Sanitat

La primera ministra de sanitat de DA, la Sra. Cristina Rodríguez, que ja havia sigut titular de la cartera durant el mandat anterior i per tant, coneixia el sistema i la casa, anunciava en la seva primera compareixença del 7 de novembre del 2011 les línies mestres que havien de conduir la seva tasca.

 

- Governança que havia d’enfortir la capacitat institucional del ministeri, 

 

- Qualitat i excel·lència assistencial, 

 

- Sostenibilitat i eficiència del sistema (que incloïa entre altres coses, la revisió de la nomenclatura dels pagaments i  reemborsaments de la CASS, de la cartera de serveis (2011, Srs. de DA),

 

- Suport legislatiu i normatiu. Es referia entre altres al projecte de llei del medicament, a la regulació legislativa de les professions de salut (fent un èmfasi especial a la llei d’infermeria), a la reforma de la llei del SAAS,...

 

Fa cinc anys, la mateixa Sra. Cristina Rodríguez, en una altra compareixença pública, el 18 de setembre del 2012, anunciava un Pla de Govern 2012-2015 per a la sanitat. 

 

El descrivia llavors com un pla de Govern orientat a l’acció, una reforma de calat. 

 

Deia, amb paraules seves que calia ser valents i llençar-se a la piscina i reconeixia que el nostre sistema sanitari sempre havia patit de desregulació. 

 

S’anunciava llavors la implantació del Model Andorrà d’Assistència d’Atenció Sanitària (el MAAS) que el director general del SAAS, el Sr. Lluis Burgués explicava llavors amb molts detalls. 

 

Malauradament a dia d’avui encara no està en vigor una reorganització del sistema ni gairebé cap de totes les promeses d’accions de la Sra. Rodríguez. 

 

Balanç d’aquell mandat: fluix, molt fluix.

 

30 de juny de 2015, una altra compareixença, una altra ministra, la Sra. Rosa Ferrer. 

 

La llavors titular de sanitat tornava a parlar d’un Pla nacional de salut.

 

Es tornava a parlar del MAAS amb la seva estructura a tres nivells: (atenció primària i metge referent i de la infermera, nivell hospitalari i el tercer l’atenció a fora del país).

 

Deia llavors la Sra. Ministra que el MAAS era un model molt madur filosòficament, molt pensat.

 

Tot i així, balanç d’aquell mandat: gairebé nul. 

 

I la raó del fracàs s’ha de reconèixer que no es pot atribuir tant per la feina de la segona ministra dels Demòcrates. 

 

En aquest cas, s’explica per la jugada electoralista del Sr. Martí. 

 

Havia posat la Sra. Ferrer de ministra de Sanitat però el xoc frontal de trens de les eleccions comunals 2015 va estroncar la segona embranzida de DA per la sanitat pública i amb ella la continuïtat de la Sra. Ferrer a l’executiu demòcrata. 

2016: tercer ministre de sanitat de DA, curiosament sorgit de les files de UL a Sant Julià, frescament repescat de l’equip comunal sortint. 

 

Amb ell, nous balanços, noves direccions... Botó Reset i comptador a zero de nou. 

 

Amb l’arribada d’aquest ministre, assistíem al fitxatge d’un nou director general del SAAS, de fora, de qui ara no entraré a valorar la seva tasca, però que sabem perfectament que se’l va contractar perquè DA no tenia projecte pel SAAS i esperava que ens el fessin des de fora. 

 

És una evidència que no sabien cap a on volien anar, no hi havia indicacions ni direcció. 

 

La realitat és dura d’acceptar, Srs. de DA, però el balanç de la seva gestió sanitària, després de sis anys de mandat dels Demòcrates és molt, molt fluix i comporta conseqüències greus per la sanitat andorrana.

 

Sí, Sr. Martí, els càlculs electoralistes que vostè ha fet amb els nomenaments dels seus ministres de sanitat passen factura i si no tant a DA, de manera difícilment entenedora, sí la passen al món sanitari i a tota la ciutadania d’Andorra.

 

Ara i aquí, no em puc estar de referir-me a la contractació del director econòmic del SAAS al 2013 que pel que ens arriba ja n’havia sortit una primera vegada per la porta del darrera cap als anys 90 quan ostentava aquest mateix càrrec. 

