El dimecres el Consell General va aprovar la nova llei de designació de carreteres i de gestió de la xarxa viària. Des del PS hi vam votar en contra perquè no compartim el model que vol imposar DA en aquest àmbit, una nova forma de fer menys transparent, més incoherent i, sobretot, que no ha estat justificada.
Fins avui, el traspàs de titularitat de carreteres i les modificacions que s’hi feien s’havien de ratificar per llei. Ara, el Govern podrà fer i desfer sense tenir en compte el Consell General.
Canviar la titularitat d’una institució a una altra no és un simple intercanvi de títols de propietat, té molta més transcendència i conseqüències, sobretot en temes pressupostaris. Implicarà que la institució receptora de la carretera tindrà més despeses.
I en aquestes decisions, entenem, el Consell General hi té alguna cosa a dir. Un canvi d’aquestes característiques mereix reflexió per la seva irreversibilitat en alguns casos i sobretot, transparència. Que millor que el procediment legislatiu, que permet que totes les opcions polítiques estiguin assabentades de què es projecta i per tant dóna veu a les diferents opinions polítiques? També té més repercussió mediàtica i per tant, més possibilitats que els ciutadans d’Andorra s’assabentin dels canvis.
Des del Govern, se’ns va justificar, en resposta a unes preguntes fetes al març, per l’inconvenient que suposa una rigidesa normativa excessiva que no permetia reflectir el progrés de l’interès públic de la ciutadania. Sembla concebre com a bloqueig insuperable un canvi de titularitat o de modificacions d’amplades de les carreteres, presentant el Consell General com a un escull insalvable.
No podem compartir aquests arguments que gairebé acusen el parlament d’inacció o de rebuig de voluntat de canvi quan el Govern té i ha tingut sempre la possibilitat de presentar una llei per canviar allò que consideri convenient. Si, en els darrers anys, no s’ha modificat la situació de les carreteres és únicament culpa de l’executiu. No es pot acusar el Consell General de rigidesa normativa quan no se li ha plantejat res.
Però encara hi ha un altre punt de major incoherència, introduït durant el treball del text a la comissió de Territori. Si el traspàs es fa d’un comú a un Govern, sí que caldrà una llei. Almenys estem d’acord amb el 50% dels supòsits.
No s’entén la lògica que té el fet que s’hagi de ratificar per llei quan el Govern rebi una carretera però no quan la traspassi. La casuística és la mateixa: en ambdós casos pensem que hi ha d’haver reflexió al Consell General. En el debat parlamentari, ningú, ni Govern ni grup demòcrata ens van saber (i en tot cas no ens van convèncer) aclarir el perquè d’aquesta diferenciació.
La llei de carreteres, també cal dir-ho, evidencia un cop més la necessitat d’afrontar la reforma del model competencial. Són molts els projectes legislatius que fa Govern que es troben al límit de la Llei qualificada actual. Cal endinsar-nos de manera immediata en aquesta reforma de manera que aquesta sigui el marc que permeti desenvolupar totes les decisions posteriors.
Els consellers socialdemòcrates hem presentat cinc reserves d’esmena al Projecte de llei de designació de carreteres i gestió de la xarxa viària i totes elles van en la mateixa línia.
Fins avui i seguint el que preveu la llei 7/2005 el traspàs de titularitat de carreteres i les modificacions que s’hi feien s’havien de ratificar sempre per llei. En canvi, el Govern de DA, a través d’aquest projecte de llei pretén poder fer i desfer sense tenir en compte el Consell General.
Canviar la titularitat d’una institució a una altra no és un simple intercanvi de títols de propietat, té molta més transcendència. Aquesta acció té conseqüències, sobretot en temes pressupostaris.
Segons la llei de competències en vigor, les que tracten de la gestió de carreteres es distribueixen entre Comuns i Govern segons la titularitat de cada una d’elles. El dia d’avui, recordo al senyor cap de Govern, no ens ha portat a coneixement cap intenció de canvis concrets malgrat que porta 5 anys i mig anunciant una modificació d’aquesta llei.
Un canvi de traspàs implicarà de manera clara i evident que la institució receptora de la carretera tindrà més despeses. I aquestes decisions entenem que el Consell General hi té alguna cosa a dir.
El Govern, en les respostes a les nostres preguntes del 4 de març del 2016, ens reconeixia que des del 1993 no s’havia tramitat cap llei per modificar les amplades de les carreteres generals i secundàries. En les seves paraules, aquestes amplades eren inamovibles, llevat de procediment legislatiu. Ens parlava de l’inconvenient que suposa una rigidesa normativa excessiva que no permetia reflectir el progrés de l’interès públic de la ciutadania.
