s'ha de desfer alguna posició s'haurà de fer.
 
Porten al programa el manteniment del sistema de quotes i els monopolis de FEDA i Andorra Telecom, tot i que un dels principals objectius de la UE són acabar amb els monopolis i la lluita per un lliure mercat. Europa ho validarà?
És un dels grans dubtes que hi ha en aquesta negociació. No sabem si Europa ho accepta o quines condicions ha posat. El que sí que tenim molt clar és que per Andorra això són dues qüestions de les quals no se'n pot parlar. Si no hi ha un sistema de quotes no ens podem arriscar a una lliure circulació de treballadors perquè els costos sanitaris o de tot tipus de drets poden ser immensos. A més, la pressió sobre el mercat laboral pot fer baixar encara més els salaris amb la incorporació de mà d'obra disposada a cobrar menys. En el cas dels monopolis passa el mateix. Són dos sectors estratègics de país que amb la seva existència s'assegura la qualitat de servei i una quantitat importat d'ingressos per a l'Estat. Una lliure circulació en aquest àmbit duria a terme la desaparició de FEDA i Andorra Telecom amb la portabilitat del deteriorament del servei amb el pas del anys perquè un mercat petit deixi de ser interessant per les futures noves companyies que operessin al país.
 
Són línies vermelles?
Absolutament vermelles. El que passa és que després de tant temps que en parlem estaria bé saber què ha dit la UE en relació a aquest dos temes.
 
En relació a la despenalització de l'avortament, al llarg de la campanya, i així també ho recull el programa, han apuntat la necessitat d'incloure un quart supòsit per dificultats econòmiques per a la mare.
Les demandes van creixent i no es pot tenir el mateix discurs que fa 10 anys. Una dona que està embarassada i que té la sensació que la seva situació laboral, seguretat econòmica o edat no li permeten garantir la vida del seu fill amb condicions de seguretat és una situació fàcilment comprensible perquè pugui avortar. Portar un fill al món no és una decisió qualsevol perquè suposa molta responsabilitat i despeses i més en un moment en què els horaris i la seguretat laboral ho dificulta molt més.
 
Si vostès arriben a l'executiu aquesta legislatura es despenalitzarà l'avortament?
Si tenim la força política per tirar-ho endavant la propera legislatura aquest projecte de llei s'ha d'entrar a tràmit parlamentari.
 
Cal un referèndum previ, tal com porta L'A al programa electoral?
El nostre compromís polític no és passar pel referèndum, però si és necessari per obtenir una majoria suficient amb altres formacions polítiques que se sumin a aquesta voluntat haurem d'arribar a una entesa. Per nosaltres fer un referèndum o posar en consulta un element com aquest seria com demanar si vostè està a favor d'abolir l'esclavitud. Però si això s'entén per altres formacions polítiques com una manera per agafar més força per entrar el projecte de llei ho veuríem bé.
 
Si hi ha una trucada de Roma amb l'amenaça que si es tira endavant el copríncep episcopal abdica, què passa?
S'ha de tenir en compte que algunes formacions polítiques, especialment DA i terceravia, estan utilitzant la fórmula de fer servir aquests escenaris per no explicar els seus posicionaments polítics. A les alçades que estem estaria molt bé que DA i terceravia expliquin clarament als electors i ciutadans que les posicions majoritàries dins de les seves formacions és no a l'avortament per qüestions ètiques, morals i de convicció religiosa. A DA hi ha molta gent en llocs molt importants a la llista nacional, a la territorial, ministres i exministres que són gent molt vinculada a l'església catòlica i de l'ala més conservadora com la democràcia cristiana. El que no és molt lícit políticament és evitar posicionar-se i treure personalitats alienes a la formació i propostes que la Constitució no recull enlloc. O s'està a favor de la despenalització de l'avortament o no.
 
D'acord. Però si es donés el cas què faria Pere López?
La Constitució és molt clara. Les lleis s'aproven amb una majoria parlamentària i la llei se signa per un copríncep. No hi ha cap altre escenari possible. I això és el que ens convé recordar als que volem despenalitzar l'avortament. Per això apel·lo a tots aquells que hi estan a favor que si no hi ha majoria parlamentària per fer això és difícil parlar d'una altra cosa. Ara és el moment i no s'ha de distreure el vot amb formacions contràries a la despenalització de l'avortament.
 
