Intervenció de Rosa Gili en defensa de les reserves d'esmena sobre el dret a una segona opinió
Crea: 10/30/2017 - 13:38
Sanitat
Intervenció de Rosa Gili en el debat de les reserves d'esmena sobre els drets sanitaris dels menors
Crea: 10/30/2017 - 13:28
Intervenció de Rosa Gili en el debat de la llei de drets i deures dels pacients i de la història clínica
Crea: 10/30/2017 - 12:32
Debat sobre el text global
El treball legislatiu d'aquesta llei ha sigut llarg i laboriós, és cert.
Però espero que el temps que hi hem consagrat hagi valgut la pena per millorar el projecte de llei presentat per Govern.
Els socialdemòcrates vam presentar 68 esmenes, moltes de forma presentant un índex que no hi era i reorganitzant la llei i d'altres de contingut.
El nostre fil conductor en aquest treball legislatiu ha sigut d'una part el d'ampliar i clarificar els drets i deures dels usuaris del sistema sanitari i del personal sanitari d'altra part el d'aprofundir en la seguretat d'accés i de divulgació controlada de les dades personals dels usuaris del sistema.
Malgrat no totes les nostres aportacions hagin sigut recollides sí que moltes han estat incorporades sota la forma de transaccions.
Pensem que és una bona cosa que a partir d'ara s'obligui que els drets i deures dels pacients estiguin visibles en les principals estances sanitàries (art 4). Això ho vam esmenar!
També estem satisfets que a partir de l'aprovació d'aquesta llei, a petició de l'usuari del sistema sanitari o del seu representant, es pugui donar per escrit la informació en relació a les actuacions assistencials que se li han fet o se li hagin de fer (art 6).
Tots ens hem trobat en algun moment en què el metge ens explica el procés i per feblesa o malaltia no ens hagi quedat clar.
És complicat també entendre termes i aspectes tècnics mèdics.
Pensem també en casos d'atenció a persones grans o altres persones vulnerables en què algunes vegades no són capaços de retenir les explicacions donades.
Considerem un avenç que la informació que els professionals de la salut hagin de traspassar segueixi uns protocols de cara a uniformitzar aquesta informació (art 9).
A través de les nostres esmenes i amb l'objectiu de protegir de manera molt més segura les dades personals de tots nosaltres, vam proposar poder incorporar sistemes d'encriptació de les històries clíniques així com la traçabilitat obligatòria de qui accedeix o consulti les històries clíniques.
La proposta d'encriptació de les dades no va ser recollida perquè se'ns va dir que tècnicament no seria viable o poc eficient....
La nostra voluntat era també la d'exigir sempre l'autorització del pacient per cada consulta i accés d'un professional sanitari a la nostra història clínica.
Ens queden alguns dubtes en relació a què això no sigui factible però així se'ns va vendre des del Govern i el grup parlamentari majoritari.
Costa molt de creure que a la nostra època en què la tecnologia fa "virgueries "això sigui un problema. Però bé!
A través de les nostres esmenes sí que es va obrir un interessant debat que va permetre reforçar la protecció de les nostres dades personals.
No com ho hauríem volgut però certament el text va millorar.
Així, en el treball en comissió es va incorporar la possibilitat de l'usuari del sistema de poder demanar una còpia de la traçabilitat dels accessos a la seva història clínica compartida i que aquesta li pugui ser lliurada en 15 dies.
També s'ha incorporat el requisit que els professionals sanitaris i el personal de la CASS tinguin diferents perfils d'usuaris del sistema que els permeti accedir a la informació que els interessa en funció del seu rol en l'atenció del pacient o de l'usuari del sistema sanitari.
Un altre aspecte important, que ens preocupava a l'inici però s'ha reconduït bé, al nostre parer, ha sigut el que s'ha acordat durant el treball en comissió de preservar la informació clínica generada fins ara i a partir d'ara, fins que no es disposi de normativa vigent en matèria de conservació d'arxius i de gestió de documents.
Així, s'ha incorporat una disposició final setena que demana al Govern que en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei presenti a tràmit parlamentari un projecte de llei que reguli els arxius i la gestió de documents.
Exigim celeritat al Govern, no pot ser que no disposem de legislació en aquest àmbit.
Per raons històriques i científiques cal poder gestionar aquesta informació.
Cal poder triar-la, eliminar la que no té valor de futur i entre la que es consideri important cal actuar ràpidament per la seva correcta conservació i classificació per poder-ne disposar de manera ordenada per tots aquells estudis històrics, científics o de qualsevol índole que tinguin interès de país.
