avortament

El PS demanarà derogar la reforma laboral i la de la funció pública si s'acaben aprovant

Crea: 10/03/2018 - 15:21

Autor: PS

Un instant d'una entrevista anterior (RTVA).

El PS es mostra contrari a l'aprovació del codi de relacions laborals i de la llei de la funció pública, dos dels textos pendents en aquest darrer tram de la legislatura.

Al PS li preocupa que s'hagi de treballar contra rellotge i té clar que hi ha dues lleis que, en cas que s'aprovin, demanarà de derogar i canviar àmpliament: la de la funció pública i la de relacions laborals, que, per a Pere López, té punts positius, però d´altres força perjudicials.

Assegura que "s'estan mantenint qüestions respecte el text inicial com els contractes en pràctiques, la precarització laboral i la reducció de la indemnització". S'ha mostrat especialment "preocupat per com quedaran les persones a partir dels 50 anys".

L'avortament serà una altra de les qüestions importants en la futura campanya electoral i el president dels socialdemòcrates, que aquest dimecres ha estat a l''Ara i Aquí' de Ràdio Nacional, diu que la formació manté el seu posicionament: la despenalització de l'avortament en els tres supòsits.

López ha defensat l'entesa amb Liberals d'Andorra amb vista als comicis de la primavera. Afirma que l'acord no implica renúncies programàtiques, que les dues formacions tenen punts concordants i que l'escenari, l'endemà de les eleccions, pot plantejar moltes possibilitats de pacte.

López avança que el PS portarà l’avortament al programa i que es podria anar més enllà dels tres supòsits

Crea: 10/03/2018 - 13:21

Autor: PS

El conseller general i president del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha defensat la necessitat de posar sobre la taula el debat sobre la despenalització de l’avortament, tot remarcant que es tracta d’una petició d’una majoria de la societat andorrana. A més, ha avançat que la qüestió es portarà en el programa de les eleccions generals i, fins i tot, podria anar més enllà dels tres supòsits bàsics dels quals s’ha parlat fins ara, ja que així ho estan proposant alguns dels companys de la formació. El parlamentari també ha tornat a posar en relleu que l’acord assolit per fer llistes territorials conjuntes persegueix aconseguir una representació més realista dels resultats electorals a la futura cambra.

López ha fet aquestes declaracions en l’entrevista concedida al programa ‘Ara i aquí’ de Ràdio Nacional d’Andorra. Preguntat sobre la qüestió de l’avortament, el conseller general ha recordat que “veig que és el que vol la majoria dels andorrans”, en referència a la despenalització en els tres supòsits considerats bàsics –perill per a la vida de la mare, malformació del fetus i violació- i, per això, “s’ha de posar sobre la taula”. També ha lamentat que “és un dret de les dones” i, en canvi, “alguns quan en parlen el trivialitzen”, fet que considera com a “poc humà”.

El parlamentari s’ha mostrat en contra de negar el debat pel simple fet de l’oposició del Copríncep episcopal i ha apuntat que “no crec en una política asfixiant i pessimista que tanqui portes”. Davant aquesta postura, ha apuntat que “obrirem un espai de diàleg i d’entesa per parlar-hi”. Per tant, ha afirmat, “portarem la qüestió al programa” i, de fet, ha indicat “alguns companys plantegen alguna fórmula més oberta”.

L’activitat parlamentària

López també ha avisat del risc que es vulgui córrer els darrers mesos de legislatura per aprovar algunes lleis com ara la de la Funció Pública o les laborals. “Si les coses es fan ràpid pot ser perillós, ja ho vam veure la passada legislatura”, ha apuntat, tot lamentant que aquestes presses. “El Govern ha d’acceptar que ha fet tard amb aquests compromisos no acomplerts. No és realista ni honest voler-ho tirar endavant de pressa i corrents”, ha indicat.

Sobre aquests textos, a més, ha expressat la preocupació especial pel que poden suposar per a molts treballadors del país, tant del sector públic com del privat. Així, en el cas de la reforma del codi de relacions laborals, ha comentat que, per exemple, “es vol reduir la indemnització per acomiadament” i això “posa en risc persones de més de 50 anys que porten temps a una empresa perquè es facilita que se’ls faci fora”, quan “tots sabem que amb una edat, reubicar-se al món laboral és complicat”. Per això, ha avançat, des del PS es té clar que “si s’aproven, proposarem la derogació o la modificació en gran part la propera legislatura”.

El president socialdemòcrata també ha defensat l’acord assolit amb els liberals, recordant que, per part del PS, “es va aprovar en un acte amb una votació de la militància” i que “l’endemà estàvem donant les explicacions a tota la ciutadania”, dos fets que, ha reclamat, “no es poden menystenir perquè és democràcia i transparència”.

López ha reiterat que l’acord no suposa cap renúncia ideològica: “El PS manté el seu programa electoral. No hi ha ni un canvi com a conseqüència de l’acord”. També ha indicat que, si bé és cert que hi ha certa llunyania en alguns postulats entre els dos partits, en canvi, “hi ha eixos polítics com conservadursme-modernisme o qualitat democràtica on estem més d’acord”, començant per un sistema electoral “que no és representatiu” com “es demostra cada dia amb el que passa al Consell General”. Així, en el cas de la formació socialdemòcrata, “representem a molta gent, vam tenir gairebé un 25% de vots. En canvi, estem encabits en un trosset del grup mixt”. També ha deixat clar que “passi el que passi en les eleccions, hi hagi la majoria que hi hagi, el PS i Liberals estan compromesos a tirar endavant els punts que es van acordar”.

López proposa crear una comissió amb agents econòmics i polítics per abordar el futur del comerç

Crea: 10/02/2018 - 18:43

Autor: PS

López xerra amb els també consellers generals Carles Naudi i Josep Pintat.

El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López ha proposat la creació d’una comissió de seguiment del pla estratègic de turisme de compres que compti amb la participació dels agents econòmics però també dels diferents grups parlamentaris per, d’aquesta forma, impulsar aquest projecte que, fins ara, evoluciona massa lentament, i, també, per treballar en solucions de futur per al sector comercial. El parlamentari ha llençat la idea durant el debat que ha mantingut amb el ministre Francesc Camp en la sessió de control a Govern celebrada al Consell General al voltant del balanç de la campanya d’estiu. El ple també ha abordat temes com la política de salut sexual i reproductiva, el futur de l’edifici de Ràdio Andorra o la negativa per part de l’executiu a impulsar habitatges de lloguer.

López ha posat en relleu que, malgrat l’optimisme mostrat per Camp, “els mitjans parlen de davallada d’ocupació i de volum de vendes”, fet que fa que l’opinió expressada des del Govern sigui molt diferent de la que es té entre els negocis. “A l’hora de dir que el balanç de l’estiu és positiu hauria de ser més conscient de la realitat que viu el nostre sector comercial. Segur que moltes associacions li podran explicar què està passant”, ha apuntat el parlamentari que, a la vegada, ha lamentat que per ara, el resultat d’un projecte “amb bones propostes i iniciatives” com és el pla estratègic pel turisme de compres ha tingut “un moviment, per ara, escàs”.

Per això, considera necessari que se li doni un impuls i, per això, ha proposta “la creació d’una comissió de seguiment”. En aquest òrgan estarien integrats “tots els agents econòmics” però també “els polítics”, entre ells els grups parlamentaris. D’aquesta forma, ha defensat, es podria treballar en un consens per trobar i tirar endavant solucions als problemes que afronta un sector clau en l’economia com és el comercial.

