govern de coalició

Crítica del líder de l'oposició, Pere López, als primers mesos del Govern tripartit. Indica que el pacte ha afeblit el lideratge de Xavier Espot i que en tot aquest temps no s'ha pres cap decisió d'envergadura. Ho ha dit aquest dimarts en una entrevista a l'Ara i Aquí d'RNA.

 

El president del grup parlamentari socialdemòcrata Pere López assegura que l'executiu només s'ha centrat a exercir "clientelisme polític" i a anar encadenant nomenaments. No hi ha hagut cap decisió per atacar els problemes pels quals travessa el país. Segons López, "sembla que l'única virtut que tenen aquestes persones és disposar del carnet polític d'un dels dos partits" dels qui opina estan "en plena cursa per veure qui és capaç de situar més amics".

 

Considera que les explicacions en l'afer de Salus Chato són inadmissibles i que Xavier Espot s'ha afeblit per un pacte de Govern en el qual, per exemple, té condicionants a l'hora de decidir una destitució. Creu que suposa "un exercici de manca de lideratge i fermesa per part del cap de Govern" per "cedir unes parcel·les que són de la seva competència"

 

Pel que fa als pactes d'Estat, hi veu un tarannà més obert del Govern per a Europa, i més possibilitats d'assolir-lo en salut que en pensions, on assegura que hi ha punts de partida molt divergents. Respecte a la problemàtica de l'habitatge, explica que el Govern no ha fet res i espera que prosperi la proposició de llei socialdemòcrata, que planteja destinar part dels fons de la CASS a la rehabilitació d'habitatges.

 

En clau d'eleccions comunals Pere López assegura que no ha tractat amb Rosa Gili que aquesta sigui candidata a cònsol per Escaldes.

 

Judith Salazar (Canillo, 1976) s’estrena al Consell General en la present legislatura. La seva trajectòria en política, però, no és inexperta ja que porta anys vinculada al PS, formació de la qual va ser secretària general entre 2011 i 2013. Salazar exposa el seu punt de vista respecte la gestió dels resultats postelectorals i analitza alguns dels temes candents que recentment s’han debatut a l’hemicicle.

 

–Com es va gestar el procés d’anar com a número tres a la llista nacional del PS?

–Vaig concórrer l’any 2009 a Canillo com a cap de llista, al 2011 vaig repetir, al 2015 anava cinquena a la nacional i al 2019 com a tercera. Vull dir, que la meva participació dins del partit, tot i que no hagi sortit a la primera línia mediàtica després de l’etapa que vaig ser primera secretària, ha estat de continuar treballant pel PS. 

 

–Quins records l’evoquen a l’etapa que va ser primera secretària del PS?

–Va ser una etapa dura, de molta feina i incertesa. Formava part de l’equip que confiava en una renovació dins del partit i no va ser fàcil. Però quan fas les coses pensant que les fas com les has de fer al final fas balanç i, tot i no acabar satisfeta perquè mai t’agrada que les coses acabin trencades o afectades, al final és el que havia de passar i vam intentar gestionar-ho de la millor manera que vam saber. I al final la gent que s’ha quedat al PS, que és la gran majoria, no ens ha traslladat inputs negatius d’aquella gestió. Però sí que és cert que després d’aquella etapa vaig haver de prendre una mica més de distància per agafar oxigen després d’un moment tant convuls. 

 

–A què atribueix el fet que el PS hagi passat de tres a set consellers?

–S’ha fet una molt bona feina en l’anterior legislatura tot i que va ser molt dura pels companys perquè eren pocs i es van entrar moltes lleis a tràmit. Però crec que hem millorat en la política d’apropament a la ciutadania i comptant amb la societat civil. I després no hem d’oblidar que tenim un projecte amb 19 anys de recorregut com a PS.

 

–Amb tot, per donar aquest salt també ha esdevingut determinant els resultats de d’Acord...

–El projecte de d’Acord ens aporta dos consellers, però també és política ficció perquè tampoc sabríem que hauria passat d’una altre manera, però com a mínim hem d’estar contents. Però el que sí és veritat és que és endèmic el greuge que suposa el sistema electoral que tenim. Hi ha hagut parròquies com Encamp o Ordino que ens hem quedat a molt poca distància de DA. D’Acord era una solució per intentar, entre d’altres coses, fer-li un capeo al sistema electoral per buscar una major proporcionalitat. 

