La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili ha presentat una bateria de preguntes que el Govern haurà de respondre per escrit amb l’objectiu de conèixer en profunditat com s’aborda el reciclatge al país així com el funcionament del forn incinerador. La parlamentària posa en relleu la necessitat de tenir aquesta informació per poder fer un bon seguiment de la forma de treballar a la instal·lació, més tenint en compte el futur projecte perquè el centre de tractament sigui part d’una important xarxa de cogeneració.
En l’escrit tramitat a Sindicatura, Gili s’interessa, en primer lloc, per la producció total de residus dels anys 2015, 2016 i 2017, una informació que demana en total i desglossada per mesos. També sol·licita les dades del 2018 fins a la data de tramesa de les preguntes. Posteriorment, pregunta d’aquest volum de deixalles, “quina és la quantitat que s’incinera” i “quins residus es destinen a la incineració”.
La consellera general vol saber també “quina és la quantitat de residus que es recicla” i com els gestiona CTRASA, així com la seva destinació, el valor econòmic i el que cobra o paga la societat pel seu traspàs. A més, demana quines empreses els gestionen i quina és la relació contractual amb la gestora del forn. Gili pregunta també per “com gestiona CTRASA els residus no reciclables i no incinerables” i, concretament, qüestiona “on s’exporten” i “quin preu té aquesta exportació”.
En l’escrit, la parlamentària escaldenca s’interessa també per la brossa importada des de la Cerdanya per ser incinerada al forn. Així, demana per la quantitat importada fins ara i d’on prové. A més, vol saber quantes aturades tècniques s’han fet entre el 2017 i enguany i les raons.
La política socialdemòcrata, a banda, demana per la capacitat d’emmagatzematge de residus que té la instal·lació i si la climatologia condiciona en algun moment el seu funcionament. Per últim, reclama que s’informi de “quina quantitat de residus mensuals és necessària cremar per poder subministrar calor mitjançant la cogeneració a edificis i instal·lacions d’Andorra la Vella dins dels objectius màxims que es planteja el Govern”.
Gili ha explicat que “l’objectiu és saber de quina manera tractem els diferents tipus de residus i, exactament, com funciona CTRASA”. En aquest sentit van encaminades “tota una sèrie de preguntes per fer bé el seguiment del tema del reciclatge i vinculades també amb la inversió que es vol fer lligada a la cogeneració a la Comella”.
Avui en aquesta sala, en nom dels Socialdemòcrates, vinc a defensar la necessitat i fins i tot m'atreveixo a dir l'obligació que té el Govern de tots els andorrans de plantejar una consulta popular sobre la importació de residus estrangers.
La consulta té com a objectiu que els nostres ciutadans es puguin manifestar a favor o en contra de la importació de residus forans per a incinerar-los a la nostra planta de La Comella.
I per això, presentem avui aquesta proposta que esperem rebrà el suport de tots els consellers generals.
Ho demanem per moltes raons:
Perquè el Govern ha acordat amb Catalunya la importació d'aproximadament 10.000 tones de residus (segons afirma el conveni firmat el passat 5 de gener), que consisteix en la importació de gairebé un terç del que ara estem incinerant per any amb els residus del país i que evidentment augmentarà les emissions de gasos que respirarem
Perquè el Govern Sí que ens demana com ens volem gastar 200.000 euros del pressupost del ministeri d'ordenament però obvia fer-ho en una decisió tan fonamental com aquesta. En matèries tan importants com són les vinculades al Medi Ambient, a la salut humana i a les decisions que comprometen el futur de les noves generacions, els Socialdemòcrates tenim clar que correspon demanar la participació, la implicació i la responsabilitat de la ciutadania tenint en compte, que a més això mai s'ha portat en el programa electoral de qui va guanyar les eleccions.
Ho demanem:
Perquè com a representants del poble, hem de tenir en compte les moltes veus del país contràries a la incineració i a la importació de residus forans a CTRASA.
Perquè la legislació europea en matèria de gestió de residus privilegia tècniques i pràctiques millors i més avançades mediambientalment, que no són ni la incineració ni tampoc la valorització d'aquesta, que fins ara fèiem amb deixalles nostres i a partir d'ara amb les de fora també.
Perquè aviat això implicarà començar a rebre pujades i baixades de camions de Catalunya, que també contaminen l'aire que respirem, carregats amb residus per alimentar la planta incineradora de CTRASA.
Perquè tenim sovint episodis d'inversió tèrmica i múltiples fonts de contaminació altres com són les calefaccions i vehicles contaminants.