En aquesta situació, Govern sembla concebre com a bloqueig insuperable un canvi de titularitat o de modificacions d’amplades de les carreteres, presentant el Consell General com a un escull insalvable.
No podem compartir aquests arguments que semblen acusar el Consell general d’inacció o de rebuig de voluntat de canvi quan Govern té i ha tingut sempre a les seves mans la possibilitat de presentar un projecte de llei per canviar el què considerés convenient. No ens vulguin confondre. Si no s’ha canviat la situació de les carreteres és únicament culpa o desinterès de Govern. No podem permetre que s’acusi el Consell General de rigidesa normativa quan no se li ha plantejat ni tan sols la necessitat de canviar res.
Un canvi d’aquestes característiques en les carreteres mereix reflexió per la seva irreversibilitat en alguns casos i sobretot mereix transparència. I que millor que el procediment legislatiu que permet que totes les opcions polítiques estiguin assabentades de què es projecta i per tant dóna veu a les diferents opinions polítiques . A més, el procés legislatiu té més repercussió mediàtica i per tant, més possibilitats que els ciutadans d’Andorra s’assabentin dels canvis.
I en cap cas, un Govern transparent i valent, tal com sempre es ven el Govern de DA, no ha de tenir por d’afrontar el procediment legislatiu. Tractar-lo de no realista és, com a mínim, sorprenent.
Ens en vam queixar ja a l’ocasió del debat a l’esmena a la totalitat.
A través d’aquest projecte de llei, es dóna carta blanca a Govern i es validen canvis que ben poc ens han estat explicats.
Lamentem que DA prengui decisions en matèria de carreteres un cop més de manera poc transparent, volent passar d’un procediment que qualificaven de poc àgil a un sistema amb velocitat accelerada i gosaria dir, descontrolada, amb la qual pocs sabrem què han canviat.
Perquè aquest procediment no ens sembla ni adequat per la manca de transparència que comporta ni justificat per cap de les causes argumentades, demanem avui el suport a les cinc reserves de llei.
Intervenció projecte de llei:
A través del debat de l’esmena a la totalitat del projecte de llei i del d’avui sobre les nostres reserves d’esmena, penso que ja hem deixat clar el nostre posicionament en relació als plantejaments d’aquesta norma.
Tanmateix reconeixem alguna millora en relació a la incorporació de disposicions per part del grup de la majoria que en cas d’un traspàs de titularitat d’una carretera secundària, o d’un carrer, per part d’un Comú al Govern, s’efectuï d’acord amb el procediment legislatiu.
Almenys estem d’acord amb el 50% dels supòsits.
Ara bé, tal com ja els vam exposar en comissió no entenem com es pot entendre que el Govern hagi de ratificar per llei quan rebi una carretera i no quan la traspassi. Per nosaltres, la casuística és la mateixa: en ambdós casos pensem que hi ha d’haver reflexió per part del Consell General i que aquests canvis segueixin el camí legislatiu. Aquests canvis comportaran traspassos de despeses de manteniment i altres, que en cap cas són anodins i que tal com he dit demanem reflexió acurada.
Amb aquesta llei ens hem trobat confrontats amb algunes contradiccions amb el que contempla la llei de delimitació de competències dels Comuns i de fet, algunes d’elles es van solucionar en comissió legislativa.
De fet, avui també voldria destacar una vegada més la importància d’afrontar la ja molt famosa en aquesta sala llei de delimitació de competències dels Comuns. Molts dels projectes de lleis que elabora el Govern es troben al límit de les disposicions de la Llei qualificada.
Un cop més, queda clara la necessitat d’endinsar-nos de manera immediata en aquesta reforma de manera que aquesta sigui el marc que permeti desenvolupar totes les decisions posteriors.
Actuïn Srs. de DA!
Per acabar, lamentem també no haver pogut convèncer el grup majoritari de la necessitat de reordenar alguns articles de la llei. Ho vaig desenvolupar àmpliament en el debat de la nostra esmena a la totalitat. Algunes de les nostres esmenes anaven a fer un text més entenedor i que per tant, haguessin aportat més seguretat jurídica per tots aquells que s’hi haguessin d’endinsar.
Tanmateix vull reconèixer avui el què haurà sigut un treball enriquidor en comissió orientat a la voluntat de poder presentar avui un text millorat.
A títol de conclusió i sense que avui sigui cap sorpresa, anuncio doncs el vot negatiu a aquest projecte dels tres consellers socialdemòcrates.
