Partit Socialdemòcrata

govern de coalició

El PS tramitarà una proposició de llei per impulsar la creació d’habitatge de titularitat pública

Crea: 06/13/2019 - 17:21
López, amb la presentadora de 'La Rèplica', Gemma Rial (RTVA).
Una llei per fer front al greu problema de l’habitatge. Aquesta serà la primera iniciativa legislativa que presentarà el Grup Parlamentari Socialdemòcrata. Així ho ha explicat el seu president, Pere López, que ha avançat que el principal objectiu del text serà impulsar la inversió per part d’organismes públics per a la rehabilitació o construcció de pisos que puguin sortir al mercat de lloguer a un preu assequible. 
 
El president del Partit Socialdemòcrata (PS) ha fet l’anunci durant l’entrevista concedida al programa ‘La Rèplica’ d’Andorra Televisió. El conseller general socialdemòcrata ha remarcat que, lluny de millorar, la situació del mercat de l’habitatge empitjora i, per això, entén que ha de ser objecte de “la primera iniciativa legislativa que treballem”. Així, ha apuntat la voluntat en les setmanes vinents de presentar una proposició de llei sobre la qüestió.
 
“L’objectiu és que, des d’ens públics, s’inverteixi en habitatges; que es puguin rehabilitar o fer per posar al mercat a preus assequibles”, ha explicat el parlamentari socialdemòcrata, que ha recordat que aquest era un dels punts claus del programa electoral amb el qual el PS va presentar-se a les eleccions generals. 
 
López també ha valorat la composició del nou Govern, format amb la coalició de Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos. “És molt continuista; segueixen molts ministres”, ha afirmat, per després recordar la contradicció entre “qui es va presentar i deia que s’havien fet malament les coses i que calia un canvi” i qui ara forma part d’aquest executiu, referència clara a qui va ser soci en les coalicions territorials de d’Acord. “Hi havia un compromís amb els ciutadans. No entenc la lectura d’oblidar-se de tot el que es va dir en campanya. Nosaltres estem compromesos amb les qüestions del nostre programa i del d’Acord”, ha manifestat, per remarcar posteriorment que, després de la formació de l’executiu de coalició, “l’única alternativa real amb força electoral i ganes de canviar les coses és el PS. Som els únics amb un projecte sòlid i que vol un canvi real al país”.
 
López també ha deixat clar que, des del PS, es té la intenció de posar la despenalització de l’avortament a sobre de la taula. “Tocarà parlar. És un debat necessari; una qüestió de modernitat de l’Estat i que és ineludible”, ha comentat, per criticar posteriorment que “hi hagi qui vulgui defensar la tesi que no es vol jugant amb un escenari catastrofista irreal”. Així, ha deixat clar que, en cap cas, la despenalització de l’avortament ha de posar en risc la independència d’Andorra, com han insinuat els darrers dies alguns càrrecs electes de DA. “Som un Estat de dret, membre d’organismes com l’ONU o el Consell d’Europa. Modificar la Constitució no farà perdre aquesta condició. Jugar amb l’escenari de la por amb unes afirmacions des del punt de vista de legalitat internacional infundades, és inacceptable”, ha comentat. 
 
Dos altres punts abordats durant l’entrevista han estat la negociació per l’acord d’associació i la llei de Funció Pública. Sobre el primer, López ha lamentat que “estem igual: sense cap document ni explicacions i amb informacions que es contradiuen les unes amb les altres”. Sobre el segon, ha remarcat que “hi ha una disputa entre liberals i demòcrates” i que “és evident que no s’han posat massa d’acord en aquest punt i ara hi ha un escenari on algú haurà de recular i hi haurà un guanyador i un perdedor”.
 