Perquè tenir una instal·lació de tractament de residus al centre del país, a 200 metres de distància en alçada del nucli de població més poblat d'Andorra i just a sobre del centre educatiu més gran del país, no pot ser bo de cap manera i a més dóna una pèssima imatge per atraure turistes i encara més pel turisme de qualitat que busquem actualment.
Ho demanem també:
Perquè és una evidència científica que les dioxines i altres substàncies que emet la incineració resulten nefastes per a la salut humana i poden tenir afectacions en l'entorn i així ho defensen molts científics i professionals de la salut.
Perquè Andorra és una vall tancada, poc airejada i per tant, pot constituir més fàcilment una trampa física per les emissions i partícules, més que en una plana o en una altra situació geogràfica i per tant, amb més afectacions pels seus habitants.
Perquè la incineració és una de les accions qüestionades en el marc de l'escalfament global del planeta, que afecta el canvi climàtic, la pujada de les aigües en molts indrets dels països i que s'està fent de manera tan accelerada que posa en perill l'adaptabilitat de la nostra flora i fauna entre altres afectacions.
Al nostre país, la incineració dels residus és un tema que certament ha portat polèmica aquests darrers anys.
Tots recordem que fa uns anys hi havia un forn antic, perillós i contaminant.
Recordem que es va fer una nova planta incineradora que va suposar un cost escandalós de construcció i que es va fer totalment sobredimensionat també.
Recordem també la vergonyant compra pública de les accions deficitàries dels socis privats que van invertir en la construcció de la infraestructura i les indemnitzacions astronòmiques que s'havien de pagar en cas de rendiment insuficient de la planta durant els primers anys de vida d'aquesta.
I ara, avui, en tornem a parlar per la importació de deixalles estrangeres per alimentar el nostre monstre incinerador.
Em diran, suposo, que hem de ser solidaris amb Catalunya que ens ha ajudat i ens ajuda amb la gestió d'aquells residus que nosaltres no podem tractar.
Amb l'ajuda mútua hi estem d'acord, amb la solidaritat també... només faltaria... però no a qualsevol preu.
Pel que se'ns diu en l'Acord signat, l'Alt Urgell i la Cerdanya no tenen prou capacitat en les seves instal·lacions per tractar els seus residus.
La pregunta que ens fem, com és això? No serà per falta d'espai físic en ambdues comarques, veritat?
No voldria parlar en nom de ningú però és una evidència que a tot arreu incomoden les plantes incineradores i segurament ni els polítics ni els veïns de les comarques catalanes volen una instal·lació incineradora com aquesta al costat de casa.
Nosaltres sí que volen ajudar els nostres veïns però el que no volem és fer-ho a qualsevol preu!
No a costa de la qualitat de l'aire que respirem, de la nostra salut i de la bona imatge del nostre país.
De fet, no sé si molts ciutadans d'Andorra saben el perquè, tot i haver ratificat l'Acord entre el Govern d'Andorra i el Regne d'Espanya al març del 2012, no és fins ara que es posarà en pràctica la importació dels residus estrangers. Malgrat el convenciment clar del ministre de Medi Ambient de l'època, el senyor Camp i el de la ministra actual, consellera llavors del grup de la majoria i abans vinculada en altes funcions al departament de Medi Ambient de Govern, la senyora Calvó, doncs no és fins ara, 5 anys després que començarem a importar els residus de fora.
De fet, tot i haver fet la meva primera intervenció sobre aquest tema ja el 2011 i moltes altres vegades després en seu parlamentària, no és fins fa molt pocs dies que en sé la causa real.
I sembla que no es podia fer perquè una directiva europea no ho permetia. Això ho sabia però de fet, n'ignorava la raó.
No s'ha fet fins ara perquè semblaria ser que les característiques tècniques del nostre forn no eren suficientment eficaces, el rendiment de la planta no era prou elevat perquè la UE permetés aixecar el veto de prohibició d'importació de residus des d'Espanya fins aquí.
De fet, la cosa es desencalla amb la Directiva (UE) 2015/1127 del 10 de juliol de 2015 que modifica la Directiva 2008/98/CE sobre els residus i d'aquí la represa de l'afer per part del nostre Govern.
I què diu aquesta nova directiva?
Afegeix un factor de correcció climàtic a la fórmula d'eficiència energètica que calcula els rendiments de valorització de les plantes incineradores de residus.
Per simplificar i perquè tothom ho entengui (i si no ho dic bé que se'm corregeixi), la UE accepta rebaixar el seu nivell d'exigència per aquells països en els quals s'utilitza menys la calefacció i on la temperatura mitjana del país és prou elevada per permetre-ho.
