Intervenció de la consellera general del PS Rosa Gili en defensa de la proposta d'acord per instar el Govern a fer una consulta sobre la importació de residus per cremar al forn (25-05-2017)
Avui en aquesta sala, en nom dels Socialdemòcrates, vinc a defensar la necessitat i fins i tot m'atreveixo a dir l'obligació que té el Govern de tots els andorrans de plantejar una consulta popular sobre la importació de residus estrangers.
La consulta té com a objectiu que els nostres ciutadans es puguin manifestar a favor o en contra de la importació de residus forans per a incinerar-los a la nostra planta de La Comella.
I per això, presentem avui aquesta proposta que esperem rebrà el suport de tots els consellers generals.
Ho demanem per moltes raons:
Perquè el Govern ha acordat amb Catalunya la importació d'aproximadament 10.000 tones de residus (segons afirma el conveni firmat el passat 5 de gener), que consisteix en la importació de gairebé un terç del que ara estem incinerant per any amb els residus del país i que evidentment augmentarà les emissions de gasos que respirarem
Perquè el Govern Sí que ens demana com ens volem gastar 200.000 euros del pressupost del ministeri d'ordenament però obvia fer-ho en una decisió tan fonamental com aquesta. En matèries tan importants com són les vinculades al Medi Ambient, a la salut humana i a les decisions que comprometen el futur de les noves generacions, els Socialdemòcrates tenim clar que correspon demanar la participació, la implicació i la responsabilitat de la ciutadania tenint en compte, que a més això mai s'ha portat en el programa electoral de qui va guanyar les eleccions.
Ho demanem:
Perquè com a representants del poble, hem de tenir en compte les moltes veus del país contràries a la incineració i a la importació de residus forans a CTRASA.
Perquè la legislació europea en matèria de gestió de residus privilegia tècniques i pràctiques millors i més avançades mediambientalment, que no són ni la incineració ni tampoc la valorització d'aquesta, que fins ara fèiem amb deixalles nostres i a partir d'ara amb les de fora també.
Perquè aviat això implicarà començar a rebre pujades i baixades de camions de Catalunya, que també contaminen l'aire que respirem, carregats amb residus per alimentar la planta incineradora de CTRASA.
Perquè tenim sovint episodis d'inversió tèrmica i múltiples fonts de contaminació altres com són les calefaccions i vehicles contaminants.
Perquè tenir una instal·lació de tractament de residus al centre del país, a 200 metres de distància en alçada del nucli de població més poblat d'Andorra i just a sobre del centre educatiu més gran del país, no pot ser bo de cap manera i a més dóna una pèssima imatge per atraure turistes i encara més pel turisme de qualitat que busquem actualment.
Ho demanem també:
Perquè és una evidència científica que les dioxines i altres substàncies que emet la incineració resulten nefastes per a la salut humana i poden tenir afectacions en l'entorn i així ho defensen molts científics i professionals de la salut.
Perquè Andorra és una vall tancada, poc airejada i per tant, pot constituir més fàcilment una trampa física per les emissions i partícules, més que en una plana o en una altra situació geogràfica i per tant, amb més afectacions pels seus habitants.
Perquè la incineració és una de les accions qüestionades en el marc de l'escalfament global del planeta, que afecta el canvi climàtic, la pujada de les aigües en molts indrets dels països i que s'està fent de manera tan accelerada que posa en perill l'adaptabilitat de la nostra flora i fauna entre altres afectacions.
Al nostre país, la incineració dels residus és un tema que certament ha portat polèmica aquests darrers anys.
Tots recordem que fa uns anys hi havia un forn antic, perillós i contaminant.
Recordem que es va fer una nova planta incineradora que va suposar un cost escandalós de construcció i que es va fer totalment sobredimensionat també.
Recordem també la vergonyant compra pública de les accions deficitàries dels socis privats que van invertir en la construcció de la infraestructura i les indemnitzacions astronòmiques que s'havien de pagar en cas de rendiment insuficient de la planta durant els primers anys de vida d'aquesta.
I ara, avui, en tornem a parlar per la importació de deixalles estrangeres per alimentar el nostre monstre incinerador.
Em diran, suposo, que hem de ser solidaris amb Catalunya que ens ha ajudat i ens ajuda amb la gestió d'aquells residus que nosaltres no podem tractar.
Amb l'ajuda mútua hi estem d'acord, amb la solidaritat també... només faltaria... però no a qualsevol preu.
Pel que se'ns diu en l'Acord signat, l'Alt Urgell i la Cerdanya no tenen prou capacitat en les seves instal·lacions per tractar els seus residus.
La pregunta que ens fem, com és això? No serà per falta d'espai físic en ambdues comarques, veritat?
No voldria parlar en nom de ningú però és una evidència que a tot arreu incomoden les plantes incineradores i segurament ni els polítics ni els veïns de les comarques catalanes volen una instal·lació incineradora com aquesta al costat de casa.
Nosaltres sí que volen ajudar els nostres veïns però el que no volem és fer-ho a qualsevol preu!
No a costa de la qualitat de l'aire que respirem, de la nostra salut i de la bona imatge del nostre país.
De fet, no sé si molts ciutadans d'Andorra saben el perquè, tot i haver ratificat l'Acord entre el Govern d'Andorra i el Regne d'Espanya al març del 2012, no és fins ara que es posarà en pràctica la importació dels residus estrangers. Malgrat el convenciment clar del ministre de Medi Ambient de l'època, el senyor Camp i el de la ministra actual, consellera llavors del grup de la majoria i abans vinculada en altes funcions al departament de Medi Ambient de Govern, la senyora Calvó, doncs no és fins ara, 5 anys després que començarem a importar els residus de fora.