 

–Després de les eleccions les complicitats gestades amb L’A s’han esfumat. Quina valoració en fa? 

–Nosaltres ens hem mantingut com a partit d’alternativa a DA. Si L’A amb allò que eren crítics ja no ho són tant els hauríeu de preguntar. Però no és només una qüestió de sumar una alternativa. Personalment crec que un té l’opció de decidir si vol integrar-se a un Govern o fer una oposició constructiva. I L’A els únics escenaris que es va plantejar va ser un Govern amb el PS, i evidentment havia de ser també amb terceravia, o integrar-se un Govern amb DA i CC. 

 

–Vol dir que L’A no estava disposat a anar a l’oposició?

–O com a mínim no era el seu esperit. Nosaltres si que sabíem que érem capaços de fer Govern i, si no era el cas, de fer una oposició constructiva.

 

–Llavors si per L’A no hi havia cap impediment per entrar a un Govern amb el PS la peça que no va encaixar va ser arribar a un acord amb terceravia?

–Bé, és matemàtica pura. O teníem els suports de L’A i terceravia per poder investir a Pere López o no podíem formar alternativa de Govern. Aquí hi havia l’opció que el Govern tingués una majoria àmplia o que estigués més condicionada per un control de l’oposició perquè governés amb minoria.

 

–Què va fallar doncs perquè no prosperes el Govern del PS?

–És una manca de números, nosaltres teníem un projecte d’un Govern curt perquè enteníem que hi havia una sèrie de reformes urgents que aquest país li feien falta. No era un Govern del PS, sinó que havíem de trobar-nos amb dificultats ideològiques com és el cas, per exemple, de la reforma fiscal, que tenim models oposats. Havíem de trobar els consensos per fer determinades reformes i després tornar a donar veu a la ciutadania perquè triï quina és la seva opció de Govern.

 

–Els números dels consellers de PS, L’A i terceravia sí sumaven per una majoria absoluta...

–Sí, però si nosaltres plantegem aquest escenari i pel que sigui L’A no ho veu i terceravia tampoc... teníem set consellers i per tant podíem proposar candidat a cap de Govern. Això ja comença quan plantejàvem una Sindicatura que fos plural per deslocalitzar el poder absolut de DA. Tu llences propostes i després t’han de recollir el guant. Nosaltres vam fer la feina que ens tocava.

 

–Quines expectatives tenen de cara a les eleccions comunals?

–Venim de fer un congrés en el qual hi ha hagut una clara voluntat de donar autonomia als comitès locals perquè tinguin molt més marge de negociació del que tenien fins ara, on hi havia més rigor del contingut mínim programàtic o de la participació en llistes. I quedarà en última instància la validació del comité directiu. I el que hem aconseguit en aquesta ponència és donar un contingut mínim ideològic.

 

–Podríem veure doncs candidatures més flexibles?

–Sí, i que es puguin fer consensos depenent de la realitat de cada parròquia. En parròquies on tenim més dificultat d’implementació del PS ens interessa formar part de llistes que suposin una alternativa als comuns de DA. Però en tot cas no hi ha una visió de partit perquè estan treballant els comitès locals. 

 

–En seu parlamentària va preguntar a la ministra Judith Pallarés sobre el marge d’actuació per reformar de la Llei de la Funció Pública. Va acabar convençuda amb la seva resposta?

–A mi em va donar la sensació que és una mica el que va manifestar el cap de Govern i el ministre portaveu quan van dir que la llei de la Funció Pública estava avalada pel TC excepte en dos articles i que, per tant, només es modificarien els dos articles i es desplegaria reglamentàriament la llei. I si després del desplegament reglamentari hi hagués disfuncions que s’haguessin de tocar es faria, però no a partir d’una modificació de la llei. Crec que és bo que els sindicats puguin saber fins a on poden anar a treballar i que no se’ls torni a situar amb la possibilitat de canviar més coses de la llei quan no hi ha intenció.

 

–Com a funcionària que ha estat inspectora de treball, té constància de casos on no s’hagi aplicat corresponentment la pujada de l’IPC?