Es calculen valors anuals de HDD (graus-dies de calefacció) del lloc en el qual s'ubica la instal·lació durant un període de 20 anys consecutius a l'any anterior en què es calcula el factor de correcció climàtic.
Per resumir, en aquells països del sud d'Europa en els quals es necessita escalfar menys, la UE permet fer una excepció i accepta l'intercanvi de residus entre països tot i que les plantes gestores de residus no siguin tan eficients com en països més freds.
La primera reflexió que ens hem fet és que Andorra és un país de muntanya en què moltes vegades tenim fred fins i tot al mes de juny.
Realment som un país amb poques necessitats de calefacció?
Mirin, m'he atrevit a fer els càlculs, complicats certament, ja que ni és el meu tema ni disposo de totes les dades precises.
Però marxant de les temperatures mitjanes d'Andorra calculades pel CENMA del 1981 al 2010 i sabent que per fer aquests càlculs cal fer extrapolacions i per tant sempre hi pot haver un factor d'error, em surt que estem molt, molt al límit del que la nova normativa europea ens permet.
Francament, tenim realment la sensació que el Govern de DA amb aquesta iniciativa força molt la màquina i aquí ens demanem. PER QUÈ?
Amb tots els respectes que li tinc, senyora ministra, la seva implicació en la posada en marxa d'aquesta planta incineradora com a directora del ministeri de l'època hi pot tenir quelcom a veure?
De fet, ho hem dit diverses vegades, fa pocs dies ho reiterava el meu company de grup Pere López, no ens satisfà la política de reciclatge del Govern de DA que hauria de treballar perquè fóssim capdavanters en aquest tema i en canvi vostès es conformen en estar dins de la mitja europea.
Les campanyes de reciclatge, necessàries per conscienciar la població en aquesta matèria, per anar més enllà seguint les iniciatives mundials més avançades, per aclarir els dubtes que tenim a vegades en què es recicla i el com... brillen per la seva absència.
No només nosaltres, també ho diuen altres: científics o activistes que lluiten pel medi ambient, mantenir una infraestructura incineradora i reciclar més i millor suposen interessos totalment oposats.
Quants residus haurem d'importar si realment seguim una política capdavantera, orientada al residu 0, és a dir aquella que no produeix el residu, que el recicla i el reutilitza i que aconsegueix no recórrer a la incineració o en fa el menys possible.
És compatible anar cap aquí, que és el que voldríem els Socialdemòcrates i molts ciutadans d'Andorra que volen un aire lliure d'emissions tòxiques (per molt que siguin controlades), i al mateix temps, voler un ple rendiment per a la planta de CTRASA.
Per nosaltres, la prioritat és anar cap al Residu zero, atansar-s'hi al màxim possible però pel Govern de DA, els seus actes ho corroboren, la prioritat és continuar alimentant el monstre de la Comella.
Demanàvem el desenvolupament del compostatge de la matèria orgànica, personalment, en nom del PS, ja ho vaig fer el 2011.
Per fer-nos contents, suposo, i poder-se lluir en les estadístiques, vostès ara diuen que aquest es farà, tot i que es farà exportant-lo fora d'Andorra.
Francament, tenim molts dubtes, vista la seva dinàmica, si no val més, com fins ara cremar-los a CTRASA en lloc d'exportar-los, cosa que implica amb la seva política de gestió haver de compensar la pèrdua de residus pel monstre de la Comella amb deixalles de l'altre costat de la frontera.
Així doncs, aquí i avui, demanem el suport a la nostra proposta d'acord perquè la importació de residus estrangers és una decisió important que pot tenir impactes per la nostra generació i les futures. Perquè és el moment d'implicar la ciutadania en decisions que els afecten.
Srs. de Govern, això els hi donarà l'oportunitat d'informar àmpliament els ciutadans, de donar-los tots els arguments que considerin i així permetrà que cadascú es posicioni amb coneixement.
Aquest mateix cap de setmana, els suïssos han votat. A través d'un referèndum, han dit SÍ a una nova Llei de l'energia, renunciant així a noves plantes nuclears i orientant-se cap al tancament definitiu d'aquestes i impulsant la producció energètica amb fonts renovables.
Aquest és un exemple de societat madura i responsable en les accions que els concerneix.
Els ciutadans d'Andorra també demanem tenir veu en els temes transcendentals.
Per tant, senyores conselleres i senyors consellers diguin SÍ a la nostra proposta d'acord.