També s'ha de dir que algunes proposes del PS no van ser recollides.
Lamentem per exemple la no acceptació de dues propostes en què reclamàvem, certament de manera genèrica però com moltes altres disposicions que contenen les normes jurídiques i que serveixen per establir drets i principis generals.
Reclamaven veure a dins de la Llei el dret a un tractament digne i el dret al tractament del dolor.
Disposicions que sí recullen altres legislacions veïnes.
DA no ho va considerar convenient.
També ens sap greu que no s'hagi recollit l'obligació de l'autorització personal prèvia del pacient en el moment en què algú hagi de tenir accés a la seva història clínica.
Ara bé, malgrat aquests darrers aspectes considerem positiu de manera global el treball que s'ha fet i avui oferirem el nostre suport a la llei de drets i deures de l'usuari del sistema sanitari.
Esperem que aquesta sigui una primera eina per ordenar millor el nostre sistema sanitari i seguirem els propers passos del Govern en l'àmbit sanitari que serà qui desenvoluparà els preceptes generals d'aquesta llei.
Debat reserves d'esmena sobre els drets dels menors
Avui en el marc del debat i votació del projecte de llei de drets i deures dels pacients i sobre la història clínica començarem per debatre i votar les reserves d'esmena presentades.
Les tres primeres que hem presentat els socialdemòcrates fan referència als drets específics dels menors enfront del sistema sanitari.
Referent al dret a la informació dels menors, el projecte de llei contemplava a l'inici i així ho han mantingut els consellers de la majoria, que a un menor de més de 16 anys se l'informi de la seva salut i dels actes o intervencions que se li hagin de fer com si fos una persona major d'edat. Això ens sembla bé!
Però es precisa que només s'obliga informar els pares o tutors en casos de risc imminent i greu per la seva integritat física o psíquica (article 25.2).
Als pares d'adolescents aquesta premissa ens deixa astorats.
És a dir que als nostres fills d'entre 16 i 18 anys, hospitalitzats els podran anunciar o informar de tractaments o intervencions sanitàries o quirúrgiques o fins i tot demanar el seu consentiment per tirar endavant una actuació mèdica, sense que nosaltres, els pares, hi haguem de ser presents i els puguem aconsellar i assistir en les seves decisions.
A veure, un menor no deixa de ser un menor, en els temes penals i en qualsevol tema legal. O no?
Qui vetlla més per l'interès del menor que els seus propis pares o tutors legals!
Sens dubte molts professionals del món sanitari, per sentit comú, esperaran als pares per fer les explicacions escaients però no ens sembla adequat que això no quedi reflectit en la llei.
Així l'apartat 2 de la nostra esmena 74 recalcava el dret a la informació sobre el procés assistencial al menor, als titulars de la seva pàtria potestat o de la seva tutela legal.
Però això no es va acceptar en el treball legislatiu.
D'altra part seguint l'exemple de legislacions avançades i les recomanacions del Comitè de Bioètica d'Andorra proposàvem reduir l'edat del consentiment dels menors en les disposicions legals de la Llei, vam proposar rebaixar l'edat del consentiment als 14 anys (esmena 75 i segona reserva d'esmena).
Però els consellers de la majoria tampoc no ho van acceptar.
Em permetré fer referència a un cas a Holanda en el qual un Tribunal va autoritzar un nen de 12 anys a refusar la quimioteràpia, després d'haver estat operat i tractat amb radioteràpia.
Malgrat l'oposició del pare, es va autoritzar respectar la voluntat del nen que tenia l'acord de la seva mare de ser tractat amb medecina alternativa.
De fet, la llei holandesa fins i tot permet als menors en fase terminal d'entre 12 i 18 anys a optar per l'eutanàsia.
Avui no estem parlant d'això però ens ha de fer rumiar.
D'altra part vam afegir en la mateixa esmena 75 un nou apartat 5 que permet al menor de més de 14 anys oposar-se a què l'equip mèdic comuniqui informació als titulars de l'autoritat parental, sempre i quan no sigui un cas de risc imminent i greu per a la integritat física o psíquica.
L'objectiu és donar eines al jove que pot estar en situació de ruptura familiar per exemple o bé quan aquest vulgui fer una consulta mèdica sense l'acord dels seus pares.
Pensem sobretot en temes de salut reproductiva, és a dir en temes essencialment relacionats amb la contracepció o la informació sobre la salut reproductiva.
A hores d'ara el projecte de llei que votarem no dóna cap autonomia als menors de 16 anys.