Joc de trons

Crea: 06/12/2019 - 10:55
Ho admeto, jo també faig part de tota aquesta gent; jo també soc seguidor incondicional d’una sèrie de tant d’èxit com la de Joc de trons (més enllà del que pensa cadascú del final d’aquesta, aquí m’abstindré). El que sí que us dic és que si no voleu espòilers de la sèrie, no seguiu l’actualitat del nou Govern tripartit perquè pot semblar que l’han escrit els mateixos directors de la sèrie de ficció. No ho veieu? Diferents cases busquen la manera d’obtenir el tron de ferro de la manera que sigui. Ep! Em sona aquesta història. Un partit que accepta negociar amb un altre que l’ha criticat durant 8 anys i l’altre, més enllà de les seves crítiques, accepta formar part d’aquest Govern que tant ha atacat durant la darrera legislatura i durant la campanya (res de res).
 
Direu, és una casualitat: doncs seguim. Les dues cases més fortes d’aquest pacte de ferro necessiten unir-se amb altres cases per l’obtenció aquest tron, en aquest cas el Govern. Aquí entra la tercera força. Una tercera força que més enllà de fer de marca blanca del partit gran, però per por a perdre no es va presentar com a tal, sinó com un partit “en clau de país”, definint-se però de quin costat tomba com a “comunal i de centre”. A Joc de trons, feien el que fos per guanyar poder i ser el rei de les diverses cases i aquí qualsevol cosa per guanyar ministeris (no van trigar ni una setmana a tirar enrere una de les seves promeses com era el referèndum sobre la despenalització de l’avortament). Més enllà d’aquestes similituds, us he d’admetre que, dintre de la tristesa i de sentir-me enganyat com a membre d’una de les candidatures de d’Acord, però també com a votant d’aquesta a la recerca d’un canvi que finalment no ha sigut possible (de moment), el que em fa por és que tal com acaba succeint a la famosa sèrie televisiva, en sortim tots ben escaldats. La reina Danaerys ho va fer amb el seu drac, aquest Govern ho farà amb les seves lleis beneficiant uns quants pel perjudici d’una majoria, sense importar res més que el benefici propi. En definitiva, continuar el legat dels darrers 8 anys.
 
Però crec que el final d’aquesta sèrie també tindrà coincidències amb la ficció. Un dels dos protagonistes principals acaba matant l’altre perquè veu que és l’única manera que pari de fer mal a la gent. Aquí de ben segur també acabaran clavant-se ganivets metafòrics, però per seure al tron de ferro, no per defensar el poble ofegat (doncs sí, alguna diferència trobem).
 
El que realment em fa por és que per desgràcia no parlem d’una novel·la, sinó de la realitat del nostre Principat, i que potser quan el nostre drac cremi el tron de ferro ja serà massa tard per a nosaltres, els ciutadans de carrer. El que em reconforta és que a diferència de la sèrie aquí no s’acaba per sempre, sinó que com a tot final feliç sempre hi haurà algú disposat a salvar i a defensar-nos, en aquest cas fent una oposició ferma i constructiva, posant al centre de la legislatura la ciutadania i els seus drets, perquè al cap i a la fi aquesta ha de ser l’essència de la política i d’una bona sèrie de televisió. Així doncs tranquils, perquè el final de la nostra realitat serà un altre amb l’ajut dels consellers del Partit Socialdemòcrata, que ells no han oblidat pas que tots vàrem estar d’Acord.

Pere López: “Ara mateix no veig factible un apropament amb SDP”

Crea: 06/10/2019 - 10:53
Pere López (C.F. / Diari).
Quan van decidir presentar-se a la investidura, no sabien que Liberals pactaria amb DA, per això ara el PS es planteja com posar-los les coses difícils, a ells i als Demòcrates. No es penedeix d’haver creat d’Acord però sí que lamenta la gestió que en va fer el partit blau.
 
Com utilitzaran els set consellers en aquesta legislatura?
Som el principal grup de l’oposició i som conscients que tenim més responsabilitat davant del conjunt ciutadania, per això sabem que haurem d’afrontar el gruix de la tasca de control i de seguiment al Govern però també tenim propostes molt potents, que van ser molt ben valorades pels electors, i exercirem un rol proactiu tot fent propostes i presentant-les a debat parlamentari.
 
