Partit Socialdemòcrata

avortament

La falsa disjuntiva

Crea: 03/01/2019 - 11:05
Autor: Susanna Vela
La proposta del PS de modificació del Codi penal pels “tres supòsits” no és cap novetat: és al nostre programa des de fa més de quinze anys. És cert que només una vegada hem aconseguit que el Consell General l’admetés a tràmit per ser discutit al ple, vam perdre la votació i la modificació no es va aprovar. Més tard, amb majoria de “centristes”, no vam aconseguir que passés el tall de l’admissió a tràmit.
 
Des de fa mesos el “tema” –i dic tema perquè de debat no n’hi ha hagut– ha adquirit una rellevància mediàtica considerable. Alguns proclamen que aquest és un problema que no té solució en l’actual model d’Estat i opten per sacrificar la part històricament més feble: la dona. Altres, els de l’Andorra Sobirana (sic), amb un estrany concepte de sobirania, volen fer encaixar el Codi penal andorrà, amb el dret canònic! Acostumats que ningú dubti de la infal·libilitat del seu cap visible, no s’han parat a pensar que el dret canònic regula “la Constitució, el règim i la disciplina de l’Església Catòlica”. La competició d’exageracions de política-ficció entre els sectors més integristes del país ja ha adquirit proporcions fora de tota racionalitat.
 
Nosaltres els socialdemòcrates considerem que la despenalització de l’avortament en els “tres supòsits” és un dret consubstancial amb el model de societat que defensem. La disjuntiva real no és entre avortament i model d’Estat, aquest és el fals dilema en el qual volen centrar el debat els que van contra el progrés social. La disjuntiva de veritat és entre un model de societat i la criminalització de la dona. En el nostre model de societat, no podem admetre perpetuar la posició de sotmetiment de la dona, (ens) volem “dones sobiranes”. Per al PS la despenalització no és una “arma electoralista”, és una reivindicació irrenunciable. Des del primer Codi penal, del 1990, Andorra ha fet camí en aquest àmbit. L’esterilització, que estava castigada amb la pena de presó fins a un màxim de quinze anys, deixa de ser delicte el 1996. El subministrament de mitjans o la recomanació de procediments abortius que es castigava a pena de presó de fins a tres anys, deixa de ser delicte el 2005.
 
El preàmbul a la modificació del text de 1996 argumentava: “el Codi andorrà vigent s’allunya del previst en la pràctica totalitat dels ordenaments penals europeus, que han despenalitzat tals operacions (d’esterilització), essencialment per entendre que la seva tipificació és contrària al dret a la intimitat de les persones i constitueix una limitació mancada de justificació de la llibertat individual”.
 
Aquests canvis no van tenir cap objecció, ningú els va recórrer davant el Tribunal Constitucional, ningú va argumentar que posaven en perill el model d’Estat. Tots sabíem quin Copríncep havia redactat els articles del Codi penal del 1990 –decretat pels veguers– que després s’han anat modificant. Ningú es va inhibir de la seva responsabilitat ni es va amagar.
 
Els socialdemòcrates considerem que aquests canvis són insuficients i per això presentarem la modificació de l’article 108 per despenalitzar l’avortament en els tres supòsits (risc greu per a salut de la mare, violació i eugenèsic). Els altres grups polítics podran fer el que millor considerin: votar en contra de la seva admissió a tràmit; si la modificació s’admet a tràmit, podran esmenar-la o votar en contra; si malgrat la seva posició la llei s’aprova, podran recórrer-la davant el Tribunal Constitucional, possibilitat que també tenen els coprínceps.
 
Tot dins de la normalitat institucional. Actuant els grups polítics del Consell sobiranament. Actuant els caps d’Estat amb les seves prerrogatives constitucionals. Dictaminant, si és requerit, el Tribunal Constitucional sobre l’adequació de la llei a la nostra Carta Magna i respectant –tothom– les normes, els procediments i les decisions de les nostres institucions i sense especular sobre les intencions dels altres.

Pere López: “Segurament, els models del PS i el de DA són els més consolidats”

Crea: 02/18/2019 - 12:46
Autor: PS
El president i cap de llista del PS, Pere López.
El candidat a cap de Govern del Partit Socialdemòcrata (PS) ha sigut un dels consellers generals més crítics amb DA, amb qui vaticina que es podria disputar el triomf electoral en els comicis de la primavera.
 
Els pot perjudicar més que no pas afavorir el fet que el comunicat sobre la custòdia del vot judicial es pugui llegir com una insinuació dels dubtes sobre el sistema electoral?
Creiem que ha estat bé que se’n parlés i crec que se’n seguirà parlant. Serem ferms amb la mesura que volem aplicar de cara a aquest 2019 i que tot el procediment judicial s’efectuï amb les màximes garanties. La carta és una proposta i les lectures enrevessades les han fet uns altres.
 
Si arriben al Govern, canviaran el mecanisme del vot judicial?
Nosaltres estem defensant la mesura del vot judicial i una urna que estigui protegida i que no es pugui manipular. Honestament, no veig qui pot estar en contra d'una mesura com aquesta. Em sobten per desproporcionades i perquè a partir d’aquí sí que s’està generant tota una sèrie d’especulacions, però no pas per la proposta del PS i L’A, sinó per les respostes que hi ha hagut.
 
El 2011 hi havia urnes i estaven tancades?
Jo no tenia el control del procés judicial del 2011.
 
Però estava a Govern.
La nostra proposta penso que és del tot clara i comprensible i les resistències són del tot injustificades.
 
És seriós el fet que la llei permeti canviar el vot un cop emès perquè està custodiat?
La llei ni impedeix ni permet canviar el vot. En tot cas, és una interpretació, però és evident que un vot dins de l'urna que és tret és com a mínim una qüestió a analitzar i plantejar. Quan s’emet el vot per correu o el dia de les eleccions, no es pot substituir i, per tant, el que crec que es correspon és anar més enllà d’un encreuament de declaracions i fer una reunió amb el Govern. No puc pensar cap altre escenari que el Govern posarà totes les mesures i escoltarà les propostes.
 
