Partit Socialdemòcrata

patrimoni cultural

Susanna Vela demana el llistat de projectes efectuats dins d’entorns de protecció des de l’any 2010

Crea: 08/12/2019 - 11:24
Autor: PS
Vela, amb la també consellera general Judith Salazar.
La consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (GPS) Susanna Vela vol tenir accés al llistat de projectes de construcció realitzats els darrers anys dins dels entorns de protecció dels monuments andorrans. Per això, ha fet arribar una demanda d’informació amb la qual també sol•licita els informes realitzats sobre aquestes obres des del departament de Patrimoni Cultural. 
 
En l’escrit tramitat aquesta setmana a Sindicatura, la parlamentària socialdemòcrata demana, en primer lloc, “el llistat amb el nombre de projectes de construcció, compreses les reformes i rehabilitacions, i obra nova realitzats entre l’any 2010 i la data actual en els entorns de protecció cautelars i en els definitius”. En aquest sentit, especifica que la relació “ha d’incloure les tipologies de projectes i intervencions així com els projectes de construcció de promoció pública i privada”. 
 
Per altra banda, també vol tenir accés als “informes del Departament Patrimoni Cultural autoritzant aquests projectes de construcció i obra nova realitzats entre l’any 2010 i la data actual en els entorns de protecció cautelars i en els definitius”.
 
Vela ha explicat que la petició “està relacionada amb la modificació de la Llei del patrimoni cultural” feta l’any 2014. En aquest sentit, ha recordat que es va justificar “atenent les conseqüències que havia tingut la del 2003 amb els entorns de protecció que haurien condicionat en excés la planificació urbanística”. Així, indica, “es va assegurar que els procediments eren llargs, costosos i farragosos i això no permetia construir ni rehabilitar edificis dins dels entorns”. Per això, des del PS es vol tenir ara aquest llistat de projectes, tant els anteriors a la modificació legislativa com els impulsats amb posterioritat. 
 

Vela demana a Govern que aclareixi el procediment i el finançament de la remodelació de l’església de Sant Julià

Crea: 07/01/2019 - 11:31
Autor: PS
Susanna Vela, amb la també consellera del PS, Judith Salazar.
La consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (GPS) Susanna Vela vol que el Govern aclareixi quina ha estat la seva participació en la remodelació de l’església de Sant Julià de Lòria i si, des de Patrimoni Cultural, s’ha fet un seguiment de les actuacions realitzades, tenint en compte que el temple està catalogat com a Bé d’Interès. Per això, ha formulat una pregunta oral que des de l’executiu s’haurà de respondre en la sessió de control prevista per al dia 11 de juliol. 
 
En l’escrit entrat a tràmit aquest divendres a Sindicatura, la parlamentària socialdemòcrata recorda que “la parròquia de Sant Julià de Lòria ha enllestit, després de cinc anys, unes obres de remodelació del temple de Sant Julià i Sant Germà amb la instal·lació d’un gran mosaic en el presbiteri i capelles laterals obra del jesuïta, el pare Marko Ivan Rupnik”. A més, apunta que “per diferents mitjans de comunicació hem conegut que aquests treballs comptaven amb un pressupost d’uns 600.000 € i que es cobrien amb aportacions del Bisbat d’Urgell, del Comú de Sant Julià de Lòria, amb 150.000 €, de particulars i del Govern” i que “la remodelació ha estat inaugurada els 25 de maig i el 10 de juny passats”.
 
Per això, pregunta, en primer lloc, “en tractar-se l’església parroquial de Sant Julià  i Sant Germà d’un Bé d’Interès Cultural, quines han estat les consideracions tècniques dels experts de Patrimoni Cultural per autoritzar aquestes obres de remodelació i la instal·lació del mosaic en el presbiteri i capelles laterals”. També vol que el Govern expliqui si “participa econòmicament en aquest projecte o té intenció de fer-ho” i, en “en cas afirmatiu, quina és l’aportació econòmica i quines són les raons que ho justifiquen”. 
 
La consellera general socialdemòcrata ha explicat que “tenim interès a conèixer exactament el procediment que s’ha seguit per tirar endavant aquestes obres”. També ha indicat que els preocupa “el finançament que té previst l’administració pública, en aquest cas el Govern”. 
 

