Partit Socialdemòcrata

economia

L'excepcional capacitat per enfonsar-se

Crea: 07/10/2019 - 11:36
Autor: Ferran Goya
“El que passa amb el canvi és que ningú està disposat a fer-ho.” (England, England – Julian Barnes)
 
Fa uns dies vaig rellegir l’informe que, a petició del Govern d’Albert Pintat, va fer el consultor de l’OACI Mr. Taillefer, la tardor del 2007. Va ser després d’assistir a l’acte de presentació de la Cambra de Comerç sobre el Pla de desenclavament d’Andorra - Estudi d’infraestructures alternatives - Un abans i un després.
 
Estalvio al lector detalls de l’informe de l’OACI, la seva recomanació 12 és prou contundent: “A la llum del que precedeix, recomanem que el Govern d’Andorra persegueixi altres vies que la de desenvolupar un aeroport equipat amb una pista amb el codi de referència 4.”
 
La meva conclusió, a la vista de la proposta de desenclavament de la Cambra i de la lectura de l’informe de l’OACI, va ser que a Andorra sempre estem fent tombs al voltant de quimeres irrealitzables, que permeten relativitzar els fracassos del dia a dia, sense fer mai una diagnosi d’on i per què som on som. I molt menys plantejar uns objectius assolibles, coherents i consistents.
 
Aquesta provisional conclusió va donar pas a una diabòlica pregunta: i si els mals d’Andorra vinguessin de la inèpcia de la classe empresarial? No de tota, evidentment, sinó de la que, a través d’organitzacions més o menys representatives, exerceix la triple de funció de poder fàctic, de lobby i una tercera, més inhabitual, que seria la de liderar el canvi de les empreses del país. Em refereixo a la troica Cambra, CEA i EFA.
 
Vaig aparcar la diabòlica idea, tinc clar que els empresaris a Andorra són una mena d’intocables vaques sagrades. Si alguna cosa va malament serà culpa del Govern, dels partits, de la justícia, dels treballadors (poc preparats), dels funcionaris, fins i tot, dels ignorants columnistes; però mai dels empresaris organitzats per dir als governs el que s’ha de fer i per queixar-se (o complotar) si no els obeeix. Uns senyors-empresaris que mai no han pensat que el vigèsim vers del Cantar de Mio Cid, podia referir-se també a ells: “¡Dios, qué buen vassallo! ¡si oviesse buen señor!”
 
El cas és que vaig tornar a la primera conclusió: estem davant un abans i el després de l’invent de la Cambra per treure el país de l’estancament, o estem fent tombs al voltant del mateix tema? Realment, enmig de la crisi global, ens estem movent en cercle? Ens podem permetre, el 2019, reprendre les vies que vàrem abandonar el 2007? O estem encara fent quelcom de pitjor?
 
Enrique Vila-Matas, un dels rars escriptors que dominen magistralment el temps i l’espai, plantejava a El viaje vertical la idea que no tots els viatges han de ser –com el d’Ulisses– de retorn al lloc d’origen; també hi ha viatges sense retorn, odissees rectilínies... i sense Ítaca a l’horitzó; viatges verticals, com els dels Airbus A320 que, abruptament, haurien d’aterrar i enlairar-se des d’Envalira per no topar contra els cims d’una i altra banda: Montmalús, Bony d’Envalira, Pala Alta de Ransol, Cabaneta, Serrera.
 
Viatges verticals, en l’àmbit vital i geogràfic, com el que emprèn Federico Mayol, el prota­gonista de la novel·la de Vila-Matas, uns viatges a l’abisme. Alguns dels títols dels capítols del llibre són una mena de radiografia que ens posa davant del que passa cada dia al nostre país: al primer capítol el titula caure; segueix el 2: el pensador del cafè fred; el sisè, el futur dels records; el 10, mai la desfeta és només desfeta; l’11 el titula el port metafísic (podríem dir l’aeroport metafísic?); segueix l’At­làntida (12); la mà sense línia (13) i reserva per al darrer el balanç de la peripècia del senyor Mayol: l’excepcional capacitat per enfonsar-se.
 
