Partit Socialdemòcrata

salaris

El PS defensa la importància de redefinir les prestacions per evitar l’ofec de la ciutadania

Crea: 06/26/2020 - 13:00

25/06/2020 | Millorar les prestacions i retrotraure els efectes de la llei de mesures urgents a l'inici de la crisi sanitària són les demandes que el Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha defensat aquesta tarda a la sessió de control al Consell General. Una prestació suficient i des del primer dia per als autònoms, l'ampliació dels terminis de reducció de les cotitzacions, la regulació de les carències bancàries i una política de subministraments de FEDA i Andorra Telecom més amable són quatre de les propostes del PS que avui els grups parlamentaris de la majoria han tombat al Consell General. El President del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Pere López, ha assenyalat que, a diferència de la proposta de la majoria, la del PS permet garantir un salari mínim "amb el qual, a Andorra no sobra per res. Per moltes famílies, 100€ marquen una gran diferència i aquest és un tema que no està resolt.

 

Durant la sessió, el conseller del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Carles Sánchez, ha mostrat el seu desacord pel que fa a traslladar la gestió dels ajuts a l'estudi al ministeri d'Afers Socials: "Traslladant tots els ajuts a Afers socials s'està creant una entitat d'atenció a la pobresa. Les beques no són ajuts destinats a pal·liar la pobresa, ni a la integració i la cohesió social. Hi entren criteris econòmics, sí, però també personals o acadèmics", ha defensat Sánchez.

 

Finalment, els socialdemòcrates han votat a favor del projecte de llei de mesures per a la racionalització de la despesa pública i la reducció salarial dels alts càrrecs. La Consellera del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Judith Salazar, ha assenyalat que "l'impacte no és el que ha d'aportar la solució a aquesta crisi: La solució implica consolidar un Estat fort. Més enllà de la contenció en els salaris, s'hauria d'abordar en profunditat com dimensionar el sector públic sota criteris objectius i de transparència. Anuncia que es votarà a favor de la racionalització.

El PS demana els salaris dels Ministres, Secretaris d’Estat i càrrecs de relació especial i de confiança del Govern d’Andorra

Crea: 02/14/2020 - 12:38

Donat l'important augment del nombre de Ministres, Secretaris d'Estat i càrrecs de relació especial i de confiança en aquesta legislatura i vist que això pot suposar un important augment del cost salarial, el Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha entrat una pregunta aquest matí a Govern per conèixer tots els salaris dels ministres, Secretaris d'Estat i càrrecs de relació especial i de confiança del Govern d'Andorra.    

 

En aquest sentit, des del Grup Parlamentari Socialdemòcrata es demana quin és i quin va ser l'import del cost salarial, al febrer 2010 i al febrer 2020, dels salaris dels Ministres, Secretaris d'Estat i càrrecs de relació especial i de confiança del Govern d'Andorra, i quin és el salari detallat per cadascun d'aquests càrrecs: Ministre/a, Secretari/a d'Estat i càrrecs de relació especial i de confiança del Govern d'Andorra. "A l'inici de la legislatura vam dir que ens sobtava l'augment de càrrecs ministerials i secretaries d'Estat", ha explicat la Presidenta del PS, Susanna Vela. "Demanen que s'especifiqui el nom i cognom de la persona que està cobrant aquest salari i el càrrec que ostenta". Govern haurà de presentar per escrit la resposta.

 

Una Andorra a cinc velocitats

Crea: 01/16/2019 - 15:25

El llegat que ens deixa el Govern de DA/Antoni Martí després de vuit anys de mandat és una Andorra a cinc velocitats:

1. Els cacics: segons la Viquipèdia, “el caciquisme és un sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària (com les eleccions o els partits polítics), però a la pràctica el poder real es troba en les persones (els cacics) que posseeixen major influència econòmica i social en cada localitat, comarca o regió. Aquestes persones manipulen els seus interessos.” Tots aquests qualifiquen la seva situació econòmica com molt bona i arriben a final de mes amb molta facilitat.
 
2. Els professionals o tècnics, el personal directiu, propietaris i comandaments intermedis, que arriben a final de mes amb facilitat.
 
3. Els treballadors molt qualificats o especialitzats, que arriben a final de mes amb certa facilitat.
 
4. La majoria de la massa molt important del sector secundari i terciari o sector dels serveis, que arriben a final de mes amb certa dificultat.
 
5. Els molts treballadors no qualificats (que són majoritaris al nostre país), els aturats i la important quantitat de jubilats que arriben a final de mes amb molta dificultat.
 
És molt evident que aquesta Andorra a cinc velocitats no pot, de cap manera, arribar a prioritzar la cohesió social, tot el contrari, la bretxa salarial augmenta encara més veloçment.
 
