Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS) han presentat fins a 44 esmenes al projecte de la llei general de l’allotjament turístic que es troba en tràmit parlamentari. Des de la formació es planteja, entre altres canvis, que l’obertura d’un establiment es pugui fer només amb una declaració responsable per part de l’empresari, que hi hagi l’opció de llogar habitacions per a ús turístic o que no hi hagi una regulació més exigent per a les empreses que lloguen apartaments.
Un dels aspectes importants en els canvis proposats pel PS fa referència a com s’atorga el permís per obrir un allotjament turístic. El text original preveu un sistema d’autorització prèvia. En canvi, els consellers socialdemòcrates aposten per una declaració responsable per part de l’empresari, el contingut de la qual haurà de determinar-se per via reglamentària. La seva presentació, però, “habilita de forma immediata per a l’exercici de l’activitat o la posada en funcionament” del negoci.
Des de la formació s’entén que la proposta va “en la línia de simplificació de tràmits” i en la tendència que s’està imposant a països veïns en aquest sector. La consellera general del PS, Rosa Gili, ha explicat que la fórmula “comporta una verificació posterior” i ha destacat que “permet agilitzar l’obertura d’un establiment”.
Un dels punts que, a l’entendre del PS, més grinyola en el text és el fet que es faci una regulació diferenciada dels apartaments en relació a altres tipus d’establiments. Diverses de les esmenes presentades persegueixen, justament, modificar aquesta situació. És el cas, per exemple, de la número 36, que elimina l’obligació per als habitatges d’ús turístic de subscriure una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers d’un mínim de 300.000 euros, o de la 38, 39 i 40, que establien un règim sancionador específic. A l’entendre dels consellers socialdemòcrates no cal baixar a aquest detall per aquestes empreses i no per la resta i, per tant, es considera oportú “regular tothom al mateix nivell”. Aquest és un dels motius pels quals s’entén que ha d’haver-hi un registre únic per a tots els establiments del sector, independentment de la seva tipologia.
Gili ha apuntat que el text original entra en “certes baixades en detall que es refereixen als apartaments d’ús turístic” que es volen eliminar. Al seu entendre, “se’ls demanen unes precisions que no es reclamen a altres establiments i això no ens sembla correcte”.
El PS també vol modificar la llei perquè, malgrat que un establiment turístic estigui configurat per més d’un edifici, pugui disposar únicament d’uns “serveis comuns de recepció”. I és que s’entén que “no és adequat ni proporcionat exigir que les instal·lacions (...) es trobin dintre el mateix edifici”.
Un dels punts que havia aixecat més polèmica del text era que, com establia l’article 23, en blocs de 10 o més habitatges, si els destinats a ús turístic superaren el 75% de la superfície, tot l’immoble havia de canviar d’ús residencial a hoteler. El PS proposa que aquest percentatge s’elevi al 90%. “Aquesta condició ens preocupa per aquells privats que es puguin trobar vivint en un edifici amb molts apartaments i es poden veure perjudicats per aquesta circumstància”, ha argumentat la consellera general del PS.
Els socialdemòcrates també consideren necessari introduir a la llei la possibilitat de cedir habitacions per a utilització turística, sempre i quan l’estada no superi els 31 dies i el titular de l’habitatge hi estigui empadronat. En les motivacions de l’esmena, s’indica que “la normativa de regions limítrofes al Principat preveu aquesta possibilitat”, també regulada a “altres ciutats a nivell internacional”. Al mateix temps, s’argumenta que “sembla ser una modalitat implantada al país”.
Altres propostes de modificació
Una altra modificació que es vol introduir també fa referència a la classificació dels apartaments turístics. El text tramitat per Govern preveu que es faci per estrelles, però el PS defensa que, tal com es fa a altres països, s’haurien d’emprar claus. D’aquesta forma, s’entén, “s’afavorirà que els visitants identifiquin millor els serveis i el tipus d’allotjament que s’ofereix”.
Els consellers generals del PS també proposen ser més estrictes en qüestions de seguretat. És el que persegueix l’esmena 8, que afegeix pels càmpings que estiguin en zones de risc natural, com ara el d’inundació l’obligació “d’adoptar estratègies d’autoprotecció” i mesures per tenir les “adequades garanties” de cara als seus usuaris. També es vol exigir als establiments que ofereixin més de 20 places la necessitat de passar un informe especial pel risc d’incendi (esmena 18).
Una altra proposta de la formació fa referència als allotjaments rurals. Es demana que, per poder tenir aquesta consideració, els establiments hagin d’estar ubicats a localitats amb poblacions inferiors als 1.200 habitants. El PS també vol que s’exigeixin requisits d’accessibilitat a tots els allotjaments i no únicament als apartaments turístics com estipula el text original, i que aquests es determinin en un reglament.
A l’hora de fer un balanç global de la llei, Gili no ha amagat que no acaba de satisfer les expectatives del PS. “Ens planteja molts dubtes perquè entenem que està buida de continguts”. Així, ha indicat que “remet a molts reglaments i alguns articles regulen poca cosa”. Al seu entendre, “això no és bo perquè manca la seguretat jurídica que demana un text que ha de regular tot un sector”. En definitiva, “no ens sembla una llei massa ben feta i per això hem presentat tantes esmenes”.