Com per exemple?
Temes molt importants que preocupen a la ciutadania i que ja portàvem al programa electoral com ara canvis en el sistema electoral, la doble nacionalitat, l’avortament, polítiques d’habitatge, etc. En aquest sentit tindrem un volum d’iniciatives legislatives significatiu.
 
Però són minoria i hauran de negociar.
Són temes en els quals més o menys tothom s’ha mostrat predisposat a parlar-ne i no han tancat les portes a fer-ho. La nostra obligació és portar propostes al Consell General, defensar-les i posar les coses difícils a d’altres formacions que també ho portaven en el seu programa, a través de d’Acord.
 
Vol dir que també li posaran les coses difícils a Liberals.
Es pot interpretar així però també com una manera d’evidenciar que hi ha una manca de coherència en el si del Govern. En tres setmanes ja n’hem vist moltes, com ara la Funció Pública, l’acord d’associació, les polítiques de turisme o la secretaria d’estat d’Igualtat. Estem veient que en determinats aspectes, no gens petits l’executiu no està alineat, i aquí és on volem incidir.
 
Ha comentat la llei de la Funció Pública. Explotaran les contradiccions de Liberals?
És un cas paradigmàtic perquè el cap de Govern i el ministre portaveu diuen que no es tocarà sinó que només faran dues modificacions, mentre que L’A, la secretària d’estat, la ministra del sector i consellers com Costa o Gallardo han afirmat que era una mala llei. Si hi ha plantejaments tan diferents entre ells, és evident que no hi ha posicions alineades i com que les declaracions varien segons el dia i qui les diu, és important que el Consell General es pronunciï.
 
Per què es va presentar a la investidura?
Primer perquè ho podíem fer i el reglament ens ho permetia. A més, no és la primera vegada que un partit ho fa sabent que la té perduda. En aquest cas, també cal dir que vam prendre la decisió abans de saber que Liberals volia pactar amb Demòcrates.
 
Pintat va dir que el seu discurs havia sigut més concret que el d’Espot. Satisfet?
És una qüestió objectiva. Nosaltres el vam endreçar en deu eixos diferents i vam definir les línies que marcaven el diagnòstic i les accions on actuar, mentre que Espot va optar per un més ampli. Suposo que el fet de tancar l’acord amb L’A pocs dies abans del debat li va impedir concretar propostes però el pitjor va ser que tant Carles Naudi com Jordi Gallardo també va afegir propostes al suposat programa. Es va fer un repartiment ministerial ràpid però l’acord concret de la coalició no el vam poder conèixer.
 
Per a la seva investidura necessitava Liberals i terceravia, on quedava la ideologia?
Ja li dic que quan ho vam fer, pensàvem que Liberals volia un canvi polític que ara ja hem vist que no volen. De fet, ens havíem plantejat en primera instància un discurs més ampli, més deslligat del programa del PS, intentant recollir més suports. Quan ho vam saber i conscients que no sumariem amb ningú, ens vam centrar en el nostre discurs.
 
Parlant d’ideologies, veu un apropament amb SDP?
No massa, no. Ara mateix no el veig factible, sincerament, i menys després dels resultats del set d’abril. Tirem bastant bé sols i els resultats ens han donat molta força i la confiança de molta gent que estic segur que s’han sentit molt decebuts amb L’A.
 
Se’n penedeix d’haver fet d’Acord?
No. Ni abans del canvi de rumb de L’A ni després. Teníem dos objectius que hem assolit, com eren els d’incrementar la nostra representació parlamentària i que DA no tingués majoria absoluta. A partir d’aquí, sí que és veritat que la gestió de després no és el que esperàvem ni tampoc cap dels votants de d’Acord.
 
Creu que l’entrada de L’A i CC al Govern comportarà canvis en la manera d’informar sobre l’acord d’associació?
Serà important veure si aquests partits es mantenen dient el que deien quan eren a l’oposició o si hi haurà canvis. Anticipo que no gaires pel pes que té DA però tinc interès a saber què diuen els srs. Naudi i Gallardo.

