Partit Socialdemòcrata

Medi Ambient

Joves amb empenta

Crea: 08/15/2019 - 10:59
Autor: Pere Baró
El passat 24 de juliol, els nostres companys del Grup Parlamentari Socialdemòcrata es van reunir amb els 3 joves impulsors de Fridays for future (FFF) a Andorra. Pels qui no ho coneixeu, aquest moviment jove, impulsat per una estudiant sueca de 16 anys, té l’objectiu de conscienciar la ciutadania de la necessitat de protegir el medi ambient davant d’efectes com el canvi climàtic. Aquí a Andorra, l’han tirat endavant 11 joves estudiants del Lycée Comte de Foix d’entre 16 i 17 anys que van veure que és necessari començar a fer un canvi a la gent si no volem patir greus conseqüències en el futur.
 
La primera reflexió que em faig és la tristesa tant personal com de la nostra societat per arribar a aquest punt en l’àmbit de l’ecologia i de la preservació del nostre medi, la nostra natura i en definitiva la nostra salut. Més enllà d’això, que dóna per a més d’un article, em vull quedar amb l’exemple d’aquests nois; que sense pensar-ho ni un moment es posen al davant d’un moviment a favor del medi ambient, i organitzen mobilitzacions amb gran repercussió en el nostre país segudies per joves i no tan joves. En definitiva, aconsegueixen moure i fer canviar consciències. Això sí que és l’exemple dels nostres joves.
 
Nois i noies ben preparats, amb ambició de millores socials i amb l’únic objectiu de buscar un bon futur per a tots sense cap interès personal, sinó tot en interès general. Us puc ben dir que des de la meva experiència com a coordinador de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA), aquest és el jovent del nostre país i n’hem d’estar ben orgullosos i cuidar-ne d’ells. Com? Amb polítiques reals de i per a joves. El que em sap greu i em preocupa, és que els dos darrers executius (i sembla que l’actual va pel mateix camí), ni se n’ocupa ni té intencions de fer-ho.
 
Aquest ja critica per criticar, diran les males llengües; doncs si mirem la frase que surt a la presentació del ministeri que se n’ocupa, podria ser el resum de la meva queixa. Ben atents: «Ministeri d’Afers Socials amb les competències en Habitatge i Joventut». És a dir, és un ministeri d’afers socials que toca Joventut i Habitatge: És a dir, un model de polítiques socials on la joventut i l’habitatge hi són però per ser. (l tema de l’habitatge donaria per a un altre article). Més enllà d’això, crec que els progressos i esforços per a cuidar aquests joves en tema de polítiques i accions per part de Govern són escassos: universitat a preus prohibitius per a molts, ajudes insuficients tant a nivell quantitatiu com econòmic, cap progrés en polítiques d’habitatge (preus abusius que fan impossible que puguin marxar de casa i començar la seva vida) i emancipació dels joves insuficients. (Només el Comú d’Andorra la Vella amb el PS al capdavant ho va implementar). El mercat laboral tampoc és que ens ajudi: sous baixos, condicions molt millorables i manca de valoració dels títols andorrans.
 
I això què provoca? Doncs que aquests joves preparats, i amb ganes de millorar el present i futur d’Andorra marxin perquè no els hi queda un altre remei i utilitzen la seva força i el seu saber fer en altres països. En definitiva, deixem marxar el nostre talent i la garantia d’una Andorra millor. És aquesta l’Andorra que volem? Jo no. I crec que vosaltres tampoc. Així doncs, és torn del nostre Govern, el Govern de tots per invertir en polítiques joves i socials per a garantir mantenir aquests joves preparats i que se sentin a gust i conforme en el seu país. Senyors de Govern, dir adéu als nostres joves és dir adéu a una Andorra que progressa i millora en tots els sentits. És el que voleu? Jo no, i creieu-me que és una lluita que no deixaré, ni a nivell personal ni a nivell polític com a secretari d’organització del Partit Socialdemòcrata. Amb mi, hi podeu comptar.

El PS es posa “a disposició” de Fridays for Future “per treballar conjuntament per protegir el medi ambient”

Crea: 07/24/2019 - 13:59
Autor: PS
Un instant de la reunió.
La presidenta suplent del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (GPS), Rosa Gili, i el conseller general Roger Padreny han mantingut aquest dimecres una reunió amb tres dels impulsors del grup Fridays for Future d’Andorra (FFF), Mateu Braquè, Max Capdevila i Nerea Mourelo. La trobada ha servit per conèixer de primera mà les demandes dels joves, que han encetat una campanya per exigir mesures de protecció del medi ambient al país. Des del GPS se’ls ha volgut transmetre el compromís socialecologista del Partit Socialdemòcrata (PS) i la voluntat de treballar conjuntament per lluitar contra el canvi climàtic. 
 
