Escoltant el cap de setmana passat “les combats des socialistes” exposats pel nou primer secretari, Olivier Faure, em van semblar especialment rellevants dues qüestions, tant perquè centraran també l’atenció del PS andorrà les properes eleccions com perquè, al meu parer, han de ser dos factors essencials en el creixement i la millora del nostre país: l’equitat de gènere i el compromís amb el medi ambient.
Ens adonem que una part significativa del 50% de la societat està a dia d’avui infrautilitzada? Necessitem més dones en llocs de responsabilitat ja! I òbviament –gairebé és sobrer dir-ho però les dades ens indiquen el contrari– amb els mateixos salaris que els homes amb responsabilitats equivalents. La presència equitativa de dones en càrrecs directius cal veure-la, a més de com un tracte equitatiu amb la meitat de la població, com una enorme possibilitat de millora. Vagi per endavant que soc un ferm partidari de les quotes; siguem pràctics i realistes, l’únic mitjà per aconseguir –avui dia– uns objectius necessaris els quals després d’anys de formació, capacitació i treball de les dones, encara estan molt lluny. I em remeto a fets i no a declaracions d’intencions amb les dues propostes presentades aquesta legislatura pel PS perquè el 50% dels membres del consell d’administració de la CASS i perquè el 33% dels membres d’òrgans de gestió d’entitats públiques ho fossin. Una proposta, aquesta segona, que es va plantejar tenint com a objectiu assegurar la presència d’almenys una dona als òrgans dirigits per tres persones. Totes dues –cal recordar-ho enmig dels debats actuals– van tenir el vot negatiu de DA.
Un dels grans potencials del nostre país és el medi ambient, que és, també, un gegantí compromís envers les generacions futures. No és un contrasentit seguir fent inversions en ciment i asfalt en lloc de fer valdre les immenses possibilitats del nostre meravellós entorn natural?
Reptes, doncs, molt importants al davant, tant en la igualtat d’oportunitats com en el compromís i aprofitament del medi natural. Si estem compromesos amb propostes de redreçament –mirem-ho per la part positiva, ja que no podem esborrar d’una plomada els errors del passat– hi tenim molt a gua-nyar en benefici col·lectiu.
Pensions de jubilació i d’invalidesa molt baixes –i encara més reduïdes després de la reforma de la darrera de la llei de la CASS i l’aprovació de la de serveis socials i sociosanitaris la legislatura passada-, problemes per accedir a l’habitatge de lloguer, salaris insuficients per a una vida digna o dificultat d’emancipació dels joves. Aquesta és la realitat d’una part important de la població d’Andorra, situacions per a les quals el Govern de Demòcrates per Andorra no té solucions. Així ho ha denunciat el conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, durant les seves intervencions en el segon dia del Debat d’Orientació Política. El parlamentari ha lamentat que DA centra les seves actuacions “en algunes persones” mentre que “s’oblida de molts col·lectius”.
El representant socialdemòcrata no ha estalviat crítiques a la intervenció feta dimecres pel cap de Govern, Toni Martí. En aquest sentit, li ha retret que “no aporten solucions” als autèntics problemes d’una gran part de la població, com ara la dificultat per trobar pisos de lloguer a un preu accessible o, especialment, les pensions, tant d’invalidesa com de jubilació, molt reduïdes. Sobre aquest darrer punt, ha volgut donar dades: “La pensió mitjana a Andorra és de 600 euros i més del 85% de les prestacions són inferiors a mil euros”, ha recordat, a la vegada que ha retret al ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, que ara fa uns mesos digues que el Principat estava a l’avantguarda de les polítiques en aquest àmbit. “Es pot dir això amb aquesta pensió mitjana?”, s’ha preguntat López.
De fet, el conseller general del PS ha volgut remarcar que aquestes situacions, que ja eren preocupants abans de l’arribada de DA a Govern, han empitjorat amb les reformes legislatives impulsades pels ‘taraonges’. “La retallada de pensions d’invalidesa que van fer només es pot qualificar d’inhumana”, ha afirmat.
El parlamentari també s’ha referit als problemes que molta gent té per trobar pisos de lloguer. I ha recordat que, justament, el febrer del 2016 el Govern va optar per suprimir el departament d’Habitatge. “Entenien que no hi havia problemes i el van suprimir. És això el que el senyor Martí entén com a política d’anticipació?, ha preguntat, per després lamentar que en la intervenció de dimecres el màxim responsable de l’executiu no aportés cap proposta concreta per abordar la situació.
Sense propostes econòmiques
Les polítiques econòmiques també han estat blanc dels retrets de López. O més aviat, la seva absència. I és que el socialdemòcrata ha lamentat “l’absoluta manca de projectes per a reactivar-la” i ha recordat que, en canvi, “el PS ha liderat moltes propostes per accelerar-la”. Ha recordat actuacions com la llei del comerç, la de cooperatives o l’impuls de l’IGI la passada legislatura i, ja més recentment, la llei d’emprenedoria. “És l’única iniciativa actualment a tràmit parlamentari destinada a impulsar el nostre teixit econòmic”, ha destacat. López ha lamentat, a més, que enfront aquestes actuacions “el Govern de DA, en aquesta matèria, ha fet poca cosa: apropiar-se d’iniciatives que no eren seves i desvirtuar-ne d’altres; més aviat, fer nosa i entorpir”.
El president del grup parlamentari mixt també s’ha referit a la proposta de pacte d’Estat en matèria de seguretat llençada per Martí arran dels atemptats del passat 17 d’agost a Barcelona i Cambrils. Malgrat deixar clar que el PS és responsable i, per tant, col·laborarà en tot el que faci falta en aquest àmbit, ha deixat clar que “DA ha d’assumir les seves responsabilitats; porten anys parlant malament de la policia, fent retallades i no cobrint vacants per jubilació. Han deixat el cos amb un nivell de recursos humans insuficient”, ha afirmat.
Altres punts de crítica ha estat la política de protecció del Medi Ambient, que no ha dubtat a qualificar “d’inexistent”. De fet, ha recordat que “el ministeri fa ulls clucs davant autèntiques aberracions com ara plataformes que tapen el riu en un tram de 140 metres”, en clara referència al projecte d’ampliació de la pista de l’Avet a Soldeu. Similar ha estat el balanç fet a l’hora de parlar de la protecció del patrimoni cultural. “Està absolutament abandonada”, ha lamentat.
López també ha advertit dels efectes que pot comportar per als assalariats l’anunciada reforma laboral que vol impulsar el grup parlamentari de DA. Ha apuntat que suposarà un abaratiment de l’acomiadament, entre altres perjudicis per a la classe treballadora i ha lamentat que s’hagi realitzat “sense els sindicats” i sense que aquests tinguin recursos per poder fer aportacions. El projecte de The Cloud –ara pel Govern de DA ja amb el nom en català- també ha estat un dels retrets. “Amb el Núvol, baixin de la lluna; si no saben què fer, no s’embarquin en un projecte de tant cost”, ha reclamat.
