El llegat que ens deixa el Govern de DA/Antoni Martí després de vuit anys de mandat és una Andorra a cinc velocitats:
1. Els cacics: segons la Viquipèdia, “el caciquisme és un sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària (com les eleccions o els partits polítics), però a la pràctica el poder real es troba en les persones (els cacics) que posseeixen major influència econòmica i social en cada localitat, comarca o regió. Aquestes persones manipulen els seus interessos.” Tots aquests qualifiquen la seva situació econòmica com molt bona i arriben a final de mes amb molta facilitat.
2. Els professionals o tècnics, el personal directiu, propietaris i comandaments intermedis, que arriben a final de mes amb facilitat.
3. Els treballadors molt qualificats o especialitzats, que arriben a final de mes amb certa facilitat.
4. La majoria de la massa molt important del sector secundari i terciari o sector dels serveis, que arriben a final de mes amb certa dificultat.
5. Els molts treballadors no qualificats (que són majoritaris al nostre país), els aturats i la important quantitat de jubilats que arriben a final de mes amb molta dificultat.
És molt evident que aquesta Andorra a cinc velocitats no pot, de cap manera, arribar a prioritzar la cohesió social, tot el contrari, la bretxa salarial augmenta encara més veloçment.
En l’estudi sobre el cost de la vida publicat pel departament d’Estadística de Govern, aquest l’estima a 1.050-1.200 euros (incloent-hi el preu de lloguer de l’habitatge) i segons la percepció dels enquestats seria 1.500-1.800 euros. Un 63-68% són per cobrir despeses d’habitatge, aliments, begudes no alcohòliques, aigua, llum i electricitat. En el col·lectiu sense prestacions socials, un 52% pateix dificultats per arribar a final de mes, i per a un 41%, les despeses de la llar són una càrrega pesada. Per al que rep prestacions socials, aquests percentatges arriben a un 96% i un 81%, respectivament. Segons l’estudi del CRES del 1r trimestre del 2018, el 28% dels enquestats no tindrien la capacitat d’afrontar una despesa imprevista de 400 euros amb els seus propis recursos, i el 50%, una despesa de 700 euros.
El mateix estudi publica l’indicador de privació material severa, la població que viu en llars que no es poden permetre quatre dels nou ítems següents: pagar sense endarreriment rebuts de l’habitatge (lloguer, hipoteca, serveis) o compres ajornades en els últims dotze mesos, mantenir la seva casa a una temperatura adequada quan fa fred, afrontar despeses imprevistes, menjar carn, pollastre o peix cada dos dies, pagar unes vacances almenys una setmana l’any, tenir cotxe, tenir rentadora, tenir televisió en color i tenir un telèfon fix o mòbil. En total, en un 5,6% de les llars enquestades no es poden permetre quatre o més dels ítems, i es troben doncs en situació de privació material severa.
El president del PS, Pere López, creu que “la problemàtica de l’habitatge està arrossegant el poder adquisitiu de moltes famílies, en algunes de les quals ja era escàs, i s’està produint una fractura social cada vegada més important”. En aquest sentit, considera que “és una obvietat que els reptes més immediats exigeixen atorgar més poder adquisitiu”.
A la vista d’aquesta situació, Podem, la Unió Sindical d’Andorra, el Sindicat Andorrà de Treballadors i el PS van convocar el 17 de desembre passat una concentració/protesta en contra de les retallades dels drets laborals i socials promulgades pel Govern de DA. Va ser una concentració històrica, al voltant d’un miler de persones, 1.500 segons els organitzadors, es van aplegar a l’Avinguda Meritxell amb desenes de pancartes amb inscripcions com “Per una vida digna”, “Pensions justes” i “Fora DA”.
Recordo que avui, 16 de gener a les 19 h, el SEP convoca una protesta per l’aprovació de la Llei de la Funció Pública a la plaça on s’havia d’ubicar l’edifici The Cloud. Hi conviden els treballadors públics i privats, i la resta de la ciutadania que vulgui protestar per l’empobriment de la classe mitjana d’Andorra. Per dignitat laboral i social, tots a l’una! No et quedis a casa!
