Partit Socialdemòcrata

Sanitat

Resposta a la pregunta sobre la situació al servei d'urgències

Crea: 04/19/2018 - 10:36
Autor: PS
Dependències del servei d'urgències (El Periòdic).
Motivació
 
Els mitjans de c comunicació del país s’han fet ressò aquest dimecres de la carta signada per metges i professionals del servei d’urgències de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, en la qual exposen la seva preocupació per les condicions en què treballen.
 
En concret, denuncien una important manca de personal, que fa que la plantilla real estigui molt per sota de la que seria necessària per afrontar les necessitats reals del servei. També alerten que això provoca que els metges hagin de cobrir aquesta mancança realitzant jornades laborals molt per sobre de les habituals. Deixen clar que aquesta situació pot afectar de forma important la qualitat d’un servei tan essencial com són les urgències de l’únic centre Hospitalari del país.
 
Es demana:
 
1. Quin és el nombre actual de treballadors del servei d’urgències de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell? Quants efectius serien necessaris per cobrir amb plenes garanties el servei?
En relació als efectius que treballen sempre fem referència als FTE, és l'equivalent a temps complert, és a dir una persona que fa 40 hores el FTE equival 1 persona, una persona que fa 20 hores, el FTE equival a 0,5.
 
A. Metges
 
Els efectius que treballen actualment en les diferents disciplines professionals són (a data 27/02/18):
 
- Metges: 25’16 professionals (1 Cap de Servei, 2 Coordinadors Clínics i 22’16 metges d’urgències, dels quals 3 estan de baixa maternal).
 
B. Infermers i auxiliars d’infermeria
 
Els efectius que treballen actualment com Infermers/es i auxiliars d'infermeria són (a data 27/02/18):
 
- Infermeria: 40 professionals (1 Coordinador i 39 professionals entre infermeres i auxiliars).
 
C. Tècnics en transport sanitari (TTS)
 
Els efectius que treballen actualment com a TTS són (a data 27/02/18):
 
- Tècnics en Transport Sanitari: 17’35 places (1 Coordinador i 16’35 tècnics).
 
D. Secretàries de Serveis Assistencials
 
Els efectius que treballen actualment com Secretàries de Serveis Assistencials són (a data 27/02/18):
 
- Secretàries de Serveis assistencials: 4 places.
 
Els efectius de les diferents disciplines professionals que hi hauria d’haver per cobrir el Servei d’Urgències, SUM, transport terrestre i helicòpter són els següents:
 
- Metges:
 
31 professionals (1 Cap de servei, 2 Coordinadors clínics i 28 Facultatius).
 
- Infermeria:
 
40 professionals (1 Coordinador i 39 professionals (infermeres i auxiliars)
 
- Tècnics en transport sanitari:
 
18 professionals (1 Coordinador i 17 tècnics).
 
- Secretàries serveis assistencials: 
 
4 professionals.
 
Per cobrir el servei amb plenes garanties necessitaríem la incorporació de 5’84 facultatius efectius dins de la plantilla d'urgències. 
 
Tenim previst incorporar les següents places efectives d’urgències:
 
* 2 places efectives al mes de març
 
* 1,5 places efectives al mes d’abril
 
* 1 places efectives al mes de maig
 
* 1 places efectives al mes de juny
 
Per tal de completar la plantilla de 28 de facultatius, ens mancaria una plaça de 0,34.
 
La plantilla  d’infermeria, així com la de tècnics de transport sanitaris està ajustada a les necessitats del Servei.

2. Quina ha estat en els darrers cinc anys l’evolució tant del nombre de treballadors del serveis d’urgències com dels efectius que serien necessaris?

 

CATEGORIA

Actual
27/02/
2018

FTE 2017

FTE 2016

FTE 2015

FTE 2014

FTE 2013

Mèdica

CAP DE SERVEI

1

1

1

1

1

1

 COORDINADOR CLINIC URGENCIES

2

2

2

2

2

2

FACULTATIU

22,16

24,38

26,5

24,5

24

23,95

Infermeria

COORD INFERMERIA

1

1

1

1

1

1

INFERMER/ERA

34

34

33

34

29

35

AUXILIAR INFERMERIA

5

5

4

4

4

4

Tècnics de transport sanitàri

COORDINADOR TTS

1

1

1

1

1

1

TTS

16,35

18,99

18

17

17

16

Secretàries assistencials

Secretàries serveis assistencials

4

4

4

4

4

4

 

Pel que fa a la informació dels efectius que haguessin estat necessaris per a cadascun dels darrers cinc anys, informar que no disposem d’aquesta informació.
 
