avortament

25 anys d'una Constitució que cal que comenci a madurar

Crea: 03/12/2018 - 18:29

Autor: Aleix Mañosas

Des de fa uns quants anys, bona part de la nostra població reclama poder ser escoltada i que se li permeti ser realment lliure. El passat dia 8, arreu d'Espanya i en menor mesura a Andorra, aquest col·lectiu es va manifestar. Em refereixo, com ja haureu endevinat, a les dones. Tot i que en les manifestacions hi havia persones d'ambdós gèneres, tota la gent que hi assistia ho feia amb la mateixa intenció: un reclam feminista.

A diferència del que alguns poden creure, el feminisme no és, en cap cas, el contrari del masclisme. El feminisme és un moviment, una ideologia que, resumint, podríem dir que reclama un estatus totalment coherent i legítim: la igualtat d'oportunitats entre els homes i les dones.

Aquí no només es fa referència a acabar amb l'escletxa salarial sense sentit, ni amb la violència de gènere que afecta en un percentatge molt més elevat a dones que a homes. Aquí també s'inclou la igualtat dels permisos de paternitat i maternitat i, com no pot ser d'una altra manera, l'avortament en els tres supòsits bàsics: perill de la vida de l'embarassada, embaràs produït per violació i greus malformacions en el fetus.

S'està disposat a treballar en molts sentits, però aquest darrer punt segueix sent una barrera infranquejable. Malauradament aquesta postura també és presa per les mateixes dones de la majoria parlamentària de DA.

Difícilment es podrà parlar d'igualtat i d'aconseguir que la nostra societat avanci en un sentit feminista si aquest darrer punt no el superem.

Un altre escull que també cal superar és la múltiple nacionalitat dels ciutadans. Andorra és un país amb una quantitat molt gran de cultures i nacionalitats. De la unió de persones de diferents nacionalitats neixen criatures que, des del primer moment en què respiren, són multinacionals. La nostra legislació, per contra, els prohibeix la seva realitat.

El 14 de març d'enguany la Constitució Andorrana celebra 25 anys. Andorra ha avançat molt des d'aquell 1993 i, com tota societat, segueix evolucionant a una velocitat superior al que ho van fent les seves lleis. L'escletxa existent entre la realitat i el marc legal no és, en cap cas, aliena a la Carta Magna.

L'efemèride del quart de segle per a la nostra gran llei, unida a què estem a menys d'un any de celebrar unes eleccions generals, haurien de ser un bon moment per començar a qüestionar-nos si volem seguir evolucionant com a societat i, en cas afirmatiu, fer certes modificacions a la Constitució. Fa temps que va deixar de ser tant jove i caldria que comencés a madurar.

Dona i andorrana

Crea: 03/09/2018 - 11:18

Autor: Cèlia Vendrell

Aquest cap de setmana hem estat de celebració a casa. La meva filla ha complert 18 anys. Aquesta data, tan esperada per ella i tan temuda per mi, m’ha fet reflexionar sobre el feminisme. Pels fets de l’atzar o del destí, ella ha nascut a inicis de març, molt a prop del dia 8, la data escollida per a la celebració del Dia Internacional de la dona.

Han passat els anys i la situació de les dones al món occidental sembla que millori. I, malauradament, només puc dir sembla perquè encara tenim molts exemples que continuen demostrant que no som encara ciutadanes de ple dret. Legalment, sí que ho som, però, si ens atenim als fets, encara queda molt camí per recórrer. I no parlem ja de la situació a altres països molt patriarcals.

La lluita per una societat igualitària ha de permetre la millora de les condicions de vida de les dones al món sencer. Aquí, a Andorra, també és necessari encara progressar. Cert és que l’article 6 de la nostra Constitució diu que tots tenim els mateixos drets i deures i que ningú pot ésser discriminat per raó del seu sexe, però la realitat continua estant lluny d’aquestes belles paraules.

Quantes dones continuen cobrant menys que els seus companys homes per les mateixes feines? Quantes pateixen assetjaments al seu lloc de treball? Quantes són víctimes de maltractaments tan físics com psicològics per part de les seves parelles? I quantes han hagut d’assumir embarassos no desitjats?

El dret de vot i el dret a la contracepció han estat dues de les grans revolucions feministes. La segona ha permès que la dona decidís sobre la seva maternitat. Quan i quants.

Fins als anys noranta, la lligadura de trompes no estava autoritzada a Andorra. Qui volia sotmetre’s a aquesta operació no tenia més remei que marxar del país i ser intervinguda a Espanya o a França. Va ser gràcies a lluita d’un grup de dones, i malgrat l’argument contrari que això no era possible sense el trencament de les institucions, que es va aconseguir canviar la llei i, per tant, permetre que l’operació es pugui practicar al Principat.