El PS demana els informes del Consell Assessor del Patrimoni des del 2012 fins a l’actualitat

Crea: 06/18/2019 - 12:57
Autor: PS
Susanna Vela, atenent els mitjans.
La consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (GPS) Susanna Vela ha tramitat una demanda d’informació mitjançant la qual vol que se li facilitin els diferents informes elaborats pel Consell Assessor del Patrimoni Cultural des de l’any 2012 fins a l’actualitat. D’aquesta forma, explica, la voluntat de la formació és poder disposar de tots els treballs realitzats per l’òrgan les passades legislatures, tot recordant que, en anys anteriors, s’han reclamat els informes previs als demanats ara. 
 
En concret, la parlamentària socialdemòcrata demana en l’escrit tramitat a Sindicatura aquest dimecres, en primer lloc “els informes d’avaluació del Consell Assessor del Patrimoni Cultural d’aplicació de la Llei del Patrimoni Cultural d’Andorra i l’estat general del patrimoni posteriors a l’any 2012”. També reclama que se li facilitin “els informes sobre els projectes de disposicions generals en matèria de patrimoni cultural que hagi elaborat des de l’any 2015 aquest mateix Consell Assessor”. 
 
Vela ha recordat que “l’11 de febrer” aquest òrgan “presentava l’informe anual sobre l’aplicació de la llei”, complint d’aquesta forma el que estableix el text. També ha posat en relleu que “el PS ja va demanar els documents i informes elaborats el 2007 i el 2011”. Per tant, amb la demanda d’informació es vol “completar el treball fet durant les darreres legislatures”. 
 

El PS defensa que cal ampliar de nou a 100 metres els entorns de protecció dels monuments

Crea: 03/19/2019 - 17:07
Autor: PS
Acte fet el 2014 davant Sant Joan de Caselles.
El Partit Socialdemòcrata (PS) considera que l’actual legislació en matèria de protecció del patrimoni cultural és clarament insuficient, especialment pel que fa al perímetre dels entorns dels diferents monuments, situat únicament en vint metres. Per això, el programa electoral amb què la formació concorrerà a les eleccions generals del 7 d’abril inclourà el retorn a l’antiga distància de 100 metres. Els socialdemòcrates posen en relleu que aquest canvi és necessari tant per garantir la seguretat dels béns com de cara a garantir l’èxit de la candidatura de la construcció del Coprincipat a ser considerada per la Unesco com a patrimoni de la humanitat. 
 
La reducció de 100 a 20 metres en els entorns de protecció cautelars (aquells vigents fins que no s’aprova el definitiu) dels monuments va ser impulsada de forma unilateral per Demòcrates per Andorra (DA) durant la legislatura 2011-15 amb una llei que, ja llavors, va comptar amb la ferma oposició del PS en entendre que suposava una important desprotecció per al patrimoni cultural andorrà. Els socialdemòcrates van votar en contra del text i van alertar de les greus conseqüències que podia comportar. A banda, aquests darrers anys s’han viscut episodis que demostren que la salvaguarda dels monuments del país no és pas una prioritat per a la formació ‘taronja’, com evidencia el permís per construir una benzinera a pocs metres del pont de la Margineda o els pocs entorns de protecció que s’han enllestit durant els seus dos mandats. 
 
Aquesta postura en relació a la necessitat d’incrementar els perímetres de protecció s’ha vist reforçada ara després de la presentació de la candidatura que vol aconseguir que la Unesco declari tota una sèrie de monuments del país, així com la catedral de la Seu d’Urgell i el Castell de Foix com a patrimoni de la Humanitat. Cal recordar que, en declaracions als mitjans, els experts van alertar que un dels punts febles de la proposta és, justament, el fet que l’organització internacional consideri aquesta distància clarament insuficient per garantir la protecció dels monuments.
 
Per això, des del PS, s’inclourà al programa electoral la proposta d’impulsar la modificació de la llei del patrimoni amb l’objectiu clar de recuperar els entorns originals de 100 metres, distància necessària per a garantir la correcta protecció dels monuments andorrans. A banda, també es preveuen altre mesures per impulsar i promoure la difusió del ric patrimoni del Principat. Entre altres, la formació aposta de forma ferma per accelerar i agilitzar els processos d’elaboració dels entorns encara per publicar, aspecte amb el qual s’ha avançat ben poc durant els darrers vuit anys de Govern demòcrata. 
 