Sobre el balanç turístic, a més, López ha apuntat que també és conseqüència de “coses que s’han fet malament”, com ara l’execució de les obres a l’avinguda Meritxell. “Executar aquests treballs, fent servir maquinària pesant i tallant materials davant els clients no és propi d’un eix comercial que vol ser atractiu. I això ho va permetre el seu Govern”, ha apuntat. El conseller general del PS també s’ha preguntat “per què no es va comunicar des d’Andorra Turisme la finalització de les obres”.

Un altre punt que ha criticat el parlamentari és el fet que s’hagin fet “actuacions que no ens semblen neutrals en relació als conflictes dels nostres països veïns amb excuses poc adients com la de la seguretat”, en referència al fet que, amb motiu de l’etapa de la Vuelta es tapessin llaços grocs pintats a les carreteres i es retiressin pancartes en referència a la situació a Catalunya. En aquest sentit, ha reclamat que des de l’executiu s’aposti per la “neutralitat” i que “no ens hem d’oblidar d’on vénen els nostres clients”.

Per últim, el polític del PS també ha lamentat que, en els darrers anys, no s’hagi apostat per variar la forma de promocionar Andorra com a destí. “Hi ha una certa sensació de rutina o de cansament en les campanyes de promoció. Es troba a faltar innovació en les propostes comunicatives”, ha apuntat.

Els professionals i l’avortament

Un altra pregunta de la sessió de control feia referència a la política en matèria de salut sexual i reproductiva i, en especial, als recursos per acompanyar aquelles dones que hagin de ser sotmeses a un procés d’avortament. Un aspecte que preocupa especialment el PS són les conseqüències que podria patir un professional sanitari que atengui una pacient embarassada que no vulgui tenir el nen. “El personal mèdic i sanitari no sap en quina situació es troba si assessora les seves pacients sobre aquest tema”, ha advertit la consellera general Rosa Gili.

Davant les respostes del ministre, la parlamentària ha reclamat que “Govern faci una comunicació clara i sense ambigüitats als professionals sanitaris sobre el que poden fer i el que no”, iniciativa que, per ara, des de l’executiu no es plantegen. Gili ha defensat que “no podem deixar desemparades les dones embarassades del nostre país ni tampoc als nostres professionals sanitaris”.

Durant la sessió, Pere López ha preguntat també pel fet que la llei òmnibus per abordar la situació del mercat de lloguer no inclogui cap mesura per fomentar els habitatges socials, tal com s’entenen des del PS. És a dir, pisos per atendre a aquelles famílies que tenen dificultats econòmiques i no arriben a pagar el preu de mercat.

El parlamentari ha lamentat que “el Govern entén que aquesta mesura no és necessària tot i reconèixer la situació més que complicada del mercat de lloguer”. López ha defensat que “són necessaris, perquè hi ha molta gent que no pot pagar ara el cost” i, a més, “seria una actuació que permetria generar obra pública i llocs de treball, a banda d’un retorn social i una regulació a la baixa del mercat, al contrari que les actuals ajudes, que generen una certa inflació de preus”. A més, ha avisat que algunes de les mesures que ha posat sobre la taula el Govern, com la possible reducció del percentatge de cessió urbanística, “van en contra de l’habitatge social”, ja que “pot hipotecar de cara al futur aquests tipus de projectes”.

La quarta pregunta formulada des del PS durant la sessió de control s’ha centrat en els plans de l’executiu demòcrata per l’edifici de Ràdio Andorra. López ha retret que s’hagi decidit ubicar el ministeri d’Afers Exteriors, obviant la moció aprovada pel Consell General que reclamava traslladar-hi les dependències de Ràdio i Televisió d’Andorra. “Hi ha una falta de respecte del Govern a les votacions que es fan a aquesta cambra. Es fa cas omís. Si no es pot fer, s’hauria de venir a explicar el perquè i promoure un altre projecte”, ha manifestat el conseller general del PS.

Des de la formació no s’ha amagat que la decisió de traslladar Exteriors “sembla, d’entrada, sorprenent”. A més, ha avisat que “no saben a deu o quinze anys quina serà la dimensió d’aquest ministeri”.

És qüestió de drets

Crea: 10/01/2018 - 11:00

Autor: Pere Baró

Després de veure el darrer debat d’orientació política, m’agradaria compartir amb vosaltres una idea. I és que una cosa queda ben clara: el partit amb majoria absoluta en el nostre Consell General (majoria absoluta amb el 7% de la representació del país) no està d’acord en aprovar un dret per a les dones que hauria de ser incontestable.

Però això no queda aquí, i és que Demòcrates per Andorra mai ha negat fermament estar en contra de l’avortament, sinó que s’escuda en el nostre model d’Estat i criminalitza les formacions que sí que hi estem a favor. És més, intenta atemorir la ciutadania amb l’excusa que l’únic objectiu del Partit Socialdemòcrata, que defensa l’avortament, no és un altre que trencar amb l’actual model d’Estat i buscar una república que seria el desastre per al nostre país.

I la meva pregunta és: en quin moment el PS s’ha posicionat en contra del coprincipat? Senyors consellers, no hi ha pas una altra manera de justificar el ‘no’ a un dret essencial per a la dona com és l’avortament? Ja ho va deixar ben clar el president, Pere López: “El PS mai ha qüestionat el model institucional actual, però des del PS creiem en uns polítics que busquen trobar espais d’entesa i escenaris en els que tothom hi surti guanyant, deixant de banda propostes duals i fatalistes en les que només es discuteix qui acaba perdent”. I és que només fem que escoltar la gran majoria dels andorrans, que volen avortament i coprincipat.

Sincerament, i a títol personal, trobo injust que encara avui en dia ens continuem qüestionant si l’avortament és o no un dret de la dona, quan a Europa és ja afortunadament gairebé unànime el sí i el dret a decidir de les dones sobre elles mateixes, que no deixa de ser més que això. Des del PS vivim i coneixem la realitat del nostre país. Però ens neguem a dir-li ‘no’ a una dona sobre el seu propi cos. No ens toca a nosaltres decidir, és només decisió d’elles. És doncs, com defensa el mateix Pere López, la missió dels nostres polítics trobar una solució i posar fi a aquesta injustícia.

Del que sí que em sento molt orgullós és de tot el moviment social que hi ha actualment a Andorra al voltant de l’avortament. Perquè més enllà de les autoritats que legislen sense escoltar la ciutadania, grups feministes com Acció Feminista Andorra o Stop Violències no paren i continuen la seva lluita per aquest dret. És doncs, moment de continuar endavant i demostrar que aquesta nova Andorra no es cansarà i no pararà fins a tenir aquest dret, repeteixo, essencial per a les dones. Perquè si algú ha de decidir sobre el que és legal a Andorra som únicament els ciutadans i hem de dir ben alt i ben fort que aquí decidim nosaltres i, en aquest cas, en especial, cada dona, i només elles poden decidir sobre el seu cos. Podem dir que aquest moviment i aquesta lluita és imparable i no pararem fins que l’avortament sigui un dret en el nostre país, perquè volem que ho puguin fer a casa seva i no haver de marxar.

Gili vol “aclariments” sobre les polítiques de salut sexual i reproductiva en la sessió de control a Govern

Crea: 09/30/2018 - 16:55

Autor: PS

La consellera general del PS Rosa Gili (E.C. / Consell General).

La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili tramitarà aquest dilluns una pregunta oral sobre les polítiques en matèria de salut sexual i reproductiva que impulsa Govern. D’aquesta forma, l’executiu haurà de respondre en la sessió de control prevista per dimarts al Consell General. En concret, la parlamentària, que considera important poder “aprofundir encara més en el debat”, vol “aclariments” sobre quins recursos existeixen perquè les dones que han de ser sotmeses a un procediment d’avortament “estiguin degudament acompanyades” i, d’aquesta forma, poder conèixer quina és exactament la realitat.