A la sortida de la reunió, celebrada als despatxos del GPS al Consell General, Padreny ha recordat que “Fridays for Future està reivindicant una Andorra més sostenible i que sigui més respectuosa amb el medi ambient”, així com també que “es declari al país l’estat d’emergència climàtica”. Per això, “ens hem volgut trobar amb ells per conèixer les seves demandes i també per intercanviar impressions i opinions”. 
 
El conseller general del GPS ha posat en relleu que tant ell com Gili, representant del GPS a la comissió de Medi Ambient del Consell General, els han volgut traslladar que “ens posem a disposició per treballar conjuntament”. Aquesta tasca, ha apuntat, es vol fer en diferents àmbits però tots ells vinculats entre si com són la “protecció del medi ambient, la lluita contra el canvi climàtic, afavorir la implantació d’energies renovables o l’aplicació dels objectius de desenvolupament sostenible a Andorra”.  
 

El PS vol saber com afectarà la central de cogeneració de la Comella al model de gestió de residus

Crea: 07/01/2019 - 17:17
Autor: PS
Padreny, durant un dels actes del col·lectiu Fridays for future.
El conseller general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (GPS) Roger Padreny vol que el Govern expliqui la relació cost-eficiència prevista a la futura central de cogeneració que s’ha començat a construir a la Comella, que s’ha d’alimentar amb la crema de brossa al forn incinerador. De fet, el parlamentari també demana per com afectaria la posada en marxa d’aquesta instal·lació a la política global de gestió de residus. Per això, ha presentat una pregunta que l’executiu haurà de respondre en la sessió de control que s’ha de celebrar l’11 de juliol. 
 
En l’escrit tramitat aquest dilluns a Sindicatura, Padreny explica que “la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic, i la Llei 5/2016, del 10 de març, que regula l’ens públic Forces elèctriques d’Andorra (FEDA) i el règim de les activitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor, preveuen la implantació d’activitats relacionades amb la cogeneració a Andorra”. També posa en relleu que “el Pla sectorial d’infraestructures energètiques d’Andorra 2018 contemplava la construcció d’una central de cogeneració de FEDA situada al Centre de Tractament de Residus (CTR) de la Comella”. 
 
El conseller general del PS recorda “el conveni de col·laboració entre el Comú d'Andorra la Vella i FEDA per a la construcció i explotació d’una xarxa urbana de distribució de calor subministrada pel CTR, signat el passat 25 de juny del 2018” i que “ja han començat les obres per construir la xarxa de calor urbana d’Andorra la Vella”, tot indicant que “la primera fase (...) s’ha adjudicat per 1,7 milions d'euros, tal com consta al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 13/2019” i que, “segons manifestacions del gerent de FEDA Ecoterm, el projecte en global tindrà una previsió econòmica d’uns 15 milions d'euros”.
 
Per això, en primer lloc, Padreny demana que el Govern aclareixi “quina és la relació cost-eficiència i eficàcia del projecte de cogeneració iniciat a La Comella, pels pròxims cinc anys”. En segon terme, vol saber “com afecta al model de política de gestió de residus”.  
 
El parlamentari ha posat en relleu que la central de la Comella seguirà un model que “a diferència del primer d’Andorra, el de Soldeu, no es basa en el gas liquat sinó que aprofita la calor del forn”. També ha apuntat que “més enllà de saber per què s’aposta per un tipus d’energia no renovable, amb la pregunta també tenim l’objectiu de saber què passarà amb el model de gestió de residus actual si s’aposta per aquest tipus de cogeneració”. 
 

Jugant amb el medi ambient

Crea: 04/01/2019 - 11:20
Autor: Ferran Goya
Fa uns dies, parlant dels programes electorals, un amic m’interpel·là sobre la proposta del PS de fer una llei de protecció del paisatge. Aneu molt despistats! - em va dir- la llei del paisatge ja esta aprovada i publicada al BOPA. 
 
Tenia raó; DA ha aprovat, en l’esprint final de la legislatura, una llei òmnibus de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge, el que no sabia el meu amic és que la llei només destina dos dels seus articles a parlar (no a protegir) el paisatge. Un exemple més del postureig que ha caracteritzat la política ambiental de DA els darrers 8 anys. 
 