No s'aturarien amb cap trucada.
No puc arribar a pensar que algú estigui disposat a no complir el marc constitucional. La Constitució és molt clara i les prerrogatives que té cadascú també. Per tant, pensar que hi ha algú que està disposat a saltar-se la Constitució em sembla un plantejament que em costa molt de creure.
 
Un dels elements dels quals el PS n'ha fet el seu cavall de batalla ha estat l'habitatge. Al llarg de la campanya han explicat diverses propostes en aquesta matèria com la creació d'habitatge de protecció oficial. Proposen escurçar de 5 a 4 anys el contracte de lloguer. Per què?
No és ben bé escurçar, ja que la nova llei ja permet que sigui de 4 anys. El que és molt important per nosaltres és que la renovació del contracte pugui ser pel mateix període. Ara les pròrrogues són d'un sol any i, per tant, vençut el primer termini la situació de precarietat pel llogater que cada any se li renova el contracte pot durar eternament.
 
Al programa parlen de “reforçar la regulació” dels pagaments dels lloguers. Això vol dir posar topalls?
No, aquesta mesura va relacionat als impagaments. No estem a favor de posar cap topall, no té cap sentit ni cap mena de lògica aplicar un límit en l'increment de preu perquè el que acaba provocant és que si un propietari vol fer algun increment i aquell llogater no li va bé genera un nou contracte amb la qual cosa no se soluciona el problema. L'única fórmula per solucionar la problemàtica del lloguer és que hi hagi més pisos al mercat, perquè els pisos van buscats, no n'hi ha i per tant el preu puja. Amb l'entrada d'uns 150 pisos de lloguer de protecció oficial el preu baixaria perquè si quan vas a buscar pis en lloc de no trobar-ne cap tens diverses opcions tens més capacitat de negociació i ràpidament els preus tendiran cap a una normalitat.
 
També recollen la idea d'aplicar “rebaixes i deduccions” en impostos de Govern i comuns. Quins?
Nosaltres principalment parlem de l'Impost sobre els Rendiments Arrendataris, però queda clar que qualsevol ajuda de l'estat ha d'anar vinculada a què el preu del lloguer sigui un preu assequible que vindrà determinat per un estudi de preus segons la zona del país. El que no podem fer és baixar impostos com ha fet DA, per exemple amb el pla Renova, per la construcció o renovació d'habitatges de lloguer que al final es converteixen en pisos de luxe. Només aquells propietaris que cobrin el preu del lloguer marcat com assequible podran rebre ajudes del Govern.
 
Al llarg de la campanya també han promès augmentar el salari mínim fins als 1.200, així com una pensió mínima garantida amb 20 anys de cotització, 13a paga per als pensionistes... Algunes formacions han titllat aquest paquet de mesures d'impossibles. Ho són?
Són possibles. Però el més important és que això és necessari per millorar la qualitat de vida de molts ciutadans. Donar l'esquena a aquestes situacions és donar l'esquena a la realitat. En aquest país és impossible viure amb menys de 1.200 euros i amb això la vida ja és molt justa. És finançable perquè actualment els que més tenen no paguen impostos.
 
Quant a la Llei qualificada de relacions laborals, parlen de derogar-la. Això vol dir tornar a l'anterior?
No. El que nosaltres proposem és fer una derogació selectiva de totes les retallades que hi ha hagut com la reducció dels costos d'acomiadament, la reducció de remuneració de les hores extres, les jornades de descans... i deixar les milles que ha aportat com el contracte per escrit o la baixa per maternitat. En canvi, amb la Llei de la Funció Pública sí que parlem de derogar-la per complet, tornar a l'anterior i reiniciar les converses amb el col·lectiu a partir dels 33 punts d'acord que sindicats i el Govern del PS van assolir durant el mandant del 2009.
 
Què cal fer amb el casino?
Complicat. El que cal fer és entendre realment el què ha passat. Perquè quan veus la cònsol major d'Andorra la Vella que discrepa sobre el motiu real d'anul·lació sembla que no se'ns han donat totes les explicacions en relació al que ha passat. A partir d'aquí caldrà veure quin recorregut judicial pot tenir tot plegat. Si les coses s'han fet tan malament que això pot estar empantanat judicialment per anys, serà la conseqüència del que ha fet DA. Si s'albira alguna possibilitat de reconduir es podria intentar fer una nova licitació o si hi ha encara alguna possibilitat de salvar el casino a Andorra. A mi em fa la sensació que les coses s'han fet tan malament que segurament estem abocats a uns processos judicials durant uns quants anys.
 