En l’escrit que es tramitarà aquest dilluns a Sindicatura, a temps perquè la pregunta sigui part dimarts de l’ordre del dia de la sessió de control, Gili recorda, per una banda, “les respostes formulades des del Govern a les preguntes escrites formulades en relació a la política sobre salut sexual i reproductiva”, fetes públiques tot just la setmana passada. Per l’altra, també posa en relleu “les declaracions efectuades a un mitjà de comunicació pel ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, en què assegura que hi ha una xarxa de recursos preparada per acompanyar les dones que hagin de ser sotmeses a un procediment d’avortament”.

Davant d’aquests dos punts, Gili demana a Govern que expliqui “quina és la xarxa de recursos socials, sanitaris i de més tipus que fan possible que una dona estigui degudament acompanyada en cas de necessitar procedir a un avortament i com funciona aquesta xarxa”.

La parlamentària ha recordat que ara fa unes setmanes “vam fer unes preguntes escrites” sobre la qüestió i ha apuntat que “ara volem aprofundir més en el tema i en el debat”. A banda, un altre objectiu de les preguntes orals de cara a la sessió de control és que “Govern ens acabi d’aclarir una sèrie de coses que no ens han quedat prou clares”.

Donem-li opcions al coprincipat

Crea: 09/28/2018 - 11:09

Autor: Rosa Gili

Primer de tot començaré amb una petita prèvia que considero necessària perquè a vegades oblidem què hi ha al darrere d’una paraula. I darrere de la paraula avortament hi ha moltes coses. Significa patiment físic, psíquic i emocional, dolor, càrrec de consciència, assumir una decisió que marca una dona de per vida (què hauria passat si no ho hagués fet, com seria ara aquell infant, aquell adult...). Significa un acte evidentment irreversible i, en molts casos, traumàtic.

A vegades sembla que alguns pensin que l’avortament per a una dona representi un acte anecdòtic i sense importància que s’efectua de manera lleugera i com a mitjà de contracepció. M’atreveixo a afirmar que CAP dona afronta un avortament de manera fàcil i anodina.

Sempre, sempre, una interrupció voluntària d’embaràs ha de ser un acte de darrer recurs i s’han de potenciar, evidentment, totes les eines possibles d’informació, de prevenció i de contracepció per no arribar a aquest extrem. Aquestes reflexions són vàlides per l’avortament de manera global, practicat a demanda, en casos en què la dona o la parella consideren que no és el moment apropiat per portar un fill al món i això per causes personals, econòmiques o les que siguin.

No m’he referit encara als casos de la necessitat de recórrer a un avortament en els tres supòsits bàsics: perill per a la vida de la mare, violació o malformació del fetus. No em vull ni imaginar el patiment acumulat en aquestes situacions. Una noia adolescent violada i embarassada que ha de conviure ja amb tants mals tràngols i que a més, al nostre país, portarà la càrrega institucional d’haver comès un greu delicte (encara que li practiquin fora d’Andorra). Una dona que pot morir per la seva situació de gestant. Una dona o una família que no es veu amb cor d’assumir la continuació de la gestació d’un fetus amb malformacions. Una dona o una família que no es veu amb força de tirar endavant amb un fill amb problemes.

En aquests casos, malauradament, a Andorra les persones que s’hi trobin no en podran parlar de manera natural perquè és un tema tabú, perquè fa por i incomoda i perquè ni els professionals mèdics i sanitaris estan emparats per ajudar-les. Sí, Barcelona i Tolosa no estan excessivament lluny. Però quan estàs passant un mal tràngol, ningú et pot acompanyar o bé no tens recursos econòmics és un problema al qual Andorra no pot girar l’esquena.

Aquesta tardor ha començat calenta amb el tema de la despenalització de l’avortament a sobre de la taula. De fet, ho han posat d’actualitat representants de les institucions andorranes en els seus darrers discursos: el síndic i el copríncep episcopal en el dia de Meritxell, així com Toni Martí en el seu discurs del debat d‘orientació política. Sorprèn que estiguem parlant d’això arran de la crema d’una fotografia del nostre copríncep, acte que, sent segur políticament incorrecte (com diu l’expressió), té el valor que cadascú li vol donar.

Al PS, el que ens preocupa realment i considerem gravíssim és el no anivellament de drets humans entre homes i dones al nostre país. No pot ser que els drets bàsics i fonamentals de les dones, a disposar del seu cos, vinguin condicionats per polítiques neoconservadores, d’extrema dreta, de creences religioses, de falta de cintura política o bé d’interessos electorals, que també hi són encara que ningú els vulgui admetre. I això fins i tot en casos de violació, de malformació del fetus o bé de perill per a la vida de la mare. El darrer supòsit fins i tot clarament inconstitucional, al meu parer, ja que la Constitució, en el seu article 8 reconeix el dret a la vida.

En aquest estadi, penso que uns governants respectuosos dels drets de la meitat de la seva població haurien de treballar seriosament en una sortida alternativa pel copríncep episcopal (que no vull dir eliminació del coprincipat) al problema que tenim sobre la taula.

Ara caldria pensar en una estratègia intel·ligent que li permetés conservar les seves línies vermelles (més enllà de no firmar un potencial projecte o proposició de llei que sembla que no és suficient) en la mateixa idea del que es va fer a Bèlgica l’any 1990 en què el monarca va renunciar al tron durant 36 hores, el temps necessari per votar la llei sense que el màxim mandatari hi pogués tenir cap tipus de responsabilitat.

És el moment de buscar alternativa a l’estratègia de la por i de l’amenaça permanent, al sacrifici de drets fonamentals de les dones en el que volem que sigui una societat avançada, i busquem la normalització legislativa d’un país del segle XXI. Si no ho fem, aviat el debat pot arribar a ser un altre: voler o no voler la subsistència d’un model institucional (paternalista en aquest cas) que ens imposa sacrificis anacrònics.

Al PS no ens hem plantejat oficialment renunciar al coprincipat malgrat que alguns ho vulguin posar en boca nostra. Però algun dia aquest debat pot sorgir, i més quan se’ns està demanant de triar entre el copríncep de la mitra o els drets fonamentals de les dones andorranes.

En relació als drets de els dones, els joves ho tenen clar, i molts no tan joves, també. Per això, el debat és cada cop més viu.

Un debat que fins ara no era al carrer pot sorgir si persistexen les postures enrocades. Avortament... o coprincipat?

Per això, estic convençuda que hem d’apel·lar a la cintura política de tots!

Arriba un moment en què certes estratègies es poden girar en contra de qui les instiga. Algunes institucions es poden veure abocades a la vora del precipici sense que ningú els hi hagi demanat o acompanyat i la marxa enrere moltes vegades es fa impossible o molt difícil.

De fet, aquest debat de societat no es callarà fins que no solucionem el nostre anacronisme. Es podrà parar potser un temps més, però anirà sortint de manera regular fins que no ho afrontem. Perquè una societat avançada ho té clar, perquè les noves generacions ho tenen clar, els organismes internacionals ens ho recorden cada cop que en tenen l’ocasió, i perquè els drets de les dones andorranes són irrenunciables!

Resposta a les preguntes relatives a les polítiques de salut sexual i reproductiva al país

Crea: 09/25/2018 - 17:23

Autor: PS

Motivació

El tema de la regulació de l’avortament ha sigut notícia aquests dies en l’àmbit internacional a causa del referèndum irlandès que ha conclòs amb el suport del dret de lliure disposició del seu cos de les dones.

Andorra es queda cada cop més sola en la trista llista de països que prohibeixen aquest dret, fins i tot en els tres supòsits bàsics: violació de la mare, perill de la seva vida i malformacions greus del fetus.