3. Quins són els motius que expliquen el dèficit de metges del servei?
Hi ha hagut varis factors:
 
- Dificultats per trobar professionals que es vulguin desplaçar a Andorra i treballar a   la nostra Institució.
 
- Els torns de 12 hores han estat un inconvenient per a la contractació de professionals a temps parcial que tenen altres activitats laborals o bé també ha afectat a la conciliació familiar dels metges en staff.
 
- La cerca dels documents per part dels candidats i la tramitació de la documentació des del procés de selecció a la incorporació del nostre Servei ha sigut molt lenta amb la conseqüent pèrdua d’alguns dels professionals durant els tràmits.
 
- El fet que la plantilla arrossegui de forma crònica un dèficit de professionals dificulta una planificació estable i a llarg termini que també insereix en la incorporació dels nous professional i l’estabilitat dels mateixos en la nostra Institució.
 
- Les baixes de malaltia o maternitat són difícils de cobrir per la seva temporalitat i imprevisió.
 
Cal dir que amb les mesures preses des del passat mes de novembre quatre professionals que havien sigut baixa d’empresa estan en tràmits de reincorporar-se, un d’ells ja ho ha fet el passat mes de gener.
 
4. Quines mesures s’han pres per mirar de solucionar el dèficit de metges del  servei?
A. Ampliar les fonts de captació de professionals en l'àrea assistencial, concretament en Metges.
 
Fins ara, s’informava als col·legis i a les associacions professionals de les places vacants i a través de la web del SAA, des d’ara s’ha afegit la publicació de les vacants a l’Infojobs.
 
B. Modificació del Decret d'acreditació, els metges d' urgències no han de ser especialistes, poden tenir la Titulació de medicina i acreditar 5 anys mínim d'experiència en el servei d'urgències.
 
C. A nivell pressupost capítol 1 esta contemplat el canvi de categoria professional dels metges d'urgències al mateix nivell que altres especialistes.
 
D. Modificació del torn de treball, oferint la possibilitat de fer 24 hores enlloc de 12 hores.
 
5. Quines mesures es prenen per mirar de garantir la cobertura del servei malgrat el dèficit de metges?
Més enllà d’intentar normalitzar la plantilla amb la màxima celeritat, es manté el nombre de facultatius diaris que hi ha durant tot l’any. 
 
Aquest any, per tal d’evitar una sobrecàrrega de jornades laborals, s’ha procurat optimitzar la presència del reforç d’hivern d’un metge, que els últims anys estava de presència de divendres a dilluns i en època de màxima activitat, tota la setmana. El seu horari s’ajustava a les hores de màxima freqüentació del Servei.
 
Aquest any, afortunadament la incidència de grip ha estat molt inferior a la d’altres anys i això ha permès garantir la cobertura del servei sense necessitat de reforç, o amb reforç puntual per part d’un metge localitzable de que disposa el Servei les 24 hores del dia.
 
6. Quina és la mitjana d’hores de treball mensuals dels metges d’urgències?
Quina hauria de ser en cas de tenir coberts tots els facultatius necessaris?
La mitjana d'hores dels metges d'urgències de l'exercici 2017, ha estat de 163 hores/mes, en el moment que estiguin coberts tots els facultatius necessaris serà de 148 hores mensuals.
 
7. Quantes baixes s’han produït entre els metges i altres professionals sanitaris del servei d’urgències els darrers cinc anys?
 
 

 

 

2013

 

 

Altes

Baixes

Mèdica

Cap de servei

 

 

Coordinador clinic

 

 

Facultatiu

5

5,2

Infermeria

Coord infermeria

 

 

Infermer/era

1

 

Auxiliar infermeria

 

 

Tècnics de transport sanitàri

Coordinador TTS

 

 

TTS

 

 

Secretàries assistencials

Secretàries serveis assistencials

 

 

 

 

 

2014

 

 

Altes

Baixes

Mèdica

Cap de servei

 

 

Coordinador clinic

 

 

Facultatiu

3,5

1,5

Infermeria

Coord infermeria

 

 

Infermer/era

 

 

Auxiliar infermeria

 

 

Tècnics de transport sanitàri

Coordinador TTS

 

 

TTS

2

1

Secretàries assistencials

Secretàries serveis assistencials

 

 

 

 

 

2015

 

 

Altes

Baixes

Mèdica

Cap de Servei

 

 

Coordinador clínic

 

 

Facultatiu

5

3,05

Infermeria

Coord infermeria

 

 

Infermer/era

1

 

Auxiliar infermeria

 

 

Tècnics de transport sanitàri

Coordinador TTS

 

 

TTS

 

 

Secretàries assistencials

Secretàries serveis assistencials

 

 

 

                                                                                                    

 

2016 

 

 

Altes

Baixes

Mèdica

Cap de servei

 

 