López retreu a DA que no plantegi solucions als “problemes reals” de gran part de la població

Crea: 09/14/2017 - 20:55
Autor: PS
López, durant una de les seves intervencions.
Pensions de jubilació i d’invalidesa molt baixes –i encara més reduïdes després de la reforma de la darrera de la llei de la CASS i l’aprovació de la de serveis socials i sociosanitaris la legislatura passada-, problemes per accedir a l’habitatge de lloguer, salaris insuficients per a una vida digna o dificultat d’emancipació dels joves. Aquesta és la realitat d’una part important de la població d’Andorra, situacions per a les quals el Govern de Demòcrates per Andorra no té solucions. Així ho ha denunciat el conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, durant les seves intervencions en el segon dia del Debat d’Orientació Política. El parlamentari ha lamentat que DA centra les seves actuacions “en algunes persones” mentre que “s’oblida de molts col·lectius”. 
 
El representant socialdemòcrata no ha estalviat crítiques a la intervenció feta dimecres pel cap de Govern, Toni Martí. En aquest sentit, li ha retret que “no aporten solucions” als autèntics problemes d’una gran part de la població, com ara la dificultat per trobar pisos de lloguer a un preu accessible o, especialment, les pensions, tant d’invalidesa com de jubilació, molt reduïdes. Sobre aquest darrer punt, ha volgut donar dades: “La pensió mitjana a Andorra és de 600 euros i més del 85% de les prestacions són inferiors a mil euros”, ha recordat, a la vegada que ha retret al ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, que ara fa uns mesos digues que el Principat estava a l’avantguarda de les polítiques en aquest àmbit. “Es pot dir això amb aquesta pensió mitjana?”, s’ha preguntat López. 
 
De fet, el conseller general del PS ha volgut remarcar que aquestes situacions, que ja eren preocupants abans de l’arribada de DA a Govern, han empitjorat amb les reformes legislatives impulsades pels ‘taraonges’. “La retallada de pensions d’invalidesa que van fer només es pot qualificar d’inhumana”, ha afirmat.
 
El parlamentari també s’ha referit als problemes que molta gent té per trobar pisos de lloguer. I ha recordat que, justament, el febrer del 2016 el Govern va optar per suprimir el departament d’Habitatge. “Entenien que no hi havia problemes i el van suprimir. És això el que el senyor Martí entén com a política d’anticipació?, ha preguntat, per després lamentar que en la intervenció de dimecres el màxim responsable de l’executiu no aportés cap proposta concreta per abordar la situació. 
 
Sense propostes econòmiques
Les polítiques econòmiques també han estat blanc dels retrets de López. O més aviat, la seva absència. I és que el socialdemòcrata ha lamentat “l’absoluta manca de projectes per a reactivar-la” i ha recordat que, en canvi, “el PS ha liderat moltes propostes per accelerar-la”. Ha recordat actuacions com la llei del comerç, la de cooperatives o l’impuls de l’IGI la passada legislatura i, ja més recentment, la llei d’emprenedoria. “És l’única  iniciativa actualment a tràmit parlamentari destinada a impulsar el nostre teixit econòmic”, ha destacat. López ha lamentat, a més, que enfront aquestes actuacions “el Govern de DA, en aquesta matèria, ha fet poca cosa: apropiar-se d’iniciatives que no eren seves i desvirtuar-ne d’altres; més aviat, fer nosa i entorpir”. 
 
El president del grup parlamentari mixt també s’ha referit a la proposta de pacte d’Estat en matèria de seguretat llençada per Martí arran dels atemptats del passat 17 d’agost a Barcelona i Cambrils. Malgrat deixar clar que el PS és responsable i, per tant, col·laborarà en tot el que faci falta en aquest àmbit, ha deixat clar que “DA ha d’assumir les seves responsabilitats; porten anys parlant malament de la policia, fent retallades i no cobrint vacants per jubilació. Han deixat el cos amb un nivell de recursos humans insuficient”, ha afirmat. 
 
Altres punts de crítica ha estat la política de protecció del Medi Ambient, que no ha dubtat a qualificar “d’inexistent”. De fet, ha recordat que “el ministeri fa ulls clucs davant autèntiques aberracions com ara plataformes que tapen el riu en un tram de 140 metres”, en clara referència al projecte d’ampliació de la pista de l’Avet a Soldeu. Similar ha estat el balanç fet a l’hora de parlar de la protecció del patrimoni cultural. “Està absolutament abandonada”, ha lamentat.
 
López també ha advertit dels efectes que pot comportar per als assalariats l’anunciada reforma laboral que vol impulsar el grup parlamentari de DA. Ha apuntat que suposarà un abaratiment de l’acomiadament, entre altres perjudicis per a la classe treballadora i ha lamentat que s’hagi realitzat “sense els sindicats” i sense que aquests tinguin recursos per poder fer aportacions. El projecte de The Cloud –ara pel Govern de DA ja amb el nom en català- també ha estat un dels retrets. “Amb el Núvol, baixin de la lluna; si no saben què fer, no s’embarquin en un projecte de tant cost”, ha reclamat. 
 