La disputa política de la Funció Pública

Crea: 05/31/2019 - 10:54
Tothom sabia que el Govern de coalició entre Demòcrates i Liberals, amb la tercera pota de Ciutadans Compromesos, no trigaria gaire a viure diferències importants entre els seus components. Són diversos els dossiers complicats que hauran d’afrontar i sobre els quals, abans i durant la campanya electoral, van evidenciar les seves diferències. Un d’ells, no pas l’únic, és el de la Llei de Funció Pública.
 
La publicació de la sentència del TC que anul·la dos articles del text perquè contravenen la Carta Magna ha desfermat el primer d’aquests enfrontaments que, a més, té elements, com a mínim, rocambolescos. Entre ells, el fet que el recurs que ha provocat aquesta resolució va ser signat, entre altres –consellers generals del PS inclosos– per Judith Pallarés, llavors parlamentària de Liberals i ara ministra de Funció Pública. I redactat i presentat per l’advocada Eva López, ara parlamentària liberal.
 
Entenc que si fa unes setmanes pensaven que la llei contenia importants elements contraris a la nostra Constitució, més fins i tot dels que el TC ha reconegut, la seva postura no deu –no hau­ria– d’haver canviat. No en va, en campanya van dir una i altra vegada que s’havia de derogar i fer-ne una de nova.
 
En canvi, a l’altra banda de la taula governamental trobem un Xavier Espot o un Eric Jover que, en les darreres declaracions, diuen ben clarament que tot just cal modificar els articles anul·lats i com a màxim “algun petit detall més”, i tirar endavant amb els reglaments perquè no s’estan de continuar defensant que és una bona llei. En canvi, de les cadires liberals del Govern, on també hi ha ara una secretària d’Estat, Lara Vilamala, que ha estat molt combativa des del seu sindicat tant amb la llei com amb altres qüestions que afectaven els treballadors públics, no s’està gens d’acord amb aquest plantejament i proposen obrir el meló i es comprometen públicament a tirar endavant una reforma molt més profunda.
 
La disputa, doncs, està servida entre les bandes demòcrates i liberals del Govern tripartit. Amb una situació per part dels implicats realment atípica, amb plantejaments clarament oposats i posicions ben fermes fetes públiques. Ara només cal esperar veure qui queda en entredit: Espot, Jover i Descarrega o bé Pallarés, Vilamala i López.

Pere López assegura que l'acord marc amb la UE s'haurà de signar aviat i reclama transparència

Crea: 05/30/2019 - 17:24
López, durant una entrevista a RNA (RTVA).
El líder del Partit Socialdemòcrata assegura que en el nou executiu veu la mateixa poca transparència que en l'anterior pel que fa a les negociacions amb la Unió Europea. Pere López afirma que l'acord marc s'ha de signar i que cal saber-ne el contingut.
 
López assegura que el PS seguirà defensant els tres eixos que va pactar amb Liberals en el pacte de d'Acord: canvi del sistema electoral, transparència i canvi en les negociacions amb la UE. I que els esdeveniments demostren que qui fou el seu soci a les eleccions i ara ha pactat amb DA no segueix la mateixa línia.
 
Sobre les negociacions amb Europa segueix veient poca transparència per part del Govern. I afegeix que li consta que l'acord marc s'ha de signar. Segons les seves informacions, "aquest compromís hi és, si no és al juny, al juliol". "Més enllà que encarano estigui tancat, la idea segur que està parlada i nosaltres com a representants dels ciutadans tenim tot el dret a saber-ho", ha manifestat.
 
Sobre pensions, un altre tema en el qual Xavier Espot ha ofert pacte d'estat, diu que no hi seran si es planteja allargar l'edat de jubilació o rebaixar-ne l'import. I que defensaran que l'augment de les cotitzacions sigui d'un 75% per a l'empresa i 25% per al treballador. No a parts iguals. "DA ja va modificar aquesta qüestió i el darrer increment de dos punts va ser un i un (a parts iguals)", diu afegint que "cal mirar com es fa a tot arreu".
 