Durant la seva intervenció, López ha tornat a criticar el model escollit per DA pel repartiment de transferències que, ha reiterat, “perjudica i molt les parròquies de Sant Julià, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany” i que “s’ha limitat a simular uns càlculs de distribució per obtenir el mateix repartiment que actualment”. Sobre aquest punt, ha volgut recriminar a Liberals d’Andorra (LdA) “el suport incondicional a una reforma en la qual no hi han participat”. De fet, ha advertit de “l’idil·li” creixent entre les dues formacions, també plasmat a l’hora d’estudiar possibles mesures que afectarien de forma important una sanitat que, ha recordat, continua sense avançar en la necessària reforma.
Menysteniment del Consell General
El líder parlamentari del PS també ha estat dur a l’hora de retreure al Govern que no compleixi els compromisos votats al ple de la cambra legislativa. Així, ha volgut fer balanç de les diferents propostes de resolució aprovades tant als anteriors Debats d’Orientació Política com en els monogràfics sobre política social i sanitat. El resultat és contundent: només han tirat endavant 11 de les 43 propostes aprovades des que DA va arribar a l’edifici administratiu.
Quins controls efectua el Govern en relació al Parc de Naturlàndia (vigilància de les instal·lacions, control de les condicions de vida dels animals en captivitat, altres consideracions, ...) seguint les disposicions de la Llei de tinença i protecció dels animals?
Els controls que efectua el govern en relació al parc d’animals de Naturlàndia són realitzats pels serveis tècnics dels Departaments que conformen el Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, en el marc de la llei de tinença i protecció dels animals.
El Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat, mitjançant la Unitat de Fauna, és competent pel seguiment de les matèries que fan referència a la tinença en captivitat d’exemplars de la fauna salvatge i en la importació d’exemplars de la fauna salvatge, i el Departament d’Agricultura, mitjançant el Servei Veterinari de Salut i Protecció dels Animals, és competent en les matèries referents a la tinença d’animals domèstics, essent en aquest cas concret, animals de renda lligats a la granja present en el parc o a altres activitats connexes (hípica per exemple).
Pel que fa els controls en matèria de fauna salvatge:
La Llei 11/2016, del 28 de juny, de tinença i protecció dels animals, mitjançant l’article 32.6, determina que la competència de vigilància i inspecció en matèria de condicions de tinença i de benestar animal en aquelles instal·lacions que alberguin animals salvatges en captivitat correspon al ministeri responsable de la fauna. L’article 5.2 de dita Llei, també, atorga al Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat les competències d’autorització de transport, importació i exportació dels exemplars de fauna salvatge. Així mateix, la Llei 14/2012 de salut animal i seguretat alimentària, mitjançant els articles 47 i 49.3, atorga al Servei de fauna silvestre la competència de vigilància i inspecció en matèria sanitària sobre les mateixes instal·lacions.
A continuació es fa un llistat dels controls efectuats:
- Revisió i control dels documents adjunts a la sol·licitud relativa al projecte de construcció de Naturlàndia, tramesos al Departament de Patrimoni Natural l’1/12/2008, per tal de garantir l’adequació a la normativa vigent. Informe favorable emès el 24/03/2009.
- Visita del personal tècnic de Patrimoni Natural i de Medi Ambient, revisió dels tancats i de l’arbrat pròxim als tancats, i seguiment ambiental del projecte ambiental de Naturlàndia 20/06/2012.
- Visita del personal tècnic de Patrimoni Natural, revisió dels tancats i dels edificis de maneig dels animals prèvia a l’autorització com a nucli zoològic el 19/11/2012.
- Visita del personal tècnic i comandaments de Patrimoni Natural el dia de l’obertura de Naturlàndia el 04/06/2013.
- Revisió i control documental previs a l’autorització del 24/07/2014 del projecte d’instal·lacions pel manteniment en captivitat de linx.
- Revisió de la tanca perimetral del parc per part del Cos de Banders el dia 01/08/2014.
- Revisió i control documental previs a l’autorització del 23/07/2015 del projecte d’instal·lacions pel manteniment en captivitat de marmotes.
- Revisió i control documental previs a l’autorització del 18/08/2015 del projecte d’instal·lacions pel manteniment en captivitat d’herbívors (daines, muflons i cérvols).
- Revisió i control documental previs a l’autorització del 09/09/15 del projecte d’instal·lacions pel manteniment en captivitat d’isards .
Tal i com estableix la normativa vigent, l’autorització per part del Govern de l’activitat de tinença i exhibició pública d’animals salvatges va requerir la formalització prèvia de l’autorització del parc d’animals de Naturlàndia com a nucli zoològic de fauna salvatge, seguint els preceptes del Decret del 16-3-2005 d'aprovació del Reglament referent a la classificació i a l'establiment de les condicions d'atorgament de l'autorització de nucli zoològic per a espècies de la fauna salvatge, les obligacions de funcionament, el tipus d'instal·lacions i les condicions que han de complir. Aquesta autorització va ser atorgada en data 20 de novembre del 2012.
L’emissió d’aquesta autorització reposa, entre altres elements, sobre la revisió i control dels documents adjunts a la sol·licitud d’autorització com a nucli zoològic, la inspecció de les instal·lacions i la conformitat d’aquestes amb el contingut de la norma. A efectes del Registre de nuclis zoològics de fauna salvatge, Camprabassa S.A. societat explotadora del parc d’animals de Naturlàndia es troba identificada amb el núm. 01/12 i disposa dels llibres de registre escaient.
Aquest mateix Reglament especifica en el seu article 14.2 que els nuclis zoològics de fauna salvatge han de disposar d’un programa d’higiene i profilaxi de periodicitat anual, redactat i aplicat per un veterinari legalment establert a Andorra. A diferència doncs del què succeeix en la vessant dels animals domèstics -com veurem més endavant-, l’aplicació dels procediments sanitaris es troba derivada als professionals de l’àmbit privat.
El Decret del 16-3-2005 d'aprovació del Reglament relatiu a les condicions de transport, d'importació i d'exportació d'animals salvatges (els annexes van ser modificat per Decret del 5-12-2012) estableix els procediments a seguir en cas d’importació o exportació d’animals salvatges per tal de complir amb les obligacions fixades per la Llei en matèria d’intercanvis d’animals, vinculant sempre aquestes operacions a l’autorització per part del Govern. Totes les importacions d’animals amb destí al Parc de Naturlàndia han estat degudament documentades i autoritzades per part del Govern, garantint-ne així l’origen i la traçabilitat dels desplaçaments.