Han estat 8 anys perduts irremissiblement per implementar una normativa eficaç de protecció del medi ambient, lluny del màrqueting d’autopromoció i de gestos d’aparador al que ens ha acostumat la ministra-candidata i que no va més enllà d’un ecologisme d’escola bressol. El govern de Toni Martí, de Xavier Espot, de Sílvia Calvó, de Gilbert Saboya ha estat jugant i continua jugant en campanya electoral amb el Medi ambient.
 
Al meu amic li vaig explicar algunes de les negatives de DA a incorporar les esmenes dels altres grups a la llei de “conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge”.
 
El projecte de Silvia Calvó copiava molt -com no podia ser d’altra manera- de les lleis d’altres països de conservació de la natura i biodiversitat. Però molt més significatiu dels articles que copiava, són les prescripcions que omet. Així els ‘Demòcrates’ no van acceptar incloure en els principis generals, la proposta del PS de declararla prevalença de la protecció ambiental sobre l'ordenació territorial i urbanística. Quina raó amagada tenen? 
 
Moltes raons: DA no vol tocar els ‘ulls de poll’ privats i públics, no vol que la protecció ambiental sigui prioritària davant dels viaductes i rotondes que fan els seus col·legues d’Ordenament Territorial, ni que el paisatge i la biodiversitat, les zones humides condicionin les urbanitzacions privades dels amics; tampoc els importa l’impacte d’un heliport comercial, de manera que en la seva ubicació les consideracions ambientals passen a tercer pla;  l’entossudiment del govern de DA en no voler trobar un emplaçament alternatiu a la construcció de l’estació transformadora i repartidora d’energia (ETR) de les Valls del Nord, mantenint-lo contra l’opinió els veïns i del PS a la zona residencial de la Gonarda,  declarant el projecte d’interès nacional i obviant el principi de precaució pels possibles efectesdel camp electromagnètic sobre la salut dels habitants de la urbanització propera. 
 
En tots aquests de projectes, el medi ambient i la salut va pels Demòcrates per darrera d’altres interessos. Les bones paraules i els títols espectaculars (i homologables) de les nostres lleis quedaran en paper mullat, com hem vist, quan hi ha interessos “nacionals”. Com si l’interès d’unes famílies per la seva salut, no mereixés la qualificació de nacional!  
 
La llei de biodiversitat no ha estat la única activitat d’aparador que ha fet el departament de la ministra-candidata els darrers mesos de la legislatura. Al mes de setembre de 2018 el Consell va aprovar la llei 21/2018, amb el pompós títol “d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic”, tan pompós que li van buscar un acrònim (Litecc) per homologar-la a les tradicions franceses.
 
Quan vaig veure la llei, destinada pel que es veu a passejar-la per les instàncies internacionals, vaig fer una aposta per veure quant trigaria a incomplir-se per part del mateix Govern.
 
No vaig haver d’esperar massa. L’article 38.2 de la LITECC diu: “Els processos de contractació de les concessions de transport públic atorgades per les administracions públiques han de fomentar i catalitzar la substitució progressiva dels mitjans de transport per mitjans que utilitzin una font d’energia més baixa en emissions de carboni”.
 
Al mes de gener, quatre mesos després d’aprovada la llei, Govern va licitar -per segona vegada- la concessió de les línies de transport nacional regular de viatgers. Vaig buscar al plec de bases generals i administratives la forma concreta en la que Govern fomentaria i catalitzaria (sic) la utilització de busos amb emissions de carboni menors. Res, rien, nada, nothing. Una llei molt maca que, a la primera de canvi, s’incompleix pel mateix govern. Mirin, si no em creuen, el que diu el plec a la pàgina 15:
 
Quin interès tindran les empreses a utilitzar vehicles híbrids o vehicles ecològics avançats (EEV), si en la seva oferta no puntua la minimització de les emissions de carboni? Això es fomentar i catalitzar?
 
És clar que amb les tarifes que s’indiquen en la licitació, no podem dir que el foment del transport públic sigui una prioritat de DA. Ho és en campanya electoral i en la redacció de texts legals que desprès ells mateixos no compleixen.
 
Unes tarifes que contradiuen les promeses electorals que un dia sí i l’altre també van fent els candidats de DA. 
 
Al final dels vuit anys de la ministra-candidata Sílvia Calvó, no queda més que unes normes burocràtiques prou inconcretes i “elàstiques” per a que puguin ser aplicades CONTRA els adversaris i a FAVOR dels amics. 
 