Per fer aquestes esmenes, vam treballar mirant legislació comparada i especialment la legislació francesa.
L'OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix l'adolescència com el període de creixement i desenvolupament humà que es produeix després de la infantesa i abans de l'edat adulta, entre els 10 i els 19 anys.
Un estudi de la Universitat de Granada explica que els joves espanyols inicien les seves relacions sexuals al voltant dels 15 anys i el mateix diu l'informe L'adolescent i el seu entorn al segle XXI de l'Observatori de Salut de la Infància i l'Adolescència de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, un 16% de la població juvenil té la seva primera relació sexual abans dels 16 anys.
Mentre que a França, un 27% dels joves tenen activitat sexual abans dels 16 anys. Malauradament no tenim dades andorranes però no tenim dubtes en pensar que deuen ser similars a les dels països veïns.
El 2012, la Comissió sobre Població i Desenvolupament de l'ONU instava els Governs a protegir els drets humans dels i de les adolescents per "tenir el control i decidir lliurement i responsablement sobre assumptes relacionats amb la seva sexualitat, inclosa la salut sexual i reproductiva.
De fet, el Comitè dels Drets de l'Infant, dels drets dels adolescents a la salut i el desenvolupament exigia als Estats establir disposicions legals relacionades amb la possibilitat de rebre informació mèdica sense el consentiment dels pares.
Per acabar, la nostra tercera reserva d'esmena va en el mateix sentit: baixar l'edat del menor en el seu dret d'accés a la història clínica compartida i donar-hi també l'accés als progenitors a menys que hi hagi alguna disposi que estableixi el contrari.
Per tot l'exposat i perquè entenem que els articles tal com han quedat en comissió no van en línia amb la realitat actual i els drets dels menors, demanem avui el vot favorable a les esmenes 74, 75 i 77.
Debat de les reserves d'esmena sobre el dret a una segona opinió mèdica
Dues esmenes socialdemòcrates tenien la vocació d'eliminar les condicions que vol imposar el Govern i els Consellers de la majoria per tal de tenir dret a una segona opinió mèdica.
Certament, el projecte de llei es refereix a aquest dret però el fet que es remeti a un reglament la regulació de la segona opinió, no vol dir una altra cosa que voler-hi imposar limitacions.
Està clar que no sabem què tenen al cap perquè no ens ho han explicat, però el reglament no pot fer res més que limitar aquest dret.
Dirà en quins casos i en quines malalties podrem tenir dret a una segona opinió, a qui podrem recórrer i quins procediments administratius de la CASS, que ja coneixem i solen ser feixucs, haurem de seguir i probablement moltes més coses.
Què pot dir sinó, aquest reglament!
Aquesta esmena anava lligada a la nostra esmena 28 de l'informe que abans que ens ho digui la majoria reconeixem que no vam redactar correctament.
Tanmateix vam explicar la nostra voluntat i el que consideràvem convenient pels ciutadans d'Andorra.
Perquè els metges, com qualsevol altra persona o professional també es poden equivocar i perquè en els casos difícils una segona opinió ajuda a arribar al convenciment que la decisió que es pren és la correcta.
Els socialdemòcrates volem que els usuaris del sistema sanitari tinguin sempre dret a una segona opinió i que aquesta sigui sense condicions.
Aquesta opció no va ser possible perquè els consellers de DA s'hi van negar.
Ho lamentem i per això portem avui en aquesta cambra el debat i la votació de la reserva d'esmena 114 de l'informe del ponent.
Debat de les reserves d'esmena sobre la prestació per tenir cura de familiars hospitalitzats
Ajuntem les dues reserves d'esmena perquè per nosaltres van lligades.
La reserva d'esmena 5 proposa poder suspendre la relació laboral per poder atendre un descendent o ascendent de primer grau hospitalitzat.
De fet, va lligada amb l'article 24 del projecte de llei, que a proposta dels Socialdemòcrates s'ha incorporat i que defineix els drets del menor hospitalitzat i que diu que aquest menor ha de poder tenir assegurada la presència dels seus pares en tot moment.
Avui en dia aquesta possibilitat depèn de la bona predisposició de l'empresari (que és veritat que molt sovint hi és) però els Socialdemòcrates considerem que per solidaritat i empatia ha de ser un dret poder-se absentar del lloc de treball en situacions difícils de malaltia d'un familiar proper sense haver-hi d'afegir la por i l'angoixa de poder perdre la feina.
Certament, tal com se'ns va anunciar en el treball en comissió, el grup de DA ha previst una disposició en aquest sentit a la seva proposició de llei de modificació del Codi de relacions laborals.