Els nostres empresaris (en això no són els únics del món), semblen no haver entès l’abast multidimensional de la crisi: econòmica, ecològica, social. Ells continuen a pinyó fix el seu viatge vertical, sense plantejar-se que cal repensar radicalment l’empresa; que cal treballar en sintonia amb els nous paradigmes mundials d’una economia social, solidària i democràtica; que els objectius de desenvolupament sostenible haurien de ser una prioritat a mitjà termini també a Andorra; però entotsolats, són impermeables a totes les tendències i treballs de fons per sortir de la crisi. La responsabilitat social corporativa és per al 99% una cosa tan abstracta com la Crítica de la raó pura, de Kant.
 
Reflexionar sobre el nostre model econòmic, en la sostenibilitat social, com superar la bretxa salarial, esbrinar quins són els límits naturals (ecològics) i culturals del creixement, mai no ha estat a la seva agenda. Naturalment, com no hi és a l’agenda de les quaranta famílies (o són només 20?), tampoc no és a l’agenda de Govern, del Consell, dels comuns, dels partits...
 
L’alternativa econòmica del país no està en dicotomies sobre infraestructures; ens cal un debat sobre l’empresa, hem de ser capaços de posar en l’escena pública temes que ja estan a l’agenda arreu del món sobre la reforma de les societats mercantils, les varietats de tipus d’organització que s’hi poden implementar, l’autogestió, el nou cooperativisme, a imatge de les societats cooperatives d’interès col·lectiu (SCIC) franceses; debats que a altres contrades són de llarga tradició, però que la troica no sembla disposada a posar-los sobre la taula aquí.
 
Ells, com Mayol, a lo seu: aprofitant la seva excepcional capacitat per enfonsar-ho tot, volen iniciar el darrer descens vertiginós, la immersió vertical definitiva que convertirà el país en l’Atlàntida postmoderna. Un poema!

El PS considera clau potenciar el consum intern per evitar la desaparició del comerç de proximitat

Crea: 04/03/2019 - 16:52
Autor: PS
Padreny i Font, al costat del Niu.
Els número 4 de la llista nacional del Partit Socialdemòcrata (PS), Jordi Font ha desgranat aquest dimecres les propostes econòmiques de la formació. Des de la formació es considera essencial potenciar el consum intern per, d’aquesta forma, donar vida a aquells comerços de proximitat, no centrats específicament en el turisme, que, han alertat, viuen greus dificultats i, fins i tot, molt d’ells “estan desapareixent”. 
 
Font ha fet aquestes declaracions al costat de l’edifici El Niu, d’Andorra Telecom, a la Massana. El número 4 de la llista nacional dels socialdemòcrates ha comentat que el programa electoral inclou “propostes importants destinades a fer que el consum intern sigui factible”, ja que “si no trobem solucions a la desigualtat salarial, hi ha un sector de la població que no pot consumir ni fer part de l’economia”. Per això, es vol incrementar el salari mínim fins als 1.200 euros mensuals, així com equiparar-hi les pensions mínimes. 
 
 
El polític escaldenc ha advertit que “veiem que el comerç de proximitat està desapareixent” i, en canvi, “només li posem traves; per exemple, orientem la circulació i l’estètica a un poble pel turisme i impedim a qui hi viu que es pugui atansar, parar davant la botiga i continuar comprant com fins ara”. Per això, s’ha preguntat “com podem vida de poble i il·lusió si no generem consum”. També ha lamentat que “el petit comerç i el petit industrial”, tot i estar representat a la Cambra de Comerç, “no hi té veu”. Per tant, la voluntat és “impulsar taules de treball per donar-los la importància que tenen”. 
 
Més enllà de les propostes econòmiques, Font ha volgut fer un balanç “satisfactori” de la campanya, ja que “es veu clarament que no totes les propostes són iguals”. Així, ha apuntat que “n’hi ha dues de diferenciades: la de DA amb el continuisme i posar els serveis de l’Estat a favor d’uns quants; i la nostra, que treballarem per tota la ciutadania”. Un exemple d’aquesta situació l’ha posat amb la promoció turística: “Heu vist alguna campanya que ajudi al Pas de la Casa o Sant Julià, que també són motors econòmics? Només ens dediquem a Vivand, que sí, que és important; però s’ha de promocionar tot el comerç i no només una part”. 
 

