Partit Socialdemòcrata

Salut mental

Per què no compta la salut mental?

Crea: 08/22/2019 - 11:04
Autor: Pere Baró
“La inclusió dels psicòlegs a la CASS estalviaria el 30% en salut mental.” Amb aquesta afirmació demanava el Col·legi de Psicòlegs d’Andorra l’entrada d’aquests professionals a la cartera de prestacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) l’any 2018. Actualment, el juliol d’aquest mateix any, davant de la negativa de Govern, el Col·legi reclama que es posi en marxa el Pla Nacional de Salut Mental. En definitiva, allò que demanem des de fa molts anys els habitants.
 
Des dels darrers anys, tant els professionals com la ciutadania reclamen una solució al problema de la salut mental al nostre país.
 
Desgraciadament, i com passa a tot Europa, el nostre ritme frenètic de vida porta a ampliar alguns dels trastorns mentals més comuns a la nostra societat: estrès, depressions, ansietat, així com en els nostres infants com ara TDAH, trastorn de l’alimentació, etc.
 
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) parla de la salut com un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència d’afeccions o malalties.
 
Trastorns que han de ser tractats per un professional de la salut mental, com s’afronten moltes malalties comuns per metges generalistes. Hem de deixar de veure com un tabú les malalties psicològiques i els hem de donar, per un costat, més visibilitat, és a dir normalitat, i per l’altre, més accessibilitat. No podem ni hem de permetre que la psicologia sigui un servei per a uns quants privilegiats. Donar accessibilitat a tots els ciutadans als professionals de la psicologia no és només un dret, sinó una manera també de fer estalviar diners a la CASS per un altre costat. Malalties comunes com ara trastorns estomacals o simplement molèsties generalitzades es poden curar amb un tractament psicològic, el que faria evitar al nostre sistema sanitari proves mèdiques de cost elevat i que no donen el resultat a aquest client. 
 
A escala política, els darrers dos governs del senyor Martí van prometre als professionals de la psicologia un estudi de la CASS i som on érem fa 8 anys. El que és un tema secundari per als Governs de DA (en espera de les accions de l’actual executiu), és per al Partit Socialdemòcrata una urgència social. Des del PS apostem per una ciutadania sana a tots els nivells, i l’estat mental no n’és l’excepció. Apostar per polítiques socials és també fer-ho per unes polítiques de salut efectives, i no ho seran fins que un executiu faci cas als professionals de la salut i accepti que la salut mental també ha de fer part de la cartera de prestacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
 
Citant la sàtira desena del poeta romà Juvenal (S. I). “Mens sana in corpore sano”. Aquest ha de ser l’objectiu dels nostres governants per una Andorra més justa, més sana i al cap i a la fi més feliç en el seu dia a dia. Aquesta ha de ser la nostra lluita com a polítics, i la salut mental és un dels esglaons encara per pujar, i des del Partit Socialdemòcrata creiem que és essencial posar-hi solució ja!

Discapacitat i salut mental: una reflexió

Crea: 01/15/2018 - 12:58
Autor: Daniel Cascon Commenge
El 3 de desembre es va celebrar el Dia mundial de les persones amb discapacitat i, encara que sigui amb unes setmanes de retard, voldria aprofitar l’ocasió per reflexionar sobre la discapacitat psíquica.
 
Abans de res, ens podríem preguntar què és la salut mental i quina és la situació de la salut mental a Andorra.
 
Els trastorns o malalties de salut mental dificulten el dia a dia a moltes persones, i es converteixen en una veritable discapacitat. Aquestes malalties limiten molt les persones que les pateixen. I hem de dir que, desgraciadament, a Andorra, els poders públics tenen molt oblidada la salut mental. El centre de salut mental, per exemple, cada vegada té més casos per atendre i els seus serveis no sempre funcionen com haurien de fer-ho.
 
Durant anys i anys s’ha promès un centre sanitari per tractar els malalts crònics a Santa Coloma. Però aquesta promesa encara no s’ha complert.
 
Però tornem a la situació dels malalts mentals. Sovint han de ser tractats a fora del país perquè no hi ha més remei, ja que al Principat falten centres específics per a ells. Aleshores, la persona que ha de ser tractada ha d’afrontar problemes, però també els seus familiars. En aquests casos, la família ha de viatjar cada mes o cada quinze dies per veure el seu ésser estimat, amb el cansament que això suposa, i poder fer-li una visita de poc més d’una hora.
 