Queda, també, un grup de funcionaris cansat, perplex, indignat i desorientat per les constants intromissions polítiques en la seva feina; uns tècnics que no veuen altres alternatives a la penosa situació del departament que la de plegar, demanar excedència o limitar-se a una aplicació burocràtica al peu de la lletra d’una sèrie de lleis inconnexes i desconnectades de la realitat andorrana que no serveixen per protegir, ni per conservar, ni per gestionar la natura.
 
Aquesta és l’herència que ens deixa DA, aquesta és l’herència de la senyora Calvó.

El PS aposta per reduir la incineració de residus i potenciar les energies renovables

Crea: 03/22/2019 - 14:00
Autor: PS
Padreny segueix els actes de la jornada reivindicativa.El Partit Socialdemòcrata (PS) aposta per reduir al màxim la incineració i també per impulsar de forma decidida les energies renovables al país. Aquestes propostes, que estaran al programa electoral de la formació de cara als comicis del 7 d’abril, han estat explicades aquest divendres per Roger Padreny, número 5 de la llista nacional, aprofitant la jornada reivindicativa impulsada per estudiants de tot el país ‘Friday for Future’. Per als socialdemòcra
El Partit Socialdemòcrata (PS) aposta per reduir al màxim la incineració i també per impulsar de forma decidida les energies renovables al país. Aquestes propostes, que estaran al programa electoral de la formació de cara als comicis del 7 d’abril, han estat explicades aquest divendres per Roger Padreny, número 5 de la llista nacional, aprofitant la jornada reivindicativa impulsada per estudiants de tot el país ‘Friday for Future’. Per als socialdemòcrates és també necessari tirar endavant un pla estratègic que permeti complir els objectius de desenvolupament sostenible marcats per les Nacions Unides. 
 
Padreny, ha assistit a la jornada, celebrada davant Casa de la Vall i la nova seu del Consell General, amb altres membres del PS com ara Everest Vilaginés, de la llista nacional, o candidates i candidats de les territorials com Rosa Gili. El primer que ha volgut fer ha estat celebrar que el fet que joves del país es mobilitzin per una causa tan important com la defensa del medi ambient i, de fet, ha recordat que, deu anys abans, ell va representar el col·lectiu en la conferència sobre el canvi climàtic que va tenir lloc a Copenhaguen. 
 
El número 5 de la llista nacional socialdemòcrata ha posat en relleu que “des del PS pensem que les polítiques mediambientals han de canviar per complir els objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU”. Per això, una proposta de la formació passa per impulsar “un pla estratègic” que permeti tirar endavant i fer el seguiment de les accions necessàries per complir aquestes fites. 
 
Un dels eixos seria la reducció de residus i, en especial, de la seva incineració al forn de la Comella. “La gestió ha de canviar i hem de mirar de disminuir al màxim la seva crema, no pas importar-los des de l’exterior”, ha afirmat, Per això, una de les propostes programàtiques passarà per fer un “estudi que ens permeti comprovar quina és la viabilitat d’aquesta reducció”. Sobre aquest punt ha recordat que baixar les emissions del forn és “bàsic per a la salut de la gent perquè necessitem un aire net, pur, no contaminat”. 
 
 
El PS, ha comentat Padreny, també vol un “canvi en el model d’energia”. Aquest passarà perquè “les renovables siguin cada cop més importants”. 
 

López alerta de la “inseguretat jurídica” que es crea en no recollir a la llei del Cos d’Educació els períodes de descans

Crea: 02/07/2019 - 20:12
Autor: PS
Els consellers generals del PS, durant la sessió.
La llei del Cos d’Educació ha estat aprovada aquest dijous al Consell General. Els parlamentaris del Partit Socialdemòcrata (PS) han donat suport a la major part del text, però han advertit de punts que no satisfan concretament el col·lectiu docent. Entre ells, el fet de no regular al projecte legislatiu els períodes de descans durant els dies de vacances escolars fixats pel Govern. Per a Pere López, hi ha el risc que això acabi suposant la pèrdua per als treballadors del Cos d’un “dret adquirit” i, a més, crea una important “inseguretat jurídica”. 
 
El debat de la llei del Cos d’Educació era un dels punts principals de la sessió de Consell General celebrada aquest dijous. Prèviament a la discussió del text global, els socialdemòcrates han fet un darrer intent, via reserves d’esmena, de canviar els punts que menys els convencien. És el cas de la necessitat d’incloure a la llei com a períodes de descans pels docents els dies de vacances escolar decretats per Govern durant el curs. López ha remarcat que “és incomprensible que es quedin fora a no ser que es vulguin eliminar” i ha aviat que “es pot pensar que aquest dret està a punt de desaparèixer”, tot recordant “altres actuacions de DA amb la funció pública”. Així mateix, ha alertat que el fet no incloure aquest concepte al text deixa “una zona d’alegalitat”, fet que “és un error i crea inseguretat jurídica pels membres del Cos d’Educació”. 
 