Durant la seva intervenció, López ha tornat a criticar el model escollit per DA pel repartiment de transferències que, ha reiterat, “perjudica i molt les parròquies de Sant Julià, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany” i que “s’ha limitat a simular uns càlculs de distribució per obtenir el mateix repartiment que actualment”. Sobre aquest punt, ha volgut recriminar a Liberals d’Andorra (LdA) “el suport incondicional a  una reforma en la qual no hi han participat”. De fet, ha advertit de “l’idil·li” creixent entre les dues formacions, també plasmat a l’hora d’estudiar possibles mesures que afectarien de forma important una sanitat que, ha recordat, continua sense avançar en la necessària reforma.
 
Menysteniment del Consell General
El líder parlamentari del PS també ha estat dur a l’hora de retreure al Govern que no compleixi els compromisos votats al ple de la cambra legislativa. Així, ha volgut fer balanç de les diferents propostes de resolució aprovades tant als anteriors Debats d’Orientació Política com en els monogràfics sobre política social i sanitat. El resultat és contundent: només han tirat endavant 11 de les 43 propostes aprovades des que DA va arribar a l’edifici administratiu. 
 

López demana les actes del Consell Assessor del Patrimoni per demostrar que en la política de DA hi ha “una deriva total”

Crea: 08/15/2017 - 21:20
Autor: PS
El Pont de la Margineda.
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha tramitat una demanda d’informació mitjançant la qual vol obtenir totes les actes de les reunions del consell assessor del patrimoni dels darrers anys. Amb aquesta documentació, el parlamentari vol analitzar les polítiques realitzades en aquest àmbit pel Govern de Demòcrates per Andorra (DA), amb les quals s’ha mostrat molt crític, ja que entén que hi ha “una deriva total”. 
 
En el document entrat la setmana passada a Sindicatura, López sol·licita que li sigui facilitada la “còpia de totes les actes de les reunions del Consell Assessor del Patrimoni Cultural dels anys 2007 al 2014”. 
 
El conseller general socialdemòcrata ha volgut recordar que, des de la formació, “sempre hem mostrat preocupació i sensibilització en relació a les actuacions de protecció del patrimoni cultural”. En aquest sentit, ha apuntat que “en aquest àmbit el Govern demòcrata té una deriva total des de l’inici”, tot posant en relleu que “no es fa cap política de promoció, de conservació o de posada en valor”. Un punt clau d’aquesta situació és, ha remarcat, l’aprovació del canvi legislatiu el 2014 que, ha reiterat, des del PS “considerem un error”. 
 
López ha explicat que “avant la inactivitat per part de Cultura volem veure les actes del consell assessor”. S’ha volgut demanar documentació d’anys anteriors a l’arribada de DA a l’executiu, ja que es té la intenció de “demostrar que hi havia una feina en curs que s’ha aturat”. 
 
López ha avançat que l’àmbit del patrimoni cultural serà un punt on, des del PS, s’incidirà molt els propers mesos. “Serà un tema central en la nostra actuació i tenim clar que farem més accions posteriorment”, ha comentat.
 

Nostàlgia...

Crea: 04/20/2017 - 11:14
Autor: Everest Vilaginés
Ja fa una setmana que, amb la meva dona, hem tornat d’uns dies de vacances a Lanzarote, i no paro de pensar en el que era la nostra estimada Andorra anys enrere i en el que és actualment....
 
Vaig rodar per l’illa i em vaig entregar a l’encant dels seus paisatges volcànics, passejant pels pobles, descobrint l’arquitectura de Lanzarote, influenciada per la portuguesa i l’andalusa, amb les seves típiques cases emblanquinades i les portes i finestres pintades de color verd; també els seus terrats inclinats cap als patis per recollir l’aigua de la pluja en basses de pedra i els típics balcons de fusta, que pengen de les façanes i dels patis interiors. És molt important veure que l’illa, malgrat la seva importància turística, ha sigut capaç d’evitar la massificació urbanística, que desgraciadament no hem sabut preservar a Andorra.
 
Mentre passejava reflexionava sobre l’enorme herència de César Manrique. Tot Lanzarote respira i homenatja pràcticament en cada carrer, en cada racó, aquest pintor, escultor, arquitecte, artista, ecologista, projectista de complexos urbanístics, configurador de paisatges i jardins.
 