QÜESTIONARI EXPRÉS
Quan va decidir dedicar-se a la política?
Entre l'any 2003 i 2004. 
 
Com s'ha pres la família la decisió de tornar a aspirar a ser cap de Govern?
Les meves filles, el meu pare i la meva germana ja fa anys que saben la meva vocació. 
 
Quina és la seva major por?
Que els hi passi alguna cosa a les meves filles.  
 
Què val un bitllet senzill de bus?
1,85 euros.  
 
Com li agradaria morir?
Sense patir, com a tothom. 
 
En quina ocasió menteix?
Crec que no menteixo mai. Hi ha moments que no es pot dir tota la veritat. 
 
On es va fer el primer petó?
No ho recordo. 
 
És de cuinar o que li cuinin? Com es fa una truita de patates (breument)?
M'agrada més que em cuinin, tot i que fa poc he comprat un aparell que es diu Termomix i estic cuinant una mica. Una truita es fa tallant la ceba i la patata es fregeixen i després es barreja tot amb l'ou. N'havia fet, però ara fa temps que no en faig.
 
Quin és el tret que més detesta en altres persones?
Que em diguin una cosa quan sé que no la pensen. 
 
Si hagués d'anar a sopar amb un dels altres candidats, a qui escolliria?
Jordi Gallardo. 

Pere López: ‘A Andorra encara hi ha por de manifestar-se’

Crea: 04/03/2019 - 17:30
Autor: PS
Pere López.
Pere López (Andorra la Vella, 1971) és el primer secretari del Partit Socialdemòcrata d’Andorra i candidat a cap de govern a les eleccions de diumenge, 7 d’abril. Va ser ministre d’Economia durant el govern de Josep Bartomeu i ara, després d’haver guanyat les primàries del 2015, és el principal candidat de l’esquerra per a provar de derrotar Xavier Espot, de Demòcrates, el partit que ha estat al govern aquesta darrera legislatura amb Antoni Martí al capdavant.
 
—Seran les eleccions andorranes més disputades de la història, amb set candidatures.
—Hi ha set candidatures, però en realitat en aquestes eleccions hi ha dos models de país: el model clientelista del senyor Xavier Espot i Demòcrates, i el model per a canviar el país, que vol fer reformes, que vol canviar la qualitat de vida de la gent i que vol fer una Andorra per a tothom, com diu el nostre eslògan electoral.
 
—El govern d’Antoni Martí ha estat clientelista?
—El govern Martí s’ha dedicat a satisfer el seu petit nucli de votants atorgant llocs a l’administració pública, creant càrrecs de confiança i donant subvencions qüestionades i difícils d’entendre. Ha estat clarament d’esquena als treballadors, a les reivindicacions laborals. Va fer una llei d’administració pública que va aconseguir la fita històrica de provocar les dues concentracions més multitudinàries del nostre país per a reivindicar els drets que aquestes darreres legislatures s’havien retallat. Fins i tot, una vaga general. Tot això, que pot ser normal en altres països, a Andorra és absolutament inèdit. Andorra és un país on encara hi ha por de sortir a manifestar-se, de sortir a la televisió pública. És un país petit i que hi hagi 1.500 persones manifestant-se al carrer reivindicant drets laborals o millores en l’habitatge és absolutament inèdit.
 
—L‘encariment dels lloguers ha despertat moltes queixes.
—Per nosaltres, l’habitatge és una qüestió central de la nostra candidatura. Hem presentat un pla estratègic per a l’habitatge del 2019 al 2025, que va més enllà de la legislatura vinent, perquè hi ha moltes feines que no es poden fer en quatre anys. Hi ha dues propostes principals. Per una banda, crear un ens públic que gestioni els pisos buits que hi ha al país, que són moltíssims. Més de quatre mil. Proposem de llogar-los amb un preu de referència assequible. D’una altra banda, volem fer habitatges de titularitat pública. En aquest pla estratègic de sis anys, ens comprometem a la construcció o la reforma de 150 habitatges de titularitat pública anuals. Paral·lelament, proposem un augment del salari mínim a 1.200 euros, un increment de les pensions i millorar el poder adquisitiu de les famílies, que aquests darrers anys s’ha deteriorat molt.
 
