Començo avançant que els consellers socialdemòcrates votarem a favor de la presa en consideració de la proposició de llei d’informació alimentaria i nutricional.
Creiem que aquesta llei és de gran importància com a eina per protegir la salut dels nostres ciutadans i alhora garantir la informació dels consumidors.
Avui és un fet reconegut la important relació existent entre alimentació i salut; alhora, també està contrastat l’augment d’intoleràncies i alegries diverses, en la població mundial, i també a Andorra. Ens sembla clar que per evitar els riscos per la vida que una al·lèrgia pot comportar i alhora garantir la qualitat de vida i seguretat de l’alimentació d’aquells ciutadans que pateixen una intolerància, s’escau regular la informació alimentaria i nutricional.
Doncs bé, ens sembla que, sense perjudici d’aportar precisions i millores en el període d’esmenes, aquesta proposició de llei compleix amb aquells requisits i per això donarem suport a la seva presa en consideració.
No puc acabar sense comentar el criteri del Govern respecte d‘aquest text. Sobta que si bé sembla mostrar sensibilitat per la qüestió tractada acabar recomanant que el text no sigui admès a tràmit. Veiem aquí de nou la manca de coherència i una notable prepotència per part de DA: cal consens i suport a tot allò que el Govern proposa, però ens topem a un no sistemàtic a tota iniciativa de l’oposició, encara que afecti qüestions de salut pública i que se’n comparteixi el fons.
Em sembla que caldria que deixéssim a banda afanys de protagonismes i colors polítics, i tots donéssim suport al que considero una bona iniciativa per afavorir els drets dels consumidors i millorar la seguretat alimentària dels nostres ciutadans, especialment d’aquells que pateixen intoleràncies i/o al·lèrgies alimentaries.
El nostre grup parlamentari donarà suport a la presa en consideració de la modificació de la llei qualificada de partits polítics i finançament electoral.
Ho farem perquè és una evidència que ens hem d’adaptar a les recomanacions del GRECO, màxim organisme del Consell d’Europa contra la Corrupció.
La llei 19/2014 es va elaborar amb l’objectiu de seguir aquestes indicacions. Segurament la celeritat que es va imposar en aquell treball legislatiu, lligada també a l’acumulació de lleis de la darrera legislatura van pressionar un treball que amb més serenitat s’hauria pogut de millor manera.
Tanmateix ens felicitem que el GRECO reconegui l’avançament en el seguiment de les seves recomanacions; tot i posar de rellevància alguns punts a millorar.
Així, els consellers socialdemòcrates presentarem esmenes parcials a la proposició de llei.
Ho farem per aportar la nostra contribució amb l’objectiu de millorar la llei.
I també per un punt important, relatiu a les subvencions de funcionament dels partits polítics.
Els socialdemòcrates considerem que aquestes subvencions no estan ben regulades . Pensem que aquesta qüestió és essencial de cara a permetre que tots els partits polítics que compleixen els requisits imposats per la llei tinguin els mitjans per funcionar. Per tant, pensem que cal posar sobre la taula una reflexió acurada en aquesta qüestió i plasmar més clarament en la llei allò que el Greco recomana.
Sotmetem a debat d’aquesta cambra la ratificació del Conveni relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal esmenat pel protocol de 2010.
Com, ja en resulta del seu nom, el referit conveni té per objectiu establir mecanismes de cooperació internacional per lluitar contra l’evasió i el frau en matèria fiscal. És un instrument multilateral que defineix les diferents formes de cooperació en aquell àmbit, i ha esdevingut el nou estàndard internacional per a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal, especialment en el que respecta a l’aplicació de l’estàndard OCDE en relació a l’intercanvi automàtic d’informació en matèria tributària.
L’any 2009, a iniciativa del Govern del Partit Socialdemòcrata, d’acord amb una clara voluntat d’avançar en la transparència de l’activitat financera, aquesta cambra va aprovar la llei relativa a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia. Dita llei establia els primers passos per Andorra per a la cooperació internacional en matèria fiscal, recollint com a principis inspiradors els que estableix l’article 26 del model de conveni OCDE, en el seu text del 17 de juliol del 2008.
L’evolució dels estàndards d’homologació fruit del recorregut i la coordinació amb l’OCDE i la UE, és un camí ineludible del qual Andorra, al nostre entendre no es pot quedar al marge. Aquesta és, almenys, la visió que des del Partit Socialdemòcrata sempre hem defensat i, de fet, l’única opció per al futur del nostre país. No em puc estar de constatar que, malgrat les nombroses i dures crítiques que els socialdemòcrates vàrem rebre durant els anys de Govern, sembla que alguns d’aquells crítics avui han evolucionat i comparteixen ara aquella visió de país.