Evidentment valorem positivament que DA hagi recollit aquesta proposta.
Tanmateix avui hem decidit mantenir la nostra esmena per dues raons.
Primerament perquè no volem que l'article 24 quedi coix i perquè entenem que les dues reserves 5 i 6 van lligades però també ho hem fet per una raó temporal.
¡Efectivament si DA hagués decidit en comissió treballar la nostra esmena, demà mateix els ciutadans d'Andorra podríem disposar del dret a la suspensió de treball per atendre un fill hospitalitzat.
Ara caldrà esperar tot el tràmit parlamentari que tindrà el codi de relacions laborals que, per la seva complexitat i llargada, té poques possibilitats de ser ràpida i que per tant farà que aquest dret, si es considera, no serà efectiu fins d'aquí a uns mesos.
La segona reserva d'esmena la portem avui a debat perquè pels Socialdemòcrates és molt important.
Aquesta esmena proposa donar una prestació econòmica del 100% de la base de càlcul del salari o la quantia que correspongui en cas d'una persona que exerceixi una activitat per compte propi, semblant a la que existeix per la maternitat.
Perquè les famílies no es vegin perjudicades econòmicament en cas d'haver de deixar la feina per tenir cura del familiar malalt i hospitalitzat i sobretot perquè pensem en casos greus que s'han de tractar fora d'Andorra.
Malauradament aquesta proposta no ha estat recollida per DA.
Per aquesta raó la portem avui de nou a debat i votació en aquesta cambra.
El PS vol que el ple del Consell es pronunciï sobre el dret a baixa per tenir cura d’un fill hospitalitzat
Crea: 10/23/2017 - 19:10
Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS) han presentat sis reserves d’esmena al text tancat de la llei de drets i deures dels pacients i sobre la història clínica. L’objectiu és poder debatre al ple del Consell General tres canvis que es volien introduir al text i que no han estat acceptats per la comissió de sanitat: la creació d’una baixa remunerada per cuidar de fills hospitalitzats, un reforçament dels drets dels menors i la possibilitat de tenir una segona opinió mèdica sense condicions. Les reserves s’hauran de votar divendres vinent, quan està previst que el projecte legislatiu passi el tràmit del debat parlamentari.
Dues de les esmenes que, des del PS, s’havien presentat a la llei persegueixen la incorporació tant al Codi de Relacions Laborals com a la Llei de la seguretat social del dret a suspensió de la relació laboral i de la possibilitat de demanar una baixa remunerada en cas de “l’hospitalització del familiar degudament acreditada”. La proposta es focalitzava principalment en els fills, però també s’incloïen “els ascendents de primer grau”. La prestació econòmica a percebre seria del “100% de la base de càlcul”, s’hi té dret “d’ençà del mateix dia que comença l’hospitalització” i s’extingeix o bé per la sortida del malalt del centre sanitari o per la reincorporació voluntària del beneficiari al seu lloc de feina. En la motivació de les esmenes, els consellers generals del PS remarcaven que es tractava d’una “necessitat posada en evidència en l’estudi Infància i adolescència en perill de la Fundació Julià Reig” i que està “contemplada també en dret comparat”.
En el treball en comissió, els consellers de Demòcrates per Andorra (DA) van desestimar aquesta proposta, tot indicant que la incorporarien en el nou codi de relacions laborals que, justament, es va entrar a tràmit ara fa uns dies. Un cop analitzat aquest darrer text, es veu que, efectivament, s’ha incorporat la possibilitat de disposar de “quatre mesos prorrogables per períodes iguals fins a dos anys com a màxim” en el cas de “malaltia molt greu o hospitalització de llarga durada d’un fill menor de divuit anys que requereixi la presència continuada d’un dels seus progenitors” –lletra e), apartat 1 de l’article 66. Aquesta proposta, però, queda per sota de la plantejada des del PS, ja que, per una banda, no inclou l’opció de tenir cura d’altres familiars i, per l’altra, es tractaria d’un permís no retribuït.
La consellera general del PS Rosa Gili ha defensat que aquesta prestació és molt necessària. “Pensem que això és molt important; que ningú pugui perdre la seva feina per assistir el seu fill hospitalitzat lluny del país. Això ha de ser un dret”, ha argumentat, tot remarcant que cal que aquesta baixa sigui remunerada. Al seu entendre, es tracta d’una qüestió de “solidaritat i empatia”, ja que “és el que tots voldríem, que menys que poder estar al costat d’un familiar malalt quan més ho necessites”.