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha expressat la preocupació que per a la formació aixeca la voluntat del Govern de Demòcrates per Andorra (DA) de permetre, mitjançant el projecte de llei de col·laboració entre l’Administració general i els comuns, i entre els comuns, la creació de mancomunitats que, al seu entendre, suposen un important risc d’incrementar la despesa pública. El parlamentari ha esgrimit aquest com a un dels arguments de l’esmena a la totalitat del text que, però, ha estat rebutjada al ple del Consell General amb els vots de DA, sumats als de Socialdemòcràcia i Progrés (SDP).
En la seva intervenció, el polític del PS ha deixat clar que l’impuls d’aquests organismes “és l’aspecte que més ens preocupa” d’una llei que, en global, ha valorat com a un “pedaç més” fruit de l’acord institucional signat entre comuns i Govern. Per a López, “novament DA no afronta els veritables reptes” com impulsar d’una vegada per totes la necessària reforma del marc competencial i de transferències. El conseller general del PS ha deixat clar que, en cap cas, la formació és contrària a mancomunar serveis, pràctica que, ha recordat, ja s’està fent. El problema, ha indicat, són les conseqüències que pot generar la creació d’aquests ens.
El principal, ha destacat, és la més que possible despesa que acompanyarà aquestes mancomunitats en haver d’elaborar pressupostos i liquidacions de comptes, així com auditories i altres obligacions legals. Al seu entendre, “creem nous organismes abans d’endreçar la casa” en referència al nou marc competencial, fet que pot comportar dificultats en el futur. “Què passa si es crea una mancomunitat per a un servei que després acaba fent Govern?”, s’ha preguntat.
López no s’ha estat de lamentar que, en la seva opinió, la llei persegueix “intencions polítiques” que no són les que s’han emprat per justificar-la. Entre elles, ha apuntat, la d’intentar crear llocs on poder situar persones afins. “També hi ha la voluntat de posar en marxa l’oficina de col·locació de DA”, ha apuntat.
Durant el debat, el conseller general del PS també ha criticat que la despesa que generaran aquests organismes així com la que es produeix en retardar l’impuls de la reforma competencial no sigui tractada per DA com la que es destina a polítiques socials, en una clara referència al debat d’ara fa dues setmanes. “Avui es miren la sostenibilitat de les finances amb ulls diferents dels de fa quinze dies”, ha apuntat.
L’esmena a la totalitat al projecte de llei ha tingut el suport també dels consellers de Liberals d’Andorra. En canvi, han votat en contra els parlamentaris de la majoria demòcrata i els de SDP, fet que ha permès el seu refús i la continuació del tràmit parlamenti del text, al qual el PS també ha presentat diverses esmenes parcials. Aquestes hauran de ser ara treballades en comissió. Justament, de cara a aquesta tasca, López ha volgut fer una crida: “Em permeto demanar un veritable treball en comissió; el compromís d’analitzar què estem fent i com volem gestionar els recursos públics”.
Nova regulació de la xarxa viària
El Consell General també ha donat aquest dimecres el vistiplau a la llei de designació de carreteres i de gestió de la xarxa viària. Ho ha fet, però, sense el suport del PS que ha reiterat la seva oposició al model que vol impulsar el Govern de DA amb aquesta regulació, especialment pel que fa al fet que, a partir d’ara, el tràmit al Consell General no serà necessari per poder fer un canvi de titularitat d’una via si aquest es fa des de l’executiu als comuns.
Justament, aquesta era la situació que volien canviar les reserves d’esmenes presentades pel PS, totes cinc refusades. Gili ha lamentat que “amb aquesta llei, DA pretén poder fer i desfer sense tenir en compte el Consell General”. Durant la seva intervenció, la parlamentària escaldenca ha defensat que en qualsevol modificació de titularitat d’una carretera “hi ha d’haver reflexió” per part de la cambra i “que aquests canvis segueixin un camí legislatiu”, ja que “comportaran traspassos de despeses de manteniment i d’altres tipus” i, per tant, “en cap cas són anodins”. A més, ha argumentat, també aniria bé per “transparència” de cara al ciutadà.
El text, però, ha superat la votació gràcies a la majoria demòcrata i, també, al suport d’SDP. Qui sí que s’hi ha oposat ha estat el grup liberal.
Vistiplau a l’intercanvi automàtic
La sessió de Consell General també ha servit aquest dimecres per a l’aprovació d’una llei molt important, la que permetrà l’intercanvi automàtic d’informació fiscal, seguint els compromisos contrets amb la comunitat internacional. El text ha tirat endavant amb el vot favorable de tot l’arc parlamentari. En aquest sentit, el conseller general del PS Gerard Alís ha defensat que “el camí cap a la transparència no es pot aturar i du a Andorra a competir en igualtat de condicions amb la resta de places financeres”.