A escala ciutadana cada dia més veus es manifesten per a regular el què, a parer nostre, és una greu anomalia democràtica al segle XXI.

Les respostes dels membres del Govern, dels parlamentaris i altres membres del partit de Demòcrates, solen ser que a Andorra no hi ha problemes en aquest sentit degut a la proximitat de centres sanitaris a Barcelona i Tolosa de Llenguadoc.

Per tenir més aclariments en relació a aquesta situació es formulen les preguntes següents:

1. Quants embarassos de menors d’edat hi ha hagut aquests darrers anys? Desglossar per any

Segons les dades de les dones embarassades que han estat ateses al Servei Andorrà d’atenció sanitària, en els darrers 6 anys s’han comptabilitzat 8 menors, amb la següent desagregació per any.

	Edat
Any	13	14	15	16	17	Totals
2012			1			1
2013					1	1
2014			1			1
2015	1				2	3
2016						0
2017					2	2

Nombre de naixements per edat de la mare 2012 - 2017

	Edat
Any	< 15 anys	15	16	17	Total
2012		1			1
2013				1	1
2014			1		1
2015	1			2	3
2016					0
2017				2	2

2. Quines són les dades dels països veïns?

A Espanya i segons dades provisionals d’INE base d’Espanya per l’any 2017 van haver 408 embarassos de 15 anys i menys, 735 de 16 anys i 1.394 de 17 anys, d’un total de 391.930 naixements. A França i segons dades de l'INSEE 2016 van haver 429 naixements vius d’ embarassos de 15 anys i menys, 893 de 16 anys i 1.854 de 17 anys, d’un total de 783.640 naixements.

3. Quina és la taxa de mortalitat materna lligada a la situació d’embaràs o de part d’aquests últims 5 anys? Desglossar per any

La mortalitat materna a Andorra els últims 5 anys és de zero.

4. Quines són les dades dels països veïns?

La mortalitat materna a Espanya a l’any 2017 va ser de 5 per 100.000 nadons nascuts vius, a França (França metropolitana i territoris d ultramar) l’any 2015, segons dades OMS va ser de 8 per 100.000 nadons nascuts vius.

5. Hi ha serveis específicament habilitats per donar informació sobre salut sexual i reproductiva a les menors i persones majors d’edat que la sol·licitin (serveis socials, escolars, sanitaris, altres)

El ministeri de salut impulsa polítiques preventives i de informació en aquest camp. Així doncs dintre del marc para la salut a l’escola es fan les següents formacions als joves del país, durant l’any 2017 6 de les 9 infermeres formades específicament per a la consulta jove han impartit tallers a tots els centres educatius del país, aquests tallers s’imparteixen el darrer curs de primària i cada curs durant la secundària i reforcen els continguts sobre la matèria que tenen els propis currículums escolars. Quan s’imparteixen aquests tallers s’adjunta informació sobre la consulta jove per tal de donar-la a conèixer i fer-la accessible a tots els joves del país. A l’any 2017 s’han fet 162 tallers amb més de 300 hores dedicades de personal d’infermeria.

Pel que fa a l’assistència si bé no tenim un servei de planificació familiar com a tal, els objectius d’aquest servei són coberts totalment pels nostres metges de capçalera i els nostres ginecòlegs que, gràcies al nostre model sanitari tenen una accessibilitat quasi immediata.

Per altra part destacar la feina que fa la Consulta jove: Des de la consulta jove es respon de forma totalment gratuïta i anònima a totes les inquietuds en aquest camp. En cas que es faci necessària una consulta mèdica, a urgències o un test diagnòstic el cost és assumit directament amb recursos públics, sense que el jove hagi de finançar res.

També es dóna aquest tipus d’assessorament a les persones que així ho demanen en tots els Centres d’Atenció Primària del país, en el marc del programa Materno Infantil que té com a objectiu l’atenció global de la dona en edat fèrtil. Tanmateix qualsevol persona que vulgui assessorament en aquest tema les infermeres dels Centres d’Atenció Primària estan correctament formades per donar-lo. Aquelles persones que no volen desplaçar-se als Centres d’Atenció Primària, poden adreçar

les seves consultes, mitjançant una adreça de correu electrònic consultajove@saas.ad, on el grup d’infermeria de Consulta Jove dóna resposta a aquestes demandes no presencials

6. Quins protocols o procediments d’informació, assessorament i acompanyament segueixen aquests serveis (si existeixen o aquells que facin aquesta funció)enfront a menors que sol·liciten contracepció o bé que estiguin embarassades?

A tots els Centres d’Atenció Primària existeix un protocol on estan descrits tant els procediments d’informació com l’assessorament dels següents punts:

⎷ Informació sobre mètodes anticonceptius.

⎷ Actuació davant demandes d’informació de malalties de transmissió sexual.

⎷ Consell assistit per VIH.

⎷ Tractament post coital.

⎷ Test d’embaràs.

7. De quins protocols disposen els serveis de policia, els serveis socials i sanitaris en casos de violació? Quins procediments segueixen en cas que no existeixin aquests protocols?

D’acord amb la llei 1/2015, de 15 de gener, per a l’eradicació de la violència de gènere i la violència domèstica, la Comissió Nacional de Prevenció de la Violència de Gènere i Domèstica (endavant, CONPVGD) va aprovar el dia 5 de juny de 2018, la guia de col·laboració en casos de violència de gènere i domèstica. Aquest document, de caràcter tècnic, garanteix l’ordenació de les actuacions del ministeris i departaments de l’Administració implicats en la prevenció, l’assistència i la persecució de la violència de gènere i la violència domèstica. En aquest sentit, s’inclouen els principis i procediments d’actuació i derivació de les víctimes d’agressió sexual, com una de les manifestacions de la violència envers les dones. A més, s’inclou el protocol d’actuació de l’assistència sanitària en casos de violència de gènere i domèstica, que recull les actuacions específiques en casos d’agressió sexual. Aquest protocol defineix l’actuació de cada professional sanitari, policial, forense, social, etc. per garantir l’assistència clínica i forense pertinent en aquests casos, la coordinació entre els serveis competents i evitar la revictimització. La Guia de Col·laboració en casos de violència de gènere i domèstica està disponible a la pàgina web d’Afers Socials: https://www.aferssocials.ad/images/stories/Collectius/Igualtat/Guia_coll...

Des de la vessant policial, en casos d’agressió sexual o violació, la primera actuació que es porta a terme és el trasllat de la víctima a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell. El SAAS aplica el protocol intern de què disposa i que implica necessàriament la preservació de les possibles proves del delicte, l'ingrés en un box específic, l'avís al Cos de Policia (si no s'ha fet ja) i l'activació de la treballadora social adscrita a l'Hospital, que dona avís al Departament d'Afers Socials. Un cop requerit, el Cos de Policia activa el Protocol corresponent amb l'Àrea de Medicina Legal i Forense, els metges de la qual es desplacen a l'Hospital juntament amb agents de Policia del Grup de Delictes contra les Persones i del Grup d'Identitat Judicial. Paral·lelament, el Cos de Policia efectua les actuacions necessàries per esclarir els fets, determinar-ne les circumstàncies sobre el lloc, i identificar els presumptes autors. Aquestes actuacions es comuniquen immediatament a la Fiscalia i es trameten mitjançant un dossier judicial d'urgència. Si es tracta, a més, d'un cas que pugui ser considerat com a violència de gènere o domèstica, es comunica a la víctima el dret a l'assistència lletrada d'ofici o gratuïta. D’altra banda, es procura en la mesura en què sigui possible que la víctima faci un relat únic i detallat dels fets, per evitar-ne la revictimització. Finalment, en cas que la víctima sigui menor d'edat, s’activa el Protocol d'Actuació en Casos d'Infants en Perill (PACIP), que coordina globalment la Policia, l’Àrea de Medicina Legal i Forense, el Departament d’Afers Socials, el SAAS i el Ministeri d’Educació.