A l'"Ara i Aquí", de Ràdio Nacional, López també ha dit que en l'àmbit de la funció pública s'està cuinant un pols polític entre DA i Liberals, que defensen canvis diferents en la llei.
 
També ha parlat de l'oferta d'un Govern de només divuit mesos a Liberals i Terceravia. Assegura que era un termini adequat per actuar sobre qüestions urgents com l'habitatge, però si s'havia de renunciar a la reforma electoral o l'avortament per al PS no tenia sentit esgotar els quatre anys.

López avisa que si hi ha pujada de cotitzacions a la CASS, no pot ser al 50% entre treballadors i empresaris

Crea: 05/30/2019 - 13:39
Un instant de l'entrevista (RTVA).
El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, ha advertit que el PS no està disposat a acceptar que les mesures que s’impulsin per afrontar la situació del sistema de pensions comportin retallades de drets. Així, ha apuntat que no es comparteix ni la possibilitat de disminuir les noves prestacions ni la d’endarrerir l’edat de jubilació, al mateix temps que ha indicat que l’increment de cotitzacions no pot tornar a ser a parts iguals entre empresari i treballador sinó que ha de ser del 75 i l 25% respectivament. 
 
López ha fet aquestes valoracions durant l’entrevista que ha concedit al programa ‘Ara i aquí’ de Ràdio Nacional d’Andorra. El conseller general del Partit Socialdemòcrata ha estat preguntat per la disposició a treballar en alguns dels pactes d’Estat proposats pel nou cap de Govern, com ara el de la CASS i específicament el que ha de servir per adoptar mesures entorn el sistema de pensions. El parlamentari ha deixat clar que des del PS hi ha voluntat per buscar consensos, però sempre amb una línia vermella clara que passa per no perjudicar de forma important els beneficiaris. 
 
Així, un exemple clar és el que fa referència a la possibilitat d’incrementar les cotitzacions, opció que des del PS es considera lògica, ara bé, amb un matís molt important: “no pot ser, com el darrer cop, 50% per empresari i 50% pel treballador”. Així, des de la formació es considera que qualsevol d’aquests augments “ha de ser del 75 i del 25% com s’ha fet sempre” perquè, en cas contrari, “es trenca un equilibri entre les parts”. 
 
López també ha advertit que, en relació a altres mesures, el PS té clar que hi ha algunes que “no compartirem”. Entre elles, la possibilitat d’endarrerir l’edat de jubilació o qualsevol que suposi una retallada encara més important de les pensions. 
 
Sobre un altre pacte d’Estat proposat, el de les negociacions amb la Unió Europea per l’acord d’associació, ha recordat que “ja vam signar un” i que fa temps que “no hi ha reunions”. En aquest sentit, ha lamentat que “tornem a començar malament” i que, per tant, “cal un canvi de rumb, implicar més els grups parlamentaris i la societat, amb patronals i agents socials”. Sobre la possibilitat que en breu s’hagi de signar un acord marc, ha apuntat que “si no és ara serà ben aviat i ens agradaria saber quina és la línia d’aquest document. Hi tenim tot el dret a saber-ho”.
 
Bona part de l’entrevista ha abordar la formació del Govern de coalició i, en especial, el fet que hi estigui integrat Liberals d’Andorra, malgrat haver sigut part de la coalició d’Acord. En aquest sentit, López ha remarcat que els compromisos defensats per les llistes territorials estan vigents, almenys per part del PS. “Liberal se n’han desdit; nosaltres no. Són qüestions que faran part de la nostra agenda política”, ha afirmat, tot indicant que “les decisions que prenen els altres les hauran d’explicar ells als ciutadans, particularment als qui van fer confiança a d’Acord, especialment a Andorra la Vella i Escaldes”. També ha explicat que “em para molta gent pel carrer que havia fet confiança a d’Acord i que esperava un altre escenari i estan decebuts”. 
 