Així, des del 2013 fins a l’actualitat s’ha realitzat el control de les importacions i reexportacions dels següents animals, tenint en compte l’origen legal dels mateixos, els controls i certificats sanitaris escaients de cada espècie i els permisos de les autoritats competents del país d’origen:
Pel que fa els controls en matèria d’animals domèstics:
La Llei 11/2016, del 28 de juny, de tinença i protecció dels animals, mitjançant l’article 32.1, atribueix al Departament d’Agricultura el deure de vetllar pel compliment de les condicions de tinença i de benestar animal fixats per la Llei en aquelles instal·lacions que alberguin animals domèstics. Així mateix, la Llei 14/2012 de salut animal i seguretat alimentària, mitjançant els articles 46, 47 i 49.2, atorga al Servei Veterinari de Salut i Protecció dels Animals la competència de vigilància i inspecció en matèria sanitària en les mateixes instal·lacions i també faculta aquest servei per intervenir clínicament sobre els animals de renda. A efectes del Registre d’Explotacions Agràries del Departament d’Agricultura, CampRabassa S.A. societat explotadora del parc d’animals de Naturlàndia es troba identificada amb el codi d’explotació AD0673 i disposa de diversos animals de renda inscrits al Padral.
En base a les disposicions d’aplicació del Protocol sobre Qüestions Veterinàries signat entre Andorra i la Comunitat Econòmica Europea l’any 1997, el Servei Veterinari realitza periòdicament els controls sanitaris específics per a les diferents espècies de bovins, equins, ovins i caprins que es trobin registrats al Padral de l’explotació AD0673. Aquestes tasques suposen com a mínim un control anual per cada espècie per la realització del sanejament ramader obligatori. D’altra banda, a requeriment de la direcció del Parc i davant d’una sospita de malaltia, traumatisme o altres alteracions que puguin patir els animals domèstics que es troben a Naturlàndia, el Servei Veterinari presta l’assistència clínica escaient fins a solució del cas i/o control del risc sanitari.
Aquests elements -vigilància passiva i acció clínica- asseguren un control freqüent de les condicions de manteniment dels animals domèstics i permeten emetre les recomanacions de millora escaients mitjançant l’emissió d’actes d’inspecció.
Cal remarcar que en diversos casos on el Servei Veterinari s’ha desplaçat al parc d’animals de Naturlàndia per raó de missió oficial sobre els animals domèstics, ha prestat igualment serveis d’assessorament i d’assistència tècnica en casos relacionats amb la fauna salvatge resident al parc. Així, s’ha procedit a l’obtenció de mostres orgàniques per l’emissió de certificats oficials, a assistir operacions de captura per realitzar la identificació oficial de certs exemplars o s’ha emès opinions terapèutiques davant d’algunes situacions clíniques.
Pregunta 2:
Quins protocols, establerts per Govern, se segueixen en relació al sacrifici dels animals en el mateix parc?
Les condicions en les que es pot procedir a sacrificar un animal es troben contemplades a l’article 9 de la Llei 11/2016, del 28 de juny, de tinença i protecció dels animals que estableix que:
Article 9. Sacrifici dels animals i controls especials
1. Si un animal s’ha de sacrificar, s’han d’utilitzar els mètodes que impliquin el patiment mínim.
2. El sacrifici s’ha de fer sota el control d’un veterinari legalment establert.
3. Correspon al Govern establir reglamentàriament les normes de sacrifici.
4. Sense perjudici del que disposen els apartats 1 i 2, quan es tracti d’animals de renda criats a casa, per a l’autoconsum, es poden sacrificar pels sistemes tradicionals.
5. En casos especials en què s’hagi de controlar la població d’una espècie o bé un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial per a altres poblacions animals, l’agricultura, la ramaderia, l’ecosistema, així com per raons de sanitat animal o de salut i de seguretat pública, el Govern estableix reglamentàriament les condicions quant a zones, períodes, mètodes i persones autoritzades per fer-ne el control i eventual-ment el sacrifici.
6. Es prohibeix sacrificar animals de companyia a les instal·lacions per al manteniment d’animals de com¬panyia, i als nuclis zoològics en general, excepte per motius humanitaris, sanitaris o comportamentals, amb el diagnòstic previ d’un veterinari, assistit d’un equip professional legalment establert.
Els apartats 3 i 5 d’aquest article es troben desenvolupats pel Decret del 16-07-2014 d’aprovació del Reglament referent al sacrifici dels animals, la captura i els controls especials de la població d’una espècie animal o bé d’un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial.
Aquest Reglament estableix d’una part els procediments que els veterinaris han d’utilitzar per procedir a eutanasiar un animal i d’altra part, els procediments que en casos concrets el personal de l’Administració pot utilitzar com a mesura de resolució d’una situació de perjudici greu ocasionat o imminent. En tot cas, s’estableix que és el personal de l’Administració qui efectua el control i eventualment el sacrifici, que cal privilegiar mètodes de captura en viu (trampes o sedació a distància) i que únicament en darrer terme el personal autoritzat pel Ministeri competent pot procedir a sacrificar un animal mitjançant l’ús d’una arma de foc.
El parc d’animals de Naturlàndia, malgrat pugui disposar de protocols interns de funcionament i d’actuació davant de situacions de crisi, queda sotmès al compliment de les disposicions del Reglament mencionat.
Pregunta 3:
Quan té previst el Govern publicar el nou reglament citat en l’article 9 de la Llei de tinença i protecció d’animals que ha de regular les condicions de sacrifici d’animals així com tots els altres reglaments mancants previstos en la llei de tinença i protecció d’animals?
El desplegament reglamentari dels apartats 3 i 5 de l’article 9 de la Llei de tinença i protecció dels animals es troba ja vigent, tal i com s’ha mencionat en la resposta a la pregunta anterior, en el marc del Decret del 16-07-2014 d’aprovació del Reglament referent al sacrifici dels animals, la captura i els controls especials de la població d’una espècie animal o bé d’un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial.
Aquest Reglament resulta de la modificació de la primera versió de la norma, aprovada el 2002 i modificada al 2006, que donaven compliment als preceptes de la primera Llei de tinença i protecció dels animals del 30 de juny del 1998. La modificació de la Llei l’any 2012 (Llei 13/2012, del 12 de juliol, de tinença i protecció dels animals) va motivar una nova modificació del Reglament. La darrera modificació de la Llei no ha comportat canvis en la matèria objecte de l’article 9 fet que no ha fet necessària una nova adaptació.
En relació als Reglaments que preveu la Llei i, si s’escau a la previsió d’aprovació dels textos, s’adjunta un quadre que recull l’estat actual de desenvolupament reglamentari:
Referència de la Llei 11/2016
Matèria a reglamentar
Referència reglamentària
Previsió d’actualització o d’aprovació
Art 4.1
Mesures sanitàries i de transport
Animals domèstics:
Decisions d’aplicació del Protocol sobre qüestions veterinàries
Animals salvatges:
Decret del 16-3-2005 d'aprovació del Reglament relatiu a les condicions de transport, d'importació i d'exportació d'animals salvatges
(vegeu nota 1)
Art 4.3
Identificació dels animals considerats de risc
Animals domèstics:
Decret del 3-04-2013 d’aprovació del Reglament sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos
Animals salvatges:
Pendent
2018
Art 5
Condicions de transport, importació i exportació
Animals domèstics:
Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d'animals vius i productes d'origen animal destinat al consum humà, de 7 de juny del 2000
Animals salvatges:
Decret del 16-3-2005 d'aprovació del Reglament relatiu a les condicions de transport, d'importació i d'exportació d'animals salvatges
(vegeu nota 1)
2017
Art 6.15
Regulació de la limitació de moviments
Pendent
2018
Art 6.19
Identificació de les espècies d’animals de renda
Reglament del Padral i de la tinença de bestiar de renda, del 31-01-2001
Art 9.3
Art 9.5
Regulació del sacrifici i dels controls especials
Decret del 16-07-2014 d’aprovació del Reglament referent al sacrifici dels animals, la captura i els controls especials de la població d’una espècie animal o bé d’un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial
Art 10.4
Regulació dels nuclis zoològics
Animals domèstics:
Decret del 4-2-2015 pel qual s’aprova el Reglament de classificació i establiment de les condicions d’atorgament de l’autorització de nucli zoològic per a animals domèstics i les condicions que han de complir les instal·lacions.