8. Cada any l’Institut Català de Salut publica el nombre de dones andorranes que han avortat a Catalunya. D’on provenen aquestes dades publicades? Tenen alguna relació amb algun conveni entre Catalunya i Andorra?

Les dades que publica anualment el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya provenen del Registre d’interrupció voluntària de l’embaràs de Catalunya, un registre on es recullen les interrupcions voluntàries de l’embaràs(IVE) realitzades en els centres sanitaris públics i privats autoritzats, tant de dones residents a Catalunya com de dones no residents. Els centres autoritzats proporcionen les dades sobre les IVE realitzades, d’acord amb l’Ordre de 10 de desembre de 1986 del Departament de Salut, per la qual es disposa el procediment de recollida de dades relatives a les IVE dutes a terme de conformitat amb la Llei orgànica 9/1985, de 5 de juliol (DOGC 779 de 17/12/1986).

9. Té constància el Govern que França publiqui dades similars? Si és el cas quines són les dades d’avortaments a França els darrers cinc anys?

El govern de França no publica les dades de els dones andorranes que avorten al seu estat. El que si que publiquen són les dades totals de dones estrangeres sense desagregar per país de residència que avorten a França, a l’any 2016 van ser 938.

10. Vist que és una qüestió que preocupa dins del col·lectiu mèdic i sanitari, incorre en algun risc penal un professional que assessori, orienti o acompanyi una dona que vulgui interrompre el seu embaràs sense que aquesta persona l’hagi executat directament ?

Aquesta és una qüestió que, arribat el cas i tenint el compte les circumstàncies concretes que concorrin en aquest cas, haurà de valorar la Justícia

11. La CASS reemborsa avortaments practicats fora d’Andorra? Si la resposta és afirmativa, donar les xifres dels darrers cinc anys desglossades per cada un dels anys

La CASS no reemborsa Interrupcions voluntàries de l’embaràs, al no ser una prestació inclosa en la Nomenclatura vigent i no estar contemplats en l’ordenament jurídic andorrà.

Respecte a les interrupcions no voluntàries de la gestació (abans dels 180 dies) han estat reemborsades les següents realitzades fora d’Andorra: 1 al 2105, 2 al 2016, 2 al 2017 i 2 al primer semestre del 2018 (Dades CASS)

12. Quantes campanyes d’informació de salut sexual i reproductiva s’han fet en aquests cinc anys (en general, a les escoles,.....) Quines han sigut aquestes campanyes?

Cada any es realitzen tallers de salut sexual i reproductiva dins el marc de la Consulta Jove als tres sistemes educatius del país, als cursos de 6è de primària i als 4 cursos de secundaria el temari que es dóna repartit segons l’edat és el següent:

- Anatomia i fisiologia de l’aparell reproductor femení i masculí.

- Gestació i fases.

- Canvis físics propis de l’adolescència en homes i dones.

- Canvis psicològics.

- Sexualitat i les diferents implicacions culturals.

- Conductes sexuals de risc.

- Preservatiu com a únic mètode enfront les Infeccions de Transmissió Sexual.

- Noves tecnologies i riscos associats amb la sexualitat.

- Sexe, gènere i identitat sexual.

- Problemes i solucions relacionades amb les primeres relacions sexuals.

- Comunicació, respecte i confiança en la relació de parella.

- Autoestima i imatge corporal.

- Mètodes anticonceptius.

- Tècnica de col·locació del preservatiu.

Es realitzen tallers a demanda a qui ho sol·liciti així se’n fan a l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell, al Centre d’Acolliment d’Infants i Joves (CAI), a l’aula taller, als punts joves i a l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (EFPEM).

Des de fa tres anys, el Dia Mundial de la SIDA es duu a terme una campanya a nivell nacional on s’ofereixen proves gratuïtes per la detecció de VIH a tots els Centres d’Atenció Primària així com educació i consells per poder prevenir el seu contagi.

13. Quins programes impulsa el Govern sobre aquests temes conjuntament amb els tres sistemes educatius?

Govern impulsa polítiques preventives i de informació en aquest camp. Així doncs dintre del marc para la salut a l’escola es fan les següents formacions als joves del país:

Durant l’any 2017 6 de les 9 infermeres formades específicament per a la consulta jove han impartit tallers a tots els centres educatius del país, aquests tallers s’imparteixen el darrer curs de primària i cada curs durant la secundària i reforcen els continguts sobre la matèria que tenen els propis currículums escolars. Quan s’imparteixen aquests tallers s’adjunta informació sobre la consulta jove per tal de donar-la a conèixer i fer-la accessible a tots els joves del país. A l’any 2017 s’han fet 162 tallers amb més de 300 hores dedicades de personal d’infermeria

ACTIVITAT NO ASSISTENCIAL

ATENCIÓ PRIMÀRIA – 2017

CONSULTA JOVE

PRIMERA ENSEYANÇA	GRUPS	Núm Hores	Núm. PROF
6è Escola Andorrana d'Escaldes	4	4	2
6è Escola Andorrana d'Ordino	2	2	2
6è Escola Andorrana Encamp	3	3	2
6è Escola Andorrana La Massana	4	4	2
6è Escola Andorrana d'Andorra La Vella	3	3	2
6è Escola Andorrana El pas	1	1	2
6è Escola Andorrana Sant Julià	3	3	2
6è escola Andorrana de Canillo	1	1	2
6è Escola Espanyola d'Esclades	2	2	2
6è Col.legi Sant Ermengol	2	2	2
6è Col.legi Sagrada Familia	1	1	2
6è Col.legi Els Pirineus	1	1
6è Col.legi Janer	3	3	2
SEGONA ENSENYANÇA	GRUPS	Núm Hores	Núm. PROF
1r ESO Col.legi Els Pirineus	1	1	2
2n ESO Col.legi els Pirineus	1	2	2
3r ESO Col.legi Els Pirineus	1	2	2
4rt ESO Col.legi Els Pirienus	1	2	2
3r ESO Col.legi Janer	3	6	2
4rt ESO Col.legi Janer	2	4	2
1r ESO Col.legi Sant Ermengol	2	2	2
2n ESO Col.legi Sant Ermenol	2	4	2
3r ESO Col.legi Sant Ermenol	2	4	2
4rt ESO Col.legi Sant Ermenol	2	4	2
1r ESO Escola Andorrana Santa Coloma	4	4	2
2n ESO Escola Andorrana Santa Coloma	4	8	2
3r ESO Escola Andorrana Santa Coloma	4	8	2
4rt ESO Escola Andorrana Santa Coloma	4	8	2
1r ESO Col.legi Sagrada Familia	1	1	2
2n ESO Col.legi Sagrada Familia	1	2	2
3r ESO Col.legi Sagrada Familia	1	2	2
4rt ESO Col.legi Sagrada Familia	1	2	2
1r ESO Escola Andorrana Encamp	5	5	2
2n ESO Escola Andorrana Encamp	5	10	2
3r ESO Escola Andorrana Encamp	5	10	2
4rt ESO Escola Andorrana Encamp	4	8	2
1r ESO Escola Andorrana Ordino	4	4	2
2n ESO Escola Andorrana Ordino	4	8	2
3r ESO Escola Andorrana Ordino	4	8	2
4rt ESO Escola Andorrana Ordino	4	8	2
Aula taller	1	2	2
EFPEM	1	3	2
		162	324 H INFERMERIA

14. Considera el Govern la legislació actual adequada en relació als drets bàsics de les dones? Compleix aquesta els compromisos internacionals contrets per Andorra (ONU, Consell d’Europa, altres)?