César Manrique va néixer a Arrecife el 1919 i va viure dos anys als Estats Units. Referint-se al seu retorn a Lanzarote (el 1966), Manrique deia: “Vaig tornar de Nova York amb la intenció de convertir la meva illa natal en un dels indrets més bonics del planeta, vistes les infinites possibilitats que oferia.”
 
Ja a mitjans dels seixanta, Manrique deia sentir “por” davant l’allau turística que s’apropava i el 1985, testimoni indignat de la política de construcció en massa i sense criteri, redacta el seu manifest Momento de parar. Un document on insisteix en l’èxit aconseguit fins aleshores a Lanzarote, exemple d’una utopia feta realitat amb la seva arquitectura sostenible i la recuperació de riqueses naturals de gran valor, i denuncia com aquell projecte s’ensorra per l’avarícia del totxo. La seva proposta, gràcies a la creació de paratges excepcionals i la valorització d’un paisatge infravalorat pels mateixos natius, va ser la base d’una política arquitectònica respectuosa amb el medi ambient.
 
La seva petjada segueix viva gràcies a l’innovador diàleg que va establir entre el trinomi “art, naturalesa i territori”.
 
La gran obra de César Manrique és Lanzarote, és “l’illa en si”, com assegura el portaveu de la fundació que porta el seu nom. A César Manrique li van atorgar el Premi Mundial d’Ecologia i Turisme. L’illa és en la seva totalitat, des del 1993, reserva de la biosfera de la Unesco.
 
És una llàstima que Andorra no hagi tingut un personatge amb aquesta visió, capaç d’impulsar una millor conservació del nostre patrimoni natural i cultural.
 
Ara hem de fer tots els esforços necessaris per preservar i fer valdre el que encara ens queda!
 
L’Associació Velles Cases Andorranes, impulsada per l’amic Claude Benet, té aquestes preocupacions i amb l’ajuda del nostre Govern i comuns pot salvar el que encara ens queda després dels desastres que va ocasionar el nostre boom immobiliari...

Resposta a la pregunta sobre el seguiment per part del Consell Assessor del Patrimoni Cultural de l’estat i de la gestió del patrimoni cultural, en general, i dels entorns

Crea: 04/18/2017 - 11:51
Autor: PS
El pont de la Margineda, amb la benzinera en obres (Bon Dia).
Segons l’article 5 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, entre les tasques encomanades al Consell Assessor del Patrimoni Cultural, li correspon avaluar un cop l’any l’aplicació de la llei i l’estat general del patrimoni, i fer públics els resultats (art. 5.4d).
 
1. El darrer informe es va elaborar el 2011 i posteriorment, el Govern no en va acordar la seva publicació o comunicació?
El darrer informe d’Avaluació de l’acompliment de la Llei 9/2003 del 12 de juny del patrimoni cultural es va realitzar al 2013. I no ha estat publicat.
 
Des de l’aprovació de la Llei 9/2003 del 12 de juny del patrimoni cultural s’han elaborat quatre  avaluacions que no han estat publicades. Les avaluacions han estat encarregades pels diferents consells assessors amb l’objectiu de tenir una eina per valorar l’acompliment del marc legal vigent. Convé destacar que l’informe-avaluació de l’Acompliment de la Llei 9/2003 del 12 de juny del patrimoni cultural 2008-2010, elaborat per la pedagoga Sílvia Puente Rodríguez, introdueix un aspecte rellevant en el plantejament de les altres avaluacions realitzades: l’anàlisi extern.
 
En aquest sentit, cal dir també que, durant el 2016, les avaluacions han estat trameses a l’actual Consell Assessor amb l’objectiu d’analitzar-les i poder establir un model avaluatiu a seguir. Durant la reunió de treball del Consell Assessor del dia 13 de  gener de 2017 es va decidir encarregar un informe anual de l’acompliment del marc legal vigent en matèria de patrimoni cultural i fer-la pública (Expedient del Consell Assessor, Acta 1/2017). A la reunió també es va plantejar la possibilitat de fer públiques les avaluacions anteriors efectuades des de l’entrada en vigor de la Llei 9/2003 del 12 de juny del patrimoni cultural.
 
