El president del grup parlamentari mixt, Pere López, considera que el Govern no està prenent decisions per afrontar els problemes del país. “Veig un Govern absolutament bloquejat per la crisi de BPA”, afirma. López opina que el Govern “no és capaç de tirar endavant altres decisions que no siguin les relacionades amb la crisi de BPA” i recorda que són “pocs” els projectes legislatius que s’han entrat a tràmit.
¿Com valora el contingut de la nota informativa de l’AREB als mitjans de comunicació sobre el resultat dels treballs de PwC a BPA?
Nosaltres no ens podem pronunciar sobre un comunicat de premsa. L’AREB, com un organisme públic creat per llei, en l’aprovació de la qual el PS va demostrar el seu alt sentit d’Estat, ha de rendir comptes al Consell General, i així ho ha fet alguna vegada, però m’he perdut a partir de quin moment deixa d’informar els consellers generals. I el que jo no puc fer és ser tan agosarat i opinar sobre una qüestió tan sensible i complexa com aquesta. Hem d’esperar que l’AREB comparegui i ens expliqui aquest contingut. Jo ja fa mesos que vaig demanar les conclusions de l’auditoria de PwC i també estic a l’espera de rebre aquesta informació.
¿Aleshores es mantenen les queixes que els grups de l’oposició heu reiterat sobre la manca de fluïdesa de la informació?
Ha estat una opció de Demòcrates per Andorra (DA) tallar aquesta comunicació amb els grups de l’oposició. Nosaltres hem intentat per diverses vies obtenir aquesta informació i penso que va ser un error no crear una comissió d’investigació. En alguns pocs casos la informació ha estat lliurada, però en la majoria hi ha hagut un excés de zel tant del Govern com dels diferents organismes (INAF, Uifand i AREB), que han optat per aquesta via, tot i que en cap moment ens han explicat per què això ha estat així. D’aquesta manera, si fa uns mesos ens queixàvem de manca d’informació, això ha continuat i si hi ha hagut cap canvi ha estat a més. Malgrat tot, ara la nostra preocupació més gran no és si la informació arriba o no, sinó que entenem que el més important i la gran prioritat és que el Govern compleixi el calendari que s’ha fixat i que finalment els clients de BPA puguin recuperar els seus diners. Per això ens preocupa que els diferents calendaris no s’hagin complert.
¿Ja després d’uns quants mesos de treball, quin és el resultat que està tenint la comissió especial sobre el cas BPA?
A nosaltres ens sembla que no s’ha definit una comissió amb uns objectius assumibles, sinó que s’ha fet molt àmplia i amb manca rumb per part dels dos grups que l’han d’impulsar, com són el demòcrata i el liberal. Això està limitant els resultats que aquesta comissió pot donar. Tot i això nosaltres som gent responsable i quan veiem que hi ha una iniciativa que pot ser positiva per al país no ens aixequem de bones a primeres. Més enllà de no compartir el format de la comissió, la nostra voluntat és ser-hi en un sentit positiu i amb esperit de poder aportar el nostre treball, a l’espera que es puguin definir uns objectius més assumibles. El que correspon a liberals i demòcrates és fer el que no han fet fins ara, que és marcar un pla de treball i un ritme que es puguin assumir.
¿Confia que, com s’està dient, la resolució de BPA es produeixi a final d’aquest mes?
Vull reiterar que la nostra preocupació és que els clients puguin recuperar els seus diners com més aviat millor. No disposem de la informació per saber quan pot arribar aquesta resolució. Esperem que el Govern compleixi els seus terminis, tot i que hi ha hagut diversos endarreriments i no s’ha complert el full de ruta. En tot cas, pel que fa a saber el com i el quan, avui estem absolutament fora perquè aquesta és l’opció que ha pres Demòcrates per Andorra i, per tant, no volem entorpir la possible solució amb declaracions sobre aquest punt. El que volem, doncs, és que la resolució sigui com més aviat millor i demanem a qui correspongui que no errin més en les seves previsions.
Els socis majoritaris de BPA, els germans Cierco, van demanar que es portés a terme una fusió de BPA per part de les altres entitats bancàries. ¿Com veu aquesta possibilitat?