Animals salvatges:
Decret del 16-3-2005 d'aprovació del Reglament referent a la classificació i a l'establiment de les condicions d'atorgament de l'autorització de nucli zoològic per a espècies de la fauna salvatge, les obligacions de funcionament, el tipus d'instal·lacions i les condicions que han de complir
Conforme
2018
Art 14.1
Identificació de les malalties infeccioses de declaració obligatòria
Annex IV-1 del Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d'animals vius i productes d'origen animal destinat al consum humà, de 7 de juny del 2000
(vegeu nota 1)
Art 14.3
Mesures de lluita contra les malalties infeccioses
Decisions d’aplicació del Protocol sobre qüestions veterinàries
(vegeu nota 1)
Art 16
Legislació sobre experimentació amb animals
Absència d’activitat
Art 18.3
Art 18.5
Art 18.6
Establiment dels terminis per la identificació dels animals de companyia i funcionament del Registre d’Animals de Companyia
Decret del 8-03-2017 d’aprovació del Reglament per a la identificació i el registre d’animals de companyia
Conforme
Art 18.7
Funcionament del Registre d’Animals Salvatges en captivitat
Existeix registre però pendent de complementar per animals que no pertanyen a nuclis zoològics
2019
Art 18.8
Regulació dels gossos d’assistència i gossos de teràpia
Decret del 8-03-2017 d’aprovació del Reglament per a la identificació i el registre d’animals de companyia
Conforme
Art 20.3
Art 20.4
Regulació de la tinença de gossos de races potencialment perilloses
Decret del 3-04-2013 d’aprovació del Reglament sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos
Conforme
Art 25.6
Funcionament de la recollida d’animals de companyia i de la gossera i de la gatera oficials
Decret del 5-10-2016 d’aprovació del Reglament de funcionament de la recollida d’animals i de la gossera i la gatera oficials
Conforme
Art 27.1
Vigilància sanitària dels animals de renda
Decret del 2-12-2009 pel qual s’aprova el Reglament relatiu als controls oficials efectuats per garantir el compliment de la legislació alimentària i la normativa sobre la salut i el benestar dels animals
(vegeu nota 1)
Art 28.3
Funcionament del Padral
Reglament del Padral i de la tinença de bestiar de renda, del 31-01-2001
Conforme
Art 29.4
Regulació de les activitats que poden afectar la fauna autòctona
Pendent
2018
Art 30.1
Classificació de les espècies protegides de la fauna
Decret del 5-06-2013 d’aprovació del Reglament d’espècies animals protegides
Conforme
Art 30.9
Regulació de la compensació de danys produïts per la fauna protegida (en perill d’extinció)
El Partit Socialdemòcrata (PS) vol conèixer més detalls sobre la mort dimecres d’un dels óssos de Naturlàndia, que va ser abatut després d’escapar-se del recinte on estava tancat. Per això, la consellera general de la formació Rosa Gili ha presentat tant una demanda d’informació com diverses preguntes escrites a Govern. La parlamentària posa en relleu que el succés no és bo per la imatge d’Andorra i que, per això, és necessari “aclarir què ha passat”.
Així, per una banda, Gili ha tramitat una bateria de preguntes perquè l’executiu les respongui per escrit. La consellera recorda en el document presentat davant Sindicatura que “és competència de Govern vetllar pel compliment de la normativa vigent pel que fa als animals salvatges, tant els de fauna autòctona com els de fauna no autòctona”, segons el que estableix la Llei de tinença i protecció d’animals aprovada l’any passat pel Consell General. També “correspon al ministeri responsable de la fauna vigilar i inspeccionar els nuclis zoològics amb animals salvatges” i “establir reglamentàriament les normes de sacrifici”.
Per tot això, es pregunta, en primer lloc, “quins controls efectua el Govern en relació al parc de Naturlàndia”. En segon terme, Gili demana pels “protocols (...) que se segueixen en relació al sacrifici d’animals” a les instal·lacions del complex lúdic lauredià. Per últim, la consellera general també vol saber “quant té previst el Govern publicar el nou reglament citat en l’article 9 de la Llei de tinença i protecció d’animals que ha de regular les condicions de sacrifici (...) així com tots els altres reglaments mancants previstos” al mateix text.
Per altra banda, la parlamentària socialdemòcrata també demana que se li faci arribar “una còpia de l’expedient relacionat amb el sacrifici d’un ós al parc de Naturlància el dia 14 de juny del 2017”.
Gili ha posat en relleu la voluntat per part del PS de “fer un seguiment de l’afer i saber què ha passat”. I és que, ha remarcat, és un “trist episodi per a Andorra”, tot recordant que era “un ós nascut al parc i del qual s’estava molt orgullós”. Ara, “haver-lo abatut no dóna gaire bona imatge del país i, per això, cal aclarir què ha passat”.
Avui en aquesta sala, en nom dels Socialdemòcrates, vinc a defensar la necessitat i fins i tot m'atreveixo a dir l'obligació que té el Govern de tots els andorrans de plantejar una consulta popular sobre la importació de residus estrangers.
La consulta té com a objectiu que els nostres ciutadans es puguin manifestar a favor o en contra de la importació de residus forans per a incinerar-los a la nostra planta de La Comella.
I per això, presentem avui aquesta proposta que esperem rebrà el suport de tots els consellers generals.
Ho demanem per moltes raons:
Perquè el Govern ha acordat amb Catalunya la importació d'aproximadament 10.000 tones de residus (segons afirma el conveni firmat el passat 5 de gener), que consisteix en la importació de gairebé un terç del que ara estem incinerant per any amb els residus del país i que evidentment augmentarà les emissions de gasos que respirarem
Perquè el Govern Sí que ens demana com ens volem gastar 200.000 euros del pressupost del ministeri d'ordenament però obvia fer-ho en una decisió tan fonamental com aquesta. En matèries tan importants com són les vinculades al Medi Ambient, a la salut humana i a les decisions que comprometen el futur de les noves generacions, els Socialdemòcrates tenim clar que correspon demanar la participació, la implicació i la responsabilitat de la ciutadania tenint en compte, que a més això mai s'ha portat en el programa electoral de qui va guanyar les eleccions.
Ho demanem:
Perquè com a representants del poble, hem de tenir en compte les moltes veus del país contràries a la incineració i a la importació de residus forans a CTRASA.
