govern de coalició

Ho admeto, jo també faig part de tota aquesta gent; jo també soc seguidor incondicional d’una sèrie de tant d’èxit com la de Joc de trons (més enllà del que pensa cadascú del final d’aquesta, aquí m’abstindré). El que sí que us dic és que si no voleu espòilers de la sèrie, no seguiu l’actualitat del nou Govern tripartit perquè pot semblar que l’han escrit els mateixos directors de la sèrie de ficció. No ho veieu? Diferents cases busquen la manera d’obtenir el tron de ferro de la manera que sigui. Ep! Em sona aquesta història. Un partit que accepta negociar amb un altre que l’ha criticat durant 8 anys i l’altre, més enllà de les seves crítiques, accepta formar part d’aquest Govern que tant ha atacat durant la darrera legislatura i durant la campanya (res de res).

 

Direu, és una casualitat: doncs seguim. Les dues cases més fortes d’aquest pacte de ferro necessiten unir-se amb altres cases per l’obtenció aquest tron, en aquest cas el Govern. Aquí entra la tercera força. Una tercera força que més enllà de fer de marca blanca del partit gran, però per por a perdre no es va presentar com a tal, sinó com un partit “en clau de país”, definint-se però de quin costat tomba com a “comunal i de centre”. A Joc de trons, feien el que fos per guanyar poder i ser el rei de les diverses cases i aquí qualsevol cosa per guanyar ministeris (no van trigar ni una setmana a tirar enrere una de les seves promeses com era el referèndum sobre la despenalització de l’avortament). Més enllà d’aquestes similituds, us he d’admetre que, dintre de la tristesa i de sentir-me enganyat com a membre d’una de les candidatures de d’Acord, però també com a votant d’aquesta a la recerca d’un canvi que finalment no ha sigut possible (de moment), el que em fa por és que tal com acaba succeint a la famosa sèrie televisiva, en sortim tots ben escaldats. La reina Danaerys ho va fer amb el seu drac, aquest Govern ho farà amb les seves lleis beneficiant uns quants pel perjudici d’una majoria, sense importar res més que el benefici propi. En definitiva, continuar el legat dels darrers 8 anys.

 

Però crec que el final d’aquesta sèrie també tindrà coincidències amb la ficció. Un dels dos protagonistes principals acaba matant l’altre perquè veu que és l’única manera que pari de fer mal a la gent. Aquí de ben segur també acabaran clavant-se ganivets metafòrics, però per seure al tron de ferro, no per defensar el poble ofegat (doncs sí, alguna diferència trobem).

 

El que realment em fa por és que per desgràcia no parlem d’una novel·la, sinó de la realitat del nostre Principat, i que potser quan el nostre drac cremi el tron de ferro ja serà massa tard per a nosaltres, els ciutadans de carrer. El que em reconforta és que a diferència de la sèrie aquí no s’acaba per sempre, sinó que com a tot final feliç sempre hi haurà algú disposat a salvar i a defensar-nos, en aquest cas fent una oposició ferma i constructiva, posant al centre de la legislatura la ciutadania i els seus drets, perquè al cap i a la fi aquesta ha de ser l’essència de la política i d’una bona sèrie de televisió. Així doncs tranquils, perquè el final de la nostra realitat serà un altre amb l’ajut dels consellers del Partit Socialdemòcrata, que ells no han oblidat pas que tots vàrem estar d’Acord.

Encara recordo l’article que vaig fer sobre l’acord entre el Partit Socialdemòcrata i Liberals d’Andorra, un article ple d’il·lusió i amb ganes de fer una nova política a Andorra. Desgraciadament, aquest acord ja no ha pogut ser viable després de les eleccions i alguns dels nostres consellers de d’Acord han servit contràriament al previst (almenys per mi) per donar suport a 4 anys més d’un Govern de Demòcrates per Andorra (evidentment tots tenen ministeris, però la batuta continuarà essent de DA).

 

Entenc i comparteixo plenament el regust de molts dels votants de d’Acord que havien confiat el seu vot en nosaltres per una «nova política» i que veuen que una part d’aquest sufragi ha servit per donar suport de manera inconscient a allò contra el que volien lluitar. Vull deixar clar que no parlo dels consellers de Liberals d’Andorra, sinó dels de d’Acord que són aquells que es van comprometre.

Molts em demaneu: I ara? Que passa amb tot allò que portaveu en l’acord preelectoral de d’Acord? Recordem: una llei electoral realment representativa, sistema de consultes populars, nou sistema de responsabilitat pública i, finalment, una nova estratègia per a Europa. Doncs per part dels dos candidats liberals de d’Acord no sé com ho defensaran sabent que formen Govern amb el partit que evidencia totes aquestes mancances. Però sí que puc respondre pels dos parlamentaris de les llistes de d’Acord per part del Partit Socialdemòcrata. 

 

Perquè com jo, de ben segur, la Rosa i el Quim continuen estant d’Acord i lluitaran durant els 4 anys vinents per tirar endavant aquestes propostes programàtiques i de ben segur, no estaran sols. Compten amb els nostres 5 consellers generals de la llista nacionals del Partit Socialdemòcrata i del suport de tots els candidats del PS de d’Acord. Perquè nosaltres sí, encara creiem en una democràcia real i de tothom. Perquè creiem en aquests 4 punts i en els beneficis d’aquests per a la nostra democràcia i el nostre país. Així doncs amics i amigues, que van confiar en d’Acord pel canvi, no us preocupeu perquè entre tots continuarem defensant-ho dintre del Consell amb el Quim i la Rosa i fora amb tots els membres de la candidatura. Perquè des del Partit Socialdemòcrata, creiem en pactes polítics, però no a qualsevol preu. I nosaltres davant de tot posem Andorra i al ciutadà. Així doncs: nosaltres sí que continuem estant d’Acord per una Andorra per a tothom.