Voldríem pensar que no som en una aprovació rutinària més dels informes del Tribunal de Comptes, tot i que ens temem que acabarà sent com en anys anteriors. Nosaltres no estem disposats a què un any més això sigui així. Ja van fer uns dies una proposta de resolució mitjançant la qual s’encomana al Govern i al Consell General que estableixin mecanismes de sancions i de demandes de responsabilitats per les irregularitats comeses i reforcin els mecanismes perquè el Tribunal de Comptes pugui posar en coneixement de la Fiscalia els fets greus detectats.
També hem denunciat les irregularitats SAAS; on la situació ens sembla molt greu. Vistos els informes de contractacions i adjudicacions, la nostra preocupació inicial és encara més greu. Demanarem explicacions i si les contestes confirmen la sensació, responsabilitat i, per tant, acomiadaments i dimissions.
Nosaltres no estem disposats a què això sigui un cop més una aprovació rutinària dels informes. Ara cal saber si sí ho vol el Govern i el grup parlamentari que els hi dóna suport, el mateix Govern que acumula un nombre important d’irregularitats i incidències als informes. Totes elles importants però especialment greus quan entrem en l’àmbit de les adjudicacions directes, de les contractacions urgents no justificades, de les desviacions de pressupost no explicades. I ho podríem fer extensiu a vàries parapúbliques.
Quan pensa el Govern donar exemple i complir amb la legislació vigent? Quan pensa fer les modificacions legislatives promeses, com ara la de la llei de contractació pública o la de la llei general de les finances públiques?. Quan pensar canviar l’estatus jurídic de CRTRASA? Quan pensen Govern i el grup parlamentari de DA concretar la proposta de resolució presentada pels socialdemòcrates?
Volem sortir avui d'aquesta sala amb compromisos i amb terminis clars, no que un any més es facin discursos buits de continguts i que ja ens trobarem a veure l’any vinent amb els nous informes del Tribunal de Comptes. No deixarem aquesta qüestió en espera i fins als informes de l'any vinent. Farem un seguiment.
Aquest projecte de llei de caça no és que comporti res que ens amoïni massa.
De fet, fins i tot, ens vam alegrar en veure l'arribada d'un projecte de llei que pretenia regular aquesta activitat. Vam esperar trobar-nos amb un text que havia de tenir poca càrrega ideològica-política i vistes les múltiples referències a la nostra Constitució i a diversos convenis internacionals subscrits, volíem creure que se'ns presentava un bon projecte de llei.
Pensàvem que amb l'evolució dels temps, la voluntat era legislar, com tots els països del nostre entorn, buscant l'equilibri en una societat de caçadors responsables, gestors i realment implicats en el present i el futur de la seva afició.
Ara bé, només començar la lectura, van començar les decepcions.
I m'explicaré!
Entre les definicions, hi trobem la caça en batuda, cosa que ens sembla encertada que hi sigui. Ara bé, trobem a faltar les definicions de totes les altres modalitats de caça reconegudes legalment. O és que no es caça d'altres maneres!
I per cert, les altres definicions no deixen de sorprendre.
Les decepcions continuen en el títol II anomenat pomposament Espècies caçables.
El títol V introdueix, tot i que en la mateixa línia inicial, introdueix però no aprofundeix en un concepte que ens sembla molt important i que de fet regeix tota la legislació de caça al país veí que és França. Aquest concepte no és altre que el dret de caça que segur que el dia que ens hi posem de veritat generarà un debat força interessant.
Una menció especial es mereix el Títol VII que diu que vol parlar de sistemes de caça i parla de tot menys del que anuncia.
El títol VIII crea la comissió de seguiment de la caça que suposem que no serveix per gran cosa més que per complir l'expedient, ja que la llei no preveu ni una sola competència de les tantes que se li podria atribuir.
Diu la Llei que reglamentàriament s'establirà el funcionament de la Comissió i potser les seves atribucions. Haurem d'esperar el reglament per veure cap on van.
I gairebé per acabar amb el contingut del projecte de normativa s'acaba desgranant de la pàgina 13 fins a la 20, un gran nombre de sancions i infraccions, de forma detallada, precisa i concisa i fins i tot, hi ha qui em diu que ridícula.
Set pàgines sobre vint dedicades exclusivament a definir sancions!