Perquè la legislació europea en matèria de gestió de residus privilegia tècniques i pràctiques millors i més avançades mediambientalment, que no són ni la incineració ni tampoc la valorització d'aquesta, que fins ara fèiem amb deixalles nostres i a partir d'ara amb les de fora també.
Perquè aviat això implicarà començar a rebre pujades i baixades de camions de Catalunya, que també contaminen l'aire que respirem, carregats amb residus per alimentar la planta incineradora de CTRASA.
Perquè tenim sovint episodis d'inversió tèrmica i múltiples fonts de contaminació altres com són les calefaccions i vehicles contaminants.
Perquè tenir una instal·lació de tractament de residus al centre del país, a 200 metres de distància en alçada del nucli de població més poblat d'Andorra i just a sobre del centre educatiu més gran del país, no pot ser bo de cap manera i a més dóna una pèssima imatge per atraure turistes i encara més pel turisme de qualitat que busquem actualment.
Ho demanem també:
Perquè és una evidència científica que les dioxines i altres substàncies que emet la incineració resulten nefastes per a la salut humana i poden tenir afectacions en l'entorn i així ho defensen molts científics i professionals de la salut.
Perquè Andorra és una vall tancada, poc airejada i per tant, pot constituir més fàcilment una trampa física per les emissions i partícules, més que en una plana o en una altra situació geogràfica i per tant, amb més afectacions pels seus habitants.
Perquè la incineració és una de les accions qüestionades en el marc de l'escalfament global del planeta, que afecta el canvi climàtic, la pujada de les aigües en molts indrets dels països i que s'està fent de manera tan accelerada que posa en perill l'adaptabilitat de la nostra flora i fauna entre altres afectacions.
Al nostre país, la incineració dels residus és un tema que certament ha portat polèmica aquests darrers anys.
Tots recordem que fa uns anys hi havia un forn antic, perillós i contaminant.
Recordem que es va fer una nova planta incineradora que va suposar un cost escandalós de construcció i que es va fer totalment sobredimensionat també.
Recordem també la vergonyant compra pública de les accions deficitàries dels socis privats que van invertir en la construcció de la infraestructura i les indemnitzacions astronòmiques que s'havien de pagar en cas de rendiment insuficient de la planta durant els primers anys de vida d'aquesta.
I ara, avui, en tornem a parlar per la importació de deixalles estrangeres per alimentar el nostre monstre incinerador.
Em diran, suposo, que hem de ser solidaris amb Catalunya que ens ha ajudat i ens ajuda amb la gestió d'aquells residus que nosaltres no podem tractar.
Amb l'ajuda mútua hi estem d'acord, amb la solidaritat també... només faltaria... però no a qualsevol preu.
Pel que se'ns diu en l'Acord signat, l'Alt Urgell i la Cerdanya no tenen prou capacitat en les seves instal·lacions per tractar els seus residus.
La pregunta que ens fem, com és això? No serà per falta d'espai físic en ambdues comarques, veritat?
No voldria parlar en nom de ningú però és una evidència que a tot arreu incomoden les plantes incineradores i segurament ni els polítics ni els veïns de les comarques catalanes volen una instal·lació incineradora com aquesta al costat de casa.
Nosaltres sí que volen ajudar els nostres veïns però el que no volem és fer-ho a qualsevol preu!
No a costa de la qualitat de l'aire que respirem, de la nostra salut i de la bona imatge del nostre país.
De fet, no sé si molts ciutadans d'Andorra saben el perquè, tot i haver ratificat l'Acord entre el Govern d'Andorra i el Regne d'Espanya al març del 2012, no és fins ara que es posarà en pràctica la importació dels residus estrangers. Malgrat el convenciment clar del ministre de Medi Ambient de l'època, el senyor Camp i el de la ministra actual, consellera llavors del grup de la majoria i abans vinculada en altes funcions al departament de Medi Ambient de Govern, la senyora Calvó, doncs no és fins ara, 5 anys després que començarem a importar els residus de fora.
De fet, tot i haver fet la meva primera intervenció sobre aquest tema ja el 2011 i moltes altres vegades després en seu parlamentària, no és fins fa molt pocs dies que en sé la causa real.
I sembla que no es podia fer perquè una directiva europea no ho permetia. Això ho sabia però de fet, n'ignorava la raó.
No s'ha fet fins ara perquè semblaria ser que les característiques tècniques del nostre forn no eren suficientment eficaces, el rendiment de la planta no era prou elevat perquè la UE permetés aixecar el veto de prohibició d'importació de residus des d'Espanya fins aquí.
De fet, la cosa es desencalla amb la Directiva (UE) 2015/1127 del 10 de juliol de 2015 que modifica la Directiva 2008/98/CE sobre els residus i d'aquí la represa de l'afer per part del nostre Govern.
I què diu aquesta nova directiva?
Afegeix un factor de correcció climàtic a la fórmula d'eficiència energètica que calcula els rendiments de valorització de les plantes incineradores de residus.
Per simplificar i perquè tothom ho entengui (i si no ho dic bé que se'm corregeixi), la UE accepta rebaixar el seu nivell d'exigència per aquells països en els quals s'utilitza menys la calefacció i on la temperatura mitjana del país és prou elevada per permetre-ho.
Es calculen valors anuals de HDD (graus-dies de calefacció) del lloc en el qual s'ubica la instal·lació durant un període de 20 anys consecutius a l'any anterior en què es calcula el factor de correcció climàtic.
Per resumir, en aquells països del sud d'Europa en els quals es necessita escalfar menys, la UE permet fer una excepció i accepta l'intercanvi de residus entre països tot i que les plantes gestores de residus no siguin tan eficients com en països més freds.
La primera reflexió que ens hem fet és que Andorra és un país de muntanya en què moltes vegades tenim fred fins i tot al mes de juny.
Realment som un país amb poques necessitats de calefacció?
Mirin, m'he atrevit a fer els càlculs, complicats certament, ja que ni és el meu tema ni disposo de totes les dades precises.
Però marxant de les temperatures mitjanes d'Andorra calculades pel CENMA del 1981 al 2010 i sabent que per fer aquests càlculs cal fer extrapolacions i per tant sempre hi pot haver un factor d'error, em surt que estem molt, molt al límit del que la nova normativa europea ens permet.
Francament, tenim realment la sensació que el Govern de DA amb aquesta iniciativa força molt la màquina i aquí ens demanem. PER QUÈ?
Amb tots els respectes que li tinc, senyora ministra, la seva implicació en la posada en marxa d'aquesta planta incineradora com a directora del ministeri de l'època hi pot tenir quelcom a veure?
De fet, ho hem dit diverses vegades, fa pocs dies ho reiterava el meu company de grup Pere López, no ens satisfà la política de reciclatge del Govern de DA que hauria de treballar perquè fóssim capdavanters en aquest tema i en canvi vostès es conformen en estar dins de la mitja europea.