Coordinador clinic

 

 

Facultatiu

6

1,5

Infermeria

Coord infermeria

 

 

Infermer/era

 

 

Auxiliar infermeria

 

 

Tècnics de transport sanitàri

Coordinador TTS

 

 

TTS

2

1

Secretàries assistencials

Secretàries serveis assistencials

 

 

 

                                                                                                    

 

2017 

 

 

Altes

Baixes

Mèdica

Cap de servei

 

 

Coordinador clinic

 

 

Facultatiu

 

4,83

Infermeria

Coord infermeria

 

 

Infermer/era

 

 

Auxiliar infermeria

1

 

Tècnics de transport sanitàri

Coordinador TTS

 

 

TTS

0,99

 

Secretàries assistencials

Secretàries serveis assistencials

2

 
 
NOTA: addicionalment, cal considerar que hi ha moviments de plantilla vinculats a canvis de jornades laborals que, no sent altes ni baixes (ex. reduccions de jornada), impacten en la plantilla efectiva
 
8. Per què es produeixen aquestes baixes de metges i altres professionals sanitaris?
Els Serveis d’Urgències pateixen crònicament un dèficit de plantilla, especialment mèdica, no només al nostre país, si mes no també a altres països occidentals, com és l’exemple França o Espanya. La falta d’una especialitat d’urgències i emergències, la precarietat dels torns de treball, amb caps de setmana, festius i nits, tenint que mantenir el Servei obert i operatiu les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any, fa que els Serveis d’Urgències i Emergències i els de Cures Intensives, siguin els serveis amb mes alta rotació de personal i abandonament prematur. 
 
Es vol remarcar que és necessari revisar l’estructura i funcionament dels serveis d’urgències de forma periòdica per adaptar-los a les circumstancies de moment i a Andorra sent l’únic servei d’urgències al país i donada la seva criticitat pel principat, encara és més necessària aquesta revisió i adaptació continua.
 
9. Quina és la mitjana d’hores d’espera dels pacients que fan ús del servei d’urgències actualment? Quina ha estat l’evolució d’aquesta dada en els darrers cinc anys?
La mitjana d’hores d’espera dels pacients que han fet ús del servei d’urgències del mes de gener de 2018 va ser de 73,28 minuts i pel febrer de 2018 va ser de 63,63. 
 
Respecte a l’evolució d’aquesta dada en els darrers 5 anys i per tenir en compte l’estacionalitat de la demanda a urgències, us fem a mans les dades de gener i febrer dels anys demanats a la taula que segueix. 
 

Mes

2013

2014

2015

2016

2017

2018

Gener

35,74

46,83

43,46

39,77

47,68

73,28

Febrer

38,82

47,90

45,20

44,74

44,21

63,34

Es vol remarcar que les dades presentades no són comparables entre elles ja que no estan acompanyades del grau de complexitat de les visites realitzades en el període en estudi (expressada en percentatge de visita per nivell de triatge) ni tampoc s’acompanya de l’activitat a la que s’havia de fer front. Aquests dos factors són dos dels moduladors que més poden influir en el temps d’espera de l’usuari i sense aquest marc la comparació entre les dades pot donar lloc a interpretacions incorrectes.

A l’Alba

Crea: 04/09/2018 - 12:08
Autor: Maria Alaminos
Direm que es diu Alba. Treballa a l’hospital, encara no ha fet els quaranta, una filla petita, sempre que pot va a nedar amb ella, una persona que podria ser qualsevol. L'Alba és amiga meva. És possible que també sigui amiga teva, o hagi atès tan bé al teu fill gran, podria ser la teva veïna. Però tu encara no saps que té càncer perquè l’Alba ha decidit no agafar-se una baixa laboral –tothom li va recomanar repòs- perquè, entre altres coses, ha estat educada en aquells valors que fan que senti que està abusant del sistema si podent treballar, no ho fa. Si ja sap que és el seu dret i que està malalta i que el tractament, però no hi ha manera. Ja li han dit que a causa de la quimioteràpia li caurà el cabell. Ella no vol que la seva filla noti res, no vol que la gent que atén es demani, li demani. Ella vol triar com viure la seva lluita, estarem d’acord en què té dret a que un tractament no afecti la seva imatge. I s’ha anat a informar i s’ha tallat una mica el cabell, s’ha fet unes fotos i ho ha enviat tot a Lió, on li faran una perruca que s’assemblarà molt al seu cabell. Ja prou malament anirà tot com per mirar-se al mirall i no reconèixer-se. O que la petita, en fi, mocador no, vol una perruca i seguir, seguir amb les coses de sempre sense sumar mirades o comentaris. El que l’Alba no sabia en el moment d’encomanar la perruca és que la pròtesi pressupostada per la CASS és de les que ja estan fetes, tu t’hi has d’adaptar. Que és una perruca estàndard i hauries de trobar la que millor s’adapti. La setmana que ve comença la quimioteràpia. No ha dit res quan l’han convocat per instaurar el catèter per on passarà el tractament, no l’importa, assumeix que es trobarà malament, ha previst dies lliures. Però no vol anar amb una pròtesi de plàstic. No, no és una qüestió merament estètica. És una qüestió purament de dignitat. De que si la persona es pot pagar una perruca bona, de les que sembla que no estiguis lluitant si no ho vols explicar, perfecte; si no se la pot pagar, plàstic.
 