El Govern ha decidit, unilateralment, firmar un acord amb Catalunya pel qual cada any 10.000 tones de residus entraran al país per ser cremades al forn. Malgrat les importants conseqüències negatives que la mesura pot tenir –augment de les emissions de substàncies nocives per la salut, mala imatge com a destí turístic, increment dels camions de transport, afectacions a la flora i fauna, etcètera–, la mesura no serà consultada a la ciutadania, tal com des del PS vam proposar.
Vam fer aquesta proposta perquè, en matèries tan importants com són les vinculades al Medi Ambient, a la salut humana i a les decisions que comprometen el futur de les noves generacions, cal demanar la participació, la implicació i la responsabilitat de la ciutadania, tenint en compte que, a més, això mai s’ha portat en el programa electoral de qui va guanyar les eleccions. La transcendència del que pot suposar la importació de residus mereix que el poble pugui expressar l’opinió i que qui governa l’hagi d’escoltar. Malauradament, no serà així. Una vegada més, els demòcrates no fan honor al seu nom.
Quan parlem del forn, d’eliminar residus mitjançant la incineració, encara que sigui amb valorització energètica, ho fem d’una tècnica que, segons la legislació europea, no és de les més adients i està a anys lluny de ser la més mediambientalment avançada. Fins fa poc, la legislació europea no permetia la possibilitat d’importar residus en considerar que el forn no complia els criteris d’eficàcia necessaris.
No ha estat fins a la publicació de la directiva 2015/1127 que, gràcies a un canvi de criteris –l’afegit d’un factor de correcció climàtic a la fórmula per calcular l’eficiència energètica–, es pot permetre aquesta importació. La UE accepta rebaixar el seu nivell d’exigència per aquells països en els quals s’utilitza menys la calefacció i on la temperatura mitjana del país és prou elevada per permetre-ho, pensant sense dubte en què el clima càlid dels Estats del Sud com Espanya, Itàlia o Grècia redueix substancialment l’ús de les calefaccions. Aquesta circumstància, però, no és ben bé la mateixa a Andorra, país de muntanya.
I, en canvi, ara no només cremarem la nostra brossa –on també cal analitzar si s’ha impulsat amb prou voluntat la política de reciclatge necessària per reduir al màxim el que arriba a CTRASA– sinó també la dels veïns. 10.000 més. Tot amb la voluntat d’alimentar una instal·lació mal planificada i sobredimensionada. Cremar més brossa al forn pot tenir conseqüències negatives a molts àmbits.
Però DA ha tirat pel dret. No vol donar la veu al ciutadà. Segurament, perquè té la certesa que en una consulta acabaria guanyant l’opció més racional: la que evita més emissions de partícules, camions carregats a les nostres carreteres, afectacions a la salut i a l’entorn i continuar emprant una tècnica d’eliminació poc adequada. En definitiva, perquè té la sensació que els ciutadans responsables els haguessin obligat a fer marxa enrere.
Al PS, en canvi, enteníem que era una decisió important que pot tenir impacte per la nostra generació i les futures i que era el moment d’implicar la ciutadania. La nostra proposta, fer una consulta, hagués donat al Govern l’oportunitat d’informar àmpliament els ciutadans, de donar-los tots els arguments que considerin i, d’aquesta forma, que cadascun es posicioni amb coneixement.
Un bon exemple el vam tenir fa uns dies quan els suïssos, en un referèndum, van dir sí a una nova Llei de l’energia, renunciant a noves plantes nuclears i orientant-se cap al tancament definitiu d’aquestes i impulsant la producció energètica amb fonts renovables. Això és una societat madura i responsable en les accions que els concerneix. Els ciutadans d’Andorra també demanem tenir veu en els temes transcendentals.
La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili ha criticat amb duresa la política de gestió de residus del Govern de Demòcrates per Andorra (DA). Una forma de fer, ha lamentat, encaminada a “seguir alimentant el monstre”, en clara referència al forn incinerador. La parlamentària ha fet aquests retrets durant el debat de la proposta d’acord presentada per la formació mitjançant la qual es demanava a l’executiu que realitzés una consulta a la ciutadania sobre la importació de brossa per cremar a la instal·lació, moció que ha estat refusada amb els vots contraris de DA i també dels Liberals.