Les campanyes de reciclatge, necessàries per conscienciar la població en aquesta matèria, per anar més enllà seguint les iniciatives mundials més avançades, per aclarir els dubtes que tenim a vegades en què es recicla i el com... brillen per la seva absència.
No només nosaltres, també ho diuen altres: científics o activistes que lluiten pel medi ambient, mantenir una infraestructura incineradora i reciclar més i millor suposen interessos totalment oposats.
Quants residus haurem d'importar si realment seguim una política capdavantera, orientada al residu 0, és a dir aquella que no produeix el residu, que el recicla i el reutilitza i que aconsegueix no recórrer a la incineració o en fa el menys possible.
És compatible anar cap aquí, que és el que voldríem els Socialdemòcrates i molts ciutadans d'Andorra que volen un aire lliure d'emissions tòxiques (per molt que siguin controlades), i al mateix temps, voler un ple rendiment per a la planta de CTRASA.
Per nosaltres, la prioritat és anar cap al Residu zero, atansar-s'hi al màxim possible però pel Govern de DA, els seus actes ho corroboren, la prioritat és continuar alimentant el monstre de la Comella.
Demanàvem el desenvolupament del compostatge de la matèria orgànica, personalment, en nom del PS, ja ho vaig fer el 2011.
Per fer-nos contents, suposo, i poder-se lluir en les estadístiques, vostès ara diuen que aquest es farà, tot i que es farà exportant-lo fora d'Andorra.
Francament, tenim molts dubtes, vista la seva dinàmica, si no val més, com fins ara cremar-los a CTRASA en lloc d'exportar-los, cosa que implica amb la seva política de gestió haver de compensar la pèrdua de residus pel monstre de la Comella amb deixalles de l'altre costat de la frontera.
Així doncs, aquí i avui, demanem el suport a la nostra proposta d'acord perquè la importació de residus estrangers és una decisió important que pot tenir impactes per la nostra generació i les futures. Perquè és el moment d'implicar la ciutadania en decisions que els afecten.
Srs. de Govern, això els hi donarà l'oportunitat d'informar àmpliament els ciutadans, de donar-los tots els arguments que considerin i així permetrà que cadascú es posicioni amb coneixement.
Aquest mateix cap de setmana, els suïssos han votat. A través d'un referèndum, han dit SÍ a una nova Llei de l'energia, renunciant així a noves plantes nuclears i orientant-se cap al tancament definitiu d'aquestes i impulsant la producció energètica amb fonts renovables.
Aquest és un exemple de societat madura i responsable en les accions que els concerneix.
Els ciutadans d'Andorra també demanem tenir veu en els temes transcendentals.
Per tant, senyores conselleres i senyors consellers diguin SÍ a la nostra proposta d'acord.
“Catastròfic”. Amb aquesta contundència ha definit el conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López el balanç de la política de gestió i reciclatge de residus del Govern de Demòcrates per Andorra (DA). El parlamentari ha denunciat que, des de l’arribada al poder de la formació ‘taronja’, les dades en aquest àmbit evidencien una preocupant “involució” i una direcció totalment contrària a la dels països de l’entorn. A més, ha denunciat que aquesta forma de fer va enfocada a aconseguir més brossa per ser cremada al forn incinerador de la Comella.
Així de contundent s’ha expressat López després de la compareixença que la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, ha efectuat davant la comissió legislativa de Sanitat i Medi Ambient del Consell General. Així, no ha dubtat en “qüestionar que hi hagi una voluntat real de fer una gestió de residus com a tal”, tot posant en relleu que “les dades demostren que hi ha una involució costant”. Així, i segons les estadístiques recollides a la revisió del Pla Nacional 2017-2020, ha caigut el percentatge de la recollida selectiva tant del vidre com del paper i cartró com dels envasos. També és preocupant el fort creixement de les bosses de plàstic importades.
“En algun moment”, ha recordat el parlamentari del PS, “Andorra va ser un país que es va marcar uns objectius punters, conscient de què suposa estar lluny dels centres de reciclatges i del cost d’incinerar”. Ara, però, la situació ha canviat de forma radical. Així, ha denunciat que “amb aquest Govern la voluntat ha desaparegut; els objectius són cada cop més relaxats, la política de residus és de segon ordre, les campanyes de sensibilització han desaparegut i no hi ha accions prop dels ciutadans per fomentar el consum sostenible”.
Un argument a favor d’aquesta afirmació, ha indicat el parlamentari socialdemòcrata, és la forta evolució a l’alça del nombre de bosses de plàstic importades: gairebé 64 milions el 2015, en comparació a les 47,8 d’un any enrere. “És un exemple més de deixadesa pública en la gestió d’aquesta política. Hem restaurat els mals hàbits que teníem”, ha criticat.
El resultat de tota aquesta política és clar: “hem augmentat en generació de residus i baixem en reciclatge”. Una circumstància, al seu entendre, totalment contrària a la que s’hauria de donar “en un espai de muntanya, on ens tocaria ser punters”. A més, ha lamentat López, “veiem que el ministeri, lluny de fer autocrítica, considera que aquesta línia s’ha de mantenir”. Feta aquesta constatació, el conseller general del PS ha advertit que “això no millorarà a no ser que hi hagi un altre Govern amb una altra sensibilitat”.
El conseller general del PS també ha denunciat que, justament, sembla que el motiu d’aquesta manca de voluntat vingui condicionada per la necessitat de tenir prou residus per fer funcionar de manera òptima el forn incinerador de la Comella, infraestructura que, ha quedat clar al llarg dels darrers anys, està sobredimensionada tenint en compte el que es genera al Principat. “Tota la política de residus d’aquest Govern va enfocada a generar més incineració”, ha afirmat el parlamentari.
Durant la comissió, s’ha plantejat la possibilitat de fer estudis de l’impacte de la instal·lació, postura a la qual López ha donat suport. De fet, ha recordat que “ja hem fet una proposta d’acord per demanar una consulta sobre la importació de residus des de Catalunya”. A més, ha explicat que “les conseqüències sobre la salut que això pot tenir no han estat mai suficientment aclarides” i ha remarcat que “el centre està a sobre del nucli on habita, treballa o circula al llarg del dia el gran volum de ciutadans del país”. Per tant, “hauria de ser una preocupació nacional aclarir quin impacte pot tenir tot el que genera”.
La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili vol tenir més informació de l’acord signat entre el Govern i la Generalitat de Catalunya pel qual s’importaran 10.000 tones anuals de residus de la Cerdanya i l’Alt Urgell per ser cremats al forn incinerador. Per això, la parlamentària ha presentat una demanda d’informació mitjançant la qual vol accedir al conveni subscrit entre totes dues administracions amb l’objectiu de conèixer exactament les condicions signades com ara la durada, el material que es portarà o com es farà el transport.
Així, en l’escrit tramitat per Gili a Sindicatura aquest dilluns, la política socialdemòcrata demana que “en el millor termini em faciliti còpia de l’acord per a la importació de residus provinents de Catalunya al forn incinerador de la Comella”. El document, recorda, va ser “firmat pel Govern i l’Agència de Residus de Catalunya el passat 5 de gener”.