El PS esmena la llei de la Cambra de Comerç perquè sigui sotmesa al mateix control que totes les entitats de dret públic

Crea: 07/05/2018 - 13:48
Autor: PS
Façana de la seu de la Cambra (El Periòdic).

Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS) han presentat fins a catorze esmenes al projecte de llei de modificació de la Llei de creació de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, ara a tràmit parlamentari. Des de la formació es considera necessari que aquesta entitat, que rep una important subvenció per part de Govern, sigui sotmesa al mateix control que altres organismes de dret públic i, per tant, que se li apliqui els mateixos criteris de supervisió que a altres entitats que reben importants transferències econòmiques de Govern. Així, entre altres, es proposa que les liquidacions anuals siguin auditades pel Tribunal de Comptes i que se sotmeti al règim de contracció pública.

Així, amb l’esmena 2 es proposa afegir un nou article al text que estipuli que la Cambra “es regeix per aquesta Llei, per les normes reglamentàries que dicti el Govern i, amb caràcter supletori, per aquelles disposicions legals sobre règim jurídic i procediment de l’Administració pública del Principat que s’adiguin a la seva naturalesa i funcions”. També es deixa clar que “la contractació i el règim del seu patrimoni s’ajustaran al dret públic en l’exercici de totes les competències de caràcter públic”. En la motivació de la proposta de modificació es remarca que l’entitat “rep finançament públic” i, per tant, “és lògic que la contractació i el règim del seu patrimoni s’ajustin al dret públic”.

En una direcció similar es fa l’esmena 13. En concret, el PS proposa que els estats financers de la Cambra siguin auditats anualment no pas per una empresa independent sinó pel Tribunal de Comptes. A més, s’afegeix l’obligació, ja existent per a moltes entitats de dret públic, d’haver de retornar a Govern a final de cada exercici les transferències rebudes i no utilitzades ni compromeses.

La consellera general del PS, Rosa Gili, ha posat en relleu que la tramitació de la llei “ens ha evidenciat que calia esmenar-la per unificar els criteris que s’apliquen a la Cambra, com a institució pública en relació a les altres entitats de dret públic que tenim al país”. Per això, considera important que “hi hagi  aquesta fiscalització del Tribunal de Comptes i altres coses a unificar”, tot recordant que el text actualment vigent “és del 1993 i molt antic”.

Un altre punt de la modificació legislativa a tràmit que no convenç el PS és la possibilitat que la Cambra presenti iniciatives legislatives a Govern. Per això, amb l’esmena 4 suprimeixen l’article que ho permetria, tot argumentant que l’entitat “no té potestat legislativa per si sola”. Des de la formació entenen que les propostes per fer o canviar textos legals es poden fer perfectament des de l’organisme sense aquest canvi normatiu.

El PS també ha presentat una esmena en relació a la nova fórmula de finançament de l’entitat que vol impulsar Govern, ja que “no ens sembla adequada”. Així, pel que fa als recursos ordinaris se suprimeix la partida variable en funció de la creació neta de societats mercantils i establiments comercials i la possibilitat d’aportacions voluntàries per part dels seus electors. També es vol treure de la llei l’opció de demanar transferències extraordinàries en funció de les activitats o serveis que es proposin des de la Cambra. Per últim, també s’elimina el punt que volia permetre un increment de la transferència de fins a un 10% per assumir projectes “d’alt valor afegit”.  

Els consellers generals socialdemòcrates també modifiquen l’article de la llei original que establia un salari per al president de la Cambra. En concret, amb l’esmena 11, inclouen que aquesta remuneració ha de tenir en compte “la seva dedicació horària” i que, en tot cas, ha de ser com a màxim de dues vegades el salari mínim.

Una altra esmena important és la número 11, que fa referència a l’article 14 de la llei, que permet a la Cambra mantenir relació amb òrgans estatals estrangers únicament amb una comunicació prèvia a Govern. El PS vol canviar aquest redactat per exigir que s’hagi de demanar “autorització prèvia” a l’executiu”, ja que, recorden, és a qui correspon “la potestat relativa a les relacions internacionals”.

Una altra de les esmenes del PS persegueix una major transparència en el funcionament de la Cambra, especialment en les eleccions a la direcció. En concret, es proposa que els criteris de reparticions dels membres del ple es publiquin al BOPA abans de cada renovació.