La salut mental és una discapacitat però no s’hi destinen prou recursos, i això provoca als afectats depressions i una vida més limitada. I s’ha de tenir en compte que la informació sobre els serveis de salut mental no és la que hauria de ser.
 
I tinguem en compte que sembla que cada cop hi hagi més afectats per trastorns mentals. Almenys un 25% de les baixes són per problemes d’aquest tipus.
 
Tot i això, diria que hi ha un problema més greu. Estem parlant de la incomprensió que els envolta en el seu dia a dia. Aquestes persones pateixen un estigma social molt gran. I hauríem de tenir en compte que el fet de tenir una depressió o un trastorn no fa que siguin persones amb menys drets. Tenen unes capacitats limitades o una diversitat funcional. Però se’ls ha d’ajudar més i no fer-los falses promeses que encara els provoquen més sentiments depressius. Se’ls ha d’ajudar amb sortides i teràpies de socialització, fet que no és encara el més habitual.
 
Perquè l’actual sistema de salut mental no els ajuda prou i els frena, i això ha empitjorat per les retallades, que han fet que sigui més difícil que el pacient millori. Després, pot entrar en un cercle viciós depressiu.
 
Tampoc és sempre satisfactòria l’atenció dels serveis socials, de la CASS i els altres organismes destinats a oferir, teòricament, ajuda a la ciutadania. Per què? Perquè molts cops el tracte que s’ofereix als usuaris és el que es dona a un expedient humà, sense tacte a l’hora de parlar. Sense orientació sobre el que es pot demanar i ....sense humanitat.
 
Es necessiten, doncs, més ajudes i més suport humà. I insistir més en teràpies efectives que tinguin en compte que la salut mental és equilibri emocional i s’ha de tractar igual que un refredat o una grip, amb prou recursos perquè aquest equilibri torni si ha desaparegut.
 
Amb aquest resum penso que és obvi que s’ha de millorar urgentment en molts sectors. I també crear un hospital específic per a trastorns mentals a Andorra. Però no ens hem de quedar aquí: hem d’anar més enllà i crear un sistema més accessible i que no generi més depressions. I sobretot recordar que la discapacitat és una capacitat limitada. Ningú és menys que ningú per ser discapacitat. Se’ls ha de respectar i sobretot ajudar. No es pot millorar en salut si no se’ls ajuda, i més avui en dia.
 
Se’ls ha de prestar més atenció i escoltar-los amb dignitat.

Pregunta sobre la videovigilància a Salut Mental

Crea: 10/17/2016 - 11:37
Autor: PS
Les dependències de Salut Mental a l'hospital de Meritxell (Andorra Difusió).
1. S’han instal·lat càmeres de vigilància a totes les habitacions de la unitat de psiquiatria pertanyent al departament de salut mental de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell? En cas afirmatiu, quan es va fer, quantes n’hi ha i amb quins objectius?
Les primeres càmeres de seguretat es van col·locar des de l’inici del funcionament de la unitat d’aguts, l’any 2000. Inicialment es disposava de càmeres de seguretat en els espais comuns (2 càmeres) i 2 en algunes habitacions. 
 
Posteriorment, des del mes de Febrer del 2016, s’han instal·lat càmeres de video-vigilància a totes les habitacions de la unitat de psiquiatria de salut mental (9 càmeres per 16 pacients) i 5 càmeres en els espais comuns. 
 
Respecte a les càmeres i al seu funcionament, es vol indicar els següents aspectes: 
 
• El fet que estiguin instal·lades no implica que hagin d’estar activades, donat que podran ser activades una a una quan la situació de risc ho requereixi. 
 
• La visualització de les imatges és només accessible al professional mèdic i a la infermeria de la unitat. Així mateix, tots els professionals del SAAS estan sotmesos a l’obligació de mantenir la confidencialitat i el màxim respecte cap als pacients i a no fer-ne cap us no-sanitari.
 