També per complir acords amb organismes internacionals s’ha aprovat la reforma del codi penal. Igual que la llei d’intercanvi, el text ha comptat amb el suport unànime de tota la cambra. El mateix camí –suport total de l’arc parlamentari- han seguit la ratificació de diferents convenis i acords internacionals com l’Acord de París contra el canvi climàtic, el conveni relatiu a la tramesa i la notificació a l’estranger d’actes judicials i extrajudicials en matèria civil o comercial, el conveni sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial, el CDI amb Portugal.
La sessió de Consell General continuarà aquest dijous amb el debat de les esmenes a la totalitat presentades sobre diferents lleis, com ara la de l’allotjament turístic, la modificació de la d’urbanisme o les tres que regulen els cossos de policia, agents penitenciaris i bombers.
Després que el darrer comitè directiu del Partit Socialdemòcrata va acordar refusar la proposta de pacte d’Estat per a la reforma del sistema sanitari sense que això signifiqués “posar-se d’esquena a treballar” per millorar la sanitat, els consellers generals de la formació ja han transmès al ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, la seva negativa a afegir-se a la proposta.
Així ho va confirmar ahir la parlamentària Rosa Gili, que va precisar que la comunicació va tenir lloc a l’inici de la setmana següent a la celebració del comitè directiu. La consellera general socialdemòcrata va justificar la negativa en el fet que la majoria d’aspectes que s’assenyalen al full de ruta plantejat pel ministre corresponen a “decisions executives del dia a dia” que el Govern pot adoptar si ho considera oportú sense necessitat dels grups parlamentaris.
En aquesta línia, Gili, que va insistir que algunes de les accions plantejades ja les portava també el Partit Socialdemòcrata en el seu programa electoral i que és una qüestió de voler o no tirar-les endavant, va assegurar que des del Govern “se’ns demana un xec en blanc” i “sortir en una foto” per fer-los “corresponsables” del desgast polític que puguin comportar determinades decisions que es vulguin tirar endavant. I és que, va continuar Gili, molts dels aspectes que planteja la proposta de pacte d’Estat per a la reforma sanitària “són competència del Govern” i per tant és aquest qui ha de decidir si s’han o no s’han d’aplicar.
A més a més, la parlamentària del PS, que va destacar que el fet de no afegir-se al pacte proposat per l’executiu “no vol dir que ens desentenguem del que passi a la sanitat d’aquest país, que ens importa i molt”, va assegurar que “no ens toca entrar al pacte d’Estat perquè tampoc tenim mitjans ni el temps per dedicar-hi”.
La formació manté la defensa que el canvi de titularitat de les carreteres es faci per llei
El Partit Socialdemòcrata es manté ferm en la defensa que els canvis de titularitat de les carreteres hagin de ser sotmesos a l’aprovació del Consell General. Per aquest motiu, i tenint en compte que el redactat final del projecte de llei de modificació de la Llei de designació de carreteres i gestió de la xarxa viària elimina aquesta obligació, els consellers generals de la formació han presentat cinc reserves d’esmena mitjançant les quals volen portar novament al ple de la cambra el debat sobre aquesta qüestió.
Així, el text proposat pels consellers generals socialdemòcrates manté que “els traspassos de titularitat d’una via de circulació entre el Govern i els comuns, o entre els comuns i el Govern, es formalitzen en document administratiu entre les administracions interessades i es ratifiquen sempre per llei”. Els parlamentaris demanen que al text quedi reflectit de forma clara que tant les modificacions de propietat com altres canvis, com ara els que afectin les amplades, hauran de gestionar-se mitjançant una llei. Gili va posar en relleu que les reserves d’esmena responen a la “voluntat de mantenir el nostre posicionament”, que, va recordar, “ja vam defensar durant el debat a la totalitat i en comissió”. Pel PS, va remarcar la consellera, “qualsevol canvi de titularitat de carreteres, sigui de general a secundària o viceversa, s’ha de fer per procediment legislatiu”.
En aquest sentit, Gili va indicar que “de carreteres no en tenim gaires” i que, en els darrers anys, no s’ha dut al Consell General cap proposta de canvi de titularitat. Per això, va afirmar, “dir que es vol agilitzar el procés no ens sembla conseqüent”. A banda, va remarcar la parlamentària, “canviar la titularitat té conseqüències econòmiques per a qui es fa càrrec de la carretera, i això implica un moviment de recursos prou important perquè es faci via llei”.
El Partit Socialdemòcrata (PS) continua defensant que els canvis de titularitat de les carreteres han de ser sotmesos a l’aprovació del Consell General. Tenint en compte que el text final tancat per la comissió legislativa de Política Territorial i Urbanisme de la llei de designació de carreteres i gestió de la xarxa viària segueix eliminant aquesta obligatorietat, els tres parlamentaris de la formació han presentat cinc reserves d’esmenes mitjançant les quals volen portar al ple el debat sobre aquesta part del projecte legislatiu.