La legislació actual en relació als drets basics de les dones s’adequa al marc constitucional vigent al principat d’Andorra.

Per altra banda, en relació al compliment dels compromisos internacionals relatius als drets de les dones, cal posar en relleu que en l'informe CEDAW (Comitè per a la Eliminació de la Discriminació envers la Dona) lliurat el 31 de maig del 2018, es dona resposta a les darreres recomanacions fetes al Principat a l’any 2013, i entre les quals podem destacar:

- L'adopció d'un llei d'igualtat i d'una estratègia d'igualtat de gènere.

Aquesta recomanació es troba en curs d’implementació amb el projecte de llei d'igualtat i no discriminació en curs.

- La modificació del codi penal per integrar-hi la violència de gènere.

Aquesta recomanació ha estat implementada.

- L’adopció d’una legislació que sancioni l'assetjament sexual.

Aquesta recomanació ha estat implementada mitjançant la corresponent modificació del Codi Penal.

- La introducció en el marc legislatiu del reconeixement del principi d'igualtat de remuneració per al mateix treball.

Aquesta recomanació ha estat implementada al codi de relacions laborals tot i que no s'especifica l'enfocament de gènere.

- L’adopció d’una legislació per la qual l’edat mínima per contraure matrimoni sigui de 18 anys.

Aquesta recomanació es troba en curs d’implementació amb la llei de família que s’està treballant.

- Garantitzar un accés assequible per a les dones i les nenes als mètodes moderns d’anticoncepció i educar sobre els riscos de l’embaràs precoç i les malalties de transmissió sexual, inclòs el VIH/SIDA.

En la programació de l’assignatura de ciències naturals de l’educació secundaria obligatòria, s’inclouen cada any 4 crèdits d’educació per a la salut que reben tots els alumnes d’Andorra entre 12 i 16 anys. Aquests crèdits inclouen entre altres temes, formació sobre salut sexual i i reproductiva, així com lluita contra els estereotips de gènere que menyspreen a les dones. Així mateix, la xarxa de centres d’atenció primària inclouen en la seva programació la consulta jove especialment dirigida a l’atenció a la salut integral dels joves.

Finalment el govern ha modificat les condicions de dispensació de la píndola post coital, fent la més accessible.

- La despenalització de l’avortament i que es faciliti l’accés legal en casos de risc per a la vida o la salut de la dona embarassada, violació, incest i malformació fetal greu.

En relació a aquesta recomanació, cal posar en relleu en primer lloc que la Constitució reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases, i el dret a la vida tal i com està reconegut constitucionalment s’ha d’entendre dins del nostre procés constituent.

El govern d’Andorra es conscient de que la despenalització de l’avortament es una qüestió que preocupa a la societat civil, però la reforma de la Constitució i posterior modificació del codi penal implicaria la ruptura de les institucions de l’estat que conformen la nostra identitat com a país.

'Violator'

Crea: 08/24/2018 - 10:41

Autor: David Rios

Està sonant a la meva cadena musical Enjoy the Silence.

L’any 1990 el grup anglès de música electrònica Depeche Mode llançava al mercat el seu setè disc. Violator (violador) és el nom que va posar la banda a la seva obra. Aquest disc, amb una rosa vermella sobre una portada negra, ha esdevingut un referent mundial de la història de la música. Molts dels que en la dècada dels 90 érem joves, vam viure, sentir o ballar les seves cançons. Inclús en el fons dels nostres armaris el trobaríem. Diuen que el 2009, abans de l’entrada de les grans plataformes digitals de música per internet, se n’havien venut més de 13 milions i mig de còpies.

Està sonant Halo.

Quin èxit tindria el 2018 un disc anomenat Violator? Quants se n’haurien venut el dia d’avui? Molt possiblement, en l’actualitat, una banda que volgués publicar un conjunt d’èxits i volgués tenir certa transcendència, no li posaria aquest nom. A qui li passaria pel cap anomenar un disc amb aquesta paraula? I és que només veure-la escrita ja provoca un gran rebuig. Està sonant World in My Eyes.

Per sort, en alguns aspectes la societat des del 1990 ha evolucionat a millor i casos com els de La Manada a l’Estat veí del sud provoquen un extraordinari rebuig, i fins i tot són motiu de grans concentracions de protesta als carrers de moltes ciutats. Són fets repugnants que lamentablement es produeixen arreu del planeta i que a poc a poc van sent rebutjats i els seus promotors castigats. Queda moltíssim per fer, però el fet de reconèixer el problema ja és un bon avenç.

Està sonant Personal Jesus.

El disc de Depeche Mode és un exemple clar que la societat per sort es transforma a poc a poc per a fer un món millor. De ben segur que no a la velocitat ni en tots els camps que voldríem, però és simptomàtic que avui siguem molt més sensibles a temes com el rebuig a les violacions, la defensa del dret a l’avortament en els tres supòsits (violació, perill per a la vida de la mare i fetus inviable per a la vida), la denúncia de la violència domèstica o la indignació per la bretxa salarial de les dones. Aquestes són lluites que, tard o d’hora, es guanyaran. No s’ha de defallir.

Està sonant Sweetest Per-fection.

Pere López: “Gran part del sector privat està al límit de l'explotació”

Crea: 07/23/2018 - 11:31

Autor: PS

El president del PS, Pere López (M.Margalef / Ara).

El president del Partit Socialdemòcrata (PS) i candidat a les eleccions generals argumenta el pacte assolit amb els liberals per aconseguir tenir la representació que, segons diu, es mereixen. Pere López defensa que el primer que faria si aconseguís arribar a cap de Govern seria derogar la llei de la Funció Pública i també el Codi de relacions laborals, si finalment s'acaben aprovant. Una “veritable” llei de l'habitatge i una nova llei de la CASS, també serien les prioritats del govern socialdemòcrata. Pel que fa a l'avortament, López ha assegurat que el PS portarà al programa electoral la realització d'un referèndum no vinculant “per conèixer què pensa la ciutadania” i actuar en conseqüència. En relació a la darrera enquesta del CRES, el líder socialdemòcrata veu els resultats amb optimisme, però encara no es veu com a cap de Govern.

Com aconseguiran vendre el pacte amb Liberals només a les territorials més enllà de la militància perquè l'estratègia els surti bé?

Més que vendre el que hem de fer és explicar. És evident que el sistema electoral condiciona el nombre de consellers, i vist que no s'ha pogut modificar el que no volem és ser-ne víctimes. No podem perdre tots els vots que rebem i que no es tradueixen en el nombre de consellers necessaris per dur a terme les nostres propostes. L'èxit de les llistes territorials serviria per poder portar a terme el nostre programa electoral. Els que més en surten beneficiats, d'aquest pacte, és la gent que ens dona suport i creu en les nostres idees. Creiem que és la fórmula per obtenir la representació parlamentària que ens mereixem.

Com s'entén que un votant socialista acabi escollint també un representant liberal?

No ha estat fàcil prendre la decisió dins del partit, ho reconeixem. El plantejament inicial pot sorprendre, però els primers beneficiats són els nostres votants. La ciutadania haurà d'escollir si vol que hi hagi un consellers del PS o que no n'hi hagi cap i, sobretot, si vol que hi hagi dos consellers de DA o cap. Per aquí passa el canvi polític que demana la ciutadania. Només amb la llista nacional no es poden canviar les polítiques d'aquest país.

S'arribarà a aconseguir el pacte a les set parròquies?