—L’altra gran batalla política d’Andorra encara és el dret de l’avortament.
—En l’àmbit del dret de les persones, que és molt important per a un govern d’esquerres, defensem el dret de l’avortament, que vol dir el dret de les dones de decidir sobre el seu cos. També volem establir el casament universal, que superi l’actual divisió entre diferents formes de matrimoni, establir cerimònies civils de comiat per a persones que no vulguin fer un enterrament eclesiàstic.
 
—Totes aquestes propostes són compatibles amb mantenir un copríncep a la Seu d’Urgell que és un bisbe?
—La sobirania rau en el poble andorrà, els projectes de llei els aprova el parlament però, necessiten la ratificació d’un dels dos coprínceps. Ja va passar amb el divorci, amb el matrimoni civil, amb les parelles de fet i acaba de passar amb la llei de reproducció assistida. És una qüestió de sobirania, de respecte a la voluntat popular i totes les propostes que defensem poden tirar endavant.
 
—Si tot s’aprova amb un sol copríncep, es podria canviar o suprimir aquesta figura?
—No som en aquest moment, nosaltres.
 
—Però aleshores tot ho ha de signar el copríncep francès, perquè el de la Seu s’hi oposa?
—Per a nosaltres és suficient.
 
—La nacionalitat andorrana encara és inaccessible per a moltes persones que viuen i treballen a Andorra.
—Dins el capítol de drets, proposem la doble nacionalitat, que és interessant tant per als andorrans com per als residents. Els andorrans estan molt penalitzats si volen viure a l’exterior, trobar feina, estudiar, etc. És una autolimitació imposada pels andorrans mateixos. I pel que fa als residents al país, els costa molt haver de renunciar a la seva nacionalitat, fins i tot des d’un punt de vista emocional. Per tant, pensem que la doble nacionalitat és un canvi important per a tots els ciutadans del país i proposem que el termini per a accedir a la nacionalitat andorrana es redueixi dels vint anys actuals als deu, tal com proposen tots els organismes internacionals i, en particular, el Consell d’Europa.
 
—Parlant d’Europa, hi ha qui critica el procés d’adhesió a la Unió Europea perquè Andorra perdria sobirania.
—Nosaltres diem sí a Europa, però no a la negociació amb la Unió Europea duta a terme per Demòcrates d’Andorra. És una negociació que s’ha fet amb una manca de transparència absoluta per part del govern, i s’ha avançat en qüestions sobre les quals encara no hi ha consens. Per a nosaltres, hi ha quatre línies vermelles i si Demòcrates no les ha respectades, la pròxima legislatura haurem de desfer l’acord. Aquestes quatre línies vermelles són: la política fiscal, que l’ha de decidir Andorra, el manteniment del sistema de quotes, el manteniment del sistema públic pel que fa a la llum i a la telefonia, i establir un cabal comunitari assumible per Andorra pel que fa a l’abast i els terminis.
 
—El sistema de quotes vol dir limitar la immigració?
—Vol dir establir un sistema de quotes per a cadascuna de les dues temporades, al llarg de l’any.
 
—El procés independentista que viu Catalunya, com afecta Andorra?
—Som veïns. La nostra posició és que allò que es viu a Catalunya és una qüestió interna d’un altre estat. Sí que diem que qualsevol conflicte s’ha de solucionar tant sí com no amb el diàleg. És el que ens toca fer des d’un país que, encara que sigui proper, és extern.

Pere López: “La reforma fiscal donaria uns 40 milions més a l'Estat”

Crea: 04/03/2019 - 17:26
Autor: PS
Pere López (F.G. / Diari).
El candidat del Partit Socialdemòcrata s’ha revelat com un dels consellers més bel·ligerants de tot l’hemicicle amb les polítiques de Demòcrates. Un Govern que ara ambiciona dirigir amb l’objectiu de fer d’Andorra “un país per a tot­hom” i deixar enrere els vuit anys de Toni Martí.
 
Com es pot convèncer el Papa per mantenir el Coprincipat i despenalitzar l’avortament?
Cal explicar bé, perquè sempre he criticat la fredor de determinats partits, que avortar és una decisió molt complicada. Dit això, crec que el que farà falta la pròxima legislatura per començar aquest debat és que hi hagi una majoria parlamentària decidida a tirar endavant aquesta reforma. Per tirar endavant aquesta legislació s’aprova al Consell i el pas següent és que un dels dos Coprínceps la ratifiqui.
 