Així, la redacció de la llei proposada des del PS manté que “els traspassos de titularitat d’una via de circulació entre el Govern i els comuns, o entre els comuns i el Govern es formalitzen en document administratiu entre les administracions interessades i es ratifiquen sempre per llei”. Els socialdemòcrates demanen que al text quedi reflectit de forma clara que tant les modificacions de propietat com altres canvis com ara els que afectin les amplades hauran de gestionar-se mitjançant una llei.
Gili ha posat en relleu que les reserves d’esmena responen a la “voluntat de mantenir el nostre posicionament” que, ha recordat, “ja ho hem defensat durant el debat a la totalitat i en comissió”. Per al PS, ha remarcat la consellera general, “qualsevol canvi de titularitat de carreteres, sigui de general a secundària o viceversa, s’ha de fer per procediment legislatiu”.
En aquest sentit, la parlamentària socialdemòcrata ha indicat que “de carreteres no en tenim masses” i que, en els darrers anys, no s’ha dut al Consell General cap proposta de canvi de titularitat. Per això, ha afirmat, “dir que es vol agilitzar el procés no ens sembla conseqüent”. Pel PS, “és important que hi hagi aquest procediment” perquè “al parlament hi ha un debat, tot i que la majoria imposi el seu punt de vista” i això permet aportar “més informació per la ciutadania”. A banda, ha destacat Gili, “canviar la titularitat té conseqüències econòmiques per qui es fa càrrec de la carretera i això implica un moviment de recursos prou important perquè es faci via llei”.
La parlamentària també s’ha mostrat crítica amb la fórmula finalment escollida pel grup demòcrata, que fa un tractament diferent segons qui vulgui fer el traspàs de la via. “DA ho ha esmenat en comissió en el sentit que, quan hi hagi un traspàs de comuns a Govern, es farà per llei però no a l’inrevés”, ha explicat, una solució que, per a la consellera, no té gaire sentit. “No acabem de veure-li la lògica”, ha apuntat.
Intervenció en defensa de l'esmena a la totalitat presentada pel PS al projecte de llei de designació de carreteres i gestió de la xarxa viària (26 de maig de 2016)
El ple del Consell General ha aprovat per unanimitat la proposta d’acord presentada pels parlamentaris del Partit Socialdemòcrata (PS), Gerard Alís, Rosa Gili i Pere López, mitjançant la qual s’insta el Govern a revisar l’actual pla nacional de residus. López ha posat en relleu la necessitat de fer canvis “urgents” però també “profunds” en el document tot afirmant que s’està per sota dels països de l’entorn en la política de gestió de brossa, fet greu en un país de natura i petit on caldria una major eficiència en aquesta tasca.
El conseller general del PS s’ha mostrat crític a l’hora de definir la política actual en aquest àmbit. L’ha qualificat directament de “fosca”, tot lamentant la dificultat per trobar informació i dades sobre com evoluciona la gestió de residus, i “d’ineficient”. En aquest sentit, ha remarcat que “els indicadors són pitjors als dels nostres veïns” i que “els resultats de la recollida selectiva estan per sota del que marca el pla actual”.
La situació, ha lamentat, dista molt de la que s’hauria de viure a Andorra, al seu entendre. “Hauríem d’estar al capdavant internacionalment parlant, no com ara”, ha indicat, tot apuntant que les característiques del Principat fan que “estigui obligat a fer polítiques de consum eficient en l’impacte ambiental i en la generació de residus”. Per això, ha reclamat, “cal actualitzar de forma urgent la política” en aquesta matèria.
López ha defensat que la revisió del pla, ara demanada ja per tot el Consell General, ha de comportar, per una banda, “l’aposta per altres fórmules més saludables i més pol·luents de gestió de residus”. En aquest sentit, ha recordat l’oposició a la idea de cremar brossa al forn incinerador i ha posat com a exemple d’alternativa el compostatge de matèria orgànica. També ha insistit en la necessitat de fer campanyes de sensibilització per reduir els residus generats o lluitar contra el malbaratament alimentari.
Refusada l’esmena a la totalitat a la llei de carreteres
Un altre punt clau de la sessió matinal al Consell General ha estat el debat a la totalitat del projecte de llei de designació de carreteres i de gestió de la xarxa viària. El text ha estat durament atacat per Gili, que ha criticat tant “el contingut” com “moltes coses que es volen fer d’amagatotis” com ara la validació “d’un pla sectorial publicat per un Govern en funcions”. Per tot això, ha titllat la llei de “veritable presa de pèl”.