En comptes de tenir càncer es diu Marc i s’ha tallat una mà a la feina. No, no li paguem una pròtesi amb forma de mà, li posem un garfi. Dels estàndards, ja s’hi farà. Voleu dir que no estem confonent conceptes quan assignem una quantitat irrisòria a unes pròtesis que ajuden tant –tant– a millorar la qualitat de vida de les persones i dediquem quantitats ingents a projectes faraònics que ja veurem què posem a dins, tira amunt l’edifici? No serà que les persones que han de legislar pels drets de l’Alba i de totes les persones que no poden costejar-se la dignitat no poden ni concebre sortir al carrer amb una perruca de les fetes, de les de plàstic? No els hi desitjo.
 
Per cert, ja li hem pagat. Hem fet una col·lecta entre el personal i li hem entregat al seu marit perquè li faci una sorpresa. No és l’únic cas, conec una altra col·lecta per a una treballadora del centre comercial on anem. També es diu Alba, també és la teva veïna. Ara no te n'adonaràs que li cau el cabell quan es pentina.
 
Veieu el que passa? Que ja ho fem. Que ja les paguem amb molt de gust. Però no hem de ser nosaltres, han de ser pagades per la CASS, han de ser tingudes en compte com a pròtesis, com a part del tractament. La dignitat no pot estar pressupostada a la baixa ni una Alba més.

Gili reclama a Govern informació sobre la situació laboral al servei d’urgències

Crea: 01/17/2018 - 19:00
Autor: PS
Gili, juntament amb Cèlia Vendrell, ha participat en l'escudellada d'Escaldes.
La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili ha tramitat una sèrie de preguntes escrites perquè Govern expliqui quina és la situació al servei d’urgències de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell. La parlamentària ha posat en relleu “la preocupació” que generen les queixes fetes públiques pels mateixos empleats del centre sanitari en relació a la important manca de personal que pateix un departament que “és essencial” pel país, com ha volgut remarcar.
 
En l’escrit tramitat aquest dimecres a Sindicatura, la política escaldenca recorda “la carta signada per metges i professionals del servei (...) en la qual exposen la seva preocupació per les condicions en què treballen”. Així, remarca, “denuncien una important manca de personal que fa que la plantilla real estigui molt per sota de la que seria necessària” i que “això provoca que (...) hagin de cobrir aquesta mancança realitzant jornades laborals molt per sobre de les habituals”. Aquest fet, alerta, “pot afectar de forma important la qualitat d’un servei tan essencial”. 
 
Per aquest motiu, la consellera general formula diferents preguntes a Govern. En primer lloc demana saber “quin és el nombre actual de treballadors del servei” i “quins efectius serien necessaris” per cobrir-lo “amb plenes garanties”. També vol que se l’informi de l’evolució d’aquestes dues dades (empleats i recursos necessaris) els darrers cinc anys. 
 
Gili pregunta també pels “motius que expliquen el dèficit de metges” i per “quines mesures s’han pres per mirar de solucionar” la situació, així com les engegades per “mirar de garantir la cobertura del servei”. Una altra de les qüestions formulades fa referència a la “mitjana d’hores de treball mensuals dels metges d’urgències” i vol poder comparar-la amb aquella que “hauria de ser en cas de tenir coberts tots els facultatius necessaris”.
 
La consellera socialdemòcrata també demana saber les baixes produïdes els darrers anys i els seus motius. Per últim, pregunta quina és la mitjana d’hores d’espera dels pacients que fan ús del servei” i “quina ha estat l’evolució d’aquesta dada en els darrers cinc anys”. 
 
Gili ha explicat que des del PS “estem preocupats per la situació del servei d’urgències”, el qual, recorda “és essencial; només en tenim un i és important que funcioni bé”. La consellera general deixa clar que “no entenem que s’hagi pogut arribar fins aquí i volem saber les explicacions de demòcrates en relació a aquests fets”. 
 