Quants diners addicionals pot recaptar l’Estat amb els canvis fiscals que proposa el PS?
Els canvis que plantegem suposen que els que més tenen tributin, ja que els que més tenen si organitzen la seva activitat empresarial a través de societats o bé en forma de sicavs estan pagant un 0% al país. Per tant, les reformes perquè tributin l’IRPF els dividends i els rendiments de sicavs suposen un ingrés extra d’entre 30 i 35 milions d’euros, mentre que el segon tram d’IRPF pels rendiments que superin els 144.000 euros suposen entre 5 i 6 milions d’euros. És a dir, la reforma fiscal donaria uns 40 milions més a l’Estat.
 
Quina és la principal mesura que preveu per solucionar el problema del lloguer?
Proposem crear un ens públic que tracti diferents qüestions, com ara contractes amb els propietaris de pisos buits perquè potser la garantia de l’Estat els pot ajudar a fer el pas de posar-los al mercat. L’Estat, alhora, es compromet a llogar-los a un preu assequible. La nostra estimació és que una mobilització de 150 o 200 pisos a curt termini és perfectament possible.
 
Qui és el favorit per guanyar les eleccions?
Nosaltres hem treballat seriosament aquestes eleccions. Penso que el nostre projecte polític demostra la molt bona feina feta. Ara, per dir-ho d’una manera gràfica, la pilota està a la teulada dels andorrans i andorranes.
 
El seu projecte a les parròquies està lligat a L’A. L’elector està entenent bé d’Acord?
Sí, d’Acord s’està entenent bé per part dels electors. Tothom sap perfectament com és el sistema electoral i què passa amb els vots territorials, que si no tenen representació no tenen capacitat de tirar endavant el projecte. Estem donant l’oportunitat que el seu vot es tradueixi en seients al Consell General.
 
Quins han estat els principals errors del Govern Martí?
Els vuit anys de DA han sigut molt dolents, però la segona legislatura ha estat particularment negativa. Penso que l’error principal ha estat la seva arrogància i incapacitat d’escoltar.
 
Si fos per vostè, en quin termini estaria aprovat l’acord d’associació?
L’acord d’associació l’hauríem d’agafar amb certa cautela i jo diria que a bastant llarg termini. Fa cinc anys que estem en una negociació efectiva i els dubtes s’han incrementat. Nosaltres tenim quatre línies vermelles: la política fiscal, el manteniment del sistema de quotes i del monopoli de FEDA i Andorra Telecom, així com definir un cabal comunitari que podem assumir.
 
Tots els residents haurien de poder votar a les comunals?
Quan parlem d’una Andorra per a tothom és per a tothom. Al programa portem que els residents amb una antiguitat de més de cinc anys poden participar a les eleccions comunals. Al Consell General per a nosaltres sí que hi ha el requisit de nacionalitat, però pensem en la reducció del termini a deu anys per adquirir-la.
 
L’objectiu del PS es atreure el vot del fill de l’immigrant allunyat de la política perquè el seu pare no pot votar?
La nostra voluntat és donar veu a tots els ciutadans. En aquestes eleccions els fills dels residents, que tenen pares que no poden votar, tenen una doble possibilitat. Poden votar a la vegada per ells mateixos i pels seus pares.
 
Considera que una abstenció alta pot perjudicar especialment el PS?
Hi ha elements de distanciament amb la política. Nosaltres hem fet un esforç en qüestions que pensem interessants per als electors tradicionalment abstencionistes, com ara la doble nacionalitat, l’habitatge i l’increment dels salaris i les pensions.
 
Josep Pintat va acusar el PS de ser el mateix que DA.
A hores d’ara s’evidencien dos models, jo crec que molt clarament, que són el de DA i del PS. Jugant amb el nostre eslògan, si el PS és una Andorra per a tot­hom, DA és una Andorra per a uns quants.

Abril ’09-Abril ‘19

Crea: 04/03/2019 - 17:11
Autor: Roger Padreny
Fa deu anys, jo en tenia quinze i, tot i trobar-me en la plena adolescència, ja estava polititzat. Fa deu anys vaig veure com el poble andorrà assumia que calia canviar la relació històrica de forces conservadores per un nou projecte que apostava per la modernitat i l’avenç. Fa deu anys vaig celebrar que per primer cop viuria en una Andorra més social, justa i igualitària. Fa deu anys sabia que allò significava que per primer cop en 16 anys de democràcia andorrana, s’aplicarien unes polítiques públiques i socials al servei de la ciutadania i d’aquelles persones que més ho necessiten. Fa deu anys vaig viure amb molta il·lusió la primera victòria del projecte socialdemòcrata a Andorra.
 