Amb això ja es veu claramentque el contingut de la llei o és molt poc important o al contrari, ho és però únicament electoralment parlant, evidenciant l'elaboració d'un projecte de llei concebut per donar satisfacció a compromisos electorals i poca cosa més .
En el si d'aquesta cambra sabem pertinentment que més d'un il·lustre conseller és caçador i també sabem que més d'un ha patit personalment els efectes perniciosos d'una mala llei de caça.
A partir d'ara, alguna de les sancions que van patir en el seu moment un cop s'aprovi aquesta llei ja no existiran.
També sabem que en l'exercici del dret de caça tenim un fenomen molt particular a Andorra que és la setmana de la caça de l'Isard. Sobta veure que aquesta llei hi passa de puntetes, li dedica únicament l'article 8, sense que això vulgui dir que s'afronti el problema.
Parlem de problema, ja que sense voler exagerar, tothom sap que més d'hora o més tard caldrà afrontar el tema: per una banda per donar seguretat jurídica als practicants d'aquesta modalitat i poder-la sanejar dels vicis que ha propiciat el reglament, així com el sistema actual.
Com a resum i a efectes de conclusió els socialdemòcrates no podem donar suport a aquesta llei tal com ha estat elaborada i per això, presentem avui aquesta esmena a la totalitat amb retorn del text a Govern.
Molt a pesar nostre no podem compartir el projecte de llei. Tot i que sí que tenim la certesa de què si s'hagués encomanat o s'encomana (encara hi ha temps si s'accepta l'esmena a la totalitat) un text seriós, exhaustiu, precís, possibilista i garantista jurídicament, encaminat a regular i perpetrar un dret tan ancestral i particular com és el de caça ens hi haurien trobat o ens hi trobaran.
Demanem a Govern que quan vulguin presentar de nou un projecte de llei per salvar l'expedient o els seus compromisos, que ve a ser el mateix, tinguin almenys la dignitat de fer un encàrrec seriós i presentar un text amb cara i ulls.
Llavors no dubtin que estarem al seu costat intentant millorar el projecte i potser donant-hi suport, encara que no el necessitin, ja que tenen majoria absoluta.
Fins i tot aquells que esperen de vostès que honorin les seves promeses estem segurs que agrairan, com no pot ser d'altra manera, que presentin una feina i un treball seriós.
Així doncs i per tot l'exposat, demano suport a tots els consellers generals per aquesta esmena a la totalitat amb retorn del text a Govern.
Entenc que al Govern i al grup demòcrata els hi costi reconèixer que no ho estan fent bé.
Ho entenc... però no ho puc acceptar... perquè en joc hi ha persones i decisions vitals sanitària i econòmicament parlant. Perquè així són les competències del consell d'administració de la CASS i les decisions que s'hi prenen.
Malgrat ser una evidència que el consell d'administració ha de ser el braç executor del ministeri de Salut, moltes decisions del dia a dia les ha de decidir el mateix consell.
D'aquí entenc la voluntat parlamentària de definir el coneixement i la sensibilitat dels quatre membres nomenats per l'executiu en els quatre àmbits (sanitari, social, laboral i financer) a fi de disposar de persones qualificades en l'alt òrgan de decisió de la CASS, capaces de prendre ràpidament les decisions que es plantegin sense necessitar forçosament un informe de no sé qui per a poder posicionar-se.
Està clar que el Govern té prou feina per no entrar en petits detalls com pot ser un cas concret entre molts d'altres.
Detall que, s'entén, ho és per una institució però que no ho és de cap manera per aquella persona que malauradament té un conflicte o que pateix les conseqüències desafortunades d'una mala decisió de la CASS.
D'exemples n'hi ha molts: de les decisions preses, algú podrà viure dignament o no amb la seva pensió de jubilació, de viduïtat o d'invalidesa; sabrà si disposarà d'aquell tractament mèdic del qual depèn la seva salut; sabrà com passarà la baixa mèdica, tancat a casa o podent sortir...
Rectificar és de savis, senyors de DA! No hi ha d'haver cap problema ans al contrari.
A més, els demano coherència. Ho deia abans, senyors consellers de DA. Vostès van tenir l'ocasió de modificar l'article 44 de la Llei de la CASS moltes vegades durant la darrera legislatura. El 24 de juliol del 2014 es va aprovar en aquesta sala una modificació més que substancial però vostès no van canviar ni una coma de l'article 44.