López exigeix a Govern que “deixi de mentir” i expliqui les retallades que s’aplicaran a la CASS

Crea: 11/16/2017 - 16:45
Autor: PS
Els consellers generals del PS, durant un descans de la sessió.
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha criticat amb duresa el Govern i li ha exigit que “deixi de mentir” i que expliqui públicament quines mesures vol aplicar tant a la branca general de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) com al sistema de pensions. El parlamentari ha advertit que moltes d’aquestes actuacions, que apareixen recollides en el pressupost de la parapública per a l’exercici 2018, suposarien importants retallades tant per als usuaris del sistema sanitari com pels pensionistes i ha lamentat que des de l’executiu s’estiguin fent promeses, com ara la de la cobertura via seguretat social de les visites de psicologia, al mateix temps que s’amaga les accions que més afectaran les persones assegurades a l’entitat.
 
López ha estat dur amb el Govern durant la sessió de control celebrada aquest dijous al Consell General. Una de les preguntes formulades volia aclarir, per una banda, quan es presentaran les mesures –reclamades ara fa un any per una proposta d’acord de tot l’arc parlamentari- que la CASS proposa per garantir la sostenibilitat del sistema. Per l’altra, el líder del PS també volia saber si l’executiu acceptava l’aplicació de les actuacions proposades per la CASS en un dels annexos al seu pressupost, algunes de les quals, ha remarcat, poden afectar de forma important els usuaris, com ara canvis en els percentatges d’alguns reemborsaments, el no pagament del 33% dels actes amb professionals no convencionats o, fins i tot, l’eliminació d’alguns dels tractaments inclosos en la cartera de serveis. Des de Govern, però, s’ha optat per marejar la perdiu i no respondre amb claredat. 
 
Davant d’aquesta actitud, López ha estat contundent i ha exigit a l’executiu que “és hora de deixar de mentir i d’explicar clarament quins serveis i quines prestacions es pretenen eliminar”. Així, ha volgut remarcar que “el document diu que el pressupost del 2018 de la CASS s’ha fet comptant que moltes d’aquestes mesures estan implementades”. 
 
A més, ha recordat que, mentre l’annex al pressupost avança importants retallades, el ministre de Salut, Carles Álvarez-Marfany, ha anat anunciat, en diferents entrevistes a mitjans de comunicació noves cobertures, com ara la dels psicòlegs o la dels nutricionistes. Aquestes, però, no estan recollides al pressupost de la parapública. Durant el debat, de fet, el mateix titular de Sanitat ha volgut matisar que aquestes mesures, revelades fa un dies a bombo i plateret a diversos mitjans, ara “s’han d’estudiar” i, per tant, encara no són segures. “Fer falsos anuncis a la televisió pública o negar-se a respondre sobre mesures que estan contemplades al pressupost és una manera indigna de fer política”, ha lamentat el conseller general del PS, tot indicant que “no val anunciar coses que encara no hi són i dir que les mesures que sí que hi estan només són propostes”.
 
Sobre les propostes per mirar de garantir la viabilitat del sistema de pensions, López ha criticat que el document finalment tramès als consellers generals –gairebé un any després de l’aprovació de la proposta de resolució-, “no dóna resposta la demanda que vam fer”. I, el que és més preocupant, “es surten mesures com retardar l’edat de jubilació o no actualitzar les pensions amb l’IPC; clarament encaminades a rebaixar encara més les prestacions”. Davant d’això, ha volgut preguntar a Govern si “havent aprovat el document, comparteixen les mesures”. De nou, des de la bancada de l’executiu no s’ha donat cap resposta clara. 
 
El fons de reserva
Durant la sessió, López també ha volgut denunciar l’incompliment de la Llei de creació del fons de reserva de jubilació, que estipula que representants de l’entitat han de comparèixer anualment davant les comissions de Finances i de Sanitat del Consell General per presentar la liquidació de comptes, reunió que encara no s’ha produït enguany. El conseller general ha retret tant a Govern com als presidents de tots dos òrgans que “no vulguin assumir les responsabilitats” per aquest retard. “El que cal és reconèixer l’error i dir que se solucionarà, no passar la culpa als altres”, ha afirmat, qualificant aquesta forma de fer com “poc honesta políticament” i lamentant que ni tan sols ara s’hagi “agafat el compromís de quan es complirà la llei”. 
 

Menors amb drets minvats

Crea: 11/10/2017 - 11:09
Autor: Rosa Gili
Fa uns dies, al Consell General vam aprovar la llei de drets i deures dels pacients i de la història clínica. Des del Partit Socialdemòcrata (PS), vam donar suport al text perquè entenem que pot ser una primera eina per ordenar millor el nostre sistema sanitari.
 
