Entrevista publicada al Diari d'Andorra (26-2-2018)
Pere López va ser proclamat el 15 de febrer passat candidat a cap de Govern pel PS en les pròximes eleccions generals, previstes per a la primavera del 2019 però que es podrien avançar. Va ser l’únic a presentar-se i ara optarà per segon cop a liderar l’executiu.
Li hauria agradat unes primàries amb més debat?, o el que ha passat demostra la cohesió interna del partit?
El moment actual demostra amb tota la prudència que hi ha una cohesió important al meu entorn i dins del comitè executiu actual. Les primàries no s’han de valorar pel nombre de candidats que hi pugui haver, sinó pel seguiment, la transparència i la igualtat d’oportunitats. El procediment que s’ha seguit no es pot qüestionar, i amb tota la prudència i humilitat, potser en aquest moment compto amb un suport bastant majoritari de militants, simpatitzants i persones properes al partit. Potser d’aquí a uns anys això no serà així. Ara he de treballar molt intensament.
A banda de les propostes com la doble nacionalitat o permetre als residents votar a les comunals, hi haurà alguna novetat més per intentar ser l’eix del debat durant la campanya?
Hi ha qüestions que provenen del congrés del 2016, particularment la de la doble nacionalitat. Hi haurem de donar molta importància perquè som l’únic partit que ens hem posicionat en aquest sentit i entenem que és una necessitat que la majoria de la població veu de manera molt positiva, sobretot entre els joves. També tenim la reforma del sistema electoral, que premia molt més les majories i pensem que des dels poders públics es poden fer actuacions que mobilitzin el parc d’habitatges buits. El Govern no està fent absolutament res amb el tema de l’habitatge i no compartim la línia que la política de l’habitatge vingui condicionada pel mercat.
Que encara no hi hagi data per a les eleccions creu que provoca incertesa als partits?
En el nostre cas no ha canviat gaire. Desconec el que puguin fer els altres partits, però al PS els estatuts marquen que les primàries s’han de fer entre un any i un any i mig abans de la convocatòria d’eleccions i el nostre calendari no s’ha vist modificat. Nosaltres de moment treballem en l’escenari que les eleccions seran a principis de l’any vinent i ens volem creure la paraula del cap de Govern que no farà una convocatòria per sorpresa.
Des del PS comenten quins noms sonen amb força per substituir Toni Martí?
No he tingut l’ocasió en cap moment de consultar absolutament res. A ningú se li escapa que el 2018 és un any molt important per al partit i que hem de preparar el nostre projecte polític, començar-lo a comunicar i més endavant buscar possibles candidats. No sé quins candidats poden haver-hi ni quin sistema s’acabarà emprant per part de DA i quan ens el diguin, evidentment serà el candidat que ells entendran més favorable.
Com podria canviar l’espectre polític una nova força formada per UL i CC?
Em sembla que hi ha espai per a un partit conservador. Dins del partit liberal hi havia dues faccions: una és més la marca, que al meu entendre i sense posar etiquetes a ningú, representa el liberalisme polític, i després un vessant que té una idea més conservadora de l’economia i dels temes socials. Penso que qui avui representa aquesta part més conservadora és DA, però a vegades estan a una part i a una altra. No sé si això s’integrarà dins de DA, però hi ha espai per a una força autènticament de dretes, conservadora, sense complexos, com existeix a tots els països.
Electoralment, com més fragmentada estigui la dreta, millor per al PS?
El que és bo és que els partits defensin una idea i que la gent sàpiga què és el que defensa cada partit. El que no és bo és quan tens un partit com DA que després de set anys al Govern no li sabem ni el color ni la ideologia, i on uns pensen per aquí, els altres per allà. Sembla que volen fer una reforma però no la fan i quan estan al mig la modifiquen.
Com creu que el Govern està portant a terme les negociacions sobre la reforma de la Llei de la Funció Pública per intentar evitar les aturades?
És evident que hi ha una crisi entre el Govern i els treballadors públics, i el que em preocupa és el desprestigi de la Funció Pública que aquest Govern ha anat fent de manera insistent. En cap cas he sentit una valoració de la seva feina i del que estan aportant. Si després hi ha alguns funcionaris que tenen alguna situació, que són poquíssims, de molt privilegi o amb salari molt elevat o algú que no fa absolutament res, s’ha de tenir els mecanismes per fer els procediments i si fa falta acabar de regularitzar aquestes situacions.
S’hauria d’entrar la llei a tràmit parlamentari?
El més preocupant és que hi hagi una línia que DA està perseguint, que és la desaparició de la figura del funcionari. Això és un absolut desastre que perjudica la majoria dels ciutadans, perquè un funcionari té una autonomia que li dona seguretat a la feina per fer informes, dictaminar i actuar en base al seu criteri.
Pensa que s’avançaran projectes en aquest últim tram de legislatura?
Crec que hi haurà molt poques decisions per part de la majoria, una mica en la línia del que han estat aquests últims set anys. Per tant, si no s’han fet actuacions al món sanitari i no s’ha volgut posar ordre en determinats àmbits, difícilment es farà aquest any.
Creu que el bloqueig al grup mixt ha pogut desgastar la imatge del PS?
Vull entendre que s’ha vist com una situació molt excepcional el fet que el 80% de l’oposició estigui en un grup mixt. És una situació molt puntual i molt ocasional, però s’hauria hagut d’intentar trobar una solució que no ens perjudiqués. En tot cas, ja és aigua passada.
De quina manera s’estan portant les negociacions sobre l’acord d’associació?
Ara mateix no tenim gaire informació o no tenim el mateix grau d’informació que teníem fa uns mesos, i això ens obliga a ser una mica més prudents. Hi ha hagut un canvi de ministre, una proposta per incorporar els presidents de grup a les negociacions, les dimissions al grup liberal... Sembla que el cap de Govern busca una nova fórmula, això ha provocat que allò que almenys per a nosaltres funcionava relativament bé, que era el pacte d’Estat, a hores d’ara no hi sigui ni tampoc hi hagi presidents de grup incorporats a la negociació.
