Partit Socialdemòcrata

Pregunta sobre la videovigilància a Salut Mental

Crea: 10/17/2016 - 11:37
Les dependències de Salut Mental a l'hospital de Meritxell (Andorra Difusió).
Preguntes escrites al Govern que es formulen en relació a la vigilància amb càmeres de vídeo a les instal·lacions de salut mental. Registre d’entrada número 958, formulada per la M. I. Sra. Rosa Gili Casals, consellera general socialdemòcrata del Grup Parlamentari Mixt.
 
1. S’han instal·lat càmeres de vigilància a totes les habitacions de la unitat de psiquiatria pertanyent al departament de salut mental de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell? En cas afirmatiu, quan es va fer, quantes n’hi ha i amb quins objectius?
Les primeres càmeres de seguretat es van col·locar des de l’inici del funcionament de la unitat d’aguts, l’any 2000. Inicialment es disposava de càmeres de seguretat en els espais comuns (2 càmeres) i 2 en algunes habitacions. 
 
Posteriorment, des del mes de Febrer del 2016, s’han instal·lat càmeres de video-vigilància a totes les habitacions de la unitat de psiquiatria de salut mental (9 càmeres per 16 pacients) i 5 càmeres en els espais comuns. 
 
Respecte a les càmeres i al seu funcionament, es vol indicar els següents aspectes: 
 
• El fet que estiguin instal·lades no implica que hagin d’estar activades, donat que podran ser activades una a una quan la situació de risc ho requereixi. 
 
• La visualització de les imatges és només accessible al professional mèdic i a la infermeria de la unitat. Així mateix, tots els professionals del SAAS estan sotmesos a l’obligació de mantenir la confidencialitat i el màxim respecte cap als pacients i a no fer-ne cap us no-sanitari.
 
• Les gravacions de les càmeres de video-vigilància només es poden rebobinar per part dels responsables de la unitat d’hospitalització i només en cas que es produeixi un incident greu. Les gravacions s' eliminen automàticament als 15 dies. En aquest sentit, en el marc del grup de treball de la Joint Comission s’està elaborant el protocol de revisió dels incidents que donarien lloc a la possibilitat de rebobinar de la gravació amb l’objectiu que les persones amb accés estiguin identificades i existeixi traçabilitat de l’acció. Es vol remarcar que fins ara no hi ha hagut mai aquesta necessitat i no s'ha rebobinat mai cap gravació.
 
• No hi ha càmeres als lavabos
 
Pel que fa als objectius de la instal·lació d’aquestes càmeres, es vol remarcar que les unitats de psiquiatria d’aguts són l’equivalent a les Unitats de cures intensives dels malalts mèdics. Per això, només ingressen els pacients aguts més greus, és a dir aquells que tenen més riscos cap a ells mateixos o cap als altres i amb estades mitjanes de 10 dies. En aquest context, l’hospital ha de garantir la integritat i la seguretat dels pacients, de les persones de l’entorn i dels professionals que hi treballen.
 
En el cas dels pacients s’ha de garantir la seva integritat i la seva seguretat, més sabent que es podrien trobar en situació de restricció física per causa de la malaltia. En aquest sentit s’ha de fer esforços per minimitzar, entre d’altres, els riscos d’auto-agressió, d’intent de suïcidi, d’arrencar-se una via si estan en tractament endovenós, de rebre una agressió física o un abús sexual per part d’un altre pacient o de fugida.
 
Pel que fa a la integritat i la seguretat de les persones de l’entorn és important minimitzar el risc de ser agredit per un pacient de la unitat de psiquiatria. 
 
Així doncs, les càmeres de video-vigilància permeten una vigilància intensiva de les conductes dels pacients per evitar que la seva seguretat o integritat o la d’altres es vegi compromesa. A més, en cas de que hi hagi un incident sentinella greu, es pot revisar el que ha passat per tal de millorar les actuacions en el futur.
 
2. S’informa prèviament els pacients i els seus familiars de la presència de les càmeres i se’ls demana de signar algun tipus d’autorització?
Fins ara, infermeria informava als pacients i als familiars de les normes i funcionament de la unitat verbalment i per escrit. 
 
Al mes de juliol del 2016 i per petició del Consell Directiu del SAAS es va constituir una comissió de treball amb la finalitat d’establir un Protocol d'activació de les càmeres de videovigilància en el cas que la situació clínica del pacient ho requereixi i amb l’autorització judicial corresponent. Així doncs, el fet que estiguin instal·lades les càmeres no implicarà que hagin d’estar activades, donat que podran ser activades una a una quan la situació de risc ho requereix i segons el protocol.
 
Aquesta comissió ha vingut treballant des del mes de juliol i està composada per membres del SAAS, del Ministeri Justícia i Interior, de la Batllia, de la Fiscalia, del Tribunal superior i del Consell Directiu del SAAS.
 
3. Considera el Govern que els objectius de control buscats són compatibles amb el dret fonamental a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge contemplat en l’article 14 de la Constitució andorrana? Com es posiciona el Govern davant d’aquesta qüestió?
El Govern entén que, donat precisament el fet que la utilització de les càmeres de videovigilància pot afectar al dret fonamental a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge contemplat en l’article 14 de la Constitució andorrana, l’activació de les mateixes haurà de ser degudament protocol·litzada i validada per l’autoritat judicial. 
 
I a aquest efecte s’ha creat la comissió de treball corresponent amb la finalitat d’establir un Protocol d'activació de les càmeres de videovigilància, així com validar els circuits i la documentació necessària per poder activar els sistemes de videovigilància en el cas de que la situació clínica del pacient ho requereixi i amb l’autorització judicial corresponent.