Economia, política i cultura

Crea: 03/05/2018 - 00:00
Autor: Carles Sánchez Rodríguez
Si a les darreres entregues en aquest espai d’opinió he parlat consecutivament de les relacions entre economia, política i cultura, avui m’agradaria contemplar les tres dimensions com una totalitat, com un sistema. 
 
Unes notes aclaridores. Hom se sorprèn en més d’una ocasió de l’ús del mot ‘antisistema’, que gaudeix d’un etern retorn promocionat, en moltes ocasions, per la producció de notícies. Antisistema s’ha convertit en adjectiu fàcil i generalitzador quan es bateja un grup de persones del qual només es té notícia de l’acció però no del fonament. De l’altra banda es dóna una raó igual de vaga quan es diu que dels mals de la societat en té culpa, precisament, el sistema. I així l’abstracció trobarà manifestacions capricioses allà on l’interlocutor decideixi, ja els hagin dut a terme un grup d’antisistema, ja consideri aquest grup que actuava contra un tot culpable i fugisser. 
 
El que tractaré de posar sobre la taula en aquesta locució, però, és com la combinació de les tres dimensions enunciades al principi té manifestacions concretes en una forma general de funcionament, en un sistema. S’ha de tenir en compte que aquesta és una aproximació.
 
En primer lloc l’economia. El model andorrà és un model d’economia de serveis, una economia completament terciaritzada, centrada, ara mateix, en tres grans sectors: comerç, hoteleria i banca i productes associats. Això no és cap secret. Tampoc es pot oblidar a l’administració pública, determinant en quant a les manifestacions en la dinàmica laboral i que tant present es troba al debat públic a hores d’ara. La construcció ha estat i continua estant un sector notable. No som pas una excepció si es contempla la resta de països europeus, especialment l’exemple espanyol. Aquí el que m’importa destacar es com aquesta configuració és el que determina, en darrera instància –i subratllo, en darrera instància–, els nostres comportaments, formes de fer i opinions a l’esfera pública i la distància entre aquesta i l’esfera de la vida privada. El temps del treball determina el temps que podem dedicar-li a l’activitat pública. Només aquesta evidència ja ens dóna una idea central quan parlem dels factors de la desafecció política, per exemple.  
 
En segon lloc, la política. Ens hem acostumat a circumscriure el fenomen de la política a les seves institucions. La configuració institucional andorrana ha estat lligada amb força i històricament al model econòmic de cada època. La noció de patrimoni continua sent important, i més encara la de patrimonialització. Recordem que el sufragi censatari existí de forma efectiva fins el 1933 –any en que el dret de vot s’amplia a tots els homes majors de 25 anys–, per exemple. De la mateixa manera les successives reformes “des de dalt”, des de la Nova Reforma fins a la Constitució de 1993, negociada a tres bandes entre els dos coprínceps i els representants andorrans, en una època i un país en que la nacionalitat podia considerar-se una qualitat que privilegiava, doncs la mateixa composició demogràfica així ho feia palès. Viuríem, a 25 anys de la promulgació de la Constitució, les conseqüències o la ressaca d’aquells moments. Veiem encara, en part, els mateixos rostres i les mateixes dependències.
 
Finalment, i per odre d’exposició, que no d’importància –doncs les tres dimensions s’interrelacionen alhora i no successivament– la cultura. He donat alguns exemples aquí i en anteriors locucions. Tota aquesta història, totes les seves transformacions han modelat l’actual forma de comportar-nos vers el fenomen de la política –que l’entenc, com ja he dit en més d’una ocasió, com la forma general de relació entre les persones (doncs l’ètica la fonamenta)– . Les nostres idees respecte com és i com ha de ser la nostra societat són les que ens impulsen a prendre la paraula, a no fugir, a administrar les nostres lleialtats –cito, per la seva utilitat, el principi de Albert O. Hirschman–.  I les nostres idees –amb les seves contradiccions– tindrien en l’oportunitat, la utilitat, la lleialtat, la convicció i la percepció que ens brinda el nostre sistema social la seva expressió darrera. Els canvis que experimenta l’Andorra del present es faran palesos més endavant, cert. Això no ens col·loca, però, com a espectadors, al contrari, som els seus protagonistes.    
 