Un altre aspecte que es comenta és que l’existència del vot judicial existeix pel fet d’evitar possibles influències dels representants polítics al col·legi electoral. Per tant, el problema actual ve de més enllà?
Segurament, el problema ve de més enllà i també hem fet reflexions. Des del PS havíem parlat alguna vegada que hi haguessin col·legis electorals amb persones escollides per sorteig, com es fa habitualment a tot arreu. Això sí que requeriria una modificació de la llei, ja que és segurament un tema que s’hauria de plantejar de cara a altres comicis.
 
Seguint amb les eleccions, ja té clar qui l’acompanyarà de número dos a les llistes?
Tenim reunions els pròxims dies per tancar la qüestió de les llistes. No puc dir exactament qui serà la persona, però sí que puc dir que serà una dona amb experiència i trajectòria política.
 
Quin percentatge té Susanna Vela de ser la número dos?
Susanna Vela respon a aquests perfils, de ser una dona amb altes capacitats i amb experiència política, però no és l’única dona. Hem de dir amb la veu ben alta que el PS és el partit que té més dones amb major presència en llocs més destacats.
 
Els ha costat fer pedagogia del pacte amb Liberals?
El que jo percebo és molta voluntat de canvi i molta visualització que l’estructuració de llistes és com el canvi polític que pot arribar al país. Més enllà que cada partit té les seves propostes, hi ha tres acords majors que fonamenten això i que segurament interessaran de ben segur als ciutadans, que demanen un canvi de sistema electoral, més transparència i més autonomia de les institucions i unes negociacions amb la UE sota la base d’acords presos al país.
 
Què va acabar passant per no incloure SDP als pactes a les territorials?
No va passar res en especial. Simplement hi va haver converses que fructifiquen i altres que no. Els acords polítics que convé explicar i que la gent té ganes de sentir són els que es formalitzen. Tot el que no es formalitza, no val la pena parlar-ne més.
 
Si SDP es presenta a les territorials, els pot treure vots?
Nosaltres treballem intensament amb les nostres candidatures. Aquestes eleccions van de canvi polític o bé continuar en la línia catastròfica que ens està portant el Govern de DA, i en aquest sentit és obvi que només hi ha una força política que pot portar el canvi. Evidentment, nosaltres ens postulem per l’opció de governar, de desbancar DA, i que ningú s’ho agafi com un exercici més enllà de la disputa política. No és una cosa a què aspirem ansiosament. La gent s’ha manifestat dues vegades en un mes, els sindicats i els treballadors han vist retallats els seus drets amb la reforma del codi de relacions laboral, els pensionistes estan demanant aquest canvi polític.
 
Xavier Espot va dir fa poc que el duel estaria entre vostè i ell. Hi està d’acord?
Jo també ho crec. El que convé fer ara és explicar als ciutadans quina és la diferència entre una opció i l’altra. I particularment, fer-ho a les persones que estan patint els greus problemes d’habitatge, fer-ho amb els pensionistes, que se’ls ha denegat una pensió digna, a persones que han vist retallades les seves condicions laborals i explicar que darrere de les polítiques d’habitatge, de les polítiques socials, de pensions i laborals hi ha el senyor Espot, que ha sigut el ministre responsable de totes aquestes carteres els darrers anys.
 
Descarta Jordi Gallardo?
No descartem ningú, però les xifres i les darreres enquestes sembla que van en aquest sentit, i el mateix senyor Espot, que segurament té més informació de la que pugui tenir jo, també ho visualitza en aquest sentit. Els dos models segurament més consolidats avui en dia són el del PS i el de DA.
 
Hi ha partits que els acusen de no dir la veritat en cas que es despenalitzi l’avortament, que implicaria canviar el model d’estat. És aquesta l’equació?
Em decep de manera recurrent quan veig a dirigents polítics parlant d’una qüestió tan seriosa com és l’avortament amb els termes amb què ho fan. El que sabem és que la gran majoria de la població vol despenalitzar l’avortament i vol mantenir el Coprincipat. És una fórmula constitucional perfectament possible i aquesta és la nostra voluntat i el nostre compromís. Si alguns utilitzen el Coprincipat per amagar les seves qüestions morals, que són legítimes com totes i, per tant, negar l’opció de l’avortament, com estem veient en discursos polítics molt durs procedents de la dreta en països veïns, entenem que no és un joc encertat.
 
Han parlat amb el Copríncep Vives?
Hem tingut converses amb el Copríncep com tothom. I d’aquesta qüestió en tocarà parlar la legislatura vinent. És una qüestió de sobirania, de democràcia i és una qüestió també de respecte cap a les dones, que no es poden veure menystingudes. Una gran majoria d’aquest país vol despenalitzar l’avortament perquè és una situació, des del punt de vista de drets fonamentals, inadmissible el 2019.
 
El Copríncep Vives ho ha marcat com a línia vermella.
Això no ho ha dit mai.
 
Uns diuen que no ha deixat clar que dimitirà i els altres que sí. Hi ha algú que menteix des de les formacions polítiques?
És un escenari que s’ha de resoldre durant la legislatura, i no en l'àmbit de les declaracions i contradeclaracions. És una qüestió de la qual Andorra no pot defugir. Una qüestió que plana sobre la solidesa de l’estat andorrà des del moment en què es va aprovar la Constitució. Nosaltres defugirem dels escenaris catastrofistes i apocalíptics que no situen el debat polític on cal situar-lo.

Propostes realistes: la despenalització de l’avortament

Crea: 12/28/2018 - 11:10
Autor: Carles Sánchez Rodríguez
Avui és un dia procliu a la broma i a la notícia falsa que arrenqui un somriure del lector. Aquesta circumstància podria animar els comentaris de qui es mostra contrari a la legalització de l’avortament al Principat d’Andorra, o de qui creu que en el marc del nostre règim de coprincipat parlamentari aquesta mesura és del tot impossible. Precisament perquè avui es tendeix a la broma el que tractaré aquí és plantejar una proposta factible d’aprovació i de desmuntar el parany de qui uneix voluntàriament una cosa a l’altra, sense distingir el que són qüestions essencialment diferents. La resposta es troba a la Constitució.
 