Les altres reserves d’esmena presentades pels parlamentaris del PS fan referència a vàries propostes de modificació mitjançant les quals es volien reforçar els drets dels menors, especialment a partir dels 14 anys. Així, se’ls vol atorgar una major capacitat de decisió. Les esmenes preveien que en els casos de persones d’entre 14 a 16 anys puguin ser elles qui donin el consentiment per a una actuació sanitària sempre i quan prèviament “el professional valori la seva competència intel·lectual i emocional per a comprendre l’abast de la intervenció sobre la seva pròpia salut i les conseqüències de la mateixa” i entengui que aquesta és “suficient”. El text original i l’ara tancat en comissió preveu simplement que fins als 16 anys el consentiment el donin els pares o tutors legals.
Altres drets incorporats en les esmenes refusades en comissió i que ara el PS vol portar al ple són els de tenir accés, ja amb 14 anys, a la seva història clínica o que els professionals sanitaris puguin obviar el consentiment dels responsables legals d’un menor en determinats casos, com ara quan la consulta mèdica s’hagi fet sense l’acord dels pares, i han posat com a exemple les consultes lligades a la llibertat sexual dels adolescents, quan estigui en situació de ruptura familiar o quan un possible refús del tractament per part dels progenitors pugui posar en perill la seva salut.
Una darrera reserva d’esmena servirà per defensar la posició del PS en relació al dret a demanar una segona opinió per part dels pacients. Des de la formació s’entén que això ha de ser un dret sense condicionants i no sotmesa a un reglament, com preveu el text que es portarà divendres vinent al ple.
Als qui han tingut cura del David
Crea: 09/29/2017 - 10:51
Aquest article el dedico a tot el personal que ha estat atenent el David i que té cura, dia rere dia i nit rere nit, de moltes altres persones que per desgràcia necessiten atencions sanitàries. Malauradament, durant aquests darrers temps he estat acompanyant el meu amic pels diferents serveis del nostre hospital. Durant aquests dies he pogut estar en contacte i comprovar com treballa el diferent personal mèdic, sanitari i de suport, quines funcions fan molt més enllà que simplement curar el pacient. Entre altres, ajuden el malalt a sentir-se digne, l’acompanyen, empatitzen amb ell, l’animen o el fan sentir cuidat, però també tenen cura de la família, que passa molts mals moments, parlant amb ells, preocupant-se del seu estat, escoltant...
Totes aquestes accions tenen un altíssim valor per a qui les rep. I són records inoblidables. En moments difícils, aquests gestos no tenen preu, i només un personal amb vocació i ben preparat ho pot fer amb èxit. I aquest ha estat el nostre cas.
Una vegada més, vull ressaltar que el nostre sistema sanitari és la joia de la corona. N’hem de ser conscients, del grau de qualitat de la nostra sanitat pública. Hauríem de lluitar i fer tots els esforços necessaris per cuidar-la, mantenir-la i millorar-la. Perquè val més que no l’hàgim de fer servir, però si lamentablement l’hem d’utilitzar, avui podem dir que disposem de bones infraestructures, recursos i personal com per estar-ne orgullosos. Però això no vol dir que el que tenim avui, demà no pugui desaparèixer.
És molt difícil posar un adjectiu a l’enorme agraïment que, per part de la família i amics, volem fer arribar als professionals de l’hospital pel tracte que ens han ofert. I és que el personal mèdic, sanitari i de suport que ha treballat per nosaltres, especialment a l’UCI, a la quarta i a la segona planta, ens ha acompanyat amb una professionalitat més que excel·lent. I sobretot amb molta humanitat. Mai estarem prou agraïts a la vostra dedicació, al vostre treball i a la vostra enorme professionalitat... i recordarem sempre els vostres somriures per aixecar-nos els ànims en els moments tan complicats com els que ens ha tocat viure.
Moltes gràcies.a
Gili demanda tres documents claus en una reforma sanitària que “està tardant massa a arribar”
Crea: 09/12/2017 - 17:04
La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili ha tramitat una demanda d’informació mitjançant la qual demana tres documents vinculats a la reforma sanitària que, ha lamentat, “està tardant massa a arribar”. La parlamentària ha deixat clara que la voluntat de la formació és fer un seguiment acurat de les actuacions de Govern i altres organismes vinculats en aquesta matèria.