Tot i aquest vot favorable, vam lamentar algunes disposicions de la nova llei i un dels aspectes que no ens agrada és la regulació dels drets a la salut dels menors d’edat. De fet, ens preocupava tant que vam presentar reserves d’esmena constituint així un darrer intent de millorar aquesta part del text. Vam proposar el debat al ple del Consell d’aquells canvis que no havien estat acceptats en el treball en comissió.
 
Entenem que l’adolescència mereix una especial consideració. Teníem sobre la taula el repte d’establir un equilibri entre el respecte a la intimitat dels joves i la seva capacitat de decisió i el fet de preservar el dret dels seus pares o tutors a tenir coneixement dels problemes de salut que afecten els seus fills a fi de poder-los aconsellar i acompanyar en decisions delicades. Al cap i a la fi, crec que ningú podrà discutir que són les persones que millor vetllaran per l’interès dels seus fills i filles.
 
Una altra de les modificacions proposades feia referència a l’edat a partir de la qual un adolescent té dret a donar el seu consentiment. Seguint les recomanacions fetes per part del Comitè de Bioètica, vam proposar que aquesta es rebaixés. Vam demanar que es quedés en els 14 anys. Permeteu-me exposar un fet real per reflexionar –no dic que aquí hagi de ser necessàriament així, només demano tenir capacitat per pensar-hi–. A Holanda, un tribunal va autoritzar un nen de 12 anys a refusar la quimioteràpia després d’haver estat tractat infructuosament amb radioteràpia. Aquesta voluntat es va respectar malgrat l’oposició del pare i davant el fet que el noi havia decidit amb la seva mare provar la medecina alternativa.
 
També enteníem que, malgrat ser positiu que els pares estiguin informats, els menors també han de tenir la possibilitat d’oposar-se a què l’equip mèdic comuniqui aquestes dades als progenitors, sempre i quan no sigui un cas de risc imminent i greu per a la seva integritat física o psíquica. Pensàvem en joves que poguessin estar vivint situacions de ruptura familiar o en temes de salut reproductiva. Era una proposta que, de fet, seguia legislació comparada d’altres països i s’adaptava a dades reals d’aquests mateixos estats pel que fa als inicis de l’activitat sexual que, segurament, es poden extrapolar a la realitat andorrana. A França, les enquestes diuen que un 27% dels adolescents comencen a tenir relacions abans dels 16 anys i estudis similars a Espanya parlen de xifres entorn del 16% també amb primeres experiències viscudes a aquesta edat. Finalment, i malgrat posar sobre la taula aquestes dades, tampoc se’ns van acceptar les nostres esmenes.
 
Així doncs, la llei finalment aprovada mantindrà el defecte que ja tenia, en aquest àmbit, el text original. No dona autonomia als menors de 16 anys. Creiem que és un error que limita de forma important el dret fonamental a la salut dels nostres joves, sense tenir en compte quina és l’època i la realitat actual. 

López avisa de la sanitat de dues divisions que poden provocar les mesures per afrontar el dèficit de la CASS

Crea: 11/06/2017 - 18:44
Autor: PS
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha alertat de les retallades que poden suposar algunes de les mesures que, via el seu pressupost, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) ha proposat com a fórmules per intentar reduir el dèficit sanitari. Per això, el president del grup mixt vol que el Govern expliqui en seu parlamentària si realment les vol implementar i quin seria el calendari. Per això, ha presentat una pregunta oral que l’executiu haurà de respondre durant la propera sessió de control i on també demana per les propostes i actuacions que han de servir per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions.
 
En l’escrit tramitat aquest dilluns a Sindicatura, el conseller general posa en relleu, recordant el darrer debat monogràfic sobre sanitat, “la resolució acordada entre els grups demòcrates i liberal en relació a determinades mesures per reduir la despesa sanitària”. Entre elles, indica, “l’augment del copagament, la no cobertura d’actes generats per prestadors no convencionats, la taxa sanitària o l’eliminació de serveis de la cartera (...)”. Actuacions que, remarca, “es recullen ja en el pressupost per l’exercici 2018 presentat per la CASS”. 
 
López també recorda que al debat monogràfic sobre política social d’ara fa un any “els grups parlamentaris van aprovar una proposta de resolució mitjançant la qual es demanava a Govern que ‘encomani a la CASS que presenti l’estudi actuarial que contingui les propostes i actuacions necessàries, així com la planificació d’implementació de les mateixes per millorar la sostenibilitat del sistema de pensions”. A més, remarca que es va pactar “un termini de tres mesos per enllestir aquesta petició” i, en canvi, “el dia d’avui, encara no s’ha presentat al Consell General un calendari amb les propostes i actuacions a implementar”. López apunta que “fa temps que es parla dels problemes de sostenibilitat futura del sistema (...) i de la urgència de prendre mesures”, fet que “contrasta amb aquest retard”. 
 