Durant el debat, Gili ha posat en relleu la “necessitat i l’obligació” que, a l’entendre del PS, té Govern de demanar l’opinió sobre aquesta mesura a la població, tenint en compte “les conseqüències” que pot tenir, tant pel que fa a la salut pública com pel que fa a la imatge del país. “En una decisió tan fonamental com aquesta, cal demanar la participació, implicació i responsabilitat del ciutadà”, ha afirmat, tot recordant en diverses ocasions que es tractava d’una possibilitat que “qui va guanyar les eleccions no portava al programa electoral” i, per tant, “la gent no ho sabia quan va anar a votar”.
La consellera socialdemòcrata ha criticat amb duresa l’aposta de DA per donar encara més activitat al forn quan, en canvi, “cremar residus no és de les tècniques millors valorades per la UE”. De fet, ha recordat que fins fa pocs mesos la importació de residus a Andorra no estava permesa per l’organisme comunitari, fins que es va canviar una directiva per introduir un factor de correcció climàtica a l’hora de valorar l’eficàcia energètica d’aquestes instal·lacions. Factor que, però, s’ha afegit pensant en països com Espanya o Itàlia, amb un clima més càlid i on l’ús de les calefaccions és més reduït, però no tant per Andorra, malgrat que finalment s’hagi beneficiat del canvi.
Davant d’això, s’ha preguntat “per què el Govern vol forçar la màquina” i ha posat en relleu la negativa evolució de les polítiques encaminades a fomentar el reciclatge. “Mantenir una instal·lació incineradora i reciclar més i millor són interessos oposats”, ha remarcat, tot lamentant que “els fets demostren que la política de reciclatge actual és decebedora i deixen clar quin és el model de DA: l’únic que fan és continuar alimentant el monstre”. En canvi, pel PS “cal canviar ja el model; si no, no anirem bé”.
La proposta ha estat refusada amb els vots contraris de DA i Liberals –sí que s’ha tingut el suport del conseller d’SDP Víctor Naudi i de la parlamentària independent, Sílvia Bonet-. Gili ha lamentat que des de l’executiu no s’aposti per donar veu a la ciutadania, a diferència d’altres Estats propers. “Els governs democràtics i avançats potencien aquestes formes de participació ciutadana”, ha afirmat, tot recordant el recent referèndum per aprovar una nova llei de l’energia a Suïssa.
Altres punts del dia
Durant la sessió d’aquest dijous, el Consell General sí que ha aprovat tres lleis –la d’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia i d’intercanvi d’informació espontani en matèria fiscal, la de mesures per lluitar contra el tràfic d’éssers humans i protegir-ne les víctimes i la del notariat-. Tots tres textos han rebut el suport unànime dels 28 parlamentaris, igual que la ratificació del Conveni per evitar la doble imposició amb Malta.
Un altre punt de l’ordre del dia ha estat l’anàlisi de l’informe de l’activitat del Raonador del Ciutadà durant el 2016. Des del PS, Pere López ha volgut posar en relleu que “recull la preocupació per l’evolució negativa de persones beneficiàries d’ajuts socials”, una situació que “és el resultat de les modificacions legislatives fetes per DA”. Per això, ha reclamat, “convé que el Govern i el responsable d’Afers Socials el llegeixin i extreguin conclusions”.
Aquí ha arribat un punt de fricció amb la majoria i l’executiu, que han intentat negar que els canvis legislatius impulsats la passada legislatura afectessin les pensions de jubilació. López ha recordat que “vostès es van carregar les pensions mínimes pels qui havien treballat 40 anys” i ha apuntat que “no cal ser molt intel·ligent per veure que les queixes al Raonador es deriven d’aquests canvis”.
“Catastròfic”. Amb aquesta contundència ha definit el conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López el balanç de la política de gestió i reciclatge de residus del Govern de Demòcrates per Andorra (DA). El parlamentari ha denunciat que, des de l’arribada al poder de la formació ‘taronja’, les dades en aquest àmbit evidencien una preocupant “involució” i una direcció totalment contrària a la dels països de l’entorn. A més, ha denunciat que aquesta forma de fer va enfocada a aconseguir més brossa per ser cremada al forn incinerador de la Comella.
Així de contundent s’ha expressat López després de la compareixença que la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, ha efectuat davant la comissió legislativa de Sanitat i Medi Ambient del Consell General. Així, no ha dubtat en “qüestionar que hi hagi una voluntat real de fer una gestió de residus com a tal”, tot posant en relleu que “les dades demostren que hi ha una involució costant”. Així, i segons les estadístiques recollides a la revisió del Pla Nacional 2017-2020, ha caigut el percentatge de la recollida selectiva tant del vidre com del paper i cartró com dels envasos. També és preocupant el fort creixement de les bosses de plàstic importades.