 

Vostès, al març 2015 no només el ratifiquen en una posició tan important dins del SAAS sinó que ho fan atribuint-li més funcions i amb un més que conseqüent augment de salari. Passava de 5.000 euros al mes, més guàrdies, a gairebé 8.000 euros amb una prima d’exclusivitat. Quan ja tenien que haver saltat les alertes de la Intervenció General!!!

 

Continuaré recordant la pèssima gestió de l’acomiadament d’aquest mateix director econòmic i financer sobre el qual l’informe del Tribunal de Comptes del 2014 i tres informes jurídics assenyalaven com a responsable de males pràctiques administratives i en un d’ells fins i tot s’hi entreveien indicis de responsabilitat penal. 

 

Vostès, gairebé un any després de la denúncia del Tribunal de Comptes, sis mesos després de la nostra denúncia pública del juliol 2016 en roda de premsa, acomiaden la persona amb la boca petita, atribuint-ne la culpa, de manera més que covarda a unes desavinences personals amb el director general del SAAS. 

 

Dilacions, manca de valentia política i que acaben amb una indemnització d’acomiadament que ha costat uns 100.000 euros comptant les cotitzacions de la CASS. L’acomiaden així perquè el més que minse informe jurídic del SAAS assenyala que les seves faltes han prescrit per haver deixat passar més de sis mesos abans de reaccionar. L’indemnitzen per posar remei a la inacció i irresponsabilitat de DA. Sembla a ningú se li ocorre buscar altres irregularitats comeses més tard que ara ens revela el Tribunal de Comptes en l’informe dels comptes del 2015. I a més pel que ens ha arribat aquesta persona els hauria denunciat per acomiadament indegut.

 

Quina gestió és aquesta, Srs. de DA? Com ho expliquen això? Per què la ciutadania exigeix explicacions públiques, clares i verídiques.

 

Sense cap mena de dubte, els informes de fiscalització del SAAS del Tribunal de Comptes dels anys 2013, 2014, 2015 permeten parlar de desgavell col·lectiu. 

 

Senyor ministre, això ni són qüestions puntuals i poc importants com ens ha semblat extreure de les seves paraules, no vulguin treure ferro a les conclusions del Tribunal de Comptes. Si no són capaços de posar remei a les irregularitats esmentades, poca o cap credibilitat tenen a tirar endavant una reforma qualsevol.

 

De fet, l’informe de fiscalització del SAAS de l’any 2015 revela de nou actuacions surrealistes i cita per exemple com a pràctica irregular el Complement vinculat als ingressos d’activitat assistencial. 

 

Explica el Tribunal de Comptes que diferents persones que duen a terme activitat assistencial al SAAS perceben complements salarials consistents en una retribució percentual en funció dels ingressos que genera la seva activitat, la qual se situa en un interval del 20% al 85% sobre la facturació. 

 

Perquè tothom ho entengui, i si ho dic malament que se’m rectifiqui, una persona assalariada del SAAS amb un sou ja de per si més que elevat, percep a més fins a un 85% de la facturació que ell mateix ha generat. No sé com ho veuen els consellers d’aquesta sala, però per nosaltres això és un escàndol 10 en una escala de 0 a 10 i més en el cas d’un organisme PÚBLIC sanitari que té l’obligació de donar un servei a la societat.

 

No parlem d’un banc, ni d’un comerç qualsevol que busca beneficis econòmics; parlem de sanitat pública que no és ni ha de ser un negoci lucratiu en sí i menys pel benefici exorbitant d’uns quants professionals sanitaris.

 

Aquestes clàusules les han permès vostès, Srs. de DA. 

 

Vostès han permès aquestes barbaritats que vicien el sistema i representen despeses que paguem entre tots de manera inacceptable.

 

També surten com a accions irregulars del SAAS els conceptes retributius i complements els quals no es troben regulats al Reglament de personal del SAAS: Primes d’exclusivitat,  primes per projectes, complements Ad Personam,...