–És molt complicat que a un país on no es requereix una causa específica per acomiadar a un treballador, per molt que no els agradi que ho diguem així, aquest vagi i interposi una denúncia a Inspecció de treball perquè potser no l’hagin apujat 10 euros el salari. A cap empresa li agrada que se la denunciï a Inspecció de Treball perquè allà el control és més ampli que el fet denunciat estrictament. He treballat durant quatre anys i mig a Inspecció de Treball i el gran gruix de denúncies que rebem és de treballadors que ja no treballen per les empreses que denuncien. I això és significatiu perquè hi ha la por a l’acomiadament.

 

–Han entrat a tràmit una proposició de llei sobre l’habitatge al cap de dos mesos de formar-se el Govern. Pretenen anticipar-se a l’Executiu en el lideratge front a aquesta problemàtica?

–El Govern ha tornat a reunir a la Comissió d’Habitatge i estem a l’espera de conèixer quines són les mesures. Nosaltres entenem l’habitatge com una emergència social perquè realment hi ha famílies que tenen moltes dificultats i temporers que els hi costa molt trobar pisos on allotjar-se. Des del nostre punt de vista s’està convertint en un problema nacional. O veiem que el Govern és proactiu o evidentment ho haurem de vehicular a través d’una iniciativa legislativa. L’objectiu principal és que es puguin buscar altres formes d’inversions pel Fons de Reserva de Jubilació que no siguin tant volàtils. I a més, en aquest cas, aporten un bé per a la societat com pot ser intentar buscar mecanismes perquè l’accés a l’habitatge no sigui tant difícil.

El president del grup parlamentari del PS i cap de l’oposició, Pere López, analitza la gestió de les negociacions postelectorals i la seva repercussió de cara als comicis comunals. El dirigent socialdemòcrata exposa la seva visió respecte a l’habitatge i critica la falta de transparència del nou Executiu.

 

–Quin era l’objectiu de la proposta del PS de fer un Govern de 18 mesos?

–Era un primer document de treball que es va fer arribar a L’A i no sé si el senyor Gallardo en va fer l’ús més adequat que se n’havia de fer. En tot cas nosaltres ho havíem posat damunt la taula com la única alternativa a DA per a establir una sèrie de prioritats, gairebé d’urgències, deixant de banda alguns aspectes amb els quals no podríem arribar a acords per fer una majoria alternativa. I un cop feta aquesta feina, convocar eleccions.

 

–En base a quins càlculs creien que era millor apostar per aquests 18 mesos en lloc d’esgotar la legislatura?

–Perquè ens semblava que l’únic punt d’unió possible amb L’A que pogués comptar amb un suport de terceravia partia per posar-nos d’acord en temes que eren molt important i urgents, però que segurament havien de ser curts i la feina es podia enllestir en 18 mesos. 

 

–Bartumeu va dir que el pacte entre DA i L’A es va orquestrar abans de les eleccions. En tenia constància?

–Jo no tinc cap indici d’abans del dia 7 d’abril. És més, hi ha indicis després del dia 7 d’abril que L’A estava per la labor de treballar per un canvi. De fet L’A estava a favor de buscar punts d’acord per intentar fer un atansament amb terceravia i construir una via alternativa. Té una certa lògica vist el que havien defensat sobretot els dos darrers anys al Consell General i la campanya bel·ligerant que havien fet contra DA.

 

–Quan percep doncs el detonant d’aquest canvi de rumb en les negociacions?

–Nosaltres vam seguir fent reunions amb L’A i fins el dia abans de la votació de la Sindicatura no teníem cap indici per la seva part. Potser ja hi havia converses avançades per aquest canvi de rumb, però per la seva part no va haver-hi massa generositat cap al PS a l’hora de ser honestos i donar la cara. 

 

–Vista la successió d’esdeveniments, es penedeix d’haver participat a la fórmula de d’Acord?

–Pel PS ha estat una fórmula d’èxit que ens ha portat els dos objectius que volíem assolir. D’una banda obtenir una representació parlamentària més alineada amb la força electoral del PS, ja que a les eleccions del 2015 amb un 24% dels vots teníem un 10% de consellers i ara estem amb un 31% de vots i tenim un 25% dels consellers. I l’altra és que DA no tingués majoria absoluta. I és obvi que si la fórmula de d’Acord no s’hagués fet avui DA més CC sumarien 15 consellers.