No obstant això, com diu el refrany, ‘l’alegria dura poc a casa del pobre’ i els ‘cent dies de gràcia’ no van ser-hi. Des de l’endemà de les eleccions i fins a dia d’avui, el poder econòmic i polític de ‘l’establishment’ andorrà ha treballat plegat perquè aquell fet no es tornés a repetir mai més. Per fer-ho, van aplicar aquella frase tan nostrada del virtus unita fortior (per cert, frase que a dia d’avui recorda certs projectes polítics retrògrads). Una unió conservadora i negativa, pel fet que tenia com a únic objectiu acabar amb el govern socialdemòcrata. Una unió sense ideologia que es camuflava dins de l’espai electoral centrista amb l’únic objectiu de buscar el votant medià i aconseguir la polarització política.
 
Després d’aquells “reajustaments polítics”, i gràcies a un sistema electoral conservador i poc representatiu del conjunt de població, els poders econòmics i polítics ja tenien la garantia de poder governar amb majoria absoluta. I ho han fet durant vuit anys. Vuit anys basats en el fet de fer política d’estratègia i discurs electoral constant. Personalment i independentment sí que comparteixo les polítiques que s’han fet durant aquest període, n’esperava més del “govern dels millors”. Esperava més alt nivell polític i de gestió pública i esperava menys errors importants, que actualment ens afecten a tots i totes. En definitiva, esperava una política més oberta a la participació ciutadana i no basada en el discurs de la por.
 
I si parlem de la campanya electoral que ens ha tocat viure a tots i totes, més o menys activament, és interessant i trist tornar a sentir com el discurs de la por recorda, com ha fet sempre, que apujarem els impostos, quan saben perfectament que el tipus impositiu pujarà a aquells que cobren més (a partir de 140.000€ anuals) o aquelles societats que actualment tributen un impost mínim o nul. Dues polítiques que busquen la progressivitat i la justícia tributària.
 
A més a més, encara m’entristeix més tornar a escoltar expressions com “bienni negre” per recordar aquell curt període de govern socialdemòcrata de 2009-2011. Els encanta repetir aquestes expressions quan saben també quina era la situació d’aquell moment. Una situació de bloqueig polític constant, que no va permetre al Govern tenir un pressupost propi que de ben segur hauria millorat la vida de moltes persones, fent-la més digna del que és la vida per molts a andorrans i andorranes després de vuit anys de polítiques taronges conservadores.
 
Tot i aquella situació, estic orgullós de les persones que en aquell moment van encapçalar el projecte socialdemòcrata: tant des del Govern, com des del Consell General. Aquestes van ser persones valentes que van aportar tot el seu potencial i ganes en tots aquells àmbits de la societat en què hi van poder incidir. Aquell equip creia que Andorra podia prosperar i créixer cap a millor. Jo no vaig conèixer la situació de cada departament de Govern, però estic segur que si els haguessin deixat, haurien fet més i millor feina que la feta des del 2011 pel Govern d’Andorra. Per exemple, en un camp que conec bé, com el de l’educació, us puc assegurar que el futur que projectaven els gestors i gestores públics era i hauria estat brillant per al nostre sistema educatiu. Ai, mare, si haguéssiu pogut governar!
 
Després de 10 anys, estic melancòlic, trist, il·lusionat i projectat. Melancòlic quan escric aquestes paraules i recordo tot aquell esperit de canvi, ganes i empenta que hi vam posar entre tothom. Trist per com no ens van deixar fer-ho i per com de poc joiosos han estat aquests últims vuit anys. Il·lusionat per la possibilitat que se’ns presenta ara de recuperar tots aquells projectes no conclosos el 2011, millorar-los i ampliar-los. Projectat pel que fet que m’imagino una Andorra futura millor si som capaços i capaces d’obtenir la confiança de la ciutadania i aplicar el nostre excel·lent programa nacional, així com els magnífics punts d’Acord, que canviarien totalment el nostre Estat, la democràcia i la manera de fer política al país.
 