 

Tot aquest desgavell és i ha sigut responsabilitat del Director general del SAAS, del director econòmic i financer, de la Intervenció General i sobre d’ells, sent-ne coneixedors com ho eren a través dels informes de la intervenció general i del Tribunal de Comptes, del ministre o ministra de la Sanitat, del ministeri de finances, i del mateix Cap de govern.  I també, sí, Srs. Consellers, de tots els consellers generals que donen suport a Govern que, com els que estem a l’oposició

 

TAMBÉ tenen la responsabilitat del control a Govern.  

 

Responsabilitat de tots aquells representants de Demòcrates per Andorra que han acceptat, han recolzat o que han tancat els ulls enfront del desgavell de la sanitat andorrana!

 

A dia d’avui, pocs avanços veiem en la seva gestió, Sr. Ministre. El seu discurs era previsible i no ens ha sorprès.

 

Diria que el podríem qualificar de “més del mateix”, paraules i més paraules i poques accions. Només li vull recordar que la legislatura actual ja és més a prop del final i que el temps se li acaba. Parla de models progressius, ja no li queda temps Sr. Álvarez! 

 

Les preguntes són vàries: com tenim el tema de la salut mental, els convenis amb els metges liberals, l’atenció integral, quan pensen contractar el psico-oncòleg que tant esperen els malalts de càncer i que vostès ens van anunciar que ja estava pressupostat, quan pensen proveir el SAAS d’un nou director econòmic i financers i de recursos generals, figura tan important en una estructura tant gran i complexa com és el SAAS...

 

Així és la gestió de Demòcrates per Andorra! 

 

Laxa, lenta, ineficient, còmplice amb aquells que abusen del sistema i que amb les seves accions ens perjudiquen a tots. 

 

Una gestió fonamentada en els càlculs polítics i l’amiguisme, marca de la casa de DA. 

 

I poc els importa que els càsting, sovint inadequats, perjudiquin un pilar tant fonamental de l’estat del benestar com és el de la sanitat.

 

Veritat, Sr. Martí?

 

I de moment el ministeri continua sense timó, sense lideratge. 

 

No s’afronten els problemes amb valentia i diligència, les males pràctiques s’enquisten i qui dia passa any empeny.  

 

Fa gairebé un any des de la nostra rotunda denúncia; i què ha canviat?

 

Continuem amb una gestió caòtica, a la deriva que sembla abocar-nos de manera no volguda (o sí) cap a una sanitat privada per a la implosió del sistema públic. 

 

Per sort, tenim bons professionals dins del sistema però tanmateix, no fer les reformes necessàries, no actuar per redreçar la situació és d’una irresponsabilitat total.

El Partit Socialdemòcrata (PS) ha presentat fins a 68 esmenes al projecte de llei de drets i deures dels pacients, encarades sobretot a garantir els drets dels infants. De fet, els socialdemòcrates proposen agrupar tots els drets dels menors en una secció en la qual destaca la demanda perquè els infants ingressats puguin estar acompanyats dels seus pares les 24 hores del dia. Per a què això sigui possible, la formació proposa una modificació del Codi de relacions laborals que permeti la suspensió de feina en cas de l’hospitalització d’un fill. A més, la proposta també inclou una modificació de la llei de la CASS perquè les persones en aquesta situació cobrin una prestació econòmica com la que s’atorga en el cas de baixa per maternitat. Tot i estar centrada en l’acompanyament dels menors, la modificació també tindria en compte els familiars ascendents de primer grau hospitalitzats.

 

La consellera socialdemòcrata, Rosa Gili, acompanyada del conseller Gerard Alís, va indicar ahir que "fins ara les persones que es trobaven en aquestes situacions depenien de la bona predisposició de l’empresa". I va afegir que encara que aquesta mesura suposi un increment de les despeses de la CASS "entenem que és una base de solidaritat i que és un dret que no pot dependre de l’empresa o de la situació econòmica de les famílies".

 

Més incidència en el drets dels menors

També centrat en els drets dels menors, Gili va manifestar que creuen convenient que en casos de risc imminent per a la vida dels infants els progenitors hagin d’estar presents quan se’ls informi del seu estat i decidir sobre l’actuació. Així, les esmenes presentades preveuen que en els casos de persones d’entre 14 i 16 anys puguin donar ells mateixos el consentiment per a l’actuació sanitària sempre que "el professional valori la seva competència intel·lectual i emocional per a comprendre l’abast de la intervenció sobre la seva pròpia salut i les conseqüències de la mateixa".