En l’estudi sobre el cost de la vida publicat pel departament d’Estadística de Govern, aquest l’estima a 1.050-1.200 euros (incloent-hi el preu de lloguer de l’habitatge) i segons la percepció dels enquestats seria 1.500-1.800 euros. Un 63-68% són per cobrir despeses d’habitatge, aliments, begudes no alcohòliques, aigua, llum i electricitat. En el col·lectiu sense prestacions socials, un 52% pateix dificultats per arribar a final de mes, i per a un 41%, les despeses de la llar són una càrrega pesada. Per al que rep prestacions socials, aquests percentatges arriben a un 96% i un 81%, respectivament. Segons l’estudi del CRES del 1r trimestre del 2018, el 28% dels enquestats no tindrien la capacitat d’afrontar una despesa imprevista de 400 euros amb els seus propis recursos, i el 50%, una despesa de 700 euros.
 
El mateix estudi publica l’indicador de privació material severa, la població que viu en llars que no es poden permetre quatre dels nou ítems següents: pagar sense endarreriment rebuts de l’habitatge (lloguer, hipoteca, serveis) o compres ajornades en els últims dotze mesos, mantenir la seva casa a una temperatura adequada quan fa fred, afrontar despeses imprevistes, menjar carn, pollastre o peix cada dos dies, pagar unes vacances almenys una setmana l’any, tenir cotxe, tenir rentadora, tenir televisió en color i tenir un telèfon fix o mòbil. En total, en un 5,6% de les llars enquestades no es poden permetre quatre o més dels ítems, i es troben doncs en situació de privació material severa.
 
El president del PS, Pere López, creu que “la problemàtica de l’habitatge està arrossegant el poder adquisitiu de moltes famílies, en algunes de les quals ja era escàs, i s’està produint una fractura social cada vegada més important”. En aquest sentit, considera que “és una obvietat que els reptes més immediats exigeixen atorgar més poder adquisitiu”.
 
A la vista d’aquesta situació, Podem, la Unió Sindical d’Andorra, el Sindicat Andorrà de Treballadors i el PS van convocar el 17 de desembre passat una concentració/protesta en contra de les retallades dels drets laborals i socials promulgades pel Govern de DA. Va ser una concentració històrica, al voltant d’un miler de persones, 1.500 segons els organitzadors, es van aplegar a l’Avinguda Meritxell amb desenes de pancartes amb inscripcions com “Per una vida digna”, “Pensions justes” i “Fora DA”.
 
Recordo que avui, 16 de gener a les 19 h, el SEP convoca una protesta per l’aprovació de la Llei de la Funció Pública a la plaça on s’havia d’ubicar l’edifici The Cloud. Hi conviden els treballadors públics i privats, i la resta de la ciutadania que vulgui protestar per l’empobriment de la classe mitjana d’Andorra. Per dignitat laboral i social, tots a l’una! No et quedis a casa!

Condicions laborals i mala maror

Crea: 08/10/2018 - 00:00
El recent estudi del CRES sobre el mercat de treball d’Andorra diu en la introducció: “En els darrers anys, arran de la crisi econòmica, en molts països s’han produït canvis importants no només en l’àmbit econòmic (creixement negatiu del PIB, increment de la desigualtat en la distribució de la renda, augment de l’atur...), sinó també en l’àmbit polític i social (canvis en la política d’immigració i els fluxos migratoris, modificacions en la legislació laboral, nous moviments socials crítics amb el sistema...). En aquest context, s’ha produït  un augment de l’atur i de la precarietat laboral que ha repercutit directament sobre una part dels treballadors que han viscut el deteriorament de les seves condicions laborals. Uns sectors han quedat més afectats que altres per la crisi econòmica, però el que és cert és que el mercat laboral ha patit una transformació que ha configurat un escenari social diferent”.
 
La crisi econòmica d’aquests últims anys ha tingut com a efecte principal la destrucció de llocs de treball i un augment de l’atur. Les dades del nombre de llocs de treball i d’assalariats de la CASS mostren la continuada destrucció d’ocupació entre l’any 2007 i l’any 2013 (s’ha passat de 42.508 assalariats a 35.039), i que els sectors que han patit un descens més important de llocs de treball arran de la crisi han estat els de la construcció i el comerç. Segons el director del CRES, Joan Micó, els empleats del comerç, lluny de millorar la seva situació, continuen patint males condicions laborals. “S’estan generant tensions perquè els sous estan molt a prop del salari mínim”, va afegir l’expert. També va destacar que és un dels col·lectius que treballa més hores extraordinàries i que té més dificultats per conciliar la vida laboral amb la familiar.
 