Humils disculpes

Crea: 05/24/2019 - 10:45
Humils disculpes. Vull aprofitar aquesta columna per demanar 1.005 disculpes a totes les electores i electors d’Encamp i als 6.464 de les set par­ròquies que van creure que el canvi seria possible a través de les candidatures de d’Acord. Des del PS ho hem intentat però no ho ha estat.
 
La decepció que copso al carrer aquests dies és molt gran. La meva, i la d’altres candidats i companys del PS, és enorme. Com a cap de llista de d’Acord vaig haver de respondre múltiples vegades a la pregunta de les electores i electors sobre si era possible que després de les eleccions, Liberals d’Andorra donés suport a DA. Posant la coherència com a màxim argument, afirmava que era altament improbable.
 
El 8 d’abril, l’endemà de la jornada electoral, des del compte de @dacordAND es va enviar una darrera piulada: “6.464 gràcies per haver-nos donat el vostre vot de confiança! Els candidats de @LiberalsAndorra i @PSAndorra tenim la voluntat necessària per treballar pel canvi i així ho demostrarem!”
 
Des del PS hem mantingut aquesta voluntat i compromís i hem intentat fins al final fer realitat aquest canvi. No ha estat possible; la voluntat de Liberals d’Andorra de seguida es va esfumar.
 
La política no és decebedora, el que és decebedor és el comportament de determinats polítics. Nicolau Maquiavel el 1513 escrivia a El Príncep: “No és possible anomenar virtut a exterminar els teus ciutadans, trair els amics, no tenir paraula, respecte, religió. Aquests mitjans poden aconseguir poder, però no glòria.”
 
D’Acord ha mort. L’ha matat l’atracció per quatre cadires ministerials que ha pogut més que el compromís polític fet en campanya. A més, s’ha unit la desesperació taronja que ha cedit el 42% de ministeris al 21% de consellers amb dos objectius: mantenir-se al poder sigui com sigui i no perdre quatre comuns a mans de d’Acord a les eleccions del desembre.
 
Però l’esperit continua ben viu. Perquè els que hi vam creure fermament, els que ho vam defensar davant de la ciutadania, els que des del PS no ens hem mogut després del 7 d’abril, continuem pensant que hi ha una altra manera de fer política, una nova manera d’entendre la política que ha vingut per quedar-se. El canvi encara és possible.

Continuo estant d’Acord

Crea: 05/23/2019 - 10:52
Encara recordo l’article que vaig fer sobre l’acord entre el Partit Socialdemòcrata i Liberals d’Andorra, un article ple d’il·lusió i amb ganes de fer una nova política a Andorra. Desgraciadament, aquest acord ja no ha pogut ser viable després de les eleccions i alguns dels nostres consellers de d’Acord han servit contràriament al previst (almenys per mi) per donar suport a 4 anys més d’un Govern de Demòcrates per Andorra (evidentment tots tenen ministeris, però la batuta continuarà essent de DA).
 
Entenc i comparteixo plenament el regust de molts dels votants de d’Acord que havien confiat el seu vot en nosaltres per una «nova política» i que veuen que una part d’aquest sufragi ha servit per donar suport de manera inconscient a allò contra el que volien lluitar. Vull deixar clar que no parlo dels consellers de Liberals d’Andorra, sinó dels de d’Acord que són aquells que es van comprometre.
Molts em demaneu: I ara? Que passa amb tot allò que portaveu en l’acord preelectoral de d’Acord? Recordem: una llei electoral realment representativa, sistema de consultes populars, nou sistema de responsabilitat pública i, finalment, una nova estratègia per a Europa. Doncs per part dels dos candidats liberals de d’Acord no sé com ho defensaran sabent que formen Govern amb el partit que evidencia totes aquestes mancances. Però sí que puc respondre pels dos parlamentaris de les llistes de d’Acord per part del Partit Socialdemòcrata. 
 