2. Des de l’entrada de l’executiu del Govern de DA s’han estat fent aquestes avaluacions? Quantes se n’han fet?
Per contestar la pregunta amb el màxim de rigor, cal remarcar que, segons l’expedient del Consell Assessor, s’han realitzat quatre avaluacions des de l’aprovació de la Llei 9/2003 del patrimoni cultural. La primera avaluació es va aprovar al 2005 durant el  mandat del Sr. Montané com a ministre responsable de la Cultura (Actes 2005). La segona avaluació es va presentar al 2007 durant el mandat del Sr. Minoves. El document es va aprovar al 2008  tal com es recull a l’Acta 3/2008 del Consell Assessor. La tercera avaluació es va aprovar al 2011 durant el mandat de la Sra. Vela,  tal com es recull a l’Acta 2/2011. I la quarta avaluació va ser aprovada al 2013, moment en què el Consell Assessor estava presidit pel Sr. Esteve tal com queda reflectit a l’Acta 1/2014. 
 
Durant la reunió del 13 de gener l’actual Consell Assessor va decidir per unanimitat realitzar una avaluació anual, com determina el marc legal vigent, tot i que possiblement no sigui un període suficientment ampli per avaluar les accions en l’àmbit de la protecció patrimonial. Una de les raons que explica que les avaluacions no hagin estat anuals fins ara. Tot i així, s’ha decidit fer l’avaluació anual i establir un model de document amb un plantejament descriptiu de les accions. I s’ha decidit també encarregar una avaluació periòdica que realitzarà una empresa externa, amb una voluntat auditora. La proposta de l’actual Consell Assessor és que l’avaluació externa s’hauria d’elaborar cada tres anys coincidint amb la vigència de nomenament de les vocalies del Consell Assessor (Article 5 Consell Assessor Llei 9/2003 del Patrimoni Cultural).
 
En aquest moment el Departament de Patrimoni Cultural està realitzant l’avaluació anual del 2016. I el Consell Assessor ha decidit encarregar a l’empresa andorrana R Consultors l’Avaluació de l’acompliment de la Llei 9/2003 de patrimoni cultural des de 2013, i analitzar l’impacte de la Llei 15/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra.
 
3. S’han fet els informes sobre els entorns adjudicats a partir del 2011? Quins són aquests?
Els estudis dels entorns de protecció dels béns d’interès cultural que es van adjudicar entre 2012 i 2013 s’estan revisant i adaptant a la modificació a l’actual marc legal. Cal recordar que l’aprovació de Llei 15/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural introdueix canvis significatius en el plantejament de la delimitació dels entorns de protecció dels béns d’interès cultural tal com s’estaven elaborant fins a la modificació del marc legal vigent
 
A mesura que hi hagi noves propostes d’entorns de protecció dels béns d’interès culturals per part de l’equip tècnic del Departament de Patrimoni Cultural, està previst que puguin ser avaluades al Consell Assessor. 
 
4. En quin estat es troben els entorns de protecció que van ser externalitzats? El cost total de l’externalització és de 74.000 euros
 
4.1. Santa Maria i Sant Marc d’Encamp (adjudicat el 28-12-2012)
 
4.2. Sant Serni de Nagol (adjudicat el 28-11-2012)
 
4.3. Sant Romà de les Bons i la Torre dels Moros (adjudicat el 19-08-2012)
 
4.4. Sant Serni de Llorts (adjudicat el 11-12-2013)
 
4.5. Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana (adjudicat el 11-12-2013)
 
4.6. Casa Rossell, casa d’Areny-Plandolit i Sant Corneli d’Ordino (adjudicat l’ 11-12-2013)
 
Tal com s’especifica en la resposta a la pregunta anterior, els estudis i propostes dels entorns de protecció dels béns d’interès cultural adjudicats entre 2012 i 2013, que s’enumeren en la pregunta, s’estan revisant i adaptant a l’actual marc, la Llei 15/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural. Sempre que ha estat factible, s’ha encarregat als arquitectes responsables dels entorns que han estat externalitzats l’actualització de les propostes de delimitació i de protecció. 
 
Quan hagi finalitzat el treball de revisió tècnica, les propostes dels entorns de protecció es presentaran als membres del Consell Assessor per conèixer la seva valoració i posició al respecte. De fet, el dia 25 d’abril hi ha programada una sessió de treball d’aquest òrgan consultiu per tractar la gestió dels entorns de protecció dels béns d’interès cultural i analitzar les propostes de protecció que s’estan elaborant.
 
5. Quan pensa el Govern aprovar aquests entorns? Quins han estat els criteris que han portat a aprovar l’entorn de protecció del Santuari nou i santuari vell de Meritxell? (adjudicat el 19-09-2012)
El Govern té previst continuar treballant en l’aprovació definitiva dels entorns de protecció dels béns immobles d’interès cultural. En el mateix sentit de les respostes a les dues preguntes anteriors, els tècnics del Departament de Patrimoni Cultural estan treballant en l’adaptació del plantejament dels entorns a les directrius que marca la Llei 15/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural.
 