Segurament, tal com està plantejat l'article, vostès no fan res que no puguin fer, ja que l'article diu que cada ministeri nomenarà el seu representant i no especifica les seves qualificacions.
Però si us plau, no ens vulguin vendre sopars de duro, que no ho acceptarem de cap manera. La voluntat parlamentària inicial és més que clara. Volia un consell d'administració amb gent qualificada provinent d'àmbits diferents i així ho va establir en l'article 44.
Estem cansats de sentir en els informes del Raonador del Ciutadà, any rere any, queixes i queixes de persones més o menys desemparades que pateixen les decisions presumptament errònies de la CASS i fa poc se'ns informava que el 50% dels recursos que arribaven a la Batllia donaven raó als assegurats, al detriment del posicionament inicial de la direcció i del consell d'administració.
Senyors i senyores consellers de DA, no juguin el joc que els hi manen fer, actuïn amb sentit comú i tenint al cap l'interès de tots els nostres ciutadans.
Votin a favor d'aquesta moció que no té més objectiu que fer complir la llei. No desvirtuïn el rol d'aquesta cambra i exigeixin el compliment del que aquí es decideix.
En el darrer debat d'orientació política, els tres consellers socialdemòcrates vam presentar una proposta d'acord demanant el compliment estricte de les normes per part de totes les institucions. Els consellers demòcrates la van rebutjar amb el seu vot negatiu, argumentant-nos que era una evidència que el Govern havia de complir les lleis i ens van deixar entendre que si haguéssim parlat de casos concrets, haurien donat suport a la proposta.
Avui és un cas concret. Els demanem el compliment d'una llei que, vostès i dic vostès, perquè molts hi eren i d'altres estan ara a la bancada dels ministres, vostès van ratificar.
Per acabar, un darrer tema: deixin-se estar de llibres blancs demanant la igualtat i de més paraules boniques perquè això també, justament amb la transparència, ho deia abans en l'altra intervenció, queden fantàstiques en boca seva, senyor. de DA, però són pura ficció i enganyifa a l'hora de la veritat i quan parlem de coses serioses. Perquè això tampoc ni ho donen suport ni ho consideren.
Si trobaven algun aspecte de la moció massa exigent, hauríem pogut parlar-ne; però lamentablement aquestes no són les maneres de fer de DA; una ventada i queden esborrades les iniciatives que no provenen ni de la mateixa majoria ni de Govern.
Els tres consellers socialdemòcrates presentem avui aquesta esmena a la totalitat perquè el projecte de llei de designació de carreteres i gestió de la xarxa viària no ens agrada per moltes raons i que si em permeten, aniré desgranant.
No només ens desagrada el contingut, aquell que es pot llegir directament dins dels articles del text, que també ens preocupa; sinó que és també tot el que no diu i pretén fer d'amagatotis el Govern de DA.
En aquest projecte de llei, es canvia la regulació de les amplades de les carreteres generals i secundàries i es fan canvis de designació de secundàries a generals, però tal com deia abans, això no es fa directament a través dels articles de la llei sinó que ho fan a través de la validació d'un Pla Sectorial fet per Govern fa més d'un any.
Fins avui encara són vigents les antigues ordinacions generals d'abans de la Constitució que segur que poden merèixer una revisió, però el més seriós i correcte hauria sigut fer-ho de manera expressa, reflexionant sobre la idoneïtat de cada un dels canvis plantejats.
De fet, la llei 7/2005 no alterava les amplades i preveia una modificació legislativa específica per cada canvi efectuat.
Així doncs, i ho reconeix el mateix Govern en les respostes a les nostres preguntes escrites, aquest projecte no canvia per ell mateix les amplades sinó que ho fa a través de la validació del Pla Sectorial de Carreteres publicat durant el període entre dues legislatures amb un executiu en funcions. Curiosa manera de procedir!
A més, la norma proposada obre la porta a què a partir d'ara Govern i Comuns tinguin la competència de poder modificar les amplades, ampliant-les o reduint-les "au bon vouloir" del Govern o del Comú de torn, sense cap obligació de comunicar-ho al Consell General i permetent doncs criteris diferents segons les parròquies. Tot això només ens fa que mal pensar i només s'explicaria per alimentar cert clientelisme, al qual ens té acostumats el senyor Toni Martí.