Per això, acaba l’escrit, es demana a Govern, per una banda, “per què no s’ha presentat encara el llistat de propostes i actuacions necessàries per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions que es va encomanar a la CASS per part del Consell General” i, per l’altra, “quan pensa el Govern regular les mesures previstes en el pressupost de la CASS per l’any 2018”. 
 
López ha argumentat la motivació de la pregunta tot indicant que “volem conèixer les intencions del Govern a l’hora d’equilibrar els comptes de la CASS”. El conseller general alerta que “hem llegit al pressupost pel 2018 que es volen eliminar serveis de la cartera, que es vol incrementar el percentatge de copagament o revisar-lo en funció de la renda, eliminar casuístiques de la cobertura al 100% o fins i tot un canvi de l’actual nomenclatura”. En aquest sentit, ha lamentat que “són mesures destinades a retallar l’oferta sanitària que acabaran perjudicant una part dels ciutadans i creant dues divisions sanitàries”. Així, ha lamentat que des de l’executiu “es juga al doble joc de dir una cosa a una part dels ciutadans i acontentar la part més conservadora i propera al grup liberal de l’altra”. López entén que la pregunta “serà un bon moment per conèixer quines són aquestes intencions i les mesures i amb quin calendari es pretenen tirar endavant”.
 
 
Segona pregunta
El conseller general del PS ha presentat aquest dilluns una segona pregunta amb resposta oral, en aquest cas sobre el fet que encara no s’hagin presentat davant el Consell General els comptes del Fons de Reserva de Jubilació. López recorda que, segons la llei, “la comissió gestora del fons elabora un informe anual de seguiment i control” de la seva evolució i que aquest estudi ha de ser presentat davant la comissió legislativa responsable de la gestió de la Seguretat Social. Ara per ara, però, “no ha tingut lloc la compareixença del president del consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social”. 
 
Per això, el parlamentari del PS demana a Govern “per què no s’ha efectuat encara la compareixença per explicar els resultats de l’informe de seguiment i control del Fons de Reserva de Jubilació corresponent a l’any 2016”. 

El PS alerta que el 80% de la gent no podrà pagar la sanitat amb la nova llei

Crea: 10/31/2017 - 11:06
Autor: PS
La reforma sanitària, un dels pilars de la legislatura de Martí i més important per al país, segueix sense concretar-se. O com a mínim aquesta és l’opinió del conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, que considera que els canvis que vol impulsar Demòcrates per Andorra (DA) amb el suport de Liberals d’Andorra (Ld’A) crearà "dues sanitats: una de pública restringida i una de privada", un model "que ja hem vist a Espanya i a altres països de la Unió Europea". D’aquesta manera, a parer de López, "només podran accedir a la sanitat els que tinguin més recursos econòmics". En aquest sentit, va afirmar que si la reforma de DA tira endavant, "el 80% de la població veurà reduïdes les seves prestacions sanitàries perquè no les podrà pagar" de manera que es donarà a entendre que "el dèficit sanitari ve ocasionat per la despesa dels usuaris i no per la mala organització que hi ha al sistema".
 
A parer del socialdemòcrata, cal enfocar la reforma des d’un punt de vista reorganitzatiu del sistema. És a dir, "més control en determinats procediments i compres, amb els salaris dels professionals, amb els múltiples càrrecs directius", tal com el Tribunal de Comptes ha recomanat diverses vegades. Segons López, però, "de tot això no se’n vol parlar". "Sempre es busca anar a retallar en l’àmbit de l’usuari però sembla que a l’hora de posar ordre en l’àmbit de la gestió del dia a dia no hi haurà canvis", va sentenciar.
 
Un "idil·li" amb Ld’A
López considera que la direcció "a la dreta" que està agafant el grup demòcrata ve impulsada, en gran part, per "l’idil·li o acords estranys que hi ha entre demòcrates i liberals". Una relació que ja es va evidenciar, va assegurar, amb la cessió de dos vots liberals que van permetre, juntament amb el de la independent Sílvia Bonet, aprovar la reforma de les lleis de transferències i competències comunals.
 
Malgrat tot, però, el líder del PS creu que tot plegat es pot quedar finalment en paper mullat. "Tinc la sensació que els demòcrates no acabaran fent res", va augurar, tot afegint que "d’alguna manera li estan fent creure al grup liberal que sí que faran una sèrie de reformes tal com van acordar en el Debat de Polítiques Sanitàries però que al final no faran res ni a nivell organitzatiu ni a nivell de les prestacions". "Porten sis anys i mig sense fer res, per tant, no serà tan sorprenent si passen un any i mig més sense prendre cap decisió", va concloure. 