També ha defensat que aquests “han de tenir la consideració de funcionaris” i ha lamentat que l’argument per negar-se per part de DA sigui “que no es vol crear diferències entre els que són andorrans i els que no ho són, quan la preocupació principal de DA mai ha estat donar drets als residents”. Per això, ha volgut lamentar que “a una tasca tan lloable se li negui aquesta figura” i ha advertit que “el d’Educació serà l’únic cos especial amb un estatus que no serà el de funcionari” i, per tant, “es degrada l’ensenyament dins les prerrogatives de l’Estat; situa els integrants del cos en una segona categoria”. 
 
López també ha defensat que el membre del Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) al comitè de selecció hauria de tenir dret a vot, tot recordant els greus errors comesos recentment pel Govern en els edictes per consolidar places al cos, i que els mestres de les escoles congregacionals han de poder jubilar-se als 60 anys, tot indicant que “des del 2012, ha estat habitual assimilar els docents dels sistemes confessionals a la funció pública. Se’ls va aplicar la congelació de triennis, la retallada de sous o la participació en el pla de pensions. Si se’ls ha assimilat els perjudicis, és injust que no se’ls apliqui un possible avantatge com és la jubilació anticipada”. 
 
A banda d’aquests punts, el PS ha donat suport a la resta del text. En concret, López ha destacat punts positius com ara el reforç dels docents en considerar-los a partir d’ara com a agents de l’autoritat o tota la regulació que millorarà la situació dels interins. 
 
Suport crític al nou sistema de cotització dels autònoms
Un altre punt important de l’ordre del dia de la sessió era l’aprovació de la modificació de la llei de la CASS que redefineix el model de cotització dels treballadors per compte propi, creant una graella amb diferents percentatges en funció del nivell d’ingressos. El text ha comptat amb el suport del PS, ja que, com ha explicat Gerard Alís “és una millora” per a “un col·lectiu tan important per al nostre teixit econòmic”. Tot i això, s’ha lamentat que no s’hagi tingut en compte l’esmena que volia equipar la baixa de maternitat o paternitat amb la dels assalariats: “era oportú que hi hagués una major equitat però ha prevalgut per a la majoria, com sempre, el cost que això pot suposar”. En el debat sobre aquest punt també ha intervingut López tot lamentant que “es negui” un dret que no suposaria una despesa “milionària, encara més si es compara amb com DA malbarata diners en altres coses”.
 
Una llei de protecció del medi que es queda curta
El Consell General també ha aprovat aquest dijous la llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge. Els tres consellers socialdemòcrates han optat per l’abstenció en un text que, al seu entendre, es queda molt curt davant un àmbit on “és important avançar” però en el qual “a Andorra ho fem de forma tímida”, tot recordant exemples recents de decisions del Govern que tenen molt poc en compta el seu impacte a la natura com ara la plataforma de Soldeu o la nova urbanització que es construeix al poble de Pal. Rosa Gili ha apuntat que “està bé fer lleis amb bones intencions, però el que importa són els fets i, en aquests casos, el ministeri de Medi Ambient va emmudir”. 
 
Sobre el text, la parlamentària ha admès que “s’ha recollit alguna proposta nostra que ha contribuït a millorar-lo”, però no aspectes que es consideren clau com ara la prevalença de la protecció ambiental sobre la planificació urbanística, l’especial consideració per a hàbitats o espècies en perill o reforçar els parcs naturals creant-los per llei així com tampoc accelerar l’impuls d’una llei d’impacte ambiental. La sensació, ha indicat, és que per aquest Govern “la protecció del medi ambient no és pas una prioritat”, ja que “calen fets i no paraules; accions valentes” i, en canvi, el que hi ha “són mitges tintes”. 
 
Un darrer punt de l’ordre del dia ha estat l’aprovació del nou reglament del Consell General. El text, que incorpora alguna de les propostes del PS com ara l’obligació que tota llei incorpori una memòria justificativa que demostri que s’ha tingut en compte la perspectiva de gènere en la seva elaboració, ha rebut el suport socialdemòcrata, amb l’excepció de l’article que fa referència a les demandes d’informació dels parlamentaris. Des de la formació, es considera que el fet que es permeti que una petició pugui no ser tramesa amb l’excusa que es pot consultar in situ “obre la porta a què l’executiu es negui” a facilitar-la. En aquest punt, el PS s’ha abstingut, ja que “es frena l’accés a la informació”. 
 