Líders en iniciatives econòmiques

Crea: 02/09/2018 - 11:09
Autor: Pere Lopez
Aquesta setmana he tingut l’oportunitat, juntament amb els companys parlamentaris Rosa Gili i Gerard Alís, de mantenir reunions amb dues entitats que representen bona part del teixit econòmic del nostre país. Dimecres vam seure durant una llarga estona amb representants de la Confederació Empresarial i ahir ho vam fer amb l’Empresa Familiar Andorrana.
 
I és que, per molt que a alguns els enfadi, el PS ha demostrat sobradament tant aquesta com en anteriors legislatures que ajudar que l’economia millori, que les empreses rutllin positivament en benefici propi, però també en el del país, i facilitar la creació i el creixement de negocis és, també, una de les nostres prioritats. I novament podem dir que en aquesta matèria som més innovadors i més avançats que el Govern de DA.
 
Aquestes reunions han tingut lloc la mateixa setmana que es feien públiques unes dades que evidencien que l’obertura econòmica dels demòcrates no acaba d’alçar el vol –i no ho fa, en gran part, per culpa d’un Govern que amb les seves decisions i inconcrecions genera molts dubtes als possibles inversors forans, com evidencia el dar­rer exemple de l’Institut Baselga (un més)–. I les trobades ens han permès explicar als empresaris quines són les nostres propostes, que entenem poden realment provocar una reactivació.
 
Al llarg dels darrers anys, hem estat el partit que més iniciatives en matèria econòmica ha proposat. La Llei del comerç o la de cooperatives –escapçada, malauradament, pels canvis introduïts per DA– són només dos exemples de la passada legislatura. I la feina ha continuat.
 
Així, hem apostat per una llei que donarà un ferm impuls a l’emprenedoria. Ens preocupa, però, que la història es pugui repetir, ja que veiem amb inquietud les esmenes de DA, que poden afectar seriosament l’efectivitat d’un text innovador i que, a més de facilitar la creació de nous negocis regula formes alternatives de finançament, com ara el crowdfunding.
 
Aquest text o la proposta d’un règim especial a l’impost de societats pel comerç internacional evidencien no només l’interès, sinó la capacitat de lideratge que tenim en matèria econòmica, davant un Govern que evidencia una important paràlisi.

El PS trasllada a l’EFA les propostes d’un règim fiscal per al comerç internacional i la llei d’emprenedoria

Crea: 02/08/2018 - 18:22
Autor: PS
Un instant de la reunió.
Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS), Gerard Alís, Rosa Gili i Pere López, han mantingut aquest dijous una reunió amb representants de l’Empresa Familiar Andorra (EFA). Durant la trobada, han explicat les iniciatives en matèria econòmica que s’estan impulsant des de la formació, amb especial incidència sobre la proposició de llei de l’emprenedoria i la proposta d’un règim especial per al comerç internacional dins de l’Impost de Societats.
 
Els parlamentaris socialdemòcrates han continuat aquest dimarts la ronda de contactes que estan mantenint amb les diferents associacions d’empresaris del país. Un dels objectius d’aquestes reunions és preparar el període de sessions que començarà l’1 de març, durant el qual s’han d’abordar el tràmit de diferents textos legals molt important en matèria econòmica. Des de la formació es considera important poder copsar quin és el parer del teixit empresarial sobre aquestes iniciatives i, d’aquesta manera, poder preparar possibles propostes a incloure en els projectes legislatius.
 
La reunió ha servit també perquè des del PS s’expliquin a les associacions diferents propostes en matèria econòmica que s’han impulsat des de la formació. És el cas, per exemple, de la possibilitat de mantenir un règim especial pel comerç internacional dins l’Impost de Societats. Des del PS s’entén que aquesta possibilitat és factible al mateix temps que es compleixen els estàndards de fiscalitat internacional que ara obliguen a eliminar de la legislació aquesta tributació més favorable, sempre que s’asseguri un major nivell d’exigència de presència al país de les empreses que s’hi vulguin acollir. Així, es donaria una sortida a aquelles societats que s’han acollit als règims actuals i que ara es veuran perjudicades amb la seva supressió.
 