Pere López: "Les reformes de DA ens portaran a situacions pitjors que les actuals"

Crea: 10/31/2017 - 11:03
Autor: PS
El conseller general del PS, Pere López (El Periòdic).
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) i president del Grup Parlamentari Mixt, Pere López, fa un repàs d’alguns dels projectes més rellevants que hi ha sobre la taula i fa una valoració de la primera meitat de la legislatura de Martí
 
–A menys de dos anys perquè acabi la legislatura encapçalada per Toni Martí encara queden algunes de les reformes més significatives a l’aigüera. Quina valoració en fa?
–Hem estat dient durant molts anys que Demòcrates per Andorra (DA) no ha fet tot allò que va prometre l’any 2011. Ara que comença a fer part d’allò que havien dit que farien, deixa entreveure que potser era millor l’escenari en el qual no ho havien fet perquè pel que sembla les reformes ens portaran encara a situacions pitjors que les actuals. Per exemple, la reforma de la Funció Pública, a l’espera que es concreti, ens sembla que suposa un retrocés en l’àmbit de l’administració pública; la reforma laboral ja bastant més concretada deixa clar que hi ha tota una sèrie de contractes que només portaran més precarietat, obstaculitzant l’accés remunerat al treball per part de joves i de persones amb dificultats. Per tant, les reformes que han trigat molt, ara que arriben, es concreten amb un retrocés. Estarem pitjor un cop tirin endavant que no pas estàvem abans.
 
–Parlava de la Funció Pública. Què pensa sobre el canvi de rumb de la ministra Descarrega que primer va afirmar que el canvi a quinquennis era la base de la reforma i més tard va obrir la possibilitat a tornar a negociar aquesta condició a priori intocable?
–Si el més important d’aquesta reforma és passar de triennis a quinquennis anem malament. Si la modernització de l’administració, la informatització, la facilitat cap a l’usuari i d’autoavaluació queden en un segon terme i només pensem allà on es pot estalviar no estem encarant com cal el canvi. El que necessita la nostra administració són una sèrie de criteris que la facin més àgil, que els treballadors públics tinguin uns objectius clars i uns estímuls per millorar la seva feina dia a dia, orientar l’administració més cap al ciutadà. Si només hi ha un càlcul econòmic sense aquesta visió de modernització serà una reforma pobra. Cal tenir en compte que segons quins estalvis aniran a costa d’una pitjor Funció Pública, d’un pitjor Cos de Policia o de Bombers, i no ens sortiran a compte. Haurem d’esperar, però, a veure la llei que finalment presenten.
 
–Un altre tema important que hi ha sobre la taula és l’acord amb Europa. El PS és l’únic que segueix dins del Pacte d’Estat amb el Govern per seguir les negociacions.
–Estem convençuts que molt pocs ciutadans entenen la importància de l’acord perquè no s’ha explicat prou bé. L’acord d’associació té una voluntat clarament econòmica i no es comparteix cap altra política amb el que pugui fer Europa més enllà d’un accés al mercat únic amb la voluntat de crear possibilitats per a les empreses andorranes i per atreure empreses foranes que puguin oferir serveis o vendre mercaderies aquí.
 
–Canviem de tema. El PS ha estat molt crític amb la construcció de l’edifici The Cloud però sembla que el Govern el tira endavant malgrat tot.
–És un tema que veiem amb molt mals ulls. No és que nosaltres tinguem dubtes sobre el projecte, és que ells mateixos en tenen. Encaparrar-se amb un projecte d’aquesta dimensió sense vies de viabilitat és temerari. Si finalment no se li troba un ús i acaba sent un centre comercial pot suposar un perjudici econòmic per tota la zona i per totes les botigues que hi ha al voltant i fins i tot pot provocar el tancament d’algun establiment. L’únic que ens sembla raonable ara mateix és aturar-lo i que a l’espai s’hi construeixi una plaça. Crec que cap dels ministres posaria 40 milions d’euros de la seva butxaca a fer un edifici sense saber si és rentable, per tant, no poden jugar amb els diners de tots.
 
–Una altra infraestructura de gran envergadura és l’heliport. És realment necessari per al país? 
–Crec que el Govern no pot seguir amb aquest projecte si no el té ben definit perquè al final portem tant de temps parlant-ne que la gent el rebutjarà d’entrada. Enunciar emplaçaments sense haver-los estudiat abans dona una sensació de descontrol, com també ha passat amb la font de colors, l’edifici multifuncional i altres projectes. Crec que un heliport de determinada dimensió pot ser un tema interessant per sobirania i des d’un punt de vista econòmic. Però cal concretar la dimensió, els usos que pot oferir, etcètera. 

Pàgines

Subscriure a RSS - Sanitat