• Les gravacions de les càmeres de video-vigilància només es poden rebobinar per part dels responsables de la unitat d’hospitalització i només en cas que es produeixi un incident greu. Les gravacions s' eliminen automàticament als 15 dies. En aquest sentit, en el marc del grup de treball de la Joint Comission s’està elaborant el protocol de revisió dels incidents que donarien lloc a la possibilitat de rebobinar de la gravació amb l’objectiu que les persones amb accés estiguin identificades i existeixi traçabilitat de l’acció. Es vol remarcar que fins ara no hi ha hagut mai aquesta necessitat i no s'ha rebobinat mai cap gravació.
 
• No hi ha càmeres als lavabos
 
Pel que fa als objectius de la instal·lació d’aquestes càmeres, es vol remarcar que les unitats de psiquiatria d’aguts són l’equivalent a les Unitats de cures intensives dels malalts mèdics. Per això, només ingressen els pacients aguts més greus, és a dir aquells que tenen més riscos cap a ells mateixos o cap als altres i amb estades mitjanes de 10 dies. En aquest context, l’hospital ha de garantir la integritat i la seguretat dels pacients, de les persones de l’entorn i dels professionals que hi treballen.
 
En el cas dels pacients s’ha de garantir la seva integritat i la seva seguretat, més sabent que es podrien trobar en situació de restricció física per causa de la malaltia. En aquest sentit s’ha de fer esforços per minimitzar, entre d’altres, els riscos d’auto-agressió, d’intent de suïcidi, d’arrencar-se una via si estan en tractament endovenós, de rebre una agressió física o un abús sexual per part d’un altre pacient o de fugida.
 
Pel que fa a la integritat i la seguretat de les persones de l’entorn és important minimitzar el risc de ser agredit per un pacient de la unitat de psiquiatria. 
 
Així doncs, les càmeres de video-vigilància permeten una vigilància intensiva de les conductes dels pacients per evitar que la seva seguretat o integritat o la d’altres es vegi compromesa. A més, en cas de que hi hagi un incident sentinella greu, es pot revisar el que ha passat per tal de millorar les actuacions en el futur.
 
2. S’informa prèviament els pacients i els seus familiars de la presència de les càmeres i se’ls demana de signar algun tipus d’autorització?
Fins ara, infermeria informava als pacients i als familiars de les normes i funcionament de la unitat verbalment i per escrit. 
 
Al mes de juliol del 2016 i per petició del Consell Directiu del SAAS es va constituir una comissió de treball amb la finalitat d’establir un Protocol d'activació de les càmeres de videovigilància en el cas que la situació clínica del pacient ho requereixi i amb l’autorització judicial corresponent. Així doncs, el fet que estiguin instal·lades les càmeres no implicarà que hagin d’estar activades, donat que podran ser activades una a una quan la situació de risc ho requereix i segons el protocol.
 
Aquesta comissió ha vingut treballant des del mes de juliol i està composada per membres del SAAS, del Ministeri Justícia i Interior, de la Batllia, de la Fiscalia, del Tribunal superior i del Consell Directiu del SAAS.
 
3. Considera el Govern que els objectius de control buscats són compatibles amb el dret fonamental a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge contemplat en l’article 14 de la Constitució andorrana? Com es posiciona el Govern davant d’aquesta qüestió?
El Govern entén que, donat precisament el fet que la utilització de les càmeres de videovigilància pot afectar al dret fonamental a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge contemplat en l’article 14 de la Constitució andorrana, l’activació de les mateixes haurà de ser degudament protocol·litzada i validada per l’autoritat judicial. 
 
I a aquest efecte s’ha creat la comissió de treball corresponent amb la finalitat d’establir un Protocol d'activació de les càmeres de videovigilància, així com validar els circuits i la documentació necessària per poder activar els sistemes de videovigilància en el cas de que la situació clínica del pacient ho requereixi i amb l’autorització judicial corresponent.
 

Prevenir i curar la salut mental

Crea: 09/30/2016 - 11:08
Autor: Rosa Gili
L’any passat, el Ministeri de Salut ens reconeixia que les taxes de patologia mental a Andorra eren altes. Segons ens deien, un 15% de la nostra població té algun problema de salut mental que inclou des d’ansietat a patologies més greus. Fa uns dies, Govern ens transmetia la resposta a les preguntes escrites que els consellers socialdemòcrates li vam fer en relació al cost de les despeses públiques relacionades amb afectacions de la salut mental.
 