En concret, Gili ha sol·licitat, per una banda, la “còpia del projecte de nou reglament de l’hospital (o bé el reglament aprovat, si és el cas, el dia de la tramesa per part de Govern”. També demana la “còpia del nou model de contracte del SAAS amb els metges liberals” i, finalment, “la còpia del projecte del contacte entre la CASS i el Col·legi de Metges (o bé el contracte aprovat, si és el cas, el dia de la tramesa per part de Govern)”.
La parlamentària ha recordat que “ens interessa que la reforma sanitària tiri endavant” però ha lamentat que “està tardant molt i sembla que no acaba de sortir”. Gili comenta que “per les declaracions del director general del SAAS, tant el reglament com el contracte entre CASS i Col·legi de metges estan acabats, tot i que no oficialment tancats”. Per això, “volem saber com està el treball fet fins ara”. La clau de la petició feta arribar a Sindicatura aquest dimarts, indica la consellera general socialdemòcrata, és que “anar seguint una reforma sanitària que no acaba de sorgir”.
López alerta que les reformes que vol impulsar DA suposaran “un retrocés” per a Andorra
Crea: 09/08/2017 - 14:11
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha avisat que les reformes que vol impulsar el Govern de Demòcrates per Andorra (DA) en el que resta de legislatura poden, si es mantenen els detalls que s’han conegut fins ara, deixar el país pitjor que quan la formació taronja va arribar al poder. Així, el parlamentari ha alertat que les actuacions en els àmbits de Sanitat, Funció Pública, competències i transferències o laboral poden suposar un “retrocés”.
Així ho ha indicat López a l’hora de valorar el discurs del síndic general, Vicenç Mateu, pronunciat amb motiu de la celebració de la Festa de Meritxell. El president del grup mixt ha recordat que “fa molts anys que sentim parlar d’una sèrie de reformes [mencionades per Mateu en la seva al·locució] i aquestes no arriben”. Tampoc ha amagat un important escepticisme amb la possibilitat que els canvis que vol impulsar DA acabin sent beneficiosos pel país. “Ens sembla que l’Andorra de després de les reformes serà pitjor que l’anterior”, ha afirmat.
El conseller general ha recordat els grans àmbits pendents i el fet que, per la feina que s’ha realitzat fins ara, no fa concebre esperances de poder estar d’acord amb la línia que adopti DA. Així, ha reiterat que “no compartim la modificació de les competències i transferències” i ha expressat “la preocupació” pel que se sap fins ara de la reforma laboral. També ha indicat que “tenim grans reserves” del que es pugui fer en sanitat “pel desgavell que hi ha” i que “caldrà veure com es concreten els canvis a la funció pública, però tenim dubtes que, després, sigui millor”.
López ha resumit la situació amb contundència: “La sensació que tenim és que DA ha trigat molt a fer aquestes reformes i pensem que acabaran sent un retrocés pel nostre país”. Així, ha manifestat que “pel que coneixem de totes elles, sembla que Andorra estarà pitjor i que l’oposició tindrà molta feina per explicar el que acabaran comportant”.
Preparant el Debat d’Orientació.
El parlamentari socialdemòcrata també ha avançat la voluntat de protagonitzar “una intervenció dura” en el Debat d’Orientació Política de la setmana vinent. “Posarem sobre la taula situacions complicades que es viuen al país: sous insuficients, problemàtiques amb els pisos de lloguer, dificultats per les pensions”. Així, la voluntat és “recollir el que passar realment i no els discursos de flors i violes de DA”. I és que, ha lamentat, “la situació no fa més que agreujar-se i hi ha un Govern que dia a dia està més lluny d’aquestes situacions individuals que ens correspon posar sobre la taula”.
Vela alerta que les discrepàncies entre SAAS i Govern poden endarrerir encara més la reforma sanitària
Crea: 09/04/2017 - 18:49
La secretària d’organització del Partit Sociademòcrata (PS), Susanna Vela, ha alertat que les diferències existents entre el Govern i la direcció del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) poden suposar més endarreriments a l’hora de tirar endavant la necessària reforma sanitària. La dirigent de la formació ha recordat que ja fa molts anys que no s’han pres decisions i que, per tant, els problemes continuen sense solucionar-se.
Vela ha fet aquestes valoracions durant l’entrevista que ha concedit al programa ‘Hora Andorra’ de SER Andorra, en la qual ha abordat diferents assumptes de l’actualitat política. I l’estancament de la reforma sanitària ha estat un d’ells. “Estem com fa quatre anys; moltes promeses, però la canterella és la mateixa”, ha manifestat la secretària d’organització del PS que, a més, ha volgut posar sobre la taula les desavinences que, segons han publicat diferents mitjans, haurien sorgit principalment entre el director del SAAS, Josep Maria Piqué, i el ministre de Sanitat, Carles Álvarez Marfany. “Ara veiem que hi ha moltes diferències; ells mateixos han perdut el fil”, ha lamentat.