Els entorns de protecció dels béns d’interès cultural que es troben en fase de publicació  i en període d’al·legacions són els entorns de protecció del santuari vell i el santuari nou de Meritxell i l’entorn de protecció de l’església de Sant Marc i Santa Maria a Encamp. Els entorns de protecció dels béns d’interès cultural que es troben en fase de revisió i de treball són: Sant Serni de Nagol, Sant Serni de Llorts, Sant Romà de les Bons i la Torre dels Moros, la Casa Rossell, la casa d’Areny-Plandolit i Sant Corneli d’Ordino. Actualment des del Departament de Patrimoni Cultural s’està establint un nou calendari de treball. 
 
El plantejament tècnic emprat per a l’estudi dels entorns de protecció del santuari nou i el santuari vell de Meritxell respon als criteris metodològics aprovats pels membres que composaven el Consell Assessor de 2009, i que es van publicar a través d’un edicte: Recomanacions ministerials sobre la metodologia relativa als entorns de protecció dels béns d’interès cultural així com els documents constitutius dels projectes o les intervencions sobre els béns culturals immobles de l’Inventari general del patrimoni cultural i en els entorns de protecció (BOPA Edicte del 26-5-2009). La proposta dels entorns situats a Meritxell s’ha adaptat a les directrius que marca la Llei 15/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural.
 
Convé dir que s’ha demanat col·laboració al Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra per analitzar la gestió del patrimoni cultural immoble (Reunió amb el COAA del 23 de febrer de 2017).
 
6. Per quina raó no s’ha tancat l’entorn de protecció de Sant Martí i Mola i serradora de la Cortinada, publicat el 2-2-2011? 
El ministeri responsable de la cultura va decidir no continuar el procés de delimitació dels entorns de protecció de Sant Martí i la mola i la serradora de cal Pal de la Cortinada, anunciat mitjançat un edicte (BOPA 2-2-2011) davant les al·legacions que va suscitar per part d’entitats públiques i privats. És convenient recordar els problemes jurídics que el Departament de Patrimoni Cultural va haver d’afrontar durant el procés de delimitació d’alguns entorns de protecció dels béns d’interès culturals. Des del ministeri es va optar per la prudència i el replantejament dels entorns de protecció que s’estaven duent a terme.
 
Actualment l’equip tècnic del Departament de Patrimoni Cultural té previst treballar en la redefinició dels entorns de protecció definitius de l’església i les dues petites infraestructures industrials de la Cortinada en funció del que marca la Llei 15/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural. 
 

Ràdios, memòria i “fets històrics"

Crea: 02/24/2017 - 10:50
Autor: Ferran Goya
L’opinió andorrana està malalta de soliloquis. Les opinions d’uns i d’altres, en els àmbits polítics, socials, culturals, econòmics tenen una acusada tendència a convertir-se en una mena d’homilies, sense possibilitat (?) de contesta i debat, en el qual cadascuna de les parts pugui raonar en pro i en contra.
 
Per això, m’ha agradat la confrontació, a la premsa escrita, entre Claude Benet i Óscar Ribas sobre el tema de les ràdios i l’embrionària proposta del primer de presentar candidatura a patrimoni cultural de la humanitat de les dues ràdios històriques andorranes.
 
Davant la raresa de debats públics, crec que és convenient passar per alt –aquesta vegada– la visceralitat emprada per l’excap de Govern i intentar aprofundir sobre l’objecte de la discussió. Ni les ràdios són únicament estris, com no ho és tampoc la impremta, ni la iniciativa de Benet és cap burla, ni Ribas té el monopoli de "contar" la història.
 
Menystenir "les ràdios", rebaixant-les a la categoria d’estris (és cert que eren un conjunt de vàlvules, díodes, tríodes i tubs termoiònics) no ajuda a entendre la història general –i andorrana– de la comunicació sense fils. Però avui no parlaré del premi Nobel de física Guglielmo Marconi, ni de la importància del desenvolupament tècnic en la producció i direcció de les transformacions socials.
 
Óscar Ribas diu "fets històrics", confonent-los amb la seva memòria, els seus records. Tony Judt explicava en el seu Pensar el siglo XX: "Mentre que la història adopta necessàriament la història d’un registre, contínuament reescrit i reavaluat a la llum d’evidències antigues i noves, la memòria s’associa a uns propòsits públics, no intel·lectuals: un parc temàtic, un memorial, un museu, un edifici, un programa de televisió, un esdeveniment, un dia, una bandera".
 