En primer lloc: existeixen precedents respecte a la proposta de legalitzar l’avortament. El PS ho va intentar en una primera ocasió el 2005, la qual va ser tombada per la majoria del PLA, aleshores al Govern. La segona ho fou per la majoria de DA –també al Govern–, el 2013. En ambdues ocasions la Sindicatura havia admès les proposicions de llei. En les dues ocasions es presentava via modificació de l’article 108 del Codi Penal i en ambdues es proposava la despenalització en els cèlebres tres supòsits, que és la fórmula que el PS aprovà al si del seu congrés.
 
En segon lloc: l’anterior paràgraf seria suficient per convèncer qualsevol que el què és necessari per aprovar la despenalització és una majoria parlamentària. Però tinguem en compte la Constitució, que és la norma superior de l’ordenament jurídic i polític andorrà. Respecte al marc general que brinda el text s’entén que la Constitució de 1993 canvia el sentit de la legitimitat i la sobirania d’Andorra, perquè a partir d’aquell any aquesta resideix en el poble andorrà (1.3). Els coprínceps esdevenen institucions d’Andorra –caps d’Estat– amb unes funcions atribuïdes amb claredat (Títol III), entre altres la signatura de les lleis. El mecanisme fou concebut perquè en casos que impedissin les dues a la llei només li calgués una de les signatures (45.3).
 
En tercer lloc: es podrà respondre que essent un dels coprínceps arquebisbe –ad personam– no pot permetre que la mesura tiri endavant. Els redactors de la Constitució ja van preveure el mecanisme d’una sola signatura, de manera que el copríncep episcopal podria adduir objecció de consciència i la despenalització podria ser signada pel copríncep francès. Ja els delegats francesos de la Comissió Tripartida que redactà la Carta Magna ho entenien d’aquesta manera, el 1992, a la darrera reunió, quan discutien sobre la formulació de l’actual article 8.1, tot i que la part episcopal hi veia un problema polític, no pas de consciència. Finalment fou l’equilibri qui formulà l’actual redactat, on es respecta la vida «en totes les seves fases». Però a la discussió no es tenia gaire clar que el fetus no tingués aquesta consideració. Tampoc preveien els legisladors andorrans que la qüestió de l’avortament es plantegés ni a curt ni a llarg termini, i no volien que el tema paralitzés el procés de redacció –aquest debat es troba al segon volum d’El Procés Constituent de la Constitució d’Andorra (2006), editat pel Consell General, a les pàgines 557-562 i 629-630.
 
En quart lloc: es dedueix, per tant, que proposar el dilema entre legalitzar l’avortament i haver de canviar la forma d’Estat o mantenir la prohibició i seguir amb el coprincipat no té fonament. Qui caigui en el parany assumirà la via més llarga i no coneixerà ni la despenalització de l’avortament ni una hipotètica república. Haurà triomfat la fantasia nostàlgica de què les nostres decisions segueixen lligades a la qualitat de guia moral del copríncep episcopal, quan la Constitució ens diu el contrari, que podem prendre les nostres decisions i que els coprínceps vetllaran com a caps d’Estat: és això un coprincipat parlamentari. I sent així, si qualsevol altra instància externa interfereix en la tasca d’aquests, el poble andorrà els recolzarà.
En darrer lloc: se segueix de tot això la conclusió que avançava al principi, que per despenalitzar l’avortament cal, en primer lloc, una majoria parlamentària. 

Refeudalització

Crea: 12/20/2018 - 10:49
Autor: Ferran Goya
L’apartat 4 de l’article 1 de la nostra –i vigent– Constitució diu literalment: “El règim polític d’Andorra és el Coprincipat parlamentari.” Al títol III de la nostra llei suprema queden acotats els poders i les atribucions dels Coprínceps.
 
En 1993 es van deixar enrere –o així ho vam interpretar alguns– més de set segles de domini feudal, en els quals el nostre país havia estat sota els dos senyors –amb poders mal delimitats– que governaven, legislaven i jutjaven de manera indivisa, de tal manera que molts historiadors del dret van qualificar, el règim polític preconstitucional del nostre país, com un cosenyoriu.
 
Ara sembla que el partit polític en el poder vol tornar al cosenyoriu, defenent el retorn de competències senyorials als Coprínceps, o almenys a un d’ells. Experts excelsos en la manipulació de l’opinió pública, els defensors de la refeudalització del nostre règim polític, amb una estratègia maquiavèl·lica, tenen el cinisme d’acusar els que volem mantenir el Coprincipat parlamentari de pretendre un canvi del model d’Estat presentant-se ells mateixos com a garants del manteniment d’un règim, quan són ells els qui ja l’estan transfigurant de facto, promovent la volta a un sistema absolutista d’indefinició de competències del cap de l’Estat.
 
Com era presumible, les primeres víctimes dels mals usos que acompanyen el retorn al règim senyorial són les dones; els drets i llibertats sexuals d’aquestes se subordinen a les necessitats de la refeudalització. Si en l’època feudal les pageses i pagesos temien l’exercici per part del senyor del dret de cuixa o ius primae noctis, ara que aquest anacronisme és impossible, es veda al parlament el debat i fer qualsevol modificació del codi penal que alleugereixi el rigor contra les dones i els professionals sanitaris en cas d’interrupció voluntària de l’embaràs. El Consell General, representació del poble andorrà, sobirà segons la Constitució, passa a ser una institució tutelada i asservida per un poder senyorial que torna a ser el sobirà omnipotent, per damunt de les lleis.
 
Si passem del terreny polític dels drets i llibertats a l’àmbit socioeconòmic, la refeudalització té com a beneficiaris directes un patriciat infeudat que creix en poder i riquesa gràcies a la seva relació de simbiosi amb el senyor; torna l’hegemonia d’una noblesa, que ja no és ni de robe ni d’epée, però que és protegida i rebuda a Palacio com als vells temps: la noblesa de talonari. Una elit que exerceix el seu poder a través d’una noblesse de cloche, constituïda pels alts càrrecs administratius i una minoria privilegiada de professionals condottieris fidelitzats a càrrec del pressupost públic.
 