Durant la trobada, des del PS, tal com ja es va fer amb la Confederació Empresarial, s’ha volgut defensar el text original de la proposició de llei d’emprenedoria. Els socialdemòcrates entenen que ha de permetre potenciar aquests tipus de negoci al país, al mateix temps que es regulen noves formes de finançament, com ara el crowdfunding. Els consellers generals, però, han posat en relleu la preocupació per l’efecte que podrien tenir sobre l’eficàcia del text algunes de les esmenes presentades pel grup demòcrata. Per això, han demanat el suport de l’entitat a la proposta inicial. 
 

Economia i cultura

Crea: 02/05/2018 - 16:48
Autor: Carles Sánchez Rodríguez
"¿Puede haber una reforma cultural, es decir una elevación civil de los estratos más bajos de la sociedad, sin una precedente reforma económica y un cambio en la posición social y en el mundo económico? Una reforma intel·lectual y moral no puede dejar de estar ligada a un programa de reforma económica, o mejor, el programa de reforma económica es precisamente la manera concreta de presentarse de toda reforma intel·lectual y moral."
 
El problema ens l'exposa Antonio Gramsci a El príncipe moderno. ¿Quina és la relació efectiva entre economia i cultura? Aquest és un problema ardu sobre el qual s'han escrit una infinitat de pàgines, per la qual cosa –ja s'ho poden imaginar– no pretenc, ni de bon tros, solucionar-lo amb aquestes línies. Prou satisfet quedaré si aconsegueixo plantejar correctament els seus termes.
 
Començaré pel principi: què vol dir una reforma cultural? Per a Gramsci, marxista italià de principis del segle XX i fundador del Partit Comunista d'Itàlia, la teoria marxiana tenia un punt cec en la qüestió cultural. Però no pensava la cultura com la podem concebre avui, és a dir, com aquell camp especialitzat on operen les arts i els mitjans audiovisuals. La cultura la concebia en el seu sentit més general: una visió del món, és a dir, aquell element no material que forma part de les nostres vides. Trobem, doncs, la divisió essencial que articula el problema: la dimensió no material del món i la dimensió material –adjudicada a l'economia–.
 
Per a Gramsci –que reprèn i desenvolupa una troballa clàssica del marxisme– els sistemes econòmics posseeixen la seva pròpia visió del món, de forma que la nostra manera de produir, distribuir i consumir condiciona, en darrera instància, la nostra manera de pensar. La contribució del pensador i polític italià és que dins de la mateixa societat existeixen diferents visions del món sorgides de la recepció i interpretació que les classes socials fan de la seva posició al sistema econòmic. Parteix d'un problema que ens pot sonar: com és que, havent-hi democràcia i essent la majoria de la població els treballadors i les treballadores, els partits que els representen no guanyen les eleccions i arriben al poder polític? Gramsci ens diu que això no succeeix perquè la classe burgesa –minoritària– hegemonitza les formes de pensar, de manera que la majoria de la població aborda els seus problemes des d'una òptica única: la del poder –tant econòmic, com social, com polític–. Una reforma cultural vol dir, doncs, la superació dels prejudicis o del sentit comú, el plantejament raonat i adequat dels problemes de la nostra forma efectiva de viure. A propòsit, que la teoria de Gramsci serà molt útil als feminismes de la segona meitat del segle XX.
 
La segona dimensió del problema és l'econòmica. Actualment concebem l'economia com a capitalisme, sense preguntar-nos – o fent-ho de manera tímida– si no existeixen o són possibles altres formes de produir, distribuir i consumir. Aquest fet il·lustra la potència del plantejament de Gramsci. És aquí on entra el concepte de reforma econòmica. Amb aquest, Gramsci ens està dient que reformar la nostra manera de produir, distribuir i consumir és la manera de fer efectiu el canvi de les mentalitats, la superació de les fórmules i els tòpics sota els quals ens plantegem els problemes. Aquí es manifestaria aquella unió indestriable entre els programes de reforma econòmica i allò que en diu reforma moral i intel·lectual. Aquesta unió la descriu com a forma concreta, és a dir: palpable, no abstracta; aplicable, no especulativa.
 