De moment no en tenim cap, comencem de zero. A mesura que ho valorem ho comunicarem i veurem en quines parròquies es pot construir l'entesa. A finals d'agost o principis de setembre podrem començar les converses més formals.

Actualment es mullaria i diria que s'arribarà a un pacte a les set parròquies?

No em mullaré perquè no té sentit fer-ho. Són set decisions individuals de cada comitè. A més, tampoc ens hem posat aquest repte. Treballarem i farem contactes a les set parròquies, però no ens ho hem posat com a objectiu. L'èxit passa perquè a un bon nombre de parròquies, sobretot allà on la fórmula pot resultar satisfactòria, s'assoleixi l'entesa.

Si es donen les majories, hi haurà pacte de govern entre PS i L'A?

Aquest és un escenari que arribarà quan arribi. L'acord actual ens vincula amb les llistes territorials i en relació a la modernització del país, com la modificació del sistema electoral, de la llei de contractació pública, enduriment de les penes en cas de corrupció o malversació pública, etc. En aquestes qüestions, sigui quins siguin els resultats, segur que ens entendrem. No hi ha hagut cap conversa més enllà d'això. No ens podem plantejar escenaris que encara no hem visualitzat, a més hi poden haver múltiples combinacions de govern. Nosaltres hem estat transparents amb el pacte, mentre que d'altres grups encara no han escollit ni el candidat, no saben què volen fer i tot apunta que continuen amb aquella vella política dels acords sota la taula. Tots aquests exercicis demostren una gran manca de seriositat i sembla que DA no està en condicions de defensar amb fermesa i claredat la seva acció de Govern. Tot el que no han fet és perquè no els hi ha donat la gana, perquè han tingut dues majories absolutes.

Com ha encaixat personalment l'enquesta del CRES? És el líder més ben valorat i el PS el partit que més intenció de vot té...

Personalment la dada que m'importa és la intenció de vot que té el partit, i la resta és secundari. En aquesta darrera enquesta em complau veure com es reflecteix la feina que estem fent des dels comuns, al Consell General, comitè executiu, implicació dels joves, etc.

Tot i això, hi ha un 40% d'enquestats que encara no ha decidit el vot. Ja sap el que diuen, les enquestes les encomana el diable.

Les enquestes marquen una tendència, no es poden agafar al peu de la lletra. Però l'històric demostra que no s'equivoquen massa i el 40% que no sap què votar s'alinea força amb la xifra real d'abstenció. És important aconseguir mobilitzar, mitjançant propostes engrescadores, aquesta part de la població que està immersa en un fatalisme i creu que mai canvia res.

Es veu com a cap de Govern?

No. No m'hi veig ni sí que m'hi veig. El que ha fet l'enquesta és motivar molt el partit i creiem que hi ha una part de l'electorat que veu com nosaltres estem a sobre de les qüestions que els interessen i els preocupen. I a més, temes d'actualitat, com per exemple l'informe del Raonador del Ciutadà, acaben donant la raó a les propostes del PS i la necessitat d'augmentar les pensions més baixes, implementar una pensió mínima o la tretzena paga.

Qui li agradaria o creu que seria el rival més fort a les llistes de DA? Digui'm un nom.

No. Estem al mes de juliol i no hi ha candidat. Això demostra una feblesa important perquè hi ha molts dubtes al voltant del candidat i de com s'afrontaran aquestes eleccions. Quan portes gairebé 8 anys amb majoria absoluta i en comptes de defensar la tasca feta el que busques és la reinvenció de la marca, ho trobo molt preocupant. Hi ha més ganes de passar pàgina i mirar al futur que no pas de defensar el projecte de Govern.

No m'ha contestat la pregunta.

No m'ho he plantejat.

Hi ha hagut oposició aquestes darreres legislatures?

Nosaltres n'hem fet. Però és cert que, per exemple, durant l'actual legislatura s'han aprovat lleis per la mínima que requereixen majoria qualificada utilitzant retalls i escindits d'altres partits i això comportarà reflexions futures. Difícilment podrem entendre que aquestes lleis [transferències i competències] hagin estat aprovades amb un gran suport i, per tant, obrirem la porta a replantejar-les.

Adjectiu qualificatiu per aquesta legislatura que s'acaba?

Decebedora. S'ha perdut el temps en qüestions del dia a dia i no s'han afrontat reptes a llarg termini.

Vist el que ha passat amb The Cloud, cal una llei de responsabilitat política, amb possibles inhabilitacions?

Evidentment. Però s'ha d'anar més enllà dels casos concrets de malbaratament o malversació dels cabals públics, calen responsabilitats per les propostes presentades al programa electoral. El que no pot ser és presentar-se amb un programa electoral i després fer el que et dona la gana. A l'acabar la legislatura cal rendir comptes davant de la ciutadania, i això ha de formar part d'aquesta llei de responsabilitat. Si no, quin sentit té el programa electoral? El programa electoral de DA no val res, m'és igual el que hi posin, ja no me'ls crec, vist el que han fet el 2011 i 2015. L'única feina de DA és posar al programa polític allò que queda políticament correcte i no tenen cap compromís amb la ciutadania.

Entrem en propostes concretes: l'avortament. Ja fa temps que el partit té sobre la taula la demanda de despenalitzar-lo en els tres supòsits bàsics. Tirarien endavant aquesta modificació amb la possible amenaça del copríncep episcopal de no signar-la o fins i tot d'abdicar?

Nosaltres no hem plantejat mai la despenalització de l'avortament com una dicotomia entre coprincipat sí, coprincipat no. Cal entendre bé la Constitució, recordar que la sobirania rau en el poble andorrà i que gairebé no hi ha cap país del món on aquest fet no estigui regulat. Tothom ha d'entendre que han passat 25 anys d'aquell moment i que cal trobar una fórmula dins del règim del coprincipat per regular-lo. Nosaltres portarem al programa electoral la convocatòria d'un referèndum no vinculant per conèixer què pensa la ciutadania. A partir d'aquí, tothom haurà de saber gestionar el resultat. Si es dibuixa un suport molt baix a favor de la despenalització, nosaltres no ens entossudirem a tirar-lo endavant, però si ens posem a l'altra escenari tothom haurà d'entendre bé que la sobirania rau en el poble andorrà i que estarem ja al 2019. Estic convençut que tothom s'hi posarà bé i facilitarà una sortida. Tot i això, cal no enganyar a ningú. Sabem què comportarà un cert temps plantejar el referèndum i acabar-lo fent. Per això pensem que és una qüestió de la qual no cal fer-ne un cavall de batalla de les properes eleccions. Agafem el compromís que el promourem, tinguem la força que tinguem.

L'abdicació del copríncep els faria enrere?

No podem situar-nos en aquest debat quan encara no coneixem el resultat del referèndum.

Com es pot defensar la figura del copríncep des de la prespectiva socialdemòcrata?

Respectem la història i no canviarem els últims 800 anys. Ho valorem molt positivament i també tot allò que ha representat. Quan nosaltres parlem de reformar la Constitució ho diem per canviar el sistema electoral, el vot dels residents a les eleccions comunals, replantejar un model territorial que a hores d'ara ens sembla insostenible... Tenim uns comuns que són 'pseudo-Govern' amb moltes duplicitats i el país té les dimensions que té.

Quines són les quatre primeres lleis que promulgaria/derogaria si guanya les eleccions?