Per resumir, una veritable presa de pèl!!!
Senyors de DA, tinguin almenys el valor i la transparència d'explicar clarament els seus actes i decisions.
Els arguments que explica el Govern per justificar la necessitat d'excloure el Consell General en els canvis viaris són senzillament un atemptat contra la intel·ligència d'aquesta cambra.
Amb tot el respecte, senyor ministre d'Ordenament, qualificar el procediment legislatiu d'inamovible, d'incoherència normativa i de rigidesa excessiva; al mateix temps que es pretén justificar la decisió de passar per sobre del Consell General a la situació econòmica actual i a les inquietuds socials del país, al progrés de l'interès públic de la ciutadania i a garantir l'interès general i la funcionalitat de la mobilitat, és surrealista.
Però no s'acaba aquí, també s'al·leguen interessos mediambientals i d'estalvi pressupostari, i de manera simultània en el mateix escrit, Govern defineix com a una de les principals justificacions del canvi, la voluntat de disposar d'una fórmula àgil, eficient i REALISTA (i cito paraules textuals de les respostes del Govern). És francament, i no voldria ofendre ningú, senzillament un insult a la feina que fem en aquesta casa.
No se m'enfadi senyor ministre, però em sembla una argumentació ridícula.
Com si calgués modificar les amplades de les carreteres cada setmana... o potser sí que és el que volen fer. Però llavors diguin-ho clar, ho agrairem tots!
Com trobo a faltar aquella transparència "virtual i hipotètica" que tant utilitzen en els seus discursos però que és totalment inexistent en tots els actes de DA!
Serà que no poden tirar endavant iniciatives legislatives d'aquest tipus amb la majoria absoluta del grup parlamentari que ens hi dóna suport! Serà que no han arribat fins i tot a utilitzar múltiples vegades procediments d'urgència i d'extrema urgència quan res ho demanava.
Tot i que és veritat que seguir el procediment legislatiu demana més feina i segurament donar més explicacions dels seus actes; i això, i no ho dic pel ministre Torres, però és evident que a DA li molesta i l'incomoda.
Es justifiquen dels canvis legislatius posant en relleu alguns guardafocs que quedarien regulats per llei: no poder disminuir les amplades de les CG1 i CG2, ja que cobreixen l'itinerari que abasta de frontera a frontera i el rol de la Taula nacional de Mobilitat.
Parlem-ne d'aquest òrgan. Li correspon, segons l'article 9 de la Llei 7/2005:
Punt b) Informar, amb caràcter preceptiu, d'aquells actes de gestió d'una via compresa en la xarxa bàsica que es proposi dur a terme l'administració titular i que en modifiquin substancialment la capacitat de trànsit de vehicles o la funcionalitat.
Punt e) Proposar la modificació de la xarxa bàsica de vials. La proposta serà instrumentada per mitjà d'un projecte de llei del Govern.
El passat 2 de març vam demanar a Govern els informes establerts per la Taula de mobilitat referents a la modificació de la xarxa bàsica de vials (ens referíem a canvis de qualificació de carreteres generals a secundàries i a canvi en les amplades de les carreteres).
Doncs malgrat en el Pla Sectorial del 18 de març del 2015 es redueix de 20 metres a 15 la CG-3 en el Tram La Cortinada- El Serrat-Pont del Castellar, el mateix per la CG-4 Tram Erts-Port de Cabús i això al mateix temps que s'amplia el Tram de la Desviació d'Encamp a la CG-2 de 13 metres a 15 i, malgrat incorporen com a carretera general el darrer tram de la carretera d'Arcalís, i que per tant, passa a formar part de la xarxa bàsica, la resposta de Govern va ser de tres línies, notificant-me únicament que no els hi constava que la Taula hagués elaborat cap informe en el qual proposés modificar la xarxa bàsica de vials.
La pregunta, potser ingènua és de què serveix la Taula de mobilitat. Potser m'ho podrien explicar, senyors de Govern.
No sé si el Govern va fer veure que no entenia el què se li demanava, citant-me l'article 9. 1.e al qual jo m'havia referit; em queden dubtes, potser m'ho aclarirà ara el ministre, però en tot cas, tinc molts elements per pensar que sembla que el rol d'aquest òrgan avui dia és més que testimonial.