La parlamentària escaldenca ha volgut remarcar que, des de la formació, fa anys que es fa un seguiment acurat de tot el que fa referència al forn incinerador i al seu funcionament. “Ens preocupa i volem tenir més informació”, ha afirmat. Gili ha explicat que la intenció de la petició és conèixer de forma més exacta i concreta “quins termes contempla l’acord” tancat entre Catalunya i Andorra per a la importació de brossa provinent de les comarques veïnes.
Així, la consellera general ha indicat que es vol saber, entre altres aspectes, “si són les 10.000 tones de les quals es parlen o si poden ser més, de quina manera arribaran al país o si és un acord puntual o, en canvi, la idea és que sigui d’una durada més llarga”. Per a la parlamentària socialdemòcrata està plenament “justificat” que es faci aquesta demanda d’informació, ja que “és un tema sensible que preocupa els ciutadans”.
Ja fa molt temps que parlem del canvi climàtic, essencialment perquè en notem les conseqüències any rere any. S'esmenta, buscant una apreciada consolació, que el clima al món ha seguit múltiples canvis i això de manera cíclica, tanmateix les accions de l'home d'aquests darrers segles no són inofensives i estan accelerant de manera dramàtica els efectes negatius sobre el nostre planeta.
Els estius són cada cop més secs i amb temperatures més elevades; als hiverns, cada any patim més per la neu, que o bé ens falta o arriba en moments prematurs o tardans. Mentre en certs indrets del planeta la manca d'aigua és un drama per la vegetació i de manera evident pels seus habitants, cada dia coneixem més inundacions repetides en altres parts de món.
El mateix departament de Medi Ambient del nostre Govern, en l'informe del 2015 que especificava les contribucions previstes en l'àmbit andorrà per la 21a sessió de la Conferència de les Parts a París (COP21) dins del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, reconeixia conseqüències a Andorra. Efectivament l'evolució a Andorra confirma una tendència a l'alça de les temperatures d'aproximadament un 0,20ºC/dècada per valors mitjans i precipitacions anuals que experimenten una baixa d'almenys 45 mm/dècada (1950-2012). Segons el Govern, aquestes variacions es traduiran sens dubte en impactes sobre els recursos hídrics i la innivació, i per tant sobre el turisme lligat als esports d'hivern, pilar fonamental de l'economia andorrana.
Així doncs, els científics adverteixen fa dies de què cal ser part proactiva en aquest fenomen i de fet, els països més conscienciats van actuant de manera a frenar els efectes negatius de l'activitat de l'home. La COP21 aprovava el passat desembre l'històric acord de París contra el canvi climàtic, ratificat per 175 països que van acordar limitar l'augment de la temperatura global per sota dels 2 graus centígrads, i esforçar-se per tal que l'augment es mantingui a 1,5 graus i això reduint les emissions de gasos hivernacle.
La indústria, els transports, les calefaccions i també la incineració de residus són generadors de gasos hivernacles que incideixen en l'atmosfera. A casa nostra, la indústria està poc desenvolupada però sí que ens afecten els altres elements. Últimament s'han tirat endavant iniciatives de cara a fomentar vehicles menys pol·luents i això és positiu, però les institucions públiques han de posar més recursos en incentivar energies sostenibles com poden ser la biomassa, l'energia solar, la hidràulica, l'eòlica (en alguns indrets) i altres fonts més respectuoses amb el medi ambient, així com potenciar aïllaments més eficients a totes les llars per reduir el consum energètic.
Referent al tractament de residus, l'any 2008, sortia la directiva-marc europea 2008/98/CE que estableix una jerarquització per eficiència, privilegiant primer la prevenció en la seva producció, seguint per la seva reutilització, el reciclatge a posteriori i en les dues darreres places, la valorització energètica i l'eliminació feta de manera segura i en condicions respectuoses pel medi ambient com a últim recurs.
Vuit anys després de l'aparició de la norma, el nostre país queda lluny del que podria ser en matèria de tractament de residus. Certament, la prevenció en la producció és més complicada que arreu, ja que tenim poca producció agrària o d'altres productes. Efectivament un primer nivell és retornar als incentius en la recuperació d'envasos com es feia fa molts anys -tot i que més per necessitat que per motivació ecològica- però l'èxit d'aquestes accions depèn clarament en primera instància de la voluntat del productor. Després calen polítiques d'educació de la població però certament és difícil si els nostres proveïdors (supermercats o altres) no estan conscienciats, interessats i preparats en aquest sentit. Caldria poder retornar ampolles buides, de cava, de xampany, de sucs de fruita o altres caixes o embolcalls per ser reomplerts i fer pagar més aquell consumidor que no retorna els envasos. El no subministrament de forma gratuïta de bosses de plàstic ha fet canviar hàbits en les nostres societats, per tant és totalment factible de què ens hi puguem acostumar. En alguns països, existeixen màquines per recuperar envasos i cada cop es potencia més la compra a granel per evitar l'excés d'embolcalls. No són accions miraculoses d'un dia per l'altre però sí útils al llarg termini i amb perseverança.
Andorra, ben segur, ha progressat en el tractament d'envasos aquests darrers anys; tanmateix hi ha encara molt marge de maniobra per millorar. Segons un gràfic publicat per Eurostat l'any 2013 facilitat pel mateix Govern, Andorra presentaria bones dades en reciclatge. Malauradament el percentatge d'incineració de residus seria encara elevadíssima en relació als percentatges de la unió europea i convé destacar la nul·la representació de compostatge.
Segons les dades de Govern, en l'anàlisi de la composició de la bossa d'escombraries, el paper i el cartó representen un 25%, els envasos un 14%, el vidre un 5%, els tèxtils un 11%, altres residus un 11% i la part més important seria la dels residus orgànics amb un 34% de la bossa d'escombraries.
Així doncs, malgrat les recomanacions de la directiva europea i les insistències del PS en aquest sentit des de fa anys, encara avui, estem en el procés d'iniciació de la recollida selectiva de la matèria orgànica. Només es coneix des de fa poc una petita prova pilot al Pas de la Casa en aquest àmbit que per la quantitat de residus que tracta és més anecdòtica que eficient. Segurament en un país en el qual costa molt trobar terrenys per l'interès general, és difícil posar en marxa noves infraestructures però aquestes sens dubte beneficiarien el nostre medi ambient, la salut pública i donarien llocs de treball. És obligació de l'estat treballar per aconseguir-ho.
No s'entenen tampoc uns objectius del Pla Nacional de Residus poc ambiciosos el 2015, un 25% en la recollida d'envasos enfront del 80% pel vidre i del 75% del paper i cartó. És evident que una gran part de l'èxit en la recollida de residus resideix en les pràctiques de cadascú de nosaltres però està clar que les actuacions de les institucions públiques, a través de campanyes educacionals que consciencien sobre l'interès del reciclatge i de la posada a disposició de punts de recollida propers i fàcils d'accés, són claus en l'assoliment de bones polítiques de col·lecta de residus.