El que preocupa als ciutadans és el tema de l'habitatge, les pensions i les prestacions socials. Per tant, modificar la llei de la CASS i fer una veritable llei de l'habitatge són les dues primeres iniciatives que tiraria endavant. La derogació bàsica immediata serà tombar la llei de la Funció Pública i el Codi de relacions laborals. De fet, segurament presentarem esmena a la totalitat al primer text dels funcionaris, perquè és un absurd i només té una vocació de posar les coses difícils als cossos de l'administració. Les tres lleis laborals també s'haurien d'eliminar un munt d'articles. Estem en una situació de salaris baixos i s'incrementen les dificultats dels ciutadans i es promou un Codi de relacions laborals que més enllà d'abaratir l'acomiadament en cadascun dels articles endureix les condicions dels treballadors, a nivell de descansos, festes setmanals, vacances, remuneració de les hores extres, complements salarials...

Aquesta setmana l'executiu ha presentat la possibilitat de flexibilitzar l'horari dels funcionaris per millorar la conciliació, a mesos vista de les eleccions. És una mesura electoralista?

És una mesura que pot anar bé en alguns departaments, però genera un gran problema pels departaments més petits i, a més, no està consensuada amb els sindicats. DA està utilitzant la Funció Pública per aconseguir vots d'empresaris i treballadors del sector privat, un plantejament suïcida. El Govern està maltractant els seus treballadors i està destruint la Funció Pública. Si algú creu que es pot millorar l'atenció a la ciutadania a base de posar els funcionaris en evidència i enfrontar-los amb el sector privat és lamentable. Actualment sembla que ser funcionari és un petit delicte, com si s'haguessin de justificar. I el primer que promou aquesta imatge, distorsió i mala fama dels treballadors, és el mateix Govern. En el passat els hi ha donat vots.

Malgrat això, hi ha molta part de la població que veu com les condicions dels funcionaris són molt millors que al sistema privat i que fins i tot aquí a Andorra tenen capacitat per manifestar-se i defensar els seus drets.

Bona part del treballador privat està al límit de l'explotació i la capacitat per mobilitzar-se és mínima. Aquest és un dels pals de paller de la incompleta democràcia que té aquest país, l'absència de sindicats, això és quelcom voluntari que han impulsat aquells que sempre han governat. Però, malgrat això, crec que els treballadors privats s'equivoquen quan pensen que la seva situació millorarà si s'aconsegueix empitjorar la situació dels funcionari, això és tirar-se pedres a la teulada. Si el sector públic baixa, l'únic que passarà al sector privat és que també baixarà. El que s'ha de veure és que 'l'enemic' comú de tots dos sectors és l'executiu actual. Hi ha una part patronal que està molt organitzada i amb relació directe amb el Govern i la part sindical és mínima. La solució passa per l'acció sindical i la negociació col·lectiva.

Actualment el partit té alguna sanció del Tribunal de Comptes per no haver presentat els números del 2015?

No tenim cap sanció. De moment el que tenim sobre la taula és la possibilitat que el tribunal ens obri un expedient. El partit es va constituir el 2016 i, per tant, el que crec que hem interpretat malament de la llei, és que com que al 2015 encara no ens havíem constituït no vam presentar els comptes. Creats a principis del 2016 vam presentar els números econòmics d'aquell any comparats amb els de l'any anterior. Però, efectivament llegint la llei nosaltres hauríem hagut de presentar els comptes el 2015 malgrat no estar constituïts. Segur que el tribunal té raó, però presentar els números quan encara no estàs creat es feia una mica complicat i estrany. Per tant, cap il·legalitat ni intencionalitat de saltar-se la llei, però potser sí que hem interpretat malament la llei o potser la llei té un element una mica complicat quan t'obliga a presentar comptes quan encara no t'has constituït pel simple fet d'haver rebut una subvenció electoral. Des que ens hem creat hem complert amb la llei i si se'ns obre un expedient, tot això que li estic explicant ara ho argumentarem davant del tribunal.

Gili demana aclariments per esclarir la “nebulosa” existent entorn la salut sexual i reproductiva

Crea: 06/06/2018 - 18:09

Autor: PS

La consellera general del PS, Rosa Gili (E.Comellas/Consell General).

La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili considera important esclarir la “nebulosa” que, al seu entendre, existeix entorn la salut sexual i reproductiva, amb especial incidència en el tema de l’avortament. Per això, ha formulat una llarga llista de preguntes sobre el tema a Govern, que hauran de ser respostes per escrit. Entre els assumptes abordats, a banda de la interrupció de l’embaràs, també es demana per si es fan campanyes a les escoles, els protocols d’atenció i seguiment, especialment en els casos de menors, els procediments d’atenció a les víctimes de violacions o si hi ha serveis específics per donar informació sobre aquesta qüestió.

En l’escrit tramitat aquest dimecres a Sindicatura, Gili recorda que “el tema de la regulació de l’avortament ha sigut notícia aquests dies (...) a causa del referèndum irlandès”, votació que, remarca, “ha conclòs amb el suport del dret de lliure disposició del seu cos de les dones”. Això fa, continua explicant, que “Andorra es queda cada cop més sola en la trista llista de països que prohibeixen aquest dret, fins i tot en els tres supòsits bàsics”.

La consellera general posa en relleu que “cada dia més veus en manifesten per a regular el que, a parer nostre, és una greu anomalia democràtica al segle XXI” i lamenta que, davant d’això, “les respostes dels membres de Govern, dels parlamentaris i altres membres de (...) Demòcrates solen ser que a Andorra no hi ha problemes (...) degut a la proximitat de centres sanitaris de Barcelona i Tolosa”.

Gili vol tenir “més aclariments en relació a aquesta situació” i per això formula una llarga llista de preguntes. En primer lloc, demana saber “quants embarassos de menors d’edat hi ha hagut els darrers anys” i demana també “les dades dels països veïns”. També vol saber “la taxa de mortalitat materna lligada a la situació d’embaràs o de part” i tenir accés a informació similar dels països de l’entorn.

La parlamentària demana també per si “hi ha serveis específicament habilitats per donar informació sobre salut sexual i reproductiva” i “quins protocols o procediments d’informació, assessorament i acompanyament segueixen (...) enfront de menors que sol·liciten contracepció o bé que estiguin embarassades”. La consellera general també pregunta pels protocols de policia i serveis socials i sanitaris en casos de violació.

La consellera general s’interessa, a més, per les dades d’avortaments de dones andorranes que cada any publica l’Institut Català de la Salut. Així, pregunta “d’on provenen” i si “tenen alguna relació amb algun conveni entre Catalunya i Andorra”, a banda de qüestionar a Govern si té constància que es faci pública informació similar a França.

Una altra de les qüestions que formula té la seva motivació en la preocupació del col·lectiu mèdic i sanitari. Per això, demana si “incorre en algun risc penal un professional que assessori, orienti o acompanyi una dona que vulgui interrompre el seu embaràs sense que aquesta persona l’hagi executat directament” i, en cas afirmatiu, vol saber “a què s’exposa”.

Una altra de les preguntes fa referència a si la CASS reemborsa avortaments practicats fora d’Andorra. En cas afirmatiu, Gili demana les xifres dels darrers cinc anys. També interroga Govern per les campanyes d’informació de salut sexual i reproductiva dels darrers temps i si s’impulsen programes en aquest àmbit “conjuntament amb els tres sistemes educatius”. Per últim, també demana si el Govern considera “adequada” la legislació actual en relació als drets bàsics de les dones i si compleix “els compromisos internacionals contrets per Andorra”.

Gili ha explicat que, al seu entendre, “hi ha un neguit de la societat enfront aquests problemes” i posa en relleu que es tracta de temes “al voltant dels quals hi ha una nebulosa perquè o no se’n parla o hi ha polítiques que poden ser contradictòries” i que també “és preocupant i important per les conseqüències socials que pot tenir, amb famílies o menors que es poden veure sotmeses a situacions difícils”. Per això, considera important “tenir informació objectiva i clara per poder-la analitzar”.

Esteu aquí

avortament

Pàgines