Els vuit anys de contrareformes del govern de Martí han parit, com a la faula El part de les muntanyes, un raquític ratolí: l’economia ha retrocedit a l’estadi d’un capitalisme senil, decrèpit i parasitari que viu de l’especulació de béns de primera necessitat (habitatge i alimentació), de les taxes deslleialment baixes d’alguns productes i d’unes relacions laborals semifeudals. Aquesta és la realitat de la diversificació promesa. I aquest és el fantàstic llegat que rep el prometedor hereu dels contrareformistes.

Més de mil persones surten al carrer contra la reforma laboral i altres polítiques de DA en un acte amb el suport del PS

Crea: 12/18/2018 - 18:06
Autor: PS
Un instant de la concentració.
Més de mil persones han participat aquest dimarts al vespre en la concentració convocada per diferents sindicats, tant del sector públic com del privat, en contra de la reforma laboral aprovada ara fa dues setmanes al Consell General i impulsada per Demòcrates per Andorra (DA). Es tracta de la protesta d’aquest tipus més multitudinària celebrada al país en els darrers anys i durant l’acte també es va clamar per altres problemàtiques socials, també responsabilitat del Govern de Toni Martí, com la dificultat per accedir a habitatges de lloguer, els salaris i les pensions baixes o la despenalització de l’avortament. La mobilització va comptar amb el suport del Partit Socialdemòcrata i entre els assistents hi eren dirigents i càrrecs electes de la formació, així com un bon nombre de militants i simpatitzants. 
 
La cita era a dos quarts de nou del vespre a la confluència entre l’avinguda Meritxell i el passatge Bescariet. Ja uns minuts abans de l’hora s’aplegaven a la zona centenars de persones, moltes de les quals amb pancartes reclamant salaris dignes, criticant els drets retallats o demanant poder accedir a pisos de lloguer a un cost assequible. El nombre d’assistents va anar creixent fins a superar el miler, ocupant un ampli tram del carrer i del passatge. 
 
En els parlaments, els representants de les diferents entitats impulsores de la protesta –Unió Sindical, Sindicat Andorrà de Treballadors, Sindicat de l’Ensenyament Públic o Acció Feminista, entre altres- han desgranat tota una sèrie de crítiques envers moltes de les iniciatives de la majoria de DA. Així, s’ha estat especialment dur amb les tres lleis laborals, que suposen, han denunciat, “la retallada més important” feta al país des de fa molts anys. També s’ha advertit de la possibilitat de noves mobilitzacions el dia 17 de gener, quan està previst que es voti la nova llei de Funció Pública que, han lamentat, s’ha tirat endavant sense el consens necessari amb els treballadors. Els crits dels assistents també han servit per reclamar mesures que posin fi a l’escalada de preus dels lloguers, increments les pensions i dels salaris i, també, la despenalització de l’avortament.
 
Tots aquests punts, cal recordar, són compartits de forma clara pel PS, que ja va votar en contra de la reforma laboral i que ho farà també contra la llei de la funció pública, al mateix temps que s’ha mostrat molt crític amb la política (o millor dit, la no política) de DA en matèria d’habitatge així com amb les modificacions de la llei de la CASS i l’aprovació de la de serveis socials i sociosanitaris que han afectat de forma important molts pensionistes. Per això, la formació va donar suport a la concentració i entre els assistents hi figuraven molts membres del comitè executiu, entre ells el president i conseller general, Pere López; la primera secretària, Susanna Vela; el secretari d’organització, Carles Sánchez, així com el coordinador de la Joventut Socialdemòcrata, Pere Baró. També hi eren presents els parlamentaris Rosa Gili i Gerard Alís i les conselleres comunals Dolors Carmona i Lídia Samarra, així com un bon grapat de militants i afiliats. 
 
López, ha valorat aquest dimecres, a preguntes dels periodistes, l’èxit d’una protesta que, ha remarcat, “és un fet gairebé inèdit al país”. Al seu entendre, es tracta “d’un clar exemple de l’actual estat de fractura a Andorra”, provocat “per les polítiques de DA”. El parlamentari ha lamentat que des de la formació ‘taronja” es divideix la gent en ciutadans de primera i de tercera”, tot fent la comparativa amb la política esportiva, eix de la seva compareixença. 
 

Gerard Alís: “Els coprínceps han de fer de caps d'Estat i obviar situacions personals”

Crea: 11/26/2018 - 11:28
Autor: PS
El conseller general del PS Gerard Alís (E.R. / Diari).
El conseller general de Sant Julià de Lòria està a punt de culminar la que ha estat la seva primera legislatura al Consell General pel PS, que també prepara la cita a les urnes de la primavera que ve.
 
Se’ls ha fet difícil fer entendre el pacte amb els liberals?
El que ha costat més és precisament pels atacs sobre si és antinatura o que no és lògic. Amb la la militància, es va haver de fer entendre en un primer moment quan això va sortir, però cal fer pedagogia perquè no tothom n’és conscient. Crec que quan s’explica, la gent ho entén força bé. Des de l’altra banda fan passar de manera confusa que hi ha una barreja, però no n’hi haurà cap. Hi haurà dues llistes nacionals on cadascú defensarà el seu programa i el seu ideari polític.
 
Quins són els punts que comparteixen?
Estem d’acord per fer avançar la democràcia, en qüestions de transparència i facilitar informació a la ciutadania per avançar d’una manera diferent. Fa falta comunicació amb el Govern i evidentment, un tema essencial que sustenta el per què de l’acord és canviar la llei electoral i facilitar que sigui més representativa i proporcional. No hi hem entrat en detall però, en tot cas, volem que les llistes territorials puguin garantir més proporcionalitat.
 
I diferències entre PS i L’A, en sabria trobar?
Cadascú té el seu ideari i hi ha punts en què potser avui en dia no hi estaríem d’acord. Per aquest motiu, l’acord és per a les llistes territorials i cadascú es presenta amb una llista nacional i amb un ideari i uns postulats que defensen lliurement.
 