D'altra part, vistes les dades de reciclatge molt dispars entre parròquies, donades pel mateix Govern en l'última compareixença de Medi Ambient, caldria plantejar seriosament un tractament únic dels residus per part de Govern. Aquest tema hauria de tractar-se en el marc de la modificació propera de la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns. El tema s'ho val i mereix que tots els recursos vagin en un mateix sentit i que no es prestin a interpretacions diferents segons les corporacions comunals. Si realment volem millorar en el tractament eficient dels nostres residus, hem de reflexionar sobre si ens podem permetre tants interlocutors, que a més de desdoblar recursos de coneixement i d'infraestructures, poden fer perdre eficiència.
Malauradament i molt important, un altre aspecte que no podem obviar és que aquests darrers anys hem sigut presoners d'unes decisions polítiques que han marcat una línia en matèria de tractament de residus i no forçosament la millor. Construir un centre de tractament de residus com CTRASA, desproporcionat en relació a les nostres necessitats d'incineració ha dificultat l'exploració i posada en pràctica de mesures més avantguardistes mediambientalment parlant. Sens dubte, els interessos econòmics que es van crear amb la construcció de la infraestructura i en relació al seu finançament van condicionar de manera clara les actuacions dels diferents Governs referent al tractament dels residus.
Calia rendibilitzar la infraestructura, era necessari alimentar el monstre, ja que en cas contrari el Govern havia d'indemnitzar els inversors. Durant molt de temps hem sigut esclaus d'unes decisions que van posar al capdavant l'interès economicista en enfront de qualsevol altre (medi ambient i salut pública). A més encara que últimament no se'n parli massa públicament, Andorra fins i tot ha plantejat importar residus de comarques veïnes per rendibilitzar la instal·lació.
Des de l'any 2013, CTRASA ja no té inversos privats, la gestió és únicament pública. Això hauria pogut servir per alliberar la infraestructura de la pressió econòmica que únicament buscava el millor rendiment. Ara bé, de moment, l'aposta de Govern continua sent al voltant del forn incinerador.
Certament s'albira una certa millora en buscar a valorar l'energia creada per incineració i cogeneració; però la inversió de prop de 15 milions d'euros que ha fet el Govern imposa la continuïtat del funcionament del forn incinerador, tal com es va plantejar inicialment, gestionant els residus segons els últims llocs de la jerarquització establerta per la directiva-marc europea del 2008.
Compartim la necessitat de treballar per aconseguir diversificar la producció d'energia; tanmateix aconseguir-ho mitjançant incineració no és la millor opció. El nostre país necessita prioritàriament orientar-se per a aconseguir fonts d'energia sostenibles i renovables i així apostar per les fórmules més avantguardistes en l'àmbit mediambiental.
Andorra ha de complir els seus compromisos internacionals en matèria de medi ambient, com ho han de fer tots els països. Hem de lluitar com millor sapiguem pel nostre planeta i actuar per reduir el canvi climàtic pel bé de tots els habitants de la terra.
El ple del Consell General ha aprovat per unanimitat la proposta d’acord presentada pels parlamentaris del Partit Socialdemòcrata (PS), Gerard Alís, Rosa Gili i Pere López, mitjançant la qual s’insta el Govern a revisar l’actual pla nacional de residus. López ha posat en relleu la necessitat de fer canvis “urgents” però també “profunds” en el document tot afirmant que s’està per sota dels països de l’entorn en la política de gestió de brossa, fet greu en un país de natura i petit on caldria una major eficiència en aquesta tasca.
El conseller general del PS s’ha mostrat crític a l’hora de definir la política actual en aquest àmbit. L’ha qualificat directament de “fosca”, tot lamentant la dificultat per trobar informació i dades sobre com evoluciona la gestió de residus, i “d’ineficient”. En aquest sentit, ha remarcat que “els indicadors són pitjors als dels nostres veïns” i que “els resultats de la recollida selectiva estan per sota del que marca el pla actual”.
La situació, ha lamentat, dista molt de la que s’hauria de viure a Andorra, al seu entendre. “Hauríem d’estar al capdavant internacionalment parlant, no com ara”, ha indicat, tot apuntant que les característiques del Principat fan que “estigui obligat a fer polítiques de consum eficient en l’impacte ambiental i en la generació de residus”. Per això, ha reclamat, “cal actualitzar de forma urgent la política” en aquesta matèria.
López ha defensat que la revisió del pla, ara demanada ja per tot el Consell General, ha de comportar, per una banda, “l’aposta per altres fórmules més saludables i més pol·luents de gestió de residus”. En aquest sentit, ha recordat l’oposició a la idea de cremar brossa al forn incinerador i ha posat com a exemple d’alternativa el compostatge de matèria orgànica. També ha insistit en la necessitat de fer campanyes de sensibilització per reduir els residus generats o lluitar contra el malbaratament alimentari.
Refusada l’esmena a la totalitat a la llei de carreteres
Un altre punt clau de la sessió matinal al Consell General ha estat el debat a la totalitat del projecte de llei de designació de carreteres i de gestió de la xarxa viària. El text ha estat durament atacat per Gili, que ha criticat tant “el contingut” com “moltes coses que es volen fer d’amagatotis” com ara la validació “d’un pla sectorial publicat per un Govern en funcions”. Per tot això, ha titllat la llei de “veritable presa de pèl”.
La parlamentària socialdemòcrata també ha lamentat que el text vulgui “excloure” el Consell General de qualsevol decisió futura sobre la xarxa viària, ja que permet a Govern fer canvis, com ara en les amplades de les carreteres, sense que aquests hagin de ser ratificats a Casa de la Vall. “Els arguments utilitzats per justificar-ho”, ha afirmat, “són un atemptat contra la intel·ligència i un insult a la feina que fem en aquesta casa”. Gili també ha apuntat que, més enllà de les motivacions esgrimides des de l’executiu, cal buscar la raó d’aquest canvi radical en un altre lloc: “Seguir el procediment legislatiu segurament demana més feina... i també haver de donar més explicacions”, ha manifestat.
L’esmena a la totalitat ha tingut, PS a banda, el suport dels consellers del grup liberal. En canvi, els quinze parlamentaris de DA i els dos de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) hi han votat en contra.
El Consell General també ha aprovat, en tots dos casos per unanimitat, dos convenis internacionals. El primer, el que servirà per evitar la doble imposició amb Liechtenstein. El segon, el referent a la cibercriminalitat, acompanyat d’un protocol especial per lluitar contra el racisme i la xenofòbia en mitjans electrònics. En canvi, el ple, únicament amb els vots de la majoria de Demòcrates, no ha permès prosperar una proposta d’acord, presentada pel grup liberal, que volia instar el Govern a facilitar als consellers generals la documentació que demanin en el termini més breu de temps possible. Durant el debat del text, López ha posat en relleu que el retard o, fins i tot, la negativa a facilitar informació als parlamentaris “és una problemàtica que tenim per fer la nostra feina” i ha reclamat “un canvi d’actitud de Govern i d’algunes entitats que s’estan acostumant a aquestes formes”.