 

–En perspectiva de les comunals sembla inviable que es reediti d’Acord, més tenint en compte que des del Govern s’està intentant impulsar una candidatura conjunta de DA, L’A i CC...

–Jo diria que la fórmula de d’Acord és bastant improbable, sent suaus. El que és cert és que diàriament molta gent que va votar a d’Acord ens fa arribar el seu descontentament de com L’A ha gestionat el que era la seva voluntat. Jo crec que passada una primera etapa d’una certa incomprensió de l’electorat tinc la sensació que és una circumstància que té tendència a afavorir-nos. La gent que no comparteix les polítiques de DA i va fer el pas per votar d’Acord no té cap altre alternativa de cara a les eleccions comunals, amb l’excepció de la parròquia de Sant Julià, de donar suport al PS. La gestió de L’A després del 7 d’abril fa incrementar la polarització dels dos models de DA i PS. 

 

–El fet d’haver multiplicat la representació parlamentària també endurirà el rol del PS a l’oposició?

–Bé, no sé si la paraula és endurir. Però tenint set consellers la possibilitat d’analitzar dossiers i de reunir-se amb ciutadans incrementa. Només cal recordar que en aquesta primera sessió de control hem preguntat per coses tant importants com el document marc de la negociació amb la UE, què és el que pensa fer el Govern amb la llei de la funció pública o les importants pèrdues que es van fer en el fons de reserva de jubilació de la CASS. Per tant, hi ha molts temes a seguir que formen part de la nostra feina, però no la única perquè també volem fer iniciatives legislatives i ser proactius. Sentim la responsabilitat de tenir la tasca de control parlamentari perquè ho fem nosaltres o no el farà ningú.

 

–Més enllà del control, en què es pot traduir aquesta voluntat de ser proactius? 

–Hi haurà molts àmbits. De fet la passada legislatura tot i ser tres consellers vam ser el grup parlamentari que va entrar, amb diferència, més iniciatives legislatives. Però ara som més i hem presentat un projecte polític que en molts temes ha generat molt debat sobre qüestions que són importants i afecten a l’essència de la democràcia. Parlo de qüestions vinculades a l’habitatge però també de matèria econòmica com el suport a emprenedors i autònoms. Potser la passada legislatura ens vam centrar en qüestions socials però ara el nostre espectre polític és més ampli que això i tenim un grup parlamentari més plural. I això generarà uns debats polítics importants en els que alguns partits hauran de veure si han canviat de idea respecte allò que deien abans del 7 d’abril. 

 

–Què li sembla la configuració de càrrecs en el nou Executiu?

–La imatge que es dona d’entrada és de poca voluntat de ser rigorós amb el tema pressupostari. Cal recordar que és el Govern que té més ministres de la història d’aquest país, en té el màxim legal, però alhora és el Govern que té més secretaris d’Estat de la història d’aquest país. La suma és ofensiva pels ciutadans. Nosaltres vam començar el Govern amb sis ministres i nou secretaris d’Estat, és a dir 15, després vam passar a vuit ministres i vuit secretaris d’Estat, és a dir 16, i ells en comencen amb 24 més el cap de Govern i algun nomenament més que encara està pendent d’arribar. Quasi estan en una xifra que quantitativament el Govern és més important que el Consell General. Espero que no tinguin temptació de superar-la perquè és un despropòsit. Que hi hagi tres partits polítics en el si de Govern no té perquè comportar aquesta despesa als ciutadans. I a més s’ha vist clarament que els nomenaments poques vegades han respost a criteris de mèrits sinó que són nomenaments de partits pur i dur, fins i tot en àmbits que la persona es pot qüestionar que estigui capacitada per ocupar aquelles places. 

 

–En quins noms pensa?

–Tothom sap quines persones estan en determinats ministeris i es pot mirar el seu currículum i veure si el seu àmbit entra dins del que ha estat la seva trajectòria. Això dona una imatge d’estar més preocupat per donar càrrecs polítics a persones del partit que no de crear una estructura ministerial a la talla del nostre país.

 

–És optimista que es pugui produir un canvi respecte a la llei de la Funció Pública amb una ministra liberal i una secretaria d’Estat sindicalista? 