L’‘illa de plàstic’

Crea: 01/10/2019 - 13:43
Autor: Pere Lopez
Al mateix moment en què surt publicat aquest article dues alumnes de l’escola andorrana de Santa Coloma estaran participant, juntament amb prop d’una quarantena d’instituts vinguts d’arreu, a la XXI Encontro Internacional de Jovens Cientistas das Escolas Associadas da Unesco, que té lloc a Santarem (Portugal) des d’ahir, dia 9, fins dissabte, dia 12.
 
La Vanessa Rocha i l’Ainhoa López exposaran aquest matí el seu treball dins el marc general de les conferències que porta per títol Que futuro queremos para o oceano, que està centrat a conscienciar sobre la quantitat de residus i particularment de plàstics que s’aboquen anualment als oceans, i especialment en la difusió i major coneixement d’una de les majors tragèdies mediambientals marítimes com és l’anomenada “illa de plàstic” o la “sopa de plàstics del Pacífic”.
 
El nom de la ponència que presenten és Keep them clean!, i tot i que, de ben segur, han sentit parlar de l’esmentada illa, em permeto fer-los avinent una part de les dramàtiques dades associades per acabar d’adonar-nos millor de la seva magnitud i de la tragèdia mediambiental que posa en evidència.
 
L’actual superfície de l’illa de plàstic és d’1,6 milions de quilòmetres quadrats. Una dada que és tan immensa que pràcticament no ens diu res. Per donar un ordre de magnituds més comprensible, actualment la superfície del monstre de plàstics que sura entre Hawaii i Califòrnia és de gairebé tres vegades la superfície de França! Tres vegades tota la superfície de França creant un conglomerat de plàstics i deixalles que alguns anomenen de forma gairebé cínica “el setè continent”.
 
La gegantina massa de plàstic és avui setze vegades major que era fa tant sol uns pocs anys i té un pes aproximat d’unes 80.000 tones. Encara que algunes parts tenen una fondària de pocs centímetres existeixen també zones de molt major grossor i s’han arribat a trobar plàstics a fins i tot 200 metres de profunditat. Si teclegen en un cercador qualsevol de les paraules que s’empren per anomenar “l’illa”, veuran un seguit de fotos d’ocells posats a sobre de la massa de plàstic, tortugues atrapades en xarxes i residus o peixos nedant per sota sense trobar una sortida al mar.
 
Moltes altres dades són igualment esgarrifoses i em generen, per les seves magnituds, desorientació i desconcert en demanar-me cap on va aquest món; 8 milions de tones arriben cada any als mars i oceans. És un volum equivalent a uns 20.000 camps de futbol plens a vessar. Estudis recents mostren que de restes de plàstics se’n poden trobar en un 60% d’ocells marins o en gairebé un 100% de les tortugues, ja que tots aquests animals són incapaços de distingir les petites restes de plàstic del menjar i acaben empassant-se-les i aquestes romanen als seus cossos per anys i anys i, en el cas de segons quins materials, gairebé per sempre més.
 
La Food and Agriculture Organitzation (FAO) acaba de fer públic un informe en el qual es descriu la presència de microplàstics a mars i oceans com la causant de la mort d’un milió d’ocells i de més d’1.000.000 de mamífers marins. Estan arribant també, és clar, als estómacs humans a través de la ingesta d’animals contaminats.
 
No sé quina sensació ens acaba produint llegir informacions com aquesta o tantes altres com malauradament existeixen? Voldria pensar que no ens estem immunitzant de tal forma que estem a punt de caure en una resignació que ens porta a la inacció o a una mena d’acceptació de la fatalitat com si res es pogués fer. Com en tants altres reptes planetaris la solució passa per cada un de nosaltres i a través de cada una de les simples accions i gestos que fem en el dia a dia.

El PS demana a Govern que impulsi una llei d’impacte ambiental

Crea: 01/08/2019 - 17:19
Autor: PS
Paisatge del parc natural del Sorteny (P.N.Sorteny).
El Partit Socialdemòcrata (PS) considera necessari tirar endavant una llei d’avaluació ambiental que estableixi quins requisits han de seguir l’anàlisi de qualsevol projecte que pugui comportar afectacions al medi natural. Per això, dins les esmenes a un altre text ara a tràmit parlamentari, el projecte de llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge, ha inclòs una esmena que obligui a Govern a disposar d’aquesta normativa en un termini de sis mesos. Altres canvis proposats persegueixen reforçar la protecció del medi ambient, tot posant-la per davant de l’ordenació territorial i urbanística o impulsant la creació de plans d’ordenació dels recursos naturals.
 