Segons els socialdemòcrates i els sindicats, la darrera modificació del calendari laboral per a aquest any, aprovat últimament pel consell de ministres, que preveu que les empreses no vinculades al sector turístic puguin treballar en dies festius “de manera excepcional i per motius de necessitat justificada”, encara dificulta més la conciliació. Per la consellera del PS, Rosa Gili,  “Andorra ja és un país difícil per als treballadors, on és difícil conciliar vida laboral i familiar. Que ara per quatre festius d’obligat compliment que hi ha tampoc es puguin fer encara empitjora més la situació. No ens agrada la modificació perquè és un pas enrere i amplia de manera molt excessiva el calendari laboral”.
 
Pel secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, el Govern està al servei de la patronal i no dels treballadors i va recordar que des del sindicat defensaven que per llei els empleats haurien  de tenir dos dies a la setmana de festa.

El sou base: un problema

Crea: 02/02/2018 - 11:01
Es pot viure a Andorra amb un salari de 1.000 euros i pagar un mínim de 500 euros de lloguer? Evidentment que no, ni viure, ni sobreviure, sobretot si és una persona sola o una mare amb un nen, per exemple. Les dades diuen que més enllà dels que demanen ajudes per estar en situacions de precarietat es troben famílies que, segons les informacions del Centre de Recerca Sociològica (CRES), un 44% no poden fer front a imprevistos que superin els 700 euros i un 30% no poden ni afrontar 200 euros. I pobres d’ells si es posen malalts.
 
El 2016 es tanca amb un ingrés per ciutadà de 24.754 euros, mentre que fa deu anys era de 28.925 euros. Andorra té el dotze PIB (Producte interior brut) per habitant més elevat a nivell mundial. El PIB per càpita es calcula dividint el PIB entre el nombre d’habitants, sense tenir en compte sectors i categories laborals ni modalitats contractuals. No reflecteix, doncs, la realitat, ja que es posen naps i cols al mateix sac. El mateix podríem dir pel càlcul del salari mitjà. El Govern dona per superada la crisi econòmica i parla de millora. No es pot parlar de millora si els ciutadans són més pobres que fa deu anys. La realitat és que 4.866 treballadors cobren menys de 991 euros mensuals i que 5.140 tenen un salari entre els 991 i els 1.200.
 
Segons l’Observatori del segon semestre del 2017 donat a conèixer pel CRES, els principals problemes d’Andorra per un 24% de les 711 persones enquestades són el preu de l’habitatge, els salaris i un cost de la vida car. Lluny de solucionar-se i malgrat la millora de la conjuntura econòmica, aquests problemes empitjoren gairebé un 9% respecte a l’estudi fet durant el primer semestre de l’any.
 
En el pressupost per al 2018 sobta que no es tinguin en compte els problemes de la gran part de la població; el text no conté cap mesura per pal·liar la complicada situació del mercat dels lloguers ni els salaris i pensions excessivament baixos que percep una gran part de la ciutadania.
 
El sou base d’aquest 2018 se situarà al voltant dels 1.017 euros. En l’enquesta del Diari d’Andorra del 16 al 23 de gener, sobre 1.082 vots, un 91% contesten que no n’hi ha prou per viure.
 
A la Tuitenquesta del BonDia publicada el 12 de gener, un 91% dels participants creu que és urgent que el Govern aprovi mesures per facilitar l’accés a l’habitatge.
 
Aquest problema de l’habitatge sembla que empitjorarà aquest any. Sense tenir en compte com evolucionarà el mercat, com a mínim els preus dels lloguers s’incrementaran un 2,6%, una pujada corresponent a l’augment de l’IPC. Significa que per un lloguer de 500 euros l’increment serà de 13 euros, un encariment tècnic que s’afegirà als problemes d’accés a l’habitatge.
 
Segons professionals d’agències immobiliàries, la mitjana de preus de lloguer l’octubre del 2017 eren de 500 euros per a un estudi, 650 per a un pis d’una habitació, 800 per a un de dues, 1.000 per a un de tres i 1.200 per a un de quatre. Tots aquests preus poden resultar afectats per un increment d’un 2,6% i, tot i això, tenim una manca d’oferta de cert tipus de pisos. Difícil trobar solucions si en el nostre país no disposem d’un registre de propietat. Això fa que ni tan sols puguem tenir una aproximació de la xifra de pisos buits que hi ha a Andorra ni quins són els motius de la seva manca d’utilització. El 2016 el Govern actual va prendre la decisió de suprimir el departament d’habitatge sense tenir cap estratègia nacional d’habitatge ni cap mesura per afrontar la problemàtica de l’escassetat i l’augment de preus dels lloguers.
 
És urgent construir un autèntic Estat Social que tingui en compte els resultats d’un estudi real sobre el cost de la vida, amb un paquet de lleis progressistes (lleis de relacions laborals, de regulació de les mesures de conflicte col·lectiu, de llibertat sindical, d’arrendaments de finques urbanes...).
Subscriure a RSS - salaris