–Ara tenim una qüestió important perquè s’haurà de modificar la llei de la Funció Pública i s’ha de veure si aquest canvi es produeix dins de la visió del cap de Govern i el ministre portaveu, que és només canviar el dos articles que el TC obliga a modificar, o bé dins de les tesis liberals que aquesta modificació imposada és el pretext per fer una revisió més a fons. La manca de prudència de declaracions per ambdues bandes ha situat això en un terreny de pràcticament un pols entre ells. I algú haurà de perdre perquè les dues a l’hora no poden passar. Aquí o es modifica la llei o res canviarà. I els sindicats ja s’han expressat clarament i la senyora Vilamala n’és un exemple.

 

–S’ha creat la secretaria d’Estat d’Afers Europeus que dependrà del cap de Govern. Això li transmet una major transparència o creu que alguna cosa canviarà en la gestió de les negociacions?

–D’entrada és bastant estrany que aquesta secretaria d’Estat no depengui del Ministeri d’Afers Exteriors. No sé com es gestionarà aquesta bicèfala de negociacions. Quant a la transparència, des que el Govern ha estat nomenat, no ens han passat cap document ni ens han convocat a cap reunió. I tampoc em sembla que s’hagi fet el mateix amb la Cambra de Comerç i altres entitats, per tant, jo diria que a hores d’ara res ha canviat. Un dia es diu que el document no s’ha de signar, un altre dia diu el ministre portaveu que aquest document no existeix, 24 hores després des de Montenegro el cap de Govern diu que sí l’han rebut i que quan el tinguin una mica més estudiat el passaran als grups parlamentaris. 

 

–Al programa electoral del PS no feien esment a cap infraestructura aeroportuària. Quin és el parer que tenen respecte al nou retard per a la implementació del GPS a l’aeroport d’Andorra-La Seu?

–No tenim més informació sobre quins són aquests possibles problemes de seguretat. La història de l’aeroport d’Andorra-La Seu és una història sovint d’entrebancs. És un projecte que fa 30 anys que mira d’arrencar i sempre hi ha alguna dificultat. És evident que quan abans es posi en marxa millor perquè és una connexió aeroportuària per Andorra de proximitat, però en tot cas és una decisió que rau en el Govern espanyol tot i que em sembla que fins i tot s’havia parlat d’una participació del Govern d’Andorra en el finançament.

 

–Mentre aquest procés es dilata agafa efervescència l’opció d’un aeroport a territori nacional després que la Cambra de Comerç hagi presentat els estudis de viabilitat. Hi serien partidaris des del PS?

–És una altra qüestió de la qual fa molts anys que se’n parla. Hem de poder conèixer els estudis de viabilitat amb més detall perquè només vam poder assistir a la presentació i potser ara treure conclusions és una mica precipitat. Evidentment sembla un projecte molt costós i hi ha molts dubtes a temes mediambientals a resoldre. El president de la Cambra es va comprometre fer arribar als grups polítics aquests informes en la mesura que es vagin tenint i esperem que així es facin. 

 

–L’AGIA va criticar que des dels comuns no estaven col·laborant per elaborar l’estudi dels preus de mercat i la visió curtterminista de les mesures urgents de l’habitatge. Què proposa el PS? 

 –Treballarem en alguna iniciativa legislativa molt vinculada a un ens públic intervingui i prengui part activa en el mercat de l’habitatge perquè inverteixi, llogui, rehabiliti immobles amb capital públic perquè l’habitatge a preu assequible pugui arribar a les famílies que més ho necessiten. El Govern demòcrata mai no ha tingut un interès real cap a la problemàtica de l’habitatge. Quan es va fer la proposta de crear l’estudi sempre hi ha hagut negatives per la seva banda i fins i tot en el Govern tripartit quan han anunciat les seves prioritats legislatives no he vist mai la paraula habitatge.

 

–El Govern ha anunciat que el primer projecte que vol entrar a tràmit és la llei de transparència i bon govern. Què li transmet això?

–Un Govern com el tripartit que tenim al nostre país que signa uns acords entre ells davant de notari i que un mes després encara no ha fet públics els continguts d’aquests acords de govern... jo crec que utilitzar la paraula transparència per la seva part és utilitzar-la de manera lesiva cap a aquest terme. El primer que ha de fer un Govern de coalició és fer públic els documents que han signat que contenen els acords entre els tres partits. Parlar de transparència quan no fan públics aquests documents és el major exercici d’opacitat que jo he vist en el nostre país.