“En algun moment”, ha recordat el parlamentari del PS, “Andorra va ser un país que es va marcar uns objectius punters, conscient de què suposa estar lluny dels centres de reciclatges i del cost d’incinerar”. Ara, però, la situació ha canviat de forma radical. Així, ha denunciat que “amb aquest Govern la voluntat ha desaparegut; els objectius són cada cop més relaxats, la política de residus és de segon ordre, les campanyes de sensibilització han desaparegut i no hi ha accions prop dels ciutadans per fomentar el consum sostenible”.
Un argument a favor d’aquesta afirmació, ha indicat el parlamentari socialdemòcrata, és la forta evolució a l’alça del nombre de bosses de plàstic importades: gairebé 64 milions el 2015, en comparació a les 47,8 d’un any enrere. “És un exemple més de deixadesa pública en la gestió d’aquesta política. Hem restaurat els mals hàbits que teníem”, ha criticat.
El resultat de tota aquesta política és clar: “hem augmentat en generació de residus i baixem en reciclatge”. Una circumstància, al seu entendre, totalment contrària a la que s’hauria de donar “en un espai de muntanya, on ens tocaria ser punters”. A més, ha lamentat López, “veiem que el ministeri, lluny de fer autocrítica, considera que aquesta línia s’ha de mantenir”. Feta aquesta constatació, el conseller general del PS ha advertit que “això no millorarà a no ser que hi hagi un altre Govern amb una altra sensibilitat”.
El conseller general del PS també ha denunciat que, justament, sembla que el motiu d’aquesta manca de voluntat vingui condicionada per la necessitat de tenir prou residus per fer funcionar de manera òptima el forn incinerador de la Comella, infraestructura que, ha quedat clar al llarg dels darrers anys, està sobredimensionada tenint en compte el que es genera al Principat. “Tota la política de residus d’aquest Govern va enfocada a generar més incineració”, ha afirmat el parlamentari.
Durant la comissió, s’ha plantejat la possibilitat de fer estudis de l’impacte de la instal·lació, postura a la qual López ha donat suport. De fet, ha recordat que “ja hem fet una proposta d’acord per demanar una consulta sobre la importació de residus des de Catalunya”. A més, ha explicat que “les conseqüències sobre la salut que això pot tenir no han estat mai suficientment aclarides” i ha remarcat que “el centre està a sobre del nucli on habita, treballa o circula al llarg del dia el gran volum de ciutadans del país”. Per tant, “hauria de ser una preocupació nacional aclarir quin impacte pot tenir tot el que genera”.
El ple del Consell General ha aprovat per unanimitat la proposta d’acord presentada pels parlamentaris del Partit Socialdemòcrata (PS), Gerard Alís, Rosa Gili i Pere López, mitjançant la qual s’insta el Govern a revisar l’actual pla nacional de residus. López ha posat en relleu la necessitat de fer canvis “urgents” però també “profunds” en el document tot afirmant que s’està per sota dels països de l’entorn en la política de gestió de brossa, fet greu en un país de natura i petit on caldria una major eficiència en aquesta tasca.
El conseller general del PS s’ha mostrat crític a l’hora de definir la política actual en aquest àmbit. L’ha qualificat directament de “fosca”, tot lamentant la dificultat per trobar informació i dades sobre com evoluciona la gestió de residus, i “d’ineficient”. En aquest sentit, ha remarcat que “els indicadors són pitjors als dels nostres veïns” i que “els resultats de la recollida selectiva estan per sota del que marca el pla actual”.
La situació, ha lamentat, dista molt de la que s’hauria de viure a Andorra, al seu entendre. “Hauríem d’estar al capdavant internacionalment parlant, no com ara”, ha indicat, tot apuntant que les característiques del Principat fan que “estigui obligat a fer polítiques de consum eficient en l’impacte ambiental i en la generació de residus”. Per això, ha reclamat, “cal actualitzar de forma urgent la política” en aquesta matèria.
López ha defensat que la revisió del pla, ara demanada ja per tot el Consell General, ha de comportar, per una banda, “l’aposta per altres fórmules més saludables i més pol·luents de gestió de residus”. En aquest sentit, ha recordat l’oposició a la idea de cremar brossa al forn incinerador i ha posat com a exemple d’alternativa el compostatge de matèria orgànica. També ha insistit en la necessitat de fer campanyes de sensibilització per reduir els residus generats o lluitar contra el malbaratament alimentari.