 

Únicament, van matisar, creuen adequat que un adolescents a partir dels 14 anys pugui decidir sense la necessària presència dels pares si es tracta d’un tema, per exemple, relacionat amb la llibertat sexual, quan estigui en situació de ruptura familiar o quan un possible rebuig del tractament per part dels progenitors pugui posar en perill la seva salut.

 

Història clínica compartida 

El projecte de llei de drets i deures dels pacients inclou també la implementació de la història clínica compartida que té per objectiu principal evitar duplicitats de proves mèdiques i reduir la despesa sanitària. En aquest sentit, la reestructuració del text legislatiu proposat per part dels socialdemòcrates també preveu una major protecció de les dades dels pacients.

 

Així, proposen que les dades hagin d’estar de l’historial clínic hagin d’estar encriptades i que per consultar-les calgui una autorització del pacient a excepció de casos que requereixin una actuació urgent. Així mateix, volen incloure la traçabilitat obligatòria, de manera que tota persona que accedeixi a l’historial quedi registrada. 

El Partit Socialdemòcrata(PS) creu que els pares o fills de persones que estan hospitalitzades han de poder disposar del dret a acompanyar els seus familiars i, per això, a través del projecte de llei de drets i deures dels pacients i sobre la història clínica proposen una reforma del Codi de relacions laborals que permeti la suspensió de feina en cas que hagin d’atendre un descendent o un ascendent de primer grau  i, a més a més, proposen una modificació de la Llei de la CASS perquè aquestes persones tinguin dret a una prestació com la que s’atorga en cas de baixa per maternitat.

 

Aquesta és una de les modificacions que volen introduir en aquest text al qual s’han presentat 68 esmenes que es basen, tal com han explicat els consellers socialdemòcrates Gerard Alís i Rosa Gili, en la reestructuració del text (fins i tot es proposa una modificació del títol afegint també els professionals sanitaris) i en reforçar els drets, fent especial incidència en els menors. De fet, en aquest cas en concret es parteix de la premissa que “qualsevol menor ha de poder tenir els seus pares al seu costat les 24 hores”, tal com ha manifestat Gili. També es vol que en cas de risc imminent per a la seva vida els pares hi hagin de ser tot i que el menor tingui 16 anys, ja que en el text proposat pel Govern a partir d’aquesta edat es determina que ja no és imprescindible la presència dels progenitors. També es contempla que els menors de 14 anys puguin no voler que els pares siguin presents en casos menys greus, per exemple en qüestions que tinguin a veure amb la seva llibertat sexual i es recull aquest dret. En el cas de la suspensió de feina i de la prestació de la CASS per a la cura d’un pacient ingressat, Gili ha destacat que ara es pot debatre i acotar però que han cregut necessari plantejar-ho ja que es tracta d’una qüestió de “solidaritat” i sobre el cost que això pot tenir s’ha preguntat si “els drets de les persones s’han de veure com un cost?”, afegint que aquesta cura pot ser, fins i tot, “una inversió a llarg termini” ja que ha plantejat l’angoixa que pot suposar per a una persona no poder-se fer càrrec d’un familiar que es trobi ingressat.

 

Altres esmenes van orientades a reforçar el dret a la intimitat quan una persona està ingressada o s’està tractant i també el dret a la informació, amb especial esment que sigui lliurada per escrit. També volen que el dret a una segona opinió mèdica no tingui limitacions i ho especifiquen, ja que en el redactat de l'Executiu no hi constava.

 

Quant a la història clínica compartida, volen una major protecció de les dades i, en aquest sentit, destaquen que han d’estar encriptades i que l’accés sigui només per part de les persones autoritzades pel pacient. També s’incideix en la traçabilitat, és a dir, que quedi registrat qui consulta la informació continguda en aquesta documentació. També es crea una comissió d’avaluació de la informació clínica que ha de determinar, entre d’altres, quins documents cal conservar de manera permanent.