Aquesta concepció gramsciana del funcionament de les nostres societats és molt útil com a eina crítica, perquè permet preguntar-nos, com a ciutadans, si els principis que trobem als discursos són robustos i veritables o si ens trobem davant de discursos buits i propagandístics, alhora que també ens permet comprovar si el que es diu d'un programa o d'una llei és allò que realment fa o no fa aquest programa o aquesta llei. Ens permet, en definitiva, exercir el pensament crític més enllà dels discursos sobre el pensament crític.

Intervenció de Gerard Alís en el debat de la modificació de la llei del règim fiscal de reorganitzacions empresarials

Crea: 11/27/2017 - 12:54
Autor: PS
Alís, al costat de Gili durant una sessió de Consell General.
El projecte de llei que sotmetem a debat pel tràmit d'extrema urgència té per objecte, com venim d'escoltar, la modificació de la llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial que fou aprovada per aquesta cambra. La modificació que es proposa és puntual i té un caràcter tècnic, relatiu a l'aplicació de la llei durant l'exercici fiscal 2017.
 
Com s'ha dit la llei preveia la derogació de la lletra c, de l'apartat 3 de l'article 24 de la llei de l'IRPF amb efectes per l'exercici fiscal 2017. Dit article disposava que no es genera plusvàlua (o menys vàlua) en les aportacions no dineràries efectuades a favor de societats quan les accions de la societat i les persones físiques que aporten tenen un grau de parentiu. Com sigui que l'objectiu perseguit per dit article ja queda englobat en el nou règim fiscal de reorganització empresarial, semblava lògica la derogació del mateix.
 
Tanmateix, i tal com es posa de manifest en l'exposició de motius del projecte de llei que sotmetem a consideració, el lapse de temps entre l'entrada en vigor de la nova llei i l'aplicació de la derogació del referit article de la llei de l'IRPF pot suposar una situació d'inseguretat jurídica per aquells ciutadans que legítimament han fet aplicació de la referida disposició durant el present exercici fiscal i ara l'efecte de la derogació elimina aquell dret sense que a la vegada es puguin beneficia del nou règim aprovat per llei que es modifica.
 
Considerant per tant que el projecte de llei introdueix un canvi de caràcter tècnic que assegura la seguretat jurídica de l'aplicació de la norma fiscal, els consellers socialdemòcrates donarem suport per l'adopció del projecte de llei.
 

Intervenció de Gerard Alís en el debat de la llei de règim fiscal de la reorganització empresarial

Crea: 10/24/2017 - 11:33
Autor: PS
Gerard Alís durant una sessió al Consell General.
Com venim exposant sotmeten a consideració d'aquesta Cambra parlamentària el projecte de llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i modificació de diverses lleis afectades.
 
Aquest projecte de llei té per objecte introduir en el nostre ordenament jurídic un règim especial de tributació d'aquelles operacions que afecten la reorganització empresarial, creant una neutralitat fiscal de les mateixes i diferent la tributació al moment en què s'efectua una transacció fora de l'àmbit de la reorganització empresarial definit per la llei.
 
La introducció d'aquest règim fiscal especial, existent en els països del nostre entorn, ens sembla necessària, una volta intruïda la fiscalitat directa en el nostre ordenament, a l'efecte de facilitar les operacions de reestructuració de grups i de patrimonis empresarials i familiars, d'entitats i persones físiques, sense que la dita fiscalitat pugui suposar un fre a aquelles operacions, i per tant un fre als moviments de la nostra economia.
 
No m'estendré en els detalls de la llei que són de caràcter tècnic, i que de fet ja han estat exposats pel ministre. El treball en comissió ha permès millorar el text i corregir alguns aspectes dubtosos que el projecte contenia; destacaré la modificació relativa a l'entrada en vigor del text, havent-se corregit el redactat inicial del projecte de llei que enteníem podia ser inconstitucional per quan pretenia fer entrar en vigor la llei amb anterioritat a la seva publicació al BOPA; aprofito per fer una crida al Govern per ser més curosos en aquests aspectes en el futur.
 
Considerant que la llei respon tant a les necessitats com a l'evolució i consolidació de la fiscalitat en el nostre país, els socialdemòcrates donarem suport per l'adopció del projecte de llei.
 

Pàgines

Subscriure a RSS - economia