El cost econòmic d’aquestes malalties és molt important: parlem de gairebé 3 milions d’euros si hi sumem tots els conceptes (despesa en actes a l’hospital, en farmàcia, en actes ambulatoris i hospitalització de pacients andorrans fora del país) i, probablement, n’hi ha d’altres que no s’han comptabilitzat aquí.
 
Les nostres societats són cada cop més estressants: manca de feina, ritmes frenètics, pressió social en tots els àmbits (culte al cos, la ment, l’educació dels nostres fills...) o un panorama mundial difícil (canvi climàtic, terrorisme en augment, crisi dels refugiats,...).
 
A casa nostra estic convençuda que tenim altres factors opriments afegits. Aquests potser no afecten per igual a tota la societat andorrana però sí una gran part: persones aïllades sense suport familiar, manca d’un subsidi d’atur que pugui permetre superar un moment laboral difícil, pensions de jubilació, de viduïtat i d’invalidesa insuficients, serveis socials amb recursos limitats,...  Tampoc ajuden, i ho hem dit moltes vegades, institucions no sempre amigables que sancionen en lloc d’avisar, que actuen amb criteris economicistes que s’imposen a criteris sanitaris i socials... I, sobretot, humans.
 
Tot plegat no beneficia en cap cas a qui té una predisposició genètica o altra a patir malalties mentals, més o menys cròniques i greus. Tanmateix, estic convençuda que poc o molt, ningú està exempt d’arribar a patir algun dia un trastorn mental, segons la pressió a la qual estem sotmesos i els cops durs que ens pot reservar la vida.
 
Els reptes que té el Govern de DA en l’àmbit de la sanitat són enormes, vista la inacció que hi ha hagut en tots aquests anys. Som conscients que el ministre i el seu equip tenen moltes accions pendents però és una evidència que una de les importants ha de ser fer front a la problemàtica de la salut mental. Treballar en la detecció precoç i la prevenció és essencial, facilitar l’accés als professionals adients i tenir-los en compte dins de la reforma sanitària urgent és fonamental.
 
Haver d’hospitalitzar 49 persones en centres de salut mental forans no ens sembla la millor opció, ja que la distància allunya els familiars. A part de casos puntuals, en què aquesta llunyania s’imposa per resoldre situacions de conflictes familiars, separar el malalt de qui l’estima provoca més patiment del que seria desitjable.
 
Una societat avançada ha de poder afrontar els problemes dels seus ciutadans. En l’àmbit de l’atenció als pacients de salut mental al país estem convençuts que hi ha marge de millora.

El PS pregunta sobre la instal·lació càmeres de vigilància a les dependències de Salut Mental

Crea: 07/03/2016 - 13:51
Autor: PS
Les dependències de Salut Mental (Andorra Difusió).
La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili ha tramitat a Sindicatura diverses preguntes que el Govern haurà de respondre de forma escrita sobre la instal•lació de càmeres de vigilància a les dependències del servei de Salut Mental. La parlamentària avisa que la mesura pot afectar drets fonamentals dels pacients internats al centre com ara el de la intimitat, l’honor i el de la pròpia imatge. 
 
En les qüestions, Gili demana expressament si “s’han instal•lat càmeres de vigilància a totes les habitacions de la unitat de psiquiatria pertanyent al departament de Salut Mental de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell” i, en cas afirmatiu, “quan es va fer, quantes n’hi ha i amb quins objectius”. També demana si “s’informa prèviament els pacients i els seus familiars” de la presència d’aquests aparells i si “se’ls demana de signar algun tipus d’autorització”. 
 
La parlamentària socialdemòcrata també pregunta al Govern si “considera que els objectius de control buscats són compatibles amb els drets fonamentals a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge contemplats en l’article 14 de la Constitució” i li reclama saber “com es posiciona en aquesta qüestió”. 
 
Gili ha explicat que el motiu de les preguntes ve donat pel fet que “ens ha arribat la informació que a les habitacions hi ha càmeres de vigilància”. Aquesta situació, ha remarcat, “ens preocupa molt perquè aquests drets estan protegits a la Constitució i són fonamentals”. Per això, ha apuntat la consellera del PS, es tracta d’una “qüestió que pot ser molt delicada”. 
 