Diuen que el temps passa ràpid i probablement vostè haurà viscut coses més o menys bones en aquests últims deu anys. Personalment, he viscut deu anys fantàstics, passant de ser un nen a un jove adult. Però tot i aquests grans moments viscuts, no hi hagut cap dia que no hagi estat esperant. Esperant el moment que la ciutadania s’adonés del projecte fallit basat en la política per uns pocs. Esperant el moment que tots i totes fóssim capaços de teixir altre cop aliances per construir un canvi necessari de fer política i que fes d’Andorra, un país per a tothom. Recordant aquell 2009, aquest proper 7 d’abril,  Andorra depèn de tu!

Igualtat: ser o no ser

Crea: 04/03/2019 - 16:59
Autor: Susanna Vela
Diu Aristòtil que no es pot ser i no ser en un mateix espai sota un mateix aspecte. No es pot. I si es fa, es nota que alguna cosa no va. Doncs aplicant aquest interessant principi a la igualtat, si veritablement apostes pels valors d’una democràcia real on totes les persones tinguin les mateixes oportunitats, se’t nota. I si queda maquillat per acontentar les dones i seguidament sorgeixen les propostes on els nostres drets queden retallats, ajornats, privatitzats o externalitzats, també. Així que no es pot ser i no ser ni estar i no estar del costat de les dones
 
La igualtat ha de tenir present la lluita contra totes les formes d’opressió de la dona. Al Partit Socialdemòcrata tenim clares les bases i proposem un eix central sobre el qual articular la resta de mesures: la igualtat ha de ser una qüestió transversal en tot el que fem. 
 
No creiem en mesures de contingència per salvar -i guanyar- la papereta, no ens ve de nou el feminisme entès com un moviment que defensa la igualtat de drets socials, polítics, legals i econòmics de les dones, de totes les dones. Hem entès fa temps que si no creem mecanismes favorables perquè es doni la igualtat real, el potencial de les dones mai podrà ser aprofitat pel desenvolupament del país. Creiem fermament que la igualtat beneficia a les dones, als homes i a Andorra.
 
 
Molt s’ha parlat durant el període preelectoral sobre com s’afrontarà el greuge per a les dones que implica que l’avortament estigui penat sota qualsevol supòsit. I hi ha partits i hi ha persones que directament honoren la veritat dient que són obertament contràries a legalitzar-ho i això genera que un corrent de persones que pensen el mateix tinguin la seva opció clara. 
 
Però hi ha d’altres partits defensant el seu no a legalitzar l’avortament des de la barrera del model d’Estat. Com si el Copríncep episcopal no hagués mai conegut el cas d’una llei que no podia signar en consciència i que quedava només rubricada pel Copríncep francès.
 
Molt recentment ha utilitzat aquesta fórmula legal per no signar-ne dues (Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents i la Llei 12/2019, del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida) i continuem el dia d’avui mantenint l’estatus de Coprincipat. 
 
Creiem que no es pot estar i no estar a favor dels drets de les dones. Així no es pot. Creiem que deixar oberta la via a què desenvolupem els nostres drets a l’estranger no és forma de creure en la igualtat. No podem utilitzar l’estranger com un espai salvador que ens proveirà d’avortament. Com podem defensar un model d’estat des de la hipocresia? Creiem fermament que hem de respectar i promoure els drets de totes les dones, de tots els homes, i fer-ho començant per casa.

El PS considera clau potenciar el consum intern per evitar la desaparició del comerç de proximitat

Crea: 04/03/2019 - 16:52
Autor: PS
Padreny i Font, al costat del Niu.
Els número 4 de la llista nacional del Partit Socialdemòcrata (PS), Jordi Font ha desgranat aquest dimecres les propostes econòmiques de la formació. Des de la formació es considera essencial potenciar el consum intern per, d’aquesta forma, donar vida a aquells comerços de proximitat, no centrats específicament en el turisme, que, han alertat, viuen greus dificultats i, fins i tot, molt d’ells “estan desapareixent”. 
 
Font ha fet aquestes declaracions al costat de l’edifici El Niu, d’Andorra Telecom, a la Massana. El número 4 de la llista nacional dels socialdemòcrates ha comentat que el programa electoral inclou “propostes importants destinades a fer que el consum intern sigui factible”, ja que “si no trobem solucions a la desigualtat salarial, hi ha un sector de la població que no pot consumir ni fer part de l’economia”. Per això, es vol incrementar el salari mínim fins als 1.200 euros mensuals, així com equiparar-hi les pensions mínimes. 
 