No ens correspon a nosaltres fer càbales sobre els diferents escenaris de sortida. Es va crear un organisme per llei per trobar una bona resolució i lamentem que hagi tallat la seva comunicació amb el Consell General, però és a qui li pertoca analitzar aquesta qüestió i nosaltres ja exercirem la tasca de control.
¿I què li sembla que no s’hagi comptat en cap moment amb aquests accionistes majoritaris per buscar una solució?
Jo desconec si hi ha hagut reunions o no, i tampoc ens sembla que puguem opinar sobre això. Com dic, l’AREB és l’organisme que es va crear, en molt poc temps i amb una gran pressió de l’exterior, i al qual li correspon buscar les solucions. La nostra feina és demanar informació i el perquè de les coses, però no escenaris de solució millors o pitjors. En aquest sentit sempre hem estat prudents, que em sembla que és el millor que podem fer pel bé del país.
¿Creu que hi va haver mancances i que es podria haver actuat abans de la nota del FinCEN del 10 de març?
Els fets són els que són. Una nota verbal que recomani una sèrie d’actuacions de disconformitat amb el sector bancari no és un procediment habitual. Per tant, algun problema hi devia haver quan els Estats Units van dir que s’havia de regular determinades coses. Per tant, crec que esbrinar això serà una de les tasques de la comissió especial de vigilància en els propers mesos. Hem de veure què és el que va passar, el que va provocar aquesta situació. Les actuacions que es fan des de la nota del FinCEN fins ara són majoritàriament les obligatòries, però el que hem de saber és com pot ser que algú des de fora hagi detectat casos que des de dins, havent-hi organismes de supervisió i vigilància, no es van detectar al seu moment. Per això creiem que la tasca parlamentària ha de ser analitzar per què s’ha produït aquesta crisi i, sobretot, treure’n lliçons. El gran problema és que s’està actuant com si aquí no hagués passat res, quan d’un fet d’aquesta gravetat se n’ha de saber treure conclusions. El que ha passat, com dic, és d’una gravetat enorme i no ens podem limitar a solucionar l’incident sense plantejar qüestions de fons. Veig un Govern absolutament bloquejat per la crisi de BPA, quan aquesta no hauria de comportar una crisi pel que fa a l’acció de govern com està passant. És a dir que tots els ministeris estan absolutament bloquejats i a més no veig un Govern que entengui que d’aquesta crisi se n’ha de fer una sèrie de lectures i s’ha de prendre unes decisions.
¿Teniu la impressió, així doncs, que el Govern està centrat bàsicament a solucionar la crisi de BPA?
Nosaltres veiem un Govern esgotat i bloquejat. La manca de projecte de Demòcrates per Andorra (DA) és tan greu i està arribant a un nivell tan elevat que veiem un Govern que no és capaç de tirar endavant altres decisions. Si mirem, per exemple, el treball legislatiu, veurem que són ben pocs els projectes de llei que estan a tràmit parlamentari. I si mirem les decisions que es prenen dia a dia en les reunions del Govern també constatem que són molt poques. En tot cas, decisions, per exemple, en relació a la creació de llocs de treball o el problema dels joves a l’hora de trobar feina no s’estan prenent. Jo puc entendre que la crisi de BPA és molt intensa però hi ha un INAF, una AREB, una Uifand; ja hi ha els responsables per resoldre-la. Fins i tot podem entendre que el ministre de Finances pugui tenir una dedicació especial a aquesta crisi, però és que s’ha de recordar que hi ha nou ministres més que no estan treballant en la crisi perquè no hi tenen cap mena de relació. Per tant, ¿aleshores per què hi ha aquesta incapacitat a l’hora de resoldre els problemes del país i no es prenen decisions en els altres ministeris?
¿Per què es dóna, així doncs, aquesta inacció que veu?
La meva opinió és que DA és un projecte bàsicament de màrqueting polític que va aprofitar la inèrcia i l’empenta del Govern del PS donant continuïtat a moltes de les nostres actuacions, però que no té solidesa. És un partit que no té un projecte real i a mesura que avancen els anys de govern de DA, i la feina del PS va quedant més diluïda, s’està constatant que no hi ha una capacitat d’impulsar polítiques sanitàries, educatives, culturals, esportives, mediambientals... És un Govern al qual la crisi de BPA li està servint com a justificació del bloqueig que realment tenen.