Refusada l’esmena a la totalitat a la llei de carreteres
Un altre punt clau de la sessió matinal al Consell General ha estat el debat a la totalitat del projecte de llei de designació de carreteres i de gestió de la xarxa viària. El text ha estat durament atacat per Gili, que ha criticat tant “el contingut” com “moltes coses que es volen fer d’amagatotis” com ara la validació “d’un pla sectorial publicat per un Govern en funcions”. Per tot això, ha titllat la llei de “veritable presa de pèl”.
La parlamentària socialdemòcrata també ha lamentat que el text vulgui “excloure” el Consell General de qualsevol decisió futura sobre la xarxa viària, ja que permet a Govern fer canvis, com ara en les amplades de les carreteres, sense que aquests hagin de ser ratificats a Casa de la Vall. “Els arguments utilitzats per justificar-ho”, ha afirmat, “són un atemptat contra la intel·ligència i un insult a la feina que fem en aquesta casa”. Gili també ha apuntat que, més enllà de les motivacions esgrimides des de l’executiu, cal buscar la raó d’aquest canvi radical en un altre lloc: “Seguir el procediment legislatiu segurament demana més feina... i també haver de donar més explicacions”, ha manifestat.
L’esmena a la totalitat ha tingut, PS a banda, el suport dels consellers del grup liberal. En canvi, els quinze parlamentaris de DA i els dos de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) hi han votat en contra.
El Consell General també ha aprovat, en tots dos casos per unanimitat, dos convenis internacionals. El primer, el que servirà per evitar la doble imposició amb Liechtenstein. El segon, el referent a la cibercriminalitat, acompanyat d’un protocol especial per lluitar contra el racisme i la xenofòbia en mitjans electrònics. En canvi, el ple, únicament amb els vots de la majoria de Demòcrates, no ha permès prosperar una proposta d’acord, presentada pel grup liberal, que volia instar el Govern a facilitar als consellers generals la documentació que demanin en el termini més breu de temps possible. Durant el debat del text, López ha posat en relleu que el retard o, fins i tot, la negativa a facilitar informació als parlamentaris “és una problemàtica que tenim per fer la nostra feina” i ha reclamat “un canvi d’actitud de Govern i d’algunes entitats que s’estan acostumant a aquestes formes”.
Els consellers generals del PS vam presentar una proposta d’acord en relació a la política de residus del nostre país.
I ho vam fer perquè estem preocupats pel que (almenys per nosaltres) no és per res una política menor. Tot al contrari. Creiem que la política de gestió dels residus hauria de ser un dels elements que haurien de configurar-nos com una societat avançada, ecològica, sostenible i saludable.
Unes polítiques en què hauríem d’estar situats al capdavant en l’àmbit internacional i no, com ara, més aviat a la cua. Això és almenys el que voldríem els consellers del PS com ja portàvem en el programa electoral elaborat per la coalició Junts.
Un territori de muntanya com el nostre, de dimensions reduïdes, amb una elevadíssima dependència energètica i de subministres de l’exterior està obligat, al nostre entendre, a pràctiques de consum eficients des del punt de vista d’impacte mediambiental, de generació de residus i de generació de valor dels mateixos (un terme que cal no confondre amb la valorització energètica).
La realitat de la nostra política de residus és malauradament ben diferent. Estem davant d’una política de residus anacrònica, caduca, fosca, ineficaç i ineficient.
Una política que cal actualitzar i revisar de forma urgent dins les previsions de la llei de residus que estableix que els objectius del pla de residus s’han de revisar com a mínim cada 5 anys (sense que res impedeixi de fer-ho abans).
Ens sembla que l’actual situació, els mals resultats obtinguts, les pobres actuacions que s’estan duent a terme en la majoria de sectors del residu, la pràctica inexistència (o si més no davallada significativa) de les campanyes de sensibilització i de promoció tant del consum sostenible com del reciclatge entre altres motius no permeten esperar per més temps per a aquesta revisió.
Els nostres indicadors són pitjors comparativament als dels països veïns i, a més a més, no s’estan assolint ni tan sols els objectius fixats pel Pla de Residus l’any 2012.
I, a més a més, pensem que la revisió és, a hores d’ara, urgent i també pensem que aquesta ha de ser necessàriament profunda per adaptar-nos a les millors pràctiques internacionals, per tenir una eficient i veritable política de gestió de recursos que doni compliment al mandat legislatiu de “protegir la salut pública i preservar el medi ambient, en el marc d’un desenvolupament sostenible”.
És per tots aquests motius que vam presentar una proposta d’acord per la necessitat d’actualitzar la política de residus per adaptar-la a les millors pràctiques internacionals però sobretot a les necessitats i exigències del nostre país i al que els nostres ciutadans es mereixen.