La parlamentària socialdemòcrata també ha lamentat que el text vulgui “excloure” el Consell General de qualsevol decisió futura sobre la xarxa viària, ja que permet a Govern fer canvis, com ara en les amplades de les carreteres, sense que aquests hagin de ser ratificats a Casa de la Vall. “Els arguments utilitzats per justificar-ho”, ha afirmat, “són un atemptat contra la intel·ligència i un insult a la feina que fem en aquesta casa”. Gili també ha apuntat que, més enllà de les motivacions esgrimides des de l’executiu, cal buscar la raó d’aquest canvi radical en un altre lloc: “Seguir el procediment legislatiu segurament demana més feina... i també haver de donar més explicacions”, ha manifestat.
L’esmena a la totalitat ha tingut, PS a banda, el suport dels consellers del grup liberal. En canvi, els quinze parlamentaris de DA i els dos de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) hi han votat en contra.
El Consell General també ha aprovat, en tots dos casos per unanimitat, dos convenis internacionals. El primer, el que servirà per evitar la doble imposició amb Liechtenstein. El segon, el referent a la cibercriminalitat, acompanyat d’un protocol especial per lluitar contra el racisme i la xenofòbia en mitjans electrònics. En canvi, el ple, únicament amb els vots de la majoria de Demòcrates, no ha permès prosperar una proposta d’acord, presentada pel grup liberal, que volia instar el Govern a facilitar als consellers generals la documentació que demanin en el termini més breu de temps possible. Durant el debat del text, López ha posat en relleu que el retard o, fins i tot, la negativa a facilitar informació als parlamentaris “és una problemàtica que tenim per fer la nostra feina” i ha reclamat “un canvi d’actitud de Govern i d’algunes entitats que s’estan acostumant a aquestes formes”.
Els tres consellers socialdemòcrates presentem avui aquesta esmena a la totalitat perquè el projecte de llei de designació de carreteres i gestió de la xarxa viària no ens agrada per moltes raons i que si em permeten, aniré desgranant.
No només ens desagrada el contingut, aquell que es pot llegir directament dins dels articles del text, que també ens preocupa; sinó que és també tot el que no diu i pretén fer d'amagatotis el Govern de DA.
En aquest projecte de llei, es canvia la regulació de les amplades de les carreteres generals i secundàries i es fan canvis de designació de secundàries a generals, però tal com deia abans, això no es fa directament a través dels articles de la llei sinó que ho fan a través de la validació d'un Pla Sectorial fet per Govern fa més d'un any.
Fins avui encara són vigents les antigues ordinacions generals d'abans de la Constitució que segur que poden merèixer una revisió, però el més seriós i correcte hauria sigut fer-ho de manera expressa, reflexionant sobre la idoneïtat de cada un dels canvis plantejats.
De fet, la llei 7/2005 no alterava les amplades i preveia una modificació legislativa específica per cada canvi efectuat.
Així doncs, i ho reconeix el mateix Govern en les respostes a les nostres preguntes escrites, aquest projecte no canvia per ell mateix les amplades sinó que ho fa a través de la validació del Pla Sectorial de Carreteres publicat durant el període entre dues legislatures amb un executiu en funcions. Curiosa manera de procedir!
A més, la norma proposada obre la porta a què a partir d'ara Govern i Comuns tinguin la competència de poder modificar les amplades, ampliant-les o reduint-les "au bon vouloir" del Govern o del Comú de torn, sense cap obligació de comunicar-ho al Consell General i permetent doncs criteris diferents segons les parròquies. Tot això només ens fa que mal pensar i només s'explicaria per alimentar cert clientelisme, al qual ens té acostumats el senyor Toni Martí.
Per resumir, una veritable presa de pèl!!!
Senyors de DA, tinguin almenys el valor i la transparència d'explicar clarament els seus actes i decisions.
Els arguments que explica el Govern per justificar la necessitat d'excloure el Consell General en els canvis viaris són senzillament un atemptat contra la intel·ligència d'aquesta cambra.
Amb tot el respecte, senyor ministre d'Ordenament, qualificar el procediment legislatiu d'inamovible, d'incoherència normativa i de rigidesa excessiva; al mateix temps que es pretén justificar la decisió de passar per sobre del Consell General a la situació econòmica actual i a les inquietuds socials del país, al progrés de l'interès públic de la ciutadania i a garantir l'interès general i la funcionalitat de la mobilitat, és surrealista.
Però no s'acaba aquí, també s'al·leguen interessos mediambientals i d'estalvi pressupostari, i de manera simultània en el mateix escrit, Govern defineix com a una de les principals justificacions del canvi, la voluntat de disposar d'una fórmula àgil, eficient i REALISTA (i cito paraules textuals de les respostes del Govern). És francament, i no voldria ofendre ningú, senzillament un insult a la feina que fem en aquesta casa.