En total, els consellers generals de la formació socialdemòcrata han presentat disset esmenes al projecte legislatiu, ara a tràmit parlamentari. La darrera d’aquestes incorpora una disposició final al text que estableix que “el Govern, en un termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor (...) ha d’aprovar i presentar al Consell un projecte de llei d’avaluació ambiental que reuneixi en el seu text el règim jurídic de l’avaluació de plans, programes i projectes racionalitzant i clarificant el procediment (...) i al mateix temps incrementant la seguretat jurídica dels operadors”. 
 
La consellera general de la formació socialdemòcrata Rosa Gili recorda que de la llei d’avaluació d’impacte ambiental “fa molts anys que es parla però encara no ha vist la llum”. De fet, ha remarcat, un text d’aquestes característiques estava a tràmit el 2011 però va quedar “al calaix” per la dissolució del parlament. “No s’entén que, vuit anys després, encara no la tinguem”, ha indicat.
 
La voluntat de totes les esmenes presentades és reforçar encara més la protecció del medi ambient així com l’obligació dels poders públics de garantir-la. Així, en aquesta direcció van les propostes de modificació de l’article 3, que estableix els principis generals. Entre elles, destaca la número 4, que vol posar negre sobre blanc la “prevalença de la protecció ambiental sobre l’ordenació territorial i urbanístic” o la 3, que indica que una de les finalitats de les administracions és “integrar els requisits  de la conservació, l’ús sostenible, la millora i la restauració del patrimoni natural i la biodiversitat en les polítiques sectorials i, en particular, en la presa de decisions en l’àmbit polític, econòmic i social així com la participació justa i equitativa en el repartiment dels beneficis que derivin de la utilització dels recursos genètics”. 
 
Una altra esmena, la 6, fa referència a l’Estratègia nacional de la biodiversitat. Hi afegeix que “ha de tenir en especial consideració entre d’altres, els espais protegits, hàbitats en perill de desaparició i d’espècies en perill d’extinció, cursos fluvials, zones humides o camins tradicionals”. 
 
Les esmenes del PS també proposen l’impuls per llei dels anomenats “plans d’ordenació dels recursos naturals”. Així, s’estableix que “són l’instrument específic per a la delimitació, tipificació, integració en xarxa i determinació de la seva relació amb la resta del territori, dels sistemes que integren el patrimoni i els recursos naturals d’un determinat àmbit espacial”. També s’indica que el ministeri de Medi Ambient, amb la participació dels Comuns, haurà d’elaborar “unes directrius per a l’ordenació dels recursos naturals” i que aquestes s’hauran d’aprovar “mitjançant llei en un termini màxim de dos anys”. 
 
Altres canvis proposats pel PS fan referència al fet que la creació d’un parc natural s’hagi de tirar endavant mitjançant una llei, la possibilitat “en casos excepcionals” de permetre que els vehicles excepcionals puguin circular fora de les pistes o els camins delimitats o afegir representants de les associacions que agrupin empreses amb activitats econòmiques que explotin recursos naturals a la Comissió de Coordinació i desenvolupament de l’Estratègia nacional de la Biodiversitat. Gili ha afirmat que totes les esmenes presentades al text “han de servir per reforçar a tots els nivells un bé tan preciós per a tots com les nostres muntanyes y paisatges”. 
 

López expressa dubtes sobre els estudis d’impacte ambiental de la continuació del vial de Sant Julià

Crea: 05/23/2018 - 17:46
Autor: PS
Simulació de la continuació del vial de Sant Julià (Govern).
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López considera que la represa de les obres per completar el vial de Sant Julià no ha tingut en compte l’efecte que les actuacions i la futura infraestructura pot comportar per a l’entorn natural de la zona afectada. Per això, el parlamentari ha presentat una demanda d’informació mitjançant la qual vol tenir accés a tot el dossier sobre el projecte, incloent-hi de forma especial tots aquests estudis que facin referència a l’impacte ambiental de la continuació de la desviació laurediana.
 
En l’escrit tramitat aquest dimecres a Sindicatura, el conseller general del PS sol·licita, en primer lloc, “l’estudi d’impacte ambiental del projecte num.102/2017 relatiu a la ‘Remodelació de la CG1 a la zona de l’Avinguda Francesc Cairat. Nou pont a l’alçada del C/. Isidre Valls’”. També demana “tots els altres informes i estudis realitzats sobre el referit projecte”. 
 