La proposta que finalment es sotmet a votació ha estat modificada (amb acord de tots els grups parlamentaris).
Si li sembla bé, senyor Síndic, al final de les argumentacions llegiré el text definitiu que es sotmet a debat i votació (i del que ja disposen còpia tots els consellers).
Com deia abans els indicadors del nostre país són pitjors als països del nostre entorn. El volum de quilograms/persona/any de residus generats és força superior al dels països veïns com ja s’apuntava en el mateix pla i s’assenyala per exemple des de l’Observatori de la Sostenibilitat.
Arribats en aquest punt, i en referència a la consideració de “fosca” feta sobre la política de reciclatge, cal assenyalar el molt que costa trobar dades, i com estan de desfasats alguns aparats de les pàgines webs o la manca d’actualització, si més no, d’alguns continguts.
Els percentatges de recollida selectiva se situen per sota dels objectius establerts en el mateix pla. Tant pel vidre, com pels envasos i sobretot pel paper i el cartró en què es situa en el 63,2% enfront del 80% que estableix el pla. Fins i tot aquest valor ha experimentat un retrocés en les darreres dades de què disposem (l’any 2014).
Algú dels aquí presents recorda alguna campanya recent de foment del reciclatge de residus? (A Andorra parlo és clar...). Ens demanem si hi ha realment una voluntat de fomentar el reciclatge i que aquest sigui efectiu. Les darreres campanyes de sensibilització, i es pot consultar en la pàgina web, daten de l’any 2014.
No ens ha estat tampoc possible trobar dades actualitzades quant al nombre de punts de recollida selectiva. Però no tenim la sensació que s’hagi avançat en aquest àmbit.
Segurament deu ser fruit de la casualitat però els anys 2010 i 2011 el volum de material reciclat era superior al que actualment s’està reciclant. I han passat ja 5 anys!!
Seguint amb el balanç de l’actual pla no ens val el suposat assoliment derivat de la valorització energètica. Aquesta no és altra cosa (principalment) que tones de residus que es cremen i que tot i un cert aprofitament energètic és un model caduc i sobre el que, com ja saben, tenim molts i molts dubtes sobre la seva incidència en la salut pública i sobre si s’adequa als principis que inspiren la lluita contra el canvi climàtic.
I aquí en canvi sí que hi ha creixement en els darrers anys!! I aquest és potser un dels problemes clau de la nostra política de reciclatge. El d’haver d’assegurar un mínim de tones per ser cremades en el forn incinerador. Aquesta és segurament una de la mare dels ous que permet explicar moltes coses.
Tot plegat i tot i alguns esforços efectuats configura un model de gestió de residus del passat, amb polítiques caduques, amb una presència gairebé nul·la de la sensibilització en aquesta matèria i a més a més amb uns objectius que no s’estan assolint.
Per aquests motius és necessari revisar el pla nacional de residus.
Però és que a més a més cal anar força (fins i tot diria que molt) més lluny.
Cal una revisió del pla que aposti cap a altres fórmules de tractament dels residus més saludables i menys pol·luents com ara per exemple el compostatge de matèria orgànica. Cal una revisió que permeti materialitzar una política eficaç de reciclatge. Cal una revisió que ha de permetre una política de prevenció de la generació de residus i en la que l’objectiu prioritari hauria de ser la reducció, ja que no hi ha millor residu que el que no existeix. Cal una revisió que es fixi com a objectiu una eliminació radical del consum de bosses de plàstic. (On han quedat les campanyes i el foment de reducció de les bosses de plàstic??).
Cal una revisió del pla que com es va anunciar abans d’ahir (fet que potser no és del tot casual) introdueixi el concepte del malbaratament alimentari; un fet que celebrem i que reconeixem com molt positiu.
Cal una revisió del pla en què es fixin polítiques de recuperació d’envasos i que estableixi en general una nova visió del residu com un element de valor o com un subproducte.
Cal, finalment, una revisió, que en la mateixa línia, fixi mesures de foment del concepte d’economia circular, és a dir, que els cicles productius intentin aprofitar tot el que fan per tal que actuïn de forma circular com ho fa la mateixa natura.
Això té tot el sentit des d’un vessant tant ambiental com econòmic.
Per tot el que s’ha exposat i deixant per al posterior debat, si escau, altres consideracions i fins i tot algunes discrepàncies que hi pugui haver els demano, senyors consellers, el seu vot favorable a la següent proposta d’acord.