És evident que encara no està escrita ni una primera aproximació històrica als conflictes de poder entre veguers (amb els Coprínceps al back office) i el Consell General, dels anys 60 i 70. Molts dels "registres" que haurien de servir per tenir una visió més objectiva (els arxius de les vegueries), que haurien d’haver estat traspassats a les institucions andorranes, segons la disposició transitòria tercera de la Constitució, són fora d’Andorra, a Le Centre des Archives diplomatiques de Nantes els de la Vegueria francesa; els de la Vegueria episcopal no se sap on. Una desaparició que es va fer amb la complaença (en tot cas el silenci) de les autoritats andorranes, algunes de les quals havien protagonitzat la "guerra de les ràdios" que recorda Ribas.
 
Conservar el patrimoni radiofònic, serà molt més útil que deixar-lo perdre, perquè un dia ens aproximem a la "veritat històrica". Com deia Heròdot al començament de la seva obra Històries: "Heus aquí l’exposició de les investigacions d’Heròdot d’Halicarnàs, perquè ni els fets dels homes amb el temps quedin oblidats, ni les grans i meravelloses gestes realitzades així per grecs com per bàrbars quedin sense glòria; i entre altres coses, les causes per les quals van guerrejar entre si".

Gili demana els informes realitzats durant els Governs de DA pel Consell Assessor del Patrimoni

Crea: 01/30/2017 - 19:41
Autor: PS
El Santuari de Meritxell és un dels monuments que se citen a la demanda.
La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili ha tramitat una demanda d’informació i un seguit de preguntes escrites amb les quals vol saber si s’ha complert els darrers anys els punts de la Llei del Patrimoni Cultural que fan referència al Consell Assessor i als informes que ha d’elaborar tant anualment com sobre els entorns de protecció. Amb les peticions, la parlamentària també reclama informació sobre l’estat d’elaboració de les normatives que han de garantir la conservació de diferents monuments claus d’Andorra.
 
En el primer escrit, la consellera general socialdemòcrata, via demanda d’informació, sol·licita a Govern que li faciliti “els informes d’avaluació anyals del Consell Assessor del Patrimoni Cultural d’aplicació de la Llei de Patrimoni Cultural d’Andorra i l’estat general del patrimoni”. També reclama “els informes sobre els projectes de disposicions generals en matèria de patrimoni cultural que hagi elaborat des de l’any 2011 aquest mateix Consell”. 
 
En el segon escrit, en aquest cas una sèrie de preguntes que l’executiu ha de respondre per escrit, la parlamentària recorda que la legislació vigent encomana al Consell Assessor del Patrimoni la tasca “d’avaluar un cop l’any l’aplicació de la llei i l’estat general del patrimoni i fer públics els resultats”. Tot i així, indica, “el darrer informe es va elaborar el 2011 i posteriorment el Govern de DA no en va acordar la seva publicació o comunicació”.
 
També correspon a aquest òrgan, remarca l’escrit, “emetre informe sobre els projectes de disposicions generals en matèria de patrimoni cultural”. Per tant, “entenem que ho ha pogut fer sobre els molts entorns [de protecció] adjudicats”. Justament, apunta, molts dels adjudicats “de manera externa” durant els anys 2012 i 2013 “encara no han estat publicats”. 
 
Per això, es demana a Govern si des de l’arribada de Demòcrates per Andorra al poder s’han fet les avaluacions que pertoquen al Consell Assessor i, en cas afirmatiu, quantes se n’han fet. També si s’han fet els informes relatius als entorns adjudicats a partir del 2011 i quins en serien. També es vol saber “en quin estat es troben els (...) que van ser externalitzats”. Aquests són els de Santa María i Sant Marc d’Encamp, Sant Serni de Nagol, Sant Romà de les Bons i la Torre dels Moros, Sant Serni de Llorts, Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana, Casa Rossell, Casa d’Areny Plandolit i Sant Corneli d’Ordino. En les preguntes, Gili també demana quan preveu el Govern aprovar aquests entorns.
 
A continuació, la parlamentària reclama “quins han estat els criteris que han portat a aprovar l’entorn de protecció del Santuari nou i santuari vell de Meritxell” i per quina raó “no ha estat tancat” el de Sant Martí i Mola i serradora de la Cortinada.
 

Pàgines

Subscriure a RSS - patrimoni cultural