Citar la Taula de Mobilitat com a garantia de futur de cara a evitar males praxis, quan no se'n modifiquen les competències i veient les seves actuacions, em sembla doncs, de nou, un afront als consellers generals que s'han de posicionar avui en relació a aquest projecte de llei.
Continuo, si em permeten amb les respostes de Govern a les meves preguntes.
S'acaba entrant en els canvis, fora de llei reitero, que preveia el Pla Sectorial de Carreteres.
Com a justificació, s'argumenten criteris mediambientals, curiós, no? Ara de cop, el departament d'Ordenament del Territori gestiona el medi ambient, està bé saber-ho!
També se'ns diu que els canvis permetran racionalitzar la despesa, també li agafen feina al ministeri de Finances pel que sembla!
Tot plegat sona a excuses per no explicar-nos les reals motivacions d'aquests canvis, perquè, sap greu dir-ho però aquestes argumentacions no ens convencen.
Un Govern de DA caracteritzat pel seu immobilisme en tants temes fonamentals i que ara perdria el temps amb canviar coses que públicament no semblaven ser un problema. Ningú s'ho creu!
Així doncs, he anat desgranant les principals preocupacions que ens genera aquest projecte de llei. Que hauria sigut més senzill definir els seus objectius en poques paraules: el Consell General es desentén i dóna via lliure a Govern i als Comuns per fer el què els hi vingui de gust amb les carreteres del país.
Sap greu, senyors de DA, no els hi podem donar suport a aquest projecte de llei de cap manera. No podem permetre l'arbitrarietat en el tema de les carreteres; no podem comprometre decisions futures a canvi de... nosaltres no sabem el què!
En tenim poques per ser un país petit, durant molt temps hem patit col·lapses a la nostra xarxa viària com per no donar-li la importància que es mereix decisions de canvis com aquestes.
Sap greu la consideració que sembla tenir el ministeri d'Ordenament del Territori de la tasca del Consell General però no ens convencerà en cap cas dels arguments exposats per validar el què pretenen.
Per si fos poc, la llei és caòtica en relació a les definicions que s'han d'anar buscant al llarg de tot el projecte de llei per entendre-hi alguna cosa, hi haerrors en els annexos i els noms dels llocs geogràfics estan mal ortografiats. Em queda clar aquí que si bé, Ordenament semblava desitjar prendre-li tasques als departaments de Medi ambient i Finances, no postula per prendre-li el lloc a Cultura!
El nostre grup ha presentat 19 esmenes parcials per plantejar una segona oportunitat per rectificar el tir. Malauradament i tant de bo m'equivoqui, senyor Ballestà, sabem que el peix està venut abans de començar i que els consellers demòcrates, tot i els dubtes (almenys dubtes) que espero haver-los transmès, no ens acompanyaran en la votació de l'esmena a la totalitat que avui debatem.
Tot i així, faig una crida a la responsabilitat de tots els consellers generals d'aquesta sala i per tant, els demano un vot positiu a aquesta esmena a la totalitat.
Al juliol del 2014 aquesta cambra va aprovar diverses modificacions legislatives que tocàvem el moll de l'os del nostre sistema judicial. Aquella reforma pretenia reforçar l'autonomia del poder judicial i alhora modernitzar la nostra justícia dotant-la d'eines i de mecanismes per a fer-la més eficient, més independent i més transparent.
En aquella ocasió els consellers socialdemòcrates, malgrat considerar que els textos resultants dels treballs en comissió encara tenien algunes mancances que en el futur caldria reveure, i també que hagués calgut buscar més consensos en l'adopció d'una reforma tan important i necessària com la que es plantejava, vàrem donar suport als canvis legislatius encetats, convençuts que aquells eren positius i beneficiós per a un millor funcionament de la justícia.
Avui se sotmet a aquesta cambra una nova modificació de la llei qualificada de la justícia. Aquesta té per objectiu completar la reforma efectuada l'any 2014, concretament fixant el règim retributiu dels membres de la carrera judicial i fiscal i també dels membres del Consell Superior de Justícia.
Vull recordar que, per tal de garantir i reforçar la independència i qualitat dels òrgans jurisdiccionals, un dels pilars de la reforma de l'any 2014 fou la creació de la carrera judicial. Aquesta tenia per objectiu donar estabilitat, perspectives de futur i de progressió als integrants dels òrgans judicials, regulant els mecanismes d'accés i promoció dels batlles, magistrats i fiscals.