Perquè com jo, de ben segur, la Rosa i el Quim continuen estant d’Acord i lluitaran durant els 4 anys vinents per tirar endavant aquestes propostes programàtiques i de ben segur, no estaran sols. Compten amb els nostres 5 consellers generals de la llista nacionals del Partit Socialdemòcrata i del suport de tots els candidats del PS de d’Acord. Perquè nosaltres sí, encara creiem en una democràcia real i de tothom. Perquè creiem en aquests 4 punts i en els beneficis d’aquests per a la nostra democràcia i el nostre país. Així doncs amics i amigues, que van confiar en d’Acord pel canvi, no us preocupeu perquè entre tots continuarem defensant-ho dintre del Consell amb el Quim i la Rosa i fora amb tots els membres de la candidatura. Perquè des del Partit Socialdemòcrata, creiem en pactes polítics, però no a qualsevol preu. I nosaltres davant de tot posem Andorra i al ciutadà. Així doncs: nosaltres sí que continuem estant d’Acord per una Andorra per a tothom. 

L'antiestablishment

Crea: 05/23/2019 - 10:42
Ara que ja fa més d’una setmana que tenim un “Govern de consens” i de l’aplicació de la “cultura del pacte”, tristament i oficialment ja podem dir que l’establishment torna a revifar.
 
I dic tristament perquè, en l’àmbit personal i col·lectiu, em vaig creure que en aquest país alguna cosa estava canviant. M’ho vaig començar a creure quan, fa menys d’un any, dos partits d’ideologies diferents es posaven d’acord per anar junts a unes eleccions generals.
 
M’ho vaig creure perquè veia en aquesta unió la capacitat de canviar moltes institucions i relacions de poder establertes i poc representatives. Començant per la desproporcionalitat territorial i comunal del nostre sistema electoral, passant per la creació d’uns mecanismes reals i efectius de transparència i rendició de comptes, per acabar establint una autèntica separació de poders i unes efectives, eficaces i veritables polítiques de participació ciutadana.
 
Ara ja fa uns mesos que, des de diferents sectors de la classe política i econòmica, s’havia volgut fer arribar la idea que aquells punts de d’Acord representats en la unió liberal-social o socioliberal eren antinaturals.
 
En primer lloc, no entenia com en qüestions de ciències socials s’utilitzaven expressions terminològiques més pròpies de ciències naturals. I no ho entenia, perquè no hi veia el sentit quan les dos formacions tenien interessos molt clars i gens incompatibles, establerts públicament i de forma transparent en els citats punts d’entesa.
 
En segon lloc, sabia que quan deien antinatural, realment ho feien sabent que es tractava d’una unió que posava en perill i en desequilibri el seu statu quo. Una unió contra la classe política, econòmica i mediàtica dominant, la qual tenia por que aquell sistema polític, establert 26 anys abans sota la denominació d’Estat democràtic, de dret i social, saltés i canviés. Canviés per no respondre mai més als seus interessos particulars.
 
Un canvi que afavoriria l’interès general i les classes més necessitades, però, sobretot, un canvi que si el podíem aplicar milloraria el conjunt de la nostra jove democràcia.
 
És curiós observar ara com aquest mateix establishment torna a està tranquil i, com sota els missatges “d’estabilitat” i “d’equilibri”, es mostra triomfal per haver aconseguit dos objectius bàsics i prioritaris:
 
1. Trencar d’Acord, per la capacitat que podria tenir el projecte si hagués perdurat en el temps i s’hagués fet més gran.
 
2. Tornar a crear una majoria política, sota la denominació de “centre-reformista-liberal” (que, per cert, llegit ràpid em recorda projectes polítics de fa 10 anys) que asseguri i, com he sentit dir, “blindi” que una possible majoria alternativa, crítica i constructiva pugui fer-se amb el poder.
 
La gent del Partit Socialdemòcrata i les persones que actualment representem aquest partit al Consell General estem fermament convençudes que el que ha passat encara reforça més el nostre missatge i l’objectiu.
 
Els fets evidencien que aquesta legislatura som i serem l’alternativa a tot allò que l’establish­ment proposi per als pocs que tenen uns interessos particulars molt concrets.
 