La signatura el 5 de novembre de 2013 del conveni que avui se sotmet a ratificació, constitueix un pas més, clar i decidit, per avançar en el camí de la transparència i l’homologació internacional, també en matèria fiscal.
Entrant en les grans línies del conveni, aquest defineix les formes d’assistència internacional en matèria fiscal relatives a l’intercanvi d’informació, l’assistència mútua en la recaptació i la notificació de documents.
En relació a l’intercanvi d’informació es preveu:
-L’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia (el qual, com he dit, ja s’aplica a Andorra);
-L’intercanvi automàtic d’informació; i
-L’intercanvi espontani d’informació.
Així mateix el conveni preveu altres formes d’assistència com la possibilitat d’inspeccions tributàries a l’estranger, inspeccions tributàries simultànies, assistència en la recaptació de crèdits tributaris i en la notificació de documents. Dites formes d’assistència poden ser excloses o modulades mitjançant reserves o declaracions, com de fet serà el cas per Andorra.
El conveni respecta les legislacions nacionals i preserva els drets dels contribuents garantint la confidencialitat de la informació intercanviada.
Per la seva transcendència i novetat en el nostre país, cal fer un especial comentari en relació a l’intercanvi automàtic d’informació. El desplegament dels mecanismes i abast de la informació intercanviada seran desenvolupats per la llei sobre l’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal que es debatrà durant el proper període de sessions parlamentàries. Tot i això, el conveni ja estableix les línies generals per l’intercanvi sistemàtic d’informació, requerint un acord previ de caràcter bilateral o multilateral entre les autoritats competents sobre el procediment a seguir i l’objecte de l’intercanvi. Així el “Multilateral Competent Autority Agreement”, implementa l’estàndard per a l’intercanvi automàtic d’informació fiscal, especificant amb qui serà intercanviada i els detalls de quan ho serà. El Govern haurà d’aprovar i publicar al BOPA la llista de jurisdiccions amb les quals Andorra realitzarà intercanvi automàtic d’informació.
Acabo expressant que valorem satisfactòriament que el Govern continuï els treballs d’homologació internacional iniciats en el seu moment pel Govern del Partit Socialdemòcrata, i avanci en l’objectiu de potenciar la transparència de la plaça financera andorrana en compliment dels estàndards internacionals.
Per l’exposat, seguint la dinàmica que sempre hem expressat en les matèries que afecten la transparència i l’homologació de la nostra economia i de les nostres finances, els consellers socialdemòcrates votarem favorablement a l’aprovació de la ratificació del Conveni relatiu a l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal esmenat pel protocol de 2010.
La llei qualificada d’immigració preveu les diverses tipologies d’autoritzacions de residència i treball a les quals els no nacionals poden optar per treballar i/o residir al Principat d’Andorra.
La llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, va ampliar la varietat d’autoritzacions, entre altres, fent extensiva l’autorització de residència per estudis, en pràctiques formatives o per recerca, existent fins aleshores, a les activitats d’entrenaments esportius, permetent a més a més que les pràctiques formatives, els entrenaments esportius i les recerques fossin remunerats dins el marc de convenis atorgats amb centres docents o esportius estrangers.
Com ens exposa el Govern, l’ús pràctic de les d’autoritzacions de residència per portar a terme entrenaments esportius ha conduït a desvirtuar la voluntat de la norma que les creava, donant la casuística que la dita tiptologia d’autorització ha vingut sent utilitzada, per desenvolupar en tots els casos una activitat esportiva en clubs de futbol, la qual cosa ha suposat que els titulars d’aquestes autoritzacions, a més de dur a terme els entrenaments esportius, també hagin participat com a jugadors a la lliga nacional de futbol.
Aquesta situació, a banda de constituir al nostre entendre un abús de dret, ha tingut conseqüències socials i d’imatge negatives, essent necessari corregir la disfunció modificant novament la norma.
Avui se sotmet a aquesta cambra una modificació de la llei qualificada d’immigració, als efectes de modificar l’article 30 de la referida norma, complementant-lo de manera que de cara al futur no es pugui reproduir la disfunció esmentada.
Creiem que la modificació proposada pel Govern pot evitar que la disfunció que s’anava produint no es repeteixi.