La dirigent socialdemòcrata també s’ha mostrat molt crítica amb les lleis laborals que Demòcrates per Andorra (DA) va presentar ara fa uns mesos i que, segons van assegurar, tenen la intenció d’entrar a tràmit properament. Vela ha deixat molt clar que els textos no seran positius, principalment perquè suposen un greu perjudici pels assalariats. “La reforma laboral de DA no és per millorar sinó per empitjorar la situació dels treballadors del país”, ha assegurat, a la vegada que ha advertit que “no afavorirà els empleats ni tampoc la qualitat de serveis que es donen a Andorra”. Per tant, ha avisat, si s’acaba aprovant, no trigarà gaire a necessitar importants modificacions.
Sobre la posició del PS a l’hora de votar les lleis que plasmaran el nou model de competències i transferències comunals, la secretària d’organització de la formació ha deixat clar que, sobretot per la part del segon text, els canvis impulsats des del Govern no els convencen. “No hi ha un trasllat del pacte en competències a les transferències; no és una reforma com nosaltres enteníem que havia de ser”, ha valorat, tot i que no ha volgut avançar quin serà el posicionament final dels parlamentaris recordant que encara s’han de presentar esmenes i debatre-les posteriorment en comissió.
Vela també ha parlat de l’actualitat al PS, amb la celebració a la tardor del congrés que ha de servir per renovar la direcció i, també, de les primàries per escollir el candidat a cap de Govern de la formació de cara a les generals previstes per l’any 2019. La secretària d’organització ha remarcat el caràcter “democràtic” d’aquest sistema. “Són perquè tothom pugui expressar opinions. Si hi ha més d’un candidat, millor”, ha comentat.
Gili demana informació sobre el seguiment i els tractaments dels malalts de diabetis
Crea: 07/27/2017 - 17:51
La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili ha presentat una sèrie de preguntes que el Govern haurà de respondre de forma escrita mitjançant les quals vol ampliar la informació sobre el seguiment que es fa al país d’aquells malalts afectats de diabetis. La parlamentària demana tant aspectes tècnics sobre els protocols d’atenció als pacients com per la utilització de determinats tractaments.
L’escrit tramitat aquest dijous a Sindicatura recull una llarga bateria de qüestions vinculades al tractament dels pacients afectats per aquesta patologia. Així, demana pels protocols generals de seguiment de les persones hospitalitzades, tant de dia com de nit i si aquests són diferents en el cas de l’atenció pediàtrica. També vol saber si l’hospital disposa “d’una màquina pediàtrica d’analítiques” i quin és “l’interès sanitari” i pels malalts que suposaria el fet de tenir-ne una així com el cost. A més, demana saber el nombre d’analítiques fetes a menors durant el 2016.
Gili continua preguntant pels equips d’infusió subcutània contínua d’insulina. Així, demana quants han estat reemborsats per la CASS des que van ser inclosos dins la cartera de prestacions el 27 de febrer del 2013. El mateix vol saber pel que fa referència als equips de monitorització contínua de glucèmia. Sobre els dos aparells, a més, reclama que s’expliqui si s’han utilitzat en atenció hospitalària, així com “l’interès sanitari” que aporten i “què suposen pel pacient”.
La consellera general del PS segueix preguntant per l’ús d’aquests equipaments. Així, demana quantes persones s’han beneficiat d’ells, sigui en àmbit hospitalari o ambulatori, si l’utilitzen de forma continuada i, en cas contrari, vol saber “si hi ha alguna explicació que justifiqui que no ho facin” i si “aquest fet pot anar lligat a un no reemborsament de la CASS”.
Gili qüestiona també Govern pels controls capil·lars. Pregunta quants s’han de fer al dia “segons pautes hospitalàries” i “quin cost té per cada pacient la utilització d’aquest dispositiu”. Per últim, reclama que s’expliqui “quin cost té el tractament tradicional per efectuar els mateixos controls de glucèmia”.
La parlamentària socialdemòcrata ha explicat que les preguntes, per una banda, “s’interessen per aspectes més tècnics, com ara els protocols de seguiment de la salut d’una persona hospitalitzada, l’atenció de cara als infants o per si es posseeix o no una màquina d’analítiques”. Després, ha indicat, “hi ha altres més relacionades cap al tractament”. I és aquí on ha comentat que “ens arriben algunes veus que ens diuen que no sempre es pot fer el tractament més adequat per la persona”. Per això, “amb les preguntes volem baixar al detall i veure com es fa el seguiment dels malalts”.