Una de les propostes dels liberals és “andorranitzar” els càrrecs electes a les parapúbliques. Hi estan d’acord?
No hem entrat tampoc a debatre aquest tema. Recordo que quan es va canviar aquesta qüestió en un organisme públic com l’INAF, ja vam votar a favor del canvi perquè no fos exclusivament andorrà. Hem de tenir en compte que el món avança i que les diferents funcions cada dia són més tècniques i a vegades costa trobar gent capacitada per desenvolupar certs càrrecs. No ho hem parlat, però nosaltres tenim el precedent que per a certs llocs de treball cal valorar més la qualificació de la persona, i no només si és andorrà o no.
 
S’han tancat pactes a Encamp, Escaldes-Engordany i Andorra la Vella. A Sant Julià de Lòria, confien en arribar a un acord, com a la resta de parròquies que queden per tancar-lo?
De manera global, la nostra confiança és que puguem arribar a acords a totes les parròquies. És cert que hi ha certes parròquies en què hi ha coses més avançades que en d’altres. Pel que fa a Sant Julià de Lòria, n’estem parlant i al comitè local tenim previstes diverses reunions d’aquí a finals d’any per reproduir aquest acord. No puc avançar gaire perquè encara no hem començat a parlar, però en tot cas, és arribar a enteses i que puguem fer una llista territorial a Sant Julià i a totes les parròquies, de la mateixa manera que ho hem fet a altres llocs.
 
El tancament dels acords depèn més del ritme de les sinergies de les oposicions als comuns, que poden anar més ràpid, o pel fet del nombre d’afiliats als comitès parroquials?
Les dues coses hi influeixen. És cert que el fet de compartir certes oposicions en comuns facilita més el diàleg i l’entesa perquè hi ha un coneixement que ha existit i que neix de compartir oposició. És el cas d’Encamp, on s’han fet rodes de premsa conjunta. Després, la massa crítica en cada comitè hi pot afectar, però en els dos comitès hi ha gent i treballarem perquè això es pugui tirar endavant.
 
De quina manera els pot condicionar que SDP i Podem presentin llista nacional?
Legítimament, tots els partits tenen dret a concórrer a les eleccions. Potser el que es vol dir és que els partits de l’esquerra ens poden fer restar? Potser sí o potser no. En les últimes eleccions, ja vam concórrer amb SDP i ja va donar un resultat. Tothom ha de defensar els seus postulats i els ciutadans escolliran. Jo crec que hem fet una tasca d’oposició que pot mostrar als ciutadans que som un partit capacitat per ser l’alternativa.
 
Quin impacte pot tenir la tercera via de Josep Pintat per la banda dels liberals?
És difícil de valorar perquè els liberals venen d’aquesta escisió. Pot fer perdre vots, però també guanyar-ne. Josep Pintat aglutina una marca i una ideologia molt més conservadora. Potser avui en dia molts andorrans el que volen és una política més oberta i que tothom pugui tenir el dret de viure dignament en aquest país, i que no només alguns continuïn mantenint l’estatus que tenen, que això justifica una mica que hi hagi aquesta oposició o antieuropeisme que han manifestat en múltiples ocasions Josep Pintat i el seu grup.
 
Com es pot gestionar la problemàtica de l’habitatge?
En diverses intervencions hem criticat que no s’ha gestionat bé. La gran tasca del Govern en habitatge va ser suprimir el Departament d’Habitatge, que havia d’anticipar-se al mercat i fer polítiques públiques per evitar els problemes de vivenda. Al pressupost del 2018 no hi havia cap mesura encaminada a fomentar l’habitatge o a facilitar-ne la situació. Ara tenim la Llei Òmnibus, sobre la qual som reticents perquè pugui tenir un efecte immediat i suficient per pal·liar aquest problema però, en tot cas, el Govern no ha fet els deures.
 
Josep Pintat apuntava que el principal problema era l’entrada de la Llei d’intercanvi d’informació.
No diré que això no hi hagi afectat, podria ser, però en tot cas no és una causa única. És un peix que es mossega la cua. També hem criticat sovint el tema del salari mínim i vam demanar una resolució al Consell General per fer un estudi del cost de la vida a Andorra, que no és només alimentació i transport públic, sinó també habitatge. Poser sí que la vivenda ha d’estar a un preu més elevat perquè a l’època de la crisi va baixar, però el salari ha de permetre que la gent pugui pagar-se un habitatge digne perquè és un precepte constitucional.
 
En les últimes setmanes, el Vaticà va alertar que el Corpíncep episcopal hauria de dimitir si es despenalitza l’avortament. En quin punt es troba el debat?
La Constitució va ser dotada d’eines suficients per evitar problemes ètics, morals o religiosos en el sentit que un Copríncep pot no firmar la llei. El polític ha d’estar a l’altura d’escoltar el que vol el poble i buscar els compromisos perquè això passi. No és admissible que el Govern i DA posin per davant la defensa de l’Església i no tinguin en compte el que pugui opinar el Copríncep francès. Ens podem trobar que en un fòrum internacional algú assenyali amb el dit el president francès que és cap d’estat en un país on l’avortament està penat. Què passarà en aquell moment?
 
Hi ha alguna alternativa viable a la del Coprincipat?
S’ha d’avançar parlant del tema i discutint, i demostrant que hi pot haver un encaix amb aquesta qüestió. El rei de Bèlgica va abdicar uns dies perquè el parlament aprovés l’avortament i després va tornar a ser rei. No dic que s’hagi de fer alguna cosa semblant, però hi ha solucions per fer-ho compatible. Els coprínceps han de fer la seva funció, que és la pròpia d’un cap d’estat, i obviant una mica quina és la seva circumstància personal.
 
I quina altra opció hi hauria més enllà d’abdicar i tornar al càrrec?
La solució més pràctica és que dins de les eines de la Constitució, el Copríncep episcopal no firmi la llei que despenalitza l’avortament ja que és una solució que preveu la Constitució i que facilita la reforma sense que ell, per qüestions religioses, hi hagi de donar suport.