Veig, així doncs, que fa un balanç molt negatiu d’aquest primer any de legislatura...
Es tracta d’un any perdut en què hem anat a remolc de la crisi de BPA, i durant el qual no s’ha fet res en qüestions com la situació de la sanitat o la diversificació econòmica. En aquest sentit veiem un Govern que ni té projecte ni té solucions, ni pren decisions. Per això coincideixo totalment en el que va dir el meu company de partit David Rios. A més, em sembla que no serà l’únic any perdut perquè estem entrant en el segon any d’aquesta legislatura i no veig un Govern que pugui superar aquesta situació de bloqueig, en el fons de tot, com dic, perquè hi ha una manca de projecte.
“S’ha de trobar la fórmula perquè sindicats i patronals s’adhereixin al pacte d’Estat sobre la UE”
¿Com està funcionant el pacte d’Estat sobre l’acord d’associació amb la UE?
És un pacte sobre una qüestió fonamental per al futur del país i per això estem contents que s’hagi fet. La nostra idea és, en una fase posterior de la negociació de l’acord, plantejar que també seria bo que els sindicats i les patronals assumissin aquest pacte i s’hi afegissin perquè es pogués treballar conjuntament per recollir les màximes aportacions de tothom.
¿Hi ha perill que s’acabi tocant l’acord duaner del 1990?
Creiem que aquesta serà una negociació llarga i la posició de partida d’Andorra és, evidentment, mantenir l’acord duaner i les seves conseqüències positives per a l’economia andorrana. I en aquest sentit hem treballat en el document que s’ha presentat aquests darrers dies a Brussel·les.
Des del Govern sempre s’ha insistit que l’acord duaner no es tocaria.
Com en totes les negociacions, hi ha dues parts i cadascuna defensa els seus interessos. L’obligació dels signants del pacte d’Estat és ser ferms per aconseguir el millor dels acords possibles. Sabem que sortiran dificultats i que no serà un camí senzill, però ara mateix la nostra obligació és treballar plegats en la defensa dels interessos d’Andorra tant en aquest com en altres punts que s’aniran tractant.
¿Com pot afectar la no participació dels liberals en aquest pacte d’Estat?
El que puc dir sobre això és que em sobta que un any després de les eleccions generals encara no tinguin tancada la seva posició en relació a la UE. Nosaltres tenim clar el model de relació amb la UE i veiem les oportunitats que l’acord d’associació tindrà per als treballadors, empresaris i estudiants, però no em puc posar a la pell d’un altre grup polític. Crec, però, com he dit, que quan hagi avançat més la negociació i s’entri en qüestions menys polítiques i més tècniques s’ha de trobar la fórmula perquè sindicats i patronals també es puguin adherir a aquest pacte d’Estat, perquè el que tots ens hi estem jugant és moltíssim i no hi ha una altra via alternativa. A més també pot haver-hi altres col·lectius que s’hi puguin incorporar.
¿Veu també possible que es pugui arribar a un pacte d’Estat en sanitat?
Fa cinc anys que DA està al Govern i que es parla d’aquest possible pacte, però no hi ha cap proposta concreta sobre la taula. Per això seria precipitat pronunciar-se i haurem d’esperar que ens expliquin quina és la línia que es vol impulsar en l’àmbit sanitari. El cert, però, és que les decisions preses fins ara no són altra cosa que retallades arbitràries amb criteris exclusivament economicistes.
El PS s’ha mostrat crític amb la contractació del cap del gabinet jurídic del Govern...
A hores d’ara no sabem per què se l’ha contractat i per què s’ha fet amb un salari tan elevat. A més sabem que no té experiència en relació a la UE més enllà de les subvencions comunitàries ni coneix les lleis andorranes. Sembla que s’estigui dient que al país no hi ha cap jurista que pugui ocupar aquest lloc i, a més, com dic, se li paga un sou que és el doble del de la graella salarial que li correspondria. És un fitxatge sense cap mena de justificació i, a més, hem sabut que no és un expert en el que pot suposar la relació amb la UE, com algú ha volgut donar a entendre. Crec que hi ha un clar menysteniment dels professionals del país.