Pere López avisa del risc de retallades sanitàries que comporta un possible pacte entre DA i Liberals
Crea: 06/12/2017 - 18:02
El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha mostrat la preocupació que aixeca el possible pacte d’Estat entre demòcrates i liberals en matèria de Salut que, ha alertat, podria comportar l’impuls d’importants retallades, perjudicant especialment els usuaris més febles del sistema. En aquest sentit, ha posat en relleu algunes de les idees incorporades en la proposta de resolució aprovada per tots dos grups durant el debat monogràfic celebrat la setmana passada al Consell General. Al seu entendre, la reducció de la despesa s’aconseguiria via l’eliminació de prestacions i, en canvi, ha denunciat que no es vulgui actuar en altres direccions, com ara l’adequació d’alguns salaris i complements retributius del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) que el mateix Tribunal de Comptes ha qualificat d’irregulars o en depurar responsabilitats per les greus irregularitats detectades en la gestió de la parapública.
López ha fet aquesta advertència durant l’entrevista concedida al programa ‘Hora Andorra’ de Ser Andorra. En primera instància, ha volgut posar de manifest “la deriva cap a la dreta mostrada per DA”, de la qual, ha indicat, el pacte del passat divendres “és una mostra més”. Al seu entendre, els demòcrates “estan preocupats del creixement del seu adversari de més a la dreta i, per això, endureixen les polítiques socials i sanitàries”. El conseller general del PS també ha recordat el canvi d’opinió sobre les propostes liberals que va tenir el partit ‘taronja’ d’un dia a l’altre. “Dijous, tant el ministre com el senyor Carles Jordana van dir que aquestes mesures no les podien acceptar. I divendres, hi ha un document que voten i on estan totes sobre la taula”, ha rememorat, tot indicant que “algú ens haurà d’explicar què va passar dijous al vespre”.
López ha avançat que el PS té previst assistir a les reunions per analitzar les propostes quan es convoquin, però al mateix temps ha remarcat que la postura socialdemòcrata serà clara: “Difícilment estarem d’acord amb mesures que redueixen la sanitat pública i fan créixer la privada”. I és que, ha avisat, “si hi ha tractaments que passen a la privada, no tothom hi podrà accedir” i, al final, “el que vol fer el pacte entre DA i Liberals és reduir la despesa per la via de treure prestacions de la sanitat pública”.
El parlamentari del PS ha lamentat que s’opti per aquesta via, que comportaran importants perjudicis per a molta gent, i en canvi no s’actuï en altres àmbits on es podria reduir sensiblement la despesa. “Hi ha qui no te valentia de tallar salaris i complements retributius que estan fora de lloc però sí que la té amb els més febles”, ha denunciat. En aquest sentit, també s’ha referit al vet de DA i Liberals a la proposta de resolució dels socialdemòcrates que volia instar el Govern a completar amb tota la documentació possible la informació aportada a la fiscalia sobre les irregularitats al SAAS.
Justament, aquesta negativa hauria confirmat per a la formació que, per assegurar que la justícia actua en aquest escàndol farà falta que el PS faci el pas de presentar formalment una querella. “El Govern les ha dut a fiscalia, però de forma reduïda; i ara veiem que DA i Liberals li volen donar ‘carpetazo’”, ha manifestat López. Per tant, “per ser creïbles i per donar la importància que té a la qüestió, haurem de presentar nosaltres una denúncia”. I és que, ha remarcat, “la gravetat de l’afer és tan gran que no ens podem quedar només en l’àmbit de control parlamentari”.
Sobre aquestes irregularitats, de fet, el conseller general del PS no s’ha mossegat la llengua i ha volgut apuntar clarament cap als seus responsables. “Ho són tots els que són coneixedors i que no han pres mesures: Govern, cap, ministres i majoria”, ha afirmat.
López també ha parlat durant l’entrevista de les negociacions per la reforma del model de competències i transferències comunals. Sobre les primeres, ha volgut destacar que en el document “hem introduït coses positives” com ara el fet d’elaborar des del Govern un pla pedagògic nacional per a les escoles bressol o que l’executiu assumeixi els programes de gestió dels joves en risc. En el cas de les transferències, ha defensat que “s’han de buscar uns percentatges de distribució que responguin a algun càlcul” i que, en cap cas, es pot posar uns “perquè acabi donant un resultat concret similar al que hi ha ara”.
Pàgines