Ara, estem demanant la despenalització de l’avortament en els tres supòsits considerats bàsics: violació, perill per la salut física o psíquica de la mare i malformació del fetus. Com a argument en contra es torna a posar sobre la taula el trencament de les institucions i que les dones hem de ser andorranes abans de tot.

Sóc dona i sóc andorrana, estimo molt el meu país i respecto les seves institucions, però aquestes no poden ser un fre per a les nostres llibertats.

Gili insisteix que el PS defensa el dret a l'avortament

Crea: 12/07/2017 - 11:19

Autor: PS

Gili, amb Alís i López al ple del Consell (ANA).

A la consellera socialdemòcrata Rosa Gili no li sorprèn que el Consell d'Europa hagi advertit de nou a Andorra que ha de permetre la interrupció de l'embaràs ja que és un dret humà. Gili ha argumentat al programa 'Ara i aquí', de Ràdio Nacional d'Andorra, que "estaria bé que la majoria [Demòcrates per Andorra] vulgui fer avançar Andorra en drets humans, tots els organismes internacionals ho recomanen". La parlamentària ha recordat que el PS ha tirat endavant diverses iniciatives per aconseguir la legalització de l'avortament, però que sempre els les han tombat. "Fa dos o tres anys ho vam tornar a intentar, crèiem que com que hi havia paritat al Consell General i moltes dones joves tiraria endavant, però no va ser així. El nostre posicionament, però, no ha canviat".

Quant a la decisió de l'Ecofin (la reunió de ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea) de posar Andorra en la llista grisa de països cooperadors en matèria fiscal, Gili ha declarat que "més val estar a la grisa que a la negra, però lamento que no ho haguem pogut fer abans". Amb tot, la consellera socialdemòcrata ha recordat que la modificació que exigeix Europa ja està a tràmit parlamentari i que des del seu grup "sempre hem col·laborat amb aquests temes, hem defensat una homologació que ens reconegui arreu, i farem el que sigui possible perquè se solucioni".

A l'entrevista, Gili també ha deixat la porta oberta a tancar acords parroquials a l'hora d'elaborar les llistes territorials per a les pròximes eleccions generals. "Jo no em tanco a res, tenim la ideologia molt clara, sabem què volem per a aquest país i això no ho canviarem, però si es vol que el país avanci hem de trobar fórmules", ha conclòs. La socialdemòcrata s'ha referit a la llei electoral, que dificulta les majories alternatives.

Rosa Gili insta a DA a assumir la demanda del Consell d’Europa per despenalitzar l’avortament

Crea: 12/06/2017 - 20:31

Autor: PS

Un instant de l'entrevista vist des de la sala de control (RTVA).

La consellera general del Partit Socialdemòcrata Rosa Gili ha instat a la majoria demòcrata que assumeixi la demanda feta pel Consell d’Europa i aposti per despenalitzar l’avortament en els tres supòsits considerats bàsics –malformació del fetus, perill per la vida de la mare i violació-. Ho ha fet després de les dures crítiques que, des de l’organisme, s’han fet a Andorra pel fet de ser un dels pocs països europeus que encara mantenen com a delicte la interrupció voluntària de l’embaràs. En aquest sentit, ha deixat clara la postura favorable del PS a aquesta possibilitat des de ja fa molts anys, tot remarcant que es tracta d’un tema de drets humans.

Gili ha fet aquestes valoracions durant l’entrevista concedida al programa ‘Ara i aquí’ de Ràdio Nacional d’Andorra, on també ha abordat altres aspectes de l’actualitat. Sobre l’avortament, ha indicat que “el que diu el Consell d’Europa no ens sorprèn” i ha volgut recordar que des del PS “ja hem intentat arreglar aquesta anomalia dos cops i les dues vegades no s’ha acceptat”. Sobre aquest segon intent –a la passada legislatura-, ha lamentat especialment que no prosperés per l’oposició de la majoria demòcrata “malgrat tenir una paritat entre homes i dones al parlament”.

La consellera general escaldenca ha apuntat que el fet que “ara ens ho diguin des de fora”, el que fa és “refermar el nostre posicionament”. Gili ha retret que al país “hi ha molta hipocresia” tot recordant que “s’acaba avortant fora”. Per tant, al seu entendre, “és ridícul i absurd que continuï aquesta situació”. Per això, ha intentat fer una crida a DA. “Estaria molt bé que la majoria assumís això i volgués fer avançar Andorra amb un tema que és de drets humans”.