López ha explicat que “al nostre entendre, no hi ha hagut la informació necessària ni l’exposició de la mateixa així com tampoc la preparació de la documentació d’impacte ambiental en les obres a aquesta zona”. A més, posa en relleu que no es tracta de l’únic projecte d’infraestructures que, en la seva opinió, s’ha tirat endavant sense analitzar de forma prou curosa quin seran els seus efectes sobre el medi natural més proper als treballs de construcció.
 
Per això, ja ha avançat que “en els propers mesos demanarem varis projectes d’impacte mediambiental més. I és que, ha lamentat, “ja hem vist vàries actuacions com l’estació d’autobusos o la plataforma de Soldeu que han estat especialment poc respectuoses amb els rius i altres punts de la natura”. Davant aquesta situació, el conseller general socialdemòcrata no ha dubtat en expressar que, des de la formació, existeix una “necessària preocupació mediambiental”.
 

'Fast mountains'

Crea: 04/24/2018 - 18:39
Autor: Maria Alaminos
No teniu la sensació que cada cop la gent viu menys la muntanya? No, entenem-nos, la transita molt, la corre, la utilitza molt de fons per les 'selfies', però tot aquest magma de roba fluorescent i hipertècnica, de somriures compartits a xarxes i perfils d'entrenament, no us deixa un regust de 'fast food'? De digestió ràpida i gana de nou i necessitat d'altres estímuls imminents?
 
Si comenteu que heu anat a caminar al Casamanya (ja no es diu anar a caminar, gent! Com es diu ara? En breu la solució) us demanaran indefectiblement "I en quant l'has fet?" No, jo me'l vaig trobar fet; no sé quina deïtat deus ser tu que tens aquests poders geobrutals. I és que ara has de dir 'fer' una muntanya, o 'fer' un llac o un refugi. No val anar a caminar i girar a mig camí perquè ja has gaudit prou o perquè no vols arribar fins a dalt. Gaudir no entra, ara és entrenar. Anar a fer sèries a coll Jovell. Penjar el recorregut a Facebook. Tinc 40 anys, no és que m'estigui fent gran i 'ai, aquest jovent', hi ha gent de la meva edat que s'inicia al 'trail running' -atenció, no la desil·lusioneu dient-li que el que fa és caminar per la muntanya- que no ha dedicat un minut a saber per on trepitja. I que si un dia li cau el mòbil al riu, dos problemes fortets. Un, no caldrà que segueixi perquè sense 'selfie' al cim no té sentit l'esforç. Dos, si es perd és pell.
 
Abans que el Kilian es fes famós, molt abans, ja corria gent amb sabatilles esportives en aquest país. Es deia fer travesses. Potser no és el millor calçat, però aquelles persones eren –són– autosuficients en muntanya. La gent sabia d'orientació, de climatologia, observava la fauna, coneixia les flors. Feien cursos de rescat, portaven material. S'ajudaven a tornar si algú es lesionava lleument i ho feien –atenció aquí– a peu! No utilitzant un recurs car, perillós i que hauria de ser excepcional com un helicòpter de rescat. 
 
Ja fa 24 anys que vaig fer la meva primera sortida en esquí de muntanya, vam anar a dormir al refugi de Montmalús –ara has de dir 'skimo', que fins ara és com es deia girar quan et volca el caiac; sí, molt complex tot–, era una modalitat que venia de França i que em van descobrir els pisters de Grau Roig. No sabeu com em van alliçonar. Vaig haver d'aprendre mil coses abans de sortir sobre la seguretat, la neu, el vent i com donar l'alerta i... jo no portava Arva, només en teníem dues pel grup, portava una corda vermella lligada a la bota oberta d'esquí amb unes marques metàl·liques que indicaven a quants metres estaves i que es desfeia sola en cas d'allau. La seguretat era la que era, però la gent en sabia un niu. 
 
Em fa la impressió que ara es fa servir la muntanya com si fos una pista d'atletisme vertical on no cal saber res més que posar un peu davant de l'altre. Vagi per davant que prefereixo que la gent es faci 'selfies' fluorescents als cims a que es droguin per les cantonades, és esport, almenys això que guanyem. Però es perd l'ànima de la muntanya. Passejar. Aturar-se. No és intercanviable, no és un recurs fàcil. És fràgil i és perillosa. Que ens importi on estem, que donem gràcies per l'entorn que tenim. Que si perdem el nord, només buscant la molsa el sapiguem trobar. I que trobem moltes més coses a la muntanya que un record personal o un cor a Instagram. Feliç temporada, #MountainPeople.

Pàgines

Subscriure a RSS - Medi Ambient