No se m'enfadi senyor ministre, però em sembla una argumentació ridícula.
Com si calgués modificar les amplades de les carreteres cada setmana... o potser sí que és el que volen fer. Però llavors diguin-ho clar, ho agrairem tots!
Com trobo a faltar aquella transparència "virtual i hipotètica" que tant utilitzen en els seus discursos però que és totalment inexistent en tots els actes de DA!
Serà que no poden tirar endavant iniciatives legislatives d'aquest tipus amb la majoria absoluta del grup parlamentari que ens hi dóna suport! Serà que no han arribat fins i tot a utilitzar múltiples vegades procediments d'urgència i d'extrema urgència quan res ho demanava.
Tot i que és veritat que seguir el procediment legislatiu demana més feina i segurament donar més explicacions dels seus actes; i això, i no ho dic pel ministre Torres, però és evident que a DA li molesta i l'incomoda.
Es justifiquen dels canvis legislatius posant en relleu alguns guardafocs que quedarien regulats per llei: no poder disminuir les amplades de les CG1 i CG2, ja que cobreixen l'itinerari que abasta de frontera a frontera i el rol de la Taula nacional de Mobilitat.
Parlem-ne d'aquest òrgan. Li correspon, segons l'article 9 de la Llei 7/2005:
Punt b) Informar, amb caràcter preceptiu, d'aquells actes de gestió d'una via compresa en la xarxa bàsica que es proposi dur a terme l'administració titular i que en modifiquin substancialment la capacitat de trànsit de vehicles o la funcionalitat.
Punt e) Proposar la modificació de la xarxa bàsica de vials. La proposta serà instrumentada per mitjà d'un projecte de llei del Govern.
El passat 2 de març vam demanar a Govern els informes establerts per la Taula de mobilitat referents a la modificació de la xarxa bàsica de vials (ens referíem a canvis de qualificació de carreteres generals a secundàries i a canvi en les amplades de les carreteres).
Doncs malgrat en el Pla Sectorial del 18 de març del 2015 es redueix de 20 metres a 15 la CG-3 en el Tram La Cortinada- El Serrat-Pont del Castellar, el mateix per la CG-4 Tram Erts-Port de Cabús i això al mateix temps que s'amplia el Tram de la Desviació d'Encamp a la CG-2 de 13 metres a 15 i, malgrat incorporen com a carretera general el darrer tram de la carretera d'Arcalís, i que per tant, passa a formar part de la xarxa bàsica, la resposta de Govern va ser de tres línies, notificant-me únicament que no els hi constava que la Taula hagués elaborat cap informe en el qual proposés modificar la xarxa bàsica de vials.
La pregunta, potser ingènua és de què serveix la Taula de mobilitat. Potser m'ho podrien explicar, senyors de Govern.
No sé si el Govern va fer veure que no entenia el què se li demanava, citant-me l'article 9. 1.e al qual jo m'havia referit; em queden dubtes, potser m'ho aclarirà ara el ministre, però en tot cas, tinc molts elements per pensar que sembla que el rol d'aquest òrgan avui dia és més que testimonial.
Citar la Taula de Mobilitat com a garantia de futur de cara a evitar males praxis, quan no se'n modifiquen les competències i veient les seves actuacions, em sembla doncs, de nou, un afront als consellers generals que s'han de posicionar avui en relació a aquest projecte de llei.
Continuo, si em permeten amb les respostes de Govern a les meves preguntes.
S'acaba entrant en els canvis, fora de llei reitero, que preveia el Pla Sectorial de Carreteres.
Com a justificació, s'argumenten criteris mediambientals, curiós, no? Ara de cop, el departament d'Ordenament del Territori gestiona el medi ambient, està bé saber-ho!
També se'ns diu que els canvis permetran racionalitzar la despesa, també li agafen feina al ministeri de Finances pel que sembla!
Tot plegat sona a excuses per no explicar-nos les reals motivacions d'aquests canvis, perquè, sap greu dir-ho però aquestes argumentacions no ens convencen.
Un Govern de DA caracteritzat pel seu immobilisme en tants temes fonamentals i que ara perdria el temps amb canviar coses que públicament no semblaven ser un problema. Ningú s'ho creu!
Així doncs, he anat desgranant les principals preocupacions que ens genera aquest projecte de llei. Que hauria sigut més senzill definir els seus objectius en poques paraules: el Consell General es desentén i dóna via lliure a Govern i als Comuns per fer el què els hi vingui de gust amb les carreteres del país.