La parlamentària del PS també ha parlat del fet que la Unió Europea hagi inclòs Andorra en una llista de països que, malgrat no ser considerats com a paradisos fiscals, sí que han de modificar aspectes de la seva legislació tributària. “Val més estar a una llista grisa que no a la negra, però amb el temps que estem posats amb això, lamento que no ho haguem pogut arreglar abans”, ha indicat, tot posant en relleu que “no ens beneficia en res sortir com a ‘cooperants però no del tot’”.

Gili també ha defensat que el PS hagi acordat amb els representants parlamentaris de Liberals i Socialdemocràcia i Progrés (SDP) fer un recurs conjunt perquè el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre si la reforma comunal s’adequa o no a la Carta Magna, després dels dubtes sorgits arran de l’informe jurídic encarregat pel comú de Sant Julià de Lòria. “Amb unes lleis de la transcendència de la de transferència i competències, hem d’estar molt segurs que no són inconstitucionals”, ha argumentat, tot avisant que “si ara no es fa [el recurs], algú ho podria reobrir més endavant amb un procés judicial; ens cal seguretat jurídica”. En aquest sentit, ha apuntat que “tots, al final, volem que s’aclareixin aquests dubtes i tenim la sort de tenir un organisme, el Tribunal Constitucional, que ho pot fer. Entenem que el recurs s’ha de fer”.

L’exemple de Simone Veil

Crea: 09/22/2017 - 10:56

Autor: Cèlia Vendrell

26 de novembre de 1974: se celebra la primera sessió de debat sobre el projecte de llei sobre la interrupció voluntària de l’embaràs a l’Assemblea Nacional francesa.

17 de gener de 1975: entra en vigor la llei, votada després de 25 hores d’intensos debats el 29 de novembre de 1974, aprovada amb 284 vots a favor, gairebé tots els diputats del centre i de l’esquerra, i 189 en contra. La seva gran impulsora havia estat Simone Veil, llavors, cal recordar, ministra de Giscard d’Estaing, un president de dreta.

Abans de la llei, sense tenir estadístiques fiables, es pensava que a França es practicaven, evidentment en la clandestinitat, uns 300.000 avortaments il·legals l’any. Es feien en condicions poc higièniques i amb gent poc professionals, a qui es va arribar a nomenat creadors d’àngels. En molts casos les dones acabaven mutilades i moltes perdien la vida en l’operació.

Per posar fi a aquesta situació de desesperació per part tant de les afectades com de les seves famílies, els legisladors francesos van votar a favor de la llei, amb la qual es van humanitzar, permetre, limitar i controlar els avortaments. Els partidaris del ‘no’ van invocar que el text seria la porta oberta a la disbauxa, a l’alliberació sexual i a utilitzar l’avortament com a mètode anticonceptiu. Es va arribar a afirmar que França s’ompliria d’escorxadors i abocadors on s’apilarien els cadàvers de petits éssers humans. Veil, rescatada d’Auswicht, única supervivent juntament amb la seva germana de tota la seva família, va ser acusada de voler llençar embrions humans al forn crematori.

La llei té ara més de 40 anys de vida. Les estadístiques demostren que en cap cas s’utilitza com a mètode anticonceptiu ni que França s’ha omplert d’escorxadors humans. El nombre d’avortaments es manté estable al voltant dels 200.000 anuals. La legislació ha permès salvar moltes vides, les de les dones que, per raons diverses i que ningú té el dret de jutjar, han interromput el seu embaràs en bones condicions i en mans de professionals.

43 anys més tard, les dones andorranes no disposem d’aquest dret, ni en els tres supòsits bàsics (perill de vida per la mare, violació i malformació del fetus). Vivim en un país on regna la hipocresia. Marxem fora i avortem en bones condicions als països veïns. Les estadístiques anteriors al 1974 són, afortunadament, història. També a Andorra.

El març del 2013 el Partit Socialdemòcrata va entrar una llei per despenalitzar l’avortament en aquests tres supòsits i que aquests es poguessin practicar, en cas de necessitat, al nostre país. Els 22 consellers que llavors tenia Demòcrates per Andorra al Consell General no van tenir la voluntat d’acceptar-ho. De fet, ni tan sols van voler debatre el text perquè, en sessió celebrada el 18 d’abril, van rebutjar-ne la seva pressa en consideració. Quina llàstima! Quina gran llàstima!

Una postura ben diferent a l’enorme valentia demostrada per Veil. El seu exemple, malauradament, no va ser seguit per altres dones, les conselleres generals de DA la passada legislatura.

Esteu aquí

avortament

Pàgines