De fet, tot i haver fet la meva primera intervenció sobre aquest tema ja el 2011 i moltes altres vegades després en seu parlamentària, no és fins fa molt pocs dies que en sé la causa real.
I sembla que no es podia fer perquè una directiva europea no ho permetia. Això ho sabia però de fet, n'ignorava la raó.
No s'ha fet fins ara perquè semblaria ser que les característiques tècniques del nostre forn no eren suficientment eficaces, el rendiment de la planta no era prou elevat perquè la UE permetés aixecar el veto de prohibició d'importació de residus des d'Espanya fins aquí.
De fet, la cosa es desencalla amb la Directiva (UE) 2015/1127 del 10 de juliol de 2015 que modifica la Directiva 2008/98/CE sobre els residus i d'aquí la represa de l'afer per part del nostre Govern.
I què diu aquesta nova directiva?
Afegeix un factor de correcció climàtic a la fórmula d'eficiència energètica que calcula els rendiments de valorització de les plantes incineradores de residus.
Per simplificar i perquè tothom ho entengui (i si no ho dic bé que se'm corregeixi), la UE accepta rebaixar el seu nivell d'exigència per aquells països en els quals s'utilitza menys la calefacció i on la temperatura mitjana del país és prou elevada per permetre-ho.
Es calculen valors anuals de HDD (graus-dies de calefacció) del lloc en el qual s'ubica la instal·lació durant un període de 20 anys consecutius a l'any anterior en què es calcula el factor de correcció climàtic.
Per resumir, en aquells països del sud d'Europa en els quals es necessita escalfar menys, la UE permet fer una excepció i accepta l'intercanvi de residus entre països tot i que les plantes gestores de residus no siguin tan eficients com en països més freds.
La primera reflexió que ens hem fet és que Andorra és un país de muntanya en què moltes vegades tenim fred fins i tot al mes de juny.
Realment som un país amb poques necessitats de calefacció?
Mirin, m'he atrevit a fer els càlculs, complicats certament, ja que ni és el meu tema ni disposo de totes les dades precises.
Però marxant de les temperatures mitjanes d'Andorra calculades pel CENMA del 1981 al 2010 i sabent que per fer aquests càlculs cal fer extrapolacions i per tant sempre hi pot haver un factor d'error, em surt que estem molt, molt al límit del que la nova normativa europea ens permet.
Francament, tenim realment la sensació que el Govern de DA amb aquesta iniciativa força molt la màquina i aquí ens demanem. PER QUÈ?
Amb tots els respectes que li tinc, senyora ministra, la seva implicació en la posada en marxa d'aquesta planta incineradora com a directora del ministeri de l'època hi pot tenir quelcom a veure?
De fet, ho hem dit diverses vegades, fa pocs dies ho reiterava el meu company de grup Pere López, no ens satisfà la política de reciclatge del Govern de DA que hauria de treballar perquè fóssim capdavanters en aquest tema i en canvi vostès es conformen en estar dins de la mitja europea.
Les campanyes de reciclatge, necessàries per conscienciar la població en aquesta matèria, per anar més enllà seguint les iniciatives mundials més avançades, per aclarir els dubtes que tenim a vegades en què es recicla i el com... brillen per la seva absència.
No només nosaltres, també ho diuen altres: científics o activistes que lluiten pel medi ambient, mantenir una infraestructura incineradora i reciclar més i millor suposen interessos totalment oposats.
Quants residus haurem d'importar si realment seguim una política capdavantera, orientada al residu 0, és a dir aquella que no produeix el residu, que el recicla i el reutilitza i que aconsegueix no recórrer a la incineració o en fa el menys possible.
És compatible anar cap aquí, que és el que voldríem els Socialdemòcrates i molts ciutadans d'Andorra que volen un aire lliure d'emissions tòxiques (per molt que siguin controlades), i al mateix temps, voler un ple rendiment per a la planta de CTRASA.
Per nosaltres, la prioritat és anar cap al Residu zero, atansar-s'hi al màxim possible però pel Govern de DA, els seus actes ho corroboren, la prioritat és continuar alimentant el monstre de la Comella.
Demanàvem el desenvolupament del compostatge de la matèria orgànica, personalment, en nom del PS, ja ho vaig fer el 2011.
Per fer-nos contents, suposo, i poder-se lluir en les estadístiques, vostès ara diuen que aquest es farà, tot i que es farà exportant-lo fora d'Andorra.
Francament, tenim molts dubtes, vista la seva dinàmica, si no val més, com fins ara cremar-los a CTRASA en lloc d'exportar-los, cosa que implica amb la seva política de gestió haver de compensar la pèrdua de residus pel monstre de la Comella amb deixalles de l'altre costat de la frontera.
Així doncs, aquí i avui, demanem el suport a la nostra proposta d'acord perquè la importació de residus estrangers és una decisió important que pot tenir impactes per la nostra generació i les futures. Perquè és el moment d'implicar la ciutadania en decisions que els afecten.
Srs. de Govern, això els hi donarà l'oportunitat d'informar àmpliament els ciutadans, de donar-los tots els arguments que considerin i així permetrà que cadascú es posicioni amb coneixement.
Aquest mateix cap de setmana, els suïssos han votat. A través d'un referèndum, han dit SÍ a una nova Llei de l'energia, renunciant així a noves plantes nuclears i orientant-se cap al tancament definitiu d'aquestes i impulsant la producció energètica amb fonts renovables.
Aquest és un exemple de societat madura i responsable en les accions que els concerneix.
Els ciutadans d'Andorra també demanem tenir veu en els temes transcendentals.
Per tant, senyores conselleres i senyors consellers diguin SÍ a la nostra proposta d'acord.