Una legislatura que ens ha de servir per representar el millor possible les persones que ens van fer confiança i també el conjunt de la població que un dia va creure que una Andorra més plural, transparent i representativa era possible.
 
Amb referència a la citades “estabilitat” i “equilibri” que ens han promès que viurem, vull afegir que per a nosaltres aquestes paraules només signifiquen més del mateix, amb els mateixos i per als mateixos.
 
I això, totes les persones que van apostar per un canvi no s’ho mereixen, no ens ho mereixem.

De política i valors

Crea: 05/22/2019 - 10:48
Després d’haver-ho sospesat molt, de compatir-ho no només amb les companyes i els companys i haver-ho debatut en els òrgans de govern del partit, vam decidir fer un acord amb Liberals d’Andorra per presentar-nos a les eleccions generals plegats a la circumscripció territorial. No en tornarem a explicar el com i el perquè, es va explicar abans i durant la campanya electoral. “Un pacte tàctic, mai ideològic”, expressava bé l’ex-consellera liberal Judith Pallarés en un recent article d’opinió.
 
Els resultats electorals dibuixaven un interessant període de pactes i propostes per fer possible el que l’electorat havia demanat: el final de la majoria de DA i la necessitat d’entesa i consens en els assumptes d’Estat. Des del PS així ho vam entendre i allà érem, intentant bastir una proposta.
 
Ha passat un mes i escaig i ja heu pogut veure com anat tot plegat: L’A s’ha afanyat a dir que els acords establerts amb el PS es donaven per liquidats donat que no existia “alternativa real de canvi possible”, i entra al Govern de DA liderat pel Sr. Espot, renunciant (o, no) a bona part de les seves propostes electorals i assumint bona part del programa demòcrata –segons alguns, comparteixen el 90% del programa polític.
 
Aquests dies han estat molts els comentaris de la ciutadania qüestionant la falta d’ètica de L’A, no només vers el company de campanya, en especial amb les persones que conformaven les candidatures territorials, sinó a la ciutadania. Puc entendre que L’A no volgués estar a l’oposició al Consell General, que veiés complicada la proposta – que com a tal, estava subjecta a canvis i millores– que els vam fer i que tingués por d’esdevenir, a l’oposició, la crossa del PS (ja em direu com, però). En canvi, no han dubtat a ser la crossa de DA.
 
Són ben legítimes les aspiracions de tot partit polític a governar, però l’altre és el preu polític que s’ha de pagar, les formes i el respecte als altres. Sembla que del primer en són ben conscients del que els representarà. De la resta en dubto. Es tractava de tenir la mateixa franquesa que la que nosaltres els havíem ofert. Les relacions es basteixen en la confiança. Aquests són els valors que ens hauria agradat trobar. I d’aquí la nostra decepció i enuig. Creiem que el consens es pot construir de moltes maneres: amb un pacte de governabilitat o amb acords puntuals sobre aspectes concrets.
 
Segons ells “toca pactar” (pesa com una espasa de Dàmocles) i han preferit el lloc del centre, el manteniment de l’statu quo i el continuisme al canvi per a una renovació democràtica de les institucions i pel reforç de la responsabilitat pública dels gestors públics envers la ciutadania. Una actuació no en funció només dels seus valors, sinó equilibrant interessos, no fent tot allò que potser farien en consciència perquè la responsabilitat els ho desaconsella, perquè no és oportú…
 
Des del PS, encara que creiem que és possible governar a partir de valors positius (conjugant ètica i política) apostem pel control polític i jurídic dels polítics, amb el compliment escrupolós de la llei i amb un règim d’incompatibilitats per garantir que la seva actuació sigui imparcial i objectiva i que no es vegi condicionada i influenciada per altres activitats i interessos que no siguin l’interès general.
 
Aquesta manera d’entendre la responsabilitat pública acompanya la nostra proposta de país i el nostre compromís i programa polític es basa en la recuperació de la confiança entre la ciutadania, les institucions i els responsables polítics.

Pàgines

Subscriure a RSS - govern de coalició