Sap greu, senyors de DA, no els hi podem donar suport a aquest projecte de llei de cap manera. No podem permetre l'arbitrarietat en el tema de les carreteres; no podem comprometre decisions futures a canvi de... nosaltres no sabem el què!
En tenim poques per ser un país petit, durant molt temps hem patit col·lapses a la nostra xarxa viària com per no donar-li la importància que es mereix decisions de canvis com aquestes.
Sap greu la consideració que sembla tenir el ministeri d'Ordenament del Territori de la tasca del Consell General però no ens convencerà en cap cas dels arguments exposats per validar el què pretenen.
Per si fos poc, la llei és caòtica en relació a les definicions que s'han d'anar buscant al llarg de tot el projecte de llei per entendre-hi alguna cosa, hi haerrors en els annexos i els noms dels llocs geogràfics estan mal ortografiats. Em queda clar aquí que si bé, Ordenament semblava desitjar prendre-li tasques als departaments de Medi ambient i Finances, no postula per prendre-li el lloc a Cultura!
El nostre grup ha presentat 19 esmenes parcials per plantejar una segona oportunitat per rectificar el tir. Malauradament i tant de bo m'equivoqui, senyor Ballestà, sabem que el peix està venut abans de començar i que els consellers demòcrates, tot i els dubtes (almenys dubtes) que espero haver-los transmès, no ens acompanyaran en la votació de l'esmena a la totalitat que avui debatem.
Tot i així, faig una crida a la responsabilitat de tots els consellers generals d'aquesta sala i per tant, els demano un vot positiu a aquesta esmena a la totalitat.
Els consellers del Partit Socialdemòcrata (PS) han presentat una esmena a la totalitat a la llei de designació de carreteres i de gestió de la xarxa viària. A banda, també n’han presentat dinou de parcials que, entre altres objectius, persegueixen mantenir que els canvis que en el futur es vulguin implementar en aquestes infraestructures hagin de ser ratificats mitjançant un projecte legislatiu.
Rosa Gili ha explicat que, a l’entendre del PS, el text presenta mancances, a més de modificar de forma substancial el model actual de control de la xarxa viària. “Hi ha un canvi de concepte molt important”, ha apuntat la consellera per justificar la presentació de l’esmena a la totalitat. Així, indica, “es permetria que es fessin canvis en la titularitat o a les amplades” per part de Govern o comú sense cap control des del Consell General. Des del PS “volem tornar a l’escenari anterior, que deia que qualsevol modificació havia de ser instrumentada per llei”, ja que “quan parlem de titularitat o configuració de carreteres és un tema prou important perquè el parlament estigui assabentat i es posicioni”.
A més, s’han elevat fins a 19 esmenes parcials al text. Un dels objectius bàsics de moltes d’elles és, justament, garantir que qualsevol canvi que es vulgui impulsar a una carretera de la xarxa hagi de tenir el vistiplau del Consell General a través de la ratificació d’una llei. Això afectarà tant a possibles traspassos de titularitat als comuns com a variacions a les mateixes vies, com ara l’amplada.
El PS, de fet, posa en relleu que ja s’han tirat endavant alguns canvis sense que aquests hagin passat, com estipula la normativa actual, pel ple del Consell. En concret, el darrer pla sectorial de carreteres, que modifica aspectes com l’amplada o la denominació (principals o secundàries) d’algunes vies s’ha fet, explica Gili, sense seguir el procediment requerit en la llei en vigor. “El pla que es va publicar per part del Govern en funcions [al 2015] canvia coses que havien de ser validades per llei i, ara, se li vol donar validesa a posteriori”, ha criticat la parlamentària socialdemòcrata, una situació que “no podem acceptar perquè planteja coses que no sabem a què es refereixen i què és el que les motiva”. Per això, i així ho demanen a les esmenes, “és necessari elaborar-ne un de nou”.
Les esmenes del PS també apunten a altres punts que, a l’entendre de la formació, grinyolen en el projecte legislatiu. És el cas del nom oficial d’algunes carreteres, que no segueixen el Nomenclàtor andorrà. Per això, la darrera de les esmenes corregeix aquests errors així com l’amplada de diverses vies secundàries que travessen més d’una parròquia. Com remarca la motivació, el mateix Govern, en resposta a una demanda d’informació formulada per Gili, indica que, en aquests casos, cal 13 metres d’amplada, requisit que no es complia amb, per exemple, la carretera de Vila-Beixalís o el coll d’Ordino i la carretera de Montaup, entre d’altres.
Des de la formació, també es modifica la disposició derogatòria que vol deixar sense efecte tant la llei actual com altres disposicions que puguin ser contràries al text que es vol aprovar. L’esmena presentada admet eliminar el text de 2005 però no així les altres ordinacions, ja que “no s’han justificat ni s’han especificat”.