 
El polític escaldenc ha advertit que “veiem que el comerç de proximitat està desapareixent” i, en canvi, “només li posem traves; per exemple, orientem la circulació i l’estètica a un poble pel turisme i impedim a qui hi viu que es pugui atansar, parar davant la botiga i continuar comprant com fins ara”. Per això, s’ha preguntat “com podem vida de poble i il·lusió si no generem consum”. També ha lamentat que “el petit comerç i el petit industrial”, tot i estar representat a la Cambra de Comerç, “no hi té veu”. Per tant, la voluntat és “impulsar taules de treball per donar-los la importància que tenen”. 
 
Més enllà de les propostes econòmiques, Font ha volgut fer un balanç “satisfactori” de la campanya, ja que “es veu clarament que no totes les propostes són iguals”. Així, ha apuntat que “n’hi ha dues de diferenciades: la de DA amb el continuisme i posar els serveis de l’Estat a favor d’uns quants; i la nostra, que treballarem per tota la ciutadania”. Un exemple d’aquesta situació l’ha posat amb la promoció turística: “Heu vist alguna campanya que ajudi al Pas de la Casa o Sant Julià, que també són motors econòmics? Només ens dediquem a Vivand, que sí, que és important; però s’ha de promocionar tot el comerç i no només una part”. 
 

El PS aposta per subvencionar l’ús del bus per fer del transport un autèntic servei públic

Crea: 04/02/2019 - 17:04
Autor: PS
López i Padreny parlen amb dues viatgeres.
El Partit Socialdemòcrata (PS) apostarà de forma ferma per convertir el transport en una política pública per fomentar la seva utilització. Així ho ha explicat el candidat a cap de Govern de la formació, Pere López, que ha avançat la voluntat de crear una xarxa eficient, amb títols integrats i subvencionats de forma important des del Govern, línies nocturnes i més informació a les parades. El cap de llista també ha exigit a l’executiu actual, en funcions, que no resolgui el concurs convocat per a la nova distribució de línies, ja que, com ha afirmat, és un model totalment oposat al que defensen els socialdemòcrates. 
 
López, acompanyat del número 5 de la llista nacional, Roger Padreny, ha fet aquestes declaracions pujat, justament, a un bus comunal d’Andorra la Vella. Durant el trajecte també ha pogut compartir uns minuts parlant amb passatgers i passatgeres per apropar-los les idees de la formació. El candidat a cap de Govern ha desgranat la proposta per un transport públic que, ha recordat, té un vessant de “mobilitat sostenible” però també social, ja que “ajuda a reduir les desigualtats i els costos diaris de mobilitat per molts ciutadans per anar a escola o treballar” així com “encaixa en temes d’habitatge” perquè “una bona xarxa treu pressió de preus a les zones més ben connectades”. 
 
Per això, López aposta per “convertir el transport públic en un veritable servei públic” amb “part del pressupost de l’Estat destinat a targetes subvencionades i integrades” –per poder canviar de vehicle sense haver de pagar un nou bitllet- així com “un augment de freqüència” i trajectes nocturns. A més, considera necessari que es millori la informació als usuaris. També ha deixat clar que amb aquesta política “hi haurà una reducció del preu dels bitllets”. 
 
 
En aquest sentit, el cap de llista socialdemòcrata ha recordat que actualment “tot just hi ha una regulació de les línies i de qui les pot operar”, però “Govern no posa diners”. Davant aquest model , ha volgut contraposar el proposat pel PS: “Cal que sigui una política pública i s’hi destini una part del pressupost”. Això suposa, ha defensat, “millora la mobilitat, treure cotxes de la carretera i ajudar a les persones a trobar treball i habitatge”. Preguntat sobre quina podria ser aquesta partida, López ha indicat que, a falta de poder realitzar una anàlisi més profunda, “podria ser suficient amb entre 1 i 1,2 milions d’euros”. 
 
 
Per això, també ha reclamat a l’actual Govern en funcions que no adjudiqui el concurs de línies ara obert, ja que “té un plantejament just al contrari del nostre; no li donen consideració de transport públic; tot just s’ordena quines companyies poden operar en cadascuna de les línies”. Al seu entendre, seria “extraordinari” que un executiu “en funcions” optés per “comprometre el futur del transport públic”. 
 

Pàgines

Subscriure a RSS - eleccions generals 2019