Vela defensa l’acord amb liberals per fer front a un sistema electoral “poc representatiu” que “ens condemna a perdre”

Crea: 11/05/2018 - 18:32
Autor: PS
Vela, a la dreta, durant l'entrevista a RNA (RTVA)
La primera secretària del Partit Socialdemòcrata, Susanna Vela, ha defensat que l’acord amb els liberals per concórrer conjuntament amb llistes territorials en les properes eleccions generals és necessari per poder tirar endavant reformes claus incloses en l’entesa. Entre elles, el canvi d’un sistema electoral que, ha denunciat, “és molt poc representatiu” i fa que els vots aconseguits per les diferents formacions no es tradueixin en escons i, per tant, “ens condemna a perdre”. 
 
Així ho ha expressat la dirigent socialdemòcrata durant l’entrevista concedida al programa ‘Ara i aquí’ de Ràdio Nacional d’Andorra. Vela ha recordat que l’acord tancat amb Liberals inclou l’impuls de reformes importants com ara el retorn de la centralitat política al Consell General, la modificació de la llei de la contractació pública per dotar-la d’una major transparència i evitar abusos o la reforma del sistema electoral. Aquest darrer, ha explicat, rau en un dels principals motius de l’entesa assolida amb la formació blava. “Quan decidir tirar endavant aquest acord era perquè teníem clar que si anàvem sols, no ens en sortiríem a les territorials perquè és un sistema molt poc representatiu”, ha manifestat, tot rememorant que, en comicis anteriors, el PS “va fer programes potents amb candidats molt bons i no ens en vam sortir no perquè no tinguéssim prou vots sinó perquè en teníem molts però no es reflectien en escons”. 
 
En definitiva, ha afirmat, “el sistema ens condemna a perdre les territorials” i, per això, “apostem per canviar la llei electoral i que sigui realment representativa; és un dels punts que ens uneixen amb liberals”. Així, l’acord assolit és “l’estratègia o la manera de tenir un conseller a la parroquial”, ja que “no podem tirar endavant mai les reformes que volem si no som més parlamentaris”. També ha avançat que, malgrat que l’acord sigui per ara amb Ld’A “si tenim una bona representació, ho estendrem a les altres forces per buscar un consens més ampli”.
 
Justament, un altre dels punts claus de l’entesa fa referència a la negociació per l’acord d’associació amb la Unió Europea. Vela ha deixat clar que el PS continua defensant la necessitat de tancar aquest conveni però lamenta la forma com ha portat tot el tema el Govern de DA. “Des de l’inici hem ofert suport i no hem tingut informació, més enllà de la premsa. És un dels errors que ha comès DA. Entenc que no pots desgranar tota la negociació però és una reforma molt important i què menys que explicar les grans línies dels punts a negociar”, ha comentat la primera secretària socialdemòcrata, que ha demanat “fer un parèntesi a l’espera d’un nou Consell General”. I és que, ha alertat, “ara no sé cap on anem” i, en canvi, un cop es conegui la nova composició, “es pot reconduir l’acord; no pel fons, que està escrit, sinó per la forma, els terminis o les transitòries”. 
 
Vela també ha deixat clar que “de la despenalització de l’avortament se’n parlarà durant la campanya” i ha argumentat que “hem de trobar una solució perquè és un dret que a Andorra s’està vulnerant”. En aquest sentit, ha argumentat que “les institucions, en aquest cas els Coprínceps, han de valorar que són caps d’Estat amb tot el que això significa”. Això vol dir que “han de vetllar pels drets de tota la ciutadania i han d’intentar fer-ho possible: s’ha de buscar la manera”.
 

Alís diu que en l’acord amb Liberals no hi ha “renúncia ideològica” i “donarà més força” per defensar el programa

Crea: 10/26/2018 - 12:17
Autor: PS
Gerard Alís, durant l'entrevista (RTVA).
El conseller general del Partit Socialdemòcrata Gerard Alís ha defensat l’acord assolit amb Liberals d’Andorra (LdA) per concórrer conjuntament amb llistes territorials en les properes eleccions generals. El parlamentari ha remarcat, a més, que l’entesa no suposa “cap renúncia ideològica”, ja que cadascuna de les dues formacions continuarà defensant els seu programa en anar en solitari a la candidatura nacional. De fet, ha explicat, la voluntat és que aconseguint els escons parroquials es tingui més força per poder defensar aquests postulats durant la nova legislatura. 
 
Alis ha fet aquestes explicacions durant l’entrevista concedida al programa ‘Ara i aquí’ de Ràdio Nacional d’Andorra. El conseller general socialdemòcrata ha recordat que “el sistema electoral no és aritmètic” i que, per això, “cal sumar esforços perquè és el que pot donar-te la victòria a una o més territorials i així poder desenvolupar el nostre programa a nivell nacional”. El parlamentari ha qualificat “d’intel·ligent” la decisió adoptada per les dues formacions tot recordant que “si fem un anàlisis de tots els comicis, veiem que el guanyador és qui s’emporta les llistes territorials” i assegurant que “l’elector ho copsarà”. També s’ha mostrat confiat a poder desenvolupar l’acord al màxim: “la idea és fer llista al major nombre de parròquies i, evidentment, s’intentarà també a Sant Julià. Sóc optimista i crec que podrem dir que estem a totes”.
 
Ara bé, també ha deixat clar que l’entesa no suposa en cap moment renunciar a principis claus de l’ideari del PS. “Es farà una llista nacional i cada partits defensarà amb ella els seus programes. I en les territorials hi ha punts com més transparència o canviar el sistema electoral que compartim”, ha comentat. Per tant, “no suposa cap renúncia a les nostres bases ideològiques i ho hem d’explicar a la ciutadania, tot i que hi hagi veus que vulguin vendre que s’ha fet un pacte antinatura”.
 