Mancava però materialitzar aquells preceptes de progressió professional amb l'evolució econòmica real, gradual i successiva, creant una graella salarial clara i definida, que defenia la retribució corresponent a cada estadi de la carrera.
Així la modificació que avui se sotmet al ple completa la reforma de l'any 2014, incorporant les graelles salarials aplicables als membres de la carrera judicial i de la carrera fiscal. També es regula la retribució dels membres del Consell Superior de la Justícia, basada en la càrrega de treball i les responsabilitats que cadascun d'ells té atribuïdes. Finalment la llei també contempla la situació transitòria que ha de permetre passar de l'actual sistema de retribució al nou, pels membres avui en actiu. Destacaré a més que des d'un punt de vista econòmic que les noves graelles salarials adoptades no haurien de suposar un sobrecost per l'estat, restant els costos salarials globals dels membres de la carrera judicial i fiscal així com del membre del Consell Superior de Justícia resultant equiparable a l'actual.
Els socialdemòcrates no vam presentar esmenes al text en considerar que els canvis legislatius proposats pel Govern eren coherents amb la reforma endegada l'any 2014, i alhora necessaris per poder-la posar en aplicació en la seva totalitat. Això no exclou que en un futur, una anàlisi del resultat de l'aplicació d'aquella reforma no requereixi efectuar noves modificacions al nostre sistema judicial.
Dit això hem treballat activament en l'estudi de les esmenes efectuades per la resta de grups, tant aquelles que afectàvem directament a la carrera judicial i fiscal i a les remuneracions dels seus membres, com aquelles que introduirem canvis en altres aspectes, vetllant per tal que la modernització de la justícia pugui aplicar-se de manera efectiva a la pràctica i en favor dels nostres ciutadans.
Així doncs, donarem suport al projecte de llei qualificada de modificació de la llei qualificada de la justícia, del 3 de setembre de 1993, tot desitjant poder fer ben aviat un balanç positiu de la reforma endegada, en el sentit d'haver assolit una millor administració de la justícia i alhora una percepció més positiva de la mateixa per parts dels nostres ciutadans.
De tots són conegudes les bondats que ens ofereix avui el ciberespai: compartir informació, treballar, gaudir de lleure, comunicar-se, etc... Tant és així que l'accés a la xarxa, a internet, és avui sinònim de progrés, de societat moderna, de revolució en tots els àmbits de l'activitat humana.
Tanmateix l'important creixement del ciberespai en les nostres societats no està exempt de perills, essent també objecte de delinqüència. D'una banda permet perpetuar conductes delictes tradicionals però de manera més anònima i a sobretot distància; d'altra banda ha donat lloc a l'aparició de noves conductes fraudulentes que, sense els sistemes i els mitjans tecnològics que permeten l'existència del ciberespai, no existirien.
Front això, tenim clar que per poder garantir i protegir els drets dels nostres ciutadans, també en el ciberespai, cal dotar el nostre ordenament jurídic de noves figures i nous procediments.
En aquest sentit el conveni sobre cibercriminalitat així com el protocol addicional al mateix, que avui se sotmeten a ratificació d'aquesta cambra, han de permetre incorporar en el nostre ordenament jurídic les definicions més avançades en matèria de crim cibernètic, i per tant dels delictes que han de ser perseguits en el ciberespai, i alhora dotar dit ordenament de mitjans de col·laboració entre estats que, sense perjudici dels actuals mecanismes de cooperació penal internacional, han d'afavorir la lluita i repressió dels ciberdelictes.
Per això, els consellers socialdemòcrates votarem favorablement a l'aprovació de la ratificació d'aquest conveni i del protocol addicional.
I acabaré, demanant al Govern que, per tal de vetllar pel manteniment i protecció continus dels drets dels nostres ciutadans en el ciberespai, primer, adopti les mesures necessàries per completar la tipificació de conductes delictives en matèria de cibrecriminalitat previstes el conveni, podent així retirar les poques reserves que s'han efectuat, i, segon, prengui les mesures de seguiment escaients, per tal que, en un món tan canviant i evolutiu com ho és el ciberespai, les noves conductes delictives que hi puguin sorgir puguin ser tipificades en el nostre ordenament jurídic de la manera més ràpida possible.