Gili interroga el Govern sobre el cost de les patologies mentals

Crea: 06/09/2016 - 11:01
Autor: PS
Les dependències de Salut Mental a l'hospital de Meritxell (El Periòdic).
L’alt volum de persones que, al Principat, pateix d’alguna afectació mental, porta a la consellera general socialdemòcrata Rosa Gili a preguntar al Govern quin cost suposen aquests tractaments per a la sanitat pública. L’objectiu d’aquesta iniciativa respon a la voluntat de cercar mesures de millora del sistema en un futur. Així, Gili també vol saber quantes de les persones amb les patologies mentals més greus es troben hospitalitzades fora del país.
 
La parlamentària del PS Rosa Gili ha tramitat a sindicatura diverses qüestions escrites a partir de les quals vol saber l’abast que les afectacions lligades a la salut mental per al país. Així, tal com informa el partit a través d’un comunicat, vol dades sobre el cost de les patologies per a la sanitat pública i com s’afronta, així com quants pacients estan seguint tractament a centres estrangers.
 
Gili recorda la dada oferida per Rosa Ferrer, que elevava al 15% de la població andorrana la que pateix algun problema de salut mental. Per això, la política demana s’informi "del cost per la sanitat pública que suposen aquestes patologies", informació que es vol obtenir amb un desglossament segons "hospitalitzacions, medicacions i altres atencions sanitàries en l’àmbit hospitalari i en l’àmbit dels prestadors de serveis externs". 
 
 
Tractaments forans
"Ens consta que molts pacients andorrans estan hospitalitzats fora" assegura Gili, pel que vol saber quantes persones es troben en aquesta situació. També interroga sobre l’existència de convenis entre la Caixa Andorrana de Seguretat Socials (CASS) i centres hospitalaris estrangers. Alhora, vol saber el cost d’aquesta atenció a altres Estats i els protocols que se segueixen per decidir l’enviament d’aquesta gent fora d’Andorra.
 
La finalitat de les demandes és tenir més informació sobre la població andorrana en relació a la seva salut mental per "saber com ho estem gestionant ara" i "quin és el cost" per determinar-ne el posicionament al sistema sanitari.  

Gili pregunta pel cost que suposen les patologies vinculades a la salut mental

Crea: 06/08/2016 - 18:44
Autor: PS
Les dependències de Salut Mental a l'hospital de Meritxell (Andorra Difusió).
La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili ha tramitat a Sindicatura diverses preguntes escrites pel Govern mitjançant les quals pretén obtenir més informació sobre l’abast que les afectacions lligades a la salut mental suposen al país. Així, vol tenir dades sobre el cost que aquestes patologies representen per a la sanitat pública andorrana i com s’afronta, així com quants pacients estan seguint tractament a centres estrangers.
 
Gili recorda que ara fa uns mesos, durant una compareixença davant la comissió de sanitat i medi ambient del Consell General, la llavors ministra de Salut, Rosa Ferrer, va explicar que “el 15% de la població andorrana” pateix algun tipus de problema de salut mental. Per això, la parlamentària socialdemòcrata demana ara a l’executiu que informi “del cost per la sanitat pública que suposen aquestes patologies”, informació que es vol obtenir amb un desglossament segons “hospitalitzacions, medicacions i altres atencions sanitàries en l’àmbit hospitalari i en l’àmbit dels prestadors de serveis externs”. 
 
La consellera general del PS també posa en relleu que “ens consta que molts pacients andorrans estan hospitalitzats fora” del país i, per això, sol·licita saber quantes persones es troben en aquesta situació. La informació es demana amb un desglossament entre “menors, adults i gent gran”. També interroga l’executiu per si existeixen convenis entre la Caixa Andorrana de Seguretat Socials (CASS) i centres hospitalaris estrangers i, si la resposta és afirmativa, amb quins. Al mateix temps, vol saber quin cost suposa aquesta atenció a altres Estats i els protocols que se segueixen per decidir l’enviament d’aquesta gent fora d’Andorra.
 
La parlamentària ha explicat que “l’objectiu de la demanda és tenir més informació sobre la població andorrana en relació a la seva salut mental”. Aquestes dades, ha indicat, “són essencials de cara a les mesures que s’han de prendre en un futur”. Així, “volem saber com ho estem gestionant ara” i “quin és el cost que suposa pel país”, ja que “això ens pot ajudar a pensar quin hauria de ser el posicionament del nostre sistema sanitari”. 
 

Subscriure a RSS - Salut mental