Alís també ha rebatut les crítiques del grup parlamentari de Demòcrates per Andorra (DA) que lamentava les esmenes a la totalitat presentades tant pel PS com per altres partits de l’oposició a les lleis tramitades pel Govern. “Les fem per defensar el nostre programa”, ha defensat, tot posant l’exemple de la llei de Funció Pública: “hi ha canvis molt importants com fer desaparèixer la figura del funcionari. I això mereix un debat obert. No és electoralisme”. Al seu entendre, es tracta de temes “de calat” que “marcaran molt a la ciutadania” i, per tant, “és lògic que hi hagi debats intensos perquè  cada grup vol explicar el seu model i confrontar les seves idees”.
 
El conseller general ha reiterat el suport del PS a la negociació amb la Unió Europea per assolir un acord d’associació però ha lamentat que Govern ho estigui portant a terme sense transparència. “A l’inici trametia la informació amb certa fluïdesa, però això ha anat canviant. Caldria més informació envers els partits i també la ciutadania. Cal més pedagogia”, ha reclamat. Per això, ha apuntat que és necessitar “un canvi d’interlocutor amb un nou Govern” i ha avançat que “nosaltres tenim clar que continuaríem la tasca de negociació amb més comunicació cap a la ciutadania i els agents econòmics i socials”.
 
Per últim, preguntat sobre la despenalització de l’avortament, el parlamentari del PS ha lamentat que “qui ha posat sobre la taula la dicotomia entre Coprincipat i avortament és DA” i ha indicat que “tenir les dues coses és viable” tot remarcant que “la funció d’un polític és trobar solucions als problemes”. També ha apuntat que “la funció del Copríncep ha de ser la de cap d’Estat, no la de representant de l’església. Ha d’assumir-la i, per fer-ho, hi ha fórmules com va passar amb el divorci o el matrimoni homosexual”.
 

Sepulcres emblanquinats

Crea: 10/10/2018 - 12:11
Autor: Ferran Goya
Fa uns dies –o potser setmanes?– Oriol Vilella escrivia sobre la religió a l’escola en un diari andorrà. La seva referència bíblica a Sant Mateu i a una de les obres més conegudes de Bach em va refrescar la memòria d’alguns dels episodis que, diuen, ens relatava el deixeble de Jesús i que podrien ser un instrument per interpretar el present.
 
En la meva infantesa, un dels contes que més em fascinaven era el del Messies expulsant a fuetades els mercaders del temple (capítol 21, 12-13). Mateu explica l’episodi així: “Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i en va expulsar els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i els deia: ‘El meu temple serà anomenat casa d’oració, però vosaltres en feu una cova de lladres.’” La violència –de baixa intensitat– ha tingut sempre bona prèdica en la civilització judeocristiana, sense excloure’n la d’alt voltatge en cas de “justificada necessitat”.
 
Al capítol següent (22,21) explicava Mateu –o el seu plagiari?– allò tantes vegades repetit: “Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.” És cert que l’Església catòlica no ha estat gaire complidora d’aquest ensenyament: des del segle VIII fins a les acaballes del XIX, Cèsar i Déu van regnar junts els Estats Pontificis. Una coalició que la unificació italiana va liquidar de manera provisional el 1870; per bé que, cinc dècades després, el Papat recuperà la sobirania del l’exigu (44 hectàrees) territori del Vaticà gràcies als pactes de Letran del 1929 entre Mussolini i Pius XI. M’abstindré, avui, de treure conclusions d’aquest petit detall de la legitimació original de l’Estat vaticà.
 
On no ha deixat mai de co-manar cesàriament l’Església des de l’edat mitjana ha estat al nostre país (46.776 hectàrees), sense necessitat de signar pactes antinatura –o van ser naturals?– similars al de Mussolini i el Papa Achille Ratti, el qual –entre altres mèrits anteriors– havia beneït la guerra d’Abissínia i la dels cristeros a Mèxic.
 
Però Mateu també tenia la resposta còmoda a aquesta contradicció entre la prèdica i la pràctica (Mt, 27,2-4): “Els mestres de la Llei i els fariseus s’han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit.” Està prou bé –oi?– aquest repartiment de drets i deures: obeïu, accepteu càrregues insuportables, però no feu com fan ells.
 
A poc a poc, el Mateu indignat es va engrescant i comença a anar a sac contra el fariseisme (Mt 27, 27-28): “Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d’ossos de morts i de tota mena d’impuresa! Igualment vosaltres, de fora sembleu justos, però per dintre sou plens d’hipocresia i de maldat.” Un discurs de raper moderat que, històricament, no ha servit per canviar ni un àpex el comportament de les castes eclesiàstiques, basat encara avui en la dita: “Consells venc i per mi no en tinc.”
 
Per entendre el present, per descomptat, no cal haver llegit els evangelis, fins i tot, podria ser contraproduent. Sobre la doble moral, l’explotació, els abusos de poder i la injustícia, fruïm una llarga llista d’ensenyaments laics d’artistes, filòsofs i poetes que, a més de relatar-nos aquestes pràctiques, han volgut anar més enllà, esbrinar com i per què es produeixen, sense demanar-nos obediència i resignació al càstig diví que es distingeix per la seva equivocada punteria, sempre acarnissada en els més febles.
 
Uns filòsofs i poetes que no ens sermonejaven sobre les injustícies de la realitat social i política sinó que volien transformar-la.
 
En un petit poema en prosa titulat Chacun sa chimère, Baudelaire parla de les misterioses i incomprensibles raons per les quals els oprimits accepten, sense revoltar-se, les arbitrarietats dels dèspotes de torn. Diuen que el poeta francès es va inspirar en la pintura de Los caprichos de Goya: Tú que no puedes, llévame a cuestas.
 
Charles Baudelaire, perplex, pren nota d’aquesta curiositat que crida la seva atenció: “Cap d’aquests viatgers semblava irritat contra la bèstia ferotge penjada al coll i enganxada a l’esquena; semblava que la veia com part de si mateix. Totes aquestes cares cansades i serioses no van mostrar senyals desesperació; sota la cúpula spleenica del cel, els peus immersos en la pols de la terra tan desolada com aquest cel, caminaven amb la fisonomia resignada d’aquells que estan condemnats a esperar per sempre.”
 