Malgrat això el text plantejat genera, al nostre entendre, noves problemàtiques, desvirtuant la vocació inicial d’aquella tipologia d’autorització i afegint un important grau d’arbitrarietat a la norma. El que sense dubte ens conduirà a haver de tornar a modificar-la en un futur.
No podem deixar de manifestar que, havent-se detectada fa temps la problemàtica que motiva la present modificació, hauria correspost tramitar-la pel procediment ordinari i no el d’urgència, el que hagués permès una reflexió més aprofundida i trobar un text més convincent que mantingués l’esperit de l’inicial i alhora resolgués la disfunció apareguda.
D’altra banda no podem deixar de recordar el nostre desacord amb l’actual text de llei d’immigració, que continua limitant a la pràctica els drets dels immigrants legalment autoritzats a treballar, amb les conseqüències que això comporta en la cohesió social del país, i que requereix d’una reforma més profunda.
Dit això, com sigui que compartim al fons la necessitat de resoldre la disfunció que generar l’actual redactat del text, però alhora que ens queda el regust de la modificació proposada constitueix un pedaç, en la dinàmica de la política d’improvisació de DA, els consellers socialdemòcrates ens abstindrem en aquesta votació.
No serà cap sorpresa avui, si ratifico el nostre posicionament exposat en aquesta cambra a l’ocasió del debat de l’esmena a la totalitat.
El projecte de llei presentat ens va semblar poc seriós i gens exhaustiu. Se’ns va rebutjar la demanda de retorn del text a Govern el passat 26 de maig a fi de reformular-lo i tampoc hi ha hagut cap millora posterior al text en el treball legislatiu.
Això doncs, de manera coherent reiterem el nostre rebuig al projecte de llei presentat.
Lamentem que no s’hagin tingut en compte les nostres aportacions, com la d’exigir la majoria d’edat per ser titular de la llicència de caça. Tal com queda previst en el text, actualment amb setze anys s’accedeix a les armes en les mateixes condicions dels adults.
Considerem que l’activitat de caça és una activitat de risc i que pot ser perillosa, ja que comporta la utilització d’armes de foc. Malauradament un accident pot passar i no pensem que un jove de setze anys pugui assumir la responsabilitat en les mateixes condicions que els adults.
Es va comentar en comissió la possibilitat de plantejar un accés més controlat, més progressiu a l’activitat de caça pels joves però lamentem que al final es decidís no tocar la normativa provinent de Govern.
També hauríem volgut, i sempre amb la voluntat de reforçar la seguretat per tots, l’exigència de notificació de totes aquelles persones acompanyants de l’activitat de caça. Però això tampoc es va prendre en consideració a la comissió legislativa.
Ja hem parlat de la composició de la comissió de caça anteriorment en el debat de la reserva d’esmena i per tant, no em repetiré.
Així, lamento que el treball en comissió no hagi pogut servir el què, al nostre entendre permetia aportar algunes millores al text.
Tanmateix, ja havíem avisat que aquest projecte de llei comportava múltiples mancances i per això, avui mantindrem el nostre posicionament inicial i no donarem suport al projecte de llei de caça presentat per DA.
Avui debatem la següent reserva d’esmena que ve arran de la nostra esmena rebutjada en comissió.
Demanàvem i demanem afegir una persona més a la comissió de seguiment de la caça representant de les associacions protectores d’animals i de defensa de la natura. Tal com està previst en el projecte de llei, només hi ha una persona malgrat reconeix el Govern que són legítimes tant aquella que representi associacions d’animals com de natura. Per tant, sembla evident poder afegir una persona més a fi d’assegurar la presència i participació de totes les parts interessades.
Entenem que és insuficient tenint en compte a més, que dins la Comissió, hi ha el ministre responsable de la caça més quatre representants més de Govern, tres persones de la Federació Andorrana de caça i un dels ramaders.
De fet, ja ho vam dir a l’ocasió del debat de l’esmena a la totalitat de la llei de caça. Ens vam posicionar en relació al poc rigor que comporta que el projecte de llei prevegi una comissió per la qual no s’especifica cap atribució més que no sigui la més que imprecisa de seguiment i gestió de caça.
Cap precisió més!
Fins i tot, la llei anterior del 13 d’abril del 2000 ho concretava més.
Aquest fet, al nostre entendre, reforça també la necessitat de més parts dins de la comissió.
Per tot això, avui demanem el suport a la nostra reserva d’esmena de manera a tenir la representació necessària de tots els sectors en la llei de caça.