La bèstia ferotge ja està prou identificada; cada dia, més dones i homes troben insuportable portar a coll aquesta càrrega; són gent que no es resigna a esperar per sempre, que vol acabar amb la discriminació de la dona, que vol unes polítiques d’igualtat eficaces i no retòriques, que reclama la despenalització de l’avortament a Andorra. Les excuses, els xantatges, les amenaces i el menyspreu dels fariseus hipòcrites, dels doctors de les lleis d’alta volada, dels experts en capses de Pandora, de tots aquests sepulcres emblanquinats, ni convencen, ni espanten.

Rosa Gili: “És surrealista haver de demanar el dret a l'avortament el 2018”

Crea: 10/08/2018 - 11:06
Autor: PS
La consellera general del PS, Rosa Gili (C.G. / Diari).
La consellera general del PS, Rosa Gili, avança que encara no ha meditat si repetirà com a parlamentària durant la propera legislatura. Tot i això, té clar que és necessari apostar per la modernització del país i per la millora dels processos democràtics del Principat.
 
Com valora la gestió de Demòcrates per Andorra respecte a la demanda per despenalitzar l’avortament?
En relació amb tot aquest tema, crec que és surrealista haver de demanar el dret a l’avortament el 2018. Hi ha tractats internacionals que defensen els drets de les dones des de fa molts anys. És a dir, sembla que la societat ha avançat i que a l’andorrana continuem estancats en el segle passat.
 
És evident que aquesta demanda xoca amb el Coprincipat.
Sí que tenim un Copríncep del món de l’Església que pot tenir la ideologia que té, però això no hauria d’interferir en la vida de les persones i en els drets de les dones. Jo com a dona i andorrana considero que és inacceptable el tracte que estem fent a través del Codi Penal i també tota la hipocresia que tenim al país. És un tema que estem tardant moltíssim a solucionar.
 
Llavors, s’ha de parlar de tota aquesta qüestió obertament.
Nosaltres hem de poder parlar d’aquest tema obertament. S’ha de facilitar tota la informació possible a les dones de cara a la prevenció, informació sobre salut sexual i reproductiva, i tenir un centre de planificació familiar. Hem de tenir aquest lloc justament per aconseguir evitar que les dones vagin a avortar.
 
És compatible despenalitzar l’avortament amb el manteniment del Coprincipat?
Nosaltres pensem que ho pot ser. La Constitució ens diu que s’ha de defensar la vida en totes le seves fases i sabem que hi ha estudis científics que afirmen que en la concepció no es pot parlar de vida. Ho podem argumentar així. També hi ha l’opció que el Copríncep episcopal no firmi aquesta llei, atès que ja ho ha fet altres vegades i un exemple és el matrimoni entre persones del mateix sexe.
 
Per tant, vostè entén que hi ha manca de voluntat política?
Si realment hi ha voluntat política es pot estudiar de quina manera es pot dur a terme. Allò que no es pot fer és amagar el cap sota l’ala i ser hipòcrites dient que ja es pot anar a Barcelona.
 
Continuaria endavant amb el debat si es posés en perill el règim polític actual?
Penso que no estem en aquest estadi. S’han d’explorar moltíssimes possibilitats abans de dir que és incompatible. El problema és que si es colla molt en aquesta direcció i les posicions estan enrocades, llavors tindríem sobre la taula el debat entre avortament i Coprincipat.
 
L’avortament és un dels temes principals del debat polític, que també està centrat pel seu pacte amb Liberals d’Andorra. Com van les aliances a les par­ròquies?
Jo no estic dins de la primera línia del grup negociador, però em consta que es va treballant i l’acord ja s’ha acceptat a Encamp, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Em consta que se segueix treballant a les altres parròquies i el procés continua. L’objectiu des de l’inici és que això es pugui fer a totes les parròquies, per tant crec que no hi ha cap porta tancada.
 
Des de les files de DA s’ha qualificat l’acord d’antinatural.
Les paraules de Demòcrates em fan molta gràcia perquè ells el 2011 es van ajuntar amb moltíssima gent sense cap mena de projecte. L’únic objectiu que tenien era el de fer fora el Govern socialdemòcrata.
 
No els costa compartir llistes amb persones amb una ideologia liberal, sent vostès socialdemòcrates?
Nosaltres ho vam haver d’explicar molt a les nostres bases, però crec que la gent més propera ho entén. Qui ha seguit de prop la realitat de la política del país dels últims anys i la realitat del sistema electoral crec que ho entén. En el nostre pacte no hi ha cap tipus d’oportunisme polític, tothom guarda la seva ideologia i ens adaptem al sistema electoral que hi ha vigent.
 
En cas que el PS guanyés les eleccions generals i necessités el suport d’un altre partit per governar, ho farien amb L’A?
Tot això és política virtual. Nos­altres evidentment tenim l’objectiu de guanyar i quan tinguem els resultats ja veurem si hi ha la possibilitat de governar amb ajuda d’algú. No es pot dir sí o no, s’ha de parlar i crec que la porta està oberta. Tot i això, encara és molt prematur tractar aquesta qüestió.
 
Estem a la recta final de la legislatura i encara queden molts projectes de llei al Consell General.
Sí, per això seria una opció intel·ligent donar prioritat a algunes lleis, perquè si no estem treballant molt a correcuita i amb molta pressió. Això no és bo per a nosaltres perquè som pocs i fins i tot tampoc per a la majoria, que sembla que a vegades no són conscients de tot allò que porten entre mans. El Govern els passa un projecte de llei i constato que hi ha poca reflexió.
 
En quins projectes s’hauria de centrar l’activitat dels parlamentaris?
Si vols que sigui sincera, en aquest estadi en què estem, et diria que gairebé en cap. D’entre les grans reformes tenim la Funció Pública, que penso que s’ha portat molt malament i volen tancar-la ara a final de legislatura quan l’any 2011 era una de les seves grans prioritats. La reforma sanitària crec que l’han entrat segurament ferits perquè hauria estat molt dur per a ells marxar sense haver fet res.

Pàgines

